Text legal · Traducció no oficial

Llei 20/2005, de 14 de novembre, sobre la creació del Registre de Contractes d'Assegurances de cobertura de defunció

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Ley 20/2005
Àmbit
Estatal
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

Aquesta llei crea el Registre de Contractes d'Assegurances de cobertura de defunció, un registre públic dependent del Ministeri de Justícia en el qual les entitats asseguradores han de comunicar les dades dels contractes d'assegurança de vida amb cobertura de defunció i dels d'accidents que cobreixi la mort de l'assegurat. L'objectiu és permetre que els possibles beneficiaris puguen conèixer, quan es produeix la mort de l'assegurat, si existia un contracte vigent i quina entitat asseguradora el va subscriure, a fi de poder reclamar les prestacions que els corresponguen. S'estableix el règim d'accés al Registre, el contingut del certificat que s'expedeix, les obligacions de les asseguradores i el règim sancionador aplicable en cas d'incompliment.

A qui afecta i abast

S'aplica a totes les entitats asseguradores —espanyoles i domiciliades a l'Espai Econòmic Europeu que operin a Espanya— que subscriguen contractes d'assegurança de vida amb cobertura de defunció o d'accidents que cobreixi la mort de l'assegurat, tant en pòlisses individuals com col·lectives, amb les exclusions previstes a l'article 4.

Text traduït (no oficial)

Preàmbul

Molts ciutadans espanyols tenen subscrit un seguro de vida en qualsevol de les seves modalitats (mort, invalidesa, supervivència) que cobreixen una sola o diverses de les contingències anteriors (segur pur o mixt), i tenen una durada variable (a tota la vida o temporals). Ja sigui en forma d'assegurances individuals o col·lectives, aproximadament un de cada quatre espanyols genera estalvi i drets econòmics per a si mateix o per als seus beneficiaris, d'acord amb les clàusules de cada contracte d'assegurança.

Aquestes assegurances de vida es contracten per si mateixes, o amb motiu de la contractació d'operacions i serveis de tota mena, com ara assegurances de vehicles a tot risc, contractació de préstecs hipotecaris, subscripció d'assegurances d'accident i adhesió a assegurances adjuntes a paquets de viatges turístics i/o targetes de crèdit.

Tanmateix, s'esdevé amb massa freqüència que, en cas de defunció del prenedor de l'assegurança o de l'assegurat, els seus possibles beneficiaris, precisament per desconèixer l'existència del contracte d'assegurança, no estan en condicions de reclamar-ne el cobrament, i perden uns drets econòmics als quals tenen dret i que, per tant, haurien de poder percebre.

Amb independència que l'absència de reclamació per raó del desconeixement dels seus drets per part dels propis beneficiaris i la ràpida prescripció d'aquests drets pugui produir a les companyies asseguradores un benefici indegut, ja que moltes pòlisses queden sense cobrar, cal posar-hi remei.

Malgrat que en l'actualitat hi ha diferent normativa que regula el contracte d'assegurança, ni les previsions de la Llei 50/1980, de 8 d'octubre, del Contracte d'Assegurança, ni el text refós de la Llei d'ordenació i supervisió de les assegurances privades, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 6/2004, de 29 d'octubre, ni la Llei 44/2002, de 22 de novembre, de Mesures de Reforma del Sistema Financer (que en el seu capítol 1 conté una regulació general de la protecció dels clients de serveis financers), no preveuen mecanismes que donin resposta adequada a aquesta qüestió.

D'acord amb això, el Senat va aprovar la Moció 671/187 en la qual instava el Govern a «analitzar, en el termini de sis mesos, la viabilitat de la creació d'un registre únic de pòlisses d'assegurança de vida, amb especial referència a la conjugació del dret a la informació dels beneficiaris amb el dret a la intimitat dels prenedors, en el marc de la normativa sobre protecció de dades de caràcter personal i de la neutralitat entre els diferents instruments canalitzadors de l'estalvi».

