Text legal · Traducció no oficial
Llei 5/1981, de 25 de març, de reclassificació del Parc Nacional del Teide (illa de Tenerife)
Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.
- Identificador
- Ley 5/1981
- Àmbit
- Estatal
- Estat
- Vigent
- Publicació
Resum en català
Aquesta llei estableix un règim jurídic especial per al Parc Nacional del Teide, situat a l'illa de Tenerife, i en regula la reclassificació d'acord amb la Llei d'Espais Naturals Protegits. Regula la protecció de la gea, la fauna, la flora, la vegetació, les aigües i l'atmosfera del Parc, així com els seus valors arqueològics i els ecosistemes en conjunt. Crea el Patronat del Parc, estableix un pla rector d'ús i gestió, delimita una zona perifèrica de protecció i fixa el règim econòmic, sancionador i de participació de les corporacions locals.
A qui afecta i abast
Afecta els termes municipals de Guía de Isora, Icod de los Vinos, La Orotava i Santiago del Teide (província de Santa Cruz de Tenerife), els titulars de drets sobre terrenys inclosos al Parc i a la zona perifèrica de protecció, els organismes públics i privats que hi actuen, i el conjunt de visitants i usuaris del Parc Nacional del Teide.
Text traduït (no oficial)
DON JOAN CARLES I, REI D'ESPANYA
A tots els qui la present vegin i entenguin,
Sapigueu: Que les Corts Generals han aprovat i Jo vinc a sancionar la present Llei:
Article 1. Finalitat
1. La finalitat d'aquesta Llei és l'establiment d'un règim jurídic especial per al Parc Nacional del Teide (illa de Tenerife), i la seva reclassificació com a tal, en compliment del que disposa la Llei quinze/mil nou-cents setanta-cinc, de dos de maig, d'Espais Naturals Protegits.
2. Aquest règim jurídic especial té per finalitat protegir la integritat de la gea, la fauna, la flora, la vegetació, les aigües i l'atmosfera, així com els seus valors arqueològics i, en definitiva, del conjunt dels ecosistemes del Parc Nacional, en raó del seu interès educatiu, científic, cultural, recreatiu, turístic i socioeconòmic.
Article 2. Àmbit territorial
1. El Parc Nacional del Teide, amb una superfície total de tretze mil cinc-centes setanta-una hectàrees, afecta els termes municipals de Guía de Isora, Icod de los Vinos, La Orotava i Santiago del Teide, de la província de Santa Cruz de Tenerife. Els seus límits geogràfics són els que figuren a l'annex I d'aquesta Llei.
2. No obstant això, el Govern, per acord del Consell de Ministres, podrà incorporar a aquest Parc altres terrenys contigus que reuneixin característiques adequades per a això, en qualsevol dels supòsits següents: a) Que siguin propietat de l'Estat o d'algun dels seus organismes. b) Que siguin expropiats amb aquesta finalitat. c) Que siguin aportats per propietaris a tals efectes.
3. El Govern haurà d'adoptar les mesures i habilitar els mitjans necessaris perquè els terrenys inclosos en aquest Parc Nacional, els propietaris dels quals no subscriguin els corresponents acords respecte a les limitacions que siguin indemnitzables, passin a ser propietat de l'Estat.
Article 3. Protecció
1. Queda prohibida tota activitat que pugui alterar els elements i la dinàmica dels ecosistemes del Parc Nacional.
2. L'exercici dels usos tradicionals en cada cas, de l'activitat agrària, de l'aigua, l'aprofitament cinegètic del conill silvestre; les activitats de regeneració, així com l'ús a què hagin de destinar-se les instal·lacions existents, seran regulats pel pla rector d'ús i gestió.
3. Els terrenys inclosos en aquest Parc Nacional queden classificats, a tots els efectes, com a sòl no urbanitzable objecte de protecció especial.
Article 4. Zona perifèrica de protecció
1. Es delimita una zona de protecció exterior, contínua i perifèrica, a fi de garantir una protecció completa dels recursos naturals que han justificat la creació del Parc i per evitar els possibles impactes ecològics i paisatgístics procedents de l'exterior. Els seus límits geogràfics són els que es fixen a l'annex II de la present Llei.
