Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern

Article 1. Objecte

La llei present té per objecte regular l'elecció, l'estatut personal i les atribucions del president o presidenta de la Generalitat i la composició, l'organització, el funcionament i les atribucions del Govern, de conformitat amb els articles 67.5 i 68.3 de l'Estatut.

Article 2. La presidència de la Generalitat

1. El president o presidenta de la Generalitat ostenta la representació més alta de la Generalitat. Ostenta així mateix la representació ordinària de l'Estat a Catalunya.

2. El president o presidenta de la Generalitat dirigeix i coordina l'acció del Govern.

Article 3. El Govern

1. El Govern és l'òrgan superior col·legiat que dirigeix l'acció política i l'Administració de la Generalitat.

2. El Govern exerceix la iniciativa legislativa, la funció executiva, la potestat reglamentària i les altres funcions que li assignen la Constitució, l'Estatut i les lleis.

Article 4. Elecció

1. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d'entre els seus membres, segons el que estableix l'Estatut, el Reglament del Parlament i la llei present.

2. En el termini dels deu dies següents a la constitució de la legislatura, o en el termini dels deu dies següents al fet causant d'un altre dels supòsits en què correspongui procedir a l'elecció, el president o presidenta del Parlament, prèvia consulta als representants dels partits i grups polítics amb representació parlamentària, ha de proposar al Ple un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat.

3. **(Anul·lat.)**

4. El candidat o candidata proposat presenta davant el Ple el seu programa de govern i sol·licita la confiança de la cambra. Després d'un debat sobre el programa presentat, es procedeix a la votació. Perquè el candidat o candidata resulti investit, ha d'obtenir els vots de la majoria absoluta. La investidura comporta l'aprovació del programa de govern.

5. Si el candidat o candidata no aconsegueix la majoria absoluta, pot sotmetre's, dos dies després, a un segon debat i a una segona votació, en la qual n'hi haurà prou amb la majoria simple.

6. Si en la segona votació el candidat o candidata tampoc no resulta elegit, es tramita una nova proposta, segons el procediment regulat als apartats 2, 3, 4 i 5, i així successivament.

7. Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura no ha estat elegit cap candidat o candidata, la legislatura queda dissolta automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions convoca de manera immediata eleccions, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.

Es declara inconstitucional i nul l'apartat 3 per Sentència del TC 45/2019, de 27 de març. [Ref. BOE-A-2019-6201](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2019-6201)

Es manté la suspensió de la vigència i aplicació de l'apartat 3 per Interlocutòria del TC de 18 de setembre de 2018. [Ref. BOE-A-2018-13119](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2018-13119)

Es modifica per l'art. 1 de la Llei 2/2018, de 8 de maig. [Ref. BOE-A-2018-6183](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2018-6183)

Cal tenir en compte que se suspèn la vigència i aplicació de l'apartat 3, des del 9 de maig de 2018, en la redacció donada per la Llei 2/2018, de 8 de maig, per provisió del TC de 9 de maig de 2018, que admet a tràmit el Recurs d'inconstitucionalitat 2533/2018. [Ref. BOE-A-2018-6216](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2018-6216)

Article 5. Nomenament

1. El president o presidenta de la Generalitat, després de ser investit pel Parlament, és nomenat pel rei o reina a proposta del president o presidenta del Parlament.

2. El nomenament del president o presidenta de la Generalitat es publica en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya» i té efectes a partir de la presa de possessió, que s'ha de celebrar en el termini de cinc dies a partir del nomenament.

Article 6. Suplència i substitució

1. En cas d'absència, malaltia o impediment del president o presidenta de la Generalitat, exerceix la seva suplència el conseller primer o consellera primera o el vicepresident o vicepresidenta, si han estat nomenats; en cas contrari, exerceix la suplència el conseller o consellera que el president o presidenta determini o, en defecte de designació, el conseller o consellera que ocupi el primer lloc en l'ordre de prelació protocol·lària. En cas d'absència, malaltia o impediment de la persona cridada a exercir la suplència, correspon exercir-la al conseller o consellera que ocupi el lloc immediatament inferior en l'ordre de prelació protocol·lària.

