Llei 19/2003, de 4 de juliol, del Taxi

Article 1. Objecte

L'objecte de la present Llei és regular els serveis de taxi urbà i interurbà a Catalunya.

Article 2. Definicions

Als efectes de la present Llei, s'entén per:

a) Serveis de taxi: El transport de viatgers amb vehicles d'una capacitat de fins a nou places, inclosa la persona que els condueix, que s'efectua per compte d'altri mitjançant el pagament d'un preu.

b) Serveis urbans de taxi: Els serveis que transcorren íntegrament per sòl urbà i urbanitzable i els dedicats exclusivament a comunicar sòls urbans i urbanitzables d'un mateix terme municipal. També tenen la consideració de serveis urbans de taxi els que es presten íntegrament en àmbits metropolitans o en els propis de les àrees territorials de prestació conjunta establertes a aquest efecte. Els termes sòl urbà i sòl urbanitzable s'han d'entendre definits de conformitat amb la legislació urbanística.

c) Serveis interurbans de taxi: Els que no estan compresos en la definició de la lletra b.

Article 3. Principis

L'exercici de l'activitat del servei de taxi se subjecta als principis següents:

a) La intervenció administrativa, fonamentada en la necessària garantia d'interès públic per a la consecució d'un nivell òptim de qualitat en la prestació del servei.

b) L'equilibri econòmic de l'activitat i la suficiència del servei, que es concreta en la limitació del nombre d'autoritzacions de l'activitat i l'establiment de tarifes obligatòries.

c) La universalitat, l'accessibilitat, la continuïtat i el respecte dels drets dels usuaris.

Article 4. Règim administratiu

1. La prestació del servei urbà de taxi queda sotmesa a la prèvia obtenció de la llicència que habilita la persona titular per a cadascun dels vehicles destinats a realitzar aquesta activitat.

2. Les llicències que habiliten per al servei urbà de taxi són atorgades pels ajuntaments o entitats locals competents en l'àmbit territorial en què s'ha de dur a terme l'activitat.

3. La prestació del servei interurbà de taxi queda sotmesa a l'obtenció de la corresponent autorització, atorgada pel departament de la Generalitat competent en matèria de transports.

Article 5. Règim d'atorgament de les llicències de taxi

1. L'atorgament de les llicències de taxi es regeix per la present Llei i per les normes que la desenvolupin. Els serveis urbans es regulen, a més, en el que els sigui d'aplicació, per les ordenances aprovades per l'ens local competent.

2. Les llicències de nova creació per a la prestació del servei urbà de taxi han de ser atorgades per les entitats locals, de conformitat amb els procediments establerts per la normativa de règim local, mitjançant un concurs, en el qual s'ha de valorar de forma preferent, entre d'altres, la prèvia dedicació a la professió en règim de treballador o treballadora assalariat en els períodes establerts per reglament. Als efectes de les disposicions del present apartat, en cap cas pot considerar-se llicència de nova creació la que prové de la transmissió d'una llicència.

3. La llicència de taxi ha de referir-se a un determinat vehicle, que s'ha d'identificar mitjançant la matrícula, sens perjudici que, per reglament, pugui establir-se que han de constar altres dades considerades necessàries i imprescindibles per facilitar-ne la identificació.

Article 6. Determinació del nombre de llicències

1. Els ajuntaments i entitats locals atorguen les llicències de taxi atenent sempre a la necessitat i conveniència del servei al públic i a la caracterització de l'oferta i la demanda en el seu àmbit territorial, amb la finalitat de garantir la rendibilitat suficient de l'explotació del servei. Als efectes d'això, la relació entre el nombre de llicències atorgades i el nombre d'habitants és la establerta per les normes específiques de caràcter local o les de cada municipi en el moment d'entrada en vigor de la present Llei.

2. Sens perjudici del que disposa l'apartat 1, per a la determinació o modificació del nombre de llicències de taxi s'han de tenir en compte els factors següents:

a) La demanda de servei de taxi en el corresponent àmbit territorial.

b) El nivell d'oferta de serveis de taxi en el corresponent municipi.

c) Les activitats comercials, industrials, turístiques o d'un altre tipus que es realitzen a cada municipi i que poden generar una demanda específica de servei de taxi.

d) Les infraestructures de servei públic del corresponent àmbit territorial vinculades a la sanitat, l'ensenyament, els serveis socials, els espais d'oci i les activitats lúdiques i esportives, els transports o d'altres factors que tinguin incidència en la demanda de serveis de taxi.

e) El nivell de cobertura, mitjançant els serveis de transport públic, de les necessitats de mobilitat de la població.

f) Qualsevol altra circumstància anàloga a les especificades per les lletres a, b, c, d i e que puguin establir les normes de desplegament de la present Llei.

3. L'increment del nombre de llicències vigent en un municipi o àmbit territorial en relació amb els paràmetres establerts per l'apartat 2 ha de ser justificat degudament per l'Ajuntament o la corresponent entitat local en un estudi previ, que s'ha d'ajustar, si escau, als criteris de ponderació dels factors als quals es refereix l'apartat 2, de conformitat amb el que determini, amb caràcter general, el Consell Català del Taxi. El departament competent en matèria de transports ha d'emetre informe sobre l'increment proposat.

Article 7. Llicències estacionals

1. Els ajuntaments o ens locals competents, de forma excepcional, poden atorgar llicències de taxi amb una validesa temporal limitada a un determinat període de l'any, si queden degudament justificades i acreditades la seva necessitat i conveniència pel que fa a la concurrència dels factors següents:

a) Una demanda específica generada per activitats estacionals. Als efectes d'això, s'ha de tenir en compte la qualificació de municipi turístic, de conformitat amb la normativa d'aplicació.

b) La insuficiència manifesta de l'oferta de serveis de taxi per donar resposta a les necessitats detectades.

2. Les persones que ja són titulars de llicència de taxi en una entitat local tenen preferència per a l'atorgament de les llicències estacionals en aquesta entitat local.

3. Les llicències estacionals no s'han de tenir en compte als efectes del que estableix l'article 8.2.

Article 8. Titularitat de les llicències de taxi

1. L'atorgament de les llicències de taxi queda sotmès al compliment de les condicions següents:

a) Ser una persona física o jurídica, en forma de societat mercantil, societat laboral o cooperativa de treball associat.

b) Acreditar la titularitat del vehicle en règim de propietat, lloguer, arrendament financer, renting o un altre règim admès per la normativa vigent.

c) Acreditar el compliment de les obligacions de caràcter fiscal, laboral i social, incloses les relatives a les condicions del centre de treball, establertes per la legislació vigent.

d) Acreditar, en el cas de les persones físiques, la possessió del certificat exigible per a la conducció del vehicle, de conformitat amb el que estableix l'article 19.

e) Acreditar, en el cas de les persones jurídiques, que els conductors que presten els serveis de conducció tenen el certificat establert per l'article 19.

f) Tenir coberta la responsabilitat civil pels danys que puguin ocasionar-se en el transcurs del servei, en els termes establerts per la normativa vigent.

2. Les persones físiques i jurídiques poden ser titulars de més d'una llicència de taxi, fins a un màxim de cinquanta. El nombre total de llicències de les persones titulars de més d'una llicència mai pot superar el 15% del total vigent en un mateix municipi o una mateixa entitat local competent per al seu atorgament.

