Text legal · Traducció no oficial
Llei 2/1997, de 3 d'abril, sobre Serveis Funeraris
Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.
- Identificador
- Llei 2/1997
- Àmbit
- Catalunya
- Estat
- Vigent
- Publicació
Resum en català
La Llei 2/1997, de 3 d'abril, sobre Serveis Funeraris, estableix el marc regulador dels serveis funeraris a Catalunya. La llei parteix de la liberalització del sector introduïda pel Reial Decret-llei 7/1996, que va suprimir la reserva municipal exclusiva, i defineix els serveis funeraris com a serveis essencials d'interès general que poden ser prestats per l'Administració o per empreses privades en règim de concurrència. Atribueix als municipis la competència principal en la matèria i la responsabilitat de garantir la prestació a tota la col·lectivitat. Fixa els drets de les persones usuàries, el contingut bàsic dels serveis, els mitjans mínims exigibles a les entitats prestadores i el règim d'autorització municipal per a les empreses privades. Regula el transport de cadàvers entre municipis, la constitució de fiances, la possibilitat que els consells comarcals assumeixin competències i el règim d'inspecció i control per part de la Generalitat de Catalunya i dels ens locals. Tipifica les infraccions en molt greus, greus i lleus i estableix el quadre de sancions aplicable. La disposició addicional, afegida l'any 2020, preveu mesures específiques per a situacions d'emergència sanitària greu. Aquesta pàgina conté una traducció catalana no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
A qui afecta i abast
Aquesta llei és aplicable a totes les entitats, públiques i privades, que prestin serveis funeraris a Catalunya. Afecta els ajuntaments, que en són l'administració competent principal, els consells comarcals quan assumeixin competències delegades o supramunicipals, i les empreses funeraries que operin en qualsevol municipi del territori català. Les persones usuàries dels serveis funeraris, és a dir, les persones que contracten o reben aquests serveis en el context d'una defunció, es beneficien directament dels drets i garanties que estableix la llei.
Text traduït (no oficial)
Exposició de motius
Fins a l'entrada en vigor del Reial Decret-llei 7/1996, de 7 de juny, sobre Mesures Urgents de Caràcter Fiscal i de Foment i Liberalització de l'Activitat Econòmica, els serveis funeraris han estat tradicionalment una competència municipal, recollida tant en la legislació general del règim local com en la legislació sanitària. Allò que estableix el Reial Decret-llei 7/1996, però, implica la derogació de la reserva a favor dels ens locals dels serveis funeraris, sens perjudici que els ajuntaments puguin sotmetre a autorització i regular la prestació de serveis per part dels particulars en aquest àmbit. La possibilitat d'intervenció de l'Administració en un sector que es declara liberalitzat s'explica en la mesura que aquest és essencial per a la comunitat i, en conseqüència, d'interès general, essent el servei dels interessos generals l'objectiu constitucional de tota l'Administració pública.
En el marc de les competències de la Generalitat en matèria de règim local, sanitat i defensa de les persones consumidores o usuàries, els objectius de la present Llei són, d'una banda, fixar l'abast de les competències dels poders locals en relació als serveis funeraris i les potestats que en aquest àmbit poden exercir els ajuntaments o, si escau, els consells comarcals, i, d'una altra banda, determinar les condicions mínimes que han de tenir les entitats prestadores de serveis funeraris, tant pel que fa a la submissió a la normativa sanitària aplicable com a la garantia dels principis d'universalitat, accessibilitat, continuïtat i respecte dels drets de les persones usuàries.
Amb aquests objectius, la present Llei determina els drets de les persones usuàries en relació als serveis funeraris, el contingut bàsic d'aquests serveis, els mitjans indispensables per prestar-los i l'abast de la intervenció dels ens locals en l'autorització de l'activitat d'empreses privades, sens perjudici que els municipis puguin gestionar serveis funeraris propis en règim de concurrència. La present Llei també regula les condicions d'inspecció i control de la Generalitat i els ens locals en relació als serveis funeraris, tipifica, en aquest sentit, les possibles infraccions i estableix un quadre de sancions que ha de permetre garantir el compliment de les condicions sanitàries i altres a les quals la normativa vigent sotmet aquesta activitat.
Article 1.
1. Els serveis funeraris tenen la condició de servei essencial d'interès general, que pot ser prestat per l'Administració, per empreses públiques o per empreses privades, en règim de concurrència en tots els casos.