2. Si concorre un dels supòsits de cessament del president o presidenta de la Generalitat que determina l'article 7.3, el substitueix el conseller primer o consellera primera o el vicepresident o vicepresidenta, si han estat nomenats; en cas contrari, el substitueix el conseller o consellera que ocupi el primer lloc en l'ordre de prelació protocol·lària. Si concorre en la persona cridada a substituir el president o presidenta de la Generalitat un dels supòsits de cessament dels consellers que determinen les lletres b, c, d, e i f de l'article 21, la substitució correspon al conseller o consellera que ocupi el lloc immediatament inferior en l'ordre de prelació protocol·lària.

3. Ni la suplència ni la substitució del president o presidenta de la Generalitat permeten exercir les atribucions del càrrec relatives al plantejament d'una qüestió de confiança, a la designació i el cessament dels consellers o a la dissolució anticipada de la legislatura.

4. La suplència i la substitució del president o presidenta de la Generalitat s'acorden mitjançant decret, del qual s'ha de donar compte al Parlament i el qual s'ha de publicar en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».

Article 7. Cessament

1. El president o presidenta de la Generalitat cessa per les causes següents:

a) Per canvi de legislatura arran d'unes eleccions.

b) Per l'aprovació d'una moció de censura o la denegació d'una qüestió de confiança.

c) Per dimissió, que ha de comunicar per escrit a la presidència del Parlament.

d) Per incapacitat permanent, física o mental, que l'inhabiliti per a l'exercici del càrrec, que ha de ser sol·licitada per la majoria absoluta dels diputats i reconeguda per una majoria de dos terços.

e) Per defunció.

f) Per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics.

2. En els supòsits a, b i c de l'apartat 1, el president o presidenta de la Generalitat es manté en el càrrec en funcions fins que pren possessió del mateix el seu successor o successora.

3. En els supòsits d, e i f de l'apartat 1, el president o presidenta de la Generalitat és substituït interinament, conforme a l'article 6.2, i la presidència del Parlament inicia el procediment establert en l'article 4 per elegir un nou president o presidenta de la Generalitat.

Article 8. Drets honorífics i protocol·laris

1. El president o presidenta de la Generalitat rep el tractament de molt honorable senyor o molt honorable senyora, té dret a utilitzar com a distintius la bandera de Catalunya i l'escut de la Generalitat i té dret a rebre els altres honors que corresponen a la dignitat del càrrec.

2. A efectes de precedències i protocol a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat té la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i com a representant de l'Estat a Catalunya i presideix, conforme a la legislació vigent, els actes oficials als quals assisteix.

Article 9. Incompatibilitats

1. La presidència de la Generalitat és incompatible amb qualsevol funció pública que no es derivi de l'exercici del càrrec, a excepció de la condició de diputat o diputada al Parlament.

2. A més del que disposa l'apartat 1, s'aplica al president o presidenta de la Generalitat la legislació vigent en matèria d'incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat, en els termes que aquesta determina.

Article 10. Atribucions en representació de la Generalitat

Corresponen al president o presidenta de la Generalitat, en exercici de la representació més alta de la Generalitat, les atribucions següents:

a) Mantenir les relacions amb les autoritats de les institucions de l'Estat, de les comunitats autònomes i dels ens locals, i de les seves administracions públiques, així com amb les autoritats de l'àmbit internacional.

b) Signar els convenis de col·laboració i els acords de cooperació amb altres comunitats autònomes que aprovi el Govern, llevat que aquest autoritzi la seva signatura a un membre del Govern o a un alt càrrec al servei de la Generalitat.

c) Convocar les eleccions al Parlament i decretar la dissolució anticipada o el fi de la legislatura.

d) Convocar, en el termini dels vint dies següents a la data de les eleccions, la sessió constitutiva de la legislatura.

e) Nomenar els membres del Consell de Garanties Estatutàries.

f) Convocar el referèndum per a l'aprovació de la reforma de l'Estatut.

g) Presidir la junta de seguretat a què es refereix l'article 164.4 de l'Estatut.

h) Les altres que determinen l'Estatut i les lleis.

