Llei 31/2010, de 3 d'agost, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

Article 1. Objecte i naturalesa

1. L'objecte de la present llei és crear l'Àrea Metropolitana de Barcelona i regular la seva organització, competències i finançament.

2. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és un ens local supramunicipal de caràcter territorial integrat pels municipis de la conurbació de Barcelona als quals es refereix l'article 2, entre els quals hi ha vinculacions econòmiques i socials que fan necessàries la planificació de polítiques públiques i la implantació de serveis de forma conjunta.

3. L'Àrea Metropolitana de Barcelona té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per complir les seves finalitats.

4. L'actuació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona es regeix pels principis generals següents:

a) Autonomia local, que garanteix l'exercici de l'actuació sota la seva estricta responsabilitat.

b) Participació dels municipis en el govern i la gestió de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

c) Igualtat dels ciutadans en l'accés als serveis públics.

d) Solidaritat i equilibri territorial.

e) Equilibri i cohesió social.

f) Desenvolupament sostenible.

g) Suficiència financera.

h) Proximitat i participació ciutadana en la gestió i la prestació dels serveis públics.

i) Cooperació i lleialtat institucional.

j) Equitat i redistribució en l'acció pública i en la prestació de serveis.

5. L'Àrea Metropolitana de Barcelona es regeix per la present llei, per les normes pròpies dels diferents sectors de l'acció pública de la seva competència i per la legislació de règim local de Catalunya.

Article 2. Àmbit territorial

1. L'àmbit territorial de l'Àrea Metropolitana de Barcelona és el definit pels termes municipals dels municipis que la integren, que són els següents: Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Barcelona, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, el Prat de Llobregat, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat i Viladecans.

2. L'àmbit territorial pot modificar-se per llei del Parlament a iniciativa o amb l'audiència prèvia dels municipis afectats, que han de tenir continuïtat amb els límits territorials d'un municipi integrant, l'informe dels ens supramunicipals de l'àmbit metropolità, l'informe de la Comissió de Govern Local i de la Comissió de Delimitació Territorial i el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.

Article 3. Potestats i prerrogatives

1. L'Àrea Metropolitana de Barcelona, en qualitat d'Administració pública de caràcter territorial i en l'àmbit de les seves competències, té les potestats establertes per als ens públics locals territorials en la legislació de règim local i, en concret, les següents:

a) La potestat normativa per aprovar reglaments.

b) La potestat d'autoorganització.

c) Les potestats tributària, tarifària i financera.

d) Les potestats de planificació i programació.

e) La potestat expropiatòria.

f) Les potestats d'investigació, deslindament i recuperació d'ofici dels béns.

g) La potestat d'execució forçosa.

h) La potestat sancionadora.

i) La potestat de revisió d'ofici dels seus actes i acords.

j) Les altres potestats determinades per les lleis.

2. Les potestats de planificació i programació s'han d'exercir en el marc de la planificació territorial, urbanística i sectorial de la Generalitat.

3. L'Àrea Metropolitana de Barcelona gaudeix de les prerrogatives següents:

a) Presumpció de legalitat i execució dels seus actes i acords.

b) Inembargabilitat de béns i drets, en els termes establerts per les lleis.

c) Prelació, preferència i altres prerrogatives reconegudes a la hisenda pública en relació amb els seus crèdits, sens perjudici de les que corresponen a les finances de l'Estat i la Generalitat i altres administracions públiques, en els termes establerts per la normativa d'aplicació.

d) Exempció dels tributs de l'Estat i la Generalitat, en els termes establerts per les lleis.

4. L'Àrea Metropolitana de Barcelona, mitjançant la seva potestat normativa i reglamentària i en l'àmbit de les seves competències, entre altres objectes, pot regular:

a) L'exercici d'activitats dels particulars, sotmetent-les a llicència o autorització prèvia, a comunicació prèvia o declaració responsable i a altres mesures d'inspecció i control administratiu de conformitat amb la corresponent legislació sectorial.

b) L'organització i el funcionament dels serveis i activitats de la seva competència, amb l'adopció de les diferents formes de gestió dels serveis públics establertes per les lleis.

5. La potestat sancionadora s'exerceix de conformitat amb la legislació de règim local i amb les competències atorgades per la present llei i per les lleis sectorials. L'Àrea Metropolitana de Barcelona ingressa els imports de les multes com a recursos propis, llevat que hagin estat imposades a proposta dels municipis.

6. L'Àrea Metropolitana de Barcelona té la facultat d'exercir la iniciativa pública en l'activitat econòmica, de conformitat amb el que estableix la legislació de règim local.

Article 4. Òrgans metropolitans de govern i administració

1. El govern i l'administració de l'Àrea Metropolitana de Barcelona corresponen a:

a) El Consell Metropolità.

b) El president o presidenta.

c) La Junta de Govern.

d) La Comissió Especial de Comptes.

2. L'organització bàsica determinada per l'apartat 1 pot complementar-se per acord del Consell Metropolità o bé mitjançant el Reglament orgànic del qual es doti l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

3. La Junta de Govern és l'òrgan que assisteix el president o presidenta de l'Àrea Metropolitana en l'exercici de les seves atribucions. Està integrada pel president o presidenta de l'Àrea Metropolitana i un nombre de consellers metropolitans nomenats pel president o presidenta a proposta del Consell Metropolità, que en cap cas pot superar el terç dels membres de dret del Consell. A més de la funció d'assistència al president o presidenta, la Junta de Govern té les altres funcions delegades per altres òrgans metropolitans i les que li atribueix la llei.

4. L'acord del Consell Metropolità o, si escau, el Reglament orgànic, poden establir i regular, com a òrgan d'administració, la gerència, i determinar les competències que li són atribuïdes i delegades. Així mateix, la presidència pot delegar en la gerència les seves competències segons estableix l'article 11.5.

5. Es preveu la creació d'un Consell d'Alcaldes, amb les característiques següents:

a) El Consell d'Alcaldes, integrat pels alcaldes dels municipis de l'Àrea Metropolitana, pot presentar al Consell Metropolità propostes d'actuació que siguin d'interès per a l'Àrea Metropolitana, i ha d'emetre un informe previ sobre l'aprovació del programa d'actuació i les matèries determinades pel Reglament orgànic.

b) El Consell d'Alcaldes, per ser constituït després de cada convocatòria d'eleccions locals, es reuneix, presidit per una mesa d'edat, a les deu hores del desè dia, o l'endemà si és inhàbil, des de la finalització del termini fixat per l'article 7.1, com a requisit previ a la sessió constitutiva del Consell Metropolità, i als efectes del que determina la lletra b de l'article 11.2.

Article 5. Consell Metropolità

El Consell Metropolità està integrat per tots els alcaldes de cada municipi de l'àmbit metropolità i els regidors elegits pels municipis. Aquestes persones reben la denominació de consellers metropolitans.

Article 6. Composició del Consell Metropolità

1. Els alcaldes dels municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona són membres nats del Consell Metropolità. Aquesta condició és indelegable, llevat que la delegació es faci de forma general i per un temps indefinit.

2. La representació de cadascun dels municipis en el Consell Metropolità és la següent:

a) El municipi de Barcelona, vint-i-cinc membres.

b) Els municipis de més de cent mil habitants, quatre membres.

c) Els municipis d'entre setanta-cinc mil habitants i cent mil habitants, tres membres.

d) Els municipis d'entre vint mil habitants i setanta-cinc mil habitants, dos membres.

e) Els municipis de menys de vint mil habitants, un membre.

3. La representació dels municipis establerta per l'apartat 2 inclou l'alcalde o alcaldessa com a membre nat.

4. El nombre d'habitants de cada municipi, als efectes de dur a terme la distribució de consellers establerta per l'apartat 2, ha de ser el que s'hagi tingut en compte en les eleccions municipals de les quals resulti la constitució del Consell Metropolità.

5. Els consellers metropolitans que no són membres nats, així com els substituts que cobreixen les vacants eventuals, són elegits pel Ple de l'ajuntament de cada municipi d'entre els seus regidors.

6. Als consellers metropolitans els és d'aplicació l'estatut dels membres de les corporacions locals establert per la legislació de règim local.

7. La durada del mandat del Consell Metropolità i dels membres que el componen és la mateixa que la dels ajuntaments.

8. La pèrdua de la condició de regidor o regidora fa perdre també la condició de conseller metropolità o consellera metropolitana.