2. La prestació dels serveis funeraris està sotmesa a les mesures de control, policia i autorització establertes en la present Llei, la normativa de policia sanitària mortuòria i els reglaments o ordenances locals.
Article 2.
1. Els municipis són l'administració competent en matèria de serveis funeraris i són els responsables de garantir-ne l'existència i la prestació a tota la col·lectivitat local.
2. Els municipis, en el marc de la present Llei, la legislació sanitària i la de règim local, gaudeixen de potestat per a la regulació dels serveis funeraris, a fi d'assegurar l'efectivitat dels principis d'universalitat, accessibilitat, continuïtat i respecte dels drets de les persones usuàries.
Article 3.
1. Les persones usuàries tenen, en relació als serveis funeraris, els drets següents:
a) Rebre els serveis en condicions de respecte a la intimitat, la dignitat, les conviccions religioses, filosòfiques o culturals i al dolor de les persones afectades.
b) Tenir accés al servei en condicions bàsiques d'igualtat, de manera que la manca de recursos econòmics no pugui constituir un impediment.
c) Rebre l'assessorament imprescindible per garantir el procés correcte fins a la inhumació o incineració del cadàver. Aquest assessorament, en tot cas, també ha d'incloure la informació sobre els tràmits legals a seguir i sobre els requisits i pràctiques sanitàries exigibles segons la normativa de policia sanitària mortuòria.
d) Tenir accés a un catàleg de les prestacions que es poden contractar amb les entitats prestadores dels serveis funeraris, amb indicació detallada de les característiques d'aquestes prestacions i els preus aplicables.
e) Ser consultades sobre el procés d'elaboració de les normes d'ordenació de l'activitat, i participar-hi.
f) Tenir la garantia que aquests serveis es mantenen en les condicions sanitàries que requereixen.
g) Tenir la garantia de la continuïtat de les prestacions.
h) Poder elegir lliurement l'empresa funerària.
i) Els altres drets definits per la resta de normativa que sigui d'aplicació, i els reconeguts per les ordenances i reglaments municipals.
2. Les entitats que presten serveis funeraris han de facilitar a l'ajuntament del municipi on estan establertes la informació actualitzada sobre prestacions i preus, a fi que la puguin consultar les persones interessades. Amb aquest objecte, els ajuntaments han d'establir mecanismes de publicitat actualitzada a fi que les persones que vulguin accedir als serveis puguin disposar d'aquesta informació.
3. Les entitats que presten serveis funeraris no poden denegar el servei per a les persones difuntes el domicili mortuori de les quals estigui en el terme municipal on les entitats estan establertes.
4. Els drets establerts en el present article han de ser garantits pels municipis i, si escau, pels Consells Comarcals i han de ser respectats per les entitats prestadores dels serveis funeraris. Els veïns i veïnes poden exigir-ne l'efectivitat en els termes establerts en la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya.
Article 4.
1. L'activitat dels serveis funeraris comprèn les funcions següents:
a) Informar i assessorar sobre el servei.
b) Subministrar el fèretre, que ha de tenir les característiques que corresponguin segons el servei de què es tracti, i urnes cineràries i de restes, si escau.
c) Fer les pràctiques higiènicas necessàries en el cadàver, col·locar-lo en el fèretre i transportar-lo des del lloc de la defunció fins al domicili mortuori, si escau, i fins al lloc de destinació final mitjançant un vehicle de transport funerari.
d) Realitzar la gestió dels tràmits administratius preceptius per a tot el procés fins a l'enterrament o incineració, de conformitat amb la normativa aplicable, i per a la inscripció de la defunció en el Registre Civil.
e) Realitzar les pràctiques sanitàries en el cadàver.
f) Prestar els serveis de tanatori, en condicions físiques adequades per al vetllatori.
2. Les entitats prestadores dels serveis funeraris han d'assumir la gestió de les funcions a les quals es refereixen les lletres a, b, c i d, de l'apartat 1, i no poden condicionar-ne la prestació a la contractació d'activitats complementàries. També poden gestionar les altres funcions establertes en l'apartat 1, i altres prestacions complementàries, d'acord amb els costums locals.
Article 5.
