Text legal · Traducció no oficial

Llei 6/2010, de 26 de març, del procediment de designació dels senadors que representen la Generalitat en el Senat

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Llei 6/2010
Àmbit
Catalunya
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

Aquesta llei estableix els principis i el procediment per a la designació dels senadors que representen la Generalitat de Catalunya en el Senat. L'article 69.5 de la Constitució espanyola preveu que cada comunitat autònoma designi un senador o senadora i un més per cada milió d'habitants, i l'article 61 de l'Estatut d'autonomia atribueix aquesta competència al Parlament de Catalunya. La norma regula els requisits d'elegibilitat dels candidats —que han de tenir la condició política de catalans i una trajectòria professional o política rellevant—, les causes d'incompatibilitat, les actuacions preliminars per determinar el nombre de seients que correspon a cada grup parlamentari de manera proporcional, i les regles per garantir la presència equilibrada de dones i homes en les candidatures. Fixa el procediment de presentació de candidatures, el dictamen de la Comissió de l'Estatut dels Diputats sobre elegibilitat, la votació en el Ple, la proclamació i el lliurament de credencials. Estableix la durada del mandat en paral·lel a la legislatura del Parlament, les causes de cessament i la cobertura de vacants, i reconeix el dret dels senadors a comparèixer davant el Parlament. Aquesta és una traducció catalana no oficial elaborada a partir del text castellà consolidat del Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

A qui afecta i abast

Aquesta llei afecta el Parlament de Catalunya, la seva Mesa i la Junta de Portavoces, els grups parlamentaris i les persones que es presentin com a candidates a senadores en representació de la Generalitat. S'aplica a cada designació de senadors autonòmics que s'hagi de dur a terme en el marc de la legislatura vigent del Parlament. Les persones designades queden subjectes al règim d'incompatibilitats dels senadors electes i als mecanismes de control establerts en aquesta llei i en el Reglament del Parlament.

Text traduït (no oficial)

Preàmbul

L'article 69.5 de la Constitució espanyola estableix que les comunitats autònomes han de designar un senador o senadora, i un altre més per cada milió d'habitants del seu respectiu territori. La designació d'aquests senadors és competència de la corresponent assemblea legislativa, d'acord amb el que estableixen els estatuts d'autonomia, que han d'assegurar, en qualsevol cas, la representació proporcional que correspongui.

L'article 61 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya atribueix al Parlament la designació dels senadors que representen la Generalitat en el Senat. La designació s'ha de dur a terme en una convocatòria específica i de forma proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari. Com a novetat respecte de l'Estatut de 1979, l'article 61 de l'Estatut vigent ha suprimit l'exigència que els candidats a senadors siguin diputats del Parlament de Catalunya. Així mateix, la disposició addicional primera de l'Estatut estableix que els termes en els quals s'ha de produir la designació s'han de determinar mitjançant una llei aprovada per la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text.

L'objecte d'aquesta llei és desenvolupar l'article 61 i la disposició addicional primera de l'Estatut a l'efecte d'establir els principis i el procediment que regeixen la designació dels senadors que representen la Generalitat en el Senat.

Article 1. Objecte de la Llei

L'objecte d'aquesta llei és determinar els principis i el procediment per designar els senadors que representen la Generalitat en el Senat.

Article 2. Requisits d'elegibilitat i causes d'incompatibilitat

1. Poden designar-se com a senadors en representació de la Generalitat els candidats que compleixen els requisits d'elegibilitat establerts per la legislació electoral general i l'específica de la Generalitat, que acrediten una trajectòria professional o política rellevant i que tenen la condició política de catalans en els termes establerts per l'Estatut d'autonomia.

2. El càrrec de senador o senadora en representació de la Generalitat es regeix pel mateix règim d'incompatibilitats aplicable als senadors electes.

Article 3. Actuacions preliminars

1. Un cop celebrades les eleccions al Parlament i un cop constituïda la Mesa de la cambra, aquesta determina el nombre de senadors que correspon designar al Parlament, d'acord amb la normativa aplicable.

2. La Mesa, d'acord amb la Junta de Portaveus, determina el nombre de senadors que correspon proporcionalment a cada grup parlamentari.

3. Si, en fer la distribució de candidats, es produeix empat entre dos o més grups parlamentaris, la candidatura s'atribueix al grup que no té cap candidat o candidata, si és el cas; altrament, al grup que va obtenir el major nombre de vots en les eleccions al Parlament.

