Llei 8/1975, de 12 de març, de zones i instal·lacions d'interès per a la Defensa Nacional

Article primer.

Per salvaguardar els interessos de la Defensa Nacional i la seguretat i eficàcia de les seves organitzacions i instal·lacions, quedaran subjectes a les limitacions previstes en aquesta Llei els drets sobre béns situats en aquelles zones del territori nacional que en la mateixa es configuren, amb arreglo a la classificació següent:

– D'interès per a la Defensa Nacional.

– De seguretat de les instal·lacions militars o de les instal·lacions civils declarades d'interès militar.

– D'accés restringit a la propietat per part d'estrangers.

Aquestes classes de zones són compatibles entre elles, de manera que per raó de la seva naturalesa i situació, determinades extensions del territori nacional podran quedar incloses simultàniament en zones de distinta classe.

Article segon.

Es denominen zones d'interès per a la Defensa Nacional les extensions de terreny, mar o espai aeri que així es declarin en atenció al fet que constitueixin o puguin constituir una base permanent o un suport eficaç de les accions ofensives o defensives necessàries per a tal fi.

Article tercer.

Es denominen zones de seguretat de les instal·lacions militars, o de les instal·lacions civils declarades d'interès militar, les situades al voltant de les mateixes, que queden sotmeses a les limitacions que per aquesta Llei s'estableixen, a fi d'assegurar l'actuació eficaç dels mitjans de què es disposi, així com l'aïllament convenient per garantir la seva seguretat i, si escau, la de les propietats properes, quan aquelles comportin perillositat per a elles.

Article quart.

Es denominen zones d'accés restringit a la propietat per part d'estrangers aquelles en les quals per exigències de la Defensa Nacional o del lliure exercici de les potestats sobiranes de l'Estat resulti convenient prohibir, limitar o condicionar l'adquisició de la propietat i altres drets reals per persones físiques o jurídiques de nacionalitat o sota control estranger, d'acord amb el que disposa aquesta Llei.

Article cinquè.

La declaració de zones d'interès per a la Defensa Nacional, a la qual es refereix l'article segon, es realitzarà per Decret aprovat en Consell de Ministres, a proposta de la Junta de Defensa Nacional i iniciativa del Departament ministerial interessat.

L'esmentat Decret determinarà la zona afectada i fixarà les prohibicions, limitacions i condicions que s'hi estableixin, referents a la utilització de la propietat immoble i de l'espai marítim i aeri que comprengui, respectant els interessos públics i privats, sempre que siguin compatibles amb els de la Defensa Nacional, ajustant-se, en cas contrari, al que disposa l'article vint-i-vuit de la present Llei.

Article sisè.

Les zones declarades d'interès per a la Defensa Nacional quedaran, als efectes d'aquesta Llei, sota la responsabilitat i vigilància de les autoritats militars jurisdiccionals dels Exèrcits de Terra, Mar o Aire a la iniciativa dels quals es degui la declaració, les quals seran les úniques competents per realitzar, en consonància amb les normes que reglamentàriament s'estableixin, el despatx i tramitació de sol·licituds i atorgament d'autoritzacions referents a l'observança i compliment de qualsevol classe de prohibicions, limitacions o condicions imposades en les esmentades zones.

Quan l'autorització sol·licitada per a obres o serveis públics fos denegada, el Ministeri o ens públic sol·licitant podrà repetir la seva sol·licitud davant el Consell de Ministres.

Article setè.

Les instal·lacions militars i civils declarades d'interès militar estaran dotades de les zones de seguretat a les quals es refereix l'article tercer d'aquesta Llei, en les quals es podrà establir la distinció entre «Zona pròxima» i «Zona llunyana», en atenció als fins que en l'esmentat article es fixen, a les limitacions que en aquesta Llei s'estableixen i a les característiques de les pròpies instal·lacions.

A tals efectes, a totes les instal·lacions militars, i a les civils quan se les declari d'interès militar, se'ls atribuirà, pel Ministeri del qual depenguin, una classe o categoria de conformitat amb les normes i classificacions que reglamentàriament es fixin.

