Llei 30/2010, de 3 d'agost, de vegueries

Article 1. Objecte.

L'objecte de la present llei és regular la doble naturalesa de la vegueria, determinar la divisió territorial de Catalunya en vegueries i establir el règim jurídic dels consells de vegueria i la transició de les diputacions provincials als nous consells de vegueria.

Article 2. Naturalesa de la vegueria.

1. La vegueria és un ens local amb personalitat jurídica pròpia, determinat per l'agrupació de municipis, i constitueix l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local.

2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d'autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i l'administració autònoma de la vegueria corresponen al consell de vegueria.

3. La Generalitat adopta la divisió en vegueries per a l'organització territorial dels seus serveis. Les demarcacions veguerials determinen l'àmbit de divisió territorial.

Article 3. Organització veguerial.

1. L'organització veguerial s'estén a tot el territori de Catalunya. Cap municipi ni cap comarca no poden quedar-ne exclosos. Cada municipi i cada comarca han de formar part íntegrament d'una vegueria, sense perjudici de les excepcions que resulten de la present llei.

2. L'àmbit territorial de les vegueries coincideix amb l'àmbit territorial de les demarcacions veguerials que estableix la present llei.

[Ref. BOE-A-2017-2465] Es modifica l'apartat 1 per l'art. 1 de la Llei 2/2017, de 15 de febrer.

Article 4. Creació, modificació i supressió de vegueries.

1. La creació, la modificació i la supressió de vegueries han d'aprovar-se per llei del Parlament.

2. Estan legitimats per proposar la creació, la modificació i la supressió de vegueries el Govern, els diputats i els grups parlamentaris, de conformitat amb el que estableix el Reglament del Parlament, i les vegueries i els municipis, d'acord amb el que estableix l'article 6.

Article 5. Creació, modificació o supressió de vegueries a proposta del Govern o del Parlament.

1. La proposta de creació, modificació o supressió de vegueries presentada pel Govern ha d'anar acompanyada d'una memòria que justifiqui els seus motius i la seva oportunitat i d'un estudi de la viabilitat econòmica i de l'impacte geogràfic, demogràfic, econòmic i social de la iniciativa, a més de la documentació que és preceptiva en l'elaboració dels avantprojectes de llei.

2. Si la iniciativa prové del Parlament, la proposta ha de tenir en compte els mateixos criteris als quals es refereix l'apartat 1.

Article 6. Creació, modificació o supressió de vegueries a proposta de municipis i vegueries.

1. La proposta de creació o supressió de vegueries a iniciativa municipal requereix el consentiment exprés de dues terceres parts dels municipis que haurien de constituir la nova vegueria o bé de dues terceres parts dels municipis afectats per la supressió, que en ambdós casos han de representar dues terceres parts, com a mínim, de la població de la vegueria.

2. La proposta de modificació d'àmbits territorials veguerials a iniciativa de les vegueries correspon a les vegueries interessades. L'òrgan plenari dels respectius consells de vegueria ha d'aprovar la proposta de modificació per una majoria de dues terceres parts del nombre legal dels seus membres.

3. La proposta de creació, modificació o supressió de vegueries a la qual es refereixen els apartats 1 i 2 s'ha de trametre al departament competent en matèria d'Administració local, amb una memòria que justifiqui els seus motius i la seva oportunitat i amb un estudi de la viabilitat econòmica i de l'impacte geogràfic, demogràfic, econòmic i social de la proposta. La proposta pot ser presentada per tots els ens locals sol·licitants o bé per un o més d'un d'aquests ens en representació autoritzada del conjunt.

4. El departament competent en matèria d'Administració local ha de sotmetre la proposta de creació, modificació o supressió de vegueries a informació pública durant un termini mínim de dos mesos mitjançant un anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i ha de sol·licitar un informe als ajuntaments i als consells de vegueria afectats, que l'han de lliurar en el termini d'un mes.

