Text legal · Traducció no oficial

Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Llei 16/2002
Àmbit
Catalunya
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

La Llei 16/2002 estableix el marc normatiu per prevenir i corregir la contaminació acústica a Catalunya, originada per sorolls i vibracions. Regula les obligacions de les administracions públiques —Generalitat i ajuntaments— i dels titulars d'activitats i infraestructures, i crea un sistema de zones de sensibilitat acústica per ordenar el territori en funció dels objectius de qualitat sonora. La norma fija valors límit d'immissió i d'emissió per a infraestructures de transport, activitats industrials, comercials, de serveis, d'oci i comportaments ciutadans, i preveu l'elaboració de mapes de capacitat acústica i mapes estratègics de soroll. Estableix també un règim d'intervenció administrativa que inclou llicències, autoritzacions ambientals i estudis d'impacte acústic. El règim sancionador classifica les infraccions en lleus, greus i molt greus, amb sancions que van fins a 450.000 euros, i preveu mesures provisionals com el precintament de focus emissors o la clausura temporal d'establiments. Aquesta és una traducció al català no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Boletín Oficial del Estado.

A qui afecta i abast

Àmbit autonòmic. S'aplica a tot el territori de Catalunya i afecta qualsevol infraestructura, instal·lació, maquinària, activitat o comportament que generi sorolls i vibracions, d'acord amb els annexos de la Llei.

Text traduït (no oficial)

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, promulgo la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

Preàmbul

Les múltiples activitats que es duen a terme als nuclis habitats comporten problemes de contaminació acústica que causen molèsties als ciutadans, els quals poden veure afectats la seva intimitat i benestar.

La protecció contra el soroll implica els diferents nivells de l'Administració. A la Generalitat li correspon l'ordenament general, mentre que els ajuntaments són els encarregats de dur a terme actuacions en els respectius àmbits territorials.

D'acord amb aquest marc competencial, la Generalitat, a través del Departament de Medi Ambient, ha dut a terme diverses actuacions tendents a donar suport als ajuntaments en la prevenció i correcció de la contaminació acústica als seus territoris. Igualment, s'han realitzat activitats de sensibilització dels ciutadans sobre la necessitat de minimitzar aquest problema. En aquesta línia, mitjançant la Resolució de 30 d'octubre de 1995, es va aprovar l'Ordenança municipal del soroll i vibracions («Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya» número 2126, de 10 de novembre), que ha servit per donar suport als ajuntaments de Catalunya en el moment d'adoptar mesures contra la contaminació acústica.

Actualment, cal avançar en la línia iniciada abordant en profunditat una regulació que estableixi les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació per sorolls i vibracions.

Amb la present Llei es pretén donar resposta a la inquietud dels ciutadans que, en el marc d'una societat participativa i en un àmbit de progressiva conscienciació ambiental, demanen la intervenció de les administracions públiques en aquesta matèria.

Amb aquesta finalitat, es recullen els criteris que la Unió Europea ha establert en el Llibre verd de la lluita contra el soroll i que s'han plasmat en la normativa comunitària; especialment, els principis de la regulació continguda en el Projecte de Directiva del Parlament Europeu sobre avaluació i gestió del soroll ambiental.

Els trets més significatius de la present Llei són: la consideració de la contaminació acústica des del punt de vista de les immissions; la delimitació del territori en zones de sensibilitat acústica en funció d'uns objectius de qualitat; la regulació d'un règim específic per a les infraestructures de transport, amb l'establiment de zones de soroll per garantir uns mínims de qualitat acústica en les noves construccions i amb l'establiment d'una sèrie de mesures per minimitzar l'impacte acústic en les construccions existents afectades per sorolls i vibracions.

Per garantir la protecció de les persones durant les hores de descans, la Llei distingeix les mesures a aplicar segons les franges horàries. Amb la mateixa finalitat, l'ús de la maquinària a les obres que es realitzen a la via pública i a la construcció ha d'ajustar-se a la franja horària de funcionament que la Llei estableix.

Es determinen uns continguts mínims dels estudis d'impacte acústic que han d'acompanyar els projectes d'activitats i de construcció d'infraestructures susceptibles de generar sorolls i vibracions.

Cal assenyalar que la Llei estableix la divisió del territori en zones perquè els aspectes relatius al soroll siguin tinguts en compte en el moment de planificar les activitats. D'altra banda, això permet configurar un mapa de capacitat acústica al qual poden tenir accés els ciutadans a efectes de conèixer els diferents nivells de protecció sonora del seu municipi.

La Llei estableix també un mandat per als ajuntaments a partir d'un determinat nombre d'habitants i per a les administracions titulars d'infraestructures perquè elaborin plans de millora acústica.

En definitiva, amb la present Llei es pretén posar en pràctica una sèrie de mesures que tinguin un efecte directe en la qualitat de vida dels ciutadans i posar a l'abast de les administracions els instruments necessaris i els recursos suficients per assolir aquesta finalitat.

La present Llei es dicta d'acord amb l'article 10.1.6 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que atribueix a la Generalitat la competència per a la protecció del medi ambient i l'establiment de normes addicionals de protecció.

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

L'objecte de la present Llei és regular les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació acústica, que afecta els ciutadans i ciutadanes i el medi ambient, provocada pels sorolls i vibracions, i al mateix temps establir un règim d'intervenció administrativa que sigui d'aplicació a tot el territori de Catalunya.

Article 2. Finalitats

La present Llei té com a finalitats bàsiques garantir la protecció de:

a) El dret a tenir un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona.

b) El dret a la protecció de la salut.

c) El dret a la intimitat.

d) El benestar i la qualitat de vida dels ciutadans.

Article 3. Àmbit d'aplicació

Queden sotmesos a la present Llei qualsevol infraestructura, instal·lació, maquinària, activitat o comportament inclosos als annexos que originin sorolls i vibracions.

Article 4. Definicions

Als efectes de la present Llei, s'entén per:

a) Emissor acústic: Qualsevol infraestructura, instal·lació, maquinària, activitat o comportament que generi soroll i vibracions.

b) Activitat: Qualsevol activitat industrial, comercial, de serveis o d'oci, sigui de titularitat pública o de titularitat privada, i les derivades de les relacions de veïnatge.

c) Qualitat acústica: Grau d'adequació de les característiques acústiques d'un espai a les activitats que s'hi duen a terme, avaluat en funció dels seus nivells d'immissió i emissió acústiques i de la seva importància social i cultural.

d) Zona de sensibilitat acústica: Part del territori que presenta una mateixa percepció acústica.

e) Soroll: Contaminant físic que consisteix en una barreja complexa de sons de freqüències diferents, que produeix una sensació auditiva considerada molesta o incòmoda i que amb el pas del temps i per efecte de la seva reiteració pot resultar perjudicial per a la salut de les persones.

f) Vibració: Moviment d'una partícula d'un medi elàstic al voltant del seu punt d'equilibri com a conseqüència d'una força.

g) Nivell d'avaluació: Nivell de pressió acústica avaluat per un període de temps especificat, que s'obté a partir de mesuraments i, si escau, d'ajustaments, en funció del caràcter tonal o impulsiu del so.

h) Escenari acústic: Qualsevol situació en la qual es tenen en compte, des del punt de vista acústic, l'emissor i el receptor.

i) Nivell d'immissió: Nivell acústic mitjà existent durant un període de temps determinat, mesurat en un indret determinat.

j) Nivell de pressió sonora: És vint vegades el logaritme decimal de la relació entre una pressió sonora determinada i la pressió sonora de referència (2·10⁻⁵ Pa). S'expressa en dB.

k) Valor límit d'immissió: Nivell d'immissió màxim permès dins d'un període de temps determinat. Immissió a l'ambient exterior: La contaminació produïda pel soroll i les vibracions que provenen d'un o diversos emissors acústics situats a l'exterior del centre receptor. Immissió a l'ambient interior: La contaminació produïda pel soroll i les vibracions que provenen d'un o diversos emissors acústics situats al mateix edifici o en edificis contigus al receptor.

l) Valor d'atenció: Nivell d'immissió superior al valor límit d'immissió, aplicable a les infraestructures de transport viari, ferroviari, marítim, aeri, a les vies urbanes i a les activitats existents en el moment de l'entrada en vigor de la present Llei, a partir del qual la Llei estableix l'elaboració de plans específics de mesures per minimitzar l'impacte acústic.

m) Nivell d'emissió: Nivell acústic produït per un emissor acústic, mesurat a una distància determinada.

n) Valor límit d'emissió: Nivell d'emissió màxim durant un període de temps determinat.

o) Mapa de capacitat acústica: Instrument que assigna els nivells d'immissió fixats com a objectius de qualitat en un determinat territori.

p) Mapa estratègic de soroll: Mapa dissenyat per avaluar globalment l'exposició al soroll produït per diverses fonts de soroll en una determinada zona.

Capítol II. Objectius de qualitat acústica

Article 5. Zones de sensibilitat acústica

1. Als efectes de la present Llei, el territori es delimita en les zones de sensibilitat acústica següents:

a) Zona de sensibilitat acústica alta (A): Comprèn els sectors del territori que requereixen una protecció alta contra el soroll.

b) Zona de sensibilitat acústica moderada (B): Comprèn els sectors del territori que admeten una percepció mitjana de soroll.

c) Zona de sensibilitat acústica baixa (C): Comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada de soroll.

2. Les disposicions que es dictin per al desplegament de la Llei han d'establir els criteris per assignar a cada part del territori la zona de sensibilitat acústica corresponent.

3. Les zones de sensibilitat acústica queden subjectes a revisió periòdica, que s'ha de realitzar com a màxim cada deu anys, des de la data de la seva aprovació.

Article 6. Zones de soroll

1. Són zones de soroll els sectors del territori afectats per la presència d'infraestructures de transport viari, ferroviari, marítim i aeri.