La declaració que una instal·lació civil afectada a obres o serveis públics estatals és d'interès militar, o que, si escau, ha deixat de ser-ho, haurà de realitzar-se pel Consell de Ministres, a proposta del Ministeri militar corresponent o del Ministeri civil que tingui competència sobre l'obra o servei públic.

Article vuitè.

Les zones pròximes de seguretat tindran, com a norma general, una amplada de tres-cents metres, llevat dels ports militars, que comprendran no sols el seu interior i el canal d'accés, sinó també un sector marítim que, amb un radi mínim d'una milla, abasti el front i ambdós costats, computant-se tals distàncies en la forma que reglamentàriament es fixi.

No obstant el que disposa el paràgraf anterior, quan per la índole de la instal·lació de què es tracti l'amplada abans assenyalada es consideri insuficient als fins de seguretat que persegueix o, per contra, resulti excessiva, especialment en els casos en els quals les instal·lacions estiguin ubicades a l'interior de poblacions o zones urbanitzades, podrà ser ampliada o reduïda fins al límit estrictament indispensable.

La delimitació de la zona corresponent a cada instal·lació serà feta en cada cas pel Ministeri militar corresponent, en la forma i amb els requisits que reglamentàriament es determinin.

Article novè.

A les zones pròximes de seguretat no podran realitzar-se, sense autorització del Ministre corresponent, obres, treballs, instal·lacions i activitats de cap mena.

No obstant, serà facultat de les autoritats regionals autoritzar els aprofitaments agrícoles o forestals, així com les excavacions o moviments de terres i construcció de tanques o setos, casetes o barracons de caràcter temporal i instal·lacions de línies telegràfiques, telefòniques i de transport d'energia elèctrica, sempre que inequívocament no obstaculitzin les finalitats militars de la pròpia zona.

Les obres de mera conservació de les edificacions o instal·lacions ja existents o prèviament autoritzades no requeriran autorització.

Quan les autoritzacions que preveuen aquest article i el dotze siguin sol·licitades per a obres o serveis públics, s'aplicarà el que disposa el darrer paràgraf de l'article sisè d'aquesta Llei.

Article desè.

La zona llunyana de seguretat té per finalitat assegurar l'ús òptim de les armes o elements que constitueixen la instal·lació, tenint en compte les característiques del terreny i les dels mitjans en ella integrats. La seva amplada serà la mínima indispensable per a tal finalitat.

La determinació d'aquesta zona es farà en cada cas pel Ministeri afectat, en la forma que reglamentàriament es determini.

Article onzè.

A la zona llunyana de seguretat la prèvia autorització del Ministre corresponent, el atorgament de la qual podrà delegar a les seves autoritats regionals, sols serà necessària per a realitzar plantacions arbòries o arbustives i aixecar edificacions o instal·lacions anàlogues de superfície. L'autorització sols podrà denegar-se quan esmentades edificacions, instal·lacions o plantacions impliquin perjudici per a l'ús òptim dels mitjans integrats en la instal·lació militar de què es tracti, o quedin exposades a patir per esmentat ús danys susceptibles d'indemnització.

No obstant el que disposa el paràgraf anterior, s'observarà, si escau, el que preveu el darrer paràgraf de l'article sisè.

Article dotzè.

Quan es tracti de comunicacions militars, o civils que es declarin d'interès militar, mitjançant ones dirigides, en tota la projecció sobre el terreny del recorregut dels feixos d'ones, es prohibeix l'erecció d'obstacles que puguin interceptar el feix, i la instal·lació de receptors especialment capaços de detectar o interferir esmentades comunicacions.

Tampoc no podran establir-se línies de transport d'energia elèctrica, amb traçat paral·lel al de les telefòniques o telegràfiques militars o civils que es declarin d'interès militar, aèries o subterrànies, a distància inferior de vint-i-cinc metres, sense autorització del Ministeri corresponent.

Article tretzè.

No obstant el que disposen els articles precedents, es regiran per les seves normes específiques vigents en l'actualitat o les que en el futur es dictin, les servituds i demés limitacions del domini relatives a estacions de radar i T. S. H., aeròdroms, instal·lacions radioelèctriques d'ajuda a la navegació aèria i les dedicades a la investigació i utilització de l'espai exterior.