5. Posteriorment al tràmit d'informació pública al qual es refereix l'apartat 4, el departament competent en matèria d'Administració local ha d'elaborar en el termini de tres mesos un informe sobre el contingut de la documentació presentada amb la proposta, que avaluï també l'impacte de la proposta en relació amb les demarcacions veguerials. Per a l'elaboració d'aquest informe, l'esmentat departament ha de sol·licitar la pertinent informació i valoració als departaments competents en cadascun dels aspectes abordats per l'esmentada documentació.

6. L'expedient complet s'ha de sotmetre al Consell Tècnic, perquè emeti el seu informe. Si l'informe és favorable, l'expedient s'ha de sotmetre a informe de la Comissió de Delimitació Territorial i, posteriorment, a dictamen de la Comissió Jurídica Assessora. Si la Comissió Jurídica Assessora no formula objeccions al mateix, l'esmentat departament ha de sotmetre la proposta a la consideració del Govern, com a avantprojecte de llei, juntament amb l'expedient complet.

Article 7. Organització territorial de la Generalitat.

La Generalitat organitza territorialment la seva estructura i els seus serveis i exerceix territorialment les seves funcions d'acord amb la divisió territorial en vegueries. En conseqüència, la demarcació veguerial:

a) És la demarcació única en la qual s'organitzen territorialment tots els serveis del Govern i de l'Administració de la Generalitat.

b) És l'àmbit territorial en base al qual el Govern i l'Administració de la Generalitat exerceixen les seves funcions de planificació, programació i coordinació territorials.

c) És la demarcació en la qual s'organitzen territorialment les autoritats i serveis que depenen del Parlament.

Article 8. Organització dels serveis de la Generalitat a la vegueria.

1. La delegació territorial del Govern a cada vegueria és l'òrgan que hi representa el Govern i l'Administració de la Generalitat, impulsa i coordina els serveis de la Generalitat i promou la col·laboració entre aquests i les administracions locals.

2. Els serveis territorials dels departaments i organismes de l'Administració de la Generalitat són dirigits en l'àmbit de cada vegueria per l'òrgan que determina la respectiva normativa d'organització interna, exercint aquest així mateix funcions de representació del departament, organisme o entitat corresponent a la demarcació veguerial de la qual es tracti.

3. Quan sigui necessari per a un millor compliment de les finalitats dels serveis de l'Administració de la Generalitat, i atenent també la naturalesa de les funcions de les quals es tracti, poden reconèixer-se àrees amb funcionalitat pròpia com a àmbits d'actuació específica a l'interior d'una determinada vegueria.

4. La comissió territorial del Govern és l'òrgan que assisteix a cada vegueria la delegació territorial del Govern en l'exercici de les seves funcions de coordinació i impuls dels serveis de la Generalitat a la demarcació veguerial. Presideix la comissió el delegat territorial o delegada territorial del Govern i la integren els titulars dels òrgans responsables de dirigir els serveis de cadascun dels departaments de la Generalitat a la demarcació.

Article 9. Demarcacions veguerials.

L'àmbit territorial de cadascuna de les demarcacions veguerials en les quals la Generalitat organitza els seus serveis és el següent:

a) La demarcació veguerial de l'Alt Pirineu comprèn els municipis integrats en les comarques de l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.

b) La demarcació veguerial de Barcelona comprèn els municipis integrats en les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

c) La demarcació veguerial de la Catalunya Central comprèn els municipis integrats en les comarques del Bages, el Berguedà, Osona, el Moianès, el Lluçanès i el Solsonès, i els vuit municipis de l'Alta Anoia: Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana.

d) La demarcació veguerial de Girona comprèn els municipis integrats en les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva.

e) La demarcació veguerial de Lleida comprèn els municipis integrats en les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià i l'Urgell.

f) La demarcació veguerial del Camp de Tarragona comprèn els municipis integrats en les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.

g) La demarcació veguerial de les Terres de l'Ebre comprèn els municipis integrats en les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.

h) La demarcació veguerial del Penedès comprèn els municipis corresponents a les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, llevat dels vuit municipis de l'Alta Anoia, als quals es refereix la lletra c.

