Text legal · Traducció no oficial
Llei 41/1999, de 12 de novembre, sobre sistemes de pagaments i de liquidació de valors
Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.
- Identificador
- Ley 41/1999
- Àmbit
- Estatal
- Estat
- Vigent
- Publicació
Resum en català
Aquesta llei incorpora al dret espanyol la Directiva 98/26/CE sobre la fermesa de la liquidació en els sistemes de pagaments i de liquidació de valors. Estableix el règim jurídic dels sistemes espanyols reconeguts, la validesa i eficàcia de les operacions de compensació i liquidació, les garanties aportades pels participants, els efectes dels procediments d'insolvència sobre aquestes operacions i garanties, i regula la Societat Espanyola de Sistemes de Pagament, Societat Anònima.
A qui afecta i abast
S'aplica als sistemes de pagaments i de compensació i liquidació de valors reconeguts a Espanya, als seus participants (entitats de crèdit, empreses de serveis d'inversió, bancs centrals i altres entitats), a les operacions de política monetària dels bancs centrals i a les garanties constituïdes en el marc d'aquests sistemes.
Text traduït (no oficial)
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L'important augment de les transferències de fons dineraris i de valors entre les entitats financeres de la Unió Europea i de la resta del món que s'ha produït en l'últim decenni ha intensificat la preocupació que sempre han sentit les autoritats supervisores per assegurar l'estabilitat dels sistemes financers.
En particular, cal assenyalar que els sistemes de pagaments i els de liquidació de valors són peces bàsiques per assegurar el bon fi de les transaccions que es formalitzen diàriament en tot tipus de mercats financers.
En aquests sistemes s'opera habitualment utilitzant la tècnica de la compensació de pagaments, en virtut de la qual una multitud de transaccions, generadores de drets i obligacions, entre els participants d'un sistema, es transformen, al terme d'un període de temps determinat, en un sol crèdit o en una sola obligació, segons quin sigui el saldo positiu o negatiu, per a cada participant. És aquí, de manera principal, on pot originar-se l'anomenat «risc sistèmic», que consisteix que l'incompliment de les obligacions d'un participant en un sistema de pagaments o de liquidació de valors doni lloc a la impossibilitat que altres participants compleixin, al seu torn, amb les seves respectives obligacions i, en especial, amb les relatives a la liquidació, d'acord amb les normes del sistema, la qual cosa pot fins i tot ocasionar l'enfonsament d'un sistema, si no disposa dels instruments necessaris per controlar els riscos inherents a la seva activitat.
La Comissió de la Unió Europea es va fer igualment ressò del problema i va elaborar diversos informes que han servit de fonament per redactar una norma comunitària que permetés oferir una solució jurídica harmonitzada per al conjunt de la Unió Europea, ja que els problemes que s'intenten resoldre són, cada dia més, de caràcter transfronterer.
La norma ja ha estat aprovada pel Consell de la Unió Europea. Es tracta de la Directiva 98/26/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de maig, sobre la fermesa de la liquidació en els sistemes de pagaments i de liquidació de valors. L'objecte de la present Llei és incorporar l'esmentada Directiva a l'ordenament jurídic espanyol.
Els objectius principals de la Directiva, que, per consegüent, ho són també de la present Llei, són els següents: primer, reduir els riscos jurídics que comporta la participació en sistemes de pagaments i de liquidació de valors, sobretot pel que fa a la fermesa de les liquidacions, la validesa legal dels acords de compensació i l'exigibilitat jurídica de les garanties aportades pels participants per respondre de les seves obligacions, a més de minimitzar les pertorbacions financeres que poguessin ocasionar-se per no comptar amb els instruments jurídics adequats, sobretot en els casos d'insolvència. Segon, garantir que en el mercat interior puguin efectuar-se pagaments sense cap impediment, contribuint així al funcionament eficient i econòmic dels mecanismes de pagaments transfronterers a la Unió Europea. Tercer, contribuir, mitjançant l'acceptació de garanties constituïdes amb finalitats de política monetària, a la consecució de la major estabilitat monetària i al desenvolupament del marc jurídic necessari perquè el Sistema Europeu de Bancs Centrals i el Banc Central Europeu puguin dur a terme la seva política monetària.
La present Llei s'estructura de la manera següent. En el capítol I s'expressa el seu objecte, que és el d'incorporar a l'ordenament jurídic intern la Directiva esmentada, al mateix temps que es delimita el seu àmbit d'aplicació, distingint entre sistemes i participants en els mateixos. En el capítol II s'estableix el règim dels sistemes espanyols i el dels seus participants. En el capítol III es regulen la compensació i les ordres de transferència tant de fons com de valors. En el capítol IV es regulen les conseqüències que es deriven de la fermesa de la liquidació pel que fa als procediments d'insolvència. En el capítol V, es crea el Servei de Pagaments Interbancaris, com a hereu de l'actual Cambra de Compensació Bancària de Madrid, dotant-lo de forma jurídica societària i d'una estructura que haurà de permetre la major seguretat i agilitat en el seu funcionament.
