Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos

Article 1. Definició

Tenen la consideració de gossos potencialment perillosos, i els és d'aplicació la present Llei, aquells que presentin una o més de les circumstàncies següents:

a) Gossos que han tingut episodis d'agressions a persones o altres gossos.

b) Gossos que han estat ensinistrats per a l'atac i la defensa.

c) Gossos que pertanyen a una de les races següents o als seus creuaments: bullmastiff, dobermann, dogo argentí, dogo de Bordeus, fila brasiler, mastí napolità, pit bull, de presa canari, rottweiler, staffordshire americà i tosa japonès.

Article 2. Mesures de seguretat

1. A les vies públiques, a les parts comunes dels immobles col·lectius, als transports públics i als llocs i espais d'ús públic en general, els gossos a què fa referència l'article 1 han d'anar lligats i proveïts del corresponent morrió, i en cap cas no poden ser conduïts per menors de setze anys.

2. Les instal·lacions que allotgin els gossos potencialment perillosos han de tenir les característiques següents, a fi d'evitar que els animals en surtin i causin danys a tercers:

a) Les parets i les tanques han de ser prou altes i consistents i han d'estar fixades a fi de suportar el pes i la pressió de l'animal.

b) Les portes de les instal·lacions han de ser tan resistents i efectives com la resta del perímetre i han de dissenyar-se per evitar que els animals puguin desencaixar o obrir ells mateixos els mecanismes de seguretat.

c) El recinte ha d'estar convenientment senyalitzat amb l'advertència que hi ha un gos d'aquest tipus.

Article 3. Registres

1. Quan es tracti dels gossos a què fa referència l'article 1, en el Registre censal de l'ajuntament corresponent han d'especificar-se la raça i les altres circumstàncies que siguin determinants de la possible perillositat d'aquests gossos.

2. En la base de dades d'identificació d'animals de companyia del Registre censal dels ajuntaments, ha d'incloure's un apartat específic per als gossos potencialment perillosos.

3. No poden adquirir gossos considerats potencialment perillosos les persones menors d'edat i les que hagin estat privades judicialment o governativament de la tinença d'aquests animals.

4. Com a condició indispensable per a la tinença i la posterior inclusió en el registre a què fa referència l'apartat 1, els propietaris de gossos potencialment perillosos han de contractar una pòlissa d'assegurances de responsabilitat civil derivada dels danys que pugui ocasionar el gos amb un mínim de 150.253,03 euros per sinistre.

En la pòlissa contractada ha de constar el número d'identificació del gos. La Generalitat pot actualitzar anualment aquest límit, mitjançant la llei de pressupostos.

Article 4. Control dels centres de cria

1. Només s'autoritza la cria de gossos inclosos en l'article 1 en els centres de cria autoritzats i inscrits en el Registre Oficial de Nuclis Zoològics de Catalunya.

2. Els animals que es vulgui utilitzar per a la reproducció han de superar els tests de comportament que garanteixin l'absència de comportaments agressius anòmals.

Article 5. Regulació de l'ensinistrament

1. L'ensinistrament d'atac i defensa només pot autoritzar-se en les activitats de vigilància i guàrdia d'empreses de seguretat i dels diferents cossos de seguretat.

2. Les activitats relacionades amb l'ensinistrament de gossos només poden ser realitzades en els centres o instal·lacions legalment autoritzats i per professionals que tinguin la formació i els coneixements necessaris avalats per la titulació reconeguda oficialment.

Article 6. Aplicació d'altres mesures

En els casos concrets de gossos que presentin comportaments agressius patològics no resolts amb les tècniques d'ensinistrament i terapèutica existents, pot considerar-se, sota criteri facultatiu, l'adopció de mesures consistents en la castració o el sacrifici de l'animal.

Article 7. Tipificació de les infraccions

1. Als efectes de la present Llei, les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

2. Són infraccions lleus:

a) No inscriure el gos en el Registre específic del municipi corresponent.

b) No senyalitzar les instal·lacions que allotgin gossos potencialment perillosos.