[Ref. BOE-A-2023-13446] Es modifica la lletra c) per la disposició final 2 de la Llei 7/2023, de 10 de maig.

[Ref. BOE-A-2017-2465] Es modifiquen les lletres b), c) i f) i s'afegeix la h) per l'art. 2 de la Llei 2/2017, de 15 de febrer.

Article 10. Règim especial d'Arán.

En virtut del règim jurídic especial garantit per l'article 94 de l'Estatut, el Conselh Generau d'Aran és la institució de govern d'Arán, que constitueix una entitat territorial singular dins de Catalunya. El Conselh Generau es relaciona de forma bilateral amb els òrgans centrals del Govern i de l'Administració de la Generalitat, en els termes fixats en la legislació reguladora d'aquest règim jurídic especial, i no li és d'aplicació l'organització establerta en el present títol.

Article 11. Consell de vegueria.

1. El consell de vegueria està format pel president o presidenta, que pot adoptar la denominació de veguer cap o veguera cap, i pels consellers de vegueria, que poden adoptar la denominació de veguer o veguera.

2. El president o presidenta del consell de vegueria és elegit pels consellers de vegueria d'entre ells.

Article 12. Carta veguerial.

La carta veguerial és la norma bàsica en matèria d'autoorganització de cada vegueria i regula, com a mínim, les matèries següents:

a) El règim jurídic i de funcionament dels òrgans del consell de vegueria.

b) Els aspectes funcionals referents a la constitució i mandat dels òrgans del consell de vegueria.

c) L'estatut dels consellers de vegueria.

d) El règim jurídic i de funcionament dels grups polítics que formen part del consell de vegueria.

e) L'abast i contingut de les funcions de control i fiscalització del ple del consell de vegueria.

f) L'ordenació orgànica i material de la participació ciutadana en el consell de vegueria.

g) La capacitat de descentralització orgànica i funcional del consell de vegueria.

h) Les formes d'exercici de les competències del consell de vegueria.

Article 13. Organització bàsica.

1. Són òrgans del consell de vegueria:

a) El ple.

b) El president o presidenta.

c) Els vicepresidents.

d) El govern.

e) Les comissions d'estudi, d'informe i de consulta.

f) La comissió especial de comptes.

g) La comissió de coordinació territorial.

2. El règim de funcionament dels òrgans als quals es refereix l'apartat 1 es regeix pel que estableix la present llei i la carta veguerial, d'acord amb la legislació de règim local.

Article 14. Organització complementària.

1. El consell de vegueria, en exercici de la seva capacitat d'autoorganització, pot crear els òrgans complementaris que consideri convenients per poder exercir correctament les seves competències i funcions.

2. En el supòsit que es creïn comissions delegades del ple del consell de vegueria, s'ha de garantir la seva proporcionalitat en relació amb la composició del ple, ja sigui numèrica, ja sigui mitjançant el vot ponderat.

Article 15. Ple.

1. El ple del consell de vegueria està constituït per tots els consellers, inclòs el president o presidenta.

2. Corresponen al ple del consell de vegueria les atribucions següents:

a) El control i la fiscalització dels òrgans de govern del consell de vegueria.

b) L'aprovació de la carta veguerial i de les ordenances, en els termes que estableix l'article 24.

c) L'aprovació i modificació del pressupost i l'aprovació dels comptes anuals.

d) L'aprovació de plans de caràcter veguerial.

e) L'aprovació de la plantilla de personal i de la relació de llocs de treball, la fixació de la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris i del personal laboral propi i la determinació del nombre i el règim del personal eventual i directiu.

f) L'alteració de la qualificació jurídica de béns de domini públic.

g) El plantejament de conflictes de competències amb altres ens locals i administracions públiques.

h) L'exercici d'accions judicials i administratives.

i) La declaració de lesivitat dels actes i acords del consell de vegueria que siguin anul·lables i la revisió d'ofici dels actes nuls.

j) Les que li corresponguin quan la seva aprovació exigeixi una majoria qualificada.

k) Les altres que li atribueixin expressament les lleis.