CAPÍTOL I. Objecte i àmbit d'aplicació de la Llei
Article 1. Objecte
L'objecte de la present Llei és incorporar a l'ordenament jurídic espanyol les disposicions de la Directiva 98/26/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de maig, sobre «la fermesa de la liquidació en els sistemes de pagaments i de liquidació de valors», regulant la validesa i eficàcia de les operacions de compensació i liquidació que es realitzen en aquests sistemes, i de les garanties que presten els participants en els mateixos, així com les garanties de les operacions que realitzen els Bancs Centrals dels Estats membres i el Banc Central Europeu, i els efectes dels procediments d'insolvència sobre tals operacions i garanties.
És igualment objecte de la present Llei la regulació de determinats aspectes del règim jurídic dels sistemes espanyols de pagaments i de liquidació de valors, a l'efecte del qual es determinen quins són aquests i es regula la «Societat Espanyola de Sistemes de Pagament, Societat Anònima».
Article 2. Àmbit d'aplicació
La present Llei serà d'aplicació a:
a) Els sistemes de pagaments i de compensació i liquidació de valors (d'ara endavant, sistemes), entenent per «valors» els instruments financers als quals es refereix l'article 2 de la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del Mercat de Valors.
b) Les operacions de política monetària executades pels bancs centrals dels Estats membres o pel Banc Central Europeu en la seva qualitat de bancs centrals, o associades amb la liquidació d'un sistema.
c) Els participants en un sistema i els contractants de les operacions a les quals es refereix la lletra b).
A aquests efectes, s'entendrà per:
1r «Participants»: tota entitat, contrapart central, agent de liquidació, cambra de compensació, operador d'un sistema o membre compensador d'una entitat de contrapartida central autoritzada de conformitat amb l'article 17 del Reglament (UE) núm. 648/2012, que siguin acceptats com a membres del sistema, d'acord amb les normes reguladores del mateix i siguin responsables davant d'ell d'assumir obligacions financeres derivades del seu funcionament. També podran ser participants d'un sistema el Banc Central Europeu, el Banc d'Espanya i els altres Bancs Centrals dels Estats membres de la Unió Europea, així com les organitzacions financeres internacionals de les quals Espanya sigui membre. Tindrà la condició de participant indirecte aquella entitat, contrapart central, agent de liquidació, cambra de compensació o gestor de sistema que tingui una relació contractual amb un participant en virtut de la qual el primer pugui cursar ordres de transferència a través del sistema, sempre que el gestor del sistema conegui el participant indirecte. L'existència d'un participant indirecte no limitarà la responsabilitat del participant a través del qual aquell transmet les ordres de transferència al sistema.
2n «Entitat»: les entitats de crèdit i les empreses d'inversió referides en l'article 2(b) de la Directiva 98/26/CE autoritzades per operar a l'Espai Econòmic Europeu, el Tresor Públic i els òrgans equivalents de les Comunitats Autònomes, i els ens pertanyents al sector públic enumerats en l'article 3 del Reglament (CE) núm. 3603/93, de 13 de desembre, pel qual s'estableixen definicions per a l'aplicació de les prohibicions a les quals es refereixen l'article 104 i l'apartat 1 de l'article 104 B del Tractat, així com qualsevol empresa l'administració principal de la qual es trobi fora de la Unió Europea i les funcions de la qual corresponguin a les de les entitats de crèdit o empreses d'inversió de la Unió Europea.
3r «Gestor d'un sistema»: l'entitat o entitats legalment responsables de l'explotació del mateix. El gestor d'un sistema pot actuar alhora com a agent de liquidació, contrapart central o cambra de compensació, tal com es defineixen a continuació.
4t «Agent de liquidació»: un Banc Central o un altre organisme o entitat que faciliti als participants en el sistema comptes en els quals es liquidin les ordres de transferència acceptades per dit sistema o que s'utilitzin pel mateix per al dipòsit de fons de valors i que, si escau, concedeixi crèdit a tals entitats o contraparts centrals a efectes de la liquidació.
5è «Entitat de contrapartida central o contrapart central»: una entitat de contrapartida central tal com es defineix en l'article 2.1 del Reglament (UE) núm. 648/2012.
6è «Cambra de compensació»: una organització encarregada de calcular les posicions netes dels participants en un sistema.
d) Les garanties que es constitueixin en el marc d'un sistema i de les operacions esmentades en la lletra b). A aquests efectes, s'entendrà com a garantia tot actiu realitzable, inclòs el diner, que hagi estat objecte de dipòsit, penyora, fiança o dret de retenció, les garanties financeres a les quals es refereix l'article 7 del Reial Decret llei 5/2005, d'11 de març, les compravendes amb pacte de recompra, o qualsevol altre negoci jurídic que tingui per finalitat garantir els drets i obligacions que puguin sorgir en relació amb un sistema, o aportats als bancs centrals dels Estats membres o al Banc Central Europeu.
