Llei 5/2023, de 5 d'abril, de reconeixement de l'escoltisme

Preàmbul

I

L'escoltisme i el guiatge són el moviment educatiu per a infants i joves més gran del món. Fundat per Robert Baden-Powell l'any 1907, té seixanta-set milions de membres en prop de cent setanta països. Independent, no partidista, de base voluntària, d'organització democràtica i obert a tothom sense cap distinció, té per objectiu contribuir a l'educació com a individus i com a ciutadans responsables sobre la base d'uns principis compartits i un mètode propi.

El moviment escoltista i guia s'organitza a escala internacional en dues organitzacions: l'Associació Mundial de Guies Scouts (WAGGGS, de les seves sigles en anglès), amb deu milions de membres, i l'Organització Mundial del Moviment Scout (WOSM, de les seves sigles en anglès), amb cinquanta-set milions de membres. Ambdues organitzacions actuen arreu del món per educar infants i joves perquè es converteixin en persones amb projectes de vida propis i ciutadans compromesos amb el seu entorn. Al mateix temps, ambdues organitzacions tracten de protegir-se de l'ús no legítim de la seva imatge, els seus símbols i el seu reconeixement internacional. No han estat pocs els casos en els quals grups amb objectius antagònics als del moviment han tractat d'aprofitar-se del reconeixement internacional de l'escoltisme.

En aquesta línia, la WOSM encoratja les administracions democràtiques amb competències en matèria de joventut i associacionisme a coadjuvar per emprendre les accions que considerin oportunes, d'acord amb els seus ordenaments jurídics, per reconèixer les entitats del seu àmbit territorial que compten amb el reconeixement internacional de la WOSM com a úniques legitimades per usar els símbols i la terminologia d'aquesta organització. Més de cinquanta països arreu del món, entre ells Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, Irlanda, Portugal i el Regne Unit, ja han articulat algun tipus de reconeixement per mitjà de les seves administracions.

El tipus de reconeixement obtingut en cadascun dels territoris difereix segons les seves pròpies normes. Per exemple, a Austràlia, l'associació escoltista disposa d'una llei de 1924, actualitzada el 2016, que protegeix la terminologia pròpia de l'associació i l'uniforme, i, a escala dels seus estats federats, hi ha lleis de reconeixement a Nova Gal·les del Sud, de 1928, Victòria, de 1932, i Queensland, de 1975.

Al Canadà, la llei relativa a les associacions escoltistes reconeix a Scouts Canada com a representant oficial de l'escoltisme mundial i l'única organització amb drets exclusius per usar els emblemes, les insígnies, les descripcions i les marques específiques pròpies del moviment escoltista.

Als Estats Units d'Amèrica, una llei del Congrés reconeix l'associació escoltista Boy Scouts of America com a representant oficial de l'escoltisme mundial i l'única organització amb drets exclusius per usar els emblemes, les insígnies, les descripcions i les marques específiques pròpies del moviment escoltista.

A Portugal, el Decret 3120-B reconeix l'Associació dels Escoteiros de Portugal com l'única associació escoltista del país i només els seus membres són considerats escoltistes. Així mateix, aquest decret li cedeix els drets exclusius sobre els seus distintius i en regula l'uniforme.

II

El moviment escoltista, nascut a Anglaterra el 1907 i introduït a Catalunya per Josep Maria Batista i Roca, entre d'altres, el 1927, rep el reconeixement de la Generalitat el 1934, que el posa sota el seu patronatge. Amb la pèrdua de l'autogovern el 1939, l'escoltisme català es converteix en il·legal i actua en la clandestinitat, contribuint fortament a la formació de generacions de persones amb valors democràtics i inclusius i compromís ciutadà. Antoni Batlle es converteix en una persona clau de l'escoltisme en aquest període. L'escoltisme català és reconegut per les organitzacions internacionals, d'una banda, per la WAGGGS el 1969 per mitjà del Comitè d'Enllaç del Guiatge a Espanya i, de l'altra, per la WOSM el 1978 per mitjà de la Federació d'Escoltisme a Espanya.

El 1979, amb l'aprovació de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, es recuperen les competències en matèria d'associacionisme i joventut. El 1984 es reconeix la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge i les associacions que hi pertanyen, i la Federació rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat en reconeixement de la seva tasca social i de país.

III

L'Estatut d'autonomia disposa, en l'article 118, que correspon a la Generalitat establir el règim jurídic de les associacions, i en el 142.b) atorga a la Generalitat la promoció de l'associacionisme juvenil, de les iniciatives de participació dels joves i de la mobilitat internacional.

D'acord amb l'article 40.4 de l'Estatut, correspon als poders públics promoure polítiques públiques que afavoreixin l'emancipació dels joves i la participació en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural.

Així mateix, l'article 200 de l'Estatut disposa que la Generalitat ha de promoure la relació internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives i, si escau, la seva afiliació a les entitats afins d'àmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius.

Per la seva banda, el llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, aprovat per la Llei 4/2008, de 24 d'abril, regula la personalitat jurídica de les associacions en els articles 311 i següents, i més específicament en el 321-11.

Aquesta llei, emparada en els preceptes estatutaris i del Codi Civil citats, neix de la necessitat de preservar l'expressió genuïna i singular de l'escoltisme i el guiatge a Catalunya i per garantir que s'articula i s'expressa per mitjà de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge com a única representant legítima a Catalunya del moviment escoltista mundial.

IV

La Llei consta de nou articles estructurats en quatre capítols. El primer, de disposicions generals, conté l'objecte i les finalitats de la Llei i les definicions; el segon, els objectius i el marc normatiu de les organitzacions que configuren el moviment escoltista català; el tercer, l'actuació que ha de tenir el sistema institucional de la Generalitat en relació amb el moviment escoltista, i el quart, les mesures de protecció de l'ús de la terminologia i dels símbols que defineixen aquest moviment.

La Llei es completa amb tres disposicions finals: la primera encomana a la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge la presentació d'un informe biennal d'activitats al Parlament de Catalunya, la segona fa referència a l'habilitació pressupostària i la tercera estableix la data de l'entrada en vigor de la Llei.

Capítol I. Disposicions generals

Capítol II. Objectiu i marc normatiu del moviment escoltista

Capítol III. Actuació del sistema institucional de la Generalitat en relació amb el moviment escoltista

Capítol IV. Protecció del moviment escoltista

Disposicions finals

Disposició final primera. Informe d'activitats

La Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge ha de presentar al Parlament un informe biennal de la seva activitat com a eina d'avaluació d'aquesta llei.

Disposició final segona. Habilitació pressupostària

Els preceptes que comporten despeses amb càrrec als pressupostos de la Generalitat o una disminució dels ingressos produeixen efectes a partir de l'entrada en vigor de la llei de pressupostos corresponent a l'exercici pressupostari immediatament posterior a l'entrada en vigor de la present llei.

Disposició final tercera. Entrada en vigor

La present llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació al «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».