3. Així mateix, correspon al ple la votació sobre la moció de censura al president o presidenta i sobre les qüestions de confiança. En tals supòsits, les votacions són públiques i per crida nominal.

4. El ple del consell de vegueria pot delegar l'exercici de les seves atribucions, llevat de les que s'especifiquen a les lletres a, b, c, e, f, g, i i j de l'apartat 2 i les que s'especifiquen a l'apartat 3, en el president o presidenta o en el govern, així com en una o diverses comissions, que en qualsevol cas han de complir el requisit de proporcionalitat establert a l'article 14.2.

Article 16. President o presidenta.

1. Corresponen al president o presidenta del consell de vegueria les atribucions següents:

a) Dirigir el govern i l'administració del consell de vegueria.

b) Representar el consell de vegueria.

c) Convocar i presidir les sessions del ple, del govern i de la resta d'òrgans col·legiats als quals es refereix l'article 13.1, i resoldre els empats mitjançant el vot de qualitat.

d) Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i les obres la titularitat o compliment dels quals correspongui al consell de vegueria.

e) Assegurar la gestió dels serveis que la Generalitat hagi encarregat o delegat al consell de vegueria.

f) Desenvolupar la gestió econòmica del consell de vegueria, d'acord amb el pressupost aprovat, i de la disposició de despeses, en el marc de les seves competències.

g) Aprovar l'oferta pública d'ocupació, d'acord amb el pressupost i la plantilla, així com les bases de les proves per a la selecció de personal i dels concursos de cobertura de llocs de treball, i distribuir les retribucions complementàries que no siguin fixes i periòdiques.

h) Exercir la direcció superior de tot el personal, acordar-ne el nomenament i imposar, si escau, les sancions pertinents, excepte la separació del servei de funcionaris amb habilitació estatal, que es regeix pel seu propi règim.

i) Exercir les accions judicials i administratives i la defensa del consell de vegueria en les matèries que siguin de la seva competència, fins i tot si han estat delegades a un altre òrgan, així com, en casos d'urgència, en matèries que siguin competència del ple. En aquest últim cas, ha de donar-ne compte al ple en la primera sessió que celebri perquè, si escau, les ratifiqui.

j) Proposar al ple la declaració de lesivitat a la qual es refereix l'article 15.2.i en matèries que siguin de la seva competència.

k) Ordenar la publicació i l'execució dels acords del consell de vegueria, i fer-los complir.

l) Exercir totes les atribucions del consell de vegueria que no estiguin expressament atribuïdes a altres òrgans.

m) Les altres que li atribueixin les lleis.

2. El president o presidenta del consell de vegueria pot delegar l'exercici de les seves funcions en el govern o en altres consellers, llevat de les que es determinen a les lletres a, c, i i j de l'apartat 1, la direcció superior del personal, la separació de servei del personal funcionari i l'acomiadament del personal laboral.

Article 17. Govern.

1. El govern del consell de vegueria està integrat pel president o presidenta del consell i per un nombre de consellers no superior a una tercera part del nombre legal de membres del consell. El president o presidenta nomena i separa lliurement els membres del govern, i n'informa el ple dels acords corresponents.

2. Corresponen al govern del consell de vegueria les atribucions següents:

a) L'assistència al president o presidenta en l'exercici de les seves atribucions.

b) La creació de juntes i òrgans centrals de contractació.

c) L'aprovació dels instruments o programes de cooperació amb els municipis i altres ens locals.

d) Les que li deleguin el ple o el president o presidenta.

e) Les altres que li atribueixin les lleis.

Article 18. Vicepresidents.