Es modifica la lletra b) per la disposició final 3.1 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost. [Ref. BOE-A-2010-13313](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2010-13313)

Article 11. Atribucions en representació de l'Estat

Corresponen al president o presidenta de la Generalitat, en exercici de la representació ordinària de l'Estat a Catalunya, les atribucions següents:

a) Promulgar, en nom del rei o reina, les lleis, els decrets legislatius i els decrets llei de Catalunya i ordenar-ne la publicació en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya» i en el «Boletín Oficial del Estado».

b) Ordenar la publicació en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya» dels nomenaments del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, del fiscal o la fiscal superior de Catalunya i dels altres càrrecs institucionals de l'Estat a Catalunya que, d'acord amb les lleis, correspongui publicar.

c) Demanar la col·laboració a les autoritats de l'Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya.

d) Les altres que determinen l'Estatut i les lleis.

Article 12. Atribucions en exercici de la direcció de l'acció del Govern

1. Corresponen al president o presidenta de la Generalitat, en exercici de la direcció de l'acció del Govern, les atribucions següents:

a) Representar el Govern.

b) Establir i desenvolupar les directrius generals de l'acció de govern i assegurar-ne la continuïtat.

c) Convocar i presidir les reunions del Govern.

d) Acordar el nomenament i el cessament dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la Generalitat que les lleis determinen.

e) Resoldre els conflictes d'atribucions, positius o negatius, entre consellers i entre òrgans o organismes dependents de diversos departaments.

f) Plantejar al Parlament, prèvia deliberació del Govern, una qüestió de confiança.

g) Sol·licitar la convocatòria d'una sessió extraordinària del Parlament.

h) Sol·licitar la convocatòria d'un debat general al Parlament.

i) Coordinar el programa legislatiu del Govern i l'elaboració de disposicions reglamentàries.

j) Impulsar i coordinar l'activitat dels departaments per a l'aplicació de les directrius generals de l'acció de govern i establir, sempre que sigui necessari, estratègies de planificació i d'acció conjunta.

k) Encarregar a un conseller o consellera que s'encarregui del despatx ordinari dels assumptes i les funcions corresponents a un altre conseller o consellera en cas d'absència, malaltia o impediment o en cas que el càrrec es trobi vacant.

l) Encarregar a un conseller o consellera que s'encarregui del despatx ordinari dels assumptes i les funcions corresponents a un altre conseller o consellera en un supòsit d'abstenció o recusació.

m) Rebre informació sobre els avantprojectes de llei, projectes de decret legislatiu, projectes de decret llei i projectes de decret elaborats pels departaments abans que siguin sotmesos a l'aprovació del Govern.

n) Exercir, com a titular, la direcció superior del Departament de la Presidència, si no ha nomenat un conseller o consellera de la Presidència.

o) Acceptar, mitjançant decret, la transferència o delegació de competències de l'Estat, i atribuir-ne l'exercici a l'òrgan competent.

p) Les altres que l'Estatut i les lleis li atribueixen expressament i totes les que assignen a la Generalitat sense atribuir-les a un òrgan o una institució específics.

2. En el supòsit que no hagi nomenat conseller primer o consellera primera, el president o presidenta de la Generalitat pot delegar en el vicepresident o vicepresidenta, si ha estat nomenat, o en cas contrari en un conseller o consellera, el desenvolupament de les directrius generals de l'acció de govern, així com, íntegrament o parcialment, les atribucions a què es refereixen les lletres j), k), l) i m) de l'apartat 1. En qualsevol cas, el president o presidenta de la Generalitat només pot delegar les atribucions a què es refereix la lletra j) si no és titular de cap departament.