Article 9. Vigència i suspensió de les llicències

1. Les llicències per a la prestació dels serveis urbans de taxi s'atorguen per un període de validesa indefinit. L'òrgan competent pot comprovar, en tot moment, el compliment dels requisits exigits per a l'atorgament de les llicències, prèvia sol·licitud a les persones titulars de la documentació acreditativa que estimi pertinent.

2. Les persones titulars de les llicències de taxi poden sol·licitar la suspensió provisional de la seva vigència fins a un període màxim de quatre anys, en cas que, temporalment, hagin de deixar de prestar l'activitat, per alguna causa justificada. Aquesta suspensió provisional els ha de ser autoritzada o denegada pels ens que han concedit les llicències mitjançant una resolució motivada, en el termini de dos mesos. Transcorregut aquest termini sense que s'hagi dictat i notificat cap resolució expressa, s'entén que la suspensió sol·licitada ha estat atorgada. Excepcionalment, si la causa de la suspensió temporal de la llicència és l'accés a un càrrec de representació política o sindical, o l'exercici de funcions sindicals, la situació de suspensió de la llicència s'estén durant tot el temps en què el seu titular exerceixi el càrrec que la justifica, i un mes a partir de la data en què cessa en el càrrec, termini dins del qual ha de comunicar a l'òrgan competent la seva voluntat de reintegrar-se al servei i recuperar la vigència plena de la llicència.

Article 10. Transmissió de les llicències

1. Les llicències per prestar els serveis urbans de taxi poden transmetre's prèvia autorització de l'ens que les ha concedit, que només pot denegar-ne la transmissió en el termini d'un mes a partir de la data de la sol·licitud, si la persona adquirent no compleix les condicions necessàries per a l'atorgament inicial de la llicència. S'entén que la transmissió de la llicència de taxi ha estat autoritzada en cas de manca de resposta expressa de l'ens que l'ha de concedir, una vegada transcorregut aquest termini.

2. Perquè pugui fer-se efectiva la transmissió de la llicència de taxi, la nova persona adquirent ha d'acreditar que compleix tots els requisits per a la prestació dels serveis de taxi exigits per la present Llei i les normes que la desenvolupin, i que no té pendent de pagament cap sanció pecuniària imposada per resolució ferma en via administrativa per alguna de les infraccions tipificades per la present Llei relacionada amb la prestació de serveis amb la llicència objecte de la transmissió.

3. La transmissió de llicència de taxi no pot autoritzar-se, en el cas de les persones jurídiques, si suposa la vulneració de les disposicions de l'article 8.2. La persona que ha transmès una llicència de taxi no pot ser titular d'una altra llicència en un període de temps que s'ha de determinar per reglament.

Article 11. Extinció de les llicències de taxi

1. Les llicències per prestar els serveis urbans de taxi s'extingeixen per alguna de les causes següents:

a) La renúncia del seu titular, mitjançant un escrit adreçat a l'òrgan que va concedir la llicència.

b) La resolució per incompliment del titular de les condicions essencials de la llicència, o per l'obtenció, gestió o explotació de la llicència per qualsevol forma no prevista en aquesta Llei i el seu desplegament reglamentari. Es considera una condició essencial del titular de la llicència no haver estat condemnat per sentència judicial ferma per qualsevol dels delictes contra la llibertat sexual i contra el patrimoni regulats pels títols VIII i XIII, respectivament, del Codi Penal. [Ref. BOE-A-2023-10344]

c) La revocació, per raons d'oportunitat, amb dret a la corresponent indemnització econòmica, que s'ha de calcular de conformitat amb els paràmetres objectius que en determinen el valor real.

d) La caducitat, en el cas de les llicències estacionals.

2. El procediment per a l'extinció d'una llicència de taxi per les causes a les quals es refereix l'apartat 1 s'ha de determinar per les normes de desplegament de la present Llei i ha d'establir sempre l'audiència a la persona interessada.

3. L'extinció de la llicència de taxi dóna lloc a la cancel·lació de l'autorització de transport interurbà, excepte en els supòsits en què l'òrgan competent en la matèria, per causes justificades, decideixi mantenir-la.

Article 12. Registre de llicències

1. Els òrgans competents per a l'atorgament de les llicències de taxi han de tenir un registre de llicències en el qual es facin constar les dades identificadores de la persona titular, el vehicle al qual està adscrita la llicència, les infraccions comeses i qualsevol altra dada que es consideri procedent, d'acord amb el que estableixi el reglament.

2. El tractament i la cessió de dades contingudes en els registres s'han d'ajustar a la normativa específica relativa als fitxers administratius i al tractament de dades personals.

Article 13. Taxes

Les actuacions administratives dels òrgans competents relacionades amb l'atorgament, la modificació o la transmissió de les llicències i autoritzacions per a la prestació dels serveis de taxi poden donar lloc, en els termes que estableix la legislació vigent, a la percepció d'una taxa administrativa l'import estimat de la qual no pot excedir, en conjunt, del cost real o previsible del servei.

Article 14. Condicions de les autoritzacions

Les condicions relatives a l'atorgament, la modificació i l'extinció de les autoritzacions per a la prestació dels serveis interurbans de taxi són les establertes per la normativa vigent en matèria de transport de viatgers per carretera.

Article 15. Determinació del nombre d'autoritzacions

El departament competent en matèria de transports, sens perjudici del que estableix l'article 6, ha de valorar les circumstàncies de l'oferta i la demanda que concorren en el corresponent àmbit territorial, per determinar la procedència d'atorgar les noves autoritzacions sol·licitades. Ha de tenir en compte, especialment, els serveis públics regulars de viatgers per carretera, les vies de comunicació, els serveis públics o altres instal·lacions —aeroportos, ports i hospitals, entre d'altres—, que, tot i que poden quedar fora dels límits dels termes municipals, poden tenir-hi incidència; la població flotant, i la consideració turística, administrativa o universitària del municipi, en els termes que puguin ser objectivats, d'acord amb el que es determini per reglament.

Article 16. Exigència de llicència

L'obtenció de la llicència per prestar els serveis urbans de taxi s'exigeix, amb caràcter general, abans de l'atorgament de l'autorització de transport interurbà, sens perjudici de les excepcions que puguin establir les disposicions de desplegament de la present Llei.

Article 17. Normes per a l'atorgament dels títols habilitants

1. El procediment per a l'atorgament dels títols habilitants, amb la finalitat de coordinar les actuacions de les administracions competents en la matèria, és el següent:

a) Presentar a l'ens local competent per a l'atorgament de les llicències la corresponent sol·licitud, acompanyada dels documents que acrediten el compliment de les condicions establertes per l'article 8.

b) L'ens local competent per a l'atorgament de la llicència ha de sol·licitar informe a l'administració competent per atorgar l'autorització de transport interurbà. Aquest informe, que s'ha d'emetre en el termini de dos mesos, és vinculant per a l'administració emissora.

c) L'ens local competent, una vegada rebut l'informe, ha de dictar resolució concernent a l'atorgament de la llicència dels serveis urbans de taxi.

d) La persona interessada ha de sol·licitar l'autorització de transport interurbà, una vegada obtinguda la llicència per prestar els serveis urbans de taxi, de conformitat amb el que estableixen les normes d'aplicació. L'òrgan competent li ha d'atorgar o denegar l'autorització en funció del sentit de l'informe emès, d'acord amb el que estableix la lletra b.