Vist l'informe elaborat pel Ministeri d'Economia, relatiu a l'esmentada Moció, de data 22 de maig de 2003, es va presentar una proposició de llei a fi d'establir un mecanisme d'informació i transparència perquè tots els contractes d'assegurança de vida arribin a bon fi i es puguin complir totes les previsions del contracte en el cas de produir-se el risc que cobrien. Per totes aquestes raons, es crea el Registre de contractes d'assegurança amb cobertura de defunció.

Així doncs, mitjançant aquesta Llei es crea un Registre de caràcter públic en el qual han d'inscriure's els contractes d'assegurança de cobertura de vida que se celebrin al Regne d'Espanya. Amb la finalitat que el Registre sigui operatiu, s'exclouen d'aquesta obligació les assegurances celebrades en l'àmbit de les relacions laborals i empresarials, regulades per Reial Decret 1588/1999, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament sobre la Instrumentació dels compromisos de les empreses amb els treballadors i beneficiaris, en el qual ja es preveuen mecanismes d'informació i protecció suficients. L'obligació de comunicació de les dades al Registre recau plenament sobre les entitats asseguradores, i l'incompliment de les obligacions establertes en aquesta Llei constitueix infracció administrativa.

El Registre, que actua únicament a sol·licitud de la persona interessada, facilita informació solament de les dades de la persona assegurada, ja que és la mort d'aquesta la que genera la prestació. No és, doncs, objecte del Registre donar informació sobre la mort de la persona prenedora, la qual cosa pot induir a error en el cas que aquesta no coincideixi amb la persona assegurada, ni tampoc de les persones beneficiàries, ja que això envadiria el dret a la intimitat d'aquestes i de la persona prenedora o assegurada, a més que també podrien produir-se errors en el cas que la designació de beneficiaris es dugués a terme al marge del contracte d'assegurança o de forma genèrica o innominada. Així doncs, el Registre es limita a comunicar la condició de persona assegurada del difunt, i també a assenyalar l'existència dels contractes i les entitats asseguradores amb les quals s'haguessin subscrit els esmentats contractes. Amb aquestes mesures es facilita substancialment que els possibles beneficiaris puguin reclamar el cobrament dels seus drets, que és, en definitiva, l'objectiu perseguit per aquesta Llei.

Finalment, cal fer esment de l'obligació establerta en la Llei que tots els contractes en cartera han de ser comunicats en el termini d'un any des de l'entrada en vigor, per poder complir de manera eficaç la finalitat d'aquesta.

Article 1. Creació del Registre

Es crea per aquesta Llei el Registre de contractes d'assegurances de cobertura de defunció.

Article 2. Finalitat del Registre

El Registre té per finalitat subministrar la informació necessària perquè els possibles interessats puguin conèixer, amb la major brevetat possible, si una persona difunta tenia subscrit un segur per al cas de defunció, i quina entitat asseguradora el va subscriure, a fi de permetre als possibles beneficiaris adreçar-se a aquesta per constatar si hi figuren com a beneficiaris i, si s'escau, reclamar a l'entitat asseguradora la prestació derivada del contracte.

Article 3. Naturalesa jurídica

1. El Registre que es crea per aquesta Llei té la naturalesa de registre públic, dependent del Ministeri de Justícia.

2. La gestió centralitzada es durà a terme al Registre General d'Actes d'Última Voluntat de la Direcció General dels Registres i del Notariat, que tindrà la condició de responsable del fitxer, als efectes previstos a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i davant de la qual podran exercitar-se els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició previstos en la dita Llei.

3. La informació continguda al Registre gaudirà de presumpció de veracitat als efectes informatius, llevat de prova en contrari. Aquesta presumpció de veracitat ha d'entendre's referida a l'existència del contracte, sense que, en cap cas, pressuposi l'existència de cobertura o del dret al cobrament de la prestació, per a la qual cosa caldrà atenir-se al que s'estipuli en el contracte en qüestió.