CAPÍTOL II. Règim dels sistemes espanyols
Article 3. Requisits
Podran reconèixer-se com a sistemes espanyols, als efectes de la present Llei, els procediments o acords subjectes al dret espanyol que compleixin els requisits següents:
a) Que tinguin com a objecte l'execució i, si escau, la compensació d'ordres de transferència de fons o de valors. El fet que un sistema executi també ordres de transferència sobre un altre tipus d'actius o instruments financers no n'impedirà el reconeixement en els termes previstos en la present Llei.
b) Que comptin amb la participació d'almenys tres entitats que siguin entitats de crèdit o empreses de serveis d'inversió, tal com es defineixen, respectivament, en l'apartat 1 de l'article 4 de la Directiva 2006/48/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de juny de 2006, relativa a l'accés a l'activitat de les entitats de crèdit i al seu exercici, incloses les entitats enumerades en l'article 2 d'aquesta Directiva, i en l'epígraf 1) de l'apartat 1 de l'article 4 de la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d'abril de 2004, relativa als mercats d'instruments financers, amb exclusió de les entitats que figuren en l'apartat 1 de l'article 2 d'aquesta Directiva, així com del gestor del sistema, un possible agent de liquidació, una possible contrapart central, una possible cambra de compensació o un possible participant indirecte, i sempre que siguin entitats espanyoles o autoritzades per operar a Espanya, i, a més, almenys una d'elles tingui a Espanya la seva administració central.
c) Que disposin de normes generals d'adhesió i funcionament aprovades pel Banc d'Espanya, per la Comissió Nacional del Mercat de Valors o per l'òrgan competent de la Comunitat Autònoma, en els casos de serveis de compensació i liquidació de valors creats en mercats secundaris oficials d'àmbit autonòmic o en mercats o sistemes de negociació del mateix àmbit que no tinguin el caràcter d'oficials, sempre en aquests últims casos amb informe previ del Banc d'Espanya o de la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Aquestes normes establiran que no podrà acceptar-se cap ordre de transferència d'un participant al qual s'hagi incoat un procediment d'insolvència, una vegada que aquesta incoació hagi estat coneguda pel sistema, i hauran de determinar, en particular, el moment en el qual es considerin acceptades les ordres de transferència cursades al sistema i els mitjans de què disposi el sistema per al control i la cobertura dels riscos de liquidació derivats de les ordres acceptades pel mateix, mitjans entre els quals podrà incloure's la facultat del seu gestor o agent de liquidació per comprovar si les ordres cursades al sistema s'ajusten a les normes del mateix i permeten que es produeixi la seva liquidació. A efectes de la present Llei, aquestes normes tindran eficàcia una vegada que siguin publicades en el «Boletín Oficial del Estado» i, a més, si escau, en el «Diari Oficial» autonòmic corresponent.
d) Que liquidin les ordres de transferència de fons en un compte de caixa obert al Banc d'Espanya, Banc Central Europeu o un altre Banc Central d'un Estat membre de la Unió Europea el sistema del qual estigui connectat al del Banc d'Espanya en el marc del Sistema Europeu de Bancs Centrals. No obstant això, quan no sigui possible o no estiguin disponibles els recursos per efectuar la liquidació per mitjà de comptes en un banc central dels assenyalats en aquest apartat, el gestor del sistema podrà oferir liquidar els pagaments d'efectiu a través de comptes oberts en una entitat de crèdit o, en el cas dels dipositaris centrals de valors, també a través dels seus propis comptes, de conformitat amb el que preveu la normativa que regula la seva concessió d'autorització i prestació de serveis, quan aquesta norma prevegi la seva designació conforme a la present llei.
e) Que estiguin gestionats pel Banc d'Espanya o per una entitat subjecta a la seva supervisió, a la de la Comissió Nacional del Mercat de Valors o a la de l'òrgan que sigui competent de la Comunitat Autònoma en els serveis de compensació i liquidació de valors creats en mercats secundaris oficials d'àmbit autonòmic o en mercats o sistemes de negociació del mateix àmbit que no tinguin el caràcter d'oficials.
Als efectes de la present Llei, es consideren sistemes interoperables dos o més sistemes els gestors dels quals hagin celebrat entre si un acord que comporti l'execució entre sistemes de les ordres de transferència. Els acords celebrats entre sistemes interoperables no constituiran un sistema.
Article 4. Reconeixement
Als efectes d'aquesta Llei, el reconeixement d'un sistema haurà de ser declarat mitjançant resolució adoptada pel Govern, a petició de les entitats que participin en el mateix o mitjançant sol·licitud motivada del Banc d'Espanya, de la Comissió Nacional del Mercat de Valors o de l'òrgan supervisor corresponent d'àmbit autonòmic.