2. S'estableix un termini de sis mesos per atorgar la llicència de taxi. Una vegada transcorregut aquest termini sense que s'hagi adoptat cap resolució, s'entén que aquesta ha estat denegada.

3. Les disposicions del present article s'entenen sens perjudici que les administracions competents puguin acordar la refosa en un sol títol habilitant de les llicències locals i les autoritzacions interurbanes, amb la definició del corresponent procediment interadministratiu.

Article 18. Exercici de l'activitat

1. Els titulars de llicències poden prestar el servei personalment o mitjançant la contractació de conductors assalariats. En aquest darrer cas, les persones contractades han de tenir el certificat habilitant per exercir la professió. En cas que es tracti d'un conductor o conductora en període de pràctiques, ha de tenir la documentació acreditativa de la seva situació. Queda expressament prohibit tot tipus de contractació de conductors que no tinguin el corresponent certificat.

2. Els ens competents en la matèria han de fixar les condicions necessàries per garantir que el règim d'explotació de les llicències és el requerit pels serveis per atendre adequadament les necessitats dels usuaris, en les condicions establertes per la present Llei.

Article 19. Conductors

1. El conductor o conductora, sigui treballador autònom o assalariat, per prestar el servei de taxi ha d'obtenir prèviament el certificat corresponent, expedit pel departament de la Generalitat competent en matèria de transports, que acrediti la seva possessió del permís de conducció, obtingut de conformitat amb el que estableix la normativa d'aplicació, i d'acord amb els coneixements teòrics i pràctics necessaris per a l'atenció adequada al públic i per a la prestació del servei en condicions apropiades, inclòs el suficient coneixement de les llengües oficials a Catalunya. S'ha de determinar per reglament el procediment per a la verificació d'aquests coneixements i l'obtenció del certificat, així com per a l'homologació dels centres dedicats a aquestes matèries, previ informe favorable del Consell Català del Taxi.

2. Sens perjudici de la formació bàsica comuna per dur a terme la prestació del servei de taxi a Catalunya, les entitats locals poden exigir una formació complementària, relacionada amb les condicions i característiques particulars del servei a cada municipi o àmbit territorial específic. Les entitats locals poden assumir, per delegació de l'Administració de la Generalitat, la competència per a l'expedició dels certificats habilitants establerts per l'apartat 1, i per a l'acreditació dels requisits per obtenir-los.

3. Verificats els coneixements tècnics i pràctics necessaris per a la prestació de l'adequada atenció al públic i la correcta prestació del servei, l'obtenció definitiva del certificat habilitant pot estar condicionada al previ compliment d'un període de pràctiques no superior a sis mesos. Els conductors que prestin el seu servei en règim de pràctiques estan exempts, durant aquest període, de l'obligació de disposar de l'acreditació definitiva del certificat, que s'ha de substituir per la documentació acreditativa de la seva situació. Aquest període de pràctiques pot realitzar-se en règim de conductor o conductora assalariat, amb els mateixos drets i deures que la resta de conductors assalariats.

Article 20. Vehicles

1. Els vehicles als quals es refereixen les llicències i autoritzacions han de complir els requisits que determinin les normes de desplegament de la present Llei pel que fa a les condicions genèriques de seguretat, capacitat, confort i prestacions adequades al servei al qual estan adscrits, sens perjudici del que pugui determinar el departament competent en matèria de transports pel que fa a les condicions exigibles als vehicles. Els cicles, els vehicles de mobilitat personal i els cicles de pedaleig assistit i tots els vehicles de la categoria L no poden dur a terme, en cap cas, serveis de taxi o assimilats. [Ref. BOE-A-2023-10344]

2. Les llicències i autoritzacions per al servei de taxi han d'atorgar-se per a vehicles amb una capacitat màxima de cinc places, inclosa la de la persona que condueix.

3. Pot autoritzar-se que el vehicle tingui una capacitat de fins a nou places, inclosa la de la persona que condueix, excepcionalment i atenent a circumstàncies relacionades amb les prestacions i característiques del vehicle, l'accessibilitat per a persones de mobilitat reduïda i les característiques de la zona geogràfica i del propi servei.

4. Els vehicles per als quals s'obtenen les llicències i autoritzacions poden ser substituïts per altres vehicles, prèvia autorització de l'ens concedent, sempre que el vehicle substitut sigui més nou que el vehicle que es pretén substituir, de conformitat amb el que s'estableixi per reglament, i que es compleixi la totalitat de requisits i característiques que puguin exigir-se per a la prestació dels serveis. La persona titular de la llicència, en cas d'avaria o inutilització del vehicle per un determinat període de temps, prèvia comunicació a l'ens concedent, pot disposar d'un vehicle de característiques similars, que compleixi les condicions establertes per reglament, adscrit temporalment a la prestació del servei.

Article 21. Contractació del servei

1. Els serveis de taxi s'han de dur a terme, per norma general, mitjançant la contractació global de la capacitat total del vehicle. No obstant això, els ens competents poden determinar les condicions en les quals pot efectuar-se la contractació d'aquests serveis per plaça, amb pagament individual, previ informe del Consell Català del Taxi, quan sigui motivat per la manca de mitjans de transport públic col·lectiu.

2. Els vehicles que duen a terme serveis contractats per plaça, amb pagament individual, han de tenir el distintiu identificador que sigui determinat pel departament competent en matèria de transports.

Article 22. Inici dels serveis interurbans de taxi

1. Els serveis interurbans de taxi, amb caràcter general, s'han d'iniciar en el terme del municipi d'expedició de la llicència del vehicle o en el del municipi d'expedició de l'autorització de transport interurbà, en cas que aquesta autorització hagi estat expedida sense la prèvia llicència municipal. A aquest efecte, s'ha d'entendre, en principi, que l'origen o inici del transport té lloc on els passatgers són recollits.

2. L'òrgan competent per atorgar l'autorització de transport interurbà pot determinar en quins supòsits i en quines condicions els vehicles que prèviament han estat contractats poden prestar, en el territori de la seva respectiva competència, serveis de recollida de passatgers fora del terme del municipi per al qual els ha estat atorgada la llicència o en el qual, si escau, hagin estat expedides les pertinents autoritzacions per a la prestació de serveis de caràcter interurbà.

Article 23. Coordinació intermunicipal

El departament competent en matèria de transports pot establir àrees territorials de prestació conjunta o altres fórmules de coordinació intermunicipal en les zones on hi ha interacció o influència recíproca entre serveis de transport de diferents municipis, de manera que l'ordenació adequada dels serveis transcendeixi als interessos de cadascun dels municipis compresos en l'àrea, de conformitat amb les condicions que es determinin per reglament. En el procediment d'establiment d'aquestes àrees és preceptiva la participació dels ens locals que la integren i del Consell Català del Taxi.

Article 24. Altres condicions de prestació dels serveis

1. Les entitats locals competents per a l'atorgament de les llicències de taxi han de regular, mitjançant la pertinent norma reglamentària, els aspectes següents:

a) Les condicions d'estacionament, dels torns a les parades i de la circulació dels vehicles per les vies públiques.

b) La normativa relativa a l'explotació de les llicències de taxi pel que fa als torns, els dies de descans i les vacances.

c) Les condicions exigibles als vehicles, de conformitat amb el que estableix l'article 20, i la seva identificació mitjançant uns distintius o colors determinats.

d) Les normes bàsiques relatives a la indumentària i equipament dels conductors.

e) Les condicions específiques relatives a la publicitat exterior i interior del vehicle, en el marc de la normativa reguladora d'aquestes activitats.

f) Qualsevol qüestió de caràcter anàleg a les determinades per les lletres a, b, c, d i e, relacionada amb l'exercici de l'activitat en les condicions establertes per la present Llei.