Article 7. Designació dels consellers i constitució del Consell Metropolità

1. Cada municipi, en el termini de trenta dies des de la constitució dels ajuntaments, ha de convocar la sessió o sessions extraordinàries del Ple per elegir els seus representants al Consell Metropolità que no siguin membres nats d'aquest.

2. La designació dels representants de cada municipi que no siguin consellers metropolitans nats s'ha de dur a terme de conformitat amb les regles següents:

a) Per a la designació de representants de cada municipi, els llocs a les diferents llistes s'atribueixen proporcionalment al nombre de regidors obtingut per cadascuna, i es corregeixen per excés les fraccions iguals o superiors a 0,5 i per defecte les altres.

b) Si, com a conseqüència de la correcció de fraccions, el total resultant no coincideix amb el nombre de membres que s'han d'escollir, els llocs que faltin s'han d'atribuir correlativament a les llistes més votades, o bé ha de disminuir el nombre de llocs que sobrin correlativament a les llistes que han obtingut menys vots.

c) Si, a més de l'alcalde o alcaldessa, que és membre nat del Consell Metropolità, només cal elegir un dels representants, la designació s'ha de fer per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. Si cap dels candidats no assoleix aquesta majoria, s'ha de designar un regidor o regidora de la llista més votada en les eleccions locals.

3. El Consell Metropolità celebra la seva sessió constitutiva al desè dia, o l'endemà si és inhàbil, des de la finalització del termini fixat per l'apartat 1. Aquesta sessió i l'elecció del president o presidenta es duen a terme de conformitat amb el que estableix la legislació electoral general per a l'elecció de l'alcalde o alcaldessa, amb les especialitats determinades per la lletra b de l'article 4.5 i l'article 11.2.

Article 8. Atribucions del Consell Metropolità

1. Les atribucions del Consell Metropolità són les següents:

a) Nomenar i cessar el president o presidenta.

b) Prendre en consideració els nomenaments i cessaments dels consellers metropolitans que han estat elegits per cada municipi dels que integren l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

c) Determinar el nombre de membres de la Comissió Especial de Comptes i de les altres comissions i distribuir-los entre tots els grups polítics amb representació en el Consell Metropolità.

d) Crear i regular els òrgans complementaris.

e) Controlar i fiscalitzar els altres òrgans de govern i administració.

f) Aprovar el Pla d'actuació.

g) Aprovar el Reglament orgànic metropolità.

h) Aprovar les altres ordenances i reglaments metropolitans.

i) Aprovar les tarifes dels serveis metropolitans.

j) Aprovar i modificar el pressupost, i aprovar els comptes.

k) Aprovar les aportacions econòmiques dels municipis a la hisenda metropolitana.

l) Adoptar els acords que corresponguin en matèria d'aprovació del planejament, segons estableix el títol III.

m) Aprovar els informes que s'han d'emetre en els procediments d'aprovació dels instruments de planificació territorial o urbanística competència d'altres administracions.

n) Resoldre els procediments d'assumpció de nous serveis públics i de determinació de la seva forma de gestió.

o) Transferir i delegar funcions o activitats a altres administracions públiques, i acceptar transferències o delegacions realitzades per altres administracions.

p) Contractar obres, serveis públics i subministraments, i aprovar els projectes corresponents, inclosos els contractes plurianuals, no atribuïts al president o presidenta.

q) Adquirir béns i drets si el seu valor supera el 10% dels recursos ordinaris del pressupost, alienar i gravar béns declarats de valor històric o artístic no establerts pel pressupost, si superen els percentatges per adquirir-los, i gestionar i alienar béns de caràcter patrimonial.

r) Ampliar el nombre d'anualitats i la modificació de percentatges de despeses plurianuals, i concertar crèdits de conformitat amb el pressupost i les seves bases d'execució.

s) Desenvolupar la gestió econòmica, l'autorització i la disposició de despeses en matèria de la seva competència.

t) Aprovar la plantilla, la relació de llocs de treball, les retribucions del personal de conformitat amb el pressupost, l'oferta pública d'ocupació, el nombre, el règim i les retribucions del personal directiu i eventual, el nomenament del personal directiu a proposta del president o presidenta i la separació del servei dels funcionaris.

u) Exercir accions administratives i judicials en matèria de la seva competència.

v) Exercir la facultat de revisió d'ofici dels seus acords i disposicions de caràcter general, i de declaració de lesivitat dels seus actes.

w) Plantejar conflictes de competències amb altres administracions, i pronunciar-se en els conflictes que li puguin plantejar altres administracions.

x) Establir el règim retributiu dels consellers metropolitans, del president o presidenta, del gerent o gerent, si escau, i d'altres òrgans unipersonals.

y) Informar sobre la incorporació de nous municipis en l'Àrea Metropolitana de Barcelona, de conformitat amb el que estableix l'article 2.2.

z) Les altres atribucions que expressament li encarreguin les lleis.

2. Les competències establertes per l'apartat 1 poden ser atribuïdes pel Consell Metropolità a la Junta de Govern, llevat de les esmentades per les lletres a, c, e, f, g, h, i, j, k, l, m, n, o, t, u, v, w, x i y.

3. Els acords s'adopten, com a regla general, per majoria simple dels membres presents. Es requereix el vot favorable de majories qualificades del nombre legal de membres de l'entitat quan ho estableix la legislació de règim local i sectorial d'aplicació. En tots els casos, es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de l'entitat per aprovar el reglament orgànic de l'entitat.

> Es modifiquen els apartats 1.p) i 2 per l'art. 175.1 i 2 de la Llei 2/2014, de 27 de gener. [Ref. BOE-A-2014-2999](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2014-2999).

Article 9. Comissions del Consell Metropolità

1. El Consell Metropolità, de conformitat amb l'article 4.2, pot constituir les comissions que consideri pertinents per a un millor funcionament.

2. Les comissions a les quals es refereix l'apartat 1 poden tenir per objecte l'informe previ dels assumptes que s'han de sotmetre a l'aprovació del Consell Metropolità, o bé l'estudi de les qüestions específiques que se'ls encomani.

3. El nombre de membres és proporcional a la representativitat de cada grup en el Consell Metropolità o igual per a cada grup. En aquest últim cas s'aplica el sistema de vot ponderat.

Article 10. Grups metropolitans

Per a un millor funcionament dels òrgans de govern, s'han de constituir grups metropolitans en els quals s'han d'integrar els consellers, de conformitat amb el que disposa la legislació de règim local i el que, a l'empara d'aquesta legislació, estableix el Reglament orgànic.

Article 11. El president o presidenta i els vicepresidents

1. El president o presidenta té la representació màxima de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i és responsable de la gestió política davant el Consell Metropolità.

2. L'elecció de la presidència ha d'atendre les condicions i el procediment següents:

a) El president o presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona és elegit pel Consell Metropolità entre els seus membres que tenen la condició d'alcaldes. La pèrdua de la condició d'alcalde o alcaldessa fa perdre també la de president o presidenta.

b) Cal que la candidatura a president o presidenta tingui el suport del Consell d'Alcaldes, amb el vot favorable dels alcaldes de municipis que representin dues terceres parts de la població de l'Àrea Metropolitana, segons estableix la lletra b de l'article 4.5. Si no s'assoleix aquest suport, la sessió de constitució del Consell Metropolità així com la sessió prèvia del Consell d'Alcaldes queden de nou convocades al setè dia següent en la mateixa forma.

c) Si en la segona convocatòria no s'assoleix el nomenament de president o presidenta segons el procediment establert per la lletra b, en la mateixa sessió del Consell Metropolità els consellers han de procedir a l'elecció sobre la base de les candidatures proposades pels partits polítics, coalicions, federacions i agrupacions d'electors que hagin obtingut representació en el Consell Metropolità, i el candidat o candidata ha d'obtenir una majoria de tres cinquenes parts. Si no s'elegeix cap candidat o candidata, s'ha de convocar una altra sessió per elegir el president o presidenta al setè dia següent al de la convocatòria anterior i a la mateixa hora, i així successivament fins que s'hagi elegit el president o presidenta.