La resolució del Govern, que s'adoptarà a proposta del Ministeri d'Economia i Hisenda, i que comptarà, en tot cas, amb informe previ del Banc d'Espanya, de la Comissió Nacional del Mercat de Valors i, si escau, de l'òrgan supervisor corresponent d'àmbit autonòmic, indicarà, en particular en el cas que no hagi estat adoptada a petició de les entitats participants en el corresponent sistema, les raons que, atenent la conveniència de reforçar l'estabilitat del sistema financer i de pagaments, motivin el seu reconeixement i subjecció a les disposicions de la present Llei. La resolució que adopti el Govern es publicarà en el «Boletín Oficial del Estado».
Article 5. Règim de disciplina
Els sistemes reconeguts de conformitat amb l'article 4 quedaran subjectes, segons sigui el Banc d'Espanya o la Comissió Nacional del Mercat de Valors l'autoritat responsable de la supervisió del seu organisme gestor, al règim d'intervenció i sancionador establert en la Llei 26/1988, de 29 de juliol, de Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit, o a l'establert en la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del Mercat de Valors, sense perjudici de les competències de supervisió, inspecció i sanció que corresponguin a les Comunitats Autònomes en relació amb els sistemes de compensació i liquidació de valors creats en mercats secundaris oficials d'àmbit autonòmic o en mercats o sistemes de negociació del mateix àmbit que no tinguin dita condició.
Article 6. Notificacions
El Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors notificaran a l'Autoritat Europea de Valors i Mercats els sistemes reconeguts en virtut de la present Llei que estiguin gestionats per ells o per entitats subjectes a la seva supervisió o vigilància, i seran els organismes encarregats de rebre o enviar les comunicacions a les quals es refereix l'article 6.2 i 3 de la Directiva 98/26/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de maig de 1998, sobre la fermesa de la liquidació en els sistemes de pagaments i de liquidació de valors. Així mateix, proporcionaran sense demora a l'Autoritat Europea de Valors i Mercats, prèvia sol·licitud d'aquesta, tota la informació necessària per a l'exercici de les seves funcions conforme al que disposa l'article 35 del Reglament (UE) núm. 1095/2010 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre de 2010, pel qual es crea una Autoritat Europea de Supervisió (Autoritat Europea de Valors i Mercats), es modifica la Decisió núm. 716/2009/CE i es deroga la Decisió 2009/77/CE de la Comissió.
Els òrgans supervisors de sistemes de compensació i liquidació de valors d'àmbit autonòmic realitzaran o rebran les esmentades notificacions a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.
Article 7. Obligacions d'informació
Les entitats de crèdit i les empreses de serveis d'inversió espanyoles informaran l'autoritat competent per a la seva supervisió, en els termes que aquesta estableixi, de la seva participació en sistemes estrangers.
El Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors o els òrgans supervisors d'àmbit autonòmic, segons escaigui, publicaran en el «Boletín Oficial del Estado» i, a més, si escau, en el «Diari Oficial» autonòmic corresponent, la relació d'entitats participants en els sistemes espanyols, així com qualsevol alta o baixa en dita relació.
Els participants estaran obligats a informar sobre els sistemes espanyols i estrangers en els quals participen i sobre les normes fonamentals per les quals es regeixin a qui tingui un interès legítim per sol·licitar la informació.
Article 8. Sistemes espanyols reconeguts per aquesta llei
Als efectes del que disposa la present llei, i sense perjudici que puguin reconèixer-se nous sistemes en el futur de conformitat amb l'article 4, es consideren i reconeixen com a sistemes espanyols de pagaments i de compensació i liquidació de valors i productes financers derivats els següents:
1. El Sistema Nacional de Compensació Electrònica, gestionat per la Societat Espanyola de Sistemes de Pagament, Societat Anònima, de conformitat amb el que disposa l'article 17 de la present llei.
2. El sistema de liquidació de valors ARCO, gestionat per la Societat de Gestió dels Sistemes de Registre, Compensació i Liquidació de Valors, S.A. Unipersonal.
3. L'entitat de contrapartida central BME Clearing S.A.U.
4. TARGET Banc d'Espanya (abreujat TARGET BE), sistema de pagaments gestionat pel Banc d'Espanya i component espanyol del sistema de grans pagaments denominats en euros «TARGET», gestionat pel Sistema Europeu de Bancs Centrals, incloses les seves connexions amb els altres components nacionals de TARGET.
CAPÍTOL III. Fermesa de les liquidacions
Article 9. Compensació
Als efectes d'aquesta Llei, s'entendrà per compensació la substitució, de conformitat amb les normes de funcionament d'un sistema, dels drets i obligacions derivats de les ordres de transferència acceptades pel mateix, per un únic crèdit o per una única obligació, de manera que només sigui exigible dit crèdit o obligació nets.