2. La zona de soroll comprèn el territori de l'entorn del focus emissor i és delimitada per la corba isòfona, que són els punts del territori on es mesuren els valors límit d'immissió establerts pels annexos 1 i 2 corresponents a la zona de sensibilitat acústica on estigui situada la infraestructura.

3. A les zones de soroll s'han d'aplicar les normes establertes per l'article 13.

4. Un cop definides al mapa de capacitat acústica del municipi, aquestes zones no són ampliables ni modificables si no és per un canvi substancial de les infraestructures que les afecten.

Article 7. Zona d'especial protecció de la qualitat acústica

1. Poden ser declarades zones d'especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) les àrees en les quals per les seves característiques es considera convenient conservar una qualitat acústica d'interès especial, sempre que no estiguin compreses en les zones de soroll a les quals fa referència l'article 6. Aquestes zones han de complir el següent: — En entorn urbà, no superar els nivells Ld i Le de 55 dB(A) i Ln de 45 dB(A). — En camp obert, no superar els nivells Ld i Le de 50 dB(A) i Ln de 40 dB(A).

2. En aquestes zones el valor límit d'immissió es considera el valor del soroll de fons més 6 dB(A).

> <small>Es modifica per l'art. 146.1 de la Llei 5/2020, de 29 d'abril. [Ref. BOE-A-2020-5569](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2020-5569)</small>

Article 8. Zona acústica de règim especial

1. Els ajuntaments poden declarar zones acústiques de règim especial (ZARE) les àrees en les quals es produeix una elevada contaminació acústica a causa de la presència de nombroses activitats, de la naturalesa que siguin, i del soroll produït al seu voltant.

2. Poden ser declarades ZARE les zones en les quals se superin els valors límit d'immissió a l'ambient exterior corresponents a zones de sensibilitat acústica moderada en 10 dB(A) o més, dues vegades per setmana, durant dues setmanes consecutives o tres d'alterna, dins del termini d'un mes.

3. La declaració de ZARE ha de ser proposada en un estudi en els termes que, en cada cas, disposin les ordenances municipals. Aquest estudi s'ha de realitzar a iniciativa de la pròpia Administració o a petició d'un nombre representatiu de veïns.

4. Els ajuntaments han d'aplicar un règim especial d'actuacions per aconseguir la progressiva disminució del soroll a l'ambient exterior de la zona, mitjançant els diversos instruments legals, normatius i de control de què disposen.

5. Si finalment s'assoleix la neutralització del soroll, l'ajuntament pot decidir tancar l'expedient de la zona i normalitzar-ne la classificació.

> <small>Es modifica l'apartat 2 per l'art. 68.1 de la Llei 3/2023, de 16 de març. [Ref. BOE-A-2023-10344](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2023-10344)</small>

Article 9. Mapes de capacitat acústica

1. Els ajuntaments han d'elaborar un mapa de capacitat acústica amb els nivells d'immissió dels emissors acústics als quals és aplicable la present Llei que estiguin inclosos a les zones urbanes, els nuclis de població i, si escau, les zones del medi natural, a efectes de determinar la capacitat acústica del territori mitjançant l'establiment de les zones de sensibilitat acústica en l'àmbit del respectiu municipi. Les disposicions que es dictin per al desplegament de la Llei han d'establir els criteris per a l'elaboració d'aquests mapes de capacitat acústica.

2. Els municipis poden sol·licitar la col·laboració i el suport tècnic necessari del Departament de Medi Ambient en l'elaboració del mapa de capacitat acústica del seu territori.

3. El mapa de capacitat acústica inclou la informació següent:

a) La immissió al soroll calculada o mesurada.

b) Els models de càlcul utilitzats.

c) Les dades d'entrada per al càlcul de soroll.

d) L'afectació dels sectors exposats al soroll.

e) Les zones de sensibilitat acústica atribuïdes.

f) Els valors límit d'immissió i els valors d'atenció atribuïts a cada zona de sensibilitat acústica.

4. Els mapes de capacitat acústica han d'incloure les limitacions derivades de les servituds aeronàutiques, determinades d'acord amb la normativa aplicable.

5. Els ajuntaments han d'aprovar el mapa de capacitat acústica, en el termini de tres anys, a comptar de la data d'entrada en vigor de la present Llei, i trametre'l al Departament de Medi Ambient. Els municipis de menys de mil habitants poden delegar la gestió directa d'aquesta competència al Consell Comarcal o en una altra entitat local supramunicipal. El mapa de capacitat acústica només pot modificar-se quan es produeixin canvis en l'ordenament urbanístic o el planejament viari.

6. Els ciutadans tenen dret a accedir al mapa de capacitat acústica i a rebre la informació adequada sobre les zones de sensibilitat acústica, les zones de soroll i els seus entorns, d'acord amb la normativa reguladora d'accés a la informació en matèria de medi ambient.

7. Els instruments de planejament urbanístic han de tenir en compte les zones de sensibilitat acústica definides als mapes de capacitat acústica d'àmbit municipal i les normes per a les noves construccions en zones de soroll.

Capítol III. Nivells d'avaluació d'immissió i emissió

Article 10. Determinació dels nivells d'avaluació

1. Els nivells d'avaluació es determinen per separat en funció de l'emissió i la immissió a l'ambient interior o exterior i del tipus d'emissor acústic, d'acord amb el que estableixen els annexos.

2. Els nivells d'avaluació han de ser iguals o inferiors als corresponents valors límit, que figuren als annexos de la present Llei.

Article 11. Determinació del nivell d'emissió

Per a la determinació del nivell d'emissió de soroll dels emissors acústics inclosos en l'àmbit d'aplicació de la present Llei, s'han de tenir en compte els valors límit d'immissió.

Article 12. Règim de les infraestructures

1. Els sectors del territori amb infraestructures de transport viari, marítim i ferroviari construïdes a partir de l'entrada en vigor de la present Llei han de qualificar-se com a zones de sensibilitat acústica moderada, en les quals no poden superar-se els valors límit d'immissió fixats per l'annex 1.

2. Els emissors acústics que per les seves peculiaritats tècniques o d'explotació, pel seu caràcter singular o per raons d'interès públic no puguin ajustar-se als valors límit d'immissió establerts per aquesta Llei, només poden construir-se excepcionalment i prèvia justificació, que ha de constar en el projecte. En aquest supòsit, s'ha de minimitzar l'impacte acústic amb les millors tecnologies disponibles, adoptant mesures sobre les construccions destinades a l'estada de persones, com habitatges, hospitals, centres docents i assimilables.

3. Per a les infraestructures a les quals fa referència l'apartat 1, en cas que superin els valors fixats per l'annex 1 o l'annex 2 per a les zones de sensibilitat acústica moderada que correspongui, l'administració titular ha d'elaborar, donant audiència a les administracions afectades per la infraestructura, un pla de mesures per minimitzar l'impacte acústic, d'acord amb el que estableix l'article 38.

4. A les línies aèries d'alta tensió i a qualsevol altre tipus de conducció susceptible de causar pertorbació acústica, els són aplicables les mateixes mesures que a la resta d'infraestructures. En el cas de construcció de nous aeròdroms o helipuertos, ampliació dels actuals o augment significatiu de trànsit, d'acord amb la declaració d'impacte ambiental, la societat que explota la instal·lació ha d'assumir l'acondicionament dels edificis afectats dins de la nova zona de soroll.

5. Als habitatges situats al medi rural els són aplicables els valors límit d'immissió establerts a l'annex 1, corresponents a una zona de sensibilitat acústica alta, si compleixen les condicions següents:

a) Estar destinats de manera temporal o permanent a ús residencial.

b) Estar aïllats i no formar part d'un nucli de població.

c) Estar en sòl no urbanitzable.

d) No estar en contradicció amb la legalitat urbanística.

> <small>Es modifica per l'art. 68.2 de la Llei 3/2023, de 16 de març. [Ref. BOE-A-2023-10344](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2023-10344)</small>

> <small>Es modifica l'apartat 3 per l'art. 146.2 de la Llei 5/2020, de 29 d'abril. [Ref. BOE-A-2020-5569](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2020-5569)</small>

> <small>Es declara la desestimació del recurs d'inconstitucionalitat 5762/2002 en relació amb el segon incís de l'apartat 4, per Sentència del TC 5/2013, de 17 de gener. [Ref. BOE-A-2013-1512](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2013-1512)</small>

> <small>S'aixeca la suspensió de la vigència i aplicació del segon incís de l'apartat 4, per acte del TC de 6 de març de 2003. [Ref. BOE-A-2003-5452](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2003-5452)</small>

> <small>Se suspèn la vigència i aplicació de l'incís destacat de l'apartat 4 des de l'11 d'octubre de 2002 per a les parts en el procés i des del 22 de novembre de 2002 per a tercers per provisió del TC de 12 de novembre de 2002, que admet a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat 5762/2002. [Ref. BOE-A-2002-22726](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2002-22726)</small>

Article 13. Normes per a les noves construccions en les zones de soroll

1. A les noves construccions situades a les zones de soroll a les quals fa referència l'article 6, on existeixi una contaminació acústica superior als valors límit d'immissió establerts per la present Llei, els promotors han d'adoptar, com a mínim, les mesures següents, d'acord en tot cas amb les Normes bàsiques d'edificació (NBE):

a) Mesures de construcció o reordenació susceptibles de protegir l'edifici contra el soroll.

b) Disposició, si escau, de les dependències d'ús sensible al soroll a la part de l'edifici oposada al soroll.

c) Insonorització dels elements de construcció d'acord amb el que estableix l'annex 9.

d) Apantallament per motes de terra o barreres artificials a la proximitat de la infraestructura.

2. Abans que s'atorguin els corresponents permisos i llicències, el mateix ajuntament ha de comprovar que es compleixen les mesures establertes per aquest article. Si no s'acredita el compliment, no pot atorgar-se el permís o la llicència corresponent i el procediment administratiu d'atorgament queda en suspens fins que la persona interessada ho acrediti. A les construccions ja existents els són aplicables les mesures establertes per les lletres c) i d) de l'apartat 1.

