Text legal · Traducció no oficial

Llei 17/2014, de 23 de desembre, de representativitat de les organitzacions professionals agràries

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Llei 17/2014
Àmbit
Catalunya
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

La Llei 17/2014 estableix el marc legal per determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries davant l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic. Crea un model català propi d'eleccions agràries que substitueix el sistema anterior basat en les cambres agràries provincials, que queden extingides. La norma s'organitza en quatre capítols: el capítol preliminar fixa l'objecte i les definicions; el capítol primer regula el procés electoral (cens, administració electoral, campanyes, recursos); el capítol segon estableix el règim sancionador; el capítol tercer regula els despeses i la comptabilitat electorals; i el capítol quart, afegit pel Decret llei 32/2020, introdueix el sistema de vot electrònic. La llei s'acompanya de disposicions addicionals, una de transitòria, una de derogatòria i disposicions finals. Les organitzacions que obtenen almenys el 15 % dels vots vàlids s'erigeixen en les més representatives i exerceixen la representació institucional davant les administracions públiques de manera proporcional als vots obtinguts. Aquesta és una traducció al català no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Boletín Oficial del Estado.

A qui afecta i abast

Àmbit d'aplicació: organitzacions professionals agràries constituïdes legalment que actuen a Catalunya, les seves coalicions i les agrupacions independents, així com els electors —persones físiques i jurídiques— inscrits al cens electoral agrari que exerceixin majoritàriament l'activitat al territori de Catalunya.

Text traduït (no oficial)

Preàmbul

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb allò que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la Llei 17/2014, de 23 de desembre, de representativitat de les organitzacions professionals agràries.

La Llei 17/1993, de 28 de desembre, de cambres agràries va significar la supressió de les cambres agràries locals que existien a Catalunya, de manera que només van subsistir les quatre cambres provincials, configurades com a corporacions de dret públic.

Actualment les cambres agràries s'han convertit en institucions obsoletes, ja que amb el temps han perdut les seves originàries funcions administratives i de consulta. L'existència de les cambres agràries només es justifica com a mesura de la representativitat de les organitzacions professionals agràries mitjançant les eleccions a cambres agràries.

Aquesta situació justifica l'extinció de les cambres agràries provincials i la creació d'un model català de determinació de la representativitat de les organitzacions professionals agràries.

D'aquesta manera es compleix la Resolució 739/X del Parlament de Catalunya, sobre el món agrari, que en l'apartat 9 instava el Govern a presentar en el següent període de sessions l'adaptació del model català d'eleccions per determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries, i a establir les premisses en què ha de basar-se aquesta adaptació.

La determinació de la representativitat de les organitzacions professionals agràries és un requisit de l'Administració agrària relacional, ja que del grau de representativitat deriva la participació d'aquestes entitats en les polítiques agràries que desenvolupa la Generalitat, tal com estableix l'article 21 de la Llei 18/2001, de 31 de desembre, d'orientació agrària.

La Llei es divideix en quatre capítols i té un caràcter exhaustiu per tal que no sigui necessari el seu ulterior desplegament.

El capítol preliminar estableix l'objecte i les definicions de termes importants als efectes de la Llei.

El capítol primer regula les eleccions per determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries, el cens electoral, l'Administració electoral, el vot per correu, les campanyes electorals i el règim de recursos.

El capítol segon, que regula el règim sancionador electoral, inclou la tipificació de les infraccions i l'establiment de les sancions dels membres de l'Administració electoral i del personal de l'Administració pública, així com les dels particulars.

El capítol tercer estableix el règim de les despeses electorals i la comptabilitat electoral.

Finalment, la Llei conté dues disposicions addicionals sobre l'extinció de les cambres agràries provincials i la possibilitat de simultanejar les eleccions per determinar la representativitat a Catalunya amb les que pugui dur a terme l'Administració de l'Estat.

Capítol preliminar. Objecte i definicions

Article 1. Objecte

1. L'objecte de la present llei és determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries davant l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic.

2. Les organitzacions professionals agràries més representatives tenen la representativitat institucional en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic.

Article 2. Definicions

Als efectes de la present llei s'entén per:

a) Organitzacions professionals agràries: les organitzacions legalment constituïdes que tenen entre les seves finalitats estatutàries la defensa dels interessos generals de l'agricultura, que inclouen les activitats agrícoles, ramaderes i silvícoles, així com la defensa i la promoció dels interessos professionals, econòmics i socials dels agricultors, ramaders i silvicultors. També es consideren organitzacions professionals agràries les coalicions d'organitzacions agràries i la integració d'organitzacions en una altra d'àmbit català, tot i que cadascuna d'elles conservi la seva denominació originària.

b) Coalició d'organitzacions professionals agràries: la unió d'organitzacions de caràcter general per presentar-se a les eleccions formant una sola candidatura.

c) Agrupacions independents: les agrupacions avalades almenys pel 10 % dels electors.

Capítol I. Eleccions i representativitat

Article 3. Determinació de la representativitat

1. La representativitat de les organitzacions agràries es determina mitjançant un procés electoral entre les persones que tenen la condició d'electors d'acord amb allò que disposa la present llei.

2. El departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, per ordre del conseller, ha de convocar eleccions, cada cinc anys, per determinar la representativitat de les organitzacions agràries d'acord amb allò establert per la present llei. L'ordre de convocatòria ha d'establir també l'horari de votació i el procediment d'escrutini.

Article 4. Eleccions

1. Les eleccions per determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries es regeixen pels criteris següents:

a) Es duen a terme simultàniament a tot el territori de Catalunya.

b) Es comptabilitzen els vots obtinguts per cada organització professional agrària, coalició d'organitzacions professionals agràries o agrupació a tot el territori de Catalunya.

2. Els terminis que fixa la present llei s'entenen referits a dies naturals i en tot allò que no estigui expressament regulat s'aplica supletòriament la normativa administrativa de caràcter general.

Article 5. Electors

1. Tenen dret a participar en el procés electoral les persones físiques i jurídiques que estiguin inscrites en el cens a què fa referència l'article 6, i que exerceixen majoritàriament l'activitat en l'àmbit de Catalunya. Es considera que exerceixen majoritàriament l'activitat a Catalunya quan l'explotació ramadera o la major part de la superfície agrària es situa a Catalunya. [Ref. BOE-A-2020-13913]

2. Els electors poden exercir el dret a participar en el procés de manera presencial, en les meses electorals corresponents a la seva demarcació territorial, o per correu. Cap elector no pot participar més d'una vegada en unes mateixes eleccions.

3. Els electors que optin per exercir el vot per correu han de sol·licitar-ho personalment en qualsevol oficina del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia almenys vint-i-dos dies abans de la data fixada per a la celebració de les eleccions. La sol·licitud es fa mitjançant imprès normalitzat, elaborat pel departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, que el sol·licitant ha de signar després d'haver acreditat la seva identitat amb qualsevol document oficial. En el cas de les persones jurídiques, la sol·licitud ha d'acompanyar-se del document acreditatiu del poder de representació del sol·licitant respecte a la persona jurídica amb dret a vot.

