Text legal · Traducció no oficial

Llei 4/1981, de 25 de març, de reclassificació del Parc Nacional de La Caldera de Taburiente (illa de La Palma)

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Ley 4/1981
Àmbit
Estatal
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

Aquesta llei estableix el règim jurídic especial del Parc Nacional de La Caldera de Taburiente, a l'illa de La Palma (Canàries), i el reclassifica d'acord amb la Llei 15/1975, de 2 de maig, d'Espais Naturals Protegits. Regula la protecció de la geologia, fauna, flora, vegetació, aigües i atmosfera del parc, la seva zona perifèrica de protecció, el Pla Rector d'Ús i Gestió, el Patronat, el Director-Conservador, el règim de sancions, l'acció pública i les concessions d'aigües.

A qui afecta i abast

Àmbit estatal. Afecta el Parc Nacional de La Caldera de Taburiente, el terme municipal d'El Paso a l'illa de La Palma, i les administracions públiques, organismes i particulars que hi tinguin interessos o competències.

Text traduït (no oficial)

DON JOAN CARLES I, REI D'ESPANYA

A tots els que la present vegin i entenguin,

Sapigueu: Que les Corts Generals han aprovat i Jo vinc a sancionar la present Llei.

Article 1. Finalitat

U. La finalitat d'aquesta Llei és l'establiment d'un règim jurídic especial per al Parc Nacional de La Caldera de Taburiente (illa de La Palma), i la seva reclassificació com a tal, en compliment del que disposa la Llei quinze/mil nou-cents setanta-cinc, de dos de maig, d'Espais Naturals Protegits.

Dos. L'esmentat règim jurídic especial té per finalitat protegir la integritat de la geologia, fauna, flora, vegetació, aigües i atmosfera, així com els seus valors arqueològics i, en definitiva, del conjunt dels ecosistemes del parc nacional en raó del seu interès educatiu, científic, cultural, recreatiu, turístic i socioeconòmic.

Article 2. Àmbit territorial

U. El Parc Nacional de La Caldera de Taburiente, amb una superfície total de quatre mil sis-centes noranta hectàrees, afecta el terme municipal d'El Paso, de l'illa de La Palma, a la província de Santa Cruz de Tenerife. Els seus límits geogràfics són els que s'especifiquen a l'annex I d'aquesta llei.

Dos. Tanmateix, el Govern, per acord del Consell de Ministres, podrà incorporar a aquest parc altres terrenys confrontants amb el mateix que reuneixin característiques adequades per a això, en qualsevol dels supòsits següents:

a) Que siguin propietat de l'Estat o d'algun dels seus organismes.

b) Que siguin expropiats amb aquesta finalitat.

c) Que siguin aportats pels seus propietaris a tals efectes.

Tres. El Govern haurà d'adoptar les mesures i habilitar els mitjans necessaris perquè els terrenys inclosos en aquest parc nacional, els propietaris dels quals no subscriguin els acords corresponents respecte a les limitacions que siguin indemnitzables, passin a ser propietat de l'Estat.

Article 3. Protecció

U. Queda prohibida tota activitat que pugui alterar els elements i la dinàmica dels ecosistemes del parc nacional.

Dos. L'exercici dels usos tradicionals, en cada cas, de l'activitat agrària i de l'aigua, les activitats de regeneració, així com l'ús al qual s'hagin de destinar les instal·lacions existents, seran regulats pel Pla Rector d'Ús i Gestió.

Tres. Els terrenys inclosos en aquest parc nacional queden classificats, a tots els efectes, com a sòl no urbanitzable objecte de protecció especial.

Article 4. Zona perifèrica de protecció

U. Es delimita una zona de protecció exterior contínua i perifèrica, a fi de garantir una protecció completa dels recursos naturals que han justificat la creació del parc i per evitar els possibles impactes ecològics i paisatgístics procedents de l'exterior. Els seus límits geogràfics són els que es fixen a l'annex II de la present Llei.