3. El president o presidenta de la Generalitat pot recuperar en qualsevol moment les funcions que hagi delegat en un membre del Govern.

4. El president o presidenta de la Generalitat ha de donar compte al Parlament dels decrets de delegació i de reassumpció de competències.

Article 13. Composició

El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, del conseller primer o consellera primera o el vicepresident o vicepresidenta, si escau, i dels consellers.

Article 14. El conseller primer o consellera primera del Govern

1. El president o presidenta de la Generalitat pot nomenar un conseller primer o consellera primera del Govern. En aquest cas, ha de donar compte al Parlament del nomenament, així com, si escau, del cessament.

2. El conseller primer o consellera primera és membre del Govern i no és titular de cap departament.

3. Corresponen al conseller primer o consellera primera les atribucions pròpies següents:

a) Desenvolupar les directrius generals de l'acció de govern.

b) Convocar i presidir el Consell Tècnic del Govern.

c) Coordinar i supervisar l'activitat de les delegacions territorials del Govern.

d) Suplir i substituir el president o presidenta de la Generalitat, en els termes que determina l'article 6.

e) Rebre informació de la Secretaria del Govern sobre els projectes de decret elaborats pels departaments abans que s'incorporin a l'ordre del dia del Consell Tècnic.

f) Complir les funcions de caràcter administratiu i executiu que li assignen les lleis.

4. El president o presidenta de la Generalitat pot delegar en el conseller primer o consellera primera, íntegrament o parcialment, les atribucions a què es refereixen les lletres j), k), l) i m) de l'article 12.1. En qualsevol cas, el president o presidenta de la Generalitat només pot delegar les atribucions a què es refereix la lletra j) si no és titular de cap departament.

5. En cas d'absència, malaltia o impediment del conseller primer o consellera primera, exerceix la seva suplència el conseller o consellera que el president o presidenta de la Generalitat determini per decret o, en defecte de designació, el conseller o consellera que ocupi el primer lloc en l'ordre de prelació protocol·lària.

6. Les disposicions legals relatives als consellers s'apliquen també al conseller primer o consellera primera, en tot allò que no contradigui la regulació específica d'aquest càrrec.

Article 15. El vicepresident o vicepresidenta del Govern

1. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera, pot designar un vicepresident o vicepresidenta del Govern. En aquest supòsit, ha de donar compte al Parlament del nomenament, així com, si escau, del cessament.

2. El vicepresident o vicepresidenta és membre del Govern i és titular del departament que determini el president o presidenta de la Generalitat.

3. Corresponen al vicepresident o vicepresidenta, a més de les funcions pròpies de direcció del departament del qual sigui titular, les atribucions que les lletres b), c), d), e) i f) de l'article 14.3 assignen al conseller primer o consellera primera.

4. En cas d'absència, malaltia o impediment del vicepresident o vicepresidenta, exerceix la seva suplència el conseller o consellera que el president o presidenta de la Generalitat determini per decret o, en defecte de designació, el conseller o consellera que ocupi el primer lloc en l'ordre de prelació protocol·lària.

5. Les disposicions legals relatives als consellers s'apliquen també al vicepresident o vicepresidenta, en tot allò que no contradigui la regulació específica d'aquest càrrec.