1. Les entitats habilitades per prestar serveis funeraris en el municipi on tenen la seu, tant si és dins com fora de Catalunya, poden prestar lliurement el servei de transport de cadàvers a qualsevol municipi de Catalunya. El transport pot portar associades les funcions compreses en l'article 4.b) i c) i la gestió dels tràmits administratius preceptius per a tot aquest procés.
2. Les persones que volen accedir al servei de transport de cadàvers poden contractar lliurement amb diferents entitats prestadores de serveis funeraris la realització per separat de les diverses prestacions que la funció de transport porta associada.
Article 6.
1. Les entitats prestadores dels serveis funeraris han de disposar, en funció dels serveis que presten, dels mitjans següents:
a) L'organització administrativa i el personal suficient, amb formació acreditada per a la prestació dels serveis, dotat de robes apropiades i instruments de fàcil neteja i desinfecció.
b) Els vehicles que compleixen els requisits tècnics i sanitaris que preveu la normativa específica de transport funerari.
c) Els fèretres i la resta de material funerari necessari, d'acord amb les característiques fixades per la normativa de policia sanitària mortuòria.
d) Els mitjans indispensables per a la desinfecció i el rentat dels vehicles, els utensilis, les robes i la resta de material utilitzat.
2. Les entitats prestadores dels serveis funeraris són responsables dels materials que subministren, així com del correcte funcionament del servei i dels preus que apliquin.
3. Les ordenances o els reglaments municipals poden fixar els requisits mínims de disponibilitat de mitjans a què es refereix l'apartat 1, els quals han de tenir per finalitat garantir la qualitat del servei, han de ser proporcionats i han de respectar la lliure competència.
Article 7.
1. Els serveis funeraris poden ser gestionats pels Ajuntaments o per empreses privades.
2. Les empreses privades de serveis funeraris han d'obtenir l'autorització de l'ajuntament del municipi on estan establertes. Les ordenances o els reglaments municipals han de regular les condicions per a l'atorgament d'aquestes autoritzacions, d'acord amb els criteris següents:
a) Les autoritzacions han de ser reglades: s'han d'atorgar a totes les empreses que compleixen els requisits fixats.
b) L'atorgament de les autoritzacions s'ha de condicionar al compliment per les entitats funeràries dels requisits que estableix la normativa sanitària, a la garantia dels principis de continuïtat i universalitat dels serveis, i al respecte dels drets de les persones usuàries.
c) Amb la finalitat de garantir el principi de continuïtat dels serveis funeraris, els ajuntaments poden establir l'obligació de constituir una fiança com a requisit previ a l'atorgament de l'autorització.
d) Amb la finalitat de garantir el principi d'universalitat en l'accés als serveis funeraris, els ajuntaments poden atorgar l'autorització amb la condició que el servei es presti gratuïtament o de forma bonificada a les persones que, d'acord amb les indicacions dels serveis socials municipals, ho requereixin per manca de mitjans econòmics propis, o en els casos en què ho acordi l'autoritat judicial. L'ajuntament ha de distribuir aquestes prestacions forçoses entre les empreses de serveis funeraris que operen en el terme municipal, de manera proporcional a la facturació de cadascuna.
e) L'atorgament de les autoritzacions ha de respectar els principis de lliure competència i d'igualtat.
3. Les empreses funeràries estan sotmeses a les potestats municipals d'inspecció, a fi de comprovar que compleixen en tot moment els requisits i condicions als quals estan sotmeses les seves activitats.
4. L'atorgament de l'autorització regulada en el present article queda condicionat a l'obtenció de les altres autoritzacions que siguin necessàries per a l'exercici de l'activitat.
5. Els Ajuntaments poden constituir empreses mixtes, amb capital o gestors privats, a fi de prestar els serveis funeraris. Per a la constitució d'aquestes empreses, cal complir els requisits establerts en la legislació de règim local amb aquesta finalitat. Allò que estableix el present article també és d'aplicació a les empreses mixtes.
Article 8.
1. La fiança establerta en l'article 7.2.c) per a l'atorgament d'autoritzacions ha de respondre als conceptes següents:
a) El cost dels serveis funeraris de prestació forçosa, si l'autorització té aquesta condició, d'acord amb l'article 7.2.d), en el cas que l'empresa es negui a la seva prestació.
b) (Sense contingut)
c) (Sense contingut)
2. La fiança es pot constituir en qualsevol de les modalitats establertes en la legislació de contractació de les administracions públiques i s'ha de lliurar a la caixa de dipòsits del corresponent Ajuntament.