4. Un cop el departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia ha comprovat la identitat del sol·licitant i aquest lliura la sol·licitud a què fa referència l'apartat 3, dit departament ha de lliurar al sol·licitant la documentació necessària per poder exercir el vot per correu. També, si així ho demana el sol·licitant amb dret a vot, pot trametre aquesta documentació al domicili que figuri en el cens. El sol·licitant ha de trametre per correu administratiu a la Junta Electoral la documentació relativa a l'emissió del seu vot, amb l'antelació suficient perquè es rebi, com a màxim, el dia anterior a la data fixada per a la celebració de les eleccions.

Article 6. Cens electoral

1. Amb la finalitat de determinar el nombre i la identitat dels electors amb dret de vot, el departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, amb la participació de les organitzacions professionals agràries, ha d'elaborar un cens en el qual han de figurar les persones amb dret a participar en el procés electoral. A aquests efectes dit departament ha d'atribuir a un òrgan administratiu que depengui de la secretaria general la competència en l'elaboració del cens electoral i en la resolució de les reclamacions en aquesta matèria.

2. Per a l'elaboració del cens, el departament competent en matèria d'agricultura ha d'utilitzar les dades que consten en els registres administratius de les activitats agràries, així com les dades declarades en la Declaració Única Agrària, i ha de demanar la col·laboració de la Tresoreria General de la Seguretat Social. [Ref. BOE-A-2020-13913]

3. El cens electoral inclou els electors amb dret de sufragi actiu que compleixen els requisits següents:

a) Les persones físiques, majors d'edat, que exerceixen activitats econòmiques agrícoles, ramaderes o forestals com a propietàries, arrendatàries, parceres, cotitulars o per qualsevol altre concepte anàleg reconegut per la llei i que com a conseqüència d'aquestes activitats estan afiliades a la Seguretat Social i en alta com a treballadors agraris per compte propi en el règim especial de treballadors per compte propi o autònoms, d'acord amb les dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

b) Els familiars fins al segon grau de consanguinitat o d'afinitat de les persones a què fa referència la lletra a, majors d'edat, que treballen de manera directa i personal i preferentment en activitats agràries dins de l'explotació agrària familiar i estan afiliats a la Seguretat Social i en alta com a treballadors agraris per compte propi en el règim especial de treballadors per compte propi o autònoms, d'acord amb les dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

c) Les persones físiques majors d'edat que tenen la consideració legal de col·laboradors en una empresa familiar agrària, sempre i quan estiguin afiliades a la Seguretat Social i en alta com a treballadors agraris per compte propi en el règim especial de treballadors per compte propi o autònoms, d'acord amb les dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

d) Les persones jurídiques que, d'acord amb els estatuts, tinguin com a objecte l'explotació agrícola, ramadera i forestal i acreditin l'exercici d'aquestes activitats en un mínim del 25 % sobre la seva activitat total.

4. El cens s'elabora d'ofici, ha de tancar-se un mes abans de la convocatòria de les eleccions, ha de ser objecte d'exposició pública en els taulers d'anuncis dels serveis territorials del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia i dels ajuntaments dels municipis on constin persones censades, a efectes de poder presentar reclamacions en el termini de vint dies hàbils, que han de resoldre's en el termini de deu dies hàbils, i ha de publicar-se a la web de dit departament.

5. El cens electoral, als efectes del que disposa l'apartat 4, es divideix en les seccions següents:

a) Persones físiques.

b) Persones jurídiques.

6. Un cop resoltes les possibles reclamacions ha de publicar-se el cens definitiu, pels mateixos mitjans que estableix l'apartat 4.

7. Les persones que no constin inscrites en el cens i es considerin amb dret a participar en les eleccions poden reclamar davant l'òrgan administratiu a què fa referència l'apartat 1, en el termini de deu dies a comptar de la data de publicació del cens definitiu. El termini per resoldre i notificar les reclamacions és de cinc dies i la resolució pot ser recorreguda en el termini de tres dies davant el secretari general del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, la resolució del qual ha de dictar-se en el termini de tres dies i esgota la via administrativa.

8. El cens electoral, que és públic, conté les dades següents:

a) En el cas de les persones físiques:

1r. Nom i cognoms.

2n. Número d'identificació fiscal.

3r. Data de naixement.

4t. Domicili. [Ref. BOE-A-2020-13913]

b) En el cas de les persones jurídiques:

1r. Raó social.

2n. Número d'identificació fiscal.

3r. Domicili social.

4t. Dades personals del representant legal que ha d'exercir el dret de vot de la societat.

9. Ha de facilitar-se còpia en suport informàtic del cens electoral a les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents admeses com a candidatures en el procés.

Article 7. Administració electoral

El procés electoral és supervisat per l'Administració electoral, integrada per la Junta Electoral i les meses electorals.

Article 8. Junta Electoral

1. La Junta Electoral té la seva seu a Barcelona, als serveis centrals del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia.

2. Les funcions de la Junta Electoral són:

a) Publicar el cens electoral.

b) Coordinar el procés electoral.

c) Vetllar per l'aplicació i el compliment de la legalitat vigent.

d) Supervisar el desenvolupament del procés electoral.

e) Resoldre els recursos presentats en el procés electoral.

f) Proclamar els resultats definitius de les eleccions.

g) En general, qualsevol tasca necessària per al correcte desenvolupament del sufragi.

h) Vetllar pel compliment de les garanties del vot per mitjans electrònics. [Ref. BOE-A-2020-13913]

i) Custodiar el vot electrònic mitjançant: [Ref. BOE-A-2020-13913]

i.1) La verificació, a càrrec de l'auditor que preveu l'article 46.2, de l'adequació de les mesures tècniques de custòdia dels vots emesos per part del proveïdor del servei de vot.

i.2) La custòdia de les claus de seguretat per a l'obertura de l'urna electrònica fins al moment de l'escrutini.

j) Procedir a l'escrutini dels vots, d'acord amb l'article 52 d'aquesta llei. [Ref. BOE-A-2020-13913]

k) Verificar el resultat de les eleccions per sufragi dels electors i les electores. [Ref. BOE-A-2020-13913]

l) Resoldre les reclamacions dels electors i les electores referents a l'exercici del vot electrònic. [Ref. BOE-A-2020-13913]

3. La Junta Electoral està integrada per set membres, designats pel conseller del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, amb la composició següent:

a) Un director general del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, que actua com a president.

b) Tres funcionaris adscrits al departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia com a vocals, un dels quals ha de ser l'advocat cap del departament. Un d'aquests membres actua com a secretari de la Junta.

c) Tres membres designats a proposta de les organitzacions professionals agràries més representatives a Catalunya.

4. Les sessions de la Junta Electoral són ordinàriament presencials, llevat de les sessions que de manera específica s'acordin de caràcter no presencial.

