Text legal · Traducció no oficial

Llei 4/2009, de 15 d'abril, de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Llei 4/2009
Àmbit
Catalunya
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

La Llei 4/2009 estableix el marc jurídic i organitzatiu de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya amb personalitat jurídica i patrimoni propis. La norma substitueix la Llei 23/1985, de creació de l'IRTA, i actualitza la seva estructura de govern, les seves funcions i el seu règim econòmic per adaptar-lo als reptes del sector agroalimentari del segle XXI. La llei s'estructura en cinc capítols: disposicions generals (naturalesa, règim jurídic, finalitat, funcions i formes d'actuació), organització (Consell d'Administració, presidència i direcció general), Consell Assessor, contracte-programa i règim econòmic i financer. Inclou a més una disposició addicional, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i dues disposicions finals. Entre les novetats principals hi ha la definició del sistema cooperatiu de recerca agroalimentària —que inclou els centres concertats—, la formalització del contracte-programa plurianual com a mecanisme de relació entre el Govern i l'Institut, i l'actualització de la composició i les funcions dels òrgans de govern per reforçar la col·laboració amb les universitats, el sector empresarial i les organitzacions professionals agràries. Aquesta és una traducció al català no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Boletín Oficial del Estado.

A qui afecta i abast

La llei és d'aplicació a l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) com a entitat de dret públic adscrita al departament competent en matèria d'agricultura i alimentació de la Generalitat de Catalunya, i regula les relacions de l'Institut amb el Govern, els seus òrgans de govern, el seu personal i els centres concertats que formen part del sistema cooperatiu de recerca i desenvolupament agroalimentari de Catalunya.

Text traduït (no oficial)

Preàmbul

El president de la Generalitat de Catalunya fa saber a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la Llei 4/2009, de 15 d'abril, de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries.

El 28 de novembre de 1985 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 23/1985, de 28 de novembre, de creació de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), mitjançant la qual la Generalitat va voler donar un nou enfocament en establir un model organitzatiu diferent del que s'havia utilitzat fins aleshores en un organisme de recerca.

El preàmbul de la Llei 23/1985 feia referència al fet que el creixement i la competitivitat econòmica del país estaven cada vegada més relacionats amb la capacitat de generar, incorporar i transferir innovacions tecnològiques. En aquest sentit, propugnava que els organismes de recerca i desenvolupament havien de convertir-se en elements actius en el procés de creació de riquesa i incidir en el sector tecnològic, fent efectives les seves potencialitats de creació, adaptació i transferència d'innovacions, i aproximant als diversos sectors les activitats cientificotecnològiques i els resultats de la seva recerca.

Per assolir aquests objectius calia establir una fórmula jurídica d'organització diferent per a la gestió de la recerca i el desenvolupament tecnològic, i la que es va adoptar en el cas de l'IRTA va ser la d'empresa pública sotmesa al dret privat.

Han passat més de vint anys des de la seva creació i en aquest temps l'IRTA ha crescut, s'ha diversificat cap a altres àmbits sectorials, ha consolidat el seu model de funcionament i s'ha convertit en el referent de la recerca, el desenvolupament i la transferència de tecnologia agroalimentària a Catalunya. Així mateix, l'Institut és un organisme conegut i valorat arreu, que ha consolidat relacions internacionals d'interès amb universitats i centres de recerca de prestigi.

L'IRTA s'ha d'articular en la voluntat d'estreta col·laboració amb l'activitat de la indústria agroalimentària, sector de gran importància quantitativa, qualitativa i estratègica en la indústria catalana.

D'altra banda, al llarg d'aquests anys, l'IRTA ha contribuït a establir un conjunt d'acords i vincles de col·laboració amb altres sectors i entitats públiques i privades, especialment amb les universitats de Catalunya. En aquest sentit, l'Institut s'ha adaptat al canvi produït en el sistema universitari català i ha potenciat una complicitat molt satisfactòria amb la majoria d'universitats i altres institucions i entitats públiques i privades, el resultat de la qual ha estat un conjunt de centres i estacions experimentals concertats. Aquest conjunt conforma el que avui en dia es pot anomenar sistema cooperatiu de recerca, desenvolupament i transferència agroalimentaris (I+D+T) de Catalunya.

No obstant això, les circumstàncies canvien i els organismes de recerca, desenvolupament i transferència agroalimentaris han d'intentar també adaptar-se als canvis i assolir nous reptes. Per aquest motiu, vint-i-tres anys després de la creació de l'IRTA, cal establir una nova regulació de l'Institut, que permeti abordar les pròximes dècades amb garanties suficients per poder continuar desenvolupant una tasca eficaç, eficient i de qualitat al servei del sector agroalimentari i de la societat en general, mantenint i estrenyent la seva vinculació amb les universitats i, en general, amb els agents del sistema català de ciència i tecnologia més clarament especialitzats en els àmbits d'actuació propis de l'Institut.