Els vicepresidents del consell de vegueria són designats lliurement pel president o presidenta d'entre els membres del govern, i el substitueixen, per ordre de nomenament, en cas de vacant, absència, malaltia o impediment.

Article 19. Comissions d'estudi, d'informe i de consulta.

1. Les comissions d'estudi, d'informe i de consulta emeten dictàmens sobre els assumptes sotmesos a la decisió del ple o del govern, si aquests òrgans els ho requereixen.

2. Les comissions d'estudi, d'informe i de consulta estan integrades pels consellers designats pels grups polítics que formen part del consell de vegueria. La composició d'aquestes comissions ha de complir el requisit de proporcionalitat que s'estableix a l'article 14.2.

3. La carta veguerial estableix el nombre, la denominació i el règim de funcionament de les comissions d'estudi, d'informe i de consulta.

Article 20. Comissió especial de comptes.

1. La comissió especial de comptes de cada vegueria està integrada per membres de tots els grups polítics que formen part del consell de vegueria. S'ha de garantir la seva proporcionalitat en relació amb la composició del ple, ja sigui numèrica, ja sigui mitjançant el sistema de vot ponderat.

2. Correspon a la comissió especial de comptes examinar i estudiar els comptes anuals de l'ens i emetre l'informe corresponent. Els comptes anuals estan integrats pel compte general del pressupost, el compte d'administració del patrimoni i els comptes d'entitats o organismes veguerials de gestió.

3. La carta veguerial estableix el règim de funcionament de la comissió especial de comptes, d'acord amb la legislació de finances locals.

Article 21. Comissió de coordinació territorial.

1. La comissió de coordinació territorial de cada vegueria és l'òrgan col·legiat que articula les relacions interadministratives i de coordinació de polítiques públiques entre els ens locals i els serveis territorials de la Generalitat a la demarcació veguerial.

2. La composició de la comissió de coordinació territorial és paritària. La presidència de la comissió correspon al president o presidenta del consell de vegueria, i la vicepresidència correspon al delegat territorial o delegada territorial del Govern a la demarcació veguerial. També formen part de la comissió els presidents dels consells comarcals integrats a la vegueria.

3. La comissió de coordinació territorial es reuneix amb una periodicitat mínima de tres mesos, quan ho consideri necessari el president o presidenta, o si ho sol·liciten la meitat més un dels presidents dels consells comarcals.

Article 22. Competències.

1. Són competències pròpies dels consells de vegueria:

a) Coordinar els serveis municipals entre si per garantir la prestació integral i adequada dels serveis a tota la demarcació veguerial.

b) Prestar assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis, especialment als que disposen de menor capacitat econòmica i de gestió, subjectant-se a criteris d'equilibri territorial.

c) Prestar serveis públics de caràcter supracomarcal.

d) Prestar serveis per encàrrec de gestió o delegació dels ens locals.

e) Fomentar els interessos propis de la vegueria.

f) Les altres que li atribueixin expressament les lleis.

2. Les competències a les quals es refereix l'apartat 1 s'exerceixen d'acord amb el que estableix la normativa de règim local.

3. Els consells de vegueria poden assumir competències diferenciades en atenció a les especificitats territorials de la demarcació veguerial, d'acord amb la legislació de règim local.

4. Els consells de vegueria limítrofs poden constituir consorcis i establir altres fórmules de col·laboració per dur a terme polítiques d'interès comú en el marc de les seves competències.

Article 23. Funcions d'assistència i cooperació.