Dos. A tal fi, els organismes competents classificaran els terrenys d'aquesta zona com a sòl no urbanitzable de protecció especial, prohibint-se tota construcció excepte les d'interès públic preferent, sent en tots els casos necessari l'informe favorable del Patronat. Igualment, els esmentats organismes adoptaran les mesures necessàries de protecció del sòl, geologia, flora, fauna, paisatge, aigües i altres elements naturals, impedint la introducció d'espècies exòtiques animals o vegetals i la transformació de les zones boscoses, que hauran de mantenir-se en la seva vocació natural.

Article 5. Pla Rector d'Ús i Gestió

U. En el termini màxim d'un any a partir de la data d'entrada en vigor de la present Llei, el Ministeri d'Agricultura, a través de l'Institut Nacional per a la Conservació de la Natura, elaborarà un Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Nacional de La Caldera de Taburiente, que, prèvia autorització inicial del Patronat, serà sotmès a informació pública i, una vegada aprovat provisionalment per l'esmentat Patronat, el remetrà al Govern per a la seva aprovació definitiva.

Dos. L'esmentat pla rector, que tindrà una vigència de quatre anys i haurà de ser revisat en finalitzar aquest termini o abans si fos necessari, inclourà:

a) Les directrius generals d'ordenació i ús d'aquest parc nacional.

b) Les normes de gestió i actuació necessàries per a la conservació i protecció dels seus valors naturals i per garantir el compliment de les finalitats d'investigació, interpretació del fenomen de la Natura, educació ambiental i d'ús i gaudi pels visitants.

c) La zonificació del parc nacional, delimitant àrees de diferent utilització i destinació entre les quals s'inclouran les destinades als serveis, especificant-se les seves limitacions urbanístiques i les zones de reserva integrals o dirigides.

Tres. Tot projecte d'obra, treballs o aprofitaments que no figuri en el Pla Rector d'Ús i Gestió o en les seves revisions i que es consideri necessari dur a terme, haurà de ser degudament justificat, tenint en compte les directrius d'aquell, i autoritzat per l'Institut Nacional per a la Conservació de la Natura, amb l'informe previ favorable del Patronat del parc.

Article 6. Plans especials

Seran redactats per l'ICONA plans específics, que desenvolupin la normativa del Pla Rector d'Ús i Gestió i que seran aprovats pel Patronat i la vigència dels quals estarà limitada per la del propi pla rector. Com a mínim hauran de redactar-se plans especials per a:

a) Les mesures tendents a l'eliminació de l'explotació dels recursos naturals del parc nacional, amb excepció d'aquelles activitats a què fa referència l'article tercer, apartat dos.

b) Les activitats de gestió necessàries per al manteniment dels equilibris biològics existents i la investigació aplicada que li serveix de fonament.

c) L'organització de la interpretació i informació del parc nacional per a un millor gaudi dels visitants i la promoció de la seva educació ambiental.

Article 7. Col·laboracions

U. L'ICONA gestionarà la col·laboració d'altres organismes públics nacionals i, en la mesura que sigui possible, la de les persones físiques i organismes privats nacionals o internacionals, ja siguin governamentals o no, per al millor compliment dels fins del parc nacional.

Dos. Els organismes públics, i en particular el Cabildo Insular, hauran de prestar la col·laboració tècnica que se'ls sol·liciti, d'acord amb el que estableix aquest article.

Article 8. Limitacions de drets

U. La reclassificació del Parc Nacional de La Caldera de Taburiente comporta la qualificació d'utilitat pública per a tots els terrenys que el constitueixen, als efectes d'expropiació dels béns i drets afectats.

Dos. En relació amb les previsions de l'apartat dos de l'article tercer de la Llei quinze/mil nou-cents setanta-cinc, de dos de maig, i atesa la importància dels paisatges fonamentals per a la declaració d'aquest parc nacional, no es permetrà cap mena de treballs de recerca i explotació de substàncies minerals, ni la talla o extracció d'espècies vegetals no introduïdes per l'home, dins dels límits assenyalats a l'annex I de la present Llei.

