Text legal · Traducció no oficial
Llei 7/1988, de 30 de març, de reclassificació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.
- Identificador
- Llei 7/1988
- Àmbit
- Catalunya
- Estat
- Vigent
- Publicació
Resum en català
La Llei 7/1988, de 30 de març, reclassifica el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, creat originàriament pel Decret de 21 d'octubre de 1955, d'acord amb el que estableix la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'Espais Naturals, que exigeix que els parcs nacionals siguin creats per llei. La norma estableix un règim jurídic especial per preservar aquest espai natural d'interès extraordinari, situat a la serralada axial pirinenca i caracteritzat per més de cinquanta llacs, rius, torrents, cascades i aiguamolls, boscos de pi, avet, bedoll i faig, i per una fauna típica d'alta muntanya. La llei fixa les delimitacions territorials del parc —10.230 hectàrees, als termes municipals de Barruera i Espot— i d'una zona perifèrica de protecció, i prohibeix expressament la caça, les activitats extractives, la destrucció de la vegetació, la contaminació de les aigües i l'execució d'obres no autoritzades. Preveu instruments de planificació com el Pla Rector d'Ús i Gestió, amb vigència de quatre anys, i plans específics de gestió. La gestió del parc correspon a la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. La llei crea el Patronat i la Comissió Permanent (posteriorment derogats per la Llei 12/2006), i preveu la figura del Director-Conservador. Regula els drets de tanteig i retracte de la Generalitat sobre les transmissions oneroses d'immobles dins el parc, els mitjans econòmics, la participació de les corporacions locals, el règim sancionador i l'acció pública. Preveu una zona d'influència per fomentar les activitats tradicionals i el manteniment de la població local. Aquesta és una traducció al català no oficial, elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Boletín Oficial del Estado.
A qui afecta i abast
Aquesta llei s'aplica al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i a la seva zona perifèrica de protecció, als efectes de preservar els seus sistemes naturals, ecològics, geomorfològics i paisatgístics. Afecta propietaris, titulars de drets, administracions locals i qualsevol persona o entitat que dugui a terme activitats en l'àmbit del parc o en la seva zona de protecció. L'àmbit territorial és el Pirineo català, concretament als termes municipals de Barruera i Espot (comarques del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà), amb una zona perifèrica de protecció que s'estén als termes de la Val d'Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça. La llei és d'abast autonòmic, dictada pel Parlament de Catalunya.
Text traduït (no oficial)
Preàmbul
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sigui notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulgo la següent
LLEI DE RECLASSIFICACIÓ DEL PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI
El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici va ser creat pel Decret de 21 d'octubre de 1955, d'acord amb la Llei de Parcs Nacionals de 1916. Actualment és pendent de reclassificació per Llei per tal de complir el que estableix la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'Espais Naturals, la qual determina que els parcs nacionals han de ser creats per Llei.
Situat a la serralada axial pirinenca, en aquest indret existeix una magnífica representació de les formacions geològiques, així com de la flora i la fauna dels Pirineus. Així mateix, es tracta d'una de les millors representacions dels fenòmens glacials del quaternari, amb un protagonista principal: l'aigua. Més de cinquanta llacs, juntament amb rius, torrents, cascades i aiguamolls, fan que sigui un dels paisatges més majestuosos del Pirineu. Un paisatge d'extraordinària bellesa, constituït per un mosaic de vegetació de boscos de pins, avets, bedolls i faigs, esquitxat de prats i roques. Dins la fauna típica de l'alta muntanya destaquen l'isard, el gall de bosc, l'àguila reial, la perdiu de neu i el picot negre.
Els paratges que es protegeixen estan situats en unes comarques que van viure l'art romànic en tota la seva esplendor. El conjunt romànic de la vall de Boí és el més complet de tot el Pirineu, amb precioses esglésies decorades amb belles pintures murals i campanars que, amb la seva esveltesa, puntegen tota la vall: Sant Feliu, a Barruera; Sant Joan Baptista, a Boí; Santa Maria, a Cardet; Santa Maria, a Coll; Santa Eulàlia, a Erill-la-Vall; La Nativitat i Sant Quirze, a Durro; Sant Llorenç, a Sarahís, i Sant Martí, Santa Maria i Sant Climent, a Taüll. A l'altra vall, la d'Espot, es troba aquesta localitat, que posseeix l'interès dels pobles d'alta muntanya.