Article 4. Àmbit d'aplicació

1. Els contractes d'assegurança les dades dels quals han de figurar al Registre seran els relatius a les assegurances de vida amb cobertura de defunció i a les assegurances d'accidents en les quals es cobreixi la contingència de la mort de l'assegurat, ja es tracti de pòlisses individuals o col·lectives.

2. Queden exclosos de l'àmbit del Registre: a) Les assegurances que instrumenten compromisos per pensions de les empreses amb els treballadors i beneficiaris regulats en el Reial Decret 1588/1999, de 15 d'octubre. b) Les assegurances en les quals, en cas de defunció de l'assegurat, el prenedor i el beneficiari coincideixi. c) Els contractes subscrits per mutualitats de previsió social que actuïn com a instrument de previsió social empresarial, mutualitats de professionals col·legiats i mutualitats el l'objecte exclusiu de les quals sigui atorgar prestacions o subsidis de docència o educació.

3. Per via reglamentària es fixaran les condicions sota les quals s'inclouran al Registre les assegurances en les quals el beneficiari sigui una persona jurídica i les assegurances en les quals no resulta possible la identificació dels assegurats fins que es produeix la defunció.

Article 5. Obligació d'inscripció i contingut del registre

1. Les entitats asseguradores que celebrin o hagin celebrat contractes d'assegurança als quals sigui d'aplicació aquesta Llei, i sempre que els mateixos estiguin vigents, tenen el deure de comunicar al Registre General d'Actes d'Última Voluntat, amb la periodicitat i per mitjà del procediment que es determinin per via reglamentària, les dades que s'especifiquen a l'apartat següent. Aquestes dades podran ser objecte de tractament automatitzat. Així mateix, les entitats asseguradores hauran de comunicar al Registre General d'Actes d'Última Voluntat, en els termes, amb el contingut, en la forma i en els terminis que s'estableixin per via reglamentària, que la prestació derivada d'un determinat contracte que figura al Registre ha estat satisfeta. Aquestes obligacions resultaran d'aplicació tant a les entitats asseguradores espanyoles com a les domiciliades en un país pertanyent a l'Espai Econòmic Europeu que exerceixin la seva activitat a Espanya en règim de dret d'establiment o en règim de lliure prestació de serveis. En cas d'existència de coassegurança, les obligacions a les quals fan referència els paràgrafs precedents recauran sobre l'entitat que, actuant com a entitat obridora, ostenti la representació de totes les asseguradores.

2. El Registre contindrà les dades següents: a) Dades identificatives de la persona assegurada: 1r. Nom i cognoms. 2n. Número del Document Nacional d'Identitat, Número d'Identificació Fiscal o número del document acreditatiu d'identitat que en cada cas correspongui. b) Dades identificatives de l'entitat asseguradora: 1r. Denominació social. 2n. Domicili. 3r. Clau administrativa amb la qual figura inscrita al registre administratiu d'entitats asseguradores i reasseguradores previst en el text refós de la Llei d'Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 6/2004, de 29 d'octubre, i en la seva normativa reglamentària de desenvolupament. 4t. Codi d'Identificació Fiscal. c) Dades identificatives del contracte d'assegurança: 1r. Número de contracte o referència al Reglament de Prestacions de la Mutualitat de Previsió Social, si s'escau. 2n. Tipus de cobertura.

Article 6. Dret d'accés

1. Pot tenir accés al Registre qualsevol persona interessada a obtenir informació sobre si una persona difunta tenia subscrit un segur per al cas de defunció i de quina entitat asseguradora el va subscriure.

2. L'accés al Registre només podrà realitzar-se un cop mort l'assegurat, prèvia acreditació d'aquesta circumstància, i sempre que hagin transcorregut quinze dies des de la data de defunció. A tal efecte, es presentarà el corresponent certificat de defunció.