Article 9. Meses electorals

1. Les meses electorals han de determinar-se en l'ordre de convocatòria de les eleccions.

2. Les meses electorals es constitueixen en els municipis i nuclis de població amb un mínim de quinze electors censats. Si no arriben a dit nombre mínim, els electors d'aquestes poblacions exerceixen el dret de vot en els municipis que determini la Junta Electoral d'acord amb criteris de proximitat i comunicació. Així mateix, els municipis limítrofs que no arribin a dit nombre mínim exigit poden agrupar-se si junts superen els quinze electors, i la Junta Electoral ha de determinar en quin municipi s'ubica la mesa electoral sobre la base dels mateixos criteris de proximitat i comunicació.

3. Les meses electorals estan integrades per tres persones elegides per insaculació entre electors inclosos en el corresponent cens de la mateixa mesa.

4. Les funcions de les meses electorals són:

a) Presidir i ordenar la votació.

b) Verificar la identitat dels votants.

c) Vetllar pel bon funcionament de les votacions.

d) Fer l'escrutini i estendre l'acta corresponent.

e) Resoldre les incidències que puguin esdevenir durant les votacions.

Article 10. Comissions territorials

1. La Junta Electoral, per al desenvolupament del procés electoral, pot delegar les seves funcions en comissions territorials, llevat de la funció de resolució dels recursos presentats durant el procés electoral.

2. Les comissions territorials són creades per la Junta Electoral i han de tenir la composició següent:

a) El director dels serveis territorials del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, que actua com a president de la comissió.

b) Tres funcionaris del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia com a vocals, un dels quals actua com a secretari de la comissió.

c) Tres membres designats a proposta de les organitzacions professionals agràries més representatives a Catalunya.

Article 11. Composició de l'Administració electoral

1. En el nomenament dels membres de l'Administració electoral ha de preveures la designació de suplents.

2. L'Administració electoral ha de garantir la no-discriminació per raó de sexe en la seva composició i la introducció de mesures d'acció positiva per fomentar la participació de les dones. En la composició de la Junta Electoral i de les comissions territorials s'ha de tendir a aconseguir una presència equilibrada d'homes i dones.

Article 12. Ús de mitjans telemàtics

Les comunicacions i les consultes a l'Administració electoral poden realitzar-se per mitjans telemàtics.

Article 13. Organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents candidates

1. Poden presentar-se a les eleccions les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents a què fa referència l'article 2.

2. Les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents que desitgin presentar-se a les eleccions han d'acreditar amb la seva candidatura:

a) La inscripció en el registre públic competent.

b) Els estatuts de l'organització.

c) Els acords d'integració de coalició amb altres organitzacions agràries, si s'escau.

d) El nom del responsable de la candidatura i l'adreça als efectes de les notificacions, que poden fer-se per correu electrònic.

3. Les candidatures han de presentar-se davant la Junta Electoral en el termini de deu dies des de la data de l'anunci de la convocatòria, i en el termini de set dies la Junta Electoral ha de proclamar les candidatures admeses i les inadmeses.

4. Les candidatures presentades que hagin estat proclamades com a admeses han de publicar-se a la web del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia.

Article 14. Recurs contra la proclamació de candidatures

Contra la proclamació de candidatures es poden interposar els recursos ordinaris establerts per la normativa administrativa.

Article 15. Organitzacions professionals agràries més representatives

1. Es consideren més representatives, en l'àmbit de Catalunya, les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents que obtinguin el 15 %, com a mínim, del total dels vots vàlids emesos en les eleccions. S'entenen per vots vàlids els vots obtinguts per cada candidatura i els vots en blanc.

2. Les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents que tenen la consideració de més representatives en l'àmbit de Catalunya exerceixen la representació institucional davant les administracions públiques i davant altres entitats i organismes de caràcter públic que la tinguin prevista.

3. A l'efecte de participar en els òrgans de l'Administració dels quals siguin membres, la presència de les organitzacions professionals agràries més representatives ha de ser proporcional al nombre de vots obtinguts per cadascuna d'elles.

Article 16. Organització de les eleccions

1. El departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia ha de convocar, mitjançant ordre i prèvia consulta a les organitzacions professionals agràries més representatives, les eleccions per determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries. Les eleccions han de celebrar-se d'acord amb el calendari que ha d'adjuntar-se com a annex de l'ordre de convocatòria.

2. Cinc dies abans de la votació, el representant de cada candidatura pot designar un interventor per cada mesa, amb veu i sense vot, entre els inscrits en el corresponent cens de la mateixa mesa. Igualment, les candidatures poden nomenar apoderats, que han de ser persones físiques, que poden accedir als locals electorals, examinar el desenvolupament de les operacions de vot i escrutini, formular reclamacions i rebre certificacions.

3. Cada mesa disposa d'un cens d'electors amb dret de vot ordenat alfabèticament, on han de constar els electors que han fet ús del vot per correu. En cada mesa hi ha un nombre de paperetes almenys igual al seu cens per cada organització, coalició i agrupació independent candidata.

4. La Junta Electoral ha de confeccionar un model oficial de paperetes i ha de verificar l'adequació a dit model de les que puguin confeccionar les candidatures que es presentin a les eleccions.

5. Després de la proclamació de les candidatures, la Junta Electoral ha de determinar les formes que han de tenir els actes promocionals que se celebrin al llarg de la campanya electoral.

6. Un cop realitzades la votació i l'escrutini, la Junta Electoral proclama els resultats, que han de publicar-se a la web del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia.

Article 17. Campanya electoral

1. La campanya electoral, als efectes de la present llei, és el conjunt d'activitats lícites dutes a terme per les organitzacions professionals agràries, coalicions o agrupacions independents i els seus representants dirigides a la captació de sufragis.

2. El departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia pot realitzar durant el període electoral una campanya de caràcter institucional destinada a informar les persones físiques i jurídiques que tenen com a activitat econòmica habitual l'agricultura i la ramaderia sobre la data de la votació, el procediment per votar i els requisits i el tràmit del vot per correu, sense influir, en cap cas, en l'orientació del vot dels electors.

3. La publicitat institucional a què fa referència l'apartat 2 ha de fer-se en espais gratuïts dels mitjans de comunicació social de titularitat pública de l'àmbit territorial corresponent, suficients per assolir els objectius de la campanya.

4. Des de la convocatòria de les eleccions i fins a la seva celebració queda prohibit qualsevol acte organitzat o finançat, directament o indirectament, pels poders públics que contingui al·lusions a les accions o als èxits obtinguts, o que faci servir imatges o expressions coincidents o similars a les utilitzades en la campanya per alguna de les organitzacions professionals agràries concurrents a les eleccions.

5. Llevat del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia i les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents, cap persona jurídica no pot fer campanya electoral a partir de la data de la convocatòria de les eleccions.

Article 18. Durada de la campanya electoral

La campanya electoral comença el dia quaranta-unè posterior a la convocatòria de les eleccions, té una durada de quinze dies naturals i finalitza a les dotze de la nit del dia immediatament anterior al de la votació.

