Text legal · Traducció no oficial

Llei 43/1998, de 15 de desembre, de Restitució o Compensació als Partits Polítics de Béns i Drets Incautats en aplicació de la normativa sobre responsabilitats polítiques del període 1936-1939

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Ley 43/1998
Àmbit
Estatal
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

Aquesta llei estableix el marc jurídic per restituir o compensar els partits polítics que van patir la incautació dels seus béns i drets durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i en aplicació de la normativa franquista sobre responsabilitats polítiques. Reconeix el dret a la restitució de béns immobles i drets de contingut patrimonial, i preveu compensació econòmica quan la restitució no sigui possible. Crea un procediment administratiu tramitat davant el departament ministerial competent en matèria de Memòria Democràtica i resolt pel Consell de Ministres, amb exempcions tributàries i accés preferent als arxius públics.

A qui afecta i abast

Afecta els partits polítics legalment reconstituïts amb anterioritat al 6 de desembre de 1978 o reconstituïts en aquella data, i les entitats jurídiques vinculades a ells, la personalitat dels quals no s'hagués extingit abans de l'1 de desembre de 1995, que van patir incautació de béns i drets en aplicació del Decret de 13 de setembre de 1936, la Llei de 9 de febrer de 1939, la Llei de 19 de febrer de 1942 i l'Ordre de 9 de juny de 1943.

Text traduït (no oficial)

Exposició de motius

Per Decret de 13 de setembre de 1936 foren declarats il·legals els partits i agrupacions polítiques o socials que integraven el front popular, així com qualssevol altres que s'haguessin oposat a l'aixecament militar que va donar lloc a l'inici de la guerra civil, alhora que es decretava la incautació de tots els béns mobles, immobles, efectes i documents pertanyents als referits partits i agrupacions, passant tot plegat a la propietat de l'Estat. Els termes d'aquest Decret foren confirmats en la posterior Llei de 9 de febrer de 1939, que va assenyalar com a fonament d'aquestes mesures la responsabilitat política en la qual havien incorregut les organitzacions esmentades.

Superada la guerra civil i promulgada la Constitució Espanyola de 1978, s'han anat succeint decisions de diversa índole, encaminades a la restauració de situacions jurídiques il·legítimament afectades per decisions adoptades a l'empara d'una normativa injusta. Així, les normes d'amnistia, el reconeixement de drets assistencials a les persones pertanyents a l'exèrcit republicà o la restitució de béns i drets del denominat patrimoni sindical històric incautat a les organitzacions sindicals, d'acord amb la Llei 4/1986, de 8 de gener.

En l'actualitat sembla que ha arribat el moment d'avançar en aquest procés reparador, creant el marc jurídic necessari per reintegrar als partits polítics els béns i drets dels quals van ser desposseïts durant la guerra civil o en finalitzar aquesta, en línia amb un dels objectius que va inspirar la nostra actual Constitució de garantir la convivència de tots els espanyols, superant les conseqüències de la guerra civil, i en consonància amb el paper rellevant que la mateixa atorga als partits polítics, als quals inclou en la mèdula de l'Estat democràtic, a través de la precisió de la seva concurrència a la formació i manifestació de la voluntat popular, la qual cosa exigeix d'aquest Estat democràtic un acte de justícia històrica com és el de devolució als mateixos d'allò que els va ser arrabassat, donant-los, d'altra banda, un tractament idèntic al ja donat en el seu moment a les organitzacions sindicals.

Aquestes premisses bàsiques permeten reconèixer, en primer terme, el dret a la restitució i acotar després els àmbits objectiu i subjectiu de la Llei, tasca plena de greus dificultats tecnicojurídiques, ja que serà precís delimitar què es restitueix (béns, drets de contingut patrimonial, drets personals, fruits, rendes, etc.), així com qui són els beneficiaris de la devolució, essent tot plegat sumament complex, atès que han transcorregut més de cinquanta anys, han desaparegut alguns dels titulars primitius i s'han destruït arxius, protocols i registres.

En aquesta tessitura s'ha optat per no reconèixer els drets personals i aquells altres de contingut patrimonial de més difícil avaluació, com és el cas dels fruits i rendes. Igualment s'ha decidit acotar als partits polítics l'àmbit subjectiu del text legal elaborat, tot considerant que, d'acord amb el que estableix l'article 6 de la Constitució, són entitats que concorren de manera especial en la formació i manifestació de la voluntat popular, qualitat que els diferencia dels simples subjectes portadors d'interessos privats.

