Text legal · Traducció no oficial

Llei 16/1997, de 25 d'abril, de Regulació dels Serveis de les Oficines de Farmàcia

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Ley 16/1997
Àmbit
Estatal
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

Aquesta llei regula la definició i les funcions de les oficines de farmàcia com a establiments sanitaris privats d'interès públic, estableix els criteris bàsics d'ordenació territorial per a l'autorització d'obertura —amb mòduls mínims de població i distàncies mínimes entre establiments—, fixa els principis de publicitat i transparència en els expedients d'autorització, regula la transmissió de les oficines de farmàcia (reservada exclusivament a farmacèutics), exigeix la presència constant d'un farmacèutic durant la dispensació i flexibilitza el règim de jornada i horari d'obertura, tot garantint la continuïtat de l'assistència farmacèutica a la població.

A qui afecta i abast

S'aplica a les oficines de farmàcia de tot el territori espanyol, als farmacèutics titulars i adjunts, i a les comunitats autònomes en l'exercici de les competències de planificació, autorització i ordenació farmacèutica.

Text traduït (no oficial)

Preàmbul

Una de les qüestions pendents de reforma en la sanitat espanyola és l'ordenació de les oficines de farmàcia, establiments sanitaris en els quals es dispensen els medicaments als pacients —assessorant i informant sobre la seva utilització—, s'elaboren les fórmules magistrals i els preparats oficinals, i es col·labora amb els pacients i amb les administracions públiques en l'ús racional del medicament i en diversos serveis sanitaris d'interès general. Aquests establiments, per raó de la garantia sanitària, estan sotmesos a regulació.

La regulació de les oficines de farmàcia va ser anunciada, encara que no desplegada, en la Llei 14/1986, General de Sanitat, de 25 d'abril, en l'article 103.3 de la qual es va remetre la seva planificació a la futura legislació especial de medicaments i farmàcies. Al seu torn, la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del Medicament, va aprofundir en la matèria amb l'establiment d'alguns principis sobre l'ordenació de les farmàcies, complementant la Llei General de Sanitat, però sense afectar gairebé la complexa situació juridicoadministrativa d'aquests establiments.

Mentre no es produïa aquella regulació general, ha continuat subsistent la legislació preconstitucional recollida en el Reial Decret 909/1978, de 14 d'abril, i la seva normativa de desplegament, substituïda, en els respectius àmbits territorials, per les legislacions autonòmiques d'ordenació farmacèutica promulgades fins a la data per les comunitats autònomes de Catalunya, el País Basc, Extremadura i Castella-La Manxa.

Sense perjudici d'aquestes normes autonòmiques, és indiscutible la necessitat de completar la legislació comuna sobre aquesta matèria i de substituir el règim d'autorització d'obertura d'oficines de farmàcia del Reial Decret 909/1978 que, malgrat la seva virtualitat en el passat, constitueix una barrera insalvable a la lògica demanda d'ampliació de serveis i una font manifesta de litigiositat i frustració professional.

Per desbloquejar aquesta situació, el Govern va aprovar el 17 de juny el Reial Decret llei 11/1996, del qual treu causa aquesta norma —d'acord amb l'acord de convalidació del ple del Congrés dels Diputats del 27 de juny de 1996—. L'esmentat Reial Decret llei i aquesta Llei, que li dóna —en allò essencial— continuació, pretenen promoure algunes reformes legals tendents a flexibilitzar l'obertura de farmàcies i a garantir l'assistència farmacèutica a tota la població, cosa que comportarà, a més, unes expectatives majors d'ocupació professional en el sector.

La Llei es proposa millorar l'atenció farmacèutica a la població, atenent demandes socials reiterades, mitjançant les mesures següents: la regulació de la definició i les funcions de les oficines de farmàcia; la fixació dels criteris bàsics per a l'ordenació farmacèutica que hauran d'abordar les comunitats autònomes prenent com a referència les unitats bàsiques d'atenció primària; la simplificació i ordenació dels expedients d'autorització d'obertura; la regulació de la transmissió de les oficines de farmàcia; l'exigència de la presència constant d'un farmacèutic en l'activitat de dispensació; i la flexibilització del règim de jornada i horari d'obertura d'aquests establiments.