Article 19. Prohibicions en campanya electoral

1. No es pot difondre propaganda electoral ni pot celebrar-se cap acte de campanya electoral un cop aquesta hagi finalitzat legalment. L'obtenció gratuïta de mitjans proporcionats per les administracions públiques queda limitada al període estricte de campanya electoral.

2. Les limitacions de l'apartat 1 s'estableixen sense perjudici de les activitats dutes a terme per les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents en l'exercici de les seves funcions constitucionalment reconegudes.

3. Sense perjudici del que estableix l'apartat 2, des de la convocatòria de les eleccions fins a l'inici de la campanya electoral, queden prohibides la publicitat i la propaganda electorals mitjançant cartells, suports comercials, insercions en premsa, ràdio o altres mitjans digitals que no puguin justificar-se per l'exercici de les activitats ordinàries de les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions.

Article 20. Celebració dels actes de campanya electoral

La celebració d'actes públics de campanya electoral es regeix pel que disposa la legislació reguladora del dret de reunió.

Article 21. Propaganda electoral

1. Els ajuntaments tenen l'obligació de reservar llocs especials per a la col·locació de cartells i, si s'escau, de pancartes i cartells penjats en pals o fanals pel sistema de banderoles. La propaganda per mitjà de pancartes i banderoles només pot col·locar-se en els llocs reservats pels ajuntaments.

2. La col·locació i retirada de cartells i banderoles van a càrrec de les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents que participen en les eleccions.

3. Les organitzacions professionals agràries, les coalicions i les agrupacions independents només poden col·locar cartells i altres formes de propaganda en els llocs a què fa referència l'apartat 1 i en espais comercials autoritzats.

4. La despesa de les candidatures en aquest tipus de publicitat no pot excedir el 20 % del límit de despeses.

Article 22. Distribució de llocs per a la campanya electoral

1. Els ajuntaments, dins dels set dies següents al de la convocatòria, han de comunicar a la Junta Electoral els emplaçaments disponibles per a la col·locació de cartells i, si s'escau, pancartes i banderoles. Aquesta distribució de llocs ha de fer-se atenent el nombre total de vots obtinguts per cada organització professional agrària, federació o coalició en les anteriors eleccions equivalents i atribuint-los d'acord amb les seves preferències en funció d'aquest nombre obtingut.

2. El segon dia posterior al de la proclamació de les candidatures, la Junta Electoral ha de comunicar al representant de cada candidatura els llocs reservats per als seus cartells.

Article 23. Actes electorals

1. Els ajuntaments, dins dels deu dies següents al de la convocatòria, han de comunicar a la Junta Electoral els locals oficials i llocs públics que es reserven per a la realització d'actes de campanya electoral, i especificar els dies i les hores en què poden utilitzar-se. Aquestes informacions han de publicar-se a la web del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia dins d'aquest termini. A partir de la data de publicació, els representants de les candidatures poden sol·licitar davant la Junta Electoral la utilització de dits locals i llocs.

2. El quart dia posterior al de la proclamació de les candidatures, la Junta Electoral ha d'atribuir els locals i llocs disponibles en funció de les sol·licituds i, si més d'una en coincideixen, ha d'atendre-les d'acord amb els criteris establerts per l'article 22.1. Un cop atribuïts, la Junta Electoral ha de comunicar al representant de cada candidatura els locals i llocs assignats.

3. L'ús de les instal·lacions municipals a què fa referència l'apartat 1 pot donar lloc, si procedeix, al cobrament per part dels ajuntaments de la taxa o preu públic corresponent, que han de pagar les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents que participen en les eleccions.

Article 24. Publicitat de les candidatures en premsa i ràdio

1. Les candidatures tenen dret a fer publicitat en la premsa periòdica i en les emissores de ràdio de titularitat privada, sense que les despeses realitzades en aquesta publicitat puguin superar el 20 % del límit de despesa.

2. No poden contractar-se espais de publicitat electoral en els mitjans de comunicació de titularitat pública ni en les emissores de televisió privada.

Article 25. Recurs contra els actes d'escrutini i de proclamació de resultats

Contra els actes d'escrutini i la proclamació de resultats es poden interposar els recursos ordinaris establerts per la normativa administrativa.

Article 26. Dades de caràcter personal

1. Les dades personals que figuren en el cens només poden ser utilitzades pels òrgans a què fa referència la present llei i únicament per a les eleccions. La publicitat de les dades personals es limita als llocs establerts i en la forma i pel temps necessaris perquè els electors puguin comprovar-les i, si procedeix, rectificar-les.

2. Cal facilitar còpia en suport informàtic del cens a les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents admeses com a candidates en el procés. Aquest cens només pot utilitzar-se amb la finalitat de la propaganda electoral de les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents i no en pot fer-se cap altre ús.

Article 27. Escissió, fusió i extinció de les organitzacions i dissolució de coalicions i associacions electorals

1. En cas d'escissió d'una part d'una organització agrària, l'organització escindida perd la representativitat derivada de les eleccions.

2. En cas de fusió d'organitzacions, l'organització resultant suma la representativitat de les preexistents.

3. En cas d'extinció d'una organització o agrupació independent, les restants incrementen de manera proporcional la representativitat que tenien assignada com a resultat de les eleccions.

4. En cas de dissolució d'una coalició, les organitzacions preexistents conserven el grau de representativitat obtingut en les eleccions, i s'imputa a cadascuna d'elles el percentatge del mateix que van pactar en els acords d'associació; si no hi ha acords, la representació s'imputa a parts iguals entre les organitzacions resultants.

Capítol II. Règim sancionador

Article 28. Prejudicialitat penal

Les infraccions de la present llei se sancionen d'acord amb allò establert pel present capítol, llevat que constitueixin delictes o faltes penals.

Article 29. Responsables de les infraccions

Són responsables de les infraccions tipificades per la present llei els membres de l'Administració electoral, els interventors, els suplents, les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques i qualsevol altra persona que cometi dites infraccions.

Article 30. Infraccions doloses d'autoritats i personal de les administracions públiques i membres de l'Administració electoral

1. Són infraccions, comeses per autoritats, personal al servei de les administracions públiques i membres de l'Administració electoral, les accions i omissions següents dutes a terme dolosament:

a) Incomplir les normes de formació, conservació i exhibició al públic del cens electoral.

b) Incomplir les normes de constitució de les meses i de les votacions, acords i escrutinis que les meses hagin de dur a terme.

c) No estendre les actes, les certificacions, les notificacions i altres documents de les eleccions en la forma i el moment establerts per la Llei o per l'ordre de convocatòria.