2. A tal fi, pels organismes competents es classificaran els terrenys, prohibint-se tota construcció, excepte les d'interès públic preferent, essent en tots els casos necessari l'informe favorable del Patronat. Així mateix, aquests organismes adoptaran les mesures necessàries de protecció del sòl, gea, flora, fauna, paisatge, aigües i altres elements naturals, impedint la introducció d'espècies exòtiques, animals o vegetals, i la transformació de les zones boscoses, que hauran de mantenir-se en la seva vocació natural.
Article 5. Pla rector d'ús i gestió
1. En el termini màxim d'un any, a partir de la promulgació de la present Llei, el Ministeri d'Agricultura, a través de l'Institut Nacional per a la Conservació de la Naturalesa, confeccionarà un pla rector d'ús i gestió del Parc Nacional del Teide, que serà sotmès a informació pública i, prèvia aprovació provisional del Patronat, serà elevat al Govern per a la seva aprovació definitiva.
2. Aquest pla rector, que tindrà una vigència de quatre anys i haurà de ser revisat en finalitzar aquest termini o abans si fos necessari, inclourà: a) Les directrius generals d'ordenació i ús d'aquest Parc Nacional. b) Les normes de gestió i actuació necessàries per a la conservació i protecció dels seus valors naturals i per garantir el compliment de les finalitats d'investigació, interpretació del fenomen de la natura, educació ambiental i d'ús i gaudi pels visitants. c) La zonificació del Parc Nacional, delimitant àrees de diferent utilització i destinació, entre les quals s'inclouran les destinades als serveis, especificant-se les seves limitacions urbanístiques i les zones de reserva integrals o dirigides.
3. Tot projecte d'obra, treballs o aprofitaments que no figuri en el pla rector d'ús i gestió o en les seves revisions i que es consideri necessari dur a terme, haurà de ser justificat degudament, tenint en compte les directrius d'aquell i autoritzat per l'Institut Nacional per a la Conservació de la Naturalesa, previ informe favorable del Patronat del Parc.
Article 6. Plans especials
Seran redactats per l'ICONA plans específics que despleguin la normativa del pla rector d'ús i gestió i que seran aprovats pel Patronat, i la vigència dels quals vindrà limitada per la del propi rector. Almenys hauran de redactar-se plans especials per a: a) Les mesures tendents a l'eliminació de l'explotació dels recursos naturals del Parc Nacional, amb excepció d'aquelles activitats a què es refereix l'article tercer, apartat dos. b) Les activitats de gestió necessàries per al manteniment dels equilibris biològics existents i la investigació aplicada que li serveix de fonament. c) L'organització de la interpretació i informació del Parc Nacional per a un millor gaudi dels visitants i la promoció de la seva educació ambiental.
Article 7. Col·laboracions
1. L'ICONA gestionarà la col·laboració d'altres organismes públics i, en la mesura en què sigui possible, la de les persones físiques i organismes privats nacionals o internacionals, tant governamentals com no governamentals, per al millor compliment de les finalitats del Parc Nacional.
2. Els organismes públics, i en particular el Cabildo Insular, hauran de prestar la col·laboració tècnica que d'ells sigui sol·licitada, d'acord amb el que disposa aquest article.
Article 8. Limitacions de drets
1. La reclassificació del Parc Nacional del Teide porta annexa la qualificació d'utilitat pública per a tots els terrenys que el constitueixen, als efectes d'expropiació dels béns i drets afectats.
2. En relació amb les previsions de l'apartat dos de l'article tercer de la Llei quinze/mil nou-cents setanta-cinc, de dos de maig, i atesa la importància dels paisatges fonamentals per a la declaració d'aquest Parc Nacional, no es permetrà cap tipus de treball de recerca i explotació de substàncies minerals, ni la tala o extracció d'espècies vegetals no introduïdes per l'home, dins els límits assenyalats a l'annex I de la present Llei.
3. Seran indemnitzables les limitacions a la propietat que s'estableixin en relació amb els usos permesos en el sòl no urbanitzable.
Article 9. Patronat
1. El Patronat del Parc Nacional del Teide, a què es refereix la Llei d'Espais Naturals Protegits, estarà adscrit a efectes administratius al Ministeri d'Agricultura i estarà compost pels membres següents: – Un representant de cadascun dels Departaments de la Presidència del Govern, Obres Públiques i Urbanisme, Educació, Agricultura i Cultura. – Un representant de l'Ens Preautonòmic o Autonòmic de les Canàries. – Dos representants del Cabildo Insular. – Dos representants dels Municipis en el terme dels quals es trobi el Parc, un d'ells elegit per l'Ajuntament que compti amb la major superfície territorial i l'altre pels restants Ajuntaments. – Un representant d'Associacions canàries, elegit per elles mateixes, d'entre les que pels seus Estatuts es dediquin a la conservació de la natura. – Un representant del Consell Superior d'Investigacions Científiques. – El Director-Conservador del Parc Nacional. El President serà designat pel Govern, d'entre els membres del Patronat.