Els canvis que introdueix la nova llei de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries són de naturalesa diversa i responen als grans reptes que actualment es plantegen en el sector agrari.

En primer lloc, cal fer compatibles la producció d'aliments segurs i de qualitat amb l'adequada protecció del medi ambient, és a dir, cal impulsar l'establiment de sistemes de desenvolupament sostenibles, que incloguin sistemes de producció de qualitat i sistemes protegits basats en tècniques d'ús eficient de l'aigua i de reducció de l'ús de productes fitosanitaris. En aquest sentit, cal adaptar la missió de l'IRTA perquè incorpori en els seus objectius estratègics i plans d'acció un punt de vista adequat de la sostenibilitat i la protecció del medi ambient.

Un altre repte és la seguretat alimentària. Aquest és un element essencial per als consumidors finals i per a les diverses administracions, que volen buscar una acció coordinada en aquest àmbit basant-se en el coneixement científic. El concepte de seguretat va indissolublement unit al de seguiment o traçabilitat dels productes, la qual cosa obliga l'IRTA a orientar les seves actuacions cap a la seguretat i la qualitat dels aliments i, en aquest sentit, a dur a terme un seguiment dels productes agraris des del seu origen fins als seus consumidors finals.

Per donar resposta a aquests reptes, calia establir una nova definició de la finalitat i orientació estratègica de l'IRTA, que es formalitza en aquesta llei i que ha d'aproximar l'Institut al sistema català de ciència i tecnologia integrat per les universitats i els altres agents de recerca, desenvolupament i tecnologia, fomentant i enfortint la seva acció coordinada.

Pel que fa a les funcions de recerca de l'IRTA, aquesta llei estableix, de manera ben precisa, que l'Institut ha de practicar l'anomenada recerca orientada, els resultats de la qual han de determinar si cal aplicar després un tipus de recerca bàsica o una d'aplicada.

Pel que fa a les funcions de transferència tecnològica als productors agropecuaris, de manera individual i d'acord amb les seves formes empresarials, aquesta llei estableix que l'IRTA s'ocupi de les activitats més especialitzades en aquest àmbit. Tasques com la realització d'assaigs de demostració, l'adaptació de tecnologies i coneixements —que requereixen l'aplicació de simples esquemes experimentals— o els projectes de recerca més complexos exigeixen un profund coneixement del mètode científic i, per tant, una formació investigadora i uns mitjans que aconsellen que romanguin en mans dels investigadors i especialistes que integren un organisme com l'IRTA. Igualment, i en aquest sentit, els mitjans i condicions de treball, així com els procediments d'avaluació de l'activitat i de la promoció professional en un organisme com l'Institut, han de seguir les orientacions i necessitats de l'activitat de recerca, desenvolupament i transferència i els corrents internacionals en la matèria.

La nova llei introdueix també modificacions en els òrgans de govern de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, concretament en el Consell d'Administració. En aquest sentit, actualitza la representació dels departaments que l'integren, precisant la presidència, que ha de recaure en el conseller o consellera del departament competent en matèria d'agricultura i alimentació, i la vicepresidència, que ha d'ocupar el conseller o consellera del departament competent en matèria de recerca i universitats. Així mateix, el Consell d'Administració, a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria d'agricultura i alimentació, incorpora representants de la comunitat científica, de l'empresariat i dels sectors professionals amb la voluntat de relacionar-se més i millor amb el conjunt social al qual serveix. Addicionalment, la llei estableix que el nomenament del director o directora general es faci amb caràcter previ a la selecció entre persones d'un determinat perfil d'acord amb la naturalesa i les necessitats de l'IRTA.

Els nous temps exigeixen noves maneres de relació entre el Govern i les empreses públiques. S'ha comprovat l'eficàcia dels contractes-programa com a instruments que no només concreten les relacions de les empreses públiques amb el Govern, sinó que especifiquen també els objectius operatius, compromisos i indicadors de gestió d'aquestes empreses. Per aquest motiu, la nova llei defineix i estableix aquest mecanisme —utilitzat també en els darrers anys a l'IRTA— com a garantia de suficiència financera i preveu la possibilitat de fer-lo extensiu a les unitats i centres concertats amb l'Institut.