Tot això fa que sigui imperiosa la necessitat de declarar els terrenys que configuren aquests paratges com a Parc Nacional per Llei del Parlament de Catalunya, a fi de complir el que estableix la legislació de la Generalitat de Catalunya sobre espais naturals de protecció especial.
Article 1. Finalitat
1. La finalitat de la present Llei és establir un règim jurídic especial per al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i reclassificar-lo d'acord amb el que disposa la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'Espais Naturals.
2. Aquest règim jurídic especial s'establirà per preservar aquest espai de totes les intervencions que puguin alterar la seva fesomia, la integritat i l'evolució dels seus sistemes naturals.
Article 2. Àmbit territorial
El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb una superfície total de 10.230 hectàrees, afecta els termes municipals de Barruera i Espot, a les comarques del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, respectivament.
Els límits geogràfics del Parc Nacional són els que figuren a l'annex 1 de la present Llei.
Article 3. Protecció
1. A l'interior del Parc Nacional no es permetrà, i haurà d'eliminar-se, qualsevol activitat d'explotació dels recursos naturals que provoqui l'alteració de la seva entitat ecològica, geomorfològica i paisatgística, excepte els usos tradicionals i agraris actualment existents, l'aprofitament de l'aigua i les activitats científiques, educatives i recreatives, que hauran d'estar sempre d'acord amb la regulació que s'estableixi en els textos normatius dels instruments de planejament que desenvolupin la present Llei. Es prohibeixen de forma expressa la caça, captura o pertorbació de les espècies animals, les activitats extractives, la destrucció de la vegetació, la contaminació de les aigües i l'execució de qualsevol obra o instal·lació, excepte les necessàries per al desenvolupament de les instal·lacions i infraestructures del Parc o les que per la seva utilitat pública o interès social siguin autoritzades amb caràcter extraordinari i restringit pel Consell Executiu, previ informe del Consell de Protecció de la Natura, prèvia demostració expressa de la manca d'alternatives viables, i l'adopció de les necessàries mesures correctores per disminuir el seu impacte sobre el medi natural.
2. L'exercici dels usos tradicionals, en cada cas, de l'activitat agrària i de l'aprofitament de l'aigua, les activitats de regeneració, així com l'ús a què s'hagin de destinar les instal·lacions i estructures existents seran regulats pel Pla Rector d'Ús i Gestió.
I estaran sempre d'acord amb el que s'estableixi en el planejament especial per a la protecció del medi i del paisatge, redactat d'acord amb el que determina l'article 5è de la Llei d'Espais Naturals i previst a la disposició final segona de la present Llei.
Article 4. Zona perifèrica de protecció
1. Es delimita una zona de protecció exterior contínua i perifèrica, a fi de garantir una completa protecció dels recursos naturals que han justificat la creació del Parc i evitar els possibles impactes ecològics i paisatgístics procedents de l'exterior. Els seus límits geogràfics són els fixats a l'annex 2 de la present Llei, i afecta els termes municipals de Vielha e Mijaran i Naut Aran, a la comarca de la Val d'Aran; d'Alt Aneu, Esterri d'Aneu, la Guingueta d'Aneu, Espot i Sort, a la comarca del Pallars Sobirà; de la Torre de Cabdella, a la comarca del Pallars Jussà, i de Barruera i Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça. [L'apartat 1 es modifica per l'art. 1 de la Llei 22/1990, de 28 de desembre. Ref. BOE-A-1991-2941.]
2. Només es permetran en aquesta zona els usos i aprofitaments tradicionals compatibles amb les finalitats de protecció i conservació del medi del Parc. Qualsevol aprofitament, obra o activitat nova haurà de complir els requisits establerts en cada cas i ser autoritzat de forma prèvia i expressa per la Direcció General de Política Forestal, la qual sol·licitarà informe previ del Patronat del Parc.