2. Els ens locals han de fomentar l'establiment, equipament i condicionament de les parades del servei de taxi, amb la finalitat d'optimitzar els recursos disponibles, i han d'elaborar un mapa de parades de taxi i actualitzar-lo periòdicament, previ informe de les associacions representatives del sector del taxi.

3. Les administracions competents pel que fa als serveis de taxi han de promoure la gradual incorporació de mesures o mitjans que incrementin la seguretat dels conductors i els usuaris en la prestació del servei.

4. Les administracions competents han de vetllar per la implantació de les mesures específiques d'ús de les infraestructures i les vies públiques que poden afavorir la circulació i l'estacionament dels vehicles que presten els serveis de taxi.

5. En el marc de la normativa sanitària i per als desplaçaments d'usuaris de la sanitat pública que no requereixin complir condicions específiques relacionades amb les prestacions, l'equipament del vehicle o la qualificació del personal, és admissible servir-se de recursos propis del servei de taxi.

Article 25. Drets i deures dels usuaris

1. Les normes de desplegament de la present Llei pel que fa a les condicions de prestació dels serveis de taxi han d'incloure la determinació dels drets i deures dels usuaris. Han d'establir en tot moment que l'accés al servei s'ha d'efectuar en condicions d'igualtat, no-discriminació, qualitat i seguretat.

2. Les persones que presten el servei de taxi poden negar-se a prestar-lo en cas que el servei sigui sol·licitat per a finalitats il·lícites o que concorrin circumstàncies de risc per a la seguretat o integritat física dels usuaris, del propi conductor o conductora o d'altres persones, o de risc de danys en el vehicle.

3. Els usuaris del servei de taxi tenen els drets següents:

a) Conèixer el número de llicència i les tarifes aplicables als serveis, documents que han de col·locar-se en un lloc visible del vehicle.

b) Transportar equipatges, d'acord amb les condicions establertes per les normes de desplegament de la present Llei. En aquest sentit, el conductor o conductora ha de recollir l'equipatge dels usuaris i col·locar-lo en l'espai del vehicle destinat a tal efecte.

c) Obtenir un rebut o factura en el qual consti el preu, l'origen i la destinació del servei i les dades de la corresponent llicència, i que acrediti que s'ha satisfet la tarifa del servei.

d) Escollir el recorregut que considerin més adequat per a la prestació del servei. Si els usuaris no opten per cap recorregut concret, el servei sempre s'ha de dur a terme seguint l'itinerari previsiblement més curt, tenint en compte tant la distància a recórrer com el temps estimat de durada del servei.

e) Veure respectada la normativa aplicable en matèria de substàncies que poden generar dependència, pel que fa a la prohibició de fumar en els vehicles.

f) Rebre el servei amb vehicles que tinguin les condicions adequades, a l'interior i a l'exterior, pel que fa a higiene i estat de conservació.

g) Sol·licitar que s'apagui el receptor de ràdio o altres aparells de reproducció de so instal·lats a l'interior dels vehicles, o que se'n baixi el volum.

h) Accedir als vehicles en condicions de comoditat i seguretat. En aquest sentit, els conductors que presten el servei han d'ajudar a pujar i baixar del vehicle les persones amb mobilitat reduïda i les que vagin acompanyades de nens, i a carregar els aparells que els usuaris puguin necessitar per desplaçar-se, com ara cadires de rodes o cotxets de criatura, en l'espai del vehicle destinat a tal efecte.

i) Sol·licitar que, si és fosc, s'encengui la llum interior del vehicle, tant per accedir-hi o baixar-ne com en el moment de pagar el servei.

j) Pujar al vehicle i baixar-ne en llocs on quedi suficientment garantida la seguretat de les persones, la correcta circulació i la integritat del vehicle.

k) Rebre el canvi del pagament del preu del servei fins a l'import que determinin les normes de desplegament de la present Llei.

l) Escollir, a les parades de taxi, el vehicle amb el qual es desitja rebre el servei, llevat que, per motius d'organització o de fluïdesa del servei, existeixi un sistema de torns relacionat amb l'espera prèvia dels vehicles. En tots els casos, el dret d'escollir s'ha de justificar per circumstàncies objectives, com l'aire condicionat en el vehicle, un correcte estat de conservació i higiene o el sistema de pagament del servei.

m) Poder anar acompanyat de gossos pigall o altres gossos d'assistència, de forma gratuïta, en el cas de persones amb mobilitat reduïda.

n) Ser atesos amb la disposició personal i l'atenció correctes del conductor o conductora en la prestació del servei.

o) Formular les reclamacions que estimin convenients en relació amb la prestació del servei, en la forma que determinin les normes de desplegament de la present Llei.

p) Obrir o tancar les finestres del vehicle o que el sistema d'aire condicionat romangui obert o tancat.

3. Són deures dels usuaris del servei de taxi:

a) Pagar el preu dels serveis segons el règim de tarifes establert.

b) Tenir un comportament correcte durant el servei, sense interferir en la conducció del vehicle i sense que pugui ser considerat molest o ofensiu o pugui implicar perill, tant per al propi vehicle que presta el servei com per a la resta de vehicles o usuaris de la via pública.

c) No manipular, destruir ni deteriorar cap element del vehicle durant el servei.

d) Respectar les instruccions del conductor o conductora per a una millor prestació del servei, sempre que no resulti vulnerat cap dels drets reconeguts als usuaris per l'apartat 2.

4. L'incompliment dels deures establerts per l'apartat 3 comporta, si escau, la responsabilitat civil o penal dels usuaris.

5. Les administracions competents en la matèria han de garantir l'accés de tots els usuaris als serveis de taxi, i amb aquesta finalitat han de promoure la incorporació de vehicles adaptats a l'ús de persones amb mobilitat reduïda, d'acord amb la normativa vigent en la matèria.

Article 26. Foment de l'ús de la llengua catalana

1. Les administracions competents en la matèria han de fomentar l'ús de la llengua catalana en les comunicacions amb els professionals del taxi i en les comunicacions entre si i amb els usuaris.

2. Els usuaris del servei de taxi tenen el dret d'expressar-se en llengua catalana en les comunicacions amb els conductors, en els termes que estableix la normativa aplicable en matèria lingüística.

Article 27. Procediments de reclamació

Les administracions competents en la matèria han d'establir procediments simplificats de formalització i resolució de les controvèrsies de contingut econòmic i de les reclamacions dels usuaris, amb una especial consideració pel que fa als procediments de naturalesa arbitral ja establerts. Han de regular-se per reglament l'objecte i els procediments de reclamació i l'òrgan competent per a la seva tramitació i per dictar-ne la resolució.

Article 28. Formació

Les administracions competents en la matèria, sens perjudici del que estableix l'article 19 pel que fa al certificat habilitant per a la conducció dels vehicles, han de fomentar les mesures i instruments necessaris per garantir la formació contínua dels professionals del sector del taxi, especialment en els aspectes vinculats a la seguretat viària, l'atenció als usuaris, el coneixement d'altres llengües i d'altres aspectes que contribueixin a la millora del servei.