3. La fiança no pot ser retornada o cancel·lada mentre sigui vigent l'autorització.
Article 9.
1. La gestió dels serveis funeraris pot ser exercida per l'Ajuntament, per qualsevol dels mitjans de gestió dels serveis que estableix la legislació de règim local, a través d'una mancomunitat o consorci o en conveni amb altres administracions públiques.
2. Els serveis funeraris gestionats pels Ajuntaments han de ser finançats amb el producte de les tarifes. Tanmateix, l'Ajuntament pot subvencionar aquests serveis amb càrrec als seus pressupostos, si així ho requereix el compliment del principi d'universalitat del servei.
Article 10.
1. Les competències que la present Llei reconeix als municipis poden ser exercides pels Consells Comarcals, d'acord amb els procediments següents:
a) Per conveni de delegació o encàrrec de gestió amb el municipi o municipis interessats.
b) Per conversió de la competència municipal en comarcal, de conformitat amb allò que estableix la Llei 6/1987, de 4 d'abril, de l'organització comarcal de Catalunya. En tot cas, l'exercici d'aquesta competència per part del Consell Comarcal ha de ser establert pel corresponent programa d'actuació comarcal.
2. En el supòsit regulat en l'apartat 1.b), els òrgans comarcals poden exercir, en l'àmbit de les seves atribucions, les competències i funcions que la present Llei atorga als municipis i òrgans municipals.
3. Els Consells Comarcals també poden, si així és previst en el corresponent programa d'actuació, i prèvia obtenció de les autoritzacions establertes en la present Llei i en d'altres, prestar directament serveis funeraris de caràcter supramunicipal.
Article 11.
Les entitats prestadores de serveis funeraris estan subjectes a la inspecció per part dels òrgans de la Generalitat de Catalunya i l'Administració local competents, a fi de comprovar les condicions de les instal·lacions, el personal, els vehicles i la resta de material destinat a aquests serveis, i, en general, el compliment dels requisits i condicions als quals estan sotmeses aquestes activitats. S'ha de donar compte de la inspecció realitzada pels serveis de la Generalitat de Catalunya a l'Ajuntament del municipi on es presti el servei, o, si escau, al corresponent Consell Comarcal.
Article 12.
1. Les entitats prestadores dels serveis funeraris poden ser sancionades per la comissió de les infraccions tipificades en el present article, sens perjudici de les sancions aplicables per la vulneració de la normativa en matèria de policia sanitària mortuòria i en matèria de defensa de les persones consumidores o usuàries.
2. Són infraccions molt greus:
a) Gestionar serveis funeraris sense la preceptiva autorització municipal.
b) No prestar els serveis contractats amb les persones usuàries.
c) Infringir les normes sanitàries o els reglaments o ordenances municipals, provocant, així, una situació de risc per a les condicions sanitàries de la població.
d) Falsificar dades relatives al servei funerari i donar informació falsa sobre les condicions de prestació dels serveis.
e) Facturar serveis no contractats ni sol·licitats.
f) Impedir o dificultar als agents dels òrgans competents la inspecció dels serveis funeraris.
g) Cometre qualsevol altra vulneració greu dels drets de les persones usuàries definits en l'article 3.
h) Reincidir en la comissió de dues o més faltes greus, en el termini d'un any.
3. Són infraccions greus:
a) No disposar del tipus de materials i serveis que té en els catàlegs i que han estat objecte de contractació per part de les persones usuàries.
b) Donar informació o assessorament erronis a les persones usuàries sobre els tràmits legals a seguir o els materials a utilitzar preceptivament i les pràctiques sanitàries a complir.
c) Infringir les normes sanitàries i els reglaments o ordenances municipals, sense provocar una situació de risc per a les condicions sanitàries de la població.
d) Prestar els serveis en vehicles que no compleixen els requisits tècnics i sanitaris.
e) No tenir els fulls de reclamació o negar-se a facilitar-los.
f) Obstruir l'activitat inspectora dels òrgans de la Generalitat de Catalunya i dels òrgans locals competents.
g) No reajustar la fiança, si s'hi està obligat.
h) Incomplir qualsevol altra de les condicions de les autoritzacions de prestació dels serveis funeraris.
4. És una infracció lleu qualsevol altre incompliment de les ordenances o reglaments municipals reguladors dels serveis funeraris.