Article 5. Règim del sòl
1. D'acord amb el que estableixen els articles 18 i 5.4 de la Llei 12/1985, de 15 de juny, els terrenys afectats per la declaració del Parc Nacional i la zona perifèrica de protecció gaudiran, de forma preventiva, del règim de sòl no urbanitzable de protecció especial fixat pels articles 85 i 86 de la Llei del Sòl.
2. En el termini de dos anys des de l'aprovació definitiva del pla especial, els ajuntaments afectats adequaran el seu planejament urbanístic a les directrius del pla especial, classificant el sòl com a no urbanitzable amb el règim específic de la zona del Parc de què es tracti.
Article 6. Zona d'influència
1. Als efectes de la present Llei, es considerarà com a zona d'influència del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici el territori dels termes municipals d'Espot, Barruera, Alt Aran, Alt Aneu, Sort i la Torre de Cabdella.
2. L'establiment d'aquesta zona d'influència tindrà les finalitats següents:
a) Fomentar les activitats tradicionals sempre que assegurin un ús adequat dels recursos naturals.
b) Ordenar les activitats tradicionals que assegurin un ús adequat dels seus recursos naturals i fomentar-ne d'altres de noves, compatibles amb el Parc Nacional, especialment aquelles que facilitin el coneixement i la visita del mateix.
c) Mantenir el nivell demogràfic i la distribució actual de la població del Parc mitjançant el foment de les activitats esmentades i la dotació d'un nivell adequat de serveis.
d) Mantenir la cultura, les tradicions i els paisatges d'aquestes valls, així com l'arquitectura popular i monumental.
e) Integrar els habitants de la zona d'influència en les activitats generades pel Parc Nacional.
3. Per assolir aquests objectius es confeccionarà un programa d'inversions i actuacions que afectarà els termes municipals que constitueixen la zona d'influència, tenint en compte el que disposa la legislació específica de muntanya i de zones desfavorides.
Article 7. Gestió
1. La gestió del Parc Nacional correspondrà a la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i als seus Organismes adscrits.
2. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, a través de la Direcció General de Política Forestal, redactarà el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que serà sotmès a informació pública i, després de la seva aprovació provisional pel Patronat, serà elevat al Consell Executiu perquè l'aprovi de forma definitiva.
3. Aquest Pla de Gestió, que tindrà una vigència de quatre anys i serà revisable —ja sigui en finalitzar aquest termini, ja sigui abans si fos necessari—, no podrà contradir les determinacions del planejament especial i haurà de contemplar:
a) Les directrius generals d'ordenació i ús del Parc Nacional.
b) Les normes de gestió i actuació necessàries per conservar i protegir els seus valors naturals, així com per garantir el compliment de les finalitats d'investigació, interpretació del fenomen de la natura, educació ambiental i ús i gaudi per als visitants.
c) La zonificació del Parc Nacional, amb la delimitació de les àrees de distinta utilització i destinació, entre les quals s'inclouran les destinades a serveis, i l'especificació dels graus de protecció i de les zones de reserva integrals o dirigides.
d) La regulació específica de l'acampada, l'excursionisme i el muntanyisme en totes les seves modalitats, així com d'altres pràctiques esportives, turístiques i científiques.
e) La regulació del trànsit de persones i vehicles dins el Parc Nacional.
4. Tot projecte d'obra, de treballs o d'aprofitaments que no figuri de forma expressa en el Pla Especial o en el Pla de Gestió i la realització del qual es consideri necessària per a la bona gestió del Parc Nacional haurà de ser degudament justificat, tenint en compte les directrius dels instruments de planejament aprovats i autoritzats per la Direcció General de Política Forestal, previ informe del Patronat del Parc, tenint en compte el que disposa l'article 3r per a les obres i instal·lacions.
Article 8. Plans específics
La Direcció General de Política Forestal redactarà programes específics que desenvolupin el Pla de Gestió, els quals hauran de ser aprovats pel Patronat. La vigència d'aquests plans estarà delimitada per la del propi Pla Rector. Com a mínim hauran de redactar-se plans específics per regular:
a) Les mesures tendents a l'eliminació de l'explotació dels recursos naturals del Parc Nacional, amb excepció de les activitats a les quals fa referència l'article 3.2.
b) Les activitats de gestió necessàries per al manteniment dels equilibris biològics existents i la investigació aplicada que les fonamenti.
c) L'organització de la interpretació i la informació del Parc Nacional per a un millor gaudi dels visitants i la promoció de la seva educació ambiental.