1. Correspon al consell de vegueria, en exercici de les competències de cooperació local:

a) Prestar orientació i assessorament jurídic, econòmic i tècnic als ens locals.

b) Coordinar els serveis municipals per garantir la prestació integral i adequada d'aquests a tota la demarcació veguerial, sempre que no sigui possible a través de la cooperació concertada.

c) Planificar i executar infraestructures generals, obres i equipaments d'interès veguerial, amb participació dels ens locals en la gestió.

d) Prestar assistència per a l'exercici de les funcions de contractació encarregades als òrgans centrals de contractació i per a la supervisió de projectes tècnics i l'elaboració de plecs generals tipus de clàusules.

e) Exercir les funcions públiques necessàries de secretaria, intervenció i tresoreria reservades a funcionaris amb habilitació estatal.

f) Exercir la defensa jurídica dels ens locals i prestar-los assistència judicial.

g) Realitzar el seguiment de l'execució d'obres i de serveis com la cartografia, el padró d'habitants i la conservació de carreteres.

h) Tramitar i dur la gestió electrònica de procediments administratius i prestar suport tècnic per a la creació de xarxes telemàtiques.

i) Exercir les funcions d'inspecció i recaptació de tributs.

j) Cooperar en l'organització i el manteniment de mitjans tècnics i instal·lacions amb funcions determinants per a la seguretat.

k) Exercir les funcions de policia administrativa en matèria de seguretat alimentària, intervenció ambiental i protecció de la legalitat urbanística.

l) Organitzar la formació contínua del personal de les administracions locals i dels càrrecs electes, en coordinació amb l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.

m) Aprovar els plans de cooperació veguerials i altres instruments de desenvolupament territorial local.

n) Exercir les altres competències de cooperació local que li atribueixi la legislació vigent.

2. El consell de vegueria exerceix les atribucions i competències a les quals es refereix l'apartat 1 mitjançant les fórmules de cooperació i col·laboració establertes per la legislació vigent.

3. El consell de vegueria pot descentralitzar en favor de les comarques i de les entitats metropolitanes l'exercici de les seves funcions i competències de cooperació i assistència locals.

4. El consell de vegueria pot executar, per delegació o encàrrec de gestió, competències de l'Administració de la Generalitat o de l'Estat.

Article 24. Exercici de la potestat.

1. El ple del consell de vegueria exerceix la potestat normativa mitjançant l'aprovació de la carta veguerial i de les ordenances.

2. En situacions d'emergència, el president o presidenta del consell de vegueria pot aprovar ordenances d'emergència, i les ha de sotmetre a la ratificació del ple en la sessió immediatament posterior a l'adopció de l'ordenança.

Article 25. Iniciativa normativa i procediment d'elaboració i aprovació de les normes veguerials.

1. La iniciativa per a l'aprovació de les normes veguerials correspon a:

a) Els òrgans del consell de vegueria que tinguin com a finalitat impulsar l'acció política de l'entitat.

b) Els grups polítics.

c) Els òrgans de participació sectorial.

d) Els veïns, ja sigui per compte propi, ja sigui a través de les entitats o associacions veïnals legalment constituïdes.

2. El procediment d'aprovació de les normes veguerials s'ajusta als tràmits següents:

a) Aprovació inicial pel ple del consell de vegueria.

b) Informació pública i audiència als interessats, per un període mínim de trenta dies, per a la presentació d'al·legacions.

c) Resolució de totes les al·legacions presentades dins del termini i aprovació definitiva pel ple. En el supòsit que no hi hagi cap al·legació, l'acord d'aprovació inicial es converteix en definitiu.

3. Després de l'aprovació definitiva, les normes veguerials es publiquen íntegrament al butlletí oficial corresponent i no entren en vigor fins que hagi transcorregut un termini de quinze dies hàbils. Així mateix, s'anuncia al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la referència del butlletí en el qual s'hagin publicat, a excepció de la carta veguerial, que s'ha de publicar també íntegrament al DOGC. En qualsevol cas, cal inserir també la publicació íntegra al butlletí informatiu propi, si n'hi ha, al tauler d'anuncis del consell i a la seu electrònica.

4. La carta veguerial pot regular el procediment d'elaboració, aprovació i modificació de normes veguerials, subjectant-se en qualsevol cas al que estableix l'apartat 2.

Article 26. Constitució.