Article 10. Ordres de transferència
Als efectes d'aquesta Llei, tindrà la consideració d'ordre de transferència:
a) tota instrucció d'un participant per posar una quantitat de diners a disposició d'un destinatari cursada mitjançant un assentament en els comptes d'una entitat de crèdit, un banc central, una contrapart central o un agent de liquidació, o tota instrucció el resultat de la qual sigui l'assumpció o cancel·lació d'una obligació de pagament tal com es defineixi en les normes del sistema; o bé,
b) una instrucció d'un participant perquè es transmeti la propietat o qualsevol altre dret corresponent a un o més valors mitjançant una anotació en un registre o d'una altra forma que acrediti la transmissió, entenent per valors els instruments financers als quals es refereix l'article 2 de la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del Mercat de Valors.
Article 11. Fermesa de les ordres de transferència
1. Les ordres de transferència cursades a un sistema pels seus participants, una vegada rebudes i acceptades d'acord amb les normes de funcionament del sistema, la compensació que, si escau, tingui lloc entre elles, les obligacions resultants d'aquesta compensació, i les que tinguin per objecte liquidar qualsevol altre compromís previst pel sistema per assegurar el bon fi de les ordres de transferència acceptades o de la compensació realitzada, seran fermes, vinculants i legalment exigibles per al participant obligat al seu compliment i oposables enfront de tercers, i no podran ser impugnades ni anul·lades per cap causa.
Les ordres de transferència cursades a un sistema pels seus participants no podran ser revocades pels participants o per tercers a partir del moment determinat per les normes de funcionament del sistema.
Cada sistema determinarà en les seves pròpies normes els moments d'irrevocabilitat i fermesa de les ordres de transferència, i en el cas dels sistemes interoperables, les normes de cadascun d'ells garantiran, en la mesura del possible, la coordinació amb les normes dels altres sistemes afectats quant a la determinació d'aquests moments. No obstant això, llevat que així ho estableixín expressament les normes de tots els sistemes interoperables entre si, les normes de cadascun d'ells relatives als moments d'irrevocabilitat i fermesa no es veuran afectades per les dels demés.
2. El que disposa l'apartat anterior:
a) S'entén sense perjudici de les accions que puguin assistir als òrgans concursals o a qualsevol creditor per exigir, si escau, les indemnitzacions que corresponguin, o les responsabilitats que procedeixin, per una actuació contrària a dret o per qualsevol altra causa, dels qui haguessin realitzat dita actuació o dels qui indegudament haguessin resultat beneficiaris de les operacions realitzades.
b) No implica cap obligació per al gestor o agent de liquidació de garantir o suplir la manca d'efectiu o de valors d'un participant, als efectes de dur a terme la liquidació d'una ordre o una compensació, ni l'obligació d'emprar a tal fi mitjans diferents dels previstos en les normes de funcionament del sistema.
CAPÍTOL IV. Efectes dels procediments d'insolvència
Article 12. Procediment d'insolvència
Als efectes d'aquesta Llei, es considera procediment d'insolvència el concurs, així com qualsevol mesura de caràcter universal, prevista per la legislació espanyola o d'un altre Estat, per a la liquidació d'una entitat o per a la seva reorganització, que pretengui tenir per efecte la suspensió de les ordres de transferència, o dels pagaments que pugui o hagi de realitzar el participant, o la imposició de limitacions sobre els mateixos.
Article 13. Efectes sobre les ordres de transferència i les compensacions
A més del que disposa l'article 11 precedent, la incoació d'un procediment d'insolvència d'un participant en un sistema, fins i tot interoperable, o d'un gestor d'un sistema, no produirà efecte sobre els drets i les obligacions d'aquest participant o d'aquest gestor:
a) Que derivin de les ordres de transferència rebudes i acceptades pel sistema amb anterioritat al moment en el qual la citada incoació hagi estat comunicada al sistema o que, excepcionalment, haguessin estat cursades després de la incoació del procediment d'insolvència i es compensin o liquidin en el mateix dia hàbil, sempre que els gestors del sistema o d'un sistema interoperable que no sigui participant puguin provar que, en el moment en el qual dites ordres van passar a ser irrevocables, no han tingut coneixement ni haurien d'haver-lo tingut de la incoació d'aquest procediment.
b) Que resultin de la compensació que, si escau, es dugui a terme entre dites ordres el mateix dia hàbil en el qual hagi estat rebuda la comunicació.
c) Que tinguin per objecte liquidar en dit dia hàbil qualsevol altre compromís previst pel sistema per assegurar el bon fi de les ordres de transferència acceptades o de la compensació realitzada.
Aquestes obligacions es liquidaran, d'acord amb les normes del sistema, amb càrrec als fons o valors disponibles en el compte de liquidació d'aquest participant per complir les obligacions d'aquest en el sistema, fins i tot interoperable, així com amb càrrec a les garanties i altres actius i compromisos establerts a aquests efectes per ell mateix.