3. Correspon al president o presidenta:

a) Representar l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

b) Convocar i presidir les sessions del Consell Metropolità, de la Junta de Govern i de qualsevol altre òrgan metropolità, i decidir en cas d'empat amb vot de qualitat.

c) Dirigir el govern i l'administració metropolitana.

d) Aprovar l'organització interna de l'administració metropolitana, nomenar i cessar el personal eventual d'assessorament, i proposar al Consell Metropolità el nomenament i cessament del personal directiu eventual.

e) Ordenar la publicació, execució i compliment dels actes dels òrgans executius.

f) Dirigir, inspeccionar i impulsar les activitats i els serveis metropolitans.

g) Aprovar els programes de desplegament del Pla d'actuació metropolitana.

h) Aprovar inicial i provisionalment els instruments de planejament urbanístic quan l'aprovació definitiva correspon al Consell Metropolità.

i) Dirigir el personal de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

j) Aprovar les bases de selecció i provisió de places i llocs de treball, acomiadar el personal laboral i aplicar el règim disciplinari, així com exercir les altres funcions que en matèria de personal no són atribuïdes a un altre òrgan.

k) Adjudicar concessions i adquirir béns immobles i drets subjectes a la legislació patrimonial si el seu valor no supera el 10% dels recursos ordinaris del pressupost ni l'import de tres milions d'euros, així com alienar el patrimoni, si el seu valor no supera el percentatge ni la quantitat indicats.

l) Nomenar i cessar el vicepresident executiu o vicepresidenta executiva i els altres vicepresidents.

m) Autoritzar, disposar despeses i reconèixer obligacions en els límits de la seva competència, ordenar pagaments i retre comptes.

n) Exercir les accions administratives i judicials en les matèries de la seva competència i, en cas d'urgència, en les que són competència del Consell Metropolità o de la Junta de Govern, als quals ha de retre compte en la primera sessió que tingui lloc.

o) Aprovar la revisió d'ofici dels seus actes i la iniciativa per proposar al Consell la declaració de lesivitat en matèries de la seva competència.

p) Imposar sancions en exercici de les competències de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i en aplicació de les lleis i de les ordenances o reglaments metropolitans.

q) Les altres funcions que expressament li atribueixen les lleis i aquelles que la legislació de règim local assigna als ens locals sense atribuir-les a altres òrgans.

4. El president o presidenta pot nomenar, entre els consellers metropolitans, un vicepresident executiu o vicepresidenta executiva i els vicepresidents que consideri pertinents, que l'han de substituir en cas de vacant, absència o impediment.

5. El president o presidenta pot delegar l'exercici de les seves funcions, llevat de convocar i presidir les sessions del ple i de la Junta de Govern, decidir els empats amb vot de qualitat, concertar operacions de crèdit, exercir la direcció superior de tot el personal, separar del servei els funcionaris, acomiadar el personal laboral, així com les funcions esmentades per les lletres c, h, l, n i o de l'apartat 3.

Article 12. La Comissió Especial de Comptes

1. La Comissió Especial de Comptes es crea i es constitueix en aplicació del que estableix al respecte la legislació de règim local i del que disposa el Reglament orgànic.

2. Correspon a la Comissió Especial de Comptes examinar i estudiar els comptes de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, integrats pel compte general del pressupost, el compte d'administració del patrimoni, el compte de valors independents i auxiliars del pressupost, i els comptes dels ens o organismes metropolitans de gestió, així com elaborar-ne l'informe.

3. La Comissió Especial de Comptes, per a l'exercici de les seves funcions, pot requerir, mitjançant el president o presidenta, la documentació complementària que consideri necessària i la presència dels consellers metropolitans, funcionaris i altre personal de l'Àrea Metropolitana de Barcelona especialment relacionats amb els comptes que s'analitzen.

4. Les competències de la Comissió Especial de Comptes s'exerceixen sens perjudici de les que corresponen al Tribunal de Comptes i a la Sindicatura de Comptes, de conformitat amb la legislació específica.

Article 13. Competències metropolitanes

1. L'Àrea Metropolitana de Barcelona exerceix les competències que li atribueix la present llei, les que li poden atribuir altres lleis i, amb acceptació prèvia, les que li deleguen els municipis i altres administracions.

2. L'Àrea Metropolitana de Barcelona pot prestar els serveis i promoure les activitats que contribueixen a satisfer les necessitats i aspiracions dels municipis que la integren, sens perjudici de les competències que corresponen a altres administracions públiques.

3. Les competències metropolitanes s'exerceixen amb la participació dels municipis, regulada pel títol IV, en compliment de les obligacions d'informació i lleialtat institucional amb l'Administració de la Generalitat, amb l'Administració de l'Estat i amb els altres ens locals establerts per la legislació de règim local.

4. En l'àmbit territorial de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, els consells comarcals exerceixen les competències i funcions pròpies que la present llei no atribueix a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

5. L'Àrea Metropolitana de Barcelona pot col·laborar en l'exercici d'activitats pròpies de l'Administració de la Generalitat, dels altres ens supramunicipals i dels municipis, mitjançant informació, convenis, encàrrecs de gestió, delegació de competències i qualsevol altre instrument que sigui adequat.

Article 14. Competències generals

Corresponen a l'Àrea Metropolitana de Barcelona les competències següents:

A. Urbanisme.

En matèria d'urbanisme, l'Àrea Metropolitana de Barcelona té les competències regulades pel títol III.

B. Transport i mobilitat.

Les competències i serveis de titularitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona en matèria de transport urbà, que comprèn els diferents serveis que discorren íntegrament per l'àmbit metropolità, i en matèria de mobilitat, en el marc del que estableix la normativa sectorial d'aplicació, són els següents:

a) El transport públic urbà col·lectiu de viatgers en superfície, llevat del sistema tramviari que integra el sistema ferroviari de Catalunya. L'àmbit de l'Àrea Metropolitana de Barcelona és una àrea de gestió unitària del transport, de manera que el transport és urbà si discorre íntegrament en l'àrea.

b) La prestació del servei de transport públic subterrani de viatgers, de conformitat amb la legislació sectorial d'aplicació i sens perjudici de les competències de la Generalitat en aquesta matèria.

c) L'ordenació i la intervenció administratives dels serveis de transport urbà de viatgers, sempre que tinguin origen i destinació dins l'àmbit metropolità, prestats en taxi, mitjançant l'arrendament de vehicles amb conductor o d'altres modalitats similars.

d) L'aprovació del Pla metropolità de mobilitat urbana, de conformitat amb la legislació sectorial d'aplicació i sens perjudici de les competències que aquesta legislació atribueix a l'autoritat territorial de la mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona. A aquests efectes, s'entén per mobilitat urbana aquella que afecta l'àrea de gestió unitària de l'Àrea Metropolitana de Barcelona segons el que estableix la lletra a. La definició de la xarxa viària bàsica metropolitana en el Pla metropolità de mobilitat urbana suposa la participació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona en la programació i gestió del trànsit en aquesta xarxa, conjuntament amb el departament de l'Administració de la Generalitat competent en la matèria.

e) La coordinació i gestió, per delegació dels ajuntaments, dels serveis complementaris de la mobilitat que comporten l'ús especial o privatiu de la via pública i l'ordenació i gestió del transport de viatgers amb una finalitat cultural i turística.

f) La promoció del transport sostenible.

C. Aigües.

En matèria d'aigües, sens perjudici de les competències de l'Administració hidràulica de Catalunya, i de les competències municipals que no són objecte de regulació per la present llei, i de conformitat amb la planificació aprovada per la Generalitat i el règim economicofin​ancer establert, l'Àrea Metropolitana de Barcelona té les competències i la titularitat dels serveis següents:

a) El subministrament domiciliari d'aigua potable o l'abastament d'aigua en baixa; la gestió directa o indirecta de l'aigua; la regulació, amb autorització prèvia de la Comissió de Preus de Catalunya, dels preus de les tarifes d'aigua de conformitat amb els costos que la prestació del servei requereix, que comprèn l'estructura tarifària i els tractaments especials o bonificacions, i altres funcions que corresponen a l'ens local titular del servei.

b) El sistema públic de sanejament en alta i la depuració d'aigües residuals, així com la regeneració d'aquestes aigües per a altres usos, sens perjudici de les competències de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per atorgar els corresponents títols habilitants, concessió i autorització, per a la reutilització de les aigües regenerades.

c) La coordinació dels sistemes municipals de sanejament en baixa i, en particular, la planificació i gestió integrada de l'evacuació d'aigües pluvials i residuals i de les xarxes de clavegueram.