3. Les administracions han de vetllar per l'establiment d'ajuts i subvencions, concedits per la pròpia Administració o pels subjectes amb règim de concessió, per minimitzar l'impacte acústic de les edificacions que existeixen a les zones de soroll.

Article 14. Nivells d'immissió de les activitats i del veïnat

1. La regulació de les activitats i les relacions de veïnatge correspon als ajuntaments, d'acord amb el que disposa l'article 21 de la present Llei.

2. Les activitats que es posin en marxa a partir de l'entrada en vigor de la present Llei i els comportaments ciutadans que originen sorolls no poden superar els valors límit d'immissió fixats pels annexos 3, 4 i 5.

3. Les activitats existents abans de l'entrada en vigor de la present Llei no poden superar els valors d'atenció fixats pels annexos 3 i 5 ni els valors límit d'immissió fixats per l'annex 4.

4. Els emissors acústics inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei que originen vibracions han de complir els valors límit d'immissió fixats per l'annex 7.

Article 14 bis. Nivells d'immissió de les activitats als centres educatius i als equipaments esportius

Queden exclosos del compliment dels valors límit d'immissió sonora per a activitats fixats per la present llei, entenent que les emissions acústiques que generen són pròpies del normal desenvolupament de la vida en aquests espais:

a) Les activitats lectives, extraescolars, de lleure, culturals i esportives que es duen a terme als centres educatius entre les 7 i les 21 hores.

b) Les activitats esportives que es duen a terme als equipaments esportius registrats al Cens d'equipaments esportius de Catalunya, fora dels supòsits de la lletra a), entre les 9 i les 22 hores.

> <small>S'afegeix per l'art. únic de la Llei 4/2025, de 26 de març. [Ref. BOE-A-2025-7296](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2025-7296)</small>

Article 15. Valors límit d'emissió de vehicles de tracció mecànica i de maquinària

1. Tots els vehicles de tracció mecànica han de tenir en bones condicions de funcionament els elements capaços de produir soroll perquè l'emissió de soroll del vehicle amb el motor en funcionament no excedeixi els valors límit d'emissió als quals fa referència l'annex 6.

2. L'emissió sonora de la maquinària que s'utilitza a les obres públiques i a la construcció ha d'ajustar-se a les prescripcions que estableix la normativa vigent, d'acord amb la Directiva 2000/14, de 8 de maig de 2000, que regula les emissions sonores a l'entorn produïdes per les màquines d'ús a l'aire lliure, i les normes complementàries.

3. L'horari de funcionament de la maquinària utilitzada en els treballs a la via pública i a la construcció es fixa entre les 8 i les 20 hores, llevat de les obres urgents, les que es realitzen per raons de necessitat o perill i les que, per les seves característiques, no puguin realitzar-se durant el dia.

4. S'exceptuen del compliment d'aquesta franja horària les obres que hagin d'executar-se urgentment, especialment les que tinguin com a finalitat el restabliment de serveis essencials per als ciutadans, com el subministrament d'electricitat, d'aigua, de gas i de telèfon, i els serveis relacionats amb l'ús i la difusió de les noves tecnologies; les obres destinades a evitar una situació de risc o perill imminent per a les persones i els béns, i aquelles que, per les seves pròpies característiques, d'acord amb el que s'estableixi per reglament, no puguin executar-se durant el dia.

5. El departament competent en matèria de contaminació acústica ha d'autoritzar el treball nocturn a les obres públiques de titularitat de la Generalitat o dels ens supramunicipals, i donar audiència a les administracions afectades pel traçat, quan no puguin realitzar-se en horari diürn per motius degudament justificats. En el cas de les obres públiques de titularitat o competència municipal, l'ajuntament és qui té la potestat d'autoritzar el treball nocturn.

6. El departament competent en matèria de contaminació acústica, d'acreditar-se en el corresponent estudi acústic que les millors tècniques disponibles no permeten el compliment dels objectius de qualitat acústica establerts, pot autoritzar la suspensió provisional dels objectius de qualitat acústica a les obres públiques de titularitat de la Generalitat o dels ens supramunicipals. L'autorització ha d'establir les condicions que s'estimin pertinents. En el tràmit d'autorització s'ha de donar audiència a les administracions afectades pel traçat. En el cas de les obres públiques de titularitat o competència municipal, l'ajuntament és qui té la potestat d'autoritzar aquesta suspensió.

> <small>Es modifica l'apartat 5 i s'afegeix l'apartat 6 per l'art. 146.3 i 4 de la Llei 5/2020, de 29 d'abril. [Ref. BOE-A-2020-5569](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2020-5569)</small>

Article 16. Nivells d'immissió en espais públics

1. L'Administració ha de vetllar per la qualitat acústica dels espais públics concorreguts, com els vehicles de transport col·lectiu, les estacions de metro i l'interior d'àrees comercials.

2. En espais tancats, com vagons, vehicles i sales d'espera, el nivell sonor màxim permès és el nivell sonor de fons més 5 dB(A). En espais oberts, com àrees comercials i estacions de metro o tren, el nivell màxim d'immissió és el de la zona de sensibilitat acústica que correspon a l'emplaçament.

Article 17. Mètodes de càlcul i equips de mesurament

Els mètodes per calcular les immissions de soroll i les especificacions que han de complir els instruments de mesura, que han de correspondre a tipus amb aprovació de model, si escau, són els establerts per l'annex 8.

Capítol IV. Règim d'intervenció administrativa

Article 18. Activitats amb incidència ambiental

Les activitats incloses als annexos I, II i III de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental, i en les seves modificacions han d'incloure en el projecte tècnic que ha d'acompanyar la sol·licitud d'autorització ambiental o de llicència ambiental, o en la documentació que ha d'acompanyar la comunicació a l'Ajuntament o, si escau, la llicència d'obertura d'establiments, un estudi d'impacte acústic que ha de tenir el contingut mínim establert per l'annex 10.

Article 19. Activitats i infraestructures sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental

1. Les activitats i les infraestructures sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental susceptibles de generar sorolls i vibracions per si mateixes o per l'ús al qual són destinades han d'incloure, en el corresponent estudi d'impacte ambiental, un estudi de l'impacte acústic d'aquelles emissions, amb les mesures preventives i correctores necessàries per contrarestar-lo.

2. L'estudi d'impacte acústic al qual fa referència l'apartat 1 ha de tenir el contingut mínim establert pels annexos 10 i 11.

Article 20. Activitats i instal·lacions sotmeses a llicència d'obres o altres actes d'intervenció municipal

Les activitats i les instal·lacions no incloses en cap dels supòsits als quals fan referència els articles 18 i 19 que siguin susceptibles de generar sorolls i vibracions, d'acord amb un informe fonamentat de l'Ajuntament, han de presentar un estudi d'impacte acústic que ha de tenir el contingut mínim establert per l'annex 10.

Article 20 bis. Activitats festives i altres actes a la via pública

Amb motiu de l'organització d'actes tradicionals, festius, esportius, culturals o d'un altre tipus, que tinguin un especial arrelament o interès social, els municipis poden adoptar, en determinades zones i amb una valoració prèvia de l'impacte acústic, la suspensió provisional dels objectius de qualitat acústica.

S'afegeix per l'art. 68.3 de la Llei 3/2023, de 16 de març. [Ref. BOE-A-2023-10344]

Article 21. Ordenances reguladores de la contaminació acústica

1. Correspon als ajuntaments, o bé als consells comarcals o les entitats locals supramunicipals, en el cas que els municipis els hagin delegat les competències, elaborar i aprovar ordenances reguladores de la contaminació per sorolls i vibracions, en el marc del que regula la present Llei i la normativa que la desenvolupa, sense que, en cap cas, aquestes ordenances puguin reduir les exigències i els paràmetres de contaminació acústica establerts pels annexos de la present Llei.

2. Aquestes ordenances han de regular, especialment, els aspectes següents:

a) Les activitats de càrrega i descàrrega de mercaderies.

b) Els treballs a la via pública, especialment els relatius a l'arranjament de calçades i voreres.

c) Les activitats pròpies de les relacions de veïnatge, com el funcionament d'aparells electrodomèstics de qualsevol classe, l'ús d'instruments musicals i el comportament d'animals domèstics.

d) Les instal·lacions d'aire condicionat, ventilació o refrigeració.

e) Les activitats d'oci, d'espectacle i recreatives.

f) Els sistemes d'avís acústic.

g) Els treballs de neteja de la via pública i de recollida de residus municipals.

h) La circulació de vehicles de motor, especialment ciclomotors i motocicletes.

3. Les ordenances poden tenir en compte les singularitats pròpies del municipi, com les activitats festives i culturals, i les que tenen un interès social, sempre que tinguin un cert arrelament.

4. El Departament de Medi Ambient ha de prestar el suport tècnic, jurídic i administratiu necessari per a l'elaboració d'aquestes ordenances als ajuntaments que ho sol·licitin.

Article 22. Règim d'ajuts

1. El Departament de Medi Ambient i les entitats locals poden establir línies d'ajuts específiques per promoure l'adaptació de les activitats, les instal·lacions i els altres elements generadors de sorolls i vibracions a les prescripcions de la present Llei i de la normativa que la desenvolupi.

2. Ha de ser criteri preferent d'atorgament en les línies d'ajuts el fet que l'adaptació de les activitats, les instal·lacions i els altres elements generadors de sorolls i vibracions afecti les zones habitades més exposades al soroll.

3. Les sol·licituds que es formulin, d'acord amb el que regulen els apartats 1 i 2, s'han de presentar acompanyades del projecte tècnic que justifiqui les mesures preventives o correctores de la instal·lació i el seu pressupost.