Article 16. Els consellers

Corresponen als consellers, en tant que integrants del Govern, les atribucions següents:

a) Desenvolupar l'acció de govern en l'àmbit de les funcions que se'ls assignen, conforme a les directrius del president o presidenta de la Generalitat i del Govern.

b) Proposar al Govern avantprojectes de llei, projectes de decret legislatiu, projectes de decret llei o projectes de decret relatius a les seves funcions o al seu àmbit de competències.

c) Proposar al Govern el programa d'actuació relatiu a les seves funcions o al seu àmbit de competències.

d) Proposar al Govern el nomenament i el cessament dels alts càrrecs del departament, i acordar el nomenament i el cessament dels altres càrrecs del departament.

e) Exercir la potestat disciplinària, en el marc establert en l'ordenament vigent.

f) Formular propostes al Govern sobre assumptes que requereixen la seva aprovació relatius a les seves funcions o al seu àmbit de competències.

g) Qualsevol altra que sigui pròpia del càrrec o que se'ls atribueixi per norma.

Article 17. Nomenament i cessament dels membres del Govern

1. Correspon al president o presidenta de la Generalitat acordar el nomenament i el cessament dels membres del Govern. El decret corresponent s'ha de publicar en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».

2. El nomenament dels membres del Govern té efecte a partir de la presa de possessió. El Govern queda constituït després que tots els seus membres hagin pres possessió del càrrec.

3. El cessament d'un conseller o consellera té efecte a partir de la data de publicació, llevat que el decret determini una altra cosa.

Article 18. Govern en funcions

1. El Govern cessa quan cessa en el càrrec el president o presidenta de la Generalitat, però es manté en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern.

2. El Govern en funcions ha de facilitar el desenvolupament normal del procés de formació del nou Govern i del traspàs de poders, i ha d'ajustar la seva actuació al que estableix l'article 27.

Article 19. Drets honorífics i protocol·laris

1. Els consellers reben el tractament d'honorable senyor o honorable senyora i tenen els drets honorífics i protocol·laris propis del càrrec.

2. Correspon al president o presidenta de la Generalitat determinar, per decret, l'ordre de prelació protocol·lària entre els consellers.

3. A efectes de precedències i protocol, el conseller primer o consellera primera, o el vicepresident o vicepresidenta, si han estat nomenats, tenen una posició preeminent respecte als altres consellers.

Article 20. Encàrrec de despatx

En cas d'absència, malaltia o impediment d'un conseller o consellera, o en cas que el càrrec es trobi vacant, el president o presidenta de la Generalitat pot encarregar el despatx ordinari dels assumptes i les funcions corresponents a un altre conseller o consellera.

Article 21. Causes de cessament

Els consellers cessen per les causes següents:

a) En cessar el president o presidenta de la Generalitat.

b) Per dimissió, que requereix l'acceptació del president o presidenta de la Generalitat.

c) Per revocació del nomenament.

d) Per defunció.

e) Per sentència judicial ferma que comporti la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics.

f) Per sentència judicial ferma que en declari la incapacitat per a l'exercici del càrrec.

Article 22. Incompatibilitats

1. La condició de conseller o consellera és incompatible amb qualsevol funció pública que no es derivi de l'exercici del càrrec, a excepció de la condició de diputat o diputada al Parlament.

2. A més del que disposa l'apartat 1, s'aplica als consellers la legislació vigent en matèria d'incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat, en els termes que aquesta determina.

Article 23. Els departaments

1. El Govern s'organitza en departaments, que integren l'Administració de la Generalitat. Sense perjudici del que disposen els articles 12.1.n) i 15.2, la direcció superior de cada departament correspon a un conseller o consellera.

2. El president o presidenta de la Generalitat determina per decret el nombre, la denominació i l'àmbit de competències dels departaments en què s'organitza el Govern. La Presidència de la Generalitat constitueix en tot cas un departament.

3. El president o presidenta de la Generalitat ha de comparèixer davant el Parlament per donar-li compte de l'estructura i la composició que adopta el Govern en constituir-se, així com de les modificacions posteriors.

4. L'estructura orgànica de cada departament s'estableix per decret del Govern, amb subjecció al que determina la normativa reguladora de l'organització de l'Administració de la Generalitat. En qualsevol cas, cada departament disposa d'una secretaria general.