D. Residus.

En matèria de gestió de residus, l'Àrea Metropolitana de Barcelona té les competències i la titularitat dels serveis següents:

a) El tractament, la valorització i la disposició dels residus municipals i enderrocs procedents d'obres menors i de reparació domiciliària.

b) La coordinació dels sistemes municipals de recollida de residus municipals.

c) La triatge i selecció d'envasos, de conformitat amb el seu ordenament específic.

d) El servei de deixalleria pel que fa al transport dels materials dipositats, sens perjudici de la gestió de les instal·lacions pels municipis.

E. Altres competències en matèria de medi ambient.

En matèria de medi ambient, l'Àrea Metropolitana de Barcelona exerceix les funcions següents:

a) La coordinació i la formulació d'un Pla d'actuació metropolità per a la protecció del medi ambient, la salut i la biodiversitat, i de mesures de lluita contra el canvi climàtic, i la formulació d'una Agenda 21 metropolitana.

b) La col·laboració per elaborar els mapes de capacitat acústica i els mapes estratègics de sorolls, de conformitat amb la legislació sectorial.

c) L'emissió dels informes ambientals establerts per la legislació sobre intervenció de l'administració ambiental en els procediments d'atorgament de llicències ambientals municipals, de conformitat amb les funcions que la legislació sectorial atribueix als ens supramunicipals.

d) La col·laboració amb els municipis per programar les polítiques d'ordenació ambiental.

e) La promoció i, si escau, la gestió d'instal·lacions públiques i privades d'energies renovables.

F. Infraestructures d'interès metropolità.

En matèria d'infraestructures d'interès metropolità, l'AMB desenvolupa, en el marc de les seves competències i de conformitat amb la legislació sectorial d'aplicació, les actuacions de vertebració territorial necessàries per a l'articulació, la connectivitat, la mobilitat i la funcionalitat del territori. Aquestes actuacions es refereixen bàsicament a les infraestructures i a la gestió de la mobilitat, els parcs, les platges, els espais naturals, els equipaments, les dotacions, les instal·lacions i els serveis tècnics, mediambientals i d'abastament.

G. Desenvolupament econòmic i social.

En matèria de desenvolupament econòmic i social i de comerç, l'Àrea Metropolitana de Barcelona té les competències següents:

a) Fomentar l'activitat econòmica, promoure l'ocupació i la creació d'empreses en els camps de la indústria, el comerç, els serveis i els recursos turístics.

b) Promoure un Pla estratègic metropolità que, amb la participació dels agents econòmics, socials i institucionals, afavoreixi la modernització, la recerca i la innovació.

H. Cohesió social i territorial.

En matèria de cohesió social i territorial, correspon a l'Àrea Metropolitana de Barcelona:

a) Promoure la implantació de polítiques públiques comunes en matèria de serveis municipals i de foment de la cohesió social i territorial, amb la finalitat de millorar les condicions de vida dels ciutadans i l'equilibri territorial dels municipis que la integren.

b) Participar en la Comissió de Seguretat de l'àmbit territorial corresponent per fomentar polítiques públiques en matèria de convivència ciutadana.

> Es modifica l'apartat B.c) per l'art. 3 del Decret llei 4/2019, de 29 de gener. Ref. DOGC-f-2019-90273#a3

> Es modifica l'apartat D.d) per l'art. 193 de la Llei 5/2017, de 28 de març. [Ref. BOE-A-2017-7353#a1-104](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-7353)

Article 15. Planificació i programació dels serveis metropolitans

1. El Consell Metropolità pot aprovar, a l'inici de cada mandat, el Pla d'actuació metropolità en el qual s'estableixen els programes, eixos, actuacions i accions que siguin necessaris per a la prestació i l'establiment de serveis metropolitans.

2. En desplegament del Pla d'actuació, els programes d'actuació regulen la prestació i, si escau, l'establiment dels serveis metropolitans.

3. L'establiment d'un determinat servei metropolità pot aprovar-se per acord de l'òrgan competent, sens perjudici que s'incorpori posteriorment en el corresponent programa d'actuació.

Article 16. Abast dels serveis metropolitans

1. Els serveis metropolitans es presten en tot l'àmbit metropolità i en benefici de tots els municipis. També es poden prestar en un municipi o en diversos.

2. En cas que els serveis metropolitans només es prestin en un municipi o en diversos, la fórmula de finançament del servei pot determinar les aportacions econòmiques amb les quals han de contribuir els municipis afectats, amb independència de les que corresponen al sistema general de finançament de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

3. L'Àrea Metropolitana de Barcelona pot integrar-se, juntament amb altres administracions i ens privats sense ànim de lucre, en consorcis i altres ens associatius que tinguin per objecte la prestació i coordinació de serveis públics més enllà del seu àmbit territorial.

Article 17. Preceptes per a la prestació i l'establiment de serveis

El Consell Metropolità, per a la prestació i l'establiment dels serveis metropolitans, ha de determinar:

a) Les obres necessàries per establir un servei nou, o per garantir la continuïtat dels serveis existents, millorar-los o ampliar-los.

b) La forma de gestió del servei.

c) El cost econòmic de l'establiment i el funcionament del servei.

d) Les modalitats d'intervenció municipal, si escau.

e) Els criteris i sistemes de coordinació amb els serveis municipals de la mateixa naturalesa o de naturalesa anàloga.

Article 18. Formes de gestió i de finançament dels serveis metropolitans

1. L'Àrea Metropolitana de Barcelona pot utilitzar les formes de gestió de serveis establertes per la legislació de règim local, i pot crear ens públics i societats mercantils conjuntament amb els municipis per prestar els serveis metropolitans. Els serveis metropolitans es poden prestar en consorci amb altres administracions públiques i ens privats sense ànim de lucre.

2. Els serveis metropolitans es financen amb aportacions econòmiques que poden provenir de recursos de caràcter general o de taxes específicament establertes com a contraprestació dels usuaris del servei respectiu.

3. Els serveis metropolitans gestionats per ens públics empresarials, societats mercantils de capital íntegrament públic, per concessió, empresa de gestió interessada o concert, es poden finançar amb aportacions de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb tarifes satisfetes pels usuaris i percebudes pel gestor o gestora del servei com a ingressos propis de dret privat, o bé amb una combinació d'ambdues formes de finançament.

4. Les tarifes dels serveis metropolitans a les quals es refereix l'apartat 3 són aprovades definitivament pel Consell Metropolità.

5. La potestat tarifària en matèria de transport col·lectiu de viatgers per carretera i subterrani s'exerceix en el marc de l'ordenació tarifària establerta per la normativa d'aplicació.

Article 19. Ordenació del territori

1. L'Àrea Metropolitana de Barcelona participa en:

a) La formulació i tramitació del Pla territorial general de Catalunya.

b) La formulació dels plans territorials parcials que comprenen l'àmbit territorial de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i els plans territorials sectorials que afecten competències de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, mitjançant el nomenament de representants en els òrgans de seguiment i la participació en la redacció.

c) La formulació dels plans, cartes i programes derivats de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

2. L'Àrea Metropolitana de Barcelona pot proposar als òrgans de l'Administració de la Generalitat competents en aquesta matèria la formulació d'instruments d'ordenació territorial, parcial, sectorial i paisatgística, en el respectiu àmbit territorial.

Article 20. Règim jurídic de les competències de l'Àrea Metropolitana de Barcelona en matèria d'urbanisme

L'Àrea Metropolitana de Barcelona exerceix les seves competències urbanístiques de conformitat amb el que estableix l'article 14 del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005.

Article 21. Ordenació urbanística integrada del territori metropolità

1. L'ordenació urbanística integrada del territori metropolità s'instrumenta mitjançant el Pla director urbanístic metropolità i el Pla d'ordenació urbanística metropolità.

2. El Pla d'ordenació urbanística metropolità pot complementar-se mitjançant programes d'actuació urbanística municipals o plurimunicipals.

Article 22. Objectius del Pla director urbanístic metropolità

El Pla director urbanístic metropolità té els objectius següents:

a) Establir els elements estructurants de l'ordenació urbanística de l'àmbit territorial metropolità.

b) Establir les determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de les persones i les mercaderies i el transport públic metropolità.

c) Establir mesures de protecció del sòl no urbanitzable i l'estructura orgànica d'aquest sòl.

d) Concretar i delimitar les reserves de sòl per a les infraestructures i sistemes generals de l'àmbit metropolità, com ara les xarxes viàries, ferroviàries, hidràuliques, portuàries, aeroportuàries, de sanejament i abastament d'aigua, de telecomunicacions, d'equipaments, d'espais lliures i d'altres de similars.

e) Definir polítiques metropolitanes de sòl i habitatge, així com d'activitat econòmica, per garantir la solidaritat intermunicipal en l'execució de polítiques d'habitatge assequible i de protecció pública, la suficiència i la viabilitat d'aquestes polítiques per garantir el dret constitucional a l'habitatge i el compliment dels principis establerts per l'article 3 del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/1995.