Article 23. Mapes estratègics de soroll i plans d'acció

1. Les entitats locals i les administracions titulars d'infraestructures han d'elaborar cada cinc anys mapes estratègics de soroll i plans d'acció de les aglomeracions de més de 100.000 habitants, de tots els grans eixos viaris on el trànsit superi els 3.000.000 de vehicles a l'any, dels grans eixos ferroviaris on el trànsit superi els 30.000 trens a l'any i dels grans aeroports, d'acord amb els indicadors establerts per l'annex 12.

2. El Departament de Medi Ambient ha de prestar el suport tècnic, jurídic i administratiu necessari per a l'elaboració d'aquests mapes estratègics als ajuntaments i les entitats titulars d'infraestructures.

3. El primer mapa estratègic de soroll de cadascun d'aquests elements s'ha d'elaborar en el termini de tres anys, a comptar de la data d'entrada en vigor de la present Llei, i s'ha de trametre al Departament de Medi Ambient.

4. Les entitats locals que no presentin, en els terminis establerts, els mapes estratègics de soroll del seu municipi i/o els plans d'acció corresponents al departament competent en matèria de contaminació acústica responen directament de les eventuals responsabilitats econòmiques que puguin derivar-se de l'incompliment del dret de la Unió Europea.

> <small>Es modifica la denominació, l'apartat 1 i s'afegeix l'apartat 4 per l'art. 146.5 i 6 de la Llei 5/2020, de 29 d'abril. [Ref. BOE-A-2020-5569](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2020-5569)</small>

Article 24. Informació i educació ambiental

1. Les entitats locals i el Departament de Medi Ambient han de posar a disposició dels ciutadans i publicar les dades relatives al soroll, d'acord amb el que estableix la normativa d'accés a la informació ambiental.

2. Les entitats locals i el Departament de Medi Ambient han de promoure campanyes d'educació, formació i sensibilització ciutadana en relació amb la problemàtica que comporta la contaminació per sorolls i vibracions. Les campanyes han de posar èmfasi en la prevenció i la correcció de la contaminació acústica, tant pel que fa als aspectes tècnics com als cívics.

Article 25. Instruments de col·laboració

1. En el marc del principi de col·laboració, s'han de promoure convenis de col·laboració entre l'Administració de la Generalitat, l'Administració local i, si escau, l'Administració de l'Estat per aplicar les mesures que estableix aquesta Llei.

2. Els convenis de col·laboració als quals fa referència aquest article se subjecten al que disposa la legislació sobre règim local i la Llei de l'Estat 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i les modificacions corresponents.

Article 26. Informació entre administracions

Les administracions locals, l'Administració de la Generalitat i, si escau, l'Administració General de l'Estat, especialment quan es tracti d'informacions que s'han de trametre a la Unió Europea, s'han de facilitar mútuament la informació referent a la matèria que tracta la present Llei.

Article 27. Inspecció

1. Correspon als ajuntaments, o bé als consells comarcals o les entitats locals supramunicipals, en cas que els municipis els hagin cedit les competències, la inspecció i el control de la contaminació acústica de les activitats, els comportaments ciutadans, la maquinària i els vehicles de motor, sense perjudici dels controls que es facin en la Inspecció Tècnica dels Vehicles (ITV), per garantir el compliment de les disposicions establertes per aquesta Llei.

2. L'actuació inspectora és exercida per personal acreditat al servei de l'Administració respectiva, que té la condició d'autoritat en l'exercici de les seves funcions. També pot ser exercida per entitats de control autoritzades pel Departament de Medi Ambient, en les condicions i amb els requisits que s'estableixin per reglament.

3. Les entitats o les persones inspeccionades queden obligades a prestar la màxima col·laboració en les tasques d'inspecció i control.

4. El Departament de Medi Ambient ha de tenir equips per a la vigilància de la contaminació acústica, que s'han de desplaçar als municipis que ho sol·licitin per donar suport en les tasques de control i inspecció.

Article 28. Actuació inspectora

1. L'actuació inspectora s'exerceix d'ofici o com a conseqüència de denúncia formulada per persona interessada.

2. Els fets constatats en l'acta d'inspecció tenen valor probatori, sense perjudici de les proves que en defensa dels drets o els interessos respectius puguin aportar els interessats, i poden donar lloc a la incoació del procediment sancionador corresponent. El mateix valor tenen els mesuraments efectuats amb els mètodes de càlcul i amb els equips que compleixen els requisits que estableix l'annex 8.

Article 29. Classificació d'infraccions

1. Són infraccions administratives les accions i les omissions que contravenen les disposicions de la present Llei.

2. Les infraccions de la normativa reguladora de la contaminació acústica es classifiquen en lleus, greus i molt greus, d'acord amb la tipificació establerta per l'article 30.

Article 30. Tipificació

1. Són infraccions lleus:

a) Superar, en un màxim de 5 unitats, els valors límit d'immissió que estableixen els annexos 3, 4 i 5.

b) Superar, en un màxim de 5 unitats, els valors límit d'emissió que estableix l'annex 6.

c) Superar, en un màxim de 5 unitats, els valors límit d'immissió que estableix l'annex 7.

d) No comunicar a l'administració competent les dades que requereixi dins dels terminis establerts a aquest efecte.

e) Instal·lar o comercialitzar emissors acústics sense adjuntar informació sobre els seus índexs d'emissió, quan aquesta informació sigui exigible d'acord amb la normativa aplicable.

f) Qualsevol altra infracció no tipificada expressament com a infracció greu o molt greu.

2. Són infraccions greus:

a) Superar, en més de 5 unitats i fins a un màxim de 10 unitats, els valors límit d'immissió que estableixen els annexos 3, 4 i 5.

b) Superar, en més de 5 unitats i fins a un màxim de 10 unitats, els valors límit d'emissió que estableix l'annex 6.

c) Superar, en més de 5 unitats i fins a un màxim de 10 unitats, els valors límit d'immissió que estableix l'annex 7.

d) Fer circular vehicles de motor amb silenciadors ineficaços, incomplets, inadequats o deteriorats.

e) Incomplir les condicions imposades en l'autorització administrativa quan no s'hagi produït un dany o deteriorament greu al medi ambient o s'hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

f) Incomplir els requeriments municipals de correcció de les deficiències observades.

g) Impedir o obstruir l'actuació inspectora quan no es donen les circumstàncies que estableix la lletra e) de l'apartat 3.

h) Subministrar informació o documentació falsa, inexacta o incompleta.

i) Reincidir en la comissió d'infraccions de caràcter lleu en el termini de dos anys.

3. Són infraccions molt greus:

a) Superar, en més de 10 unitats, els valors límit d'immissió que estableixen els annexos 3, 4 i 5.

b) Superar, en més de 10 unitats, els valors límit d'emissió a què fa referència l'annex 6.

c) Superar, en més de 10 unitats, els valors límit d'immissió que estableix l'annex 7.

d) Posar en funcionament focus emissors quan s'hagi ordenat el seu precintament o clausura.

e) Impedir o obstruir l'actuació inspectora de manera que retardi l'exercici de les seves funcions.

f) Incomplir les obligacions derivades de l'adopció de mesures provisionals establertes per l'article 32.

g) Incomplir les normes que estableixin requisits relatius a la protecció de les edificacions contra el soroll, quan es posi en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

h) Superar els valors límit d'immissió establerts a les zones d'especial protecció de la qualitat acústica (ZEPCA) i a les zones acústiques de règim especial (ZARE).

i) Superar els valors límit d'immissió aplicables, quan s'hagi produït un dany o una afectació greus per al medi ambient o s'hagi posat en perill la seguretat o la salut de les persones.

j) Incomplir les condicions imposades en l'autorització administrativa, quan s'hagi produït un dany o deteriorament greus al medi ambient o s'hagi posat en perill greu la seguretat o la salut de les persones.

k) Reincidir en la comissió d'infraccions de caràcter greu en el termini de dos anys.

> <small>Es modifica per l'art. 68.4 a 6 de la Llei 3/2023, de 16 de març. [Ref. BOE-A-2023-10344](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2023-10344)</small>

Article 31. Responsabilitat

La responsabilitat administrativa per les infraccions de la present Llei correspon:

a) Al titular de l'autorització administrativa, quan es tracti d'activitats considerades per la present Llei sotmeses a règim d'autorització.

b) A la persona propietària del focus emissor o la persona causant del soroll en la resta de supòsits.

Article 32. Mesures provisionals

1. L'òrgan administratiu competent per resoldre el procediment sancionador, en cas d'urgència i abans de l'inici del procediment, quan la producció de sorolls i vibracions superi els nivells establerts per a la tipificació com a falta greu o molt greu o davant l'incompliment reiterat dels requeriments adreçats a l'adopció de mesures correctores pot adoptar les mesures provisionals següents:

a) Mesures de correcció, seguretat i control adreçades a impedir la continuïtat de l'acció productora del dany.

b) El precintament del focus emissor.

c) La clausura temporal, total o parcial de l'establiment.

d) La suspensió temporal de l'autorització que habilita per a l'exercici de l'activitat.

2. Les mesures establertes per l'apartat 1 s'han de ratificar, modificar o aixecar en el corresponent acord d'inici del procediment administratiu sancionador, que s'ha d'efectuar en els quinze dies següents a l'adopció de l'acord.

3. Les mesures establertes per l'apartat 1 poden ser adoptades per l'òrgan competent per iniciar l'expedient en qualsevol moment, un cop iniciat el procediment sancionador, amb la finalitat d'assegurar l'eficàcia de la resolució final.

Article 33. Sancions

1. Les infraccions tipificades per la present llei se sancionen d'acord amb els límits següents:

a) Infraccions lleus, fins a 1.500 euros.

b) Infraccions greus, des de 1.501 fins a 20.000 euros.

c) Infraccions molt greus, des de 20.001 fins a 450.000 euros.

2. La comissió d'infraccions greus pot implicar, a més de la sanció pecuniària que correspongui, la suspensió temporal de l'activitat durant un termini no superior a sis mesos i el precintament dels focus emissors.