Amb l'expressió centres concertats la nova llei designa els centres mixtos de recerca, desenvolupament i transferència creats o participats per l'IRTA conjuntament amb altres institucions i organismes. Igualment, a més de substantivar un sistema cooperatiu de recerca agroalimentària que ja existeix en l'actualitat, la llei regula els mecanismes perquè aquests centres, creats i sostinguts mitjançant la col·laboració i participació de diversos sectors amb l'IRTA, puguin gaudir dels avantatges derivats d'aquesta vinculació. Per aquest motiu, estableix que els centres concertats tinguin accés al mecanisme del contracte-programa per mitjà del propi contracte-programa de l'IRTA amb el Govern; que puguin rebre subvencions del Govern a través de l'IRTA; i que es consideri, formalment i a nivell d'imatge, que formen part del sistema esmentat, la qual cosa ha de contribuir a l'exercici de les funcions de l'Institut amb l'eficàcia i eficiència que el sector agroalimentari exigeix.

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Naturalesa jurídica de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries

1. L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) és una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, que ajusta la seva activitat a l'ordenament jurídic privat, sens perjudici de les excepcions que puguin derivar-se del que estableix aquesta llei, i té plena capacitat d'obrar i patrimoni propi per al compliment de les seves funcions, de conformitat amb l'article 1.b.1 del text refós de la Llei de l'estatut de l'empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre.

2. L'Institut té plena autonomia orgànica, funcional i de gestió i queda adscrit al departament competent en matèria d'agricultura i alimentació.

Article 2. Règim jurídic

1. L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries es regeix per les previsions de la present llei, pel Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'estatut de l'empresa pública catalana, pels estatuts de l'Institut i per les altres lleis i disposicions aplicables.

2. L'Institut, amb caràcter general, sotmet la seva activitat en les seves relacions externes a les normes del dret civil, mercantil i laboral d'aplicació, llevat dels actes que impliquen l'exercici de potestats públiques, els quals queden subjectes al dret administratiu.

3. Els actes dictats pels òrgans de l'Institut en exercici de les seves potestats administratives tenen la consideració d'actes administratius. El règim d'impugnació dels actes dels seus òrgans es regeix pel que estableixen el Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'estatut de l'empresa pública catalana, i la normativa reguladora del patrimoni de l'Administració de la Generalitat.

Article 3. Finalitat

1. La finalitat de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, d'acord amb les directrius de les polítiques agroalimentària i de recerca, desenvolupament i transferència (I+D+T) del Govern i del departament competent en matèria d'agricultura i alimentació, és contribuir a la modernització, millora i impuls de la competitivitat; al desenvolupament sostenible dels sectors agrari, alimentari, agroforestal, aquícola i pesquer, així com dels directament o indirectament relacionats amb l'abastament d'aliments sans i de qualitat als consumidors finals; a la seguretat alimentària i a la transformació dels aliments, i, en general, a la millora del benestar i la salut de la població.

2. Per assolir la finalitat a què es refereix l'apartat 1, l'Institut té els objectius estratègics següents:

a) Impulsar i dur a terme la recerca i el desenvolupament tecnològic en els àmbits agroalimentari, agroforestal, aquícola i pesquer, i actuar d'acord amb les necessitats dels sectors, atenent les seves demandes i amb respecte pel medi natural i el benestar animal.

b) Transferir tecnologia i avenços científics als sectors agroalimentaris i als seus agents; valorar els propis avenços tecnològics com a via per contribuir a la modernització, millora i impuls de la competitivitat i a la sostenibilitat del sector primari i dels sectors relacionats amb la cadena agroalimentària i comercial.

c) Impulsar la recerca en els àmbits, estratègics i fonamentals pel fet de ser recursos limitats i necessaris per al sector, de l'aigua i l'energia aplicats als diversos sectors, buscant sempre la sostenibilitat, la rendibilitat i l'eficiència.

d) Cooperar i col·laborar amb el sector privat, sens perjudici de la seva col·laboració amb el sector públic, per complementar la coordinació i la vertebració de l'esforç en recerca, desenvolupament i tecnologia.

e) Impulsar l'estudi i la implantació de noves metodologies alternatives de producció agrària, ramadera, forestal i pesquera que comportin una reducció dels costos de producció i l'augment de la competitivitat i la productivitat.

f) Cooperar amb les estructures cooperatives i altres formes empresarials, tant de producció com de transformació agropecuàries i agroalimentàries, per millorar els seus procediments i resultats finals.