Article 23. Determinacions del Pla director urbanístic metropolità

1. Correspon al Pla director urbanístic metropolità, de conformitat amb la planificació territorial:

a) Definir, en l'àmbit metropolità, les reserves per als sistemes urbanístics generals de comunicacions i d'altres infraestructures, equipaments comunitaris i espais lliures, com ara els parcs, els corredors naturals o altres espais per al temps lliure o per a la preservació dels elements naturals.

b) Classificar el sòl de l'àmbit metropolità. Pel que fa al sòl urbà, el Pla director delimita els terrenys que tenen aquesta classificació i, si escau, concreta els àmbits de sòl urbà no consolidat als quals es refereix la lletra d.

c) Fixar els criteris per qualificar el sòl urbà i l'urbanitzable. En aquest sentit, el Pla director urbanístic pot establir les magnituds d'edificabilitat, usos, densitats i reserves de sistemes per al desenvolupament del sòl urbanitzable delimitat i no delimitat, i dels àmbits de transformació urbanística del sòl urbà, en relació amb els diferents àmbits territorials.

d) Definir i, si escau, delimitar els àmbits de transformació urbanística d'interès metropolità.

e) Garantir l'ús racional del territori, la preservació del medi natural, la qualitat de vida i el valor agrícola i forestal dels terrenys.

f) Definir la normativa urbanística i d'edificació comunes.

g) Les altres determinacions establertes pel Pla territorial metropolità.

2. Pel que fa a la programació metropolitana de sòl i habitatge, així com de l'activitat econòmica, el Pla director urbanístic metropolità ha de classificar i qualificar els sòls necessaris per assolir els objectius, i els sectors delimitats a aquests efectes es poden desenvolupar directament mitjançant plans derivats.

3. El Pla director urbanístic metropolità pot contenir determinacions en els aspectes següents:

a) La qualificació urbanística del sòl, de forma coherent amb els objectius que volen assolir-se i si resulta de les determinacions de l'apartat 1.

b) La definició d'àmbits i criteris, amb l'abast determinat coherent i justificadament pel mateix Pla, per ajustar la classificació mitjançant el Pla d'ordenació urbanística metropolità.

c) La definició de criteris per a les transferències de sostre edificable.

4. El Pla director urbanístic metropolità ha d'especificar les determinacions que poden ser executades directament, incloses les relatives a reserves per a habitatges de protecció pública i allotjaments dotacionals, i que són susceptibles, si escau, de desplegament mitjançant un planejament derivat.

5. El Pla director urbanístic metropolità ha de respectar les determinacions dels plans directors urbanístics que, amb objectius sectorials específics, formula l'Administració de la Generalitat en exercici de les seves competències i que afecten l'àmbit metropolità. En els àmbits ordenats pels plans directors de delimitació i ordenació de les àrees residencials estratègiques, el Pla director urbanístic metropolità s'ha d'atenir a les determinacions d'aquests plans directors específics.

> Es modifica l'apartat 4 per l'art. 136.1 de la Llei 5/2020, de 29 d'abril. [Ref. BOE-A-2020-5569](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2020-5569)

Article 24. Documentació del Pla director urbanístic metropolità

1. El Pla director urbanístic metropolità ha d'establir els criteris per fer-ne el seguiment i modificar-lo i revisar-lo, i ha d'incorporar les determinacions adequades als fins que vol assolir i a les determinacions establertes per la legislació d'aplicació. En tots els casos ha de contenir la documentació següent:

a) Els estudis justificatius.

b) La memòria.

c) La documentació ambiental requerida per seguir el procediment d'avaluació ambiental.

d) La programació de les actuacions per dur a terme la seva aplicació.

e) Les bases tècniques i econòmiques del desplegament.

f) Els plans d'informació i ordenació, a l'escala adequada a les seves determinacions.

g) Les normes de compliment obligatori.

h) La memòria social amb la definició dels objectius d'habitatge protegit, de conformitat amb la legislació urbanística.

i) La documentació que sigui necessària pel que fa a les determinacions que contingui.

2. El document de la programació de les actuacions s'actualitza cada sis anys per acord de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, passat el termini d'un mes d'informació pública i audiència als ajuntaments. Aquest acord s'ha de publicar en el butlletí oficial corresponent i s'ha de comunicar a la Comissió d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Article 25. Tramitació i aprovació del Pla director urbanístic metropolità i de les modificacions corresponents

1. La iniciativa, formulació, tramitació i aprovació del Pla director urbanístic metropolità s'adequa a les normes següents:

a) La iniciativa per a la formulació del Pla correspon a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que ha d'elaborar els documents previs amb els objectius i propòsits generals.

b) Els documents als quals es refereix la lletra a han d'incloure el programa de participació ciutadana i l'informe ambiental preliminar, i han de tenir el contingut propi d'un avanç de planejament. També poden incloure els documents i determinacions necessaris per suspendre tramitacions i llicències.

c) L'avanç de planejament s'ha de sotmetre al tràmit d'informació pública per un termini mínim d'un mes i a consulta i informe dels ajuntaments per un termini igual. Simultàniament, cal sol·licitar a l'òrgan ambiental el document de referència, i al departament de l'Administració de la Generalitat competent en la matèria l'informe de la Comissió d'Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona i l'informe urbanístic i territorial establert per la legislació d'aplicació.

d) L'aprovació inicial i l'aprovació provisional del Pla director urbanístic metropolità corresponen a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i l'aprovació definitiva correspon a la persona titular del departament de l'Administració de la Generalitat competent en la matèria, amb l'informe previ de la Comissió d'Urbanisme competent en aquest àmbit i de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.

e) En els altres aspectes no especificats, la tramitació del Pla director urbanístic metropolità segueix el procediment establert per la legislació urbanística. El procediment d'avaluació ambiental s'integra en el procediment urbanístic de conformitat amb el que estableixen la legislació urbanística i la legislació sobre avaluació ambiental.

2. Les modificacions del Pla director urbanístic metropolità se subjecten al tràmit previ de l'avanç de planejament quan han de seguir el procediment d'avaluació ambiental de conformitat amb la legislació d'aplicació. La subjecció a informació pública de l'avanç de les modificacions del Pla director és potestativa.

3. L'aprovació inicial i l'aprovació provisional de les modificacions del Pla director urbanístic metropolità corresponen a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

4. L'aprovació definitiva de les modificacions del Pla director urbanístic metropolità correspon a la persona titular del departament de l'Administració de la Generalitat competent en la matèria, amb l'informe previ de la Comissió d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.

Article 26. Participació dels ajuntaments en la formulació del Pla director urbanístic metropolità

Els municipis metropolitans, sens perjudici del que estableix l'article 25, participen en la formulació i la tramitació del Pla director urbanístic metropolità de les formes següents:

a) La constitució de comissions tècniques per a l'anàlisi de les determinacions que els afecten.

b) La constitució de comissions de participació integrades pels alcaldes o regidors en qui deleguin i els membres del Consell Metropolità.

Article 27. Pla d'ordenació urbanística metropolità

1. El Pla d'ordenació urbanística metropolità desenvolupa les determinacions del Pla director urbanístic metropolità amb el detall que correspon a un pla d'ordenació urbanística municipal, i estableix les altres determinacions pròpies.