Article catorzè.

Als efectes dels articles precedents, el Ministeri del qual depenguin les respectives instal·lacions comunicarà als Ajuntaments en els quals radiquin les esmentades instal·lacions l'existència i perímetre de les zones de seguretat corresponents, així com les limitacions inherents a les mateixes, per al seu trasllat als propietaris afectats, havent de fer la mateixa notificació en forma directa als titulars de les obres o serveis públics existents a la zona.

Reglamentàriament s'establirà la tramitació que hauran de seguir els projectes d'obres, treballs o construccions per a la realització dels quals a les zones de seguretat es requereixi autorització del Ministeri corresponent d'acord amb els articles novè, onzè i dotzè d'aquesta Llei.

Article quinzè.

A l'autoritat jurisdiccional del Ministeri del qual depengui la instal·lació de què es tracti correspondrà, quant a les seves zones de seguretat es refereixi, la responsabilitat, vigilància i demés atribucions previstes en l'article sisè.

Article setzè.

A les zones d'accés restringit a la propietat per part d'estrangers, a la qual es refereix l'article quart d'aquesta Llei, l'extensió total dels béns immobles pertanyents en propietat o gravats amb drets reals a favor de persones físiques o jurídiques estrangeres no podrà excedir del quinze per cent de la seva superfície, computat i distribuït en cada zona en la forma que reglamentàriament es determini.

Sense perjudici del que disposa l'article següent, quedarà fora de l'àmbit d'aplicació d'aquest capítol i, per consegüent, no s'inclourà en el còmput la superfície ocupada pels actuals nuclis urbans de poblacions no fronterers o les seves zones urbanitzades o d'eixample actuals, i les futures, sempre que constin en plans aprovats d'acord amb el que estableix la legislació urbanística, que hagin estat informats favorablement pel Ministeri militar corresponent.

Article dissetè.

La determinació i delimitació d'aquestes zones i la fixació del percentatge màxim de propietats i altres drets reals a favor d'estrangers dins de cadascuna d'elles, percentatge que en cap cas podrà excedir del límit assenyalat en l'article anterior, es realitzarà per Decret aprovat en Consell de Ministres, a proposta de la Junta de Defensa Nacional i iniciativa del Ministeri militar interessat.

Excepcionalment, amb la mateixa forma i idèntics requisits, podrà disposar el Govern, per raons similars, fer extensives les disposicions d'aquest capítol de la Llei a determinades poblacions no fronterers, o a les seves zones d'eixample, o fixar un límit màxim de superfície per adquirent.

Article divuitè.

A les zones d'accés restringit a la propietat per part d'estrangers, queden subjectes al requisit de l'autorització militar, tramitada en la forma que reglamentàriament es determini:

a) L'adquisició, qualsevol que sigui el seu títol, per part de persones físiques o jurídiques estrangeres, de propietat sobre finques rústiques o urbanes, amb o sense edificacions, o d'obres o construccions de qualsevol classe.

b) La constitució, transmissió i modificació d'hipoteques, censos, servituds i demés drets reals sobre finques, a favor de persones estrangeres.

c) La construcció d'obres o edificacions de qualsevol classe, així com l'adquisició de drets sobre autoritzacions concedides i no executades, quan els peticionaris siguin estrangers.

S'exceptuen del que disposa en aquest article els centres i zones que es declarin d'interès turístic nacional en els quals, d'acord amb el que preveu la Llei cent noranta-set/mil nou-cents seixanta-tres, de vint-i-vuit de desembre, es considerarà concedida la corresponent autorització militar amb les limitacions que per imperatius de la Defensa Nacional pugui establir el Ministeri militar afectat en la seva preceptiva autorització prèvia a tal declaració.

Article dinovè.

1. Serà exigible l'autorització militar en tots els casos que preveu l'article anterior a les Societats Espanyoles quan el seu capital pertanyi a persones físiques o jurídiques estrangeres, no nacionals d'un Estat membre de la Comunitat Econòmica Europea, en proporció superior al 50 per 100, o quan tot i no ser-ho així, els socis estrangers no comunitaris tinguin una situació de domini o prevalença en l'empresa, derivada de qualsevol circumstància que permeti comprovar l'existència d'una influència decisiva dels mateixos en la gestió de la Societat; l'esmentada comprovació es verificarà d'acord amb el procediment que reglamentàriament s'estableixi.