Article 9. Patronat
(Derogat)
[Es deroga per la disposició derogatòria b) de la Llei 12/2006, de 27 de juliol. Ref. BOE-A-2006-15005. Es modifica l'apartat 1 per l'art. 2 de la Llei 22/1990, de 28 de desembre. Ref. BOE-A-1991-2941.]
[Cal tenir en compte que la composició i el funcionament del Patronat i la Comissió Permanent es duran a terme mitjançant disposició del Govern de la Generalitat publicada únicament al DOGC, tal com s'estableix a la disposició final 6, en relació amb l'art. 18 de la Llei 5/2007, de 3 d'abril. Ref. BOE-A-2007-7108.]
Article 10. Comissió permanent
(Derogat)
[Es deroga, en la redacció donada per la Llei 22/1990, de 8 de desembre. Ref. BOE-A-1991-2941., per la disposició derogatòria c) de la Llei 12/2006, de 27 de juliol. Ref. BOE-A-2006-15005. Es modifica per l'art. 3 de la Llei 22/1990, de 28 de desembre. Ref. BOE-A-1991-2941.]
[Cal tenir en compte que la composició i el funcionament del Patronat i la Comissió Permanent es duran a terme mitjançant disposició del Govern de la Generalitat publicada únicament al DOGC, tal com s'estableix a la disposició final 6, en relació amb l'art. 18 de la Llei 5/2007, de 3 d'abril. Ref. BOE-A-2007-7108.]
Article 11. Director-Conservador
La responsabilitat de l'Administració del Parc Nacional correspon a un Director-Conservador, nomenat pel Consell Executiu a proposta del Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Aquest càrrec recaurà en una persona amb titulació universitària superior i idònia.
[Es modifica per l'art. 4 de la Llei 22/1990, de 28 de desembre. Ref. BOE-A-1991-2941.]
Article 12. Tanteig i retracte
1. La Generalitat de Catalunya, a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, podrà exercir drets de tanteig i retracte en totes les transmissions oneroses de béns i drets inter vivos de béns immobles situats a l'interior del Parc Nacional, en la forma que reglamentàriament es determini.
2. El dret de tanteig s'exercirà dins dels tres mesos següents a la notificació prèvia de la transmissió. Els Notaris i Registradors no podran autoritzar ni inscriure, respectivament, les corresponents escriptures sense que s'acrediti prèviament la pràctica d'aquesta notificació.
3. En cas que manqués la notificació, o que les condicions expressades en aquesta no coincidissin amb les de la transmissió efectiva, la Generalitat de Catalunya podrà exercir el dret de retracte dins dels sis mesos, comptats des de la inscripció de la transmissió en el Registre de la Propietat.
Article 13. Mitjans econòmics
El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb càrrec als seus pressupostos, atendrà les despeses necessàries per a l'execució de les activitats, els treballs i les obres de conservació, millora i investigació, i, en general, per a la correcta gestió del Parc. A aquests efectes comptaran com a ingressos els procedents:
a) De les partides que per a aquestes finalitats s'hagin inclòs en el Pressupost General de la Generalitat de Catalunya.
b) De les taxes que puguin establir-se per accés al Parc i utilització de serveis i de les tarifes que s'aprovin.
c) De tota classe d'aportacions i subvencions d'entitats públiques i privades, així com de particulars.
d) De concessions i autoritzacions per a la utilització de serveis al Parc Nacional, en la forma determinada pel Pla de Gestió o pels seus programes específics.
Article 14. Participació de les corporacions locals
Els ajuntaments dels municipis inclosos en la demarcació del Parc Nacional tindran dret preferent per a l'obtenció de les concessions i autoritzacions d'establiments i de prestació de serveis d'utilització pública establerts en el Pla de Gestió o en els seus programes específics.