Article 24. Els comissionats

1. El Govern pot nomenar comissionats, i ha d'assignar-los un àmbit d'actuació específic i adscriure'ls al departament corresponent, que pot ser el de la Presidència si l'àmbit d'actuació assignat afecta les competències de més d'un departament.

2. Els comissionats actuen sota la direcció superior del titular o la titular del departament al qual estan adscrits i depenen del secretari o secretària general pel que fa a les funcions d'aquest que no se'ls hagin atribuït. Els comissionats adscrits al Departament de la Presidència actuen, si no ha estat nomenat un conseller o consellera de la Presidència, sota la direcció superior del secretari o secretària general.

3. Els comissionats adscrits al Departament de la Presidència o al departament del qual sigui titular el vicepresident o vicepresidenta poden rebre la denominació de viceconsellers.

4. Els comissionats assisteixen a les reunions del Govern quan són específicament convocats per informar sobre el compliment de les funcions que tenen encomanades.

5. Els comissionats tenen la consideració d'alts càrrecs.

Article 25. Els delegats territorials del Govern

1. Els delegats territorials del Govern representen el Govern i són la màxima autoritat de la Generalitat en la respectiva delegació territorial, i ostenten, a efectes de protocol, rang de secretari o secretària general.

2. Correspon al Govern acordar, per decret, el nomenament i el cessament dels delegats territorials.

3. Corresponen als delegats territorials del Govern les funcions de representació, informació, coordinació i règim interior que s'estableixin per reglament.

Es deroga l'apartat 4 per la disposició derogatòria única.3 de la Llei 30/2010, de 3 d'agost. [Ref. BOE-A-2010-14561](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2010-14561)

Article 26. Atribucions

Corresponen al Govern les atribucions següents:

a) Dirigir l'acció política i l'Administració de la Generalitat, en el marc de les directrius generals de l'acció de govern establertes pel president o presidenta de la Generalitat.

b) Aprovar projectes de llei i presentar-los al Parlament, i, si escau, acordar-ne la retirada.

c) Elaborar i aprovar el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat, i executar-los, després de la seva aprovació pel Parlament.

d) Dictar decrets legislatius i decrets llei.

e) Exercir la potestat reglamentària en tots els casos en què no estigui atribuïda específicament al president o presidenta de la Generalitat o als consellers.

f) Donar o denegar la conformitat a la tramitació de les proposicions de llei que poden implicar un augment de crèdits o una disminució dels ingressos pressupostaris.

g) Adoptar les mesures necessàries per a l'execució dels tractats i els convenis internacionals i per al compliment dels actes normatius que se'n derivin, en quant afecti les matèries competència de la Generalitat.

h) Acordar el nomenament i el cessament, a proposta del president o presidenta de la Generalitat o del conseller o consellera competent, dels alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat de rang igual, assimilat o superior al de director o directora general, llevat que, de conformitat amb el que disposa l'article 12.1.d), aquesta atribució correspongui al president o presidenta de la Generalitat, i acordar així mateix els altres nomenaments i cessaments que les lleis li atribueixen.

i) Participar en els processos per designar magistrats del Tribunal Constitucional i membres del Consell General del Poder Judicial, així com designar o participar en els processos per designar membres dels organismes econòmics i socials de l'Estat a què es refereix l'article 182 de l'Estatut, en els termes establerts en les lleis i en el Reglament del Parlament.

j) Proposar al president o presidenta de la Generalitat el nomenament dels membres del Consell de Garanties Estatutàries que determinen l'Estatut i la llei corresponent.

k) Aprovar la subscripció pel Govern o per l'Administració de la Generalitat dels convenis de col·laboració i els acords de cooperació que estableixen els articles 175.1 i 178.1 de l'Estatut d'autonomia, així com dels acords de col·laboració subscrits amb ens públics d'altres estats o organismes internacionals, i autoritzar prèviament la subscripció d'aquests convenis i acords quan en formin part organismes o entitats públiques dependents o vinculats a l'Administració de la Generalitat, llevat que l'objecte de col·laboració sigui en l'àmbit de l'acció humanitària internacional i per motius d'urgència.