2. El Pla d'ordenació urbanística metropolità conté la documentació dels plans d'ordenació urbanística municipal adaptada a les peculiaritats del contingut d'aquest instrument plurimunicipal. Els documents del Pla d'ordenació urbanística metropolità han d'especificar les determinacions que deriven del compliment obligat del Pla director urbanístic metropolità. L'agenda o el programa d'actuació urbanística metropolità s'actualitza cada sis anys per acord de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, passat el termini d'un mes d'informació pública. Aquest acord s'ha de publicar al butlletí oficial corresponent i s'ha de comunicar a la Comissió d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

3. L'adopció del Pla d'ordenació urbanística metropolità es du a terme mitjançant l'adaptació del Pla general metropolità i els altres instruments de planejament urbanístic general dels municipis de l'àmbit metropolità, i segueix els tràmits següents:

a) La iniciativa per a la formulació del Pla correspon a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que ha d'elaborar el document previ de l'avanç que ha d'incloure l'informe ambiental preliminar i el programa de participació ciutadana. També pot incloure els documents i determinacions necessaris per suspendre tramitacions i llicències.

b) L'avanç de planejament se sotmet al tràmit d'informació pública i a la consulta dels ajuntaments per un termini d'un mes. Simultàniament, se sol·licita el document de referència a l'òrgan ambiental, i se sol·licita al departament de l'Administració de la Generalitat competent en la matèria l'informe urbanístic i territorial establert per la legislació d'aplicació.

c) L'aprovació inicial i l'aprovació provisional del Pla d'ordenació urbanística metropolità corresponen a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i l'aprovació definitiva correspon a la Comissió d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

d) En els altres aspectes no especificats, la tramitació del Pla d'ordenació urbanística metropolità segueix el procediment establert per la legislació urbanística. El procediment d'avaluació ambiental s'integra en el procediment urbanístic de conformitat amb el que estableix la legislació urbanística i la legislació sobre avaluació ambiental.

4. Les modificacions del Pla d'ordenació urbanística metropolità se subjecten al tràmit previ de l'avanç de planejament quan han de seguir el procediment d'avaluació ambiental de conformitat amb la legislació d'aplicació. La subjecció a informació pública de l'avanç de les modificacions del Pla d'ordenació urbanística metropolità és potestativa.

5. L'aprovació inicial i l'aprovació provisional de les modificacions del Pla d'ordenació urbanística metropolità corresponen:

a) A l'Àrea Metropolitana de Barcelona, si tenen una incidència territorial supramunicipal o requereixen la modificació del Pla director urbanístic metropolità.

b) Als ajuntaments, en tots els altres casos.

6. L'aprovació definitiva de les modificacions del Pla d'ordenació urbanística metropolità correspon a la Comissió d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Article 28. Programes d'actuació urbanística municipal

1. Els municipis metropolitans poden formular els programes d'actuació urbanística municipal propis.

2. Els programes d'actuació urbanística municipal són l'expressió de les polítiques municipals de sòl i habitatge, així com de sòl per a usos industrials i activitats productives.

3. El contingut i el règim jurídic dels programes d'actuació urbanística municipal són els establerts pels articles 60 i concordants del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, i, en aquest sentit:

a) Han d'acreditar que són coherents amb els plans territorials, amb el Pla director urbanístic metropolità i amb altres plans directors.

b) Determinen quina iniciativa pública o privada és preferent per promoure el planejament derivat.

c) Poden establir reserves per a la iniciativa pública al llarg d'un termini concret que no ha de superar els sis anys.

d) Poden establir totes o alguna de les figures de planejament urbanístic derivat a les quals es refereix el Pla d'ordenació urbanística metropolità.

e) Poden delimitar el sòl urbanitzable no delimitat i modificar els sectors prèviament delimitats, fins i tot per atribuir-los la condició de sòl urbanitzable no delimitat. En tots aquests casos han de contenir les determinacions pròpies dels plans d'ordenació urbanística municipal i la documentació pertinent.

f) Poden completar la determinació dels criteris objectius que han de permetre decidir la conveniència o necessitat de la delimitació i transformació urbanística del sòl urbanitzable no delimitat.

g) Poden incloure sistemes urbanístics generals en els sectors de sòl urbanitzable i en les subjectes a plans de millora urbana, així com en els polígons d'actuació urbanística en sòl urbà.

h) Poden acordar operacions de millora urbana i actuacions sotmeses a un pla especial urbanístic, així com delimitar polígons d'actuació urbanística no definits.

i) Poden concretar i distribuir les reserves de sòl per a habitatge de protecció pública determinades pel Pla d'ordenació urbanística metropolità.

j) Han d'establir terminis per executar les obres d'urbanització, i poden fixar terminis per edificar els solars; delimitar àrees per exercir els drets de tempteig i retracte i per aplicar programes de rehabilitació d'edificis; definir sectors d'urbanització prioritària; incloure les reserves de terrenys per constituir o ampliar els patrimonis públics de sòl i habitatge, i establir les mesures pertinents per a la culminació urbanística adequada de les urbanitzacions existents.

4. Diferents ajuntaments de l'àmbit metropolità poden acordar formular programes d'actuació urbanística plurimunicipals, si no tenen programes d'actuació urbanística municipal propis o, en substitució dels que existeixin, amb el mateix contingut i la mateixa documentació que regula la legislació urbanística per als programes d'actuació urbanística municipals.

5. L'aprovació inicial i l'aprovació provisional dels programes d'actuació urbanística municipals corresponen als ajuntaments, mentre que les dels programes d'actuació urbanística plurimunicipals corresponen a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. En tots els casos, l'aprovació definitiva correspon a la Comissió d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Article 29. Comissió d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

1. La Comissió d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona és un òrgan urbanístic del departament de l'Administració de la Generalitat competent en la matèria.

2. La presidència de la Comissió d'Urbanisme correspon a la persona titular del departament de l'Administració de la Generalitat competent en la matèria, o a la persona en qui delegui o que la substitueixi.

3. La vicepresidència de la Comissió d'Urbanisme correspon al president o presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que, a tots els efectes, pot delegar aquest càrrec en el vicepresident executiu o vicepresidenta executiva o en un altre conseller o consellera metropolitans.

4. La Comissió d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, a més del president o presidenta, és integrada pels vocals, designats de la manera següent:

a) Deu per la persona titular del departament de l'Administració de la Generalitat competent en la matèria, cinc dels quals han de ser vocals en representació d'aquest departament i cinc en representació d'altres departaments de la Generalitat.

b) Deu pel president o presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, cinc dels quals han de ser designats a proposta de l'alcalde o alcaldessa de Barcelona. Entre aquests deu vocals s'inclou el vicepresident o vicepresidenta.

5. A les sessions de la Comissió d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona pot assistir un representant o una representant de l'Administració de l'Estat, amb veu i sense vot.

6. La composició i el règim de funcionament de la Comissió d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona es determinen per decret del Govern.

Article 30. Competències de la Comissió d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

1. Correspon a la Comissió d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona aprovar definitivament els instruments de planejament urbanístic següents:

a) El Pla d'ordenació urbanística metropolità i les modificacions corresponents.

b) Els programes d'actuació urbanística municipals i plurimunicipals.

c) Els plans parcials urbanístics de delimitació.

d) Els plans de millora urbana i plans urbanístics parcials, si l'aprovació definitiva no correspon a l'Àrea Metropolitana de Barcelona ni la tenen atribuïda ni l'han d'exercir els ajuntaments de conformitat amb la legislació urbanística.

e) Els plans especials urbanístics, en els mateixos casos que els determinats per la lletra d, llevat dels plans especials urbanístics establerts per l'article 68 del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, que aprova definitivament la persona titular del departament de l'Administració de la Generalitat competent en la matèria, de conformitat amb la legislació urbanística.

2. Correspon també a la Comissió d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona:

a) L'informe preceptiu i l'aprovació definitiva dels projectes per a l'autorització d'usos i obres en sòl no urbanitzable i en sòl urbanitzable no delimitat, de conformitat amb el que estableix la legislació urbanística.

b) L'informe previ a l'aprovació definitiva, emès per la persona titular del departament de l'Administració de la Generalitat competent en la matèria, de les modificacions del Pla director urbanístic metropolità.

c) L'exercici de les funcions atribuïdes a la Comissió Territorial d'Urbanisme per l'article 95.2 del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, en el tràmit especial establert per a la modificació de les figures de planejament urbanístic que tenen per objecte alterar la zonificació o l'ús urbanístic dels espais lliures o equipaments esportius considerats, pel planejament urbanístic, sistemes urbanístics generals o locals.

d) L'informe que, sobre el planejament urbanístic derivat, estableix l'article 85 del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, si l'aprovació definitiva no correspon als òrgans urbanístics de la Generalitat.

e) Les altres competències que la legislació urbanística atribueix a les comissions territorials d'urbanisme i que no han estat atribuïdes per la present llei a altres òrgans.