Es tracta, en definitiva, d'abordar aquesta ingent tasca de manera prudent i alhora definitiva, evitant que una generalització de restitucions i indemnitzacions limiti l'operativitat de la Llei.

Juntament amb els principis jurídics ja apuntats, cal afegir el de seguretat jurídica, pel qual es tracta de conciliar el dret dels actuals propietaris dels béns a no ser pertorbats en la seva propietat, amb l'objectiu que la restitució produeixi l'efecte desitjat en favor dels partits que van ser despullats dels seus béns i drets.

A això cal sumar el principi de la major gratuïtat possible, en el sentit que els beneficiaris de la restitució, que ja han patit seriosos perjudicis durant un llarg període de temps, suportin les menors despeses i costos possibles inherents al procés. D'aquí que s'hagi considerat convenient que la declaració de restitució sigui títol suficient per a la inscripció registral dels béns, i que tots els actes o negocis jurídics derivats de l'aplicació d'aquesta Llei estiguin exempts de qualsevol tribut i s'hi apliquin totes aquelles bonificacions establertes a favor de l'Estat.

Atesa l'enorme casuística i les dificultats pràctiques que poden sorgir a l'hora d'aplicar aquests criteris, es preveu l'atribució de competències a un òrgan administratiu específic perquè rebi i tramiti les sol·licituds, avaluï les proves presentades sobre la titularitat dels peticionaris i la concreció dels béns incautats, apliqui criteris uniformes de valoració a l'hora de la fixació d'indemnitzacions substitutòries i proposi al Govern l'adopció de la decisió que en cada cas correspongui, si bé s'ha estimat oportú ajornar l'exercici d'aquestes competències al necessari desplegament reglamentari de la present Llei.

La devolució afecta, com no podia ser d'altra manera, els propis béns que en el seu moment foren objecte d'incautació, per la qual cosa, si la restitució ja no fos possible, per haver estat transmesos i adquirits legítimament els béns per tercers de bona fe o per haver patit alteracions substancials que n'impedeixin la conversió a la seva forma originària, l'Estat compensarà pecuniàriament el partit polític desposseït, pel valor del bé o béns de què es tracti.

Per finalitzar, únicament indicar que l'esperit de reposició a la situació originària exigeix que l'Estat dugui a terme per iniciativa pròpia i a costa seva actuacions com ara deslindaments i inscripcions registrals.

Article 1. Restitució de béns o drets de contingut patrimonial

1. L'Estat restituirà, en els termes establerts en la present Llei, als beneficiaris previstos en l'article tercer, els béns immobles i drets de contingut patrimonial, incloent-hi saldos en efectiu i arrendaments dels quals és o fou titular i que van ser incautats a partits polítics o a entitats a ells vinculades fins i tot quan no tinguessin personalitat jurídica pròpia, en aplicació del Decret de 13 de setembre de 1936, la Llei de 9 de febrer de 1939, la Llei de 19 de febrer de 1942 i l'Ordre de 9 de juny de 1943.

No procedirà la restitució de béns mobles, ni l'abonament, indemnització o compensació alguna pels fruits i rendes deixats de percebre des del moment de la incautació, ni pels drets de contingut patrimonial derivats de la pèrdua de drets personals.

2. Procedirà igualment la restitució o compensació per la pèrdua de béns i drets radicats fora del territori espanyol.

En aquest supòsit la titularitat serà acreditada d'acord amb el que s'estableix en la present Llei.

3. L'Estat indemnitzarà, així mateix, en els termes de la present Llei als beneficiaris previstos en l'article tercer, la pèrdua dels seus drets de contingut patrimonial produïda en virtut del que disposa l'article 3 de la Llei de 9 de febrer de 1939.

Article 1 bis. Compensació per altres béns i drets

1. A més dels béns i drets contemplats en l'article anterior seran objecte de compensació als beneficiaris establerts en l'article tercer:

a) La pèrdua o privació definitiva de l'ús o gaudi de béns immobles en concepte d'arrendatari.

b) La incautació, fefaentment acreditada, de saldos en efectiu en comptes i dipòsits en entitats bancàries i financeres legalment autoritzades per operar com a tals en la data de la incautació, sempre que els referits comptes i dipòsits figuressin a nom dels beneficiaris establerts en l'article tercer i la incautació fos conseqüència de l'aplicació de la normativa a la qual es refereix l'article primer, paràgraf primer.

2. L'import de la compensació serà el que resulti d'actualitzar la quantia incautada d'acord amb l'Índex del Valor Constant de la Pesseta i Euro elaborat pel Banc d'Espanya.

3. L'import total màxim a abonar per beneficiari serà de 4.000.000 d'euros pels dos conceptes compensables a què es refereix l'apartat primer.

Article 2. Compensació pecuniària

1. Si els béns o drets a què es refereixen els articles anteriors no poguessin ser retornats totalment o parcialment per no haver quedat suficientment identificats, per pertànyer a terceres persones diferents de l'Estat, per trobar-se en el supòsit contemplat en l'article 7 d'aquesta llei, o per qualsevol altra causa, l'Estat els compensarà pecuniàriament pel seu valor tenint presents criteris de mercat.

L'import d'aquest valor serà determinat, si escau, pel Consell de Ministres, a proposta del Departament a què es refereix l'article 6 d'aquesta llei, amb referència a la data de la seva entrada en vigor.

No procedirà restitució ni compensació alguna en els casos en els quals ja s'hagués produït la restitució o compensació en aplicació de qualsevol altra normativa.

2. En el supòsit que els béns haguessin experimentat alteracions físiques a través de la incorporació de millores, el beneficiari de la devolució vindrà obligat a abonar a l'Estat el valor d'aquestes millores, amb referència a la data prevista en el número anterior, llevat que representin més del 25 per 100 del valor total dels béns o drets, cas en el qual l'Estat podrà optar per la percepció de la compensació derivada de l'augment de valor, o pel manteniment de la seva titularitat, abonant la compensació corresponent al valor dels béns o drets.

3. En el supòsit que els béns haguessin estat gravats per l'Estat amb càrregues de caràcter real, independentment del dret dels beneficiaris a recuperar la seva propietat, procedirà l'abonament d'una compensació pecuniària per la reducció del valor d'aquests béns, d'acord amb el que estableix l'apartat 1 d'aquest article.

Article 3. Beneficiaris de la restitució o compensació

Tindran dret a la restitució o, si escau, compensació previstes en aquesta Llei:

1. Els partits polítics esmentats de manera genèrica o individualitzada en l'article 2 de la Llei de 9 de febrer de 1939, que amb anterioritat al 6 de desembre de 1978 haguessin sol·licitat formalment la seva reconstitució legal o en aquella data ja haguessin estat reconstituïts legalment i sempre que la seva personalitat no s'hagi extingit amb anterioritat a l'1 de desembre de 1995, respecte dels béns i drets de contingut patrimonial dels quals foren titulars i que van ser incautats en aplicació de l'esmentada Llei i les altres normes sobre responsabilitats polítiques.

2. Igualment, els referits partits polítics respecte dels béns immobles i drets de contingut patrimonial pertanyents a persones jurídiques vinculades a ells, quan tals béns i drets haguessin estat incautats en aplicació de l'esmentada Llei i altres normes sobre responsabilitats polítiques i estiguessin afectes o destinats a l'exercici d'activitats polítiques dels referits partits en el moment de la incautació.

3. No procedirà la restitució ni la compensació en el cas dels partits polítics que haguessin estat declarats il·legals, dissolts o suspesos judicialment. Tampoc procedirà en el cas dels partits respecte dels quals s'hagués iniciat el procediment per a tal declaració o s'haguessin anul·lat algunes de les seves candidatures en virtut del que preveuen els articles 9 a 12 de la Llei Orgànica 6/2002, de 27 de juny.

Article 4. Regularització jurídica

L'Estat procedirà a identificar els béns immobles i drets de contingut patrimonial reclamats d'acord amb les dades de titulació que apareguin en els seus arxius, així com en els Protocols Notarials i Registres de la Propietat, regularitzant la situació jurídica d'aquells i realitzant els deslindaments, segregacions, inmatriculacions i altres operacions de regularització registral que resultin necessàries, sense perjudici que tals operacions registrals d'inscripció o complementàries d'ella s'efectuïn una vegada acordada la restitució, atès que aquesta constitueix títol suficient per a aquelles, d'acord amb el que estableix l'article 6.

Article 5. Termini per a l'exercici de drets

Els drets i accions reconeguts en la present Llei hauran d'exercitar-se en el termini d'un any comptat a partir del dia següent al d'entrada en vigor de la norma que, d'acord amb la disposició final primera, s'aprovi per al desplegament del que s'estableix en aquesta Llei.

Les sol·licituds, efectuades pels representants legals dels beneficiaris previstos en l'article 3, contindran la descripció detallada del bé o dret la restitució o compensació del qual se sol·licita. A la sol·licitud s'acompanyaran els documents acreditatius de l'existència en el seu moment dels béns o drets, del dret a la restitució o compensació que se sol·licita, de la titularitat, de la incautació per aplicació de la normativa esmentada en l'article 1, així com de qualsevol altra documentació que s'estableixi reglamentàriament, acceptant-se com a proves o mitjans acreditatius tots els admesos en dret.