Article 15. Règim de sancions
L'inobservança o infracció de la normativa aplicable a aquest Parc Nacional serà sancionada d'acord amb el que disposa la Llei 12/1985, d'Espais Naturals, i de conformitat amb la legislació específica que, segons la naturalesa de la infracció, sigui aplicable.
Article 16. Acció pública
L'acció per exigir, davant dels Organismes administratius i Tribunals contenciosos administratius, l'estricta observança de les normes de protecció d'aquest Parc Nacional serà pública.
Article 17. Concessió i explotació d'aigües
A fi d'aconseguir la protecció definida per l'article 1r de la present Llei, no podran tramitar-se expedients de concessió i explotació d'aigües superficials o subterrànies dins del recinte del Parc, sense l'informe previ favorable del Patronat.
Article 18. Col·laboracions
1. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, d'acord amb el Patronat, sol·licitarà la col·laboració de l'Estat, d'altres Organismes públics de Catalunya i, en la mesura que sigui possible, de persones físiques i Entitats privades de l'Estat o de l'estranger per aconseguir el millor compliment de les finalitats del Parc Nacional.
2. Els Organismes públics de Catalunya hauran de prestar la col·laboració que els sigui sol·licitada, d'acord amb el que disposa el present article.
Article 19. Limitació de drets
1. La creació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici comportarà la qualificació d'utilitat pública de tots els terrenys que el constitueixen, als efectes d'expropiació de béns i drets.
2. No es permetrà cap tipus de treball de recerca i explotació de substàncies minerals, ni la tala o extracció d'espècies vegetals no introduïdes per l'home, dins dels límits assenyalats a l'annex 1 de la present Llei.
Disposicions
Disposició addicional
Pot formar part de la Comissió permanent un dels representants d'ICONA que s'hagi incorporat al Patronat, a partir del moment en què comuniqui la seva decisió al Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. [S'afegeix per l'art. 5 de la Llei 22/1990, de 28 de desembre. Ref. BOE-A-1991-2941.]
Disposició final primera
En un termini màxim d'un any, el Consell Executiu, previ informe del Patronat, dictarà les normes necessàries per al desenvolupament i execució de la present Llei.
Disposició final segona
En el termini d'un any des de l'entrada en vigor de la present Llei, els Organismes competents promouran i aprovaran inicialment el planejament especial necessari per a la gestió del Parc.
Disposició final tercera
El Patronat del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici haurà de quedar constituït dins del termini de dos mesos a partir de l'entrada en vigor de la present Llei.
Disposició final quarta
La present Llei entrarà en vigor l'endemà de ser publicada al «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».
Disposició final cinquena
En tot allò que no estigui previst per la present Llei s'aplicarà la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'Espais Naturals.
Disposició final sisena
Quan es produeixin canvis administratius o modificacions en les Entitats representades en el Patronat, el Govern de la Generalitat, per acord del Consell Executiu, a proposta del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, adequarà la composició del Patronat i, si escau, de la Comissió Permanent a aquests canvis o modificacions.
Disposició final setena
La Generalitat de Catalunya, per acord del Consell Executiu, podrà incorporar al Parc Nacional altres terrenys confrontants que reuneixin les característiques adequades per a aquesta finalitat, en qualsevol dels supòsits següents:
a) Que siguin propietat de la Generalitat de Catalunya o d'algun dels seus Organismes Autònoms.
b) Que siguin expropiats per a aquesta finalitat.
c) Que siguin aportats a tots els efectes pels seus propietaris, siguin aquests l'Estat o qualsevol dels seus Organismes, Entitats locals o particulars.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i autoritats als quals correspongui la facin complir. Palau de la Generalitat, 30 de març de 1988. JOSEP MIRÓ I ARDÈVOL — Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca JORDI PUJOL — President de la Generalitat de Catalunya
Font i provença
Títol original: Ley 7/1988, de 30 de marzo, de reclasificación del Parque Nacional de Aigüestortes y Lago de Sant Maurici. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
- Text oficial en català (Portal Jurídic de Catalunya)
- Text consolidat oficial (BOE)
- Identificador europeu de legislació (ELI)
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 089c65ea6906).
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.