2. Són comeses i funcions del Patronat: a) Vetllar pel compliment de les normes establertes, promoure possibles ampliacions del Parc Nacional, promoure la construcció i condicionament dels accessos necessaris, administrar els fons procedents de la utilització dels serveis del Parc o de les ajudes que al Patronat atorguin qualsevol classe d'entitats o particulars, proposar normes per a la defensa més eficaç dels valors i singularitats del Parc Nacional, elevar propostes i realitzar totes les gestions que consideri beneficioses per al mateix. b) Aprovar provisionalment el pla rector d'ús i gestió i les seves revisions, vetllant pel seu compliment, i la Memòria anual d'activitats i resultats que el Director-Conservador del Parc haurà d'elevar a l'Institut Nacional per a la Conservació de la Naturalesa. c) Aprovar els plans específics a què es refereix l'article sisè de la present Llei. d) Informar els projectes que despleguen els plans anteriors i els d'investigació que es pretenguin realitzar a les reserves. Si en evacuar el Patronat els informes preceptius a què es al·ludeix en aquest apartat d), les dues terceres parts dels seus components manifestessin la seva disconformitat amb alguna de les propostes, el President retornarà a l'origen la proposta esmentada per a la seva reconsideració. e) Informar sobre qualsevol classe de treballs, obres, aprofitaments i plans d'investigació que es pretenguin realitzar, inclosos o no en el pla rector d'ús i gestió. Si en evacuar el Patronat els informes preceptius a què es al·ludeix en aquest apartat e), les dues terceres parts dels seus components manifestessin la seva disconformitat amb alguna de les propostes, el President retornarà a l'origen la proposta esmentada per a la seva reconsideració. f) Delegar les funcions que estimi convenient a la Comissió Permanent, que haurà de retre compte de la seva gestió al Ple. g) Elaborar, aprovar i modificar el seu propi Reglament de Règim Interior, en el qual es determinarà l'estructura funcional de l'administració del Parc.
Article 10. Adequació de la composició del Patronat
Quan es produeixin canvis administratius o modificacions en les entitats representades, el Govern, per acord adoptat en Consell de Ministres, adequarà la composició del patronat, i, si escau, de la seva comissió permanent a aquests canvis o modificacions.
Article 11. Comissió Permanent
En el si del Patronat es constituirà una Comissió Permanent, el President de la qual serà el d'aquell, i estarà composta, a més, pels membres següents: – Un representant del Cabildo Insular de Tenerife. – El representant de l'Ajuntament de major superfície territorial al Parc. – El representant de l'Ens Preautonòmic o Autonòmic de les Canàries. – El representant del Ministeri d'Agricultura. – El Director-Conservador del Parc. El Cabildo Insular de Tenerife designarà quin dels seus dos representants ho serà també a la Comissió Permanent.
Article 12. Director-Conservador
1. La responsabilitat de l'administració del Parc Nacional correspondrà a un Director-Conservador, designat pel Director de l'ICONA, prèvia conformitat del Patronat, i recaurà en un funcionari amb titulació universitària superior.
2. El Patronat fixarà el seu règim de dedicació i incompatibilitats.
Article 13. Tanteig i retracte
L'Administració de l'Estat, a través de l'ICONA, podrà exercitar drets de tanteig i retracte en totes les transmissions oneroses de béns i drets inter vivos de terrenys situats a l'interior del Parc Nacional, en la forma que es determini reglamentàriament.
El dret de tanteig s'exercitarà dins dels tres mesos següents a la notificació del projecte de transmissió fet per qualsevol de les parts. Els Notaris i Registradors no autoritzaran ni inscriuran, respectivament, les corresponents escriptures sense que se'ls acrediti prèviament la pràctica d'aquesta notificació.
En defecte de notificació, o quan les condicions expressades en la mateixa no coincideixin amb les de la transmissió efectiva, l'Estat podrà exercitar el dret de retracte dins dels sis mesos a comptar des que l'ICONA o el Patronat del Parc Nacional tinguin coneixement de les condicions reals de la transmissió. El dret de retracte caducarà als deu anys, a comptar des del moment en què es formalitzi la transmissió en document de data fefaent.