2. Les infraccions tipificades pel present article se sancionen amb una multa de 600 a 3.000 euros.

Article 31. Infraccions amb abús del càrrec

1. Són infraccions, comeses per autoritats o personal al servei de les administracions públiques, les accions i omissions següents, dutes a terme dolosament i amb abús del càrrec:

a) Ometre el nom dels votants o anotar-lo de manera que indueixi a error sobre la seva autenticitat.

b) Canviar, ocultar o alterar el sobre o la papereta de les eleccions que lliuri l'elector.

c) Consentir, podent-ho evitar, que algú participi dues o més vegades en unes mateixes eleccions o ho faci sense capacitat legal.

d) Impedir o dificultar injustificadament l'entrada, la sortida o la permanència dels electors, apoderats i interventors en els llocs on se celebrin les eleccions.

2. Les infraccions tipificades pel present article se sancionen amb una multa de 300 a 3.000 euros.

Article 32. Infraccions dels membres de les meses electorals

Els presidents i els vocals de les meses, així com els seus respectius suplents, que deixin de concórrer a l'exercici de les seves funcions o les abandonin sense causa legal o incompleixin sense causa justificada les obligacions d'excusa o avís previ són sancionats amb una multa de 1.000 a 6.000 euros.

Article 33. Infraccions de particulars

1. Són infraccions comeses per particulars:

a) Pressionar els electors amb violència, intimidació, recompensa o remuneració perquè no exerceixin el seu dret de vot, l'exerceixin contra la seva voluntat o descobreixin el secret de vot.

b) Impedir o dificultar injustificadament l'entrada, la sortida o la permanència dels electors, apoderats i interventors en els llocs on se celebrin les eleccions.

c) Dipositar dues o més vegades la papereta en unes mateixes eleccions o participar-hi dolosament sense capacitat per fer-ho.

d) Fer actes de propaganda un cop finalitzat el termini de la campanya electoral.

2. Les infraccions tipificades pel present article se sancionen amb una multa de 300 a 3.000 euros.

Article 34. Graduació de les sancions

Les sancions han d'imposar-se atenent els criteris de graduació següents:

a) La intensitat del dany o el perjudici causat.

b) La negligència i la intencionalitat de l'infractor.

c) El benefici econòmic obtingut per l'infractor.

Article 35. Procediment sancionador

1. La Junta Electoral és l'òrgan competent per imposar les sancions que estableix el present capítol.

2. La Junta Electoral ha de nomenar com a instructor del corresponent procediment sancionador un dels vocals de la Junta Electoral que representin l'Administració.

3. Les infraccions tipificades per la present llei prescriuen al cap d'un any a comptar del dia que han estat comeses.

4. El procediment sancionador ha de resoldre's i notificar-se en el termini de tres mesos a comptar de la data d'incoació.

Capítol III. Despeses electorals i comptabilitat electoral

Article 36. Administrador electoral de la candidatura

1. Totes les candidatures han de tenir un administrador electoral responsable dels ingressos i despeses electorals realitzats per l'organització professional agrària, federació o coalició, i de la comptabilitat.

2. La comptabilitat ha d'ajustar-se als principis generals del Pla general comptable vigent.

3. Pot ser designat administrador electoral qualsevol ciutadà, major d'edat, en ple ús dels seus drets civils i polítics. No poden ser designats administradors electorals els condemnats per sentència ferma per delictes contra l'Administració pública o contra les institucions públiques si la sentència ha establert pena d'inhabilitació per a l'exercici del dret de sufragi passiu o pena d'inhabilitació absoluta o especial o pena de suspensió per a l'ocupació de càrrec públic.

4. Els càrrecs de representant electoral de les candidatures i de representant general de les organitzacions, coalicions i agrupacions independents poden ser acumulatius.

Article 37. Comptes obertes

1. Els administradors electorals han de comunicar a la Junta Electoral els comptes oberts per a la recaptació de fons.

2. L'obertura dels comptes pot fer-se a partir de la data de nomenament dels administradors electorals en qualsevol entitat bancària o caixa d'estalvis. La comunicació a què fa referència l'apartat 1 ha de fer-se dins de les vint-i-quatre hores següents a l'obertura dels comptes.

3. Si les candidatures presentades no són proclamades o renuncien a concórrer a l'elecció, les imposicions fetes per tercers en els comptes han de ser restituïdes per les organitzacions professionals agràries, coalicions o agrupacions independents que les van promoure.

Article 38. Ingressos i despeses de comptes oberts

1. Tots els fons destinats a sufragar les despeses electorals, qualsevol que sigui la seva procedència, han d'ingressar-se en els comptes i totes les despeses han de pagar-se amb càrrec als mateixos.

2. Els administradors electorals i les persones per ells autoritzades per disposar dels fons dels comptes són responsables de les quantitats ingressades i de destinar-les a les finalitats indicades.

3. Finalitzada la campanya electoral, només pot disposar-se dels saldos dels comptes per pagar, dins dels noranta dies següents al de la votació, les despeses electorals prèviament contretes.

4. Tota reclamació per despeses electorals que no sigui notificada als corresponents administradors dins dels seixanta dies següents al de la votació es considera nul·la i no pagable, sense perjudici que la Junta Electoral, si existeix causa justificada, pugui admetre excepcions.

Article 39. Aportació de fons a comptes oberts

1. Les persones que aporten fons als comptes oberts per a la recaptació de fons han de fer constar en l'acte de la imposició nom, domicili i número del document nacional d'identitat o passaport, que ha de ser exhibit a l'empleat de l'entitat dipositària.

2. Les persones que aporten quantitats per compte i en representació d'una altra persona física o jurídica han de fer constar el nom d'aquesta.

3. Les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents han de fer constar la procedència dels fons que dipositen en el moment de fer imposicions en els comptes.

4. Cap persona, física o jurídica, no pot aportar més de 1.000 euros als comptes oberts per una mateixa organització professional agrària, federació, coalició o agrupació per recaptar fons per a les eleccions convocades.

Article 40. Subvencions electorals

1. El departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia ha de subvencionar les despeses que les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents han d'afrontar per concórrer a les eleccions. En cap cas la subvenció corresponent a cada organització, federació, coalició o agrupació no pot sobrepassar la xifra de despeses electorals declarades i justificades per la Sindicatura de Comptes en l'exercici de la seva funció fiscalitzadora.

2. L'ordre de convocatòria de les eleccions ha de determinar el límit màxim de subvencions a atorgar i els criteris d'atorgament.

Article 41. Despeses electorals

1. Es consideren despeses electorals les que tenen les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents participants en les eleccions des del dia de la convocatòria fins al de la proclamació dels resultats pels conceptes següents:

a) Confecció de sobres i paperetes electorals.

b) Propaganda i publicitat directa o indirectament dirigida a promoure el vot per a les candidatures, siguin quines siguin la forma i el mitjà que s'utilitzin.

c) Lloguer de locals per a la celebració d'actes de campanya electoral.

d) Remuneracions o gratificacions al personal no permanent que presta serveis a les candidatures.

e) Mitjans de transport i despeses de desplaçament dels dirigents de les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents, i del personal al servei de la candidatura.

f) Correspondència i franqueig.

g) Interessos dels crèdits rebuts per a la campanya electoral, meritades fins a la data de percepció de la corresponent subvenció.

h) Les necessàries per a l'organització i el funcionament de les oficines i els serveis precisos per a les eleccions.