3. La Comissió d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona només pot modificar els plans aprovats provisionalment per l'Àrea Metropolitana de Barcelona en els casos següents:

a) Per raons de legalitat.

b) Per raons d'oportunitat que ultrapassin els interessos locals i els interessos propis de l'àmbit d'actuació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

> <small>Es modifica l'apartat 1.e) per la disposició addicional 1.3 de la Llei 3/2012, de 22 de febrer. [Ref. BOE-A-2012-3414](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-3414).</small>

Article 31. Competències de l'Àrea Metropolitana de Barcelona sobre la tramitació del planejament urbanístic

L'Àrea Metropolitana de Barcelona, a més de les competències establertes pels articles 25, 27 i 28 en relació amb els instruments de planejament urbanístic general, té les competències de formulació, aprovació inicial i aprovació provisional dels instruments de planejament urbanístic derivat següents:

a) Els plans especials urbanístics establerts per l'article 68 del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, si les infraestructures o elements que s'han d'implantar són d'interès metropolità, els ha d'executar l'Àrea Metropolitana de Barcelona i no estan establerts ni pel Pla director urbanístic metropolità ni pel Pla d'ordenació urbanística metropolità.

b) Els plans especials urbanístics que consideri necessari promoure amb les finalitats següents:

Primera. Per a la protecció de vies de comunicació definides com a xarxa viària bàsica metropolitana pel Pla director urbanístic metropolità o per un altre instrument de planejament urbanístic general.

Segona. Per a la millora d'àmbits rurals.

Tercera. Per a la protecció i millora dels espais agrícoles i forestals, espais fluvials, medi natural i paisatge.

Quarta. Per a l'ordenació del subsòl.

c) Els altres plans urbanístics derivats si afecten més d'un municipi de l'àmbit metropolità i es compleixen els requisits següents:

Primer. Que l'aprovació definitiva del Pla correspongui a la Comissió d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Segon. Que els ajuntaments no hagin acordat formular i tramitar el Pla coordinadament.

> <small>Es modifica l'apartat a) per la disposició addicional 1.3 de la Llei 3/2012, de 22 de febrer. [Ref. BOE-A-2012-3414](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-3414).</small>

Article 32. Competències de l'Àrea Metropolitana de Barcelona sobre la tramitació i aprovació del planejament urbanístic derivat

1. L'Àrea Metropolitana de Barcelona té competències de formulació, aprovació inicial i aprovació definitiva dels instruments de planejament urbanístic derivat següents:

a) Els plans parcials urbanístics i plans de millora urbana relatius a actuacions d'interès metropolità definides pel Pla director urbanístic metropolità o pel Pla d'ordenació urbanística metropolità, si l'Àrea Metropolitana de Barcelona és l'administració actuant.

b) Els plans especials urbanístics de desenvolupament dels sistemes urbanístics d'interès metropolità previstos en el Pla director urbanístic metropolità o el Pla d'ordenació urbanística metropolità que han de ser executats per l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

c) (Derogat)

d) Els altres plans urbanístics derivats si afecten més d'un municipi de l'àmbit territorial metropolità i es compleixen els requisits següents:

Primer. Que l'aprovació definitiva del Pla no correspongui als òrgans urbanístics de la Generalitat.

Segon. Que els ajuntaments no hagin acordat formular i tramitar el Pla coordinadament.

2. En l'exercici de les competències a les quals es refereix el present article, s'ha de garantir sempre la participació i l'audiència prèvia dels municipis interessats.

> <small>Es modifica la lletra b) i es deroga la lletra c) de l'apartat 1 per la disposició addicional 1.1 i 1.2 de la Llei 3/2012, de 22 de febrer. [Ref. BOE-A-2012-3414](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-3414).</small>

Article 33. Participació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona en els procediments d'aprovació d'instruments de planejament urbanístic

L'Àrea Metropolitana de Barcelona participa en el procediment d'aprovació dels instruments de planejament urbanístic següents:

a) Els plans directors urbanístics que, amb objectius específics de caràcter sectorial, formula l'Administració de la Generalitat en l'exercici de les seves competències i que afecten l'àmbit metropolità. Aquesta participació s'instrumenta mitjançant l'atorgament d'un tràmit de consulta prèviament a l'aprovació inicial per un termini d'un mes respecte als objectius i propòsits generals de la iniciativa, i mitjançant un tràmit d'informació per un termini d'un mes del document aprovat inicialment, un cop finalitzat el tràmit d'informació pública.

b) Els plans especials urbanístics establerts per l'article 68 del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, que no li correspon aprovar definitivament, sempre que les infraestructures o elements que s'han d'implantar siguin d'interès supramunicipal i no estiguin establerts ni pel Pla director urbanístic metropolità ni per cap altre instrument de planejament urbanístic general. Aquesta participació s'instrumenta mitjançant l'atorgament d'un termini d'audiència d'un mes, un cop realitzada la informació pública.

c) Les modificacions del Pla d'ordenació urbanística metropolità, dels programes d'actuació urbanística municipals i dels plans parcials de delimitació, en els casos que no li correspon la tramitació de conformitat amb el que estableix la present llei. La participació es duu a terme mitjançant l'emissió d'un informe preceptiu, per assegurar la coherència amb el Pla director urbanístic metropolità i amb el Pla d'ordenació urbanística metropolità. L'informe s'ha de sol·licitar simultàniament amb el tràmit d'informació pública, de conformitat amb el que estableix l'article 83.5 del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005.

> <small>Es modifica l'apartat b) per la disposició addicional 1.3 de la Llei 3/2012, de 22 de febrer. [Ref. BOE-A-2012-3414](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-3414).</small>

Article 34. Competències de l'Àrea Metropolitana de Barcelona en matèria de gestió urbanística

1. L'Àrea Metropolitana de Barcelona és l'administració ordinària competent per a desenvolupar i gestionar el Pla director urbanístic metropolità i el Pla d'ordenació urbanística metropolità en els aspectes d'abast o contingut plurimunicipals, sens perjudici de les competències que corresponen a les altres administracions.

2. Correspon a l'Àrea Metropolitana de Barcelona executar els preceptes del Pla director urbanístic metropolità i del Pla d'ordenació urbanística metropolitana quant a les actuacions de transformació urbanística, si té la condició d'administració actuant, de conformitat amb el que estableix l'apartat 3, i quant als sistemes urbanístics que aquests plans declarin d'interès metropolità o si corresponen a serveis i infraestructures de competència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

3. L'Àrea Metropolitana de Barcelona té la condició d'administració actuant en l'exercici de les seves competències en matèria de planejament i gestió si ho determina el planejament urbanístic o un acord exprés de l'ajuntament. Aquesta condició comporta, llevat de determinació o pacte en contrari, que l'Àrea Metropolitana de Barcelona té dret a rebre el sòl de cessió obligatòria i gratuïta corresponent al percentatge aplicable sobre l'aprofitament urbanístic del corresponent àmbit d'actuació, en el règim establert per la legislació urbanística.

4. El patrimoni públic de sòl i habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona és regit per la legislació urbanística i en matèria d'habitatge.

Article 35. Protecció de la legalitat urbanística

1. L'Àrea Metropolitana de Barcelona exerceix les funcions de protecció de la legalitat urbanística respecte a les presumtes infraccions greus i molt greus, si l'òrgan municipal competent no inicia el procediment corresponent dins dels deu dies següents a la comunicació prèvia, o bé dins dels tres dies següents en els casos d'urgència constatada expressament en la notificació, i pot adoptar les mesures provisionals i cautelars corresponents.

2. La intervenció de l'Administració de la Generalitat, establerta per l'article 192.3 del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, es produeix si no hi ha actuació subsidiària de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Article 36. Altres competències urbanístiques i en matèria d'habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

L'Àrea Metropolitana de Barcelona exerceix les funcions urbanístiques següents:

a) L'elaboració de l'informe preceptiu per a l'autorització d'usos provisionals del sòl i obres de caràcter provisional, de conformitat amb el que estableix la legislació urbanística.

b) La subrogació, a instància dels particulars, en la tramitació dels estatuts i les bases d'actuació, en cas d'incompliment per part dels ajuntaments dels terminis establerts per la legislació urbanística, un cop requerida l'adopció de l'acord corresponent en el termini d'un mes.

c) La cooperació i l'assistència tècnica, jurídica i econòmica als municipis en matèria de planificació territorial i urbanística, de programes d'actuació, de tota mena de projectes i obres, i de disciplina urbanística.

d) L'exercici, per delegació dels municipis, de les competències en matèria de política de sòl i habitatge establertes per la legislació urbanística.

e) La gestió de sòl, d'obres d'urbanització, d'habitatge assequible, d'usos industrials i terciaris, d'equipaments i d'obres locals encomanades pels municipis i incloses en els plans i programes d'actuació corresponents.

f) L'exercici, per delegació dels municipis, de les funcions de protecció de la legalitat i disciplina urbanística, sens perjudici del que estableix l'article 35 en cas d'inactivitat dels ajuntaments.

g) L'exercici de la potestat sancionadora derivada de les competències urbanístiques atribuïdes per la present llei.

h) L'exercici de les competències en matèria d'habitatge que li reconeixen les lleis i les que li són delegades per conveni o per via consorcial.