Article 14. Mitjans econòmics
L'ICONA, amb càrrec als seus pressupostos, atendrà les despeses necessàries per al desenvolupament de les activitats, treballs i obres de conservació, millora i investigació i, en general, per a la correcta gestió d'aquest Parc.
A aquests efectes, figuraran com a ingressos els provinents de: a) D'aquelles partides que per a tals fins s'incloguin als Pressupostos Generals de l'Estat. b) De les taxes que puguin establir-se per accés al Parc i utilització de serveis. c) De tota classe d'aportacions i subvencions d'entitats públiques i privades, així com dels particulars. d) De tots aquells que puguin obtenir-se com a conseqüència de concessions i autoritzacions per utilització de serveis al Parc Nacional, en la forma que es determini en el pla rector d'ús i gestió o en els plans especials.
Article 15. Participació de les Corporacions Locals
1. Els Ajuntaments dels municipis inclosos en la demarcació del Parc Nacional tindran dret preferent per a l'obtenció de concessions i autoritzacions d'establiments i prestació dels serveis d'utilització pública previstos en el pla rector d'ús i gestió o en els plans especials.
2. Les normes de desplegament d'aquesta Llei fixaran la participació que correspongui a aquests Ajuntaments en les taxes que s'estableixin per accés del públic a les instal·lacions d'aquest Parc o altres finalitats.
Article 16. Règim de sancions
L'inobservança o infracció de la normativa aplicable a aquest Parc Nacional serà sancionada d'acord amb el que preveu la Llei d'Espais Naturals Protegits i el Reial Decret dos mil sis-cents setanta-sis/mil nou-cents setanta-set, de quatre de març, pel qual s'aprova el Reglament per a la seva aplicació, i de conformitat amb la legislació específica que, en raó de la naturalesa de la infracció, resulti aplicable.
Article 17. Acció pública
Serà pública l'acció per exigir davant dels òrgans administratius i els Tribunals Contenciosos Administratius l'estricta observança de les normes de protecció d'aquest Parc Nacional.
Article 18. Concessió i explotació d'aigües
A efectes d'aconseguir la protecció de la integritat de les aigües, que estableix l'article primer de la present Llei, no podran tramitar-se expedients de concessió i explotació d'aigües superficials o subterrànies dins del recinte del parc sense l'informe favorable del Patronat del mateix.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Amb l'entrada en vigor de la present Llei se suspendran de manera immediata les extraccions de materials volcànics dins dels límits del Parc Nacional del Teide.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
En el termini màxim de nou mesos, a partir de l'entrada en vigor de la present Llei, el Govern, previ informe del Patronat, dictarà les normes necessàries per al desplegament i execució de la present Llei.
Segona
El Patronat del Parc Nacional quedarà constituït en el termini màxim de dos mesos, a partir de l'entrada en vigor de la present Llei.
ANNEX I. Límits del Parc Nacional del Teide
Nord: Del punt quilomètric 8,3 de la carretera comarcal TF-38 de Chío a Les Canyades en línia recta cap al pic del Teide, i sense arribar-hi, fins assolir la cota 2.000 metres. Per aquesta cota fins al promontori de la Hoya del Cedro, vora l'antic rusc a la cota 2.000 metres i des d'aquí en línia recta fins a Los Castillos a la cota 1.654 metres. D'aquí en direcció nord fins assolir la cota 1.600 metres, per aquesta cota fins assolir la línia que uniria Cruz de La Vieja i la Muntanya Abejera Alta, per aquesta línia ascendint fins la cota 1.650 metres, per aquesta cota fins assolir la pista forestal sense sortida dels Areneros, per aquesta pista fins al Barranc del Brinco o del Pino, i per ell ascendint fins la cota 1.800 metres. Des d'aquest punt en línia recta fins al límit actual dels termes municipals entre La Guancha i San Juan de la Rambla a la cota 1.900 metres i seguint aquesta cota fins assolir el Barranc de la Degollada o de Ruiz, ascendint per aquest barranc fins la cota 2.000 metres, i seguint aquesta cota fins al camí que comunica El Cabezón i el Centre de Visitants d'El Portillo, per aquest i en direcció a dit Centre fins assolir de nou la cota 2.000 metres, per aquesta cota fins la línia recta orientada d'O a E que passa pel punt quilomètric 31,6 de la TF-24, i per aquesta línia fins a dit punt quilomètric 31,6, per aquesta carretera cap al nord fins assolir la divisòria N/S de l'Illa a les proximitats de la Muntanya de La Crucita.