5. Les ordenances o els reglaments municipals poden desenvolupar i concretar el quadre d'infraccions establert en el present article, per la via d'introduir-hi especificacions que, sense constituir noves infraccions ni alterar la naturalesa de les tipificades en la present Llei, contribueixin a identificar millor les conductes sancionables.
Article 13.
1. L'alcalde o alcaldessa o, si escau, el president o presidenta del Consell Comarcal, prèvia instrucció del corresponent procediment, poden sancionar les infraccions tipificades en la present Llei, sens perjudici de les competències sancionadores de la Generalitat de Catalunya en matèria sanitària i de defensa de les persones consumidores o usuàries, d'acord amb els criteris següents:
a) Infraccions lleus: Amonestació o multa de fins a 100.000 pessetes.
b) Infraccions greus: Multa de fins a 1.000.000 de pessetes.
c) Infraccions molt greus: Multa de fins a 20.000.000 de pessetes o suspensió de l'autorització per prestar serveis funeraris per un termini màxim de tres anys.
2. Els Ajuntaments o, si escau, els Consells Comarcals poden revocar l'autorització de les empreses que han estat sancionades per tres faltes molt greus en el termini de divuit mesos. La revocació de l'autorització s'ha de resoldre en el mateix expedient en el qual s'estableix la tercera sanció.
3. Les ordenances o els reglaments municipals poden especificar i graduar el quadre de sancions establert en la present Llei, dins dels límits fixats en l'apartat 1.
4. La determinació dels òrgans competents per a la imposició de sancions per infracció de les normes en matèria de policia sanitària mortuòria i de defensa de les persones consumidores o usuàries ha de ser la que consti en la normativa sectorial aplicable.
5. El procediment sancionador aplicable per la comissió de les infraccions tipificades en la present Llei és el previst en les ordenances o reglaments municipals, essent supletòria la normativa específica de la Generalitat de Catalunya.
Disposicions transitòries
Disposició transitòria primera
Les empreses funeràries que, en el moment de l'entrada en vigor de la present Llei, presten, per qualsevol títol legítim, els serveis que regula aquesta mateixa Llei poden continuar exercint aquestes activitats. En el termini d'un any s'han d'adaptar a les condicions establertes en la present Llei i en els corresponents reglaments o ordenances locals.
Disposició transitòria segona
Els municipis que, abans de la promulgació de la present Llei, han aprovat ordenances o reglaments de regulació dels serveis funeraris estan obligats a la seva adaptació al contingut d'aquesta mateixa Llei, en un termini de sis mesos a comptar des de la seva entrada en vigor.
Disposició addicional. Condicions de prestació de serveis funeraris i facultats en matèria de policia sanitària mortuòria en situacions d'emergència sanitària greu
1. La prestació dels serveis funeraris en situacions de pandèmia, catàstrofes i situacions similars ha de garantir la continuïtat i la universalitat del servei, així com els drets de les persones usuàries, en el marc de les disposicions que, en matèria de salut pública, s'adoptin per garantir la salut de les persones i reduir els riscos de malaltia o contagi. A aquests efectes, mentre es mantingui la situació de greu emergència sanitària, els serveis funeraris poden ser declarats per l'autoritat competent en matèria de salut serveis de prestació forçosa. La declaració de prestació forçosa implica qualsevol de les accions següents: a) La possibilitat d'assignar a cada hospital o centre residencial una empresa funerària per a la prestació del servei, quan hi hagi raons justificades o la possibilitat de derivació directa a una empresa en concret, per la qual cosa en aquest cas el dret previst en l'article 3.1.h) de la present Llei relatiu a la lliure elecció de l'empresa funerària es podrà exercir, si escau, un cop efectuat el trasllat urgent del cadàver al domicili mortuori. L'assignació de les empreses funeràries als hospitals o centres residencials s'efectuarà a proposta motivada de l'entitat local territorial corresponent. b) La determinació d'un preu màxim que s'ha d'oferir als usuaris, en funció de la modalitat de servei, i que abraci la prestació bàsica imposada legalment. Això no exclou el dret de les persones usuàries a pactar un servei superior amb el preu corresponent al servei pactat. Aquest preu es determinarà per part de l'òrgan competent en matèria de salut, a proposta motivada de l'entitat local territorial corresponent. La gestió del servei funerari s'ha de fer al tanatori (domicili mortuori), tot i que el tipus de fèretre es determinarà en el moment de realitzar-se el transport del cadàver des del centre hospitalari, centre residencial o altre lloc de falleciment fins al domicili mortuori. La prestació bàsica ha de permetre optar entre enterrament o incineració, sempre que hi hagi disponibilitat. En cas d'impossibilitat d'incinerar per manca de capacitat operativa de les instal·lacions corresponents, es pot procedir a la inhumació provisional, sens perjudici de la posterior exhumació i incineració realitzades de conformitat amb la normativa de sanitat mortuòria. Igualment, en cas d'impossibilitat d'enterrament per manca d'espai en els cementiris, es podrà optar per la incineració, llevat que sigui necessària l'autorització judicial. Es respectarà, sempre que sigui possible, la pluralitat de conviccions religioses, filosòfiques o culturals. c) La prestació del servei haurà d'adequar-se a les condicions establertes per les autoritats sanitàries en matèria de policia sanitària mortuòria i qualsevol altra que resulti aplicable.