Article 29. Foment de la cooperació

1. Les administracions competents en la matèria han d'incentivar, mitjançant les fórmules més adequades, la constitució i el funcionament d'agrupacions de persones físiques titulars de llicències de taxi, en la forma jurídica que sigui més idònia, per cooperar en la millora del procés de contractació i prestació del servei o en d'altres aspectes vinculats amb la seva gestió. Han de determinar-se per reglament les condicions específiques de la contractació i el règim jurídic del servei de cooperatives, emissores de radiotaxi i d'altres entitats prestadores de serveis o comercialitzadores de l'oferta.

2. Les empreses que intervinguin en la contractació i la comercialització dels serveis de taxi han d'ajustar la seva actuació al que determina aquesta llei i les normes que la despleguin, especialment pel que fa a l'objecte social i el compliment del règim tarifari, i en concret: [Ref. BOE-A-2023-10344]

a) L'activitat com a mediadora de serveis de taxi ha de formar part del seu objecte social de forma expressa.

b) No poden modificar en cap cas el preu del servei prestat per un taxi mitjançant bonificacions, descomptes, suplements o qualsevol altra forma anàloga.

c) El sistema d'assignació i comercialització de serveis ha d'estar definit de forma que sigui objectiu i no discriminatori entre els taxis vinculats.

3. En el cas que aquest sistema operi sobre la base d'un tractament total o parcialment automatitzat de dades personals, ha de permetre el compliment de les condicions establertes en aquest article i facilitar que els usuaris i els taxistes puguin exercir els drets establerts per la normativa en matèria de protecció de dades personals.

Article 30. Incorporació de noves tecnologies

1. Les administracions competents en la matèria han de promoure, amb la col·laboració de les associacions més representatives del sector, la progressiva implantació de les innovacions tecnològiques més indicades amb la finalitat de millorar les condicions de prestació i seguretat dels serveis de taxi, tant pel que fa als mitjans de contractació i pagament com als sistemes de posicionament dels vehicles, entre d'altres.

2. Les administracions competents en la matèria han d'incentivar, mitjançant les fórmules més adequades, les inversions en noves tecnologies i l'adquisició dels equips corresponents, als efectes de les disposicions de l'apartat 1.

Article 31. Tarifes

1. La determinació de les tarifes d'aplicació dels serveis urbans de taxi s'ha d'ajustar a la normativa vigent en matèria de preus. Les tarifes han de garantir en tot moment la cobertura del cost del servei i assegurar un benefici empresarial raonable.

2. L'aprovació del règim de tarifes d'aplicació als serveis interurbans de taxi correspon al departament competent en matèria de transports.

3. Poden dur-se a terme, de forma excepcional, d'acord amb el que es determini per via reglamentària, serveis de taxi de caràcter interurbà amb preus pactats prèviament entre els usuaris i el conductor o conductora, que en cap cas poden superar el preu que hauria resultat de l'aplicació de la tarifa vigent, sempre que el document en el qual ha de quedar constància escrita del preu pactat sigui al vehicle mentre es presta el servei. No obstant això, si el vehicle disposa d'aparell taxímetre, ha d'estar en funcionament durant el servei.

4. En els supòsits de serveis contractats per plaça, amb pagament individual, el departament competent en matèria de transports ha de fixar un règim de tarifes específic.

5. Poden determinar-se per reglament condicions específiques de cobrament anticipat, total o parcial, del servei, quan les condicions especials de prestació del servei ho justifiquin.

Article 32. Taxímetre

1. Els vehicles que presten els serveis de taxi, urbà o interurbà, han d'estar equipats amb un aparell taxímetre degudament comprovat, precintat i homologat, el funcionament del qual sigui correcte, d'acord amb les normes establertes per l'òrgan competent en matèria de metrologia, amb la finalitat de determinar el preu de cada servei.

2. Els vehicles, a més d'estar equipats amb un aparell taxímetre, han d'incorporar també un mòdul exterior que indiqui clarament, de la forma que determina la normativa tècnica d'aplicació, tant la disponibilitat del vehicle per prestar el servei com la seva tarifa. Aquest mòdul s'ha d'ajustar a les normes establertes per l'òrgan competent en matèria de metrologia.

3. No és obligatori l'aparell taxímetre en els serveis de taxi dels municipis de menys de cinc mil habitants, llevat que el departament competent en matèria de transports o l'ens local n'estableixi l'obligatorietat en funció del caràcter turístic del municipi, de l'increment estacional de la seva població de fet o d'altres circumstàncies, en els termes que es determinin per reglament.

Article 33. Creació del Consell Català del Taxi

1. Es crea el Consell Català del Taxi com a òrgan de consulta i assessorament pel que fa als serveis de taxi a Catalunya.

2. Corresponen al Consell Català del Taxi les funcions següents:

a) Actuar com a òrgan permanent de consulta entre el sector del taxi i les administracions competents en la matèria.

b) Emetre informe dels projectes de disposicions generals que es dictin en desplegament de la present Llei.

c) Col·laborar amb les administracions competents en la matèria per aconseguir la millora progressiva de les condicions de prestació dels serveis de taxi, sobretot pel que fa a l'increment de la seguretat i a la incorporació de noves tecnologies.

d) Emetre informe en relació amb els supòsits de revocació de llicències establerts per l'article 11.1.c).

e) Emetre informe en els procediments d'atorgament de llicències per a vehicles amb una capacitat superior a cinc places.

f) Presentar a les administracions competents les propostes i suggeriments que consideri adequats per a la millora del sector del taxi a Catalunya.

g) Fomentar accions positives que afavoreixin l'accés de les dones a la prestació del servei de taxi, així com la seva formació i promoció.

h) Qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per les disposicions de desplegament de la present Llei.

3. El Consell Català del Taxi queda adscrit al departament competent en matèria de transports.

Article 34. Composició

El Consell Català del Taxi està integrat per representants de les administracions competents en la matèria, de les associacions sindicals i empresarials representatives del sector i de les associacions representatives dels consumidors i usuaris, en els termes que es determinin per reglament.

Article 35. Règim de funcionament

1. El Consell Català del Taxi funciona en ple i en comissions territorials, d'acord amb el que es determini per reglament.

2. El Consell Català del Taxi s'ha de reunir en sessió ordinària dues vegades a l'any com a mínim i en tantes sessions extraordinàries com sigui necessari, a proposta dels seus membres.

3. El funcionament del Consell Català del Taxi es regeix per les normes aplicables als òrgans col·legiats de la Generalitat de Catalunya.

Article 36. Inspecció

1. La vigilància i inspecció dels serveis urbans de taxi corresponen als òrgans que determinin expressament els ens competents per a l'atorgament de les llicències. La vigilància i inspecció dels serveis de taxi interurbà corresponen als òrgans del departament competent en matèria de transports, sens perjudici de les competències d'altres administracions en matèria d'inspecció.

2. Els inspectors, en exercici de les seves funcions, tenen caràcter i potestat d'autoritat.

3. Els inspectors, per al compliment eficaç de les seves funcions, poden sol·licitar el suport necessari de la corresponent policia local, dels Mossos d'Esquadra i d'altres forces i cossos de seguretat, així com dels serveis d'inspecció d'altres administracions.

