Llei 16/1997, de 25 d'abril, de Regulació dels Serveis de les Oficines de Farmàcia

Article 1. Definició i funcions de les oficines de farmàcia

En els termes recollits en la Llei 14/1986, General de Sanitat, de 25 d'abril, i la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del Medicament, les oficines de farmàcia són establiments sanitaris privats d'interès públic, subjectes a la planificació sanitària que estableixin les comunitats autònomes, en els quals el farmacèutic titular-propietari, assistit, si escau, d'ajudants o auxiliars, ha de prestar els serveis bàsics següents a la població:

1. L'adquisició, custòdia, conservació i dispensació dels medicaments i productes sanitaris.

2. La vigilància, el control i la custòdia de les receptes mèdiques dispensades.

3. La garantia de l'atenció farmacèutica, en la seva zona farmacèutica, als nuclis de població en els quals no existeixin oficines de farmàcia.

4. L'elaboració de fórmules magistrals i preparats oficinals, en els casos i d'acord amb els procediments i controls establerts.

5. La informació i el seguiment dels tractaments farmacològics als pacients.

6. La col·laboració en el control de l'ús individualitzat dels medicaments, per tal de detectar les reaccions adverses que puguin produir-se i notificar-les als organismes responsables de la farmacovigilància.

7. La col·laboració en els programes que promoguin les administracions sanitàries sobre garantia de qualitat de l'assistència farmacèutica i de l'atenció sanitària en general, promoció i protecció de la salut, prevenció de la malaltia i educació sanitària.

8. La col·laboració amb l'Administració sanitària en la formació i informació adreçades a la resta de professionals sanitaris i usuaris sobre l'ús racional dels medicaments i productes sanitaris.

9. L'actuació coordinada amb les estructures assistencials dels Serveis de Salut de les comunitats autònomes.

10. La col·laboració en la docència per a l'obtenció del títol de Llicenciat en Farmàcia, d'acord amb el que preveuen les Directives Comunitàries, i en la normativa estatal i de les universitats per les quals s'estableixen els corresponents plans d'estudi en cadascuna d'elles.

Article 2. Ordenació territorial

1. En desplegament del que estableix l'article 103.3 de la vigent Llei 14/1986, General de Sanitat, de 25 d'abril, i l'article 88 de la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del Medicament, i a fi d'ordenar l'assistència farmacèutica a la població, les comunitats autònomes, a les quals correspon garantir aquesta assistència, establiran criteris específics de planificació per a l'autorització d'oficines de farmàcia.

La planificació farmacèutica es realitzarà d'acord amb la planificació sanitària. Les demarcacions de referència per a la planificació farmacèutica seran les unitats bàsiques d'atenció primària fixades per les comunitats autònomes.

2. La planificació d'oficines de farmàcia s'establirà tenint en compte la densitat demogràfica, les característiques geogràfiques i la dispersió de la població, amb la finalitat de garantir l'accessibilitat i qualitat en el servei, i la suficiència en el subministrament de medicaments, d'acord amb les necessitats sanitàries en cada territori.

L'ordenació territorial d'aquests establiments s'efectuarà per mòduls de població i distàncies entre oficines de farmàcia, que determinaran les comunitats autònomes, d'acord amb els criteris generals esmentats. En tot cas, les normes d'ordenació territorial hauran de garantir l'adequada atenció farmacèutica a tota la població.

3. El mòdul de població mínim per a l'obertura d'oficines de farmàcia serà, amb caràcter general, de 2.800 habitants per establiment. Les comunitats autònomes, en funció de la concentració de la població, podran establir mòduls de població superiors, amb un límit de 4.000 habitants per oficina de farmàcia. En tot cas, una vegada superades aquestes proporcions, podrà establir-se una nova oficina de farmàcia per fracció superior a 2.000 habitants.

No obstant el que disposa el paràgraf anterior, les comunitats autònomes podran establir mòduls de població inferiors per a les zones rurals, turístiques, de muntanya, o aquelles en les quals, en funció de les seves característiques geogràfiques, demogràfiques o sanitàries, no fos possible l'atenció farmacèutica aplicant els criteris generals.

