Llei 11/1975, de 12 de març, sobre Senyals Geodèsiques i Geofísiques

Les senyals geodèsiques i geofísiques són marques o construccions efectuades sobre el terreny amb la finalitat de determinar-hi, de manera precisa i permanent, punts sobre els quals s'han realitzat certes mesures geodèsiques o geofísiques, associades a valors numèrics d'una o altra índole, deduïts mitjançant el càlcul.

Les senyals geodèsiques determinen sobre el terreny la xarxa geodèsica nacional, que inclou tres malles o triangulacions, constituïdes per punts-vèrtexs situats a tres tipus de distància, observades amb instruments i mètodes de tres ordres de precisió, i tractades posteriorment de manera matemàtica d'acord amb el seu rang, de manera que cadascuna s'apoia en la de rang superior.

Aquesta disposició jeràrquica té per conseqüència que la posició relativa entre cada dues senyals pot considerar-se d'una precisió homogènia, siguin quins siguin els ordres als quals pertanyin els vèrtexs corresponents.

A Espanya, la xarxa geodèsica es classifica de la manera següent: A) Xarxa fonamental, o de primer ordre, constituïda per uns sis-cents vèrtexs separats per distàncies de trenta a seixanta quilòmetres; B) xarxa de segon ordre, formada per uns dos mil vèrtexs, a distàncies de quinze a trenta quilòmetres; C) xarxa de tercer ordre, amb uns vuit mil vèrtexs, a distàncies de cinc a quinze quilòmetres i de vèrtexs auxiliars, uns nou mil en total.

Aquesta xarxa constitueix, en última instància, la base elemental de tot sistema geogràfic de referència, imprescindible per estudiar i inventariar aquells fenòmens físics, estadístics o humans que necessitin per a la seva justa comprensió ser associats a una posició o una àrea geogràfica determinades.

En particular, aquesta xarxa és l'estructura que sosté tota la cartografia nacional, fins al punt que sense aquest suport no seria possible disposar de mapes precisos a gran escala, ni d'un catàleg topogràfic parcel·lari modern amb les exigències topogràfiques mínimes que requereix l'ordenació del territori.

A més, la xarxa fonamental compleix fins purament científics no sols pel que fa a la investigació de la forma i dimensions de la terra, que caracteritza clàssicament la geodèsia, sinó per les seves modernes relacions amb l'astronomia i la geofísica. Les tècniques actuals d'informació obtinguda per mitjà de satèl·lits artificials i laboratoris espacials necessiten també sistemes terrestres de referència, recolzats en xarxes geodèsiques molt precises i ben senyalades sobre el terreny.

Per a la determinació de la tercera coordenada cal efectuar mesures molt precises referides a una superfície equipotencial de cotes zero, per a la qual s'adopta generalment el nivell mitjà del mar; això exigeix relacions amb la gravimetria i, en l'aspecte material, el manteniment a les costes d'una xarxa de marègrafs, i el senyalament permanent sobre el terreny de punts de costa coneguda, la precisió relativa dels quals pot arribar a ser de l'ordre d'alguns mil·límetres.

També les determinacions de valors geofísics, com ara la intensitat de la gravetat o els paràmetres del camp geomagnètic, efectuades sobre punts especialment elegits, exigeixen la materialització sobre el terreny d'aquests punts mitjançant senyals, la qual cosa permetrà la reiteració en distint temps i idèntic lloc de les mesures, podent vigilar-se així l'evolució dels camps gravitatori i magnètic terrestres.

La Xarxa Geodèsica Fonamental espanyola fou iniciada el mil vuit-cents cinquanta-dos per la Comissió del Mapa d'Espanya, amb l'objectiu immediat de servir de base a la formació del Mapa Nacional a escala u/cinquanta mil. Aquesta Comissió, constituïda per Oficials d'Artilleria, Enginyers i Estat Major, va desenvolupar una brillant labor científica en l'estudi, projecte i iniciació de les observacions geodèsiques, labor continuada per l'actual Institut Geogràfic i Cadastral, a partir de la seva fundació el mil vuit-cents setanta, sota la direcció del General Ibáñez de Ibero.