Als efectes previstos en aquest article, els dies hàbils quedaran delimitats per a cada sistema per les seves pròpies normes, i hauran d'abastar les liquidacions efectuades tant en període diürn com en període nocturn, així com tots els esdeveniments que succeïn durant el cicle d'activitat de cada sistema.
Article 14. Efectes sobre les garanties
1. Els drets d'un gestor de sistema o d'un participant respecte de les garanties constituïdes al seu favor en un sistema o en qualsevol sistema interoperable no es veuran afectats, gaudint d'un dret absolut de separació, pels procediments d'insolvència incoats contra:
a) El participant en el sistema de que es tracti o en un sistema interoperable,
b) un gestor de sistema d'un sistema interoperable que no sigui un participant,
c) una contrapart dels bancs centrals dels Estats membres o del Banc Central Europeu, o
d) qualsevol tercer que hagi constituït les garanties.
Dites garanties podran executar-se per satisfer els drets citats.
Si un gestor de sistema hagués constituït una garantia a favor d'un altre gestor de sistema en relació amb un sistema interoperable, els seus drets respecte de les garanties per ell constituïdes no es veuran afectats pels procediments d'insolvència incoats contra l'operador de sistema que les hagi rebut, gaudint d'un dret absolut de separació.
2. Dit dret de separació assistirà igualment al Banc d'Espanya respecte de les garanties constituïdes al seu favor per tota entitat que sigui la seva contrapart o el seu garant en operacions de política monetària, o associades amb la liquidació dels sistemes, fins i tot interoperables.
3. Els drets de separació esmentats en els paràgrafs anteriors beneficiaran igualment, en relació a les garanties constituïdes al seu favor a Espanya en el marc de les operacions anàlogues que duguin a terme, al Banc Central Europeu, a qualsevol altre Banc Central d'un Estat membre de la Unió Europea, i als ens gestors o agents de liquidació dels sistemes existents a la Unió Europea que siguin comunicats de conformitat amb el que preveu l'article 6 precedent i l'article 10 de la Directiva 98/26/CE.
4. En particular, ni la constitució o acceptació de les garanties a les quals es refereixen els paràgrafs anteriors, ni el saldo dels comptes o registres en els quals es materialitzin, seran impugnables per les causes de reintegració previstes en la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal. Les garanties tampoc estaran subjectes a reivindicació en els termes previstos en l'article 324 del Codi de Comerç per als valors pignorats.
5. L'efectiu i els valors en els quals es materialitzin les garanties podran aplicar-se a la liquidació de les obligacions garantides, fins i tot en cas d'incoació d'un procediment d'insolvència, podent els ens gestors o agents de liquidació del sistema i els Bancs Centrals seguir, en el cas dels valors, el procediment d'alienació previst en l'article 322 del Codi de Comerç. Per a l'alienació dels valors, n'hi haurà prou amb el lliurament a l'organisme rector del corresponent mercat secundari del document públic o privat de constitució de la garantia, juntament amb la certificació expedida pel Banc Central, o per l'ent gestor o l'agent de liquidació del sistema, acreditativa de la quantia dels imports vençuts, líquids i exigibles que s'executen, acompanyats dels propis valors, o del certificat acreditatiu de la seva inscripció en el registre que procedeixi. La data de constitució de la garantia que consti en els llibres o registre del sistema o del Banc Central, així com el saldo i data que figurin en la certificació abans esmentada, faran prova enfront de la pròpia entitat i de tercers.
6. Sense perjudici del que estableixen els apartats anteriors, el romanent resultant de la liquidació de les obligacions corresponents amb càrrec a les citades garanties s'incorporarà a la massa patrimonial del participant subjecte al procediment d'insolvència.
Article 15. Ordres de transferència realitzades i garanties constituïdes en altres Estats membres de la Unió Europea
1. En cas d'incoació d'un procediment d'insolvència d'una entitat espanyola participant en un sistema reconegut en un altre Estat membre de la Unió Europea, d'acord amb la Directiva 98/26/CE, els drets i obligacions, derivats de la seva participació en el mateix, vindran determinats per la legislació nacional aplicable a dit sistema.
2. La legislació espanyola serà aplicable, quant als seus efectes jurídics reals, a les garanties legalment inscrites en un registre amb seu a Espanya en favor d'un sistema espanyol o estranger, dels seus participants, el seu gestor o del Banc d'Espanya, del Banc Central Europeu o d'altres Bancs Centrals dels Estats membres de la Unió Europea, vinculades a les seves operacions de política monetària o associades a la liquidació d'aquells sistemes.
Les garanties legalment constituïdes i inscrites en un registre amb seu en un altre Estat membre en favor d'un sistema espanyol, dels seus participants, el seu gestor o del Banc d'Espanya vinculades a operacions de política monetària o associades amb la liquidació dels sistemes, es regiran per la legislació de l'Estat membre corresponent, pel que fa als seus efectes jurídics reals.