4. La distància mínima entre oficines de farmàcia, tenint en compte criteris geogràfics i de dispersió de la població, serà, amb caràcter general, de 250 metres. Les comunitats autònomes, en funció de la concentració de la població, podran autoritzar distàncies menors entre les mateixes; igualment, les comunitats autònomes podran establir limitacions a la instal·lació d'oficines de farmàcia en la proximitat dels centres sanitaris.

5. El còmput d'habitants en les zones farmacèutiques, així com els criteris de mesurament de distàncies entre aquests establiments, seran regulats per les comunitats autònomes.

El còmput d'habitants s'efectuarà sobre la base del Padró Municipal vigent, sense perjudici dels elements correctors que, per raó de les diverses circumstàncies demogràfiques, introdueixin les comunitats autònomes.

Article 3. Autoritzacions administratives

1. Correspon a les comunitats autònomes la tramitació i resolució dels expedients d'autorització d'obertura de les oficines de farmàcia. Els expedients s'ajustaran al que estableix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i en les normes autonòmiques de procediment.

2. L'autorització de noves oficines de farmàcia es tramitarà d'acord amb els principis de publicitat i transparència, previ el procediment específic que estableixin les comunitats autònomes, en el qual es podran preveure l'exigència de fiances o garanties que —sense perjudici del respecte a la seguretat jurídica i la correcta tramitació dels procediments— assegurin un desenvolupament adequat, en temps i forma, de les actuacions.

3. Les comunitats autònomes regularan els requisits de les autoritzacions per trasllats d'oficines de farmàcia, d'acord amb les causes que els motivin, així com el procediment per a això.

Article 4. Transmissió

1. La transmissió de les oficines de farmàcia únicament podrà realitzar-se a favor d'un altre o altres farmacèutics.

2. Les comunitats autònomes regularan les formes, condicions, terminis i altres requisits de les transmissions d'aquests establiments.

3. En els casos de clausura o tancament obligatori de les oficines de farmàcia, per sanció d'inhabilitació professional o penal, temporal o definitiva, de qualsevol mena, les comunitats autònomes podran preveure la prohibició de la transmissió de les esmentades oficines de farmàcia, així com la intervenció dels medicaments.

Article 5. Presència i actuació professional

1. La presència i actuació professional d'un farmacèutic és condició i requisit inexcusable per a la dispensació al públic de medicaments. La col·laboració d'ajudants o auxiliars no excusa l'actuació del farmacèutic a l'oficina de farmàcia mentre romangui oberta al públic, ni exclou la seva responsabilitat professional.

2. Les comunitats autònomes podran regular el nombre mínim de farmacèutics adjunts que, a més del titular, han de prestar serveis a les oficines de farmàcia a fi de garantir l'adequada assistència professional als usuaris. Aquesta regulació haurà de tenir en compte, entre altres factors, el volum i tipus d'activitat de les oficines de farmàcia i el règim d'horari dels serveis.

3. Sense perjudici de l'actuació de l'adjunt, el farmacèutic titular serà responsable de garantir el servei als usuaris.

Article 6. Jornada i horari dels serveis

1. Les oficines de farmàcia prestaran els seus serveis en règim de llibertat i flexibilitat, sense perjudici del compliment dels horaris oficials i les normes sobre guàrdies, vacances, urgències i altres circumstàncies derivades de la naturalesa del seu servei, fixades per les comunitats autònomes, a fi de garantir la continuïtat de l'assistència.

2. Les disposicions que adoptin les comunitats autònomes en aquesta matèria tindran caràcter de mínims, i es permetrà, consegüentment, el funcionament d'aquests establiments en horaris per sobre dels mínims oficials.

3. Els establiments que realitzin jornades o horaris per sobre dels mínims establerts hauran de comunicar-ho, amb caràcter previ, a la comunitat autònoma i hauran de mantenir amb continuïtat aquest règim, en els termes que l'autoritat sanitària els indiqui.