2. El còmput del percentatge d'inversió estrangera a la qual es fa referència en l'apartat anterior es durà a terme d'acord amb els criteris establerts en la normativa vigent sobre Inversions Estrangeres a Espanya.

Article vintè.

Als efectes establerts en els articles anteriors, els Notaris i Registradors de la Propietat hauran d'exigir dels interessats l'acreditament de l'oportuna autorització militar, amb caràcter previ a l'atorgament o inscripció, respectivament, dels instruments públics relatius als actes o contractes de transmissió del domini o constitució de drets reals als quals fan referència els esmentats preceptes.

Article vint-i-unè.

Hauran de necessàriament inscriure's en el Registre de la Propietat els actes i contractes pels quals s'estableixin, reconeguin, transmetin, justifiquin o extingeixin, a favor de persones físiques o jurídiques estrangeres, el domini o altres drets reals sobre béns immobles situats a les zones restringides.

Hauran de també inscriure's les concessions administratives sobre els béns esmentats, atorgats a favor de les referides persones estrangeres.

La manca d'inscripció dels títols indicats que s'atorguin a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, dins dels divuit mesos següents a les seves respectives dates, determinarà la nul·litat de ple dret dels esmentats actes i concessions, de la qual hauran de fer advertiment exprés els notaris autoritzants en les corresponents escriptures.

En els casos en els quals, sense culpa de l'adquirent, els referits títols estiguin pendents de la liquidació de l'Impost de Transmissions o de qualsevol altra formalitat que impedeixi la inscripció, el termini al qual es refereix el paràgraf anterior s'ampliarà a vint-i-quatre mesos.

Article vint-i-dosè.

Serà aplicable a les zones d'accés restringit a la propietat per part d'estrangers el que disposa l'article sisè d'aquesta Llei quant a responsabilitat, vigilància i tramitació de sol·licituds per les autoritats militars, entenent-se per tals, als efectes esmentats, les corresponents del Ministerio del Ejército, en el qual es crearà un Cens de Propietats Estrangeres l'organització, règim i relació amb el Registre de la Propietat del qual es determinaran reglamentàriament.

Article vint-i-tresè.

Si en alguna de les zones d'accés restringit a la propietat per part d'estrangers s'hagués superat ja la proporció del quinze per cent, o la que en cada cas fixi el Govern, d'acord amb el que disposa l'article dissetè d'aquesta Llei, no es modificarà l'estat jurídic i de fet de les propietats que tinguessin adquirides els estrangers o Entitats estrangeres.

No obstant, prèvia declaració d'utilitat pública, d'acord amb la legislació vigent, podran ser objecte d'expropiació aquelles propietats que es consideri convenient o necessari que adquireixi l'Estat, per salvaguardar els suprems interessos de la Defensa Nacional.

Quan es produeixi l'expropiació a la qual es refereix el paràgraf anterior, no hi haurà lloc al dret de reversió previst en l'article cinquanta-quatre de la Llei d'Expropiació Forçosa.

Article vint-i-quatrè.

Si en l'exercici de les facultats permanents de control i vigilància establertes en l'article vint-i-dosè en relació amb el sisè, ambdós d'aquesta Llei, les autoritats militars apreciessin indicis racionals que les finques o obres s'utilitzessin per a fins contraris als interessos de la Defensa Nacional, podran sotmetre's a revisió les autoritzacions concedides.

Les propostes que es formulin amb tal motiu serviran de base per acordar les mesures convenients per fer cessar aquesta situació i fins i tot, en cas d'evidència, per anul·lar esmentades autoritzacions, i decretar la corresponent declaració d'utilitat pública i subsegüent expropiació, d'acord amb el que preveu el paràgraf segon de l'article anterior, sense perjudici de les sancions penals i administratives que poguessin procedir.

Article vint-i-cinquè.