3. El termini durant el qual estaran disponibles les dades al Registre serà de cinc anys, comptats des de la data indicada a l'apartat anterior. No obstant això, les dades relatives a contractes les prestacions dels quals hagin estat satisfetes per l'entitat o entitats asseguradores es cancel·laran del Registre tan aviat com a l'òrgan encarregat de la seva gestió li sigui comunicada aquesta circumstància per l'entitat asseguradora.

4. Per via reglamentària es regularan els procediments i els mitjans a utilitzar per a la consulta de la informació del Registre.

Article 7. Emissió de certificat pel Registre i informació a subministrar al consultant per les entitats asseguradores

1. El Registre emetrà, en el termini que es determini per via reglamentària, un certificat en el qual consti en quins contractes vigents figurava com a assegurada la persona difunta i amb quina entitat asseguradora. En el cas que la persona difunta no figurés com a assegurada en cap contracte dels que s'inclouen en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei, es farà constar aquest extrem al certificat que s'emeti. El certificat del registre haurà d'emetre's en la llengua emprada pel peticionari en la corresponent sol·licitud d'informació de dades, ja sigui en castellà o en qualsevol de les llengües que tingui caràcter oficial en alguna Comunitat Autònoma.

2. Obtingut el certificat, el consultant podrà obtenir de les entitats asseguradores informació relativa a si concorre en ell la condició de beneficiari. En el cas que el consultant no fos beneficiari, l'entitat asseguradora es limitarà a fer constar a aquell aquesta circumstància, sense facilitar-li cap altra informació.

Article 8. Règim d'infraccions i sancions

Les obligacions de les entitats asseguradores compreses en aquesta Llei tenen la consideració de normes d'ordenació i supervisió de les assegurances privades. El seu incompliment constituirà infracció administrativa, d'acord amb el que disposa el text refós de la Llei d'Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 6/2004, de 29 d'octubre.

Article 9. Remissió d'informació a la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions

1. L'òrgan encarregat de la gestió del Registre General d'Actes d'Última Voluntat remetrà, en els termes i amb la periodicitat que s'estableixi per via reglamentària, a la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions una relació de les entitats asseguradores que hagin subministrat la informació a la qual estan obligades per aquesta Llei. Així mateix, l'esmentat òrgan comunicarà a la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions les incidències significatives que puguin produir-se en el compliment d'aquesta obligació.

2. A la vista de les comunicacions de l'òrgan encarregat de la gestió del Registre, la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions podrà formular requeriments a les entitats asseguradores o exigir, si s'escau, la realització d'auditories informàtiques o l'aplicació d'altres mesures correctores per garantir la veracitat de la informació continguda al Registre.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. Protecció de dades de caràcter personal. El tractament de dades de caràcter personal que es derivi del que disposa la present Llei, i la cessió d'aquestes per a la seva inclusió al Registre, es regiran pel que disposa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal i les seves disposicions de desenvolupament. No serà necessari el consentiment de l'assegurat per a la comunicació de les dades per les entitats asseguradores amb la finalitat de procedir a la seva inclusió al Registre ni per al tractament d'aquestes dades que dugui a terme el responsable del mateix. Així mateix, tampoc serà necessari que la Direcció General dels Registres i del Notariat informi l'assegurat de la inclusió de les dades al Registre.

Disposició addicional segona. Règim pressupostari. Els preceptes d'aquesta llei, el compliment dels quals exigeixi realitzar despeses amb càrrec als Pressupostos de l'Estat, entraran en vigor a l'inici del proper exercici pressupostari.

Disposició addicional tercera. Desenvolupament reglamentari. S'autoritza el Govern a procedir al desenvolupament reglamentari de la present Llei. En particular, en el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, haurà d'haver-se dut a terme el desenvolupament reglamentari dels preceptes que permeti la posada en marxa efectiva i el funcionament del Registre.