1. El consell de vegueria es reuneix en sessió constitutiva el trentè dia següent al de la constitució dels ajuntaments, amb la finalitat d'elegir el president o presidenta del consell. La sessió és presidida per una mesa d'edat integrada pel conseller o consellera de major edat i pel conseller o consellera més jove d'entre els presents. La presidència de la mesa d'edat correspon al conseller o consellera de major edat. Com a secretari o secretària actua qui ostenti tal condició en el propi consell de vegueria.

2. El president o presidenta del consell de vegueria és elegit per majoria absoluta, en la primera votació, o per majoria simple, en la segona. En cas d'empat en la segona votació, es fa una tercera votació i, si es produeix un nou empat, resulta elegit el candidat o candidata de la llista que compti amb més consellers. Si les llistes tenen un nombre idèntic de consellers, resulta elegit el candidat de la llista que compti amb un major nombre de regidors a la demarcació veguerial.

3. El president o presidenta del consell de vegueria pot ser destituït mitjançant una moció de censura, que es regeix per la legislació electoral vigent. Pot ser candidat o candidata a president o presidenta qualsevol dels consellers de vegueria.

4. El president o presidenta del consell de vegueria cessa en el càrrec si perd una qüestió de confiança plantejada davant del consell i vinculada a l'aprovació o modificació del pressupost anual, de la carta veguerial o del pla veguerial de cooperació d'obres i serveis de competència municipal. Si el president o presidenta no obté la confiança del consell, s'ha d'elegir un nou president o presidenta, d'acord amb el procediment establert a l'apartat 2.

Article 27. Grups polítics.

1. Per al millor funcionament dels òrgans de govern del consell de vegueria, s'han de constituir grups polítics, integrats per consellers que hagin concorregut a les eleccions en una mateixa llista electoral. Només es pot constituir un grup polític per cada partit, coalició, federació o agrupació d'electors.

2. Després de constituir-se el consell de vegueria, i abans de la convocatòria del primer ple ordinari, la persona que encapçala cadascuna de les llistes amb representació en el consell ha de presentar a la secretaria general del consell una declaració signada en la qual constin els membres que integren el respectiu grup polític.

3. Els consellers que no quedin integrats en cap dels grups polítics constituïts tenen la consideració de consellers no adscrits. Els consellers que abandonin el grup al qual havien estat inicialment adscrits tenen també la consideració de consellers no adscrits.

4. Els consellers no adscrits tenen els deures i drets individuals, inclosos els de caràcter material i econòmic, que es deriven de l'estatut dels consellers de vegueria, i participen en les activitats pròpies del consell de forma anàloga a la dels altres consellers.

5. En tot el que no es reguli en el present article, s'aplica el que disposa la legislació de règim local en referència als grups polítics municipals i a l'estatut dels membres de les corporacions locals.

Article 28. Personal.

1. Els consells de vegueria, per al compliment de les seves funcions, compten amb personal funcionari, personal laboral, personal eventual i, en els termes establerts a l'article 29, personal directiu.

2. Les funcions públiques necessàries de secretaria, de control i fiscalització interna de la gestió econòmica, financera i pressupostària i de comptabilitat, tresoreria i recaptació són exercides per funcionaris amb habilitació de caràcter estatal.

3. El personal funcionari i el personal eventual es regeixen per la legislació de funció pública de la Generalitat i per la normativa de règim local en tot el que els sigui d'aplicació.

4. El personal laboral es regeix per la legislació en matèria de funció pública, en aquells aspectes que li siguin expressament d'aplicació, per l'Estatut dels treballadors i pels convenis col·lectius aplicables.

Article 29. Personal directiu.

1. El ple del consell de vegueria, a proposta del president o presidenta, pot nomenar personal directiu, si la complexitat i l'especialització dels serveis ho requereix. El personal directiu es regeix per la legislació de funció pública de la Generalitat i per la normativa de règim local en tot el que correspongui.