3. El que estableixen els apartats precedents regirà fins i tot en relació amb les garanties constituïdes sobre valors emesos d'acord amb la llei espanyola, sempre que unes i altres s'inscriguin legalment en un registre amb seu en un altre Estat membre, si bé, en aquest cas, quan es tracti de valors representats per mitjà d'anotacions en compte, el Ministeri d'Economia i Hisenda, a proposta de les autoritats de supervisió de les entitats gestores dels sistemes espanyols, establirà procediments adequats d'enllaç i conciliació que assegurin l'adequada correspondència entre les anotacions d'aquests registres estrangers i les del corresponent registre espanyol d'aquests valors i l'eficàcia jurídica de les garanties constituïdes sobre els mateixos.
Article 16. Fixació i notificació del moment d'incoació d'un procediment d'insolvència
1. Als efectes del que disposa la present Llei, s'entendrà incoat un procediment d'insolvència a un participant en un sistema quan:
a) D'acord amb la legislació espanyola, es dicti interlocutòria de declaració del concurs, o
b) S'adopti, per una autoritat judicial o administrativa, una mesura de caràcter universal, prevista per la legislació espanyola o d'un altre Estat, per a la liquidació d'una entitat o per a la seva reorganització, que pretengui tenir per efecte la suspensió de les ordres de transferència, o dels pagaments que pugui o hagi de realitzar el participant, o la imposició de limitacions sobre els mateixos.
2. Tot Jutjat que rebi la sol·licitud d'incoar un procediment d'insolvència d'una entitat de crèdit o d'una empresa de serveis d'inversió haurà de comunicar-ho immediatament i, com a màxim, dins del dia hàbil següent al de la presentació de la sol·licitud, al Banc d'Espanya i a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, sol·licitant en el mateix escrit de comunicació la relació dels sistemes als quals pertanyi l'entitat afectada i la denominació i domicili del seu gestor. Dits organismes hauran de remetre la informació sol·licitada dins del dia hàbil següent, indicant al Jutjat, a més, les dades necessàries per assegurar que les successives comunicacions a remetre pel Jutjat, d'acord amb el que preveu l'apartat següent, arribin al coneixement del respectiu supervisor i dels respectius gestors amb la màxima urgència.
3. Tot Jutjat o Tribunal que incoï un procediment d'insolvència d'una entitat de crèdit o d'una empresa de serveis d'inversió participants en un sistema, haurà de, simultàniament a l'adopció de la seva decisió, comunicar el seu contingut literal al supervisor i al gestor dels sistemes als quals pertanyi l'entitat afectada. El gestor informarà de manera immediata sobre dita situació als participants del sistema.
Dita comunicació es remetrà pel Banc d'Espanya o per la Comissió Nacional del Mercat de Valors, segons escaigui, amb caràcter immediat a la Junta Europea de Risc Sistèmic, als altres Estats membres i a l'Autoritat Europea de Valors i Mercats.
De la mateixa manera, el Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors posaran en coneixement dels gestors dels respectius sistemes espanyols les comunicacions de naturalesa anàloga que rebin d'un altre Estat membre de la Unió Europea o d'un tercer país.
Els òrgans supervisors de sistemes de compensació i liquidació de valors d'àmbit autonòmic realitzaran o rebran les esmentades comunicacions a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.
4. La comunicació al sistema corresponent dels procediments d'insolvència incoats en relació a un participant s'entendrà realitzada quan el gestor del sistema rebi la comunicació a la qual es refereix l'apartat 3 precedent o, en el cas que es tracti d'un participant subjecte al dret d'un Estat no membre de la Unió Europea, en el moment en el qual el gestor del sistema conegui la seva existència per comunicació del propi participant afectat, o per qualsevol altre mitjà que n'asseguri l'existència i abast efectius.
CAPÍTOL V. La «Societat Espanyola de Sistemes de Pagament, Societat Anònima»
Article 17. Naturalesa, funcions i supervisió
1. La gestió del Sistema Nacional de Compensació Electrònica serà assumida per una societat anònima que girarà sota la denominació social de «Societat Espanyola de Sistemes de Pagament, Societat Anònima».
Dita societat actuarà sota el principi d'equilibri financer i tindrà per objecte exclusiu:
a) Facilitar l'intercanvi, compensació i liquidació d'ordres de transferència de fons entre participants, tal com es defineixen en la lletra c) de l'article 2 de la present Llei, qualsevol que sigui el tipus de documents, instruments de pagament o transmissió de fons que motivin les citades ordres de transferència.
b) Facilitar la distribució, recollida i tractament de mitjans de pagament a les entitats de crèdit.
c) Prestar serveis tècnics i operatius complementaris o accessoris de les activitats citades en les lletres a) i b) anteriors, així com qualsevol altre requerits perquè la Societat col·labori i coordini les seves activitats en l'àmbit dels sistemes de pagament.
d) Les que li encomani el Govern, amb informe previ del Banc d'Espanya.