Disposició addicional quarta. Dret supletori. En tot allò no previst en aquesta Llei seran d'aplicació la Llei 50/1980, de 8 d'octubre, de Contracte d'Assegurança; el text refós de la Llei d'Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 6/2004, de 29 d'octubre; i la legislació general sobre protecció dels clients de serveis financers.

Disposició addicional cinquena. Obligació dels notaris. Els notaris que siguin requerits per autoritzar actes d'adjudicació o partició de béns adquirits per herència hauran de sol·licitar telemàticament, pel procediment que s'estableixi per via reglamentària, llevat que els interessats ho aportin, el certificat del registre de contractes d'assegurances de cobertura de defunció, tot dins del termini de disponibilitat al qual fa referència l'article 6 d'aquesta Llei, incorporant-lo a l'escriptura pública. En el cas que existeixi alguna assegurança amb cobertura de defunció, els notaris advertiran els interessats de la transcendència jurídica d'aquest fet.

Disposició addicional sisena. Règim competencial. Aquesta Llei es dicta a l'empara de la competència exclusiva de l'Estat d'acord amb l'article 149.1.8a de la Constitució.

Disposició addicional setena. Taxa per expedició del certificat del Registre de contractes d'assegurances de cobertura de defunció. 1. La gestió necessària per a l'expedició dels certificats als quals fa referència l'article 7 de la present Llei es grava amb una taxa, que es regirà per la present Llei i per les altres fonts normatives que per a les taxes s'estableixen en l'article 9 de la Llei 8/1989, de 13 d'abril, de Taxes i Preus Públics. 2. Constitueix el fet imposable l'expedició dels certificats als quals fa referència l'article 7 de la present Llei. 3. És subjecte passiu la persona que sol·liciti l'expedició de la certificació. 4. La quota de la taxa és de 3,26 euros per certificat expedit. Aquesta quantitat podrà ser actualitzada per Ordre Ministerial. 5. La meritació de la taxa es produeix quan es presenti la sol·licitud per a l'obtenció del certificat. 6. La forma de liquidació de la taxa s'establirà per via reglamentària.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera. Contractes en cartera. Les companyies asseguradores han de procedir a donar compliment a aquesta Llei respecte dels contractes vigents en el moment de la seva entrada en vigor, en el termini d'un any des d'aquesta data.

Disposició transitòria segona. Remissió de dades corresponents als contractes d'assegurances de vida o accidents vinculats a targetes de crèdit. Les entitats asseguradores disposaran del termini d'un any des de l'entrada en vigor de les disposicions reglamentàries d'aquesta Llei per efectuar la primera remissió de les dades relatives als contractes d'assegurances de vida o d'accidents vinculats a targetes de crèdit.

Disposicions finals

Disposició final primera. Modificació del text refós de la Llei d'Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 6/2004, de 29 d'octubre. 1. Es crea una nova lletra r) en l'apartat 3 de l'article 40 del text refós de la Llei d'Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades, amb la redacció següent: «r) L'incompliment de l'obligació de subministrar a l'òrgan competent la informació a la qual fa referència la legislació reguladora del registre de contractes d'assegurances de cobertura de defunció, quan tal conducta tingui caràcter repetitiu.» 2. Es crea una nova lletra s) en l'apartat 4 de l'article 40 del text refós de la Llei d'Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades, amb la redacció següent: «s) L'incompliment de l'obligació de subministrar a l'òrgan competent la informació a la qual fa referència la legislació reguladora del registre de contractes d'assegurances de cobertura de defunció.»

Disposició final segona. Entrada en vigor. Aquesta Llei entrarà en vigor als sis mesos de la seva publicació al «Butlletí Oficial de l'Estat».

Font i provença

Títol original: Ley 20/2005, de 14 de noviembre, sobre la creación del Registro de Contratos de Seguros de cobertura de fallecimiento. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 048e4a2ae0bb).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.