Article 4. Funcions generals

1. Les funcions de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries són:

a) Desenvolupar programes de recerca en els sectors agroalimentari, agroforestal, aquícola i pesquer, i d'adaptació de tecnologia aliena a les circumstàncies i condicions catalanes i, alhora, cercar la creació de tecnologia pròpia més eficient, tant des del punt de vista econòmic com des del mediambiental i de la salut, i la reducció de la dependència tecnològica.

b) Transferir coneixements i tecnologia al sector agroalimentari, per mitjà d'accions pròpies, que poden incloure l'assessorament especialitzat, les activitats experimentals d'adaptació o les de demostració i transferència, o per mitjà d'acords de cessió o llicència de propietat industrial i intel·lectual o d'altres de naturalesa anàloga.

c) Impulsar la creació d'iniciatives i empreses de base tecnològica fruit de l'activitat de recerca del propi Institut, i constituir, a aquests efectes, tot tipus de societats o participar-hi mitjançant la subscripció d'accions o participacions representatives del capital social.

d) Prestar serveis en l'àmbit de la recerca, per mitjà de programes de recerca concertada.

e) Posar a disposició de les entitats, agències i empreses de la Generalitat i del sector públic en general la seva capacitat científica per contribuir, en la mesura del possible, a assolir els objectius de l'Institut.

f) Assessorar les empreses i centres de formació i recerca dels sectors agroalimentari, agroforestal, aquícola i pesquer, els serveis tècnics de la Generalitat i altres entitats i organismes, i oferir-los suport tècnic.

g) Organitzar i prestar altres serveis de suport tecnològic als sectors agroalimentari, agroforestal, aquícola i pesquer.

h) Organitzar programes de formació científica i tècnica en els àmbits d'actuació de l'Institut, per si mateix o en col·laboració amb altres entitats i organismes, en particular amb les universitats de Catalunya, organitzacions professionals agràries i agrupacions o associacions sectorials, escoles de capacitació agrària i centres d'educació secundària que ofereixen cicles formatius de grau superior relacionats amb els sectors agrari, ramader i agroalimentari.

i) Fomentar les relacions i la col·laboració amb altres institucions del conjunt de la comunitat científica, així com promoure l'organització de reunions científiques i congressos relacionats amb la tecnologia del sector agroalimentari.

j) Complir qualsevol altra funció que li sigui atribuïda o encarregada per llei en relació amb el sector agroalimentari.

2. L'Institut gestiona els serveis públics de recerca en l'àmbit de les seves competències i, sens perjudici de les que corresponen al departament competent en matèria d'agricultura i alimentació, compleix les funcions relacionades amb la transferència de tecnologia en els àmbits agrari, alimentari, agroforestal, aquícola i pesquer, en els termes que estableix el Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'estatut de l'empresa pública catalana.

3. L'Institut, per assolir les seves finalitats i els objectius de les seves línies d'actuació, s'integra en les estructures o plataformes de col·laboració i coordinació que estableix la Generalitat en el marc del sistema públic de ciència i tecnologia, col·laborant amb el departament competent en matèria de recerca i universitats i donant-li suport.

Article 5. Formes d'actuació

1. Per complir les seves funcions, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries pot dur a terme les actuacions següents:

a) Acollir en l'estructura de l'Institut els ens, organismes i unitats que el Govern determini a proposta del departament competent en matèria d'agricultura i alimentació.

b) Constituir o participar en societats mercantils i qualsevol altre ens, públic o privat, amb o sense ànim de lucre, que persegueixi finalitats afins als objectius estratègics de l'Institut.

c) Crear, en les dependències de l'Institut, espais de treball científic i tecnològic per a empreses i cercar, en tot moment, la col·laboració i la sinergia amb els parcs científics i tecnològics d'iniciativa universitària i territorial.

d) Establir convenis i contractes amb persones físiques o jurídiques, públiques o privades, destinats a complir les funcions de l'Institut.

2. El conjunt de centres amb finalitats de recerca, desenvolupament i transferència en què participa l'Institut constitueix el sistema cooperatiu de recerca i desenvolupament agroalimentaris. Aquests centres es consideren centres concertats amb l'Institut, amb el qual mantenen els vincles orgànics, operatius i financers que els respectius òrgans de govern puguin establir. Com a centres concertats, reben suport de l'Institut i poden ser inclosos en les previsions i acords del contracte-programa amb el Govern. La participació de l'Institut en els diferents òrgans de govern d'aquests centres concertats es duu a terme d'acord amb les decisions del Consell d'Administració de l'Institut.

3. El desplegament i l'actuació de l'Institut en el territori han de fonamentar-se, d'una banda, en el pes econòmic i social dels diversos subsectors agraris i alimentaris i, de l'altra, en la presència, orientació universitària i infraestructura dels parcs científics i tecnològics especialitzats existents en les diverses demarcacions.

Capítol II. Organització

Article 6. Òrgans de govern

Els òrgans de govern de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries són:

a) El Consell d'Administració.

b) El president o presidenta.

c) El director o directora general.