La Societat podrà participar en els restants sistemes que regula la present Llei, sense que pugui assumir riscos aliens als derivats de l'activitat que constitueix el seu objecte exclusiu. Pel Ministre d'Economia i Hisenda, amb informe previ del Banc d'Espanya, s'establiran aquelles activitats d'intermediació financera que la societat pot realitzar i que resultin necessàries per al desenvolupament de les seves funcions.
En el marc del seu objecte social, la societat podrà establir amb altres organismes o entitats que desenvolupin funcions anàlogues, dins o fora del territori nacional, les relacions que estimi convenients per al millor desenvolupament de les funcions que li competeixen, i assumir la gestió d'altres sistemes, o serveis de finalitat anàloga, diferents del citat Sistema Nacional de Compensació Electrònica.
2. La societat establirà les normes bàsiques de funcionament dels sistemes que gestioni, incloent el règim d'adhesió als mateixos, les condicions que regulin les ordres cursades a dits sistemes i el moment en el qual s'entendran acceptades, així com els procediments de compensació de les mateixes i els mitjans de cobertura de les obligacions que assumeixin els participants. El Banc d'Espanya, atenent als riscos que comporti en el processament i liquidació dels pagaments, podrà fixar límits a la quantia de les ordres de transferència de fons que puguin ser cursades a través d'un determinat sistema, establint, si escau, els canals adequats per a les mateixes. La societat podrà acceptar, administrar i executar les garanties a constituir, si escau, en els sistemes que gestioni, dur els registres de les operacions i garanties i, en general, realitzar tots els actes de disposició i administració que resultin necessaris o adequats per al seu millor funcionament.
3. La supervisió de la societat serà exercida pel Banc d'Espanya, a qui correspondrà autoritzar, amb caràcter previ a la seva adopció pels òrgans corresponents de la societat, els estatuts socials i les seves modificacions, així com les normes bàsiques de funcionament dels sistemes i serveis que gestioni. En el cas de les normes bàsiques relatives als serveis complementaris o accessoris als quals es refereix la lletra c de l'apartat 1, i de les restants instruccions que regulin l'operativa dels sistemes i serveis gestionats per la Societat, aquesta les haurà de comunicar al Banc d'Espanya amb la major brevetat possible després de la seva adopció, podent entrar en vigor una vegada transcorregut el termini a determinar pel Banc d'Espanya, sense haver mostrat la seva oposició.
4. Serà d'aplicació a la societat el règim sancionador establert en la Llei 26/1988, de 28 de juliol, de Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit, amb les especificacions que legalment es determinin. Així mateix s'aplicarà a la societat el règim d'intervenció establert en la citada Llei.
Article 18. Règim jurídic
1. Les accions de la «Societat Espanyola de Sistemes de Pagament, Societat Anònima» seran nominatives i hauran d'estar íntegrament desemborsades. Podran ser accionistes aquelles entitats participants en els sistemes de compensació i liquidació gestionats per la Societat que assumeixin davant dels mateixos les obligacions relatives a la liquidació. La distribució del capital entre dites entitats es realitzarà en funció del seu nivell d'activitat i serà revisada periòdicament. El Ministre d'Economia i Hisenda, a proposta del Banc d'Espanya, podrà estendre la condició d'accionista a aquelles entitats participants que no siguin membres liquidadors, si existissin raons de funcionament que ho aconsellessin.
2. Per a l'ampliació o reducció del capital de la societat, quan estiguin motivades per altes o baixes en els accionistes, n'hi haurà prou amb l'acord del Consell d'Administració, sense que sigui d'aplicació el que disposen els articles 158, 166 i 169.1, segon paràgraf, de la Llei de Societats Anònimes.
3. Els membres del Consell d'Administració de la societat, i els seus directors generals o assimilats, hauran de reunir les condicions d'honorabilitat i professionalitat exigibles als administradors dels bancs privats. L'exercici de dits càrrecs serà compatible amb l'exercici de càrrecs anàlegs, o de qualsevol altra activitat o servei, en qualsevol tipus d'entitat de crèdit; dits càrrecs no computaran en les limitacions que, respecte al nombre màxim de consells o càrrecs directius en societats, regeixen per als consellers i alts directius de les entitats de crèdit espanyoles.
4. La societat estarà subjecta a auditoria dels seus estats comptables, en els termes previstos per la Llei 19/1988, de 12 de juliol, d'Auditoria de Comptes, i les seves normes de desenvolupament.
Font i provença
Títol original: Ley 41/1999, de 12 de noviembre, sobre sistemas de pagos y de liquidación de valores. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash ca97156e5cfa).
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.