3. Són infraccions greus:

a) No complir les mesures de seguretat establertes per a les instal·lacions que allotgin gossos potencialment perillosos.

b) No contractar l'assegurança de responsabilitat civil.

c) Realitzar activitats d'ensinistrament sense acreditació professional oficial.

d) No dur a terme els tests de comportament dels gossos progenitors en els centres de cria.

e) Portar els gossos deslligats i sense morrió a les vies públiques, a les parts comunes dels immobles col·lectius i als llocs i espais públics en general.

f) Adquirir un gos potencialment perillós persones menors d'edat o privades judicialment o governativament de la seva tinença.

g) Posseir un gos potencialment perillós sense identificació en la forma i mitjançant el procediment que determina la normativa d'identificació dels animals de companyia.

4. Són infraccions molt greus:

a) Realitzar activitats d'ensinistrament d'atac no autoritzades.

b) Participar en la realització de baralles de gossos, en els termes establerts legalment.

Article 8. Prescripció

1. Els terminis de prescripció de les infraccions són de tres anys per a les molt greus, dos anys per a les greus i sis mesos per a les lleus, a comptar des de la data de la comissió de la infracció.

2. Els terminis de prescripció de les sancions són de tres anys per a les molt greus, dos anys per a les greus i un any per a les lleus, a comptar des de la data en què la resolució sancionadora sigui ferma.

Article 9. Tramitació

1. El procediment sancionador ha d'ajustar-se al procediment vigent.

2. Si s'aprecia que els fets objecte d'un expedient sancionador poden ser constitutius de delicte o falta, l'Administració ha de traslladar les actuacions a l'autoritat judicial competent i deixar en suspens el procediment sancionador fins que aquesta no es pronunciï.

3. La sanció de l'autoritat a què fa referència l'apartat 2 exclou la imposició de sancions administratives. Si la resolució judicial és absolutòria, l'Administració pot continuar la tramitació de l'expedient sancionador, respectant els fets que els tribunals hagin declarat provats.

Article 10. Sancions

1. Les infraccions comeses contra el que disposa aquesta llei es sancionen amb multes de 300 euros a 45.000 euros.

2. La imposició de la sanció pot comportar el decomís dels animals objecte de la infracció.

Article 11. Graduació de les sancions

1. Les infraccions lleus se sancionen amb una multa de 300 euros a 3.000 euros; les greus, amb una multa de 3.001 euros a 9.000 euros, i les molt greus, amb una multa de 9.001 euros a 45.000 euros.

2. En la imposició de les sancions ha de tenir-se en compte, per graduar la quantia de les multes i la imposició de les sancions accessòries, els criteris següents:

a) La transcendència social i el perjudici causat per la infracció comesa.

b) L'ànim de lucre il·lícit i la quantia del benefici obtingut en la comissió de la infracció.

c) La reiteració o reincidència en la comissió d'infraccions.

Article 12. Responsabilitat i indemnitzacions

La imposició de qualsevol de les sancions establertes en la present Llei no eximeix de la responsabilitat civil de la persona sancionada ni de la indemnització que se li pugui exigir per danys i perjudicis.

Article 13. Òrgans competents

La competència per imposar les sancions establertes per la comissió de les infraccions tipificades per la present Llei correspon als òrgans següents:

a) Als alcaldes, per la comissió d'infraccions de caràcter lleu.

b) Al ple de l'ajuntament, per la comissió d'infraccions de caràcter greu i molt greu.

Article 14. Decomís dels animals

1. Mitjançant els seus agents, l'Administració pot decomisar els animals objecte de protecció en el mateix moment en què hi hagi indicis racionals d'infracció de les disposicions de la present Llei.

2. El decomís a què fa referència l'apartat 1 té caràcter preventiu fins a la resolució del corresponent expedient sancionador, que en tot cas ha de determinar la destinació final que s'ha de donar als animals decomissats.

3. Les despeses ocasionades pel decomís a què fa referència l'apartat 1 i les actuacions relacionades amb el mateix van a compte de qui cometi la infracció.