l) Exercir les competències que en matèria de demarcació, planta i capitalitat judicials li atribueixen l'Estatut i les lleis.

m) Formular al Govern de l'Estat les observacions i les propostes que estimi oportunes en relació amb les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i els subsegüents processos de subscripció i ratificació, en relació amb les iniciatives i les propostes presentades pel Govern de l'Estat davant la Unió Europea i en relació amb els actes de subscripció dels tractats i els convenis internacionals que afectin de manera directa i singular les competències de la Generalitat, així com nomenar, a proposta del departament competent, les persones que hagin de representar la Generalitat en les delegacions negociadores de l'Estat davant la Unió Europea i en la representació permanent de l'Estat davant la Unió Europea.

n) Instar el Govern de l'Estat a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, així com adoptar acords en relació amb l'accés de la Generalitat al Tribunal, en els termes que estableixi la normativa europea.

o) Crear, modificar, dividir o extingir entitats i organismes públics o privats que depenguin de la Generalitat o que hi estiguin vinculats, i aprovar-ne els estatuts, si els esmentats acords no requereixen una llei del Parlament.

p) Exercir la iniciativa per a la reforma de l'Estatut.

q) Interposar recursos d'inconstitucionalitat, promoure conflictes de competència davant el Tribunal Constitucional i personar-se en altres processos davant el Tribunal.

r) Atorgar honors i distincions, d'acord amb la normativa específica.

s) Qualsevol altra que li atribuïn l'Estatut i les lleis.

Es modifica la lletra k) per l'art. 101 de la Llei 3/2015, d'11 de març. [Ref. BOE-A-2015-3637](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2015-3637)

Es modifica la lletra k) per la disposició final 3.2 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost. [Ref. BOE-A-2010-13313](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2010-13313)

Article 27. Atribucions del Govern en funcions

1. El Govern, quan es troba en funcions, ha de limitar la seva actuació al despatx ordinari dels assumptes públics, inclòs l'exercici de la potestat reglamentària, i ha d'abstenir-se, llevat que ho justifiquin raons d'urgència o d'interès general degudament acreditades, d'adoptar qualsevol altra mesura.

2. El Govern, quan es troba en funcions, no pot aprovar el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat, ni presentar projectes de llei al Parlament, ni dictar decrets legislatius.

3. El Govern, quan es troba en funcions, pot dictar decrets llei, conforme al procediment i en els supòsits que es determinen en l'Estatut i en les lleis.

Article 28. Reunions

1. El Govern es reuneix convocat pel president o presidenta de la Generalitat. La convocatòria ha d'anar acompanyada de l'ordre del dia de la reunió.

2. Perquè les deliberacions i decisions del Govern siguin vàlides, cal que hi siguin presents el president o presidenta de la Generalitat, o qui el supli, i almenys la meitat dels consellers.

Article 29. Adopció de decisions

1. Les decisions del Govern s'adopten per majoria simple. En cas d'empat, el vot del president o presidenta de la Generalitat és diriment.

2. Les decisions del Govern han de constar en una acta, que ha d'estendre el secretari o secretària del Govern.

Article 30. Deure de secret

1. Les deliberacions del Govern, així com les opinions i els vots que s'emeten, tenen caràcter secret. Les persones que assisteixen a les reunions del Govern han de mantenir el secret fins i tot després d'haver cessat.

2. Els membres del Govern no poden divulgar, abans que es facin oficialment públics, els documents que coneixen per raó del càrrec.

Article 31. Comissions de govern

1. El Govern pot crear en el seu si comissions de govern, de caràcter temporal o permanent, que tindran les funcions que específicament els atribueixi o els delegui.

2. El decret de creació de cada comissió de govern ha de determinar la presidència, la composició i el règim general de funcionament de la mateixa.