2. Als efectes de l'adopció de mesures en matèria de policia sanitària mortuòria: a) Les facultats administratives en matèria de policia sanitària mortuòria les exerceix la persona titular de la Secretaria de Salut Pública. L'òrgan esmentat també pot delegar l'exercici de les facultats esmentades en aquest apartat en altres òrgans, que poden ser també de l'Administració local. b) S'habilita la Secretaria de Salut Pública per exercir la coordinació de les competències sobre serveis funeraris i per imposar obligacions addicionals de caràcter excepcional i transitori a les entitats relacionades amb la prestació d'aquests serveis, sens perjudici de les requises o expropiacions urgents que convingui adoptar. c) L'exercici i el contingut dels drets de les persones usuàries dels serveis funeraris queden condicionats als requeriments de salut pública que estableixi la Secretaria de Salut Pública, que adoptarà totes les mesures possibles per fer-los efectius. El Govern de la Generalitat de Catalunya, a través dels òrgans en cada cas competents, establirà els mecanismes adequats d'assistència psicològica, acompanyament i suport a la gestió del dol de les persones afectades. En l'adopció d'aquestes mesures, sempre que sigui possible, es tindrà en compte la pluralitat religiosa.
3. D'acord amb les previsions que estableixi la normativa en matèria de policia sanitària mortuòria, la Secretaria de Salut Pública pot disposar: a) La classificació de cadàvers en grups, segons la causa de defunció, incloent-hi els canvis de classificació i l'adaptació dels requisits que siguin d'aplicació, d'acord amb l'evolució de les circumstàncies. b) El transport urgent dels cadàvers al cementiri de la localitat o, si escau, a altres cementiris propers, per a la seva inhumació o incineració immediates. c) El transport de cadàvers mitjançant qualsevol mitjà adequat, amb l'adaptació, si escau, dels requeriments establerts reglamentàriament. d) La prohibició dels vetllatoris en tot tipus d'instal·lacions, així com les cerimònies d'acomiadament, civils o religioses, que puguin comportar l'aglomeració de persones, per evitar el risc de contagis. e) L'establiment de restriccions en l'acompanyament dels cadàvers al seu destí final. f) L'habilitació d'espais com a domicilis mortuoris altres que els vetllatoris i els cementiris, establint les condicions higièniques i sanitàries. g) La prohibició de realitzar pràctiques sobre cadàvers. h) L'autorització d'inhumacions fora de cementiris comuns establint les condicions higièniques i sanitàries. i) L'adopció de totes aquelles mesures addicionals que siguin necessàries per garantir la salut pública i la de totes les persones, familiars o prestadors de serveis afectats.
Disposició final
1. Els Ajuntaments han de regular, mitjançant una ordenança o un reglament, el règim al qual s'han de sotmetre els serveis funeraris, en el marc d'allò que estableix la present Llei i la resta de la legislació aplicable.
2. El Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya ha d'elaborar, prèvia audiència de les entitats municipalistes més representatives, un reglament de serveis funeraris, que ha de ser d'aplicació supletòria en els municipis que no aprovin un reglament propi.
Font i provença
Títol original: Ley 2/1997, de 3 de abril, sobre Servicios Funerarios. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
- Text oficial en català (Portal Jurídic de Catalunya)
- Text consolidat oficial (BOE)
- Identificador europeu de legislació (ELI)
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash c078c335c36a).
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.