Article 1. Definició i funcions de les oficines de farmàcia

En els termes recollits en la Llei 14/1986, General de Sanitat, de 25 d'abril, i la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del Medicament, les oficines de farmàcia són establiments sanitaris privats d'interès públic, subjectes a la planificació sanitària que estableixin les comunitats autònomes, en els quals el farmacèutic titular-propietari, assistit, si escau, d'ajudants o auxiliars, ha de prestar els serveis bàsics següents a la població:

1. L'adquisició, custòdia, conservació i dispensació dels medicaments i productes sanitaris.

2. La vigilància, el control i la custòdia de les receptes mèdiques dispensades.

3. La garantia de l'atenció farmacèutica, en la seva zona farmacèutica, als nuclis de població en els quals no existeixin oficines de farmàcia.

4. L'elaboració de fórmules magistrals i preparats oficinals, en els casos i d'acord amb els procediments i controls establerts.

5. La informació i el seguiment dels tractaments farmacològics als pacients.

6. La col·laboració en el control de l'ús individualitzat dels medicaments, per tal de detectar les reaccions adverses que puguin produir-se i notificar-les als organismes responsables de la farmacovigilància.

7. La col·laboració en els programes que promoguin les administracions sanitàries sobre garantia de qualitat de l'assistència farmacèutica i de l'atenció sanitària en general, promoció i protecció de la salut, prevenció de la malaltia i educació sanitària.

8. La col·laboració amb l'Administració sanitària en la formació i informació adreçades a la resta de professionals sanitaris i usuaris sobre l'ús racional dels medicaments i productes sanitaris.

9. L'actuació coordinada amb les estructures assistencials dels Serveis de Salut de les comunitats autònomes.

10. La col·laboració en la docència per a l'obtenció del títol de Llicenciat en Farmàcia, d'acord amb el que preveuen les Directives Comunitàries, i en la normativa estatal i de les universitats per les quals s'estableixen els corresponents plans d'estudi en cadascuna d'elles.

Article 2. Ordenació territorial

1. En desplegament del que estableix l'article 103.3 de la vigent Llei 14/1986, General de Sanitat, de 25 d'abril, i l'article 88 de la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del Medicament, i a fi d'ordenar l'assistència farmacèutica a la població, les comunitats autònomes, a les quals correspon garantir aquesta assistència, establiran criteris específics de planificació per a l'autorització d'oficines de farmàcia.

La planificació farmacèutica es realitzarà d'acord amb la planificació sanitària. Les demarcacions de referència per a la planificació farmacèutica seran les unitats bàsiques d'atenció primària fixades per les comunitats autònomes.

2. La planificació d'oficines de farmàcia s'establirà tenint en compte la densitat demogràfica, les característiques geogràfiques i la dispersió de la població, amb la finalitat de garantir l'accessibilitat i qualitat en el servei, i la suficiència en el subministrament de medicaments, d'acord amb les necessitats sanitàries en cada territori.

L'ordenació territorial d'aquests establiments s'efectuarà per mòduls de població i distàncies entre oficines de farmàcia, que determinaran les comunitats autònomes, d'acord amb els criteris generals esmentats. En tot cas, les normes d'ordenació territorial hauran de garantir l'adequada atenció farmacèutica a tota la població.

3. El mòdul de població mínim per a l'obertura d'oficines de farmàcia serà, amb caràcter general, de 2.800 habitants per establiment. Les comunitats autònomes, en funció de la concentració de la població, podran establir mòduls de població superiors, amb un límit de 4.000 habitants per oficina de farmàcia. En tot cas, una vegada superades aquestes proporcions, podrà establir-se una nova oficina de farmàcia per fracció superior a 2.000 habitants.

No obstant el que disposa el paràgraf anterior, les comunitats autònomes podran establir mòduls de població inferiors per a les zones rurals, turístiques, de muntanya, o aquelles en les quals, en funció de les seves característiques geogràfiques, demogràfiques o sanitàries, no fos possible l'atenció farmacèutica aplicant els criteris generals.

4. La distància mínima entre oficines de farmàcia, tenint en compte criteris geogràfics i de dispersió de la població, serà, amb caràcter general, de 250 metres. Les comunitats autònomes, en funció de la concentració de la població, podran autoritzar distàncies menors entre les mateixes; igualment, les comunitats autònomes podran establir limitacions a la instal·lació d'oficines de farmàcia en la proximitat dels centres sanitaris.