4. La funció inspectora pot ser exercida d'ofici o com a conseqüència de denúncia formulada per una entitat, organisme o una persona física o jurídica interessada.

5. Les persones físiques o jurídiques que duen a terme les activitats de servei de taxi han de facilitar al personal dels serveis d'inspecció, en exercici de les funcions que els corresponen, les tasques d'inspecció dels seus vehicles i instal·lacions, i l'examen de la documentació vinculada amb l'exercici de l'activitat, sempre que sigui necessari per a la verificació del compliment de les obligacions establertes per la present Llei i la normativa que la desenvolupi.

6. Les actes esteses pels serveis d'inspecció han de reflectir clarament les circumstàncies dels fets o activitats que poden ser constitutius d'infracció, les dades personals del presumpte infractor o infractora i de la persona inspeccionada, la conformitat o disconformitat motivada de les persones interessades, i les disposicions que, si escau, es considerin infringides.

7. Els fets constatats en les actes esteses pel personal de la inspecció tenen valor probatori i gaudeixen de presumpció de veracitat, sens perjudici de les proves que puguin aportar les persones interessades en defensa dels seus respectius drets o interessos.

8. El personal dels serveis d'inspecció ha de posar en coneixement dels òrgans competents els fets que detectin en l'exercici de la seva funció que puguin ser constitutius d'infraccions de la normativa reguladora d'altres sectors, especialment pel que fa als àmbits social i laboral, fiscal i de seguretat viària. [Ref. BOE-A-2015-3637]

Article 37. Subjectes infractors

1. Són subjectes infractors: [Ref. BOE-A-2015-3637]

a) La persona física o jurídica titular de la llicència o l'autorització, en el cas de les infraccions comeses en els serveis de taxi emparats per la llicència o l'autorització preceptiva.

b) La persona que té atribuïda la facultat d'ús del vehicle, a títol de propietat, en lloguer, d'arrendament financer, renting o qualsevol altra forma admesa per la normativa vigent, i el conductor del vehicle, en el cas de les infraccions comeses en els serveis de taxi efectuats sense la llicència o l'autorització pertinent, excepte que acreditin que no eren responsables de la prestació del servei.

c) En el cas de les infraccions consistents en l'oferta de serveis de taxi sense disposar de la llicència o autorització preceptiva per realitzar-los, o de la comunicació prèvia o títol habilitant per dur a terme la mediació en la seva contractació, les persones que comercialitzin o ofereixin aquests serveis de taxi.

A tals efectes, es considera que du a terme la mediació qui intervé en la contractació i la comercialització de serveis de taxi, el qual, en nom propi o per compte d'una tercera persona, mitjançant un preu o una retribució, ofereix aquests serveis de transport, mitjançant el contacte directe amb possibles usuaris, amb la finalitat de facilitar la contractació, independentment dels canals de comercialització que utilitzi.

Es considera que s'ofereixen els serveis regulats en aquest apartat des del moment en que es realitzen les actuacions prèvies de gestió, informació, oferta o organització de càrregues o serveis, necessàries per dur a terme la contractació de transports.

d) La persona física o jurídica que utilitzi la llicència o l'autorització d'una altra i la persona a nom de la qual s'hagi expedit la llicència o l'autorització, llevat que aquesta última demostri que no ha donat el seu consentiment, en el cas de les infraccions comeses en serveis de taxi a l'empara de llicències o autoritzacions expedides a nom d'altres persones.

e) La persona física o jurídica a qui va destinat el precepte infringit o a qui les normes corresponents atribueixen específicament la responsabilitat, i, en general, per terceres persones a l'activitat de les quals no es refereixen les lletres a, b, c i d que duguin a terme activitats regulades per la present llei.

2. La responsabilitat administrativa s'exigeix a les persones físiques o jurídiques a les quals es refereix l'apartat 1, independentment que les accions o omissions de les quals derivi aquesta responsabilitat hagin estat materialment realitzades per elles o pel personal de la seva empresa, sens perjudici que puguin iniciar les accions que al seu judici siguin procedents contra les persones a les quals siguin materialment imputables les infraccions.

3. La responsabilitat administrativa per les infraccions establertes per la present llei s'ha d'exigir sens perjudici de la que pugui correspondre per infracció de la legislació penal, de trànsit, laboral o d'altres que siguin d'aplicació.

Article 38. Infraccions

1. Són infraccions administratives les accions i omissions que contravinguin les obligacions establertes per la present Llei a títol de dol, culpa o simple negligència.

2. Les infraccions de les normes reguladores dels serveis de taxi es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

3. Les normes de desplegament de la present Llei poden concretar les infraccions que aquesta estableix i efectuar les especificacions que, sense alterar la naturalesa d'aquestes infraccions ni crear infraccions noves, contribueixin a identificar millor les conductes sancionables.

Article 39. Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

a) Prestar el servei de taxi sense la preceptiva llicència o autorització.

b) Negar-se a l'actuació dels serveis d'inspecció, o obstruir-la, de manera que s'impedeixi l'exercici de les funcions que legalment o reglamentàriament tenen atribuïdes aquests serveis.

c) Utilitzar llicències o autoritzacions expedides a nom d'altres persones.

d) Incomplir les obligacions de prestació continuada del servei imposades per l'administració competent en la matèria, d'acord amb l'article 24.1.b).

e) No portar aparell taxímetre en el cas que aquest sigui exigible, manipular-lo, fer-lo funcionar de forma inadequada, o prestar un servei de taxi amb el taxímetre desactivat, quan aquest fet sigui imputable a l'actuació de la persona titular de la llicència o autorització, o al seu personal dependent. [Ref. BOE-A-2023-10344]

f) Prestar els serveis de taxi mitjançant persones diferents de la titular de la llicència o les que aquesta autoritzi o contracti o persones que no tinguin el pertinent certificat habilitant.

g) Prestar serveis de taxi en condicions que puguin posar en perill greu i directe la seguretat de les persones.

h) L'oferta de serveis de transport de taxi sense disposar de la llicència o autorització preceptiva per realitzar-los, tant si es fa de forma individual a un únic destinatari com si es fa pública per a coneixement general per qualsevol mitjà. [Ref. BOE-A-2015-3637]

i) La realització de l'activitat de mediació en la contractació de serveis de taxi, inclosa l'oferta dels serveis, sense haver realitzat la comunicació pertinent o sense disposar del corresponent títol habilitant. [Ref. BOE-A-2015-3637]

j) La contractació com a portador o la facturació de serveis de transport de taxi sense el títol habilitant preceptiu. [Ref. BOE-A-2015-3637]

Article 40. Infraccions greus

Són infraccions greus:

a) Prestar serveis de taxi amb vehicles diferents dels adscrits a les llicències o autoritzacions, en cas que aquesta infracció no tingui la consideració de molt greu, de conformitat amb l'article 39.a).

b) Incomplir les condicions essencials de la llicència o autorització, o les condicions de prestació del servei de taxi, en els termes que es determinin per reglament, i que no estiguin tipificades expressament per cap altre apartat del present article ni siguin qualificades d'infracció molt greu, d'acord amb l'article 39.

c) Incomplir el règim de tarifes.