Article 37. Aplicació de la legislació urbanística i de la Carta municipal de Barcelona en els aspectes no regulats

1. La competència urbanística de l'Administració de la Generalitat i dels ajuntaments de l'àmbit territorial metropolità comprèn les facultats que la legislació urbanística i, en el cas de Barcelona, la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, els atribueix i que no han estat expressament atribuïdes per la present llei a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

2. La modificació de qualsevol dels elements d'una figura del planejament urbanístic està subjecta a les mateixes disposicions que regeixen la seva formació, amb les excepcions establertes per la present llei i la normativa urbanística.

3. Les modificacions dels sistemes urbanístics d'espais lliures, zones verdes o equipaments esportius es regulen per l'article 95 del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, amb la particularitat que la Comissió d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona exerceix les funcions atribuïdes a la Comissió Territorial d'Urbanisme en el tràmit de l'article 95.2 de l'esmentada llei.

4. En els altres aspectes no regulats per la present llei regeixen la legislació urbanística i, a Barcelona, la Llei 22/1998.

Article 38. Participació dels municipis

Els municipis han de participar en els procediments que se segueixin per a la presa de decisions dels òrgans de govern de l'Àrea Metropolitana en els casos següents:

a) En la incorporació a l'Àrea Metropolitana de Barcelona de nous municipis, mitjançant el procediment establert per l'article 2.2.

b) En la formulació i aprovació dels plans i programes, per via d'informe preceptiu i de conformitat amb els procediments determinats pel Reglament orgànic metropolità.

c) En la presentació d'iniciatives i propostes, de conformitat amb el que disposa el Reglament orgànic metropolità.

d) En l'audiència prèvia a l'adopció dels acords que afecten especialment determinats municipis, segons estableix el Reglament orgànic metropolità.

Article 39. Altres òrgans de participació

1. El Consell Metropolità pot crear òrgans de participació sectorial envers els àmbits d'actuació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona si la seva naturalesa ho permet i ho fa convenient.

2. En els òrgans de participació sectorial, a més de consellers metropolitans i regidors dels municipis, es poden integrar els ciutadans interessats i les seves associacions representatives, personal especialitzat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i dels ajuntaments, representants de les universitats, altres experts externs i representants d'altres administracions.

Article 40. Recursos de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

L'Àrea Metropolitana de Barcelona pot finançar-se mitjançant els recursos següents:

a) Els ingressos procedents del patrimoni i altres ingressos de dret privat.

b) El recàrrec sobre l'impost sobre béns immobles, establert per la legislació d'hisendes locals per a les àrees metropolitanes.

c) Els altres recàrrecs sobre els impostos dels municipis o de la Generalitat creats de conformitat amb la legislació reguladora de les hisendes locals.

d) Les taxes i preus públics per prestar serveis i per dur a terme activitats de la seva competència.

e) Els cànons i altres drets a favor seu per explotar serveis públics i utilitzar el domini públic metropolità.

f) Les quotes urbanístiques i contribucions especials per executar obres i per establir, millorar o ampliar serveis.

g) El producte de les multes i sancions.

h) Les transferències de la Generalitat i d'altres ens supramunicipals quant a les delegacions de competències que s'acordin.

i) La participació en els tributs de l'Estat i de la Generalitat, en els termes establerts per la legislació reguladora de les hisendes locals.

j) Les aportacions dels municipis que la integren.

k) Les subvencions i altres ingressos de dret públic.

l) El producte de les operacions de crèdit.

m) Els recursos procedents de la Unió Europea i de programes comunitaris.

n) Qualsevol altre recurs creat per finançar l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Article 41. Recàrrec sobre l'impost sobre béns immobles

1. El recàrrec metropolità sobre l'impost sobre béns immobles no ha d'excedir el percentatge fixat per la legislació d'hisendes locals i ha de recaure sobre el valor cadastral que constitueix la base imposable d'aquest impost.

2. La gestió del recàrrec metropolità sobre l'impost sobre béns immobles ha de ser conjunta amb la del mateix impost sobre el qual recau.

Article 42. Aportacions dels municipis

1. Les aportacions dels municipis a les quals es refereix la lletra j de l'article 40 han de ser objecte d'establiment i ordenació, amb l'acord de la majoria absoluta del nombre legal de membres del Consell Metropolità.

2. Les aportacions a les quals es refereix l'apartat 1 han de ser generals, sens perjudici que puguin variar en funció de les característiques dels municipis. També es poden establir aportacions específiques per satisfer compensacions derivades de les prescripcions del planejament urbanístic i altres plans, programes o transferències d'aprofitament urbanístic.

Article 43. Potestats tributària i financera

1. L'Àrea Metropolitana de Barcelona ha d'exercir les potestats tributària i financera per fer efectiva la solidaritat i l'equilibri fiscal entre els municipis que la integren.

2. Els ajuntaments dels municipis metropolitans poden establir mecanismes i fórmules de col·laboració amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona per a la prestació conjunta de les funcions de gestió tributària, recaptació, inspecció i revisió dels tributs municipals i altres ingressos de dret públic.

Article 44. Règim jurídic pressupostari i financer

El finançament, el pressupost, la intervenció, la gestió tributària, la recaptació i la comptabilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona es regeixen per la legislació de l'Estat i de la Generalitat que regula les hisendes locals.

Article 45. Tarifes dels serveis prestats per ens que actuen sota el règim de dret privat

1. De conformitat amb el seu règim estatutari o contractual, les entitats públiques empresarials, les societats mercantils de capital íntegrament públic, les societats d'economia mixta, els concessionaris d'obres públiques i serveis públics i altres contractistes de serveis públics metropolitans poden percebre tarifes o altres contraprestacions dels usuaris.

2. Les tarifes o contraprestacions a les quals es refereix l'apartat 1 són ingressos de dret privat de l'entitat gestora del servei, sens perjudici de la seva regulació mitjançant el reglament del servei corresponent o l'ordenança específica de cada tarifa.

Article 46. Disposicions generals

1. El personal al servei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona està format per funcionaris de carrera, personal interí, personal laboral i personal eventual, i es regeix per la legislació sobre funció pública local i pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.

2. L'Àrea Metropolitana de Barcelona, quant a la política de recursos humans, pot promoure la mobilitat del personal entre l'Àrea Metropolitana de Barcelona i els municipis que en formen part, i efectuar les previsions corresponents en la relació de llocs de treball.

Article 47. Secretaria, intervenció i tresoreria

1. A les funcions de secretaria general, intervenció i tresoreria de l'Àrea Metropolitana de Barcelona els són d'aplicació els preceptes de la disposició addicional vuitena de la Llei de l'Estat 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local.

2. El secretari o secretària general també ha de ser secretari o secretària del Consell Metropolità i de la Junta de Govern i, sens perjudici de la delegació que li correspon, també ho ha de ser de la Comissió Especial de Comptes, de les comissions del Consell Metropolità i dels altres òrgans col·legiats que es puguin crear.

Article 48. Personal directiu

1. El Consell Metropolità, segons les previsions de la relació de llocs de treball, designa el personal directiu, de conformitat amb l'organització interna de l'administració metropolitana.

2. El gerent o la gerent, si en aplicació de l'article 4.4 es crea aquest òrgan d'administració, té la condició de personal directiu.

3. Al personal directiu li són d'aplicació les causes d'incapacitat i incompatibilitat establertes per als membres de les corporacions locals.

4. El personal directiu pot assistir a les sessions dels òrgans de govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona si és requerit pel president o presidenta o ho sol·licita la majoria dels consellers metropolitans.