4. El president o presidenta del Parlament estableix el termini per a la presentació de candidatures, que no pot ser superior a trenta dies des de la constitució definitiva de la Mesa.

5. En la presentació de les candidatures s'ha de garantir la presència equilibrada de dones i homes. A tal fi, s'han de seguir els criteris següents:

a) Els grups parlamentaris als quals correspon presentar més d'un candidat o candidata com a senador o senadora han de proposar, com a mínim, un quaranta per cent de dones o d'homes, i cap dels dos sexes pot superar, en cap cas, el seixanta per cent.

b) La Mesa i la Junta de Portaveus han de procurar que els grups parlamentaris als quals correspon presentar només un candidat o candidata en conjunt tendeixin a proposar dones i homes.

Article 4. Presentació de candidatures

1. La presentació de candidatures i l'examen de la documentació corresponent es fan d'acord amb el que disposa el Reglament del Parlament.

2. Els candidats han de presentar una declaració de les activitats professionals, laborals o empresarials que exerceixen i dels càrrecs públics que ocupen, a l'efecte de determinar la seva elegibilitat, i han de declarar formalment que, si són elegits, acceptaran el càrrec.

3. Correspon a la Comissió de l'Estatut dels Diputats dictaminar sobre l'elegibilitat dels candidats en el termini de quinze dies. La Comissió pot sol·licitar tota la documentació que consideri necessària dels candidats.

4. La compareixença dels candidats proposats davant la comissió no és obligatòria. La seva substanciació es regeix pel que disposa genèricament el Reglament del Parlament.

5. El president o presidenta del Parlament proposa els noms dels candidats a ser designats senadors en representació de la Generalitat. La proposta ha de contenir tants candidats com llocs a cobrir.

Article 5. Designació dels senadors

1. El president o presidenta del Parlament convoca el Ple i sotmet a votació la proposta a la qual fa referència l'article 4.5.

2. La votació es fa pels sistemes establerts pel Reglament del Parlament. En el cas que es faci mitjançant paperetes, es consideren nul·les les paperetes que contenen noms de candidats no fets públics pel president o presidenta del Parlament.

3. Resulten elegits els candidats proposats pels grups parlamentaris en la proporció establerta per l'article 3, apartats 2 i 3.

4. Un cop acabada la votació i realitzat l'escrutini, el president o presidenta fa públic el resultat.

Article 6. Proclamació dels senadors

1. El president o presidenta del Parlament proclama els senadors que representen la Generalitat en el Senat.

2. La Mesa del Parlament ha de lliurar als senadors les seves corresponents credencials.

Article 7. Termini del mandat

1. El mandat dels senadors que representen la Generalitat en el Senat s'estén fins que finalitza la legislatura del Parlament de Catalunya durant la qual van ser designats.

2. En el cas que la legislatura del Senat finalitzi abans que la del Parlament, els senadors nomenats pel Parlament continuen en el càrrec quan es constitueix la nova legislatura del Senat.

3. En el cas que la legislatura del Parlament finalitzi abans que la del Senat, els senadors nomenats pel Parlament continuen en el càrrec fins que prenen possessió els que el Parlament designa per substituir-los o, en cas de reelecció, ells mateixos.

Article 8. Cessament i designació de substituts

1. Els senadors designats cessen en el càrrec en els supòsits establerts per als senadors electes, així com a conseqüència de causes d'inelegibilitat o incompatibilitat sobrevingudes.

2. Si es produeix alguna vacant de senador o senadora durant una mateixa legislatura del Parlament, és coberta pel procediment establert per aquesta llei, a proposta del mateix grup parlamentari que va proposar la persona que causa la vacant. En el supòsit que aquest grup s'hagi dissolt, la proposta s'atribueix al grup al qual proporcionalment correspongui.

Article 9. Relacions dels senadors amb el Parlament

1. Els senadors que representen la Generalitat en el Senat poden comparèixer davant el Parlament quan ho sol·licitin.

2. El Parlament pot sol·licitar la compareixença dels senadors que representen la Generalitat en el Senat d'acord amb el que estableix el Reglament del Parlament.

Article 10. Supletorietat del Reglament del Parlament

En tot allò no establert per aquesta llei, és d'aplicació el Reglament del Parlament.

Font i provença

Títol original: Ley 6/2010, de 26 de marzo, del procedimiento de designación de los senadores que representan a la Generalidad en el Senado. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 16ebf160355b).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.