3. La comissió d'infraccions molt greus pot implicar, a més de la sanció pecuniària que correspongui, la suspensió temporal de l'activitat durant un termini superior a sis mesos o, amb caràcter definitiu, la retirada temporal o definitiva de l'autorització i el precintament dels focus emissors.

4. La resolució que posa fi al procediment sancionador pot acordar, a més de la imposició de la sanció pecuniària que correspongui, l'adopció de mesures correctores i la indemnització per danys i perjudicis ocasionats com a conseqüència de l'actuació infractora.

> <small>Es modifica l'apartat 1 per l'art. 68.7 de la Llei 3/2023, de 16 de març. [Ref. BOE-A-2023-10344](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2023-10344)</small>

Article 34. Graduació de les sancions

1. Les sancions establertes per la present Llei es graduen tenint en compte els criteris següents:

a) L'afectació de la salut de les persones.

b) La naturalesa dels perjudicis causats.

c) L'alteració social causada per la infracció.

d) La capacitat econòmica de l'infractor.

e) El benefici derivat de l'activitat infractora.

f) L'existència d'intencionalitat.

g) La reincidència.

h) L'efecte que la infracció produeix sobre la convivència de les persones, en els casos de relacions de veïnatge.

2. A efectes de la present Llei, es considera reincidència la comissió de més d'una infracció de la mateixa naturalesa en un període de dos anys, declarada per resolució ferma en via administrativa.

Article 35. Procediment

El procediment per imposar les sancions establertes per la present Llei es regeix per les normes de procediment administratiu vigents a Catalunya.

Article 36. Multes coercitives

En cas d'incompliment de les obligacions derivades dels requeriments formulats a l'empara del que estableix la present Llei, es poden imposar multes coercitives fins a la quantia màxima de 600 euros i amb un màxim de tres de consecutives.

Article 37. Òrgans competents

La competència per a la imposició de les sancions per infracció de les normes establertes per la present Llei relatives a la maquinària, les activitats i els comportaments ciutadans correspon als òrgans de l'Administració local que la tinguin atribuïda per reglament.

Article 38. Control de les infraestructures

1. Correspon al Departament de Medi Ambient el control de la contaminació acústica de les infraestructures generals de transport a què fa referència la present Llei.

2. Quan se superin els valors d'atenció establerts per la present Llei, l'administració titular de la infraestructura ha d'elaborar, donant audiència a les administracions afectades pel traçat, un pla de mesures per minimitzar l'impacte acústic que tingui en compte els mitjans per finançar-lo i l'ha de sotmetre a l'aprovació del Departament de Medi Ambient. Aquest pla ha d'establir un termini plausible per a la consecució dels valors d'immissió.

3. Correspon a les entitats locals el control de les vies urbanes.

4. Pel que fa a les vies urbanes existents a l'entrada en vigor de la present Llei, quan se superin els valors d'atenció establerts per l'annex 1, l'administració titular ha d'establir mesures de millora acústica que tinguin en compte el finançament corresponent.

> <small>Es declara en els termes establerts en el fonament jurídic 7, que l'apartat 2 no és aplicable a les infraestructures de titularitat estatal, per Sentència del TC 5/2013, de 17 de gener. [Ref. BOE-A-2013-1512](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2013-1512).</small>

> <small>S'aixeca la suspensió de la vigència i aplicació de l'apartat 2 per acte del TC de 6 de març de 2003. [Ref. BOE-A-2003-5452](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2003-5452).</small>

> <small>Se suspèn la vigència i aplicació de l'apartat 2 des de l'11 d'octubre de 2002 per a les parts en el procés i des del 22 de novembre de 2002 per a tercers per providència del TC de 12 de novembre de 2002, que admet a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat 5762/2002. [Ref. BOE-A-2002-22726](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2002-22726).</small>

Les mesures establertes per la present Llei no són aplicables en el cas que altres normatives regulin mesures que atorguin un grau de protecció més alt, tant de caràcter preventiu com corrector, inclosos els límits d'emissió i d'immissió. En aquest cas s'apliquen aquestes darreres mesures.

Els senyals acústics de la xarxa general d'alarmes i protecció civil es regeixen per la seva normativa específica.

El Govern ha d'incloure la consignació pressupostària suficient en els projectes de pressupostos de la Generalitat, en virtut del pla d'actuacions prèviament consultat amb les entitats municipalistes, a fi de possibilitar l'aplicació del conjunt d'actuacions públiques establertes per la present Llei.

A les zones del medi natural, pel que fa a les incidències acústiques, s'ha de tenir en consideració el que estableix la normativa reguladora de la intervenció integral de l'Administració ambiental.

El Govern ha d'adoptar les mesures necessàries per evitar la venda al territori de Catalunya d'aparells i utensilis no homologats de qualsevol naturalesa que produeixin una elevació del nivell de soroll dels vehicles de motor.

Els ajuntaments de municipis de més de 5.000 habitants han d'aprovar les ordenances reguladores de la contaminació per soroll i vibracions d'acord amb la present Llei, en el termini de tres anys a comptar de la data d'entrada en vigor de la present Llei, i han de trametre-les al Departament de Medi Ambient.

Les obres de reforma en edificis queden excloses del compliment dels valors límit d'immissió establerts per l'apartat 2 de l'annex 4, immissió sonora aplicable a l'ambient interior produïda per les activitats, incloses les derivades de les relacions de veïnat; i s'han de regir pel que estableixen les ordenances municipals i els permisos d'obres.

> <small>S'afegeix per l'art. 68.8 de la Llei 3/2023, de 16 de març. [Ref. BOE-A-2023-10344](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2023-10344)</small>

Els titulars de maquinària o les persones que realitzen activitats del tipus a què fa referència l'article 14.3 de la present Llei disposen de dos anys de termini a partir de la seva entrada en vigor per ajustar-se als valors límit d'immissió. Aquest termini pot prorrogar-se, per resolució de l'alcalde o l'alcaldessa, amb l'aprovació prèvia d'un pla de mesures per minimitzar l'impacte acústic.

Els municipis que, abans de la promulgació de la present Llei, han aprovat ordenances o reglaments de regulació del soroll i les vibracions les han d'adaptar al seu contingut abans de dos anys, si bé poden mantenir les mesures preventives i correctores que atorguin un grau de protecció ambiental més gran pel que fa a activitats i comportaments ciutadans.

1. A efectes del que estableix l'article 12, es consideren existents les infraestructures generals de transport que, a l'entrada en vigor de la present Llei, tenen aprovat el projecte o l'estudi i efectuada la declaració d'impacte ambiental.

2. A efectes del que estableix l'article 13, es consideren noves les construccions situades al voltant d'infraestructures existents que, a l'entrada en vigor de la present Llei, no disposen de la preceptiva llicència municipal.

S'habilita el Govern per adaptar els annexos de la present Llei als requeriments de caràcter mediambiental o tècnic que ho justifiquin, i als que li siguin aplicables com a conseqüència de la normativa comunitària sobre avaluació i gestió del soroll ambiental.

Es faculta el Govern perquè dicti les disposicions necessàries per a desenvolupar i aplicar la present Llei.

La present Llei entrarà en vigor als tres mesos de la seva publicació en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».

Per tant, ordeno que tots els ciutadans i les ciutadanes als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin en el seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals correspongui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 28 de juny de 2002.

RAMÓN ESPADALER I PARCERISAS, Conseller de Medi Ambient — JORDI PUJOL, President

(Publicada en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya» número 3675, d'11 de juliol de 2002)

1. Àmbit d'aplicació. A efectes de la present Llei, s'entén per soroll produït pels mitjans de transport el que prové del trànsit dels vehicles de motor, dels ferrocarrils i de l'àmbit portuari.

2. Nivells d'immissió. Valors límit d'immissió i valors d'atenció (LAr en dB(A)) per zona de sensibilitat acústica i franja horària (dia/nit): Zona A, alta: límit 60/50, atenció 65/60. Zona B, moderada: límit 65/55, atenció 68/63. Zona C, baixa: límit 70/60, atenció 75/70. En les vies, travessies urbanes i carreteres on la intensitat mitjana de vehicles diària és igual o superior a 25.000 vehicles, els valors límit d'immissió en l'ambient exterior s'incrementen en 5 dB(A).

3. Períodes d'avaluació. L'avaluació s'ha de fer durant un període de temps representatiu, entre dilluns i divendres, sempre que no siguin festius ni vigília de festius. El nivell d'avaluació es calcula per separat per als períodes següents: a) L'horari diürn, període comprès entre les 7 h i les 23 h (960 min). b) L'horari nocturn, període comprès entre les 23 h i les 7 h (480 min).

4. Càlcul del nivell d'avaluació, LAr. El nivell d'avaluació es calcula a partir de mesuraments que inclouen tot el període horari. Es pot calcular per mostreig a partir de mesuraments de curta durada (10 min o més) en diferents intervals de temps representatius de les variacions del trànsit. Vegeu les fórmules corresponents a les imatges de referència del BOE.

5. Lloc de mesurament. En les edificacions, el nivell d'avaluació del soroll en l'ambient exterior es mesura situant el micròfon al mig de la finestra completament oberta de les dependències d'ús sensibles al soroll (dormitoris, sales d'estar, menjadors, despatxos d'oficina, aules escolars o altres dependències assimilables). En les zones encara no construïdes però destinades a l'edificació, es mesura situant preferentment el micròfon entre 3 i 11 m d'alçada i en el pla d'emplaçament de la façana més exposada al soroll. A peu de carrer es mesura situant el micròfon entre 1 i 2 m de distància de les façanes i, aproximadament, a 1,5 m d'alçada, i s'hi aplica la correcció de restar de 3 a 5 dB(A). A camp obert es mesura situant el micròfon, com a mínim, entre 20 i 30 m de distància de les vores de la infraestructura i, aproximadament, a 1,5 m d'alçada.