Tres. Seran indemnitzables les limitacions a la propietat que s'estableixin en relació amb els usos permesos en el sòl no urbanitzable.

Article 9. Patronat

U. El Patronat del Parc Nacional de La Caldera de Taburiente, a què fa referència la Llei d'Espais Naturals Protegits, estarà adscrit a efectes administratius al Ministeri d'Agricultura i estarà compost pels membres següents:

– Un representant de cadascun dels Departaments de Presidència del Govern, Obres Públiques i Urbanisme, Educació, Agricultura i Cultura.

– Un representant de l'Ens Preautonòmic o Autonòmic de Canàries.

– Dos representants del Cabildo Insular.

– Dos representants dels Ajuntaments en els termes municipals dels quals es trobi el parc, designats entre ells.

– Un representant d'Associacions Canàries elegit per elles mateixes, d'entre les que pels seus Estatuts es dediquin a la conservació de la Natura.

– Un representant de la Universitat de La Laguna.

– Un representant de l'Institut Nacional per a la Conservació de la Natura.

– Un representant del Consell Superior d'Investigacions Científiques.

– Un representant de la propietat particular comprèsa dins del parc, que serà elegit pels seus titulars, i amb el vot favorable dels que representin, com a mínim, la meitat d'aquesta propietat.

– El Director-Conservador del Parc Nacional.

El President serà designat pel Govern d'entre els membres del Patronat.

Dos. Correspon al Patronat les comeses i funcions següents:

a) Vetllar pel compliment de les normes establertes, promoure possibles ampliacions del parc nacional, promoure la construcció i condicionament dels accessos necessaris, administrar els fons procedents de la utilització dels serveis del parc o de les ajudes que al Patronat atorguin qualsevol mena d'entitats o particulars, proposar normes per a la defensa més eficaç dels valors i singularitats del parc nacional, elevar propostes i realitzar totes les gestions que estimi beneficioses per al mateix.

b) Aprovar provisionalment el Pla Rector d'Ús i Gestió i les seves revisions, vetllant pel seu compliment, i la Memòria anual d'activitats i resultats que el Director-Conservador del parc haurà d'elevar a l'Institut Nacional per a la Conservació de la Natura.

c) Aprovar els plans específics a què fa referència l'article sisè de la present Llei.

d) Informar els projectes que desenvolupen els plans anteriors i els d'investigació que es pretenguin realitzar a les reserves.

Si en evacuar el Patronat els informes preceptius als quals s'al·ludeix en aquest apartat d), les dues terceres parts dels seus components mostressin la seva disconformitat amb alguna de les propostes, el President retornarà a l'origen l'esmentada proposta per a la seva reconsideració.

e) Informar sobre qualsevol mena de treballs, obres, aprofitaments i plans d'investigació que es pretenguin realitzar, inclosos o no en el Pla Rector d'Ús i Gestió.

Si en evacuar el Patronat els informes preceptius als quals s'al·ludeix en aquest apartat e), les dues terceres parts dels seus components mostressin la seva disconformitat amb alguna de les propostes, el President retornarà a l'origen l'esmentada proposta per a la seva reconsideració.

f) Delegar les funcions que estimi convenients a la Comissió Permanent, que haurà de retre compte de la seva gestió al Ple.

g) Elaborar, aprovar i modificar el seu propi reglament de règim interior, en el qual es determinarà l'estructura funcional de l'administració del parc.

Article 10. Adequació de la composició del Patronat

Quan es produeixin canvis administratius o modificacions en les entitats representades, el Govern, per acord adoptat en Consell de Ministres, adequarà la composició del Patronat i, si escau, de la seva Comissió Permanent, als esmentats canvis o modificacions.

Article 11. Comissió Permanent

En el si del Patronat es constituirà una Comissió Permanent el President de la qual serà el d'aquell i que estarà composta, a més, pels membres següents:

– Un representant del Cabildo.