En particular, es considera inclòs en aquest apartat, de forma diferenciada, l'incompliment del règim de tarifes que incorpori accions o omissions que formin part d'un pla preconcebut per la persona prestadora del servei de taxi, amb l'objectiu d'evitar l'aplicació de la tarifa aprovada oficialment, llevat que es donin les circumstàncies a les quals es refereix l'article 39.e. [Ref. BOE-A-2023-10344]

d) No atendre una sol·licitud de servei de taxi estant de servei o abandonar el servei abans de la seva finalització, llevat que concorrin causes que ho justifiquin.

e) Falsificar la documentació obligatòria de control.

f) No portar el preceptiu document de formulació de reclamacions dels usuaris; negar o obstaculitzar-ne el lliurament, i ocultar les reclamacions o queixes que s'hi consignin, o demorar-se injustificadament en efectuar-ne la comunicació o el trasllat a l'administració corresponent, d'acord amb el que es determini per reglament.

g) Negar-se a l'actuació dels serveis d'inspecció, o obstruir-la, llevat que es donin les circumstàncies a les quals es refereix l'article 39.b).

h) Incomplir els serveis obligatoris que puguin establir-se.

i) Incomplir el règim horari i de descansos establert.

j) Prestar els serveis de taxi amb aparells de taxímetre que no s'ajustin a la revisió metrològica vigent o a la dels precintos corresponents, si aquest fet suposa un incompliment en l'aplicació de les tarifes.

k) La instal·lació en el vehicle d'instruments, accessoris o equipaments no autoritzats que puguin afectar la correcta prestació del servei de taxi.

l) Qualsevol infracció especificada per l'article 39, en cas que per la naturalesa, ocasió o circumstància dels fets sigui qualificable de molt greu. En aquest supòsit, cal justificar les circumstàncies atenuants de la infracció i motivar la corresponent resolució.

Article 41. Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

a) Prestar els serveis de taxi sense portar la documentació formal que acredita la possibilitat legal de prestar-los o que és exigible per a la correcta acreditació de la classe de transport que es presta, excepte en el cas que aquesta infracció hagi de ser qualificada de molt greu, d'acord amb el que disposa l'article 39.a).

b) No portar en un lloc visible del vehicle els distintius que siguin exigibles, portar-los en unes condicions que en dificultin la percepció o fer-ne un ús inadequat.

c) No tenir els preceptius quadres de tarifes i la resta de documentació que s'hagi d'exhibir obligatòriament per coneixement dels usuaris, en els termes que es determinin per reglament.

d) No complir les normes generals de policia en instal·lacions fixes i vehicles, llevat que l'incompliment sigui qualificat d'infracció greu o molt greu, d'acord amb els articles 39 i 40.

e) No respectar els drets dels usuaris establerts per la present Llei o les normes que la desenvolupin, si aquest incompliment no pot qualificar-se de greu o molt greu, de conformitat amb el que estableixen els articles 39 i 40.

f) Retenir objectes abandonats en el vehicle sense donar-ne compte a l'autoritat competent en el termini reglamentàriament establert.

g) No proporcionar als usuaris el canvi de moneda en els termes que es determinin per reglament.

h) No lliurar el rebut o factura del servei prestat als usuaris, si aquests ho sol·liciten, o lliurar-los un rebut o factura que no compleixi els requisits establerts per la normativa d'aplicació.

i) Incomplir les prescripcions que puguin establir-se relatives a l'exhibició de publicitat en els vehicles.

j) Qualsevol de les infraccions a les quals es refereix l'article 40, llevat que la naturalesa, ocasió o circumstàncies dels fets aconsellin no qualificar-les com a greus.

Article 42. Sancions

1. Les sancions per les infraccions tipificades en els articles anteriors es graduen d'acord amb les regles següents: [Ref. BOE-A-2023-10344] [Ref. BOE-A-2015-3637]

a) Se sancionen amb una multa de 250 a 300 euros les infraccions que estableix l'article 41.

b) Se sancionen amb una multa de 600 a 1.400 euros les infraccions que estableixen les lletres a, b, f, h, i, k i l i el paràgraf primer de la lletra c de l'article 40.

c) Se sancionen amb una multa de 801 a 1.400 euros les infraccions que estableixen les lletres d, g i j i el paràgraf segon de la lletra c de l'article 40.

d) Es sanciona amb una multa de 1.251 a 1.400 euros la infracció que estableix la lletra e de l'article 40.

e) Es sanciona amb una multa de 1.401 a 4.000 euros la infracció que estableix la lletra d de l'article 39.

f) Se sancionen amb una multa de 4.001 a 6.000 euros les infraccions que estableixen les lletres a, b, c, e, f, g, h, i i j de l'article 39.

2. Les sancions s'han de graduar tenint en compte el dany o perjudici causat, la intencionalitat i la reincidència. Es considera una circumstància atenuant haver esmenat la infracció a requeriment de l'Administració.

3. Les infraccions a les quals es refereixen les lletres a, e i g de l'article 39 poden implicar el precinte del vehicle, sens perjudici de la corresponent sanció pecuniària.

4. La quantia de les sancions pecuniàries pot reduir-se fins a un 50% si, a petició de la persona sancionada, se substitueix el percentatge reduït per altres mesures que tendeixin a corregir la conducta infractora, d'acord amb el que es determini per reglament.

5. L'incompliment de gravetat manifesta o reiterat de les condicions essencials de les llicències pel que fa als termes, al nombre d'infraccions i al període temporal que es determinin per reglament, sens perjudici de les sancions d'aplicació de conformitat amb la present Llei, pot comportar la revocació de la llicència, prèvia tramitació del corresponent expedient, en el qual es requereix sempre l'audiència a la persona titular.

6. Als efectes de la present Llei, i com a circumstància agreujant de la responsabilitat derivada de la comissió de qualsevol tipus d'infracció, és reincidència haver estat objecte de més de dues sancions, pel mateix tipus d'infracció, en el termini d'un any, mitjançant resolució ferma en via administrativa.

7. La imposició de tres sancions en el període de dos anys, mitjançant resolució ferma en via administrativa, per la comissió de les infraccions tipificades en les lletres c, e i g de l'article 39, comptats des de la imposició de la primera sanció, en serveis realitzats a l'empara d'una mateixa llicència, pot donar lloc a la seva revocació. La imposició de cinc sancions en el període de dos anys, mitjançant resolució ferma en via administrativa, per la comissió de la infracció tipificada en el paràgraf segon de la lletra c de l'article 40, comptats des de la imposició de la primera sanció, en serveis realitzats a l'empara d'una mateixa llicència, pot donar lloc a la seva revocació. [Ref. BOE-A-2023-10344]

Article 43. Òrgans competents

La competència per imposar les sancions establertes per la present Llei respecte a la prestació de serveis urbans de taxi correspon als òrgans de l'ens competent per a l'atorgament de les llicències de taxi que tinguin aquesta atribució, de conformitat amb la normativa d'aplicació. La competència per imposar les sancions corresponents a la prestació dels serveis interurbans de taxi correspon al director o directora general competent en matèria de transports, en cas d'infraccions molt greus, i a les persones titulars dels òrgans territorials d'aquesta direcció general, en cas de les infraccions greus i lleus.

Article 44. Mesures provisionals prèvies a l'inici del procediment

Abans de l'inici del procediment administratiu, l'òrgan competent, d'ofici o a instància de part, en els casos d'urgència, per protegir provisionalment els interessos de les persones implicades, pot adoptar les mesures adequades a aquest efecte. Aquestes mesures han de ser confirmades, modificades o aixecades per l'acord d'iniciació del procediment sancionador, que s'ha de produir en els quinze dies següents a l'adopció de l'acord, el qual pot ser objecte del recurs procedent.