2. Cap organització professional agrària, coalició o agrupació independent no pot assumir despeses electorals que superin els límits establerts per l'ordre de convocatòria de les eleccions.

3. La Junta Electoral, des de la data de la convocatòria fins al centèsim dia posterior a la celebració de les eleccions, ha de vetllar pel compliment dels preceptes de la present llei.

4. La Junta Electoral pot demanar la col·laboració de les entitats financeres per disposar d'informació sobre l'estat dels comptes electorals, números i identitat dels impositors i sobre qualsevol extrem que consideri necessari per al compliment de la seva funció fiscalitzadora. Així mateix, pot demanar als administradors electorals les informacions comptables que consideri necessàries, i ha de resoldre per escrit les consultes que aquests li plantegin.

5. La Junta Electoral, si de les investigacions que duu a terme se'n desprenen indicis de conductes constitutives d'infraccions electorals, ho ha de comunicar al departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, per a l'exercici de les accions que corresponguin. Així mateix, ha d'informar la Sindicatura de Comptes dels resultats de la seva activitat fiscalitzadora.

Article 42. Presentació de la comptabilitat electoral

1. Entre el centèsim i el centèsim vint-i-cinquè dies posteriors a les eleccions, les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents que hagin assolit els requisits exigits per rebre subvencions electorals o que hagin sol·licitat avançaments amb càrrec a dites subvencions, han de presentar a la Sindicatura de Comptes els estats comptables establerts pel Pla general comptable i incloure-hi, com a mínim, el balanç de situació i el compte de resultats. Així mateix, han d'enviar l'extracte dels moviments registrats en el llibre major de comptabilitat i un balanç de sumes i saldos previ al tancament de la comptabilitat.

2. Els administradors electorals de les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents que han concorregut a les eleccions són els responsables de presentar la comptabilitat electoral.

3. Les entitats financeres de qualsevol tipus que hagin concedit crèdit a les organitzacions professionals agràries, coalicions i agrupacions independents a què fa referència l'apartat 1 han d'enviar la informació detallada a la Sindicatura de Comptes dins del termini que estableix dit apartat.

Article 43. Intervenció de la Sindicatura de Comptes

1. La Sindicatura de Comptes, al cap de trenta dies a comptar de la finalització del termini indicat per l'article 42.1, pot demanar a tots els que estan obligats a presentar comptabilitats i informes, els aclariments i documents suplementaris que consideri necessaris.

2. Dins dels dos-cents dies posteriors a les eleccions, la Sindicatura de Comptes ha de pronunciar-se, en l'exercici de la seva funció fiscalitzadora, sobre la regularitat de les comptabilitats electorals, i en el cas que s'hagin detectat irregularitats en aquesta comptabilitat o violacions de les restriccions establertes en matèria d'ingressos i despeses electorals, pot proposar la no-adjudicació o la reducció de la subvenció a l'organització professional agrària, federació, coalició o agrupació que ha actuat irregularment.

3. La Sindicatura de Comptes pot proposar el no-atorgament o, si procedeix, la reducció de la subvenció electoral que han de percebre les organitzacions professionals agràries, coalicions o agrupacions independents de què es tracti. Quan no formuli cap proposta, ha de deixar-ne constància expressa en els resultats de la seva fiscalització.

4. La proposta de no-atorgament ha de formular-se en el cas de les organitzacions professionals agràries, coalicions o agrupacions independents que no compleixin l'obligació de presentar a la Sindicatura de Comptes la comptabilitat tal com estableix l'article 42.1.

5. La proposta de reducció de la subvenció a percebre ha de fonamentar-se en la superació dels límits establerts quant a les aportacions privades de persones físiques o jurídiques; en la manca de justificació fefaent de la procedència dels fons utilitzats en la campanya electoral; en la superació de qualsevol dels límits fixats en relació amb l'import màxim de despeses establert per l'ordre de convocatòria, o en l'aplicació específica a les despeses de publicitat exterior o publicitat en premsa periòdica i emissores de ràdio privades.

6. Si les deficiències detectades afecten fonamentalment aspectes de naturalesa formal, n'ha de valorar-se la incidència en la justificació i, en conseqüència, la Sindicatura de Comptes ha d'estimar la proposta de reducció de la subvenció electoral a percebre. Independentment de l'import de les reduccions proposades, aquestes han de tenir com a límit les subvencions que corresponguin a les organitzacions professionals agràries pels resultats obtinguts, subvencions que, d'altra banda, d'acord amb allò establert per l'article 40.1, en cap cas no poden sobrepassar la xifra de despeses declarades justificades per la Sindicatura de Comptes en l'exercici de la seva funció fiscalitzadora.

7. Els criteris generals establerts per a la quantificació, si s'escau, de les reduccions proposades en la fiscalització de les comptabilitats de les organitzacions professionals agràries són:

a) Si les aportacions privades superen el límit legal màxim de 1.000 euros, ha de proposar-se una reducció del doble de la quantitat excedida.

b) Si, durant la campanya electoral, l'organització professional agrària, coalició o agrupació independent ha utilitzat recursos la procedència dels quals no ha estat fefaentment acreditada i que per la seva quantia vulneren les restriccions en matèria d'ingressos electorals, ha de proposar-se una reducció del 10 % de l'import.

c) Si es tracta de despeses no autoritzades per la normativa vigent, ha de proposar-se una reducció de la subvenció electoral del 10 % de les despeses declarades irregulars.

d) Si les organitzacions professionals agràries, coalicions o agrupacions independents superen un o més dels límits establerts per a les despeses electorals, la reducció proposada és el resultat d'aplicar la taula progressiva de coeficients de reducció de la subvenció en funció del percentatge que representi l'excés sobre cadascun dels límits de despeses autoritzats en cada cas, sempre i quan la superació sigui, com a mínim, de l'1 % del límit establert, d'acord amb els valors que es detallen a continuació:

| Excés sobre el límit de les despeses (%) | Tipus de reducció (%) | | --- | --- | | Fins a l'1 % | 0,00 | | De l'1 % al 3 % | 0,15 | | Del 3 % al 5 % | 0,50 | | Del 5 % al 7 % | 1,10 | | Del 7 % al 10 % | 2,00 | | Del 10 % al 20 % | 3,50 | | Del 29 % al 50 % | 6,00 | | >50 % | 10,00 |

8. Un cop establert el tipus de reducció resultant, aquest ha d'aplicar-se sobre el límit màxim de despeses que correspon a cada organització, obtenint-se la quantia en termes absoluts de la reducció de la subvenció electoral que ha de proposar-se.

9. La Sindicatura de Comptes ha de trametre al Parlament de Catalunya i al departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia, dins del termini indicat per l'apartat 2, el corresponent informe de fiscalització, en el qual consten l'import de les despeses regulars justificat per cada organització professional agrària, federació, coalició o agrupació d'electors i les propostes justificades de no-atorgament o de reducció de la subvenció electoral, si procedeixen.