– Un representant dels Ajuntaments en els termes municipals dels quals es trobi el parc.

– El representant de l'Ens Preautonòmic o Autonòmic de Canàries.

– El representant del Ministeri d'Agricultura.

– El Director-Conservador del parc.

Tant el Cabildo Insular de La Palma com els Ajuntaments en els termes municipals dels quals es trobi el parc designaran respectivament quin dels seus dos representants estarà també a la Comissió Permanent.

Article 12. Director-Conservador

U. La responsabilitat de l'administració del parc nacional correspondrà a un Director-Conservador, designat pel Director de l'ICONA, amb la conformitat prèvia del Patronat, i recaurà en un funcionari amb titulació universitària superior.

Dos. El Patronat fixarà el seu règim de dedicació i incompatibilitats.

Article 13. Tanteig i retracte

L'Administració de l'Estat, a través de l'ICONA, podrà exercitar drets de tanteig i retracte en totes les transmissions oneroses de béns i drets inter vivos de terrenys situats a l'interior del parc nacional, en la forma que es determini reglamentàriament.

El dret de tanteig s'exercitarà dins dels tres mesos següents a la notificació del projecte de transmissió fet per qualsevol de les parts. Els notaris i registradors no autoritzaran ni inscriuran, respectivament, les corresponents escriptures sense que se'ls acrediti prèviament la pràctica d'aquesta notificació.

En absència de notificació, o quan les condicions expressades en la mateixa no coincideixin amb les de la transmissió efectiva, l'Estat podrà exercitar el dret de retracte dins dels sis mesos a comptar des que l'ICONA o el Patronat del Parc Nacional tinguin coneixement de les condicions reals de la transmissió. El dret de retracte caducarà als deu anys a comptar des del moment en què es formalitzi la transmissió en document de data fefaent.

Article 14. Mitjans econòmics

L'ICONA, a càrrec dels seus pressupostos, atendrà les despeses necessàries per al desenvolupament de les activitats, treballs i obres de conservació, millora i investigació, i, en general, per a la correcta gestió d'aquest parc.

A aquests efectes, figuraran com a ingressos els provinents de:

a) Les partides que per a tals fins s'incloguin als Pressupostos Generals de l'Estat.

b) Les taxes que puguin establir-se per accés al parc i utilització de serveis.

c) Tota mena d'aportacions i subvencions d'entitats públiques i privades, així com dels particulars.

d) Tots els que puguin obtenir-se com a conseqüència de concessions i autoritzacions per utilització de serveis en el parc nacional, en la forma que es determini en el Pla Rector d'Ús i Gestió o en els Plans Especials.

Article 15. Participació de les Corporacions Locals

U. Els Ajuntaments dels municipis inclosos en la demarcació del parc nacional tindran dret preferent per a l'obtenció de concessions i autoritzacions d'establiments i prestació dels serveis d'utilització pública previstos en el Pla Rector d'Ús i Gestió o en els Plans Especials.

Dos. Les normes de desenvolupament d'aquesta Llei fixaran la participació que correspongui als esmentats Ajuntaments en les taxes que s'estableixin per accés del públic a les instal·lacions d'aquest parc o per altres finalitats.

Article 16. Règim de sancions

La inobservança o infracció de la normativa aplicable a aquest parc nacional serà sancionada d'acord amb el que disposa la Llei d'Espais Naturals Protegits i el Reial Decret dos mil sis-cents setanta-sis/mil nou-cents setanta-set, de quatre de març, pel qual s'aprova el Reglament per a la seva aplicació, i de conformitat amb la legislació específica que, en raó de la naturalesa de la infracció, resulti aplicable.

Article 17. Acció pública

Serà pública l'acció per exigir davant dels òrgans administratius i els Tribunals Contenciós-Administratius l'estricta observança de les normes de protecció d'aquest parc nacional.