Quan l'adquisició de finques o la constitució de drets reals sobre les mateixes a favor d'estrangers es verifiqui per títol hereditari universal o singular, els interessats hauran de sol·licitar l'autorització exigida per l'article divuitè d'aquesta Llei en el termini de tres mesos, o procedir a l'alienació dels béns en el termini d'un any, computats ambdós des que l'adquirent pogué exercitar legalment les seves facultats com a titular del domini o del dret real de què es tracti.

Transcorregut el termini d'un any sense haver-lo alienat, o el mateix termini comptat a partir de la data en la qual es denegà l'autorització sol·licitada, el Ministerio del Ejército podrà procedir a l'expropiació forçosa d'acord amb el que preveu el paràgraf segon de l'article vint-i-tresè.

Article vint-i-sisè.

Dins dels límits màxims previstos en els articles setzè i dissetè, l'atorgament o denegació de les autoritzacions previstes en aquest capítol es farà sempre d'acord amb la finalitat que motiva les limitacions i restriccions que en ell s'imposen, a l'efecte el Ministerio del Ejército, o les autoritats regionals en qui delegui, apreciaran lliurement les circumstàncies que concorrin en cada cas.

La tramitació i resolució de les sol·licituds d'autorització s'efectuarà d'acord amb el que preceptua el Decret mil quatre-cents vuit/mil nou-cents seixanta-sis, de dos de juny.

Article vint-i-setè.

A les zones d'accés restringit a la propietat per part d'estrangers, a la qual es refereix el present capítol, aquests no podran adquirir, per prescripció, el domini i altres drets reals sobre béns immobles.

Article vint-i-vuitè.

Els perjudicis que s'originin als particulars com a conseqüència de les servituds o limitacions derivades de la present Llei seran indemnitzables d'acord amb el que preveu la Llei d'Expropiació Forçosa i la de Règim Jurídic de l'Administració de l'Estat. En tot cas, el particular afectat podrà fer ús de les facultats que li confereix l'article vint-i-tres de la vigent Llei d'Expropiació Forçosa.

Les obligacions, servituds i limitacions de tot ordre que, com a conseqüència de la pròpia Llei, resultin per a les obres i serveis públics, seran objecte de l'adequada compensació en els termes que estableixi el Consell de Ministres.

Article vint-i-novè.

Les infraccions de les disposicions prohibitives o limitatives que es continguin en els Decrets pels quals s'estableixin les zones d'interès per a la Defensa Nacional a l'empara del que disposa l'article cinquè d'aquesta Llei, així com les que vulnerin el que disposen els articles novè, onzè, dotzè, divuitè i dinovè, de la mateixa, podran donar lloc a l'acord de demolició parcial o total, o al d'expropiació, segons els casos, sense perjudici de ser sancionades pecuniàriament segons la seva entitat o importància objectives i la intencionalitat dels seus autors.

Els acords de demolició o expropiació, que seran de l'exclusiva competència del Ministeri militar corresponent, així com els de sanció pecuniària, sols podran imposar-se mitjançant la incoació de l'oportú procediment, en el qual preceptivament s'escoltarà el presumpte infractor.

La resolució dels expedients instruïts per infraccions comeses amb motiu d'obres o serveis públics serà de la competència del Consell de Ministres.

Article trentè.

Als efectes sancionadors previstos en l'article anterior, les Autoritats militars a les quals es refereixen els articles sisè, quinzè i vint-i-dosè d'aquesta Llei, podran imposar multes de fins a 2.500.000 pessetes.

El Ministre, a proposta d'esmentades Autoritats, podrà imposar multes de quantia no superior a 10.000.000 de pessetes.

El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri corresponent, podrà imposar multes de fins a 50.000.000 de pessetes.

Article trenta-i-unè.

La tramitació i execució dels acords als quals es refereixen els dos articles anteriors, així com els recursos que contra ells cal interposar per via administrativa, s'ajustaran al que disposa el Decret mil quatre-cents vuit/mil nou-cents seixanta-sis, de dos de juny, pel qual s'adapta la Llei de Procediment Administratiu als Ministeris militars i, si escau, a la legislació vigent sobre expropiació forçosa.