La precisió d'aquesta xarxa, extraordinària per a l'època en què fou observada, és avui inferior a les toleràncies internacionals admeses; el seu senyalament sobre el terreny, després d'un llarg segle de vicissituds, ha arribat a ser falsejat o inexistent en un cinquanta per cent dels vèrtexs inicialment construïts.

Posteriorment, fins al mil nou-cents trenta-quatre, el mateix Institut Geogràfic i Cadastral va procedir a l'establiment de les xarxes secundàries (segon i tercer ordre, i vèrtexs auxiliars), de qualitat molt inferior a la de la xarxa fonamental. Un setanta per cent d'aquestes xarxes ha de considerar-se actualment, com les seves senyals, destruïdes.

Tampoc no existeix a Espanya una xarxa geodèsica de quart ordre, necessària per recolzar directament la cartografia a gran escala, entre la qual es troba el mapa topogràfic parcel·lari, base del cadastre.

De tot l'exposat es dedueix que està justificat qualificar els treballs geodèsics i geofísics i les senyals que com a resultat d'ells s'instal·lin al terreny, com d'interès públic per salvaguardar la important missió i permanència de la xarxa geodèsica nacional, ajustant al màxim, dins les peculiaritats que la Llei suposa, el seu contingut al de l'ordenament jurídic, pel que fa a les solucions previstes en matèria de servituds, indemnitzacions, etc., per fer així compatible l'interès general quant a la protecció i conservació de les senyals, amb el dels particulars als quals afecta la instal·lació esmentada.

En el moment actual, el pla de reobservació, modernització i conservació de les xarxes geodèsiques i geofísiques que du a terme l'Institut Geogràfic i Cadastral, com a condició prèvia per al llevantament del nou mapa topogràfic nacional i del cadastre topogràfic parcel·lari, documents bàsics en la planificació del desenvolupament nacional, creen les circumstàncies apropiades per procedir a la recopilació de les normes legals ja existents sobre protecció de senyals geodèsiques i geofísiques, i al seu perfeccionament i adaptació a la situació actual mitjançant noves disposicions, completant aquelles i unificant-les totes en un sol text legal.

CAPÍTOL I. Objecte i àmbit d'aplicació

CAPÍTOL II. De la propietat

CAPÍTOL III. De la competència

CAPÍTOL IV. Servituds

CAPÍTOL V. Indemnitzacions

CAPÍTOL VI. Protecció i publicitat de les senyals

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei podran ser objecte d'indemnització per ocupació de terreny les senyals ja existents, prèvia petició del propietari del predi, en el termini que es determinarà reglamentàriament.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

La Direcció General de l'Institut Geogràfic i Cadastral promourà la inscripció al Registre de la Propietat de les servituds corresponents a les senyals existents en el moment de l'entrada en vigor de la Llei. A tal fi remetrà als ajuntaments i diputacions provincials relació de les senyals i ressenyes disponibles. Exposades al públic, es procedirà a la seva identificació per part d'aquestes corporacions i, abans de tres mesos a partir de la data de recepció, seran retornades a la Direcció General de l'Institut Geogràfic i Cadastral, amb senyalament de la finca en la qual es troba enclavada cada senyal.

La Direcció General de l'Institut Geogràfic i Cadastral comunicarà a les delegacions provincials dels diversos ministeris la relació, per termes municipals, de les senyals.

DISPOSICIÓ FINAL

Queda autoritzat el Govern per tal que, previ dictamen del Consell d'Estat, promulgui les disposicions reglamentàries que exigeixi el desenvolupament de la Llei.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Queden derogades les Reials Ordres d'u de juny de mil vuit-cents seixanta, vint d'agost de mil vuit-cents seixanta-u, vint-i-dos de desembre de mil vuit-cents noranta-quatre i vint-i-nou de juliol de mil nou-cents vint, el Decret de trenta-u de juliol de mil nou-cents quaranta-u i l'Ordre circular de cinc d'abril de mil nou-cents quaranta-quatre i les altres disposicions en allò que s'oposin a la present Llei.