Article 44. Dietes i gratificacions

1. Els membres de la Junta Electoral i, si s'escau, de les comissions territorials no tenen dret a dietes o gratificacions per l'exercici del càrrec.

2. Els membres de les meses electorals o qualsevol altra persona externa a l'Administració electoral tenen dret a percebre les dietes o gratificacions que determini l'ordre de convocatòria de les eleccions.

Capítol IV. Sistema de vot electrònic en les eleccions per determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries

Article 45. Votació electrònica

45.1 En el procés electoral per determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries davant l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic, la convocatòria pot determinar que el dret de sufragi actiu s'exerceixi únicament pel sistema de votació electrònica d'acord amb les especificacions d'aquesta llei. [Ref. BOE-A-2020-13913]

45.2 El vot per sufragi dels electors i les electores s'emet per mitjans electrònics, de forma presencial en els punts presencials d'assistència en el vot electrònic o de forma remota des de qualsevol altre lloc. [Ref. BOE-A-2020-13913]

Article 46. Garanties del sistema de vot electrònic

46.1 El sistema de vot electrònic ha de garantir: [Ref. BOE-A-2020-13913]

a) La llibertat de vot, de manera que s'exclogui qualsevol coacció a l'elector que determini l'orientació del seu vot.

b) El caràcter secret del vot i la garantia de privacitat total de l'elector. El procediment de vot electrònic no permet establir un vincle entre el sentit del vot i la persona que l'ha emès, i es garanteix la destrucció de la informació personal de l'elector un cop finalitzat el procediment electoral.

c) La identificació plena i fefaent de l'elector.

d) La integritat i la inalterabilitat qualitativa i quantitativa del vot. El procediment de vot electrònic garanteix que la voluntat expressada per l'elector és autèntica, inequívoca i que no ha estat alterada ni qualitativament ni quantitativament.

e) La unicitat del vot. L'elector pot emetre un sol vot i s'elimina tota possibilitat de duplicitat o multiplicitat de vot per part d'una mateixa persona.

f) La seguretat en totes les fases del procediment del vot electrònic. La seguretat tècnica dels procediments de transmissió i emmagatzematge de la informació, amb mesures que garanteixin la traçabilitat i mesures contra addicions, sostraccions, manipulacions, suplantacions o tergiversacions del procediment de vot.

g) La identificació segura. El procediment de vot electrònic es fonamenta en el proveïment segur de credencials i en la identificació basada en un sistema d'identificació segura.

h) La transparència i l'objectivitat en el procediment de vot electrònic i en l'escrutini.

i) La verificabilitat global i individual del procediment de vot. Els òrgans competents en matèria electoral poden verificar el correcte funcionament del procediment de vot electrònic i l'elector o l'electora pot verificar tot el procediment d'emissió del seu vot.

j) L'auditabilitat del procediment de vot. El procediment del vot electrònic és auditable mitjançant eines estàndard amb la finalitat de comprovar que tot el procés de votació és correcte.

46.2 El Departament competent en matèria d'agricultura ha de designar un auditor o auditora del procés de vot electrònic, que emetrà informes sobre el respecte dels drets previstos en el punt primer d'aquest article, que seran lliurats a la Junta Electoral. [Ref. BOE-A-2020-13913]

Article 47. Punts presencials d'assistència en el vot electrònic

47.1 Amb la finalitat d'assistir en l'exercici del dret de vot, s'establiran punts presencials d'assistència en el vot electrònic, atenent criteris de proximitat i eficiència. Els punts presencials d'assistència en el vot electrònic han de disposar d'una persona responsable, que ha de tenir la condició d'empleat públic. [Ref. BOE-A-2020-13913]

47.2 Són funcions de la persona responsable: [Ref. BOE-A-2020-13913]

a) Supervisar el desenvolupament ordenat de les votacions al punt.

b) Informar els electors sobre la forma d'exercir el vot.

c) Resoldre qualsevol incident que es produeixi.

d) Aixecar acta del desenvolupament de la sessió i traslladar-la a la Junta Electoral.

e) Qualsevol altra funció que li sigui encomanada per la Junta Electoral.

Article 48. Convocatòria del procés electoral

48.1 La convocatòria ha de contenir, a més del que preveu aquesta llei, el següent: [Ref. BOE-A-2020-13913]

a) El dia de la votació per mitjans electrònics remots.

b) La localització, els dies i l'horari dels punts presencials d'assistència en el vot electrònic, que pot ser diferent en cadascun d'ells. El mateix dia de la votació per mitjans electrònics remots s'habilitaran un màxim de 250 punts presencials d'assistència en el vot electrònic, i el dia consecutiu següent s'habilitaran un màxim de 75 punts presencials d'assistència en el vot electrònic, distribuïts al territori d'acord amb criteris d'eficiència i proximitat.

c) La pàgina web on estigui disponible la informació sobre el procés, els tràmits i els models per acreditar requisits i participar en el procés electoral.

d) Els mecanismes acceptats per emetre el vot per mitjans electrònics que s'habilitin.

Article 49. Votació per mitjans electrònics de forma remota

49.1 Els electors i les electores persones físiques podran emetre el seu vot de forma remota mitjançant sistema d'identificació electrònica vàlid. [Ref. BOE-A-2020-13913]

49.2 Les persones jurídiques, d'acord amb la normativa vigent, podran emetre el seu vot de forma remota mitjançant el seu representant, que ha de disposar d'un certificat digital que acrediti la seva identitat i representació. [Ref. BOE-A-2020-13913]

Article 50. Votació per mitjans electrònics de forma presencial al punt presencial d'assistència en el vot electrònic

50.1 Els electors i les electores persones físiques poden emetre el seu vot de forma presencial en un punt presencial d'assistència en el vot electrònic, després que la persona responsable del punt les identifiqui, les registri i hi doni accés. [Ref. BOE-A-2020-13913]

50.2 Per a les votacions per mitjans electrònics de forma presencial en els punts presencials d'assistència en el vot electrònic, els electors i les electores hauran d'identificar-se amb el seu DNI/NIE o passaport o carnet de conduir vigents davant la persona responsable del punt presencial d'assistència en el vot electrònic, que comprovarà que consten en el cens i que no han exercit el seu dret de vot. Un cop identificades i registrades per la persona responsable del punt presencial, se'ls donarà accés perquè puguin emetre el vot personalment en suport electrònic. [Ref. BOE-A-2020-13913]

50.3 Els electors i les electores podran votar en qualsevol punt presencial d'assistència en el vot electrònic. A aquests efectes, tots els punts disposaran del cens en format electrònic que serà l'únic habilitat. [Ref. BOE-A-2020-13913]