Article 44 bis. Mesura provisional d'immobilització del vehicle

1. Els agents de la inspecció del transport i els cossos de seguretat encarregats de la seva vigilància han d'ordenar la immobilització immediata del vehicle en cas que es detectin conductes que constitueixin infraccions molt greus, d'acord amb el que estableix l'article 39. [Ref. BOE-A-2015-3637]

Als efectes del que estableix aquest apartat, els membres de la inspecció de transport o els agents encarregats de la vigilància del transport han de retenir la documentació del vehicle, inclosa, si escau, la corresponent llicència o autorització per a la prestació del servei, fins que s'esmenin les causes que han donat lloc a la immobilització.

És responsabilitat del denunciat, en qualsevol cas, la custòdia del vehicle, de les seves pertinences i les despeses que aquesta immobilització pugui ocasionar, així com buscar els mitjans alternatius necessaris per fer arribar els viatgers a la seva destinació. En el supòsit que no ho faci, aquests mitjans podran ser establerts per l'Administració; les despeses que generi l'adopció d'aquestes mesures van, en qualsevol cas, a càrrec del denunciat, i no pot aixecar-se la immobilització fins que aquest no les aboni.

2. La immobilització s'ha de realitzar en un lloc que reuneixi les suficients condicions de seguretat i que garanteixi l'efectivitat de la mesura adoptada. No obstant això, quan la immobilització del vehicle pugui comportar un perill per a la seguretat, el denunciat està obligat a traslladar el vehicle fins al lloc que designi l'autoritat actuant. En el supòsit que no ho faci, aquesta mesura pot ser adoptada per la força actuant. Les despeses que puguin originar les esmentades operacions van, en qualsevol cas, a càrrec del denunciat, que les ha d'abonar com a requisit previ a la devolució del vehicle.

3. En el supòsit que la immobilització del vehicle tingui causa en una infracció molt greu consistent en la prestació d'un servei de taxi sense disposar de l'autorització, llicència o habilitació administrativa preceptiva, independentment que les persones responsables tinguin la residència en territori espanyol, s'ha de procedir de la forma establerta per aquest article i s'han d'aplicar, a més, les condicions addicionals següents:

a) Els agents de la inspecció del transport i els cossos de seguretat encarregats de la seva vigilància han de formular la corresponent denúncia i fixar provisionalment la quantia de la sanció.

b) L'import de la sanció s'ha d'abonar en el moment de la denúncia en concepte de dipòsit i s'ha de lliurar al denunciat el rebut de dipòsit de la quantitat corresponent. En cas que es realitzi el dipòsit, aquest s'ha de constituir en metàl·lic, en euros, o mitjançant targeta de crèdit.

La quantitat s'ha de lliurar com a resultat de l'acord que en definitiva adopti l'autoritat competent, a la qual s'ha de remetre aquesta quantitat amb la denúncia.

c) Si es deixa sense efecte la denúncia o es redueix l'import de la multa, s'ha de posar a disposició de l'interessat o del seu representant la quantitat que correspongui en cada cas.

d) No es pot retornar, en cap cas, la documentació del vehicle ni deixar sense efecte la mesura cautelar d'immobilització del vehicle si no s'ha fet efectiu l'import provisional, en concepte de dipòsit, de la sanció.

Article 45. Procediment sancionador

1. El procediment per imposar les sancions determinades per la present Llei s'ha d'ajustar al que estableixen les normes i principis del procediment administratiu sancionador establerts per la legislació sobre el procediment administratiu comú i per la normativa catalana sobre el procediment sancionador.

2. En l'acord d'iniciació de l'expedient sancionador, l'òrgan competent per dictar resolució ha de confirmar, modificar o aixecar les mesures que s'haguessin adoptat, de conformitat amb l'article 44, o bé, pot adoptar, a proposta de l'instructor o instructora de l'expedient i mitjançant resolució motivada, les mesures provisionals que consideri adequades per assegurar l'eficàcia de la resolució que pugui recaure sobre el mateix, per preservar els interessos generals o per evitar que la infracció es continuï cometent.

3. El termini dins del qual s'ha de notificar la resolució del procediment sancionador és d'un any des de la data de notificació de l'acord d'inici d'aquest procediment. Una vegada transcorregut aquest termini, s'ha d'acordar la caducitat de l'expedient i l'arxivament de totes les actuacions.

4. L'execució de les sancions imposades en aplicació de la present Llei i de la normativa que la desenvolupi es regeix per la legislació vigent sobre el règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú i per la normativa sobre recaptació de tributs.

5. El pagament de les sancions pecuniàries imposades per resolució ferma en via administrativa és un requisit necessari per obtenir l'autorització administrativa per a la transmissió dels vehicles amb els quals s'hagi comès la infracció, així com per a la transmissió de les llicències a ells referides.

6. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys, les infraccions greus prescriuen al cap de dos anys i les infraccions lleus prescriuen al cap d'un any. Aquests mateixos terminis són d'aplicació a la prescripció de les sancions. El còmput dels terminis es regeix per la legislació sobre el procediment administratiu comú.

Article 46. Pagament de les sancions

1. L'import de la sanció inicialment proposat es redueix un 30% en cas que l'interessat decideixi voluntàriament fer efectiva la sanció abans dels trenta dies següents a la notificació de l'expedient sancionador. [Ref. BOE-A-2015-3637]

2. El pagament de l'import de la sanció abans que es dicti la resolució sancionadora implica la conformitat amb els fets denunciats, la renúncia a formular al·legacions per part de l'interessat i la finalització del procediment, havent, però, de dictar resolució expressa. Tot i que el procediment sancionador es doni per finalitzat d'aquesta manera, l'interessat pot interposar recursos idèntics als que haurien correspost en cas que el procediment hagués finalitzat de forma ordinària.

3. En la imposició i execució de sancions per infraccions comeses per persones que no acreditin la seva residència en territori espanyol, són aplicables les regles que s'estableixen a continuació, juntament amb les que, si escau, s'assenyalin reglamentàriament de forma expressa:

a) El vehicle utilitzat en la realització del transport objecte de la denúncia queda immobilitzat fins que l'empresa denunciada dipositi l'import de la sanció.

b) El dipòsit que, si escau, realitzi el denunciat ha de ser en metàl·lic, en euros, o mitjançant targeta de crèdit.

c) Si l'intent de realitzar qualsevol notificació al denunciat en el curs de l'expedient sancionador resulta infructuós, aquesta s'ha de remetre al departament ministerial competent en matèria de transport del país de residència del denunciat, perquè li en doni trasllat. D'aquesta manera es considera realitzada definitivament la notificació.

Article 47. Dipòsit del vehicle

Si l'Administració ha de fer-se càrrec de la custòdia d'un vehicle immobilitzat per qualsevol de les causes establertes per la present llei, pot acordar, quan el seu valor residual resulti clarament insuficient per, si escau, fer front a les responsabilitats econòmiques derivades de la corresponent sanció, el trasllat del vehicle a un centre autoritzat de tractament de vehicles per a la destrucció i descontaminació posteriors si, una vegada finalitzat el procediment incoat i sent ferma la corresponent sanció administrativa, el titular del vehicle no ha esmenat la causa que va donar lloc a la immobilització. [Ref. BOE-A-2015-3637]