Article 7. El Consell d'Administració

1. El Consell d'Administració exerceix el govern i l'administració de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries.

2. El Consell d'Administració està integrat pels membres següents:

a) El president o presidenta, càrrec que correspon al president o presidenta de l'Institut.

b) El vicepresident o vicepresidenta, càrrec que correspon al conseller o consellera del departament competent en matèria de recerca i universitats.

c) El director o directora general de l'Institut.

d) Els vocals següents:

Primer. Dos representants del departament competent en matèria d'agricultura i alimentació.

Segon. Una persona en representació de cadascun dels departaments competents en matèria de recerca i universitats, d'economia i finances, de salut, de medi ambient i d'indústria.

Tercer. Una persona elegida pels òrgans de representació del personal de l'Institut.

Quart. Una persona en representació de cadascuna de les diputacions que participen en el finançament de l'Institut.

Cinquè. Fins a quatre persones més, proposades pel conseller o consellera del departament competent en matèria d'agricultura i alimentació entre persones de reconegut prestigi i trajectòria en els àmbits científic i tècnic, universitari, empresarial, sectorial o professional, una d'elles a proposta de les organitzacions professionals agràries més representatives de Catalunya.

3. El Govern nomena tots els vocals del Consell d'Administració a proposta del president o presidenta de l'Institut. La durada del mandat dels vocals del Consell d'Administració a què es refereix el punt cinquè de l'apartat 2.d és de cinc anys.

4. Les funcions de secretaria són exercides per un membre o una membre del personal de l'entitat, designat pel Consell d'Administració, que assisteix a les reunions amb veu però sense vot.

> <small>Es modifica l'apartat 3 per l'art. 20 de la Llei 4/2009, de 15 d'abril. [Ref. BOE-A-2012-547](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-547).</small>

Article 8. Funcions del Consell d'Administració

1. Corresponen al Consell d'Administració de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, en el marc de l'article 7.1, les funcions següents:

a) Fixar les directrius d'actuació de l'Institut, de conformitat amb el que estableix l'article 3.1.

b) Informar sobre la proposta de contracte-programa, així com, si escau, sobre la modificació d'aquesta proposta abans de l'enviament al departament competent en matèria d'agricultura i alimentació.

c) Formular el programa d'actuació, inversions i finançament, incloent-hi l'estratègia de captació de recursos, així com la memòria de l'Institut.

d) Elaborar el pressupost d'explotació i capital de l'Institut, presentar el seu balanç i avaluar periòdicament els seus programes d'actuació i resultats.

e) Disposar del patrimoni immobiliari de l'Institut amb facultat per atorgar qualsevol contracte necessari per a aquesta finalitat.

f) Fixar la plantilla i el règim retributiu general del personal de l'Institut, atenent criteris d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes.

g) Determinar els preus i tarifes de la prestació dels serveis de l'Institut, adaptats al règim d'aprovació que correspongui en cada cas.

h) Acordar la constitució de societats filials o la participació en societats, exercir-hi el dret a vot i nomenar les persones que les administren, si escau, d'acord amb la normativa d'aplicació.

i) Conèixer i autoritzar els convenis que l'Institut ha de concertar amb institucions i administracions públiques.

j) Aprovar inicialment els estatuts i les normes de funcionament de l'Institut, que ha d'aprovar el Govern.

k) Complir qualsevol altra funció que no s'atribueixi expressament a un altre òrgan.

2. El Consell d'Administració pot delegar funcions de representació específiques en qualsevol dels seus membres.

Article 9. Funcionament del Consell d'Administració

1. El Consell d'Administració es reuneix, com a mínim, dues vegades a l'any i totes les que siguin necessàries per assegurar el bon govern de l'Institut. Cal l'assistència de la majoria absoluta dels components perquè la seva constitució sigui vàlida.

2. Els acords del Consell d'Administració s'adopten per majoria, llevat dels relatius a les funcions que estableix l'article 8.1.b, d i g, que requereixen majoria absoluta. El president o presidenta té vot de qualitat per dirimir els empats.

3. En tot allò que no estigui previst en aquesta llei, en els estatuts i en les normes de funcionament de l'Institut, és d'aplicació el règim establert per al funcionament dels òrgans col·legiats, de conformitat amb la legislació vigent.

Article 10. El president o presidenta

1. La presidència de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries correspon al conseller o consellera del departament competent en matèria d'agricultura i alimentació.