50.4 Un cop iniciada la votació per mitjans electrònics de forma presencial, no podrà suspendre's si no és per causa de força major i sempre sota la responsabilitat de la persona responsable del punt presencial d'assistència en el vot electrònic. En cas de suspensió, la persona responsable del punt d'assistència ho comunicarà a la Junta Electoral perquè assenyali la data en què s'haurà de realitzar novament la votació. La persona responsable del punt presencial d'assistència en el vot electrònic ha d'interrompre la votació si s'observa la manca de funcionament del suport electrònic per dur a terme la votació, i en donarà compte immediatament a la Junta Electoral a fi de solucionar la incidència. En tot cas, es conservaran els vots emesos que no s'hagin vist afectats per la causa de suspensió de força major. La interrupció no pot durar més de dues hores, i s'ampliarà l'horari de la votació el temps que hagi estat interrompuda. [Ref. BOE-A-2020-13913]

50.5 Poden accedir als punts presencials d'assistència en el vot electrònic, pel temps necessari per exercir el dret al vot, els electors i les electores, les persones representants del departament competent en matèria d'agricultura i les persones apoderades, en allò que no s'oposi al secret de vot. [Ref. BOE-A-2020-13913]

50.6 La persona responsable del punt té autoritat exclusiva per conservar l'ordre i assegurar la llibertat dels electors i de les electores. [Ref. BOE-A-2020-13913]

50.7 L'elector o l'electora que no compleixi les ordres de la persona responsable serà expulsat del punt i perdrà el dret de votar en l'acte de l'elecció de què es tracti, sense perjudici de la responsabilitat en què hagi pogut incórrer. [Ref. BOE-A-2020-13913]

50.8 Els electors i les electores i les persones apoderades podran presentar reclamacions relatives a les votacions, per escrit, a la persona responsable, que seran resoltes per aquesta en el mateix moment, i la seva decisió podrà apel·lar-se en el termini de dos dies davant la Junta Electoral. [Ref. BOE-A-2020-13913]

50.9 Ni als punts presencials ni als seus voltants no es podrà realitzar propaganda electoral, ni s'admetrà la presència als voltants de persones que puguin dificultar o coaccionar el lliure exercici del dret de vot. [Ref. BOE-A-2020-13913]

Article 51. Finalització de la votació

51.1 La votació per mitjans electrònics de forma remota finalitza el dia i l'hora especificats en la convocatòria. [Ref. BOE-A-2020-13913]

51.2 Finalitzada la votació presencial en els punts presencials d'assistència en el vot electrònic, la persona responsable ha de tancar la votació i ha d'aixecar acta sobre el desenvolupament de la votació, i en donarà trasllat a la Junta Electoral. [Ref. BOE-A-2020-13913]

Article 52. Verificació dels resultats per mitjans electrònics

52.1 Un cop finalitzat el termini de les votacions, i quan tots els punts presencials hagin tancat la votació, la Junta Electoral procedirà a l'escrutini dels vots emesos per mitjans electrònics de forma remota i en la totalitat dels punts presencials d'assistència en el vot electrònic. [Ref. BOE-A-2020-13913]

52.2 Un cop realitzat l'escrutini total, s'aixecarà acta, en la qual s'ha de fer constar: [Ref. BOE-A-2020-13913]

a) El nombre de vots en blanc per no assenyalar cap candidatura.

b) El nombre total de vots vàlids obtinguts per cada candidatura territorialitzat.

c) El nombre total de vots vàlids emesos territorialitzat.

d) Les reclamacions presentades i les decisions adoptades, si s'escau.

Disposició addicional primera. Extinció de cambres agràries

1. Es declaren extingides les cambres agràries de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

2. Pel que fa als béns, els drets i les obligacions de qualsevol naturalesa que corresponen a cambres agràries extingides com a conseqüència de l'aplicació de la present llei, l'Administració de la Generalitat ha de traspassar el patrimoni resultant de la liquidació a la Fundació de la Pagesia de Catalunya perquè els destini a finalitats i serveis d'interès general agrari.

3. L'Administració de la Generalitat ha de garantir que totes les atribucions patrimonials i les adscripcions de mitjans de les cambres agràries extingides dutes a terme d'acord amb la Llei 17/1993, de 28 de desembre, de cambres agràries, i de les que s'extingeixen amb la present llei, s'apliquin a finalitats i serveis d'interès agrari.

4. El procés de determinació de les atribucions dels patrimonis i mitjans a què fa referència l'apartat 3 ha de garantir la participació de les organitzacions professionals agràries més representatives a Catalunya.

Disposició addicional segona. Simultaneïtat de la consulta amb altres processos electorals

Les consultes per a la representativitat de les organitzacions professionals agràries poden convocar-se de manera simultània amb les que convoqui l'Administració de l'Estat en el seu àmbit, sempre tenint en compte allò que determina la present llei.

Disposició addicional tercera. Mecanismes de col·laboració amb les entitats locals

El Departament competent en matèria d'agricultura ha d'establir mecanismes de col·laboració amb les entitats locals per a l'establiment i el funcionament de punts presencials d'assistència en el vot electrònic. [Ref. BOE-A-2020-13913]

Disposició transitòria única. Representativitat

Mentre no se celebrin les primeres eleccions d'acord amb la present llei, la representativitat de les organitzacions professionals agràries és la determinada en les darreres eleccions a cambres agràries celebrades abans de l'entrada en vigor de la present llei.

Disposició derogatòria única

1. Es deroga la Llei 17/1993, de 28 de desembre, de cambres agràries.

2. Es deroguen:

a) El Decret 242/1994, de 13 de setembre, pel qual es regula el règim electoral general de les cambres agràries.

b) El Decret 32/2007, de 30 de gener, pel qual es regulen les subvencions i les despeses en les eleccions a cambres agràries de 2007.

c) El Decret 280/1994, de 4 de novembre, pel qual es regulen les despeses electorals en les eleccions a cambres agràries.

d) El Decret 289/1998, de 3 de novembre, de modificació del Decret 280/1994, de 4 de novembre, pel qual es regulen les despeses electorals en les eleccions a cambres agràries.

Disposició final primera. Referències a representants de les cambres agràries

Les referències a les designacions com a membres d'algun òrgan col·legiat que la normativa vigent fa a representants de les cambres agràries s'entenen fetes als representants de les organitzacions professionals agràries més representatives a Catalunya d'acord amb les eleccions que regula la present llei.

Disposició final segona. Referències a eleccions a les cambres agràries

Les referències a les eleccions a cambres agràries existents en la normativa vigent s'entenen fetes a les eleccions per determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries d'acord amb la present llei.

Disposició final tercera. Entrada en vigor

La present llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin en el seu compliment i que els tribunals i autoritats als quals correspongui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 23 de desembre de 2014. | El Conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural | El President de la Generalitat de Catalunya | | --- | --- | | JOSEP MARIA PELEGRÍ I AIXUT | ARTUR MAS I GAVARRÓ |

Font i provença

Títol original: Ley 17/2014, de 23 de diciembre, de representatividad de las organizaciones profesionales agrarias. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash aeb3e43ce990).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.