6. Condicions de mesurament. Els nivells d'avaluació es determinen en condicions meteorològiques representatives del lloc on es mesura, usant sempre una pantalla antivents i sobre un ferm presumiblement sec.

7. Comprovació del funcionament de l'equip. Abans d'efectuar el mesurament s'ha d'ajustar l'equip al nivell de pressió acústica de referència, mitjançant un calibrador sonor o un pistòfon, i s'ha de comprovar que aquest nivell es manté després del mesurament.

1. Àmbit d'aplicació. La immissió sonora en l'ambient exterior de les infraestructures de transport aeri, a efectes de la present Llei, s'avalua en els receptors situats als seus entorns. El soroll dels tallers de reparació, de les empreses de manteniment i explotació i similars s'assimila al soroll de les activitats (s'avalua d'acord amb l'annex 3).

2. Nivells d'avaluació. Els nivells d'avaluació es determinen amb el compliment simultani dels nivells d'immissió i dels nivells d'immissió màxims.

3. Nivells d'immissió. Valors límit d'immissió i valors d'atenció (LAr en dB(A)) per zona de sensibilitat acústica i franja horària (dia/nit): Zona A, alta: límit 60/50, atenció 65/60. Zona B, moderada: límit 65/55, atenció 68/63. Zona C, baixa: límit 70/60, atenció 75/70. Períodes d'avaluació: a) Horari diürn, de 7 h a 23 h (960 min). b) Horari nocturn, de 23 h a 7 h (480 min). Càlcul del nivell d'avaluació, LAr: s'obté com el nivell de pressió sonora continu equivalent ponderat A mesurat durant el període establert.

4. Nivells d'immissió màxims. Per a les infraestructures de transport aeri, a més dels nivells d'immissió LAr, és aplicable el nivell d'immissió màxim de soroll mitjà, LAmax, que és la mitjana energètica del nivell de soroll màxim d'un nombre de sobrevolades o passades. Valors límit/atenció (LAmax en dB(A)): Zona A, alta: 80/85. Zona B, moderada: 85/88. Zona C, baixa: 90/93.

5. Lloc de mesurament. En les edificacions, el nivell d'avaluació del soroll en l'ambient exterior es mesura situant el micròfon al mig de la finestra completament oberta de les dependències d'ús sensibles al soroll. En les zones destinades a edificació sense construir, es mesura preferentment situant el micròfon entre 3 i 11 m d'alçada i al pla d'emplaçament de la façana més exposada. A peu de carrer, el micròfon se situa entre 1 i 2 m de les façanes i a 1,5 m d'alçada, amb la correcció de restar de 3 a 5 dB(A). A camp obert, a almenys 20-30 m de les vores de la infraestructura i a 1,5 m d'alçada.

6. Condicions de mesurament. Els nivells d'avaluació es determinen en condicions meteorològiques representatives, amb pantalla antivents i sobre ferm presumiblement sec.

7. Comprovació del funcionament de l'equip. Abans de mesurar s'ha d'ajustar l'equip al nivell de pressió acústica de referència mitjançant un calibrador sonor o un pistòfon, i comprovar que es manté després del mesurament.

1. Àmbit d'aplicació. A efectes de la present Llei, s'entén per soroll produït per les activitats el que prové de les màquines, les instal·lacions, les obres, etc., i per soroll produït pel veïnat el que prové de les activitats domèstiques i del funcionament dels electrodomèstics, els aparells, els instruments musicals o acústics, dels animals domèstics, les veus, els cants, els crits o altres orígens assimilables.

2. Nivells d'immissió. Valors límit d'immissió i valors d'atenció (LAr en dB(A)) per zona de sensibilitat acústica i franja horària (dia/nit): Zona A, alta: límit 60/50, atenció 65/60. Zona B, moderada: límit 65/55, atenció 68/63. Zona C, baixa: límit 70/60, atenció 75/70. Períodes d'avaluació: a) Horari diürn, de 8 h a 21 h (780 min). b) Horari nocturn, de 21 h a 8 h (660 min). El període d'avaluació es divideix en intervals de temps o fases de soroll en els quals el nivell de pressió sonora es percep de manera uniforme al lloc d'immissió, així com els components tonals i/o impulsius. Els intervals de temps en els quals no funciona l'activitat s'han de considerar com una fase de soroll caracteritzada pel nivell de soroll ambiental.

3. Càlcul del nivell d'avaluació, LAr. El nivell d'avaluació de cada període es calcula a partir dels nivells d'avaluació parcials de cada fase de soroll. La fórmula és: LAr,i = LAeq,ti + K1,i + K2,i + K3,i.

4. Correccions de nivell. La correcció de nivell K1 s'aplica: a) Per al soroll que prové de les activitats i el veïnat: 5 dB(A) en període diürn i nocturn. b) Si el soroll prové de les instal·lacions de ventilació i climatització: 5 dB(A) en període diürn i 8 dB(A) en període nocturn. La correcció K2 té en compte els components tonals: 0 dB(A) percepció nul·la, 3 dB(A) percepció neta, 6 dB(A) percepció forta. La correcció K3 té en compte els components impulsius: 0 dB(A) percepció nul·la, 3 dB(A) percepció neta, 6 dB(A) percepció forta.

5. Avaluació detallada d'un soroll amb components tonals. El soroll avaluat té components tonals si s'hi perceben clarament tons purs. S'ha de fer una anàlisi amb resolució d'1/3 d'octava i calcular la diferència L = Lt – Ls. De 20 a 125 Hz: si L < 8 dB no hi ha components tonals; si 8 ≤ L ≤ 12 dB, component tonal net; si L > 12 dB, component tonal fort. De 160 a 400 Hz: si L < 5 dB no n'hi ha; si 5 ≤ L ≤ 8 dB, net; si L > 8 dB, fort. A partir de 500 Hz: si L < 3 dB no n'hi ha; si 3 ≤ L ≤ 5 dB, net; si L > 5 dB, fort.

6. Avaluació detallada d'un soroll amb components impulsius. El soroll avaluat té components impulsius si es perceben sons d'alt nivell de pressió sonora i durada curta. Per a una fase de soroll de durada Ti: a) Es mesura LAeq,Ti. b) Es mesura LAI. c) Es calcula Li = LAI - LA,Ti. Si Li < 3 dB, no hi ha components impulsius; si 3 ≤ Li ≤ 6 dB, percepció neta; si Li > 6 dB, percepció forta.

7. Lloc de mesurament. En les activitats noves, l'emissió de soroll es comprova situant el sonòmetre al voltant de la instal·lació. En les edificacions, el micròfon se situa al mig de la finestra completament oberta de les dependències d'ús sensibles. En zones no construïdes destinades a edificació, el micròfon es col·loca preferentment entre 3 i 11 m d'alçada. A camp obert o en zones de serveis en l'exterior, el soroll es mesura als llocs on es percebi amb més claredat.

8. Condicions de mesurament. Els mesuraments s'han de determinar en condicions meteorològiques representatives del lloc on es mesura i usant sempre una pantalla antivents.

9. Comprovació del funcionament de l'equip. Abans d'efectuar el mesurament s'ha d'ajustar l'equip al nivell de pressió acústica de referència, mitjançant un calibrador sonor o un pistòfon, i comprovar que es manté després del mesurament.

1. Àmbit d'aplicació. A efectes de la present Llei, s'entén per soroll produït per les activitats el que prové de les màquines, les instal·lacions, les obres, etc., i per soroll produït pel veïnat el que prové de les activitats domèstiques, del funcionament dels electrodomèstics, els aparells, els instruments musicals o acústics, dels animals domèstics, les veus, els cants, els crits o altres orígens assimilables.

2. Nivells d'immissió. Valors d'immissió (LAr en dB(A)) per zona de sensibilitat i franja horària (dia/nit): Zona A, alta: 30/25. Zona B, moderada: 35/30. Zona C, baixa: 35/30. Períodes d'avaluació: a) Horari diürn, de 8 h a 21 h (780 min). b) Horari nocturn, de 21 h a 8 h (660 min). El període d'avaluació es divideix en fases de soroll en les quals el nivell de pressió sonora es percep uniformement al lloc d'immissió.

3. Càlcul del nivell d'avaluació, LAr. El nivell d'avaluació de cada període es calcula a partir dels nivells d'avaluació parcials de cada fase de soroll. La fórmula és: LAr,i = LAeq,ti + K1,i + K2,i + K3,i, on LAeq,ti és la mitjana de les n posicions de micròfon.

4. Correccions de nivell. La correcció K1 s'aplica al soroll de les instal·lacions de l'edifici (calefacció, ventilació, climatització, ascensors, tancament de portes o similars): 6 dB(A) en període nocturn. K2 per components tonals: 0 dB(A) percepció nul·la, 3 dB(A) neta, 6 dB(A) forta. K3 per components impulsius: 0 dB(A) nul·la, 3 dB(A) neta, 6 dB(A) forta.

5. Avaluació detallada d'un soroll amb components tonals. Idèntica metodologia que l'annex 3, apartat 5: anàlisi en 1/3 d'octava i càlcul de L = Lt – Ls per a les mateixes bandes de freqüència.

6. Avaluació detallada d'un soroll amb components impulsius. Per a una determinada fase de soroll de durada Ti: a) Es mesura LA,Ti. b) Es mesura LAI. c) Es calcula LI = LAI - LA,TI. Si LI < 3 dB no hi ha components impulsius; si 3 ≤ LI ≤ 6 dB percepció de components impulsius; si LI > 6 dB percepció forta.

7. Lloc de mesurament. S'han d'adoptar les precaucions següents: a) Els mesuraments s'han de fer en dependències sensibles al soroll, totalment tancades durant el mesurament. b) S'han de prendre tres posicions de mesurament o més en funció de la grandària de la dependència. c) Els punts de mesurament s'escullen a l'atzar, procurant mantenir una distància mínima entre ells d'1,5 m. d) Les distàncies dels micròfons a les parets, al sòl i al sostre han de ser superiors a 0,5 m. e) En cas de presència de sons greus i en sales petites (menys de 75 m³) almenys un dels mesuraments s'ha de prendre en una cantonada, a 0,5 m de les parets adjacents i a l'alçada on es produeixi el nivell màxim entre 0,5 i 1,5 m. f) En el moment dels mesuraments, només l'operador ha d'estar present a la dependència on es produeix la immissió interior del soroll.