Article 18. Concessió i explotació d'aigües

Als efectes d'aconseguir la protecció de la integritat de les aigües que estableix l'article primer de la present Llei, no podran tramitar-se expedients de concessió o d'autorització per a l'explotació d'aigües superficials o subterrànies dins del recinte del parc i en la zona perifèrica de protecció del mateix, sense l'informe favorable del Patronat.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. En el termini màxim de nou mesos, a partir de l'entrada en vigor de la present Llei, el Govern, amb l'informe previ del Patronat, dictarà les normes necessàries per al desenvolupament i execució de la present Llei.

Segona. El Patronat del Parc Nacional quedarà constituït en el termini de dos mesos, a partir de l'entrada en vigor de la present Llei.

ANNEX I. Límits del Parc Nacional de La Caldera de Taburiente

Nord. Línia de cims, limitant amb el mont públic i terme de Garafía, des de la Degollada de Izcagua, pel Roque de los Muchachos i Fuente Nueva, fins a la Degollada de Franceses, amb el mont públic i terme de Barlovento, des d'aquella degollada, al Pico de la Cruz; amb finques particulars del terme de San Andrés y Sauces, des d'aquí, al vèrtex de Piedra Llana.

Est. Línia de cims, limitant amb finques particulars i mont públic de Puntallana, des de Piedra Llana fins a la Degollada del Barranco Seco; amb el mont públic i terme de Santa Cruz de la Palma, des d'aquí, pel Pico de la Nieve i Degollada del Río, el vèrtex Ovejas.

Sud. Des del vèrtex Ovejas i a través del mont públic d'El Paso, en línia recta a la Vereda de Ferrer, al Barranco de los Cardos, on creua el camí veïnal de la Cumbrecita, segueix al llarg del camí forestal de Ferrer fins al seu final, i per la corba de nivell de mil tres-cents metres, fins al Lomo de los Caballos, a les faldes del Pico de Bejenado.

Oest. A partir del Lomo de los Caballos, a la cota mil tres-cents, a les faldes del Pico de Bejenado cap a la barranquera del Caballito, travessant el barranc format per la confluència dels de Almendro Amargo i Rivanceras, cap a la Fajana de las Gamonas, on hi ha una construcció de formigó amb una creu i des d'allà a la Somada Alta; d'aquí, per línia de cims, limitant amb el mont públic i terme de Tijarafe, pel Roque Palmero a la Degollada de Garome, i d'aquí, amb el mont públic i terme de Puntagorda, pel Morro de la Crespa a la Degollada de Izcagua.

ANNEX II. Límits de la zona perifèrica de protecció

Nord. Des del vèrtex de las Moradas a Garafía fins a la Fuente de Corcho al límit de Barlovento i des d'aquest punt en línia recta a través dels termes de Barlovento, San Andrés y Sauces i Puntallana fins a la Casa Forestal.

Est. Des de la Casa Forestal a Puntallana i en línia recta a través dels termes de Santa Cruz de La Palma i Breña Alta fins al vèrtex del Reventón al límit d'El Paso i des d'aquí, seguint la divisòria d'aquests termes fins al refugi d'El Pilar.

Sud. Des del refugi d'El Pilar en línia recta fins a Muntanya de Enríquez i des d'aquí al punt on el camí de la Cumbrecita talla el mont públic d'El Paso, des d'on gira cap a l'Oest en línia recta a la Muntanya de Yedra i La Vinya.

Oest. Des de La Vinya i en línia recta cap al Nord fins a Hoya Grande al límit de Tijarafe i El Paso i des d'aquí pel terme de Tijarafe en línia recta fins a la cota dos mil al Barranco de la Caldereta i des d'aquí en línia recta a través de Puntagorda fins a arribar a las Moradas de Garafía.

Font i provença

Títol original: Ley 4/1981, de 25 de marzo, de reclasificación del Parque Nacional de La Caldera de Taburiente (isla de La Palma). Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 305513bcafaa).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.