Est: Del creuament de la TF-24 i la divisòria N/S de l'Illa, per aquesta última fins assolir la TF-24 al punt quilomètric 34,3, per aquesta carretera fins la pista asfaltada d'accés a l'Observatori Astronòmic d'Izaña, i continuant per aquesta fins al punt on la pista esmentada connecta amb el límit municipal entre Fasnia i Güímar i seguint per aquest en direcció sud fins que el límit municipal assoleix la corba de nivell dels 2.100 metres i per aquesta en direcció oest, seguint el límit septentrional de pinar del Monte del Estado «Cumbres de Fasnia», fins assolir el límit entre els municipis d'Arico i Fasnia. Seguint el límit entre els municipis d'Arico i Fasnia en direcció nord fins arribar a la Degollada de Abreu, des d'on continua, seguint el límit septentrional del terme municipal d'Arico fins a Muntanya Colorada. D'allí continua per la cresta del Circ de Les Canyades fins la Degollada de Guajara en la seva confluència amb el Monte de Utilitat Pública número 3 «Pinar de Granadilla de Abona». Segueix descendint pel Barranc del Río, pel límit nord-est del MUP número 3 esmentat fins connectar amb el límit del Monte de Utilitat Pública «Contador y Cumbre», als escarps de la riba esquerra del Barranc del Río a Los Andenes.
Sud: De l'inici dels escarps de la riba esquerra del Barranc del Río a Los Andenes, en línia recta cap a la Muntanya de Las Arenas i sense assolir-la fins la cota 2.200 metres, per aquesta en direcció sud fins assolir la línia recta que uniria la Muntanya de Las Arenas i el Roque del Encaje, per aquesta línia sense assolir-lo, fins la cota 2.150 metres i per aquesta en direcció nord fins assolir el llit del Barranc del Carnero, i ascendint per aquest just pel límit oest del MUP número 3 «Pinar», fins la Degollada del Valle de Ucanca. D'aquí seguint per la cresta del Circ de les Canyades cap a l'Oest, fins la confluència amb el MUP número 7 «Vica y Lajas», descendeix pel límit est del MUP número 7 esmentat al Barranc de La Magdalena fins la cota de nivell 2.250. Segueix per aquesta, en direcció oest fins al Barranc del Dornajito, descendint per aquest fins al punt quilomètric 57,4 de la TF-21, seguint per aquesta carretera fins la corba del punt quilomètric 54,2, d'aquí ascendint en línia recta als Roques de Ucanca o Ucazme a la cota 2.051 metres.
Oest: Dels Roques de Ucanca o Ucazme en línia recta a la Muntanya Cangarro a Roques de Chavao i d'aquí en línia recta a la Muntanya Chasogo i per l'actual límit del Parc Nacional del Teide fins la carretera TF-38, seguint per la mateixa fins al seu punt quilomètric 8,3.
Queden excloses d'aquests límits les propietats privades particulars enclavades al Caserío del Portillo Alto i Portillo Bajo (aproximadament 8 hectàrees).
Nota: L'annex I es va modificar per l'Annex II de l'Acord d'ampliació dels límits del Parc Nacional del Teide per incorporació de terrenys contigus, publicat per Resolució de 14 d'octubre de 1999 (BOE-A-1999-24700).
ANNEX II. Límits de la zona perifèrica de protecció
Nord: De Muntanya Cascajo, al límit del Pinar de Chío (Guía de Isora), amb el Pinar de Santiago del Teide, en línia recta al Pico Cruz de La Vieja, a la Piedra Gallega, a Muntanya Roja i a la Muntanya de la Negrita, a la divisòria de la vall de La Orotava.
Est: De la Muntanya de la Negrita, en línia recta, a Muntanya de Corchado, a la Muntanya de Siete Fuentes, al Barranc de Pasajirón i d'aquí al Lomo Báez.
Sud: Del Lomo Báez, en línia recta, a Muntanya de Las Lajas.
Oest: De la Muntanya de Las Lajas, en línia recta, al Vèrtex Erques i d'aquí a la Muntanya de Cascajo.
Font i provença
Títol original: Ley 5/1981, de 25 de marzo, de reclasificación del Parque Nacional del Teide (isla de Tenerife). Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 08187cb8b847).
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.