2. Corresponen al president o presidenta de l'Institut les funcions següents:

a) Exercir la representació més alta de l'Institut, sens perjudici de les delegacions que pugui dur a terme.

b) Convocar, presidir, suspendre i aixecar les sessions del Consell d'Administració, dirigir les deliberacions i dirimir els empats amb el seu vot de qualitat.

c) Dictar les disposicions específiques necessàries per al desenvolupament dels acords del Consell d'Administració.

d) Complir altres funcions que li siguin expressament encarregades o que li pugui delegar el Consell d'Administració entre les que, per raó de la seva naturalesa, siguin delegables.

e) Proposar el nomenament dels vocals del Consell d'Administració, en els termes que estableix l'article 7.3.

Article 11. El director o directora general

1. El Govern, a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria d'agricultura i alimentació, nomena el director o directora general de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries d'entre persones que reuneixin condicions de mèrit i reconeguda capacitat i que tinguin una trajectòria que combini adequadament l'experiència en l'àmbit científic i en la gestió d'alt nivell en ens públics o privats.

2. Corresponen al director o directora general de l'Institut les funcions següents:

a) Exercir la representació ordinària de l'Institut.

b) Elaborar la proposta de contracte-programa i, si escau, proposar-ne la modificació.

c) Dirigir, gestionar, coordinar, inspeccionar i controlar les unitats, serveis, dependències i instal·lacions de l'Institut.

d) Executar els acords del Consell d'Administració que no corresponguin al president o presidenta.

e) Administrar el patrimoni i supervisar l'activitat de negoci de l'Institut, amb facultat d'efectuar i atorgar qualsevol tipus d'actes, operacions, contractes i documents, de conformitat amb el que disposa el Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'estatut de l'empresa pública catalana.

f) Representar jurídicament l'Institut tant en judici com en l'activitat extrajudicial.

g) Exercir l'alta direcció del personal de l'Institut.

h) Gestionar, controlar i inspeccionar les finances i la comptabilitat de l'Institut.

i) Atorgar poders amb les facultats que es detallin, entre les que li corresponen, i donar-ne compte al Consell d'Administració.

j) Adoptar mesures d'urgència, i donar-ne compte al president o presidenta o al Consell d'Administració, en casos d'emergència o quan el Consell no pugui reunir-se.

k) Complir totes les funcions que el president o presidenta i el Consell d'Administració li deleguin.

Capítol III. El Consell Assessor

Article 12. El Consell Assessor

1. El Consell Assessor és l'òrgan d'assessorament tècnic de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries.

2. Constitueixen el Consell Assessor els membres següents:

a) El conseller o consellera del departament competent en matèria d'agricultura i alimentació, o la persona que designi d'entre els membres del Consell d'Administració de l'Institut, que n'ocuparà la presidència.

b) El director o directora general de l'Institut.

c) Els vocals següents:

Primer. Una persona en representació de cadascuna de les organitzacions professionals agràries més representatives de Catalunya.

Segon. Una persona en representació de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

Tercer. Una persona en representació de cadascun dels col·legis professionals vinculats al sector agroalimentari.

Quart. Una persona en representació de la Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA).

Cinquè. Una persona en representació de l'Associació Catalana de Ciències de l'Alimentació (ACCA).

Sisè. Una persona en representació de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya.

Setè. Una persona proposada per cadascuna de les universitats catalanes amb estudis i activitats relacionats amb la finalitat de l'Institut.

Vuitè. Una persona en representació del Consell Català de les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació.

Novè. Dues persones en representació del sector empresarial, una d'elles a proposta del sector empresarial agrícola.

Desè. Dos representants dels sindicats de treballadors més representatius de Catalunya.

Onzè. Fins a quatre persones de reconegut prestigi en el sector agroalimentari o en la recerca i el desenvolupament tecnològics.

Dotzè. Una persona en representació de cada grup parlamentari, de reconegut prestigi en el sector agroalimentari o en l'àmbit de la recerca i el desenvolupament tecnològics, que ha d'elegir el Ple del Parlament.

Tretzè. Una persona en representació de les confraries de pescadors de Catalunya.

Catorzè. Una persona en representació del sector aquícola.

3. Els vocals del Consell Assessor són nomenats i separats del càrrec pel conseller o consellera del departament competent en matèria d'agricultura i alimentació, a proposta de les entitats i organitzacions representades en el Consell Assessor, llevat de les persones a què es refereix el punt onzè de l'apartat 2.c, que ho són lliurement.

4. El càrrec de membre del Consell Assessor de l'Institut no és remunerat, sens perjudici del dret a percebre dietes per assistència a les seves reunions. Aquestes dietes són acordades pel Consell d'Administració i aprovades pel Govern.

6. El Consell Assessor de l'Institut es reuneix, com a mínim, una vegada a l'any i, en sessió extraordinària, si ho proposen dos terços dels seus membres.