8. Comprovació del funcionament de l'equip. Abans d'efectuar el mesurament s'ha d'ajustar l'equip al nivell de pressió acústica de referència, mitjançant un calibrador sonor o un pistòfon, i comprovar que es manté després del mesurament.

1. Àmbit d'aplicació. A efectes de la present Llei, els nivells d'immissió s'apliquen al soroll de les instal·lacions de tir en les quals s'utilitzen únicament armes de foc portàtils o de mà per disparar a objectius fixos o immòbils.

2. Nivells d'immissió. Valors límit d'immissió i valors d'atenció (LAr en dB(A)) per zona de sensibilitat i franja horària (dia/nit): Zona A, alta: límit 60/50, atenció 65/60. Zona B, moderada: límit 65/55, atenció 68/63. Zona C, baixa: límit 70/60, atenció 75/70. Períodes d'avaluació: a) Horari diürn, de 9 h a 21 h (660 min). b) Horari nocturn, de 21 h a 24 h (180 min). El nivell d'avaluació LAr és la suma del nivell de soroll mitjà d'un tret LA i la correcció de nivell K: LAr = LA + K, on K = 10 log (Dw + 3 × Ds) + 3 log M – 44; Dw és el nombre anual de dies laborables de funcionament; Ds és el nombre anual de dies festius de funcionament; M és el nombre anual de trets. Els mesuraments per determinar el nivell de soroll d'un tret s'han d'efectuar amb els aparells en la posició Fast.

3. Comprovació del funcionament de l'equip. Abans d'efectuar el mesurament s'ha d'ajustar l'equip al nivell de pressió acústica de referència, mitjançant un calibrador sonor o un pistòfon, i comprovar que es manté després del mesurament.

1. Valors límit d'emissió de soroll dels vehicles de motor aturats. 1.1 Els valors límit d'emissió dels vehicles de motor aturats, mesurats segons el mètode de proximitat, són els que figuren a la fitxa d'homologació de cada tipus de vehicle de motor i motocicleta, juntament amb el règim del motor al qual s'ha d'efectuar el mesurament. 1.2 El procediment de mesurament és el que estableix la Directiva 97/24 per a les motocicletes i la Directiva 81/334 per als altres tipus de vehicles. 1.3 En cas de no disposar dels valors límit, el mesurament es pot fer d'acord amb el procediment que s'estableixi conjuntament entre el Departament de Medi Ambient i el Departament d'Indústria, Comerç i Turisme.

2. Vehicles destinats a serveis d'urgències. 2.1 Tots els vehicles destinats a serveis d'urgències han de disposar d'un mecanisme de regulació de la intensitat sonora dels dispositius acústics que la redueixi a uns nivells compresos entre 70 i 90 dB(A) durant el període nocturn (entre les 22 i les 7 hores), quan circulin per zones habitades. Els nivells es mesuren d'acord amb el que indica el punt 2 de l'annex 1 de la Directiva 70/388/CEE. 2.2 Els vehicles destinats a serveis d'urgències disposen d'un any per instal·lar el mecanisme que estableix l'apartat 2.1. 2.3 Quan aquests vehicles hagin d'usar les senyals acústiques per alertar la població d'una situació d'emergència, no és aplicable el que estableix l'apartat 2.1.

1. Àmbit d'aplicació. A efectes de la present Llei, s'entén per immissió de les vibracions a l'interior dels edificis les pertorbacions procedents de l'exterior o de l'interior de l'edifici que siguin manifestes, com els moviments dels tancaments de les dependències.

2. Valors límit d'immissió a les vibracions (LAw en dB): Zona A, alta: 70. Zona B, moderada: 75. Zona C, baixa: 80. S'ha de mesurar el valor eficaç del senyal de l'acceleració, ponderat en freqüència, entre les freqüències d'1 a 80 Hz, durant un període de temps representatiu del funcionament de la font de la vibració que s'avalua. S'ha de determinar el valor màxim del valor eficaç de l'acceleració en l'interval de mesurament. El valor eficaç s'obté amb un detector de mitjana exponencial de constant de temps 1 s. El resultat es expressa com el nivell d'avaluació Law, calculat com Law = 20 log (aw/ao), on aw és el valor eficaç màxim de l'acceleració (m/s²) i ao és l'acceleració de referència (ao = 10⁻⁶ m/s²).

3. Correcció del nivell d'avaluació mesurat en funció del nivell de vibració residual. S'entén per nivell de vibració residual el nivell d'acceleració mesurat quan les fonts de les vibracions que s'avaluen estan aturades. Si el resultat de la mesura és de més de 10 dB respecte a la vibració residual, no s'ha de fer cap correcció. Si el resultat és de 3 a 10 dB superior al nivell de vibració residual, s'ha de fer la correcció corresponent. Si el resultat és de menys de 3 dB per sobre del nivell de vibració residual, no s'aplica cap correcció i en l'informe ha de constar el nivell de vibració residual i el nivell d'avaluació Law.

4. Lloc de mesurament. El nivell d'avaluació de les vibracions en l'ambient interior es mesura a les edificacions, situant l'acceleròmetre al sòl o als forjats, en funció d'on es detecti un nivell de vibració més alt, a les dependències d'ús sensibles a les vibracions (dormitoris, sales d'estar, menjadors, despatxos d'oficina, aules de col·legi o altres assimilables).

5. Verificació. L'equip de mesurament s'ha de verificar abans i després del mesurament.

1. Mètodes de càlcul. 1.1 Els mètodes utilitzats per calcular les immissions de soroll han de tenir en consideració: a) Les emissions de les fonts de soroll de la instal·lació. b) Les distàncies entre el lloc d'immissió i les fonts de soroll de la instal·lació. c) Els efectes del sòl en la propagació del so. d) Els efectes de les construccions i els obstacles naturals en la propagació del so (atenuació i reflexions a causa dels obstacles). 1.2 Per calcular el soroll del trànsit de la carretera s'admet que la font de soroll es troba 80 cm per sobre de la calçada. 1.3 Per calcular el soroll ferroviari es parteix de la base que la font de soroll es troba 50 cm per sobre de l'aresta superior de les vies. 1.4 Per calcular el soroll produït per un tret es parteix de la detonació a la boca del canó i de la causada pel projectil.

2. Instruments de mesurament. 2.1 El sonòmetre ha de complir les especificacions vigents del Comitè Electrotècnic Internacional pel que fa als aparells de tipus I i de tipus II. 2.2 Pel que fa a l'equip de mesurament de vibracions, la xarxa de ponderació, el filtre limitador de banda i el detector rms han de complir les especificacions i les toleràncies que estableix la norma ISO 8041 per a mesuradors de vibració de tipus I i tipus II. 2.3 Els aparells esmentats s'han de complementar amb un calibrador de nivell. 2.4 Per determinar el règim de gir del motor dels vehicles cal un tacòmetre amb una precisió mínima del 3 per 100. 2.5 L'Ordre del Ministeri de Foment de 16 de desembre de 1998 regula el control metrològic de l'Estat dels aparells destinats a mesurar els nivells de so audible denominats sonòmetres, sonòmetres integradors promediadors i calibradors sonors. L'execució d'aquesta Ordre a Catalunya és regulada per l'Ordre del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de 30 de juny de 1999. 2.6 Els instruments de mesurament i els de calibratge han de ser verificats anualment al Laboratori General d'Assaigs i d'Investigacions de la Generalitat de Catalunya o en una entitat degudament autoritzada.

1. L'índex d'aïllament aparent respecte al soroll aeri R'w de les finestres i dels elements de construcció que en formen part, com les persianes, ha de presentar, en funció del nivell d'avaluació LAr, com a mínim, els valors següents: Fins a 65 dB(A) diürn / fins a 60 dB(A) nocturn: R'w de 30 dB. De 65 a 75 dB(A) diürn / de 60 a 70 dB(A) nocturn: R'w de 35 dB. Més de 75 dB(A) diürn / més de 70 dB(A) nocturn: R'w de 40 dB.

2. L'índex d'aïllament aparent respecte al soroll aeri R'w ha de ser avaluat a partir de les regles reconegudes, sobretot de les normes UNE-EN ISO 140 i 717 de l'Organització Internacional de Normalització.

1. Anàlisi acústica de la capacitat del territori. 1.1 Descripció de les zones de sensibilitat acústica de l'activitat i el seu entorn. 1.2 Nivells d'immissió que atorga el mapa de capacitat acústica a l'emplaçament i l'entorn de l'activitat.

2. Anàlisi acústica de l'activitat. 2.1 Descripció del local de l'activitat especificant els usos dels locals adjacents i la seva situació respecte a usos sensibles al soroll, com habitatges, escoles i hospitals. 2.2 Detall dels focus sonors o vibratoris. 2.3 Estimació del nivell d'emissió d'aquests focus a l'interior i a l'exterior de l'activitat.

3. Avaluació de l'impacte acústic. 3.1 Si els nivells d'immissió acústica de l'activitat estimats no incrementen els nivells de les zones de sensibilitat acústica de la capacitat del territori, l'impacte acústic és compatible amb el seu entorn. 3.2 Si els nivells de l'activitat estimats poden superar els nivells de les zones de sensibilitat, l'impacte pot fer-se compatible amb el seu entorn mitjançant un projecte d'aïllament que asseguri els objectius establerts al mapa de capacitat acústica.