2. Els llocs de treball del consell de vegueria reservats a personal directiu han de ser definits i han de figurar en la relació de llocs de treball i estan subjectes al control i l'avaluació periòdica de la gestió pública que tenen encomanada. En qualsevol cas, la seva designació ha de garantir l'aplicació dels principis de mèrit, de capacitat i d'idoneïtat per complir adequadament les funcions d'aquest tipus de llocs, mitjançant un procediment que garanteixi els principis de publicitat i concurrència.

3. Els consellers de vegueria no poden ser nomenats personal directiu del consell.

4. El personal directiu del consell de vegueria, a petició de la majoria dels consellers o a requeriment del president o presidenta, pot assistir a les sessions dels òrgans de govern del consell, en les quals s'ha de limitar a informar, assessorar i, si escau, formular propostes referides al seu àmbit de competència.

Article 30. Personal eventual.

1. El personal eventual del consell de vegueria exerceix funcions de confiança o d'assessorament especial.

2. El nombre i les característiques de les places reservades a personal eventual i la retribució assignada es determinen pel ple del consell de vegueria en la relació de llocs de treball o instrument equivalent i mitjançant els crèdits consignats als pressupostos.

3. Correspon al president o presidenta del consell de vegueria acordar lliurement el nomenament i el cessament del personal eventual, que en qualsevol cas cessa automàticament en produir-se el cessament o en expirar el mandat de l'autoritat per a la qual presta la funció.

4. Els acords de nomenament i cessament del personal eventual, d'assignació de funcions i de fixació del règim de retribucions i dedicació es publiquen al butlletí oficial corresponent.

5. La prestació de serveis en qualitat de personal eventual no pot ser mai considerada mèrit per a l'accés a la condició de personal funcionari ni per a la promoció interna.

Article 31. Subrogació.

1. Els consells de vegueria se subroguen en la representació que les respectives diputacions tenen en institucions, consorcis, fundacions, societats i altres entitats o ens públics o privats.

2. Els ens als quals es refereix l'apartat 1 dels quals siguin titulars les diputacions o que estiguin vinculats a les mateixes o en depenguin passen a mantenir la mateixa relació amb els respectius consells de vegueria.

3. Els consells de vegueria assumeixen, en constituir-se, la titularitat dels béns i drets de les respectives diputacions.

4. Els òrgans dels consells de vegueria subroguen els òrgans corresponents de les respectives diputacions en els contractes, convenis i altres relacions bilaterals que les diputacions hagin subscrit.

5. Els consells de vegueria se subroguen en la posició financera, tributària i pressupostària de les respectives diputacions. La liquidació pressupostària de l'exercici en el qual es produeix la subrogació s'ha de determinar per via reglamentària.

Article 32. Integració de personal.

1. El personal subjecte a règim estatutari i laboral que en el moment de l'entrada en vigor de la present llei presta serveis a les diputacions provincials passa a integrar-se, amb plena dependència orgànica i funcional, en els òrgans dels consells de vegueria que les subroguen, en les mateixes condicions i situacions i amb els mateixos drets i deures dels quals gaudeixi en el moment de la transferència. En qualsevol cas, el personal qualificat com a directiu i el personal eventual queda subjecte a la ratificació o adaptació del nomenament per part dels òrgans corresponents.

2. Els òrgans de govern del consell de vegueria i dels ens que passen a dependre del mateix assumeixen, en relació amb el personal, les facultats que la legislació de règim local atribueix als òrgans superiors de les corporacions i ens de procedència.

3. El que estableix l'apartat 1 s'aplica també al personal que presta serveis a les entitats de dret públic que passen a dependre dels consells de vegueria, que manté la seva situació i condició respecte a l'entitat en la qual presta serveis, amb els mateixos drets i deures que li corresponen en el moment de la subrogació.

4. El traspàs del personal laboral no comporta cap modificació de la relació contractual preexistent, llevat de la que es derivi del propi traspàs.