Article 13. Funcions del Consell Assessor

1. Les funcions del Consell Assessor de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries són:

a) Assessorar el Consell d'Administració en totes les qüestions relacionades amb les funcions de l'Institut.

b) Informar sobre qualsevol assumpte que se li consulti en l'àmbit de les competències de l'Institut, inclosos els objectius generals del contracte-programa entre l'Institut i el Govern.

c) Presentar al Consell d'Administració les propostes que consideri convenients per millorar el funcionament de l'Institut.

d) Rebre, anualment, informació sobre l'evolució del contracte-programa.

2. El Consell Assessor pot reclamar a la direcció de l'Institut un informe sobre l'avaluació i el seguiment de l'estat d'execució de les propostes que el Consell Assessor hagi pogut presentar al Consell d'Administració per a la millora del funcionament de l'Institut.

Capítol IV. Contracte-programa

Article 14. Contracte-programa

1. Les relacions de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries amb el departament competent en matèria d'agricultura i alimentació i, en general, amb el Govern s'articulen per mitjà d'un contracte-programa plurianual, que és únic i es canalitza per mitjà d'aquest departament. La durada màxima del contracte-programa és de sis anys, si la revisió al cap de tres anys és positiva i així ho acorda el departament competent en matèria d'agricultura i alimentació.

2. L'objecte del contracte-programa és establir i especificar els objectius operatius de l'Institut i dels seus centres concertats, durant el període corresponent; les línies i compromisos que han d'assolir; les activitats i serveis que han de dur a terme per encàrrec o a compte dels departaments afectats, i els indicadors de seguiment per a cada objectiu, detallats de manera plurianual.

3. Les finalitats del contracte-programa són:

a) Articular les relacions i els mecanismes de coordinació entre el departament competent en matèria d'agricultura i alimentació, i en general el Govern, i l'Institut. Aquesta relació es basa en l'adquisició de compromisos per ambdues parts i en la rendició periòdica de comptes.

b) Establir, de mutu acord, les línies estratègiques i els objectius generals, entre ells el d'emmarcar la col·laboració amb les universitats, sobretot les que s'han especialitzat en l'àmbit agroalimentari o en altres àmbits d'actuació de l'Institut, i amb els centres del sistema català de ciència i tecnologia, establint, així mateix, els mecanismes d'avaluació necessaris per garantir les finalitats assignades a l'Institut, especialment la de donar resposta a les necessitats de recerca i transferència de tecnologia dels sectors productius agropecuari, alimentari i pesquer.

c) Dotar l'Institut dels mitjans necessaris per al compliment dels seus objectius d'acord amb els compromisos adquirits.

d) Estabilitzar i garantir el finançament per als programes a mig termini.

e) Potenciar i incrementar les activitats que duen a terme els diversos grups i centres de l'Institut.

f) Contribuir a la gestió eficaç de l'Institut.

4. El contracte-programa ha d'incloure les previsions econòmiques i financeres bàsiques de tot el període, especificades de manera plurianual, a fi de garantir la suficiència financera de l'Institut.

5. El contracte-programa ha d'establir una comissió de seguiment per, entre altres funcions, avaluar la consecució d'objectius i l'adaptació del finançament corresponent; ha de determinar la composició, les funcions i el funcionament d'aquesta comissió de seguiment, que s'ha de constituir durant el mes següent a la data de la signatura; i ha d'establir els mecanismes i especificar els supòsits en què pot ser modificat.

6. L'Institut, anualment i d'acord amb les previsions del contracte-programa i els seus ajustaments corresponents, elabora el programa d'actuacions, inversions i finançament, així com la seva memòria corresponent, el pressupost d'explotació i el balanç, ajustats al Pla general de comptabilitat pública. Les dotacions de capital, contingudes en el pressupost d'explotació, són ampliables en funció dels recursos efectivament obtinguts.

Capítol V. Règim econòmic i financer

Article 15. Control de caràcter financer i econòmic

El control financer de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries té per objecte comprovar el seu funcionament econòmic i financer. Aquest control es duu a terme pel procediment de l'auditoria, que s'ha d'efectuar sota la direcció de la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Article 16. Recursos econòmics

L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries compta amb els recursos econòmics següents:

a) Els rendiments i el producte de l'alienació del patrimoni propi, realitzada de conformitat amb la legislació aplicable.

b) Els crèdits assignats en els pressupostos de la Generalitat i els recursos derivats dels compromisos, obligacions de servei públic o objectius d'interès social, en els termes que estableix el Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de l'estatut de l'empresa pública catalana, i de conformitat amb el contracte-programa.

c) Les aportacions d'altres entitats públiques.

d) Les subvencions, donacions i aportacions de tot tipus que altres entitats, organismes públics o privats i particulars facin al seu favor.

e) Els ingressos procedents dels beneficis produïts per les seves societats filials o per les societats en les quals participa.

f) Els ingressos procedents de la prestació dels seus serveis.

g) Els béns i els drets, materials i immaterials, i els fruits originats per la seva actuació empresarial, industrial o intel·lectual.

h) Els cànons, regalies i tot tipus de rendes obtingudes de les seves explotacions.

i) Els crèdits i préstecs que li siguin concedits.

j) Qualsevol altra atribució patrimonial a favor de l'Institut.