5. El còmput d'habitants en les zones farmacèutiques, així com els criteris de mesurament de distàncies entre aquests establiments, seran regulats per les comunitats autònomes.

El còmput d'habitants s'efectuarà sobre la base del Padró Municipal vigent, sense perjudici dels elements correctors que, per raó de les diverses circumstàncies demogràfiques, introdueixin les comunitats autònomes.

Article 3. Autoritzacions administratives

1. Correspon a les comunitats autònomes la tramitació i resolució dels expedients d'autorització d'obertura de les oficines de farmàcia. Els expedients s'ajustaran al que estableix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i en les normes autonòmiques de procediment.

2. L'autorització de noves oficines de farmàcia es tramitarà d'acord amb els principis de publicitat i transparència, previ el procediment específic que estableixin les comunitats autònomes, en el qual es podran preveure l'exigència de fiances o garanties que —sense perjudici del respecte a la seguretat jurídica i la correcta tramitació dels procediments— assegurin un desenvolupament adequat, en temps i forma, de les actuacions.

3. Les comunitats autònomes regularan els requisits de les autoritzacions per trasllats d'oficines de farmàcia, d'acord amb les causes que els motivin, així com el procediment per a això.

Article 4. Transmissió

1. La transmissió de les oficines de farmàcia únicament podrà realitzar-se a favor d'un altre o altres farmacèutics.

2. Les comunitats autònomes regularan les formes, condicions, terminis i altres requisits de les transmissions d'aquests establiments.

3. En els casos de clausura o tancament obligatori de les oficines de farmàcia, per sanció d'inhabilitació professional o penal, temporal o definitiva, de qualsevol mena, les comunitats autònomes podran preveure la prohibició de la transmissió de les esmentades oficines de farmàcia, així com la intervenció dels medicaments.

Article 5. Presència i actuació professional

1. La presència i actuació professional d'un farmacèutic és condició i requisit inexcusable per a la dispensació al públic de medicaments. La col·laboració d'ajudants o auxiliars no excusa l'actuació del farmacèutic a l'oficina de farmàcia mentre romangui oberta al públic, ni exclou la seva responsabilitat professional.

2. Les comunitats autònomes podran regular el nombre mínim de farmacèutics adjunts que, a més del titular, han de prestar serveis a les oficines de farmàcia a fi de garantir l'adequada assistència professional als usuaris. Aquesta regulació haurà de tenir en compte, entre altres factors, el volum i tipus d'activitat de les oficines de farmàcia i el règim d'horari dels serveis.

3. Sense perjudici de l'actuació de l'adjunt, el farmacèutic titular serà responsable de garantir el servei als usuaris.

Article 6. Jornada i horari dels serveis

1. Les oficines de farmàcia prestaran els seus serveis en règim de llibertat i flexibilitat, sense perjudici del compliment dels horaris oficials i les normes sobre guàrdies, vacances, urgències i altres circumstàncies derivades de la naturalesa del seu servei, fixades per les comunitats autònomes, a fi de garantir la continuïtat de l'assistència.

2. Les disposicions que adoptin les comunitats autònomes en aquesta matèria tindran caràcter de mínims, i es permetrà, consegüentment, el funcionament d'aquests establiments en horaris per sobre dels mínims oficials.

3. Els establiments que realitzin jornades o horaris per sobre dels mínims establerts hauran de comunicar-ho, amb caràcter previ, a la comunitat autònoma i hauran de mantenir amb continuïtat aquest règim, en els termes que l'autoritat sanitària els indiqui.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria única. El que estableix aquesta Llei sobre mòduls de població i distàncies no serà exigible a les oficines de farmàcia autoritzades amb anterioritat a la seva entrada en vigor.

Disposicions derogatives

Disposició derogatòria única. Queda derogat el Reial Decret llei 11/1996, de 17 de juny, d'ampliació del servei farmacèutic a la població, i quanta normativa s'oposi al que disposa aquesta Llei.

Disposicions finals

Disposició final primera. Els articles 2.1, 2.2, 2.5, 4, 5 i 6 d'aquesta Llei constitueixen legislació bàsica de l'Estat sobre sanitat, dictada a l'empara de l'article 149.1.16.a de la Constitució.

Disposició final segona. Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el «Boletín Oficial del Estado».

Font i provença

Títol original: Ley 16/1997, de 25 de abril, de Regulación de Servicios de las Oficinas de Farmacia. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 66f4d3df3041).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.