Text legal · Traducció no oficial
Llei 39/1981, de 28 d'octubre, per la qual es regula l'ús de la bandera d'Espanya i el d'altres banderes i ensenya
Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.
- Identificador
- Ley 39/1981
- Àmbit
- Estatal
- Estat
- Vigent
- Publicació
Resum en català
Llei que estableix la descripció oficial de la bandera d'Espanya, regula la seva obligatorietat d'exhibició en edificis públics i seus institucionals, determina la posició preeminent que ha d'ocupar quan es col·loca juntament amb altres banderes autonòmiques, corporatives o estrangeres, i tipifica les infraccions per ús indegut o ultratge.
A qui afecta i abast
S'aplica a totes les administracions públiques, cossos de seguretat i forces armades, missions diplomàtiques, consulats, corporacions locals i qualsevol persona física o jurídica obligada per aquesta llei a exhibir o tractar la bandera d'Espanya.
Text traduït (no oficial)
Preàmbul
DON JOAN CARLES I, REI D'ESPANYA
A tots els qui la present vegin i entenguin, sapigueu: que les Corts Generals han aprovat i Jo vinc a sancionar la Llei següent.
Article 1. La bandera d'Espanya com a símbol nacional
La bandera d'Espanya simbolitza la nació; és signe de la sobirania, independència, unitat i integritat de la pàtria i representa els valors superiors expressats en la Constitució.
Article 2. Descripció de la bandera i honors
Un. La bandera d'Espanya, d'acord amb el que preceptua l'article quart de la Constitució espanyola, està formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella, essent la groga de doble amplada que cadascuna de les vermelles.
Dos. A la franja groga es podrà incorporar, en la forma que reglamentàriament s'assenyali, l'escut d'Espanya. L'escut d'Espanya figurarà, en tot cas, en les banderes a les quals es refereixen els apartats u, dos, tres i quatre de l'article següent.
Tres. El tractament i els honors que s'han de retre a la bandera d'Espanya es regiran pel que reglamentàriament es disposi i, en el cas de les Forces Armades, per les seves disposicions específiques.
Article 3. Obligació d'exhibició en edificis públics
Un. La bandera d'Espanya haurà d'onejar a l'exterior i ocupar el lloc preferent a l'interior de tots els edificis i establiments de l'Administració central, institucional, autonòmica, provincial o insular i municipal de l'Estat.
Dos. La bandera d'Espanya serà l'única que oneji i s'exhibeixi a les seus dels òrgans constitucionals de l'Estat i a la dels òrgans centrals de l'Administració de l'Estat.
Tres. La bandera d'Espanya serà l'única que oneji al pal dels edificis públics militars i als acuarteraments, vaixells, aeronaus i qualssevol altres establiments de les Forces Armades i de les Forces de Seguretat de l'Estat.
Quatre. La bandera d'Espanya, així com l'escut d'Espanya, es col·locarà als locals de les missions diplomàtiques i de les oficines consulars, a les residències dels seus caps i, quan escaigui, en els seus mitjans de transport oficial.
Cinc. La bandera d'Espanya s'arborarà com a pavelló en els vaixells, embarcacions i artefactes flotants espanyols, sigui quin sigui el seu tipus, classe o activitat, d'acord amb el que estableixin les disposicions i usos que regeixen la navegació.
Article 4. Banderes de les comunitats autònomes
A les comunitats autònomes els estatuts de les quals reconeguin una bandera pròpia, aquesta s'utilitzarà juntament amb la bandera d'Espanya en tots els edificis públics civils de l'àmbit territorial d'aquella, en els termes del que disposa l'article sisè d'aquesta llei.
Article 5. Banderes dels ajuntaments i diputacions
Quan els ajuntaments i diputacions o qualssevol altres corporacions públiques utilitzin les seves pròpies banderes, ho faran juntament amb la bandera d'Espanya en els termes del que estableix l'article següent.
Article 6. Lloc preeminent de la bandera d'Espanya
Un. Quan s'utilitzi la bandera d'Espanya ocuparà sempre un lloc destacat, visible i d'honor.
Dos. Si juntament amb ella s'utilitzen altres banderes, la bandera d'Espanya ocuparà el lloc preeminent i de màxim honor i les restants no podran tenir una mida superior. S'entendrà com a lloc preeminent i de màxim honor: a) Quan el nombre de banderes que onegen juntes sigui imparell, la posició central. b) Si el nombre de banderes que onegen juntes és parell, de les dues posicions que ocupen el centre, la de la dreta de la presidència si n'hi hagués, o l'esquerra de l'observador.
Article 7. Coexistència amb banderes d'altres estats
Quan la bandera d'Espanya hagi d'onejar juntament amb la d'altres estats o nacions, ho farà d'acord amb les normes i usos internacionals que regeixen aquesta matèria en les relacions entre estats, així com amb les disposicions i reglaments interns de les organitzacions intergovernamentals i les conferències internacionals.
Article 8. Prohibició d'afegir símbols polítics o privats
Es prohibeix la utilització a la bandera d'Espanya de qualssevol símbols o sigles de partits polítics, sindicats, associacions o entitats privades.
Article 9. Correcció d'infraccions per les autoritats
Les autoritats corregiran en l'acte les infraccions d'aquesta Llei, restablint la legalitat que hagi estat vulnerada.
Article 10. Ultratges i responsabilitat
Un. Els ultratges i ofenses a la bandera d'Espanya i a les contemplades en l'article 4 del present text es castigaran d'acord amb el que disposen les lleis.
Dos. (Anul·lat per Sentència del TC 119/1992, de 18 de setembre.)
Tres. (Anul·lat per Sentència del TC 118/1992, de 16 de setembre.)
Quatre. Sens perjudici de la responsabilitat en què incorrin els autors de les infraccions del que disposa aquesta llei, el que estableixen l'article cent vint-i-tres del Codi Penal o tres-cents setze del Codi de Justícia Militar, en els casos de persones i llocs previstos en aquest últim, serà igualment aplicable als presidents, directors o titulars d'organismes, institucions, centres o dependències i als representants legals de partits polítics, sindicats, associacions o entitats privades de qualsevol mena que, havent estat requerits per al compliment d'aquesta llei per l'autoritat governativa, incompleixin el que preceptuen els articles anteriors.
Disposició derogatòria
Queden derogats el Reial Decret 2749/1978, de 24 de novembre, sobre utilització de la bandera nacional, i totes les altres disposicions que s'oposin al que estableix la present llei.
Disposició addicional
S'autoritza el Govern per dictar les disposicions que requereixi el compliment d'aquesta llei, la qual entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al «Butlletí Oficial de l'Estat».
Font i provença
Títol original: Ley 39/1981, de 28 de octubre, por la que se regula el uso de la bandera de España y el de otras banderas y enseñas. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 626d83a6261b).
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.