Article 17. Pressupost

El pressupost de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries es regeix pel que estableix el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya; el Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'estatut de l'empresa pública catalana, i les lleis de pressupostos de la Generalitat.

Article 18. Règim patrimonial

1. El patrimoni de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries està constituït pels béns que li són adscrits directament o per mitjà de les unitats, organismes i ens que se li adscriuen, que conserven la seva qualificació jurídica originària i l'adscripció dels quals no implica la transmissió del seu domini ni la seva desafectació. Així mateix, està constituït pels béns i drets, materials i immaterials, que l'Institut produeixi o adquireixi, que passen a formar part del seu patrimoni propi.

2. El patrimoni de l'Institut afecte a l'exercici de les seves funcions té la consideració de domini públic com a patrimoni afecte a un servei públic i, com a tal, gaudeix de les exempcions tributàries que corresponen als béns d'aquesta naturalesa.

3. La gestió del patrimoni de l'Institut s'ha d'ajustar al que disposa el Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'estatut de l'empresa pública catalana, i la normativa reguladora del patrimoni de l'Administració de la Generalitat.

Article 19. Ajuts i subvencions

El sistema d'ajuts i subvencions es regeix pel que estableix el capítol IX del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, i la normativa estatal d'aplicació.

Article 20. Contractació

1. El règim jurídic de la contractació de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries es regeix per la normativa vigent en matèria de contractes del sector públic.

2. L'òrgan de contractació de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries és el director o directora general.

> <small>Es modifica per l'art. 121 de la Llei 5/2020, de 29 d'abril. [Ref. BOE-A-2020-5569](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2020-5569)</small>

Article 21. Responsabilitat

L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, i els seus càrrecs i personal, segons escaigui, han d'assumir les responsabilitats que en matèria civil, penal, laboral o patrimonial es derivin de les seves actuacions, de conformitat amb la normativa d'aplicació.

Article 22. Recursos humans

1. El personal de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i el de les seves empreses filials és contractat i es regeix per la normativa laboral, civil o mercantil que els correspongui segons la seva funció. En l'aplicació de les polítiques de recursos humans, l'Institut ha de tenir en compte les recomanacions europees en matèria de recerca.

2. El personal funcionari o laboral que procedeix de l'Administració de la Generalitat o d'altres administracions públiques, incloses les universitats, pot prestar serveis a l'Institut, de conformitat amb el que estableix la normativa reguladora de la funció pública de la Generalitat de Catalunya o la normativa sectorial corresponent.

Article 23. Dissolució i liquidació

La dissolució de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries es produeix per llei, que ha d'establir el procediment de liquidació i la manera en què els òrgans de l'Institut han de continuar complint les seves funcions fins que la liquidació sigui total.

Disposició addicional. Criteri de paritat

Els departaments de l'Administració de la Generalitat i de les altres administracions, entitats i organitzacions que tinguin més d'una persona representant en algun dels òrgans de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries han de fer efectiu el criteri de paritat entre homes i dones en les propostes de nomenament dels seus representants.

Disposició transitòria. Drets i garanties del personal funcionari anterior

El personal funcionari que va passar a integrar l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries en el moment de la creació de l'Institut continua mantenint els drets i garanties que li van ser respectats en aquell moment.

Disposició derogatòria

Queda derogada la Llei 23/1985, de 28 de novembre, de creació de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries.

Disposició final primera. Desenvolupament normatiu

S'autoritza el Govern per dictar les disposicions necessàries per al desenvolupament i l'execució dels preceptes de la present llei, a proposta del departament competent en matèria d'agricultura i alimentació.

Disposició final segona. Entrada en vigor

La present llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin en el seu compliment i que els tribunals i autoritats als quals correspongui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 15 d'abril de 2009.–El President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla i Aguilera.–El Conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena i Cortina.

Font i provença

Títol original: Ley 4/2009, de 15 de abril, del Instituto de Investigación y Tecnología Agroalimentarias. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash b06a86ad8650).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.