Article 32. Forma de les decisions

1. Les decisions del Govern adopten les formes següents:

a) Decret legislatiu, les normes amb rang de llei aprovades pel Govern en virtut de l'article 63 de l'Estatut.

b) Decret llei, les disposicions legislatives provisionals aprovades pel Govern en virtut de l'article 64 de l'Estatut.

c) Decret, les disposicions generals aprovades pel Govern en exercici de la potestat reglamentària, les concessions d'honors i distincions, els nomenaments i els cessaments dels alts càrrecs i les altres disposicions que hagin d'adoptar aquesta forma jurídica en virtut d'una norma legal.

d) Acord, les decisions del Govern diferents de l'aprovació de decrets legislatius, de decrets llei o de decrets.

2. Els decrets legislatius, els decrets llei i els decrets que dicta el Govern són signats pel president o presidenta de la Generalitat i pels consellers competents per formular la proposta.

3. Els acords que adopta el Govern són diligenciats pel secretari o secretària del Govern.

Article 33. Secretaria del Govern

1. Correspon al president o presidenta de la Generalitat acordar el nomenament i el cessament del secretari o secretària del Govern, que té la consideració d'alt càrrec.

2. La Secretaria del Govern presta assistència jurídica i suport tècnic al Govern i al Consell Tècnic, prepara les reunions d'aquests òrgans i compleix les altres funcions que li atribueixi el president o presidenta de la Generalitat.

Article 34. Consell Tècnic del Govern

1. El Consell Tècnic del Govern és un òrgan col·legiat de suport al Govern.

2. La presidència, la composició, les atribucions i el funcionament del Consell Tècnic del Govern han de regular-se per decret, tot respectant el que disposen els articles 14.3.b) i e) i 15.3. En qualsevol cas, els secretaris generals de cada departament són membres nats del Consell Tècnic.

Article 35. Mitjans telemàtics

1. El Govern i els òrgans d'assistència i suport al Govern poden utilitzar, per al compliment de les seves funcions, xarxes de comunicacions o qualsevol altre mitjà telemàtic, sempre que s'hagin establert mecanismes que permetin garantir la identitat de les persones que emeten i reben les comunicacions i permetin garantir l'autenticitat dels missatges, les informacions i les manifestacions transmesos, tant verbalment com per escrit.

2. La comunicació de les decisions i els acords del Govern i l'enviament d'informació i documentació al Govern poden realitzar-se per mitjans telemàtics, subjectant-se a les condicions que es fixin per reglament.

3. El Govern i els altres òrgans col·legiats compresos en l'àmbit de la llei present poden constituir-se, convocar i celebrar sessions, adoptar acords i trametre actes tant de forma presencial com a distància, llevat que el seu reglament intern reculli expressa i excepcionalment el contrari.

4 a 6. **(Anul·lats.)**

Cal tenir en compte que es declaren inconstitucionals i nuls els incisos destacats de l'apartat 3 i els apartats 4 a 6 per Sentència del TC 45/2019, de 27 de març. [Ref. BOE-A-2019-6201](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2019-6201)

Es mantenen la suspensió de la vigència i aplicació dels apartats 3 a 6 per Interlocutòria del TC de 18 de setembre de 2018. [Ref. BOE-A-2018-13119](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2018-13119)

S'afegeixen els apartats 3 a 6 per l'art. 2 de la Llei 2/2018, de 8 de maig. [Ref. BOE-A-2018-6183](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2018-6183)

Cal tenir en compte que se suspèn la vigència i aplicació dels apartats 3 a 6, des del 9 de maig de 2018, en la redacció donada per la Llei 2/2018, de 8 de maig, per provisió del TC de 9 de maig de 2018, que admet a tràmit el Recurs d'inconstitucionalitat 2533/2018. [Ref. BOE-A-2018-6216](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2018-6216)

Article 36. Iniciativa legislativa del Govern

1. El Govern exerceix la iