Llei 26/2007, de 23 d'octubre, de Responsabilitat Mediambiental

Article 1. Objecte.

Aquesta llei regula la responsabilitat dels operadors de prevenir, evitar i reparar els danys mediambientals, de conformitat amb l'article 45 de la Constitució i amb els principis de prevenció i «qui contamina paga».

Article 2. Definicions.

Als efectes de la present llei, s'entendrà per:

1. «Dany mediambiental»: a) Els danys a les espècies silvestres i als hàbitats, és a dir, qualsevol dany que produeixi efectes adversos significatius en la possibilitat d'assolir o de mantenir l'estat favorable de conservació d'aquests hàbitats o espècies. El caràcter significatiu d'aquests efectes s'avaluarà en relació amb l'estat bàsic, tenint en compte els criteris exposats en l'annex I. b) Els danys a les aigües, entesos com qualsevol dany que produeixi efectes adversos significatius en l'estat ecològic, químic i quantitatiu de les masses d'aigües superficials o subterrànies, o en el potencial ecològic de les masses d'aigua artificials i molt modificades; i en l'estat mediambiental de les aigües marines. c) Els danys a la ribera del mar i de les ries, entesos com qualsevol dany que produeixi efectes adversos significatius sobre la seva integritat física i adequada conservació. d) Els danys al sòl, és a dir, qualsevol contaminació del sòl que suposi un risc significatiu que es produeixin efectes adversos per a la salut humana o per al medi ambient deguts al dipòsit, abocament o introducció directes o indirectes de substàncies, preparats, organismes o microorganismes en el sòl o en el subsòl.

2. «Danys»: El canvi advers i mesurable d'un recurs natural o el perjudici d'un servei de recursos naturals, tant si es produeix de manera directa com indirecta. Queden inclosos en el concepte de dany aquells danys mediambientals que hagin estat ocasionats pels elements transportats per l'aire.

3. «Risc»: Funció de la probabilitat d'ocurrència d'un succés i de la quantia del dany que pot provocar.

4. «Espècies silvestres»: Les espècies de la flora i de la fauna que estiguin esmentades en l'article 2.3 a) de la Directiva 2004/35/CE o que estiguin protegides per la legislació comunitària, estatal o autonòmica, i pels tractats internacionals en els quals Espanya sigui part, que es trobin en estat silvestre en el territori espanyol.

5. «Hàbitat»: Les zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, esmentades en l'article 2.3 b) de la Directiva 2004/35/CE o protegides per altres normes comunitàries, per la legislació estatal o autonòmica, o pels tractats internacionals en els quals Espanya sigui part.

6. «Estat de conservació»: a) Respecte d'un hàbitat, la suma d'influències que actuen sobre ell i sobre les seves espècies típiques que puguin afectar a llarg termini la seva distribució natural, la seva estructura i les seves funcions, i la supervivència a llarg termini de les seves espècies típiques. b) Respecte d'una espècie, la suma d'influències que actuen sobre ella que puguin afectar la seva distribució a llarg termini i l'abundància de les seves poblacions.

7. «Aigües»: Totes les aigües continentals, tant superficials com subterrànies, costaneres i de transició definides en el text refós de la Llei d'Aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol.

8. «Ribera del mar i de les ries»: Els béns de domini públic maritimoterrestre regulats en l'article 3.1 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes.

9. «Sòl»: La capa superior de l'escorça terrestre, situada entre el llit rocós i la superfície, composta per partícules minerals, matèria orgànica, aigua, aire i organismes vius.

10. «Operador»: Qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que exerceixi una activitat econòmica o professional o que, en virtut de qualsevol títol, controli aquesta activitat o tingui un poder econòmic determinant sobre el seu funcionament tècnic.

11. «Activitat econòmica o professional»: Tota aquella realitzada amb ocasió d'una activitat d'índole econòmica, un negoci o una empresa, amb independència del seu caràcter públic o privat i de si té o no finalitats lucratives.

12. «Emissió»: L'alliberament al medi ambient, derivat d'activitats humanes, de substàncies, preparats, organismes o microorganismes.

13. «Amenaça imminent de danys»: Una probabilitat suficient que es produeixin danys mediambientals en un futur proper.

14. «Mesura preventiva» o «mesura de prevenció»: Aquella adoptada com a resposta a un succés, a un acte o a una omissió que hagi suposat una amenaça imminent de dany mediambiental, amb l'objectiu d'impedir-ne la producció o reduir al màxim el dany.

15. «Mesura d'evitació de nous danys»: Aquella que, ja produït un dany mediambiental, té per finalitat limitar o impedir danys mediambientals majors, controlant, contenint o eliminant els factors que han originat el dany.

16. «Mesura reparadora» o «mesura de reparació»: Tota acció o conjunt d'accions, incloses les de caràcter provisional, que tingui per objecte reparar, restaurar o reemplaçar els recursos naturals i serveis de recursos naturals danyats.

17. «Recurs natural»: Les espècies silvestres i els hàbitats, l'aigua, la ribera del mar i de les ries i el sòl.

18. «Serveis de recursos naturals»: Les funcions que exerceix un recurs natural en benefici d'un altre recurs natural o del públic.

19. «Estat bàsic»: Aquell en el qual, de no haver-se produït el dany mediambiental, s'haurien trobat els recursos naturals i els serveis de recursos naturals en el moment en què van patir el dany.

20. «Recuperació», inclosa la «recuperació natural»: Tractant-se de les aigües i de les espècies silvestres i els hàbitats, el retorn dels recursos naturals i els serveis de recursos naturals danyats al seu estat bàsic; tractant-se dels danys al sòl, a més, l'eliminació de qualsevol risc significatiu que es produeixin efectes adversos per a la salut humana.

21. «Costos»: Tot despesa justificada per la necessitat de garantir una aplicació adequada i eficaç d'aquesta llei davant un supòsit de dany mediambiental o d'amenaça de dany mediambiental.

22. «Autoritat competent»: Aquella encarregada d'exercir les comeses previstes en la present llei, que designin en el seu àmbit respectiu de competències l'Administració General de l'Estat, les comunitats autònomes i les ciutats de Ceuta i Melilla.

23. «Públic»: Qualsevol persona física o jurídica, i les seves associacions, organitzacions i grups constituïts d'acord amb la normativa que els sigui d'aplicació.

Article 3. Àmbit d'aplicació.

1. Aquesta llei s'aplicarà als danys mediambientals i a les amenaces imminents que es produeixin, quan hagin estat causats per les activitats econòmiques o professionals enumerades en l'annex III, encara que no hi hagi dol, culpa o negligència. Es presumirà, llevat de prova en contrari, que una activitat econòmica o professional de les enumerades en l'annex III ha causat el dany o l'amenaça imminent quan, atesa la seva naturalesa intrínseca o la forma en la qual s'ha desenvolupat, sigui apropiada per causar-lo.

2. Aquesta llei també s'aplicarà als danys mediambientals i a les amenaces imminents causats per activitats econòmiques o professionals diferents de les enumerades en l'annex III, en els termes següents: a) Quan hi hagi dol, culpa o negligència, seran exigibles les mesures de prevenció, d'evitació i de reparació. b) Quan no hi hagi dol, culpa o negligència, seran exigibles les mesures de prevenció i d'evitació.

3. Aquesta llei només s'aplicarà als danys mediambientals, o a l'amenaça imminent d'aquests danys, causats per una contaminació de caràcter difús, quan sigui possible establir un vincle causal entre els danys i les activitats d'operadors concrets.

4. Aquesta llei no s'aplicarà als danys mediambientals ni a les amenaces imminents quan hagin estat ocasionats per: a) un acte derivat d'un conflicte armat, d'hostilitats, de guerra civil o d'una insurrecció; b) un fenomen natural de caràcter excepcional, inevitable i irresistible; c) les activitats el principal propòsit de les quals sigui servir a la defensa nacional o a la seguretat internacional.

5. Aquesta llei no s'aplicarà als danys mediambientals: a) quan tinguin el seu origen en un succés les conseqüències del qual quant a responsabilitat o a indemnització estiguin establertes per algun dels convenis internacionals enumerats en l'annex IV; b) als riscos nuclears ni als danys causats per activitats que emprin materials nuclears regulats per normativa derivada del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica.

6. En el cas d'obres públiques d'interès general, competència de l'Administració General de l'Estat, aquesta llei s'aplicarà als danys causats a les espècies i als hàbitats protegits, a les aigües, al sòl i a la ribera del mar i de les ries, i a les amenaces imminents que es produeixin, quan hagin estat causats per les activitats econòmiques o professionals enumerades en l'annex III.

Article 4. Àmbit temporal de la responsabilitat mediambiental.

Aquesta llei no serà d'aplicació als danys mediambientals si han transcorregut més de trenta anys des que va tenir lloc l'emissió, el succés o l'incident que els va causar.

El termini es computarà des del dia en el qual hagi acabat completament o s'hagi produït per última vegada l'emissió, el succés o l'incident causant del dany.

Article 5. Danys a particulars.

1. Aquesta llei no empara l'exercici d'accions per lesions causades a les persones, als danys causats a la propietat privada, a cap tipus de pèrdua econòmica ni afecta cap dret relatiu a aquest tipus de danys o qualssevol altres danys patrimonials que no tinguin la condició de danys mediambientals, encara que siguin conseqüència dels mateixos fets que donen origen a responsabilitat mediambiental.

2. Els particulars perjudicats a que fa referència l'apartat anterior no podran exigir reparació ni indemnització pels danys mediambientals que se'ls hagin irrogat, en la mesura en la qual aquests danys quedin reparats per l'aplicació d'aquesta llei.

3. En cap cas les reclamacions dels particulars perjudicats en qualssevol processos o procediments alliberaran l'operador responsable de l'adopció plena i efectiva de les mesures de prevenció, d'evitació o de reparació que resultin de l'aplicació d'aquesta llei.

Article 6. Concurrència entre la responsabilitat mediambiental i les sancions penals i administratives.

1. Sense perjudici del que estableix l'article 36.3, la responsabilitat establerta en aquesta llei serà compatible amb les penes o sancions administratives que escaigui imposar pels mateixos fets que l'hagin originada.

2. En els supòsits de concurrència de responsabilitat mediambiental amb procediments penals o sancionadors s'aplicaran les regles següents: a) Aquesta llei s'aplicarà, en tot cas, a la reparació dels danys mediambientals causats pels operadors d'activitats econòmiques o professionals enumerades en l'annex III. b) Aquesta llei s'aplicarà, en tot cas, a l'adopció de mesures de prevenció i d'evitació de nous danys, per part de tots els operadors d'activitats econòmiques o professionals. c) L'adopció de les mesures de reparació de danys mediambientals causats per activitats econòmiques o professionals diferents de les enumerades en l'annex III serà exigible únicament quan en el procediment administratiu o penal corresponent s'hagi determinat el dol, la culpa o la negligència.

3. Si per aplicació d'altres lleis s'hagués aconseguit la prevenció, l'evitació i la reparació de danys mediambientals a costa del responsable, no serà necessari tramitar les actuacions previstes en aquesta llei.

Article 7. Competències administratives.

1. El desenvolupament legislatiu i l'execució d'aquesta llei corresponen a les comunitats autònomes en el territori de les quals es localitzin els danys causats o l'amenaça imminent. En els mateixos supòsits, correspon a les ciutats de Ceuta i de Melilla l'execució d'aquesta llei.

2. Si el dany o l'amenaça afecta conques hidrogràfiques de gestió estatal o béns de domini públic de titularitat estatal, serà preceptiu l'informe de l'òrgan estatal competent, i vinculant exclusivament quant a les mesures que s'hagin d'adoptar respecte d'aquests béns.

3. Quan, en virtut de la legislació d'aigües i de costes, correspongui a l'Administració General de l'Estat vetllar per la protecció dels béns de domini públic de titularitat estatal, aquella aplicarà aquesta llei en el seu àmbit de competències.

4. Quan estiguin afectats els territoris de diverses comunitats autònomes o quan hagin d'actuar aquelles i l'Administració General de l'Estat, les administracions afectades establiran aquells mecanismes de col·laboració que estimin pertinents.

5. En qualsevol supòsit en el qual les decisions o les actuacions de l'Administració actuant puguin afectar els interessos o les competències d'altres, aquella haurà de recaptar informe d'aquelles abans de resoldre.

6. Amb caràcter excepcional i quan ho requereixin motius d'extraordinària gravetat o urgència, l'Administració General de l'Estat podrà promoure, coordinar o adoptar quantes mesures siguin necessàries per evitar danys mediambientals irreparables o per protegir la salut humana.

7. Correspon a l'Administració General de l'Estat, a través de la instrucció prèvia del procediment corresponent de responsabilitat per danys al medi ambient previstos en aquesta llei, exigir l'adopció de les mesures de prevenció, evitació i reparació que escaiguin, quan es tracti d'obres públiques d'interès general de la seva competència.

Article 8. Danys transfronterers.

1. Quan un dany mediambiental o una amenaça imminent afecti o pugui afectar un altre estat membre de la Unió Europea, l'autoritat competent que en tingui coneixement ho comunicarà de forma immediata al Ministeri de Medi Ambient.

2. El Ministeri de Medi Ambient, en col·laboració amb l'autoritat competent afectada i a través del Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació, adoptarà les mesures pertinents per facilitar informació als estats membres afectats i establir mecanismes de col·laboració.

3. Quan una autoritat espanyola competent identifiqui un dany o una amenaça imminent per al seu territori ocasionat per una activitat econòmica o professional en el territori d'un altre estat membre de la Unió Europea, informarà la Comissió Europea o qualsevol altre estat membre afectat, a través del Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació.

Article 9. Responsabilitat dels operadors.

1. Els operadors de les activitats econòmiques o professionals incloses en aquesta llei estan obligats a adoptar i a executar les mesures de prevenció, d'evitació i de reparació de danys mediambientals i a sufragar els seus costos, qualsevol que sigui la seva quantia, quan en resultin responsables. El compliment dels requisits i de les condicions establerts per les normes legals i reglamentàries no exonerarà els operadors inclosos en l'annex III de responsabilitat mediambiental, sense perjudici del que disposa l'article 14.

2. Els operadors de qualsevol activitat econòmica o professional inclosa en aquesta llei estan obligats a comunicar de forma immediata a l'autoritat competent l'existència de danys mediambientals o l'amenaça imminent d'aquests danys.

3. Els operadors d'activitats econòmiques o professionals incloses en aquesta llei estan obligats a col·laborar en la definició de les mesures reparadores i en l'execució de les adoptades per l'autoritat competent.

4. L'Administració pública que hagi adjudicat un contracte o autoritzat una activitat el desenvolupament de la qual hagi donat lloc a danys mediambientals col·laborarà amb l'autoritat competent, sense que se'n derivi responsabilitat mediambiental de l'Administració pública per les actuacions de l'operador, llevat del supòsit previst en l'article 14.1.b).

Article 10. Responsabilitat dels grups de societats.

En el supòsit que l'operador sigui una societat mercantil que formi part d'un grup de societats, d'acord amb el que preveu l'article 42.1 del Codi de Comerç, la responsabilitat mediambiental regulada en aquesta llei podrà estendre's igualment a la societat dominant quan l'autoritat competent apreciï utilització abusiva de la persona jurídica o frau de llei.

Article 11. Pluralitat de responsables d'un mateix dany.

En els supòsits en els quals existeixi una pluralitat d'operadors i es provi la seva participació en la causació del dany o de l'amenaça imminent de causar-lo, la responsabilitat serà mancomunada, llevat que per llei especial que resulti aplicable es disposi una altra cosa.

Article 12. Mort o extinció de les persones responsables.

En els casos de mort o extinció de les persones responsables d'acord amb aquesta llei, els seus deures i, en particular, les seves obligacions pecuniàries subsegüents, es transmettran i s'exigiran d'acord amb el que es disposa per a les obligacions tributàries.

Article 13. Responsables solidaris i subsidiaris.

1. Seran responsables solidaris del pagament de les obligacions pecuniàries que resultin d'aquesta llei els subjectes a els quals fa referència l'article 42.2 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

2. Seran responsables subsidiaris dels deures imposats en aquesta llei i, en particular, de les obligacions pecuniàries corresponents: a) Els gestors i administradors de fet i de dret de les persones jurídiques la conducta de les quals hagi estat determinant de la responsabilitat d'aquelles. b) Els gestors o administradors d'aquelles persones jurídiques que hagin cessat en les seves activitats. c) Els qui succeeixin per qualsevol concepte el responsable en la titularitat o en l'exercici de l'activitat causant del dany. d) Els integrants d'administracions concursals i els liquidadors de persones jurídiques.

3. Aquestes responsabilitats pecuniàries es declararan i s'exigiran en els procediments d'execució, en els termes establerts en la legislació tributària i de recaptació d'ingressos de dret públic.

Article 14. Inexigibilitat de l'obligació de sufragar els costos.

1. L'operador no estarà obligat a sufragar els costos imputables a les mesures de prevenció, d'evitació i de reparació de danys quan demostri que els danys mediambientals o l'amenaça imminent d'aquests danys es van produir exclusivament per qualsevol de les causes següents: a) L'actuació d'un tercer aliè a l'àmbit de l'organització de l'activitat de que es tracti i independent d'ella, malgrat l'existència de mesures de seguretat adequades. b) El compliment d'una ordre o instrucció obligatòria dictada per una autoritat pública competent, incloent-hi les ordres donades en execució d'un contracte a que fa referència la legislació de contractes de les administracions públiques.

2. L'operador no estarà obligat a sufragar el cost imputable a les mesures reparadores quan demostri que no ha incorregut en culpa, dol o negligència i que concorre alguna de les circumstàncies següents: a) Que l'emissió o el fet que sigui causa directa del dany mediambiental constitueixi l'objecte exprés i específic d'una autorització administrativa atorgada de conformitat amb la normativa aplicable a les activitats enumerades en l'annex III. b) Que l'operador provi que el dany mediambiental va ser causat per una activitat, una emissió, o la utilització d'un producte que, en el moment de realitzar-se o utilitzar-se, no eren considerats com a potencialment perjudicials per al medi ambient d'acord amb l'estat dels coneixements científics i tècnics existents en aquell moment.

3. Quan concorrin les circumstàncies previstes en els apartats 1 i 2, l'operador estarà obligat, en tot cas, a adoptar i a executar les mesures de prevenció, d'evitació i de reparació de danys mediambientals. Els costos en els quals hagués incorregut es recuperaran en els termes previstos en l'article 15.

Article 15. Recuperació de costos.

1. Quan de conformitat amb el que disposa l'article 14.1 l'operador no estigui obligat a sufragar els costos imputables a les mesures de prevenció, d'evitació o de reparació de danys mediambientals, podrà recuperar-los exercint les accions de repetició davant tercers a que fa referència l'article 16 o reclamant la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques al servei de les quals es trobi l'autoritat pública que va impartir l'ordre o la instrucció.

2. En els supòsits previstos en l'article 14.2, l'operador tindrà dret a recuperar els costos imputables a les mesures de reparació de danys mediambientals en els termes establerts en la normativa autonòmica, llevat del que es disposa en l'article 34.

Article 16. Accions davant tercers.

1. L'operador que hagués adoptat mesures de prevenció, d'evitació de nous danys o de reparació podrà exercir accions de repetició contra qualssevol altres persones que, a l'empara d'aquesta o de qualsevol altra norma, siguin causants o responsables, amb culpa o sense, del dany mediambiental o de l'amenaça de dany mediambiental que hagi motivat l'adopció d'aquelles mesures.

2. Quan el dany o l'amenaça de dany siguin causats per l'ús d'un producte, l'operador podrà reclamar al fabricant, a l'importador o al subministrador l'import dels costos en els quals hagi incorregut, sempre que l'operador s'hagi ajustat estrictament en el desenvolupament de la seva activitat a les condicions establertes per a l'ús del producte i a la normativa vigent en el moment de produir-se l'emissió o el fet causant del dany mediambiental.

Article 17. Obligacions de l'operador en matèria de prevenció i d'evitació de nous danys.

1. Davant d'una amenaça imminent de danys mediambientals originada per qualsevol activitat econòmica o professional, l'operador d'aquesta activitat té el deure d'adoptar sense demora i sense necessitat d'advertiment, de requeriment o d'acte administratiu previ les mesures preventives apropiades.

2. Així mateix, quan s'hagin produït danys mediambientals causats per qualsevol activitat econòmica o professional, l'operador d'aquesta activitat té el deure d'adoptar en els mateixos termes les mesures apropiades d'evitació de nous danys.

3. Per a la determinació de les mesures de prevenció i d'evitació de nous danys s'atendrà, en la mesura del possible, als criteris establerts en el punt 1.3 de l'annex II.

4. Els operadors posaran en coneixement immediat de l'autoritat competent tots els aspectes relatius als danys mediambientals o a l'amenaça d'aquests danys, i les mesures de prevenció i evitació adoptades.

Article 17 bis. Foment de les mesures de prevenció i evitació de danys mediambientals.

Les autoritats competents adoptaran mesures per impulsar la realització voluntària d'anàlisis de riscos mediambientals entre els operadors de qualsevol activitat susceptible d'ocasionar danys mediambientals, amb la finalitat d'aconseguir una gestió adequada del risc mediambiental de l'activitat.

Article 18. Potestats administratives en matèria de prevenció o d'evitació de nous danys.

L'autoritat competent, quan consideri que existeix amenaça de danys o de producció de nous danys, podrà adoptar en qualsevol moment i mitjançant resolució motivada dictada de conformitat amb el que estableix el capítol VI, qualsevol de les decisions següents: a) Exigir a l'operador que faciliti informació sobre tota amenaça imminent de producció de dany mediambiental quan hi hagi indicis que es produirà. b) Exigir a l'operador que adopti immediatament les mesures encaminades a prevenir i a evitar aquests danys. c) Donar a l'operador instruccions de compliment obligatori sobre les mesures de prevenció o d'evitació de nous danys que hagi d'adoptar. d) Executar a costa del subjecte responsable les mesures de prevenció o d'evitació quan concorrin les circumstàncies previstes en els articles 23 i 47.

Article 19. Obligacions de l'operador en matèria de reparació.

1. L'operador de qualsevol de les activitats econòmiques o professionals enumerades en l'annex III que causi danys mediambientals com a conseqüència del desenvolupament d'aquestes activitats està obligat a posar-ho en coneixement immediat de l'autoritat competent i a adoptar les mesures de reparació que escaiguin de conformitat amb el que disposa aquesta llei, encara que no hagi incorregut en dol, culpa o negligència.

2. L'operador d'una activitat econòmica o professional no enumerada en l'annex III que causi danys mediambientals com a conseqüència del desenvolupament d'aquesta activitat està obligat a posar-ho en coneixement immediat de l'autoritat competent i a adoptar les mesures d'evitació i, només quan hi hagi dol, culpa o negligència, a adoptar les mesures reparadores. En tot cas, queden obligats a l'adopció de mesures de reparació els operadors que hagin incomplit els deures relatius a les mesures de prevenció i d'evitació de danys.

Article 20. Mesures de reparació.

1. De conformitat amb el que disposa l'article 19, quan s'hagin produït danys mediambientals, l'operador, sense demora i sense necessitat d'advertiment, de requeriment o d'acte administratiu previ: a) Adoptarà totes aquelles mesures provisionals necessàries per, de forma immediata, reparar, restaurar o reemplaçar els recursos naturals i serveis de recursos naturals danyats. b) Sotmetrà a l'aprovació de l'autoritat competent una proposta de mesures reparadores dels danys mediambientals causats elaborada d'acord amb el que preveu l'annex II.

2. Quan fos possible, l'autoritat competent habilitarà l'operador perquè aquest pugui optar entre diverses mesures adequades o entre diverses formes d'execució.

3. Quan s'hagin produït diversos danys mediambientals, de manera que resulti impossible que totes les mesures reparadores necessàries s'adoptin al mateix temps, la resolució fixarà l'ordre de prioritats que s'haurà d'observar.

Article 21. Potestats administratives en matèria de reparació de danys.

L'autoritat competent, davant un supòsit de dany mediambiental, podrà adoptar en qualsevol moment i mitjançant resolució motivada dictada de conformitat amb el que estableix el capítol VI qualsevol de les decisions següents: a) Exigir a l'operador que faciliti informació addicional relativa als danys produïts. b) Adoptar, exigir a l'operador que adopti o donar instruccions a l'operador respecte de totes les mesures de caràcter urgent possibles. c) Exigir a l'operador que adopti les mesures reparadores necessàries d'acord amb el que preveu l'annex II. d) Donar a l'operador instruccions de compliment obligatori sobre les mesures reparadores que hagi d'adoptar. e) Executar a costa del subjecte responsable les mesures reparadores quan concorrin les circumstàncies previstes en els articles 23 i 47.

Article 22. Incompliment de les obligacions de prevenció, d'evitació o de reparació del dany mediambiental.

1. L'autoritat competent vetllarà perquè l'operador adopti les mesures de prevenció, d'evitació o de reparació dels danys mediambientals, i perquè observi les altres obligacions establertes en aquesta llei.

2. En cas d'incompliment total o parcial dels deures dels operadors de portar a terme les mesures de prevenció, d'evitació o de reparació dels danys mediambientals, l'autoritat competent dictarà resolució motivada requerint-ne el compliment.

3. El que disposa l'apartat anterior s'entén sense perjudici de l'aplicació del règim sancionador que correspongui com a conseqüència de l'incompliment esmentat.

Article 23. Actuació directa de l'Administració.

1. Per requerir-ho la protecció més eficaç dels recursos naturals i dels serveis que aquests presten, l'autoritat competent podrà acordar i executar per si mateixa les mesures de prevenció, d'evitació de nous danys o de reparació previstes en aquesta llei, atenent, entre d'altres, les circumstàncies següents: a) Que no s'hagi pogut identificar l'operador responsable i no es pugui esperar a fer-ho sense perill que es produeixin danys mediambientals. b) Que hi hagi diversos operadors responsables i no sigui possible una distribució eficaç en el temps i en l'espai. c) Que es requereixin estudis, coneixements o mitjans tècnics que així ho aconsellin. d) Que siguin necessàries actuacions en béns de les administracions públiques o en els de propietat privada de tercers. e) Que la gravetat i la transcendència del dany així ho exigeixin.

2. En casos d'emergència, l'autoritat competent podrà actuar sense necessitat de tramitar el procediment previst en aquesta llei.

3. L'autoritat competent recuperarà de l'operador o, quan escaigui, del tercer que hagi causat el dany o l'amenaça imminent de dany, els costos en els quals hagi incorregut per l'adopció d'aquelles mesures.

Article 24. Constitució d'una garantia financera obligatòria.

1. Els operadors de les activitats incloses en l'annex III, sense perjudici de les exempcions previstes en l'article 28, hauran de disposar d'una garantia financera que els permeti fer front a la responsabilitat mediambiental inherent a l'activitat que pretenguin desenvolupar.

2. La quantitat que, com a mínim, haurà de quedar garantida serà determinada per l'operador d'acord amb la intensitat i extensió del dany que l'activitat de l'operador pugui causar, de conformitat amb els criteris que s'establiran reglamentàriament.

3. Els operadors hauran de comunicar a l'autoritat competent la constitució de la garantia financera a la qual estiguin obligats d'acord amb l'apartat primer d'aquest article.

Article 25. Responsabilitat coberta per la garantia.

1. La quantia garantida estarà destinada específicament i exclusivament a cobrir les responsabilitats mediambientals de l'operador que es derivin de la seva activitat econòmica o professional.

2. La garantia regulada en aquesta secció serà aliena i independent de la cobertura de qualsevol altra responsabilitat, ja sigui penal, civil, administrativa o d'altres fets qualssevol, i en conseqüència no quedarà reduïda o esgotada per despeses, reclamacions o exigències no relacionades amb les responsabilitats mediambientals esmentades.

Article 26. Modalitats.

La garantia financera podrà constituir-se a través de qualsevol de les modalitats següents, que podran ser alternatives o complementàries entre si: a) Una pòlissa d'assegurança que s'ajusti a la Llei 50/1980, de 8 d'octubre, de Contracte d'Assegurança, subscrita amb una entitat asseguradora autoritzada per operar a Espanya. b) L'obtenció d'un aval concedit per alguna entitat financera autoritzada per operar a Espanya. c) La constitució d'una reserva tècnica mitjançant la dotació d'un fons «ad hoc» amb materialització en inversions financeres avalades pel sector públic.

Article 27. Subjectes garantits.

Tindrà la consideració de subjecte garantit l'operador de l'activitat econòmica o professional, i podran igualment figurar com a subjectes garantits addicionals els subcontractistes, els professionals que col·laborin amb aquest operador en la realització de l'activitat autoritzada i la persona o entitat titular de les instal·lacions en les quals es realitzi l'activitat.

Article 28. Exempcions de constitució de garantia financera obligatòria.

Queden exempts de constituir garantia financera obligatòria: a) Els operadors d'aquelles activitats susceptibles d'ocasionar danys la reparació dels quals s'avaluï per una quantitat inferior a 300.000 euros. b) Els operadors d'activitats susceptibles d'ocasionar danys la reparació dels quals s'avaluï per una quantitat compresa entre 300.000 i 2.000.000 d'euros que acreditin que estan adherits amb caràcter permanent i continuat al sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals (EMAS) o al sistema de gestió mediambiental UNE-EN ISO 14001 vigent. c) La utilització dels productes fitosanitaris i biocides referits en l'apartat 8.c) i d) de l'annex III, amb finalitats agropecuàries i forestals. d) Els operadors de les activitats que s'estableixin reglamentàriament atenent al seu escàs potencial de generar danys mediambientals i baix nivell d'accidentalitat.

Article 29. Costos coberts.

El contingut de la garantia que es presti a través de les modalitats contemplades en l'article 26 haurà de contemplar la cobertura dels costos derivats de: a) Les obligacions de l'operador regulades en l'article 17. b) Les obligacions de l'operador regulades en els articles 19 i 20.

Article 30. Límits quantitatius de la garantia.

1. La cobertura de la garantia financera obligatòria mai no serà superior a 20.000.000 d'euros. En qualsevol cas, la constitució d'aquesta garantia per la cobertura màxima no eximeix els operadors de comunicar la constitució de la garantia financera a l'autoritat competent.

2. El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, escoltat la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions, podrà promulgar disposicions per les quals es reguli el contingut mínim i les limitacions que seran admissibles.

Article 31. Vigència de la garantia.

1. La garantia haurà de quedar constituïda de manera que, des de la data d'efectivitat de la seva exigència, quedin coberts per ella tots els esdeveniments causants de dany mediambiental que s'iniciïn després d'aquesta data. L'operador haurà de mantenir la garantia en vigor durant tot el període d'activitat i fins al seu cessament efectiu.

2. L'esgotament de les garanties o la seva reducció en més d'un 50 per cent determinarà l'obligació de l'operador de reposar-les en un termini de sis mesos.

Article 32. Limitacions de l'àmbit temporal de la garantia.

1. Podrà limitar-se l'àmbit temporal de la garantia, de manera que quedin incloses aquelles responsabilitats en les quals es donin conjuntament les circumstàncies següents: a) Que el començament de l'emissió causant de la contaminació o el començament de la situació de risc imminent de contaminació sigui identificat i es demostri que ha ocorregut dins del període de la garantia. b) Que la primera manifestació constatable de la contaminació s'hagi produït dins del període de la garantia o dins del termini de tres anys a comptar des de la terminació de la mateixa. c) Que la reclamació a l'operador per la contaminació hagi tingut lloc dins del període de garantia o dins del termini de tres anys a comptar des de la terminació de la mateixa.

2. Als efectes del que es disposa en l'apartat anterior, es considerarà fet generador la contaminació que es produeixi de forma accidental i aleatòria, és a dir, que sigui extraordinària i que no s'hagi generat per causes intencionals, conseqüència normal de la possessió d'edificis o instal·lacions, o per mala utilització conscient o falta o defecte de manteniment.

Article 33. Fons de compensació de danys mediambientals del Consorci de Compensació d'Assegurances.

1. El Consorci de Compensació d'Assegurances administrarà i gestionarà de forma independent financerament i comptablement respecte de la resta de les activitats que realitza, un Fons de compensació de danys mediambientals que es constituirà amb les aportacions dels operadors que contractin una assegurança per garantir la seva responsabilitat mediambiental, mitjançant un recàrrec sobre la prima d'aquesta assegurança. El Fons estarà destinat a prolongar la cobertura per a les responsabilitats assegurades en la pòlissa original per aquells danys que, havent estat causats per les activitats autoritzades durant el període de vigència de l'assegurança, es manifestin o es reclamin després del transcurs dels terminis admesos en la pòlissa.

2. Les responsabilitats del Fons es correspondran en cada cas amb els imports que, d'acord amb cada tipus d'activitat, hagin estat determinats de conformitat amb el que preveu l'article 24.

Article 34. Fons estatal de reparació de danys mediambientals.

1. Es crea un Fons estatal de reparació de danys mediambientals destinat a sufragar els costos derivats de mesures de prevenció, d'evitació o de reparació dels béns de domini públic de titularitat estatal quan sigui d'aplicació el que es disposa en l'article 7.3, en connexió amb els articles 14.2 i 15.2. Aquest Fons serà gestionat pel Ministeri de Medi Ambient i es dotarà amb recursos procedents dels Pressupostos Generals de l'Estat.

2. Les comunitats autònomes podran participar en el finançament i gestió del Fons estatal de reparació de danys mediambientals, a través de qualsevol dels instruments de col·laboració previstos en el títol I de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

Article 35. Subjectes responsables de les infraccions.

Podran ser sancionades pels fets constitutius de les infraccions administratives regulades en aquest capítol les persones físiques i jurídiques privades que siguin operadors d'activitats econòmiques o professionals i que en resultin responsables.

Article 36. Infraccions.

1. Són infraccions administratives les accions i les omissions que es tipifiquen en els articles següents, i les que, si escau, estableixi la legislació autonòmica de desenvolupament d'aquesta llei.

2. Si un mateix fet o omissió fos constitutiu de dues o més infraccions, es tindrà en consideració únicament aquella que comporti una sanció major.

3. No podran sancionar-se els fets que hagin estat sancionats penal o administrativament, en els casos en els quals s'apreciï identitat del subjecte, fet i fonament.

4. La tramitació d'un procediment sancionador per les infraccions regulades en aquest capítol no posposarà l'exigència de les obligacions d'adopció de mesures de prevenció, d'evitació de nous danys o de reparació previstes en aquesta llei.

Article 37. Classificació de les infraccions.

1. Les infraccions tipificades en aquesta llei es classifiquen en molt greus i en greus.

2. Són molt greus les infraccions següents: a) No adoptar les mesures preventives o d'evitació exigides per l'autoritat competent a l'operador en aplicació de l'article 17, quan això tingui com a resultat el dany que es pretenia evitar. b) No ajustar-se a les instruccions rebudes de l'autoritat competent en aplicació de l'article 18 en posar en pràctica les mesures preventives o d'evitació. c) No adoptar les mesures reparadores exigibles a l'operador en aplicació dels articles 19 i 20, quan això tingui com a resultat un detriment de l'eficàcia reparadora. d) No ajustar-se a les instruccions rebudes de l'autoritat competent en aplicació de l'article 21 en posar en pràctica les mesures reparadores. e) No informar l'autoritat competent de l'existència d'un dany mediambiental o d'una amenaça imminent de dany, o fer-ho amb demora injustificada, quan això tingués com a conseqüència que els seus efectes s'agreugessin. f) L'incompliment de l'obligació de subscriure en els termes previstos en aquesta llei les garanties financeres a les quals estigui obligat l'operador.

3. Són greus les infraccions següents: a) No adoptar les mesures preventives o d'evitació exigides per l'autoritat competent en aplicació de l'article 17, quan no sigui constitutiva d'infracció molt greu. b) No ajustar-se a les instruccions rebudes de l'autoritat competent en aplicació de l'article 18, quan no sigui constitutiva d'infracció molt greu. c) No adoptar les mesures reparadores exigides a l'operador per l'autoritat competent en aplicació de l'article 19, quan no sigui constitutiva d'infracció molt greu. d) No ajustar-se a les instruccions rebudes de l'autoritat competent en aplicació de l'article 21, quan no sigui constitutiva d'infracció molt greu. e) No informar l'autoritat competent de l'existència d'un dany mediambiental o d'una amenaça imminent de dany, quan no sigui constitutiva d'infracció molt greu. f) No facilitar la informació requerida per l'autoritat competent a l'operador, o fer-ho amb retard. g) No prestar l'operador afectat l'assistència que li fos requerida per l'autoritat competent per a l'execució de les mesures reparadores, preventives o d'evitació. h) L'omissió, la resistència o l'obstrucció d'aquelles actuacions que fossin de compliment obligatori.

Article 38. Sancions.

1. Les infraccions tipificades en l'article 37 donaran lloc a la imposició de totes o algunes de les sancions següents: a) En el cas d'infracció molt greu: 1r. Multa de 50.001 fins a 2.000.000 d'euros. 2n. Extinció de l'autorització o suspensió d'aquesta per un període mínim d'un any i màxim de dos anys. b) En el cas de les infraccions greus: 1r. Multa de 10.001 fins a 50.000 euros. 2n. Suspensió de l'autorització per un període màxim d'un any.

2. Si s'ocasionessin danys mediambientals o s'agreugessin els ja produïts com a conseqüència de l'omissió, retard, resistència o obstrucció per part de l'operador en el compliment d'obligacions previstes en aquesta llei, l'operador estarà obligat, en tot cas, a adoptar les mesures de prevenció, d'evitació i de reparació regulades en aquesta llei.

3. Anualment les autoritats competents donaran a conèixer, un cop fermes, les sancions imposades per les infraccions comeses de la llei, els fets constitutius d'aquestes infraccions, i la identitat dels operadors responsables.

Article 39. Graduació de sancions.

En la imposició de sancions les administracions públiques hauran de guardar la deguda adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada, considerant a tal efecte els criteris establerts en l'article 131 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

Article 40. Prescripció d'infraccions i de sancions.

1. Les infraccions molt greus prescriuran als tres anys i les greus als dos anys. El termini de prescripció començarà a comptar-se des del dia en el qual la infracció s'hagués comès o, quan es tracti d'una activitat continuada, des de la seva finalització.

2. Les sancions imposades per faltes greus prescriuran als dos anys i les imposades per faltes molt greus als tres anys. El termini de prescripció de les sancions començarà a comptar-se des del dia següent a aquell en el qual adquireixi fermesa la resolució per la qual s'imposa la sanció.

Article 41. Iniciació del procediment.

1. Els procediments d'exigència de la responsabilitat mediambiental regulats en aquesta llei s'iniciaran: a) D'ofici per acord motivat de l'òrgan competent, bé per pròpia iniciativa, bé com a conseqüència d'ordre superior, bé a petició raonada d'altres òrgans o bé per mitjà de denúncia. b) A sol·licitud de l'operador o de qualsevol altra persona interessada.

2. Quan la iniciació dels procediments d'exigència de responsabilitat mediambiental sigui instada per un interessat distint de l'operador, la sol·licitud es formalitzarà per escrit i especificarà en tot cas els danys o les amenaces de danys mediambientals als efectes previstos en aquesta llei.

3. L'òrgan competent es pronunciarà sobre l'admissió de la sol·licitud d'inici del procediment d'exigència de responsabilitat mediambiental i ho comunicarà al sol·licitant en el termini de 10 dies hàbils a comptar des de la recepció de la sol·licitud.

Article 42. Interessats.

1. Tindran la condició d'interessats als efectes del que preveu aquesta llei: a) Tota persona física o jurídica que es vegi o pugui veure's afectada per un dany mediambiental, i en la qual concorri qualsevol de les circumstàncies previstes en l'article 4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre. b) Qualssevol persones jurídiques sense ànim de lucre que acreditin el compliment dels requisits: que tinguin entre els fins acreditats en els seus estatuts la protecció del medi ambient; que s'haguessin constituït legalment almenys dos anys abans de l'exercici de l'acció; i que d'acord amb els seus estatuts desenvolupin la seva activitat en un àmbit territorial que resulti afectat. c) Els titulars dels terrenys en els quals hagin de realitzar-se mesures de prevenció, d'evitació o de reparació de danys mediambientals. d) Aquells altres que estableixi la legislació de les comunitats autònomes.

2. Els interessats podran formular les al·legacions que estimin oportunes i aportar la informació que considerin rellevant.

3. L'autoritat competent donarà audiència als titulars dels terrenys, a l'operador i als altres interessats perquè al·leguin el que estimin convenient.

Article 43. Accés a la informació.

El públic podrà sol·licitar a l'Administració pública la informació de la qual disposi sobre els danys mediambientals i sobre les mesures de prevenció, d'evitació o de reparació d'aquests danys.

Article 44. Mesures provisionals.

1. Durant la tramitació dels procediments es podran adoptar amb caràcter provisional totes aquelles mesures preventives i d'evitació de nous danys que siguin necessàries perquè no s'agreugi la situació, ni es causin danys mediambientals.

2. Amb la mateixa finalitat, es podran adoptar les mesures provisionals imprescindibles amb anterioritat a la iniciació del procediment.

3. Les mesures provisionals podran consistir a imposar a l'operador la realització de les actuacions que es jutgin necessàries i que, en cas d'incompliment, seran susceptibles d'execució forçosa.

Article 45. Resolució.

1. L'autoritat competent resoldrà motivadament i de forma expressa els procediments d'exigència de responsabilitat mediambiental, bé exigint a l'operador la responsabilitat mediambiental en la qual hagués incorregut, bé declarant que no existeix aquesta responsabilitat.

2. En la resolució es determinaran, almenys: a) Descripció de l'amenaça o del dany mediambiental que s'ha d'eliminar. b) Avaluació de l'amenaça o del dany mediambiental. c) Quan correspongui, definició de les mesures de prevenció o d'evitació de nous danys que s'hagin d'adoptar. d) Quan correspongui, definició de les mesures de reparació que s'hagin d'adoptar. e) Identificació del subjecte que ha d'aplicar les mesures. f) Termini conferit per a la seva execució. g) Quantia i obligació de pagament de les mesures que, si escau, hagués adoptat i executat l'autoritat competent. h) Identificació de les actuacions que, si escau, hagi de realitzar l'Administració pública.

3. L'autoritat competent haurà de resoldre i notificar en el termini màxim de sis mesos.

4. Les resolucions de l'autoritat competent seran recurribles d'acord amb el que preveu el títol VII de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

Article 46. Terminació convencional.

1. En qualsevol moment del procediment podran subscriure's acords entre l'autoritat competent per resoldre i l'operador o els operadors responsables amb la finalitat d'establir el contingut de la resolució final quant es refereix a: a) El contingut i abast de les mesures que hagi d'adoptar el responsable o responsables. b) La forma de la seva execució. c) Les fases i prioritats i els terminis parcials i totals d'execució. d) Els mitjans de direcció o control administratiu. e) Les garanties de compliment. f) Les mesures que hagi d'executar l'autoritat competent, a costa dels responsables.

2. Els acords hauran de garantir en tot cas els objectius d'aquesta llei.

3. Podran proposar l'acord l'autoritat competent i els operadors responsables. L'inici de les negociacions suspendrà el termini per resoldre per un període màxim de dos mesos.

4. Si estiguessin personats altres interessats, se'ls notificarà l'inici de les negociacions i se'ls donarà audiència per un termini de quinze dies hàbils.

5. Si s'assolís un acord, aquest s'incorporarà a la resolució llevat que l'òrgan competent per resoldre n'entengui necessari el rebuig o modificació per raons de legalitat.

6. Els acords seran vinculants per als signants. L'autoritat competent vetllarà pel seu compliment.

Article 47. Execució forçosa.

1. En cas d'incompliment, les resolucions administratives que imposin el deure de realitzar les mesures de prevenció, d'evitació i de reparació de danys mediambientals seran objecte d'execució forçosa, amb apercebiment previ.

2. L'autoritat competent procedirà a l'execució subsidiària, especialment quan el dany mediambiental sigui greu o l'amenaça de dany sigui imminent.

3. Quan s'estimés convenient, l'autoritat competent podrà imposar successivament fins a un màxim de cinc multes coercitives, cadascuna d'elles per un import màxim del deu per cent del cost estimat del conjunt de les mesures en execució.

Article 48. Recuperació de costos per part de l'Administració pública.

1. Quan l'autoritat competent hagi adoptat per si mateixa les mesures de prevenció, d'evitació de nous danys o de reparació d'acord amb el que estableixen els articles 23 i 47 exigirà a l'operador responsable l'obligació de satisfer els costos generats.

2. L'autoritat competent disposarà d'un termini de cinc anys per exigir a l'operador responsable l'obligació de satisfer les despeses a les quals fa referència l'apartat anterior.

3. El còmput del termini s'interromprà per: a) Qualsevol acció de l'autoritat competent realitzada amb coneixement formal del responsable. b) La instrucció de procés penal pels mateixos fets generadors de la responsabilitat regulada en aquesta llei. c) La sol·licitud d'interessats, amb coneixement formal del responsable. d) Qualsevol actuació de reconeixement de responsabilitat per part de l'obligat.

4. La resolució que imposi l'obligació de pagar els costos s'executarà de conformitat amb el que disposa l'article 10 de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària.

Article 49. Normativa aplicable.

En allò no previst en aquesta llei, els procediments que s'instrueixin en la seva aplicació es regiran per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, i per la legislació aplicable a cada Administració pública competent.