4. Projecte d'aïllament. 4.1 El projecte d'aïllament ha de constar del disseny dels elements proposats, amb la descripció dels materials utilitzats i dels detalls constructius de muntatge. 4.2 Si la instal·lació projectada comporta focus emissors situats a gran alçada, com sobrecoberta, en xemeneies i sobre sitges, el projecte ha de tenir en compte que la propagació del soroll pot manifestar-se a llarga distància i, per tant, s'han d'especificar els elements atenuadors adequats per evitar que les immissions sonores a llarga distància superin els valors límit d'immissió establerts pels annexos 3, 4, 5 i 7. 4.3 Justificació analítica o per assaigs del rendiment dels elements d'aïllament proposats. 4.4 Justificació que el funcionament de l'activitat no supera els valors límit d'immissió establerts pel mapa de capacitat acústica. 4.5 Un cop instal·lats els elements d'aïllament, cal acreditar mitjançant certificació emesa per un tècnic o tècnica competent que no se superen els valors límit d'immissió establerts per aquesta Llei i determinats segons la metodologia dels annexos 3, 4, 5 i 7.

INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE TRÀNSIT DE VEHICLES DE MOTOR I DE TRENS A CAMP OBERT

1. Anàlisi acústica de la capacitat del territori. 1.1 Per a les infraestructures de transport de trànsit de vehicles de motor i de trens a camp obert, la capacitat del territori o la zona de sensibilitat acústica ha de ser moderada, d'acord amb l'article 12.1, i els valors límit d'immissió són els establerts per l'annex 1. 1.2 Sobre cartografia, s'ha de definir la zona o banda d'impacte, que ha de comprendre el territori de l'entorn de la infraestructura i ha de delimitar-se en els punts del territori o la corba isòfona on la previsió de soroll correspongui a la sensibilitat acústica moderada. 1.3 S'han de descriure els receptors o receptors tipus dels terrenys compresos a la banda d'impacte; si formen part d'una zona habitada de la mateixa tipologia acústica, un receptor pot ser representatiu de la zona. Sobre cartografia de detall, en una escala igual o superior a 1/2.000, s'han d'assenyalar els receptors actuals. 1.4 S'ha de presentar una fitxa descriptiva de cada receptor o receptor tipus, que ha d'incloure: a) Els topònims, les situacions, les característiques de la zona receptora, la descripció dels receptors respecte a l'impacte acústic de la via, la distància entre receptors i traçat, la rasant dels receptors respecte a la traça, les façanes exposades, les dependències d'ús sensibles al soroll (dormitoris, sales d'estar, etc.) i les fotografies. b) La descripció de la via a la finestra acústica que comprengui cada receptor o receptor tipus: punts quilomètrics laterals, cotes referides al terreny. Quan els receptors estiguin a cotes superiors a l'emissor o quan es presenti una situació d'indefinició, cal un perfil transversal a escala de detall 1/200, que inclogui l'emissor i el receptor a la distància més curta, amb tots els accidents topogràfics i els elements significatius des del punt de vista de la propagació del soroll. c) La determinació dels nivells d'immissió sonora LAr, diürns i nocturns, de tots els receptors. 1.5 En la fitxa descriptiva de cada receptor o receptor tipus s'han de presentar els resultats del mostreig i les condicions dels mesuraments. 1.6 S'han de descriure les característiques del medi: a) Condicions climàtiques de la zona: valors mitjans de temperatura, humitat, precipitació i vent. b) Tipus de sòl: arbori, arbustiu, herbaci, reflector, camp de conreu.

2. Anàlisi acústica de la nova infraestructura. 2.1 S'han de descriure les característiques de la circulació: a) Trànsit de vehicles de motor: a1) Nombre de vehicles: la intensitat mitjana diària del projecte i la seva previsió a cinc anys vista. a2) Composició del trànsit: a2.1) Percentatge de vehicles lleugers dia/nit; a2.2) Percentatge de vehicles pesants dia/nit. a3) Velocitat de circulació màxima per tram o receptor. b) Trànsit de trens: b1) Composició de la circulació esperada; b2) Tipologia dels trens: trens curts, de rodalies, metros, de llarg recorregut, d'alta velocitat, de mercaderies i artefactes aïllats; b3) Nivell màxim de soroll estimat, per tipologia; b4) Velocitat del tren. 2.2 S'han d'esmentar el model de previsió de soroll i les variables utilitzats. 2.3 S'ha d'estimar l'estat acústic en règim de funcionament de la infraestructura. 2.4 S'han de presentar els nivells LAr diürns i nocturns previstos per a tots els receptors compresos a la banda d'impacte.

3. Avaluació de l'impacte acústic. 3.1 Si els nivells d'emissió acústica del trànsit de la infraestructura estimats no incrementen els valors establerts per a una zona de sensibilitat acústica moderada de la capacitat del territori, l'impacte acústic és compatible amb el seu entorn. 3.2 Si els nivells d'emissió acústica del trànsit de la infraestructura estimats poden superar els valors establerts per a una zona de sensibilitat acústica moderada, s'ha de minimitzar l'impacte mitjançant mesures atenuadores. 3.3 S'han d'indicar els receptors en els quals cal estudiar mesures atenuadores.

4. El projecte de mesures atenuadores comprèn: a) Mesures en l'emissor: a1) Desplaçament en alçada del perfil longitudinal de la traça; a2) Pantalles naturals amb recs de terra; a3) Ferm: drenant, microaglomerat; a4) Pantalles artificials: absorbents, aïllants, transparents; a5) Elements de suport, elements d'unió amb el terreny, fixació sobre estructura; a6) Emplaçament de la mesura: punt quilomètric d'inici, punt quilomètric final, longitud, alçada. b) Mesures en el receptor: b1) Tractament de façanes: aïllament de finestres i obertures; b2) Plans a escala de detall de les mesures atenuants proposades i síntesi de la fitxa de cada receptor amb l'atenuació prevista; b3) Quadre sinòptic on han de figurar la identificació de tots els receptors que inclogui la banda d'impacte, l'estat acústic inicial, la previsió de soroll, les mesures atenuants que es proposen i els nivells sonors esperats.

INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT AERI

1. Anàlisi acústica de la capacitat del territori. 1.1 Sobre cartografia, s'ha de definir la zona de soroll o banda d'impacte, que ha de comprendre el territori de l'entorn de la infraestructura i delimitar-se en els punts del territori o la corba isòfona on la previsió de soroll correspongui a la sensibilitat acústica de la zona. 1.2 S'han de descriure els receptors o receptors tipus en els terrenys compresos a la banda d'impacte; si formen part d'una zona habitada de la mateixa tipologia acústica, un receptor pot ser representatiu de la zona. Sobre cartografia de detall, en una escala igual o superior a 1/2.000, s'han d'assenyalar els receptors actuals. 1.3 S'ha de presentar una fitxa descriptiva de cada receptor o receptor tipus, que ha d'incloure els topònims, les situacions, les característiques de la zona receptora, la descripció dels receptors respecte a l'impacte acústic de la infraestructura i les fotografies. 1.4 S'han de determinar els nivells d'immissió sonora LAr, diürns i nocturns, de tots els receptors que inclouen la banda d'impacte abans de la construcció de la infraestructura. 1.5 En la fitxa descriptiva de cada receptor o receptor tipus s'han de presentar els resultats del mostreig i les condicions dels mesuraments. 1.6 Descripció de les característiques del medi: descripció de les condicions climàtiques de la zona: valors mitjans de temperatura, humitat, precipitació i vent.

2. Avaluació de l'impacte acústic. Si no se superen els valors d'immissió establerts en l'ambient exterior produïts per la infraestructura de transport aeri, l'impacte acústic és compatible amb el seu entorn. Si se superen, l'impacte acústic pot minimitzar-se amb mesures atenuadores.

3. El projecte de mesures atenuadores en els receptors comprèn: a) El tractament de façanes: aïllament de finestres i obertures. b) Plans a escala de detall de les mesures atenuants proposades i una síntesi de la fitxa de cada receptor amb l'atenuació prevista. c) Un quadre sinòptic on han de figurar la identificació de tots els receptors que inclogui la banda d'impacte, l'estat acústic inicial, la previsió de soroll, les mesures atenuants que es proposen i els nivells sonors esperats.

1. Per determinar l'exposició al soroll ambiental, d'acord amb mètodes d'avaluació comuns a la Unió Europea, i per posar a disposició de la població la informació sobre el soroll ambiental i els seus efectes, s'ha d'utilitzar l'indicador de nivell dia-tarda-nit, Lden, en decibels, que es determina aplicant la fórmula següent: Lden = 10 log (1/24 × (12 × 10^(Lday/10) + 4 × 10^((Levening+5)/10) + 8 × 10^((Lnight+10)/10))). On: a) Lday és el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, definit en la norma ISO 1996-2:1987, determinat al llarg de tots els períodes diürns d'un any. b) Levening és el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els períodes vespertins d'un any. c) Lnight és el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els períodes nocturns d'un any. d) Al dia li corresponen 14 hores, de 7 a 21 hores; a la tarda, 2 hores, de 21 a 23 hores, i a la nit, 8 hores, de 23 a 7 hores. e) Un any correspon a l'any considerat per a l'emissió de sons i a un any mitjà pel que fa a les circumstàncies meteorològiques. f) El so que es té en compte és el so incident, és a dir que no es considera el so reflectit a la façana d'un determinat habitatge (en general, això suposa una correcció de 3 dB en el mesurament).

2. Per a l'elaboració de mapes de soroll mitjançant càlculs, els punts d'avaluació se situen a 4,0 +/– 0,2 m d'alçada sobre el nivell del sòl a la façana més exposada.

3. Per a l'elaboració de mapes de soroll mitjançant mesuraments, els punts d'avaluació no han de ser inferiors a 1,5 m sobre el nivell del sòl i els resultats s'han de corregir de conformitat amb una alçada equivalent de 4 m.

Font i provença

Títol original: Ley 16/2002, de 28 de junio, de Protección contra la Contaminación Acústica. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 44f85dc407b4).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.