L'Estat facilitarà l'accés amb preferència i gratuïtat als fons i arxius, així com als registres públics on pugui trobar-se la referida documentació.

Article 5 bis. Prova

1. La titularitat d'aquells béns o drets pertanyents als beneficiaris als quals es fa referència en els apartats anteriors podrà ser acreditada per qualsevol mitjà de prova dels admesos en dret.

2. Quan no es pugui disposar de les dades necessàries per a la determinació plena dels béns i drets perduts o incautats, del títol o data de la seva possessió, o del seu valor, podran aquests determinar-se a través de la utilització d'aquells elements probatoris que indiciàriament els acreditin. Podran aplicar-se, si escau, les presumpcions sobre titularitat de dret previstes en la llei i, particularment, en la legislació tributària i en la legislació d'expropiació forçosa.

Article 6. Tramitació i resolució de sol·licituds

1. La tramitació de les sol·licituds de restitució o compensació dels béns i drets a què es refereix aquesta llei correspondrà al Departament ministerial que tingui atribuïdes les competències en matèria de Memòria Democràtica, que instruirà els oportuns expedients d'acord amb el procediment que es determini reglamentàriament i proposarà les valoracions dels béns i drets als efectes compensatoris previstos en aquesta llei.

La resolució dels procediments incoats, que serà motivada, correspondrà al Consell de Ministres, que acordarà la desestimació o la restitució total o parcial o el dret a la compensació, i la declaració de restitució constituirà títol suficient per a la inscripció dels béns i drets en el Registre de la Propietat.

2. En els casos en els quals, havent-se acreditat el perjudici patrimonial patit pel partit polític, no hagués pogut determinar-se ni tan sols per indicis la totalitat dels elements del mateix, el Consell de Ministres podrà fixar equitativament una compensació.

Article 7. Ajornament de la restitució o compensació

En el cas que a l'empara d'aquesta llei calgués restituir béns o drets afectats al domini públic, el Consell de Ministres, en un termini no superior a tres mesos des del reconeixement, podrà optar, en resolució motivada, per la seva compensació o restitució. En aquest darrer cas podrà ajornar la seva efectivitat per un període màxim de dos anys fixant una indemnització complementària.

Igualment, i en els termes que es determinin reglamentàriament, el Consell de Ministres podrà acordar en resolució motivada un ajornament en el pagament de les compensacions pecuniàries que es reconeguin o el fraccionament del pagament al qual poguessin estar obligats els beneficiaris de restitucions en els supòsits contemplats en aquesta llei. Els referits ajornaments no excediran de quatre anys i reportaran, en ambdós casos, l'interès legal dels diners.

Article 8. Exempcions tributàries

1. La restitució de béns i drets de contingut patrimonial i la compensació pecuniària previstes en la present Llei no s'integraran en la base imposable de l'Impost sobre Societats dels partits polítics i de les persones jurídiques a ells vinculades, i quan impliquin la realització d'algun dels fets imposables de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, estarà exempte del mateix.

El que disposa el paràgraf anterior s'entén sense perjudici dels règims fiscals forals vigents en els Territoris Històrics del País Basc i del règim de Conveni Econòmic amb Navarra.

2. Els instruments públics, documents, inscripcions o assentaments que, si escau, es practiquin en el Registre de la Propietat o altres Registres públics, gaudiran dels mateixos beneficis que els establerts a favor de l'Estat en la legislació vigent respecte als honoraris que haguessin de satisfer-se.

Article 9. Recursos

Els acords del Consell de Ministres adoptats a l'empara de la present Llei posaran fi a la via administrativa, i contra els mateixos podrà interposar-se recurs contenciós administratiu.

Disposició addicional única

(Derogada)

Disposició derogatòria única. Derogació normativa

Queden derogades totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposin al que estableix la present Llei.

Disposició final primera. Desplegament reglamentari

El Govern, a proposta del Ministeri amb competència en matèria de Memòria Democràtica, i amb l'informe previ dels Ministeris amb competència en matèria d'Hisenda i Justícia, desplegarà reglamentàriament el que disposa aquesta llei.

Disposició final segona. Entrada en vigor

La present Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat».

Font i provença

Títol original: Ley 43/1998, de 15 de diciembre, de Restitución o Compensación a los Partidos Políticos de Bienes y Derechos Incautados en aplicación de la normativa sobre responsabilidades políticas del período 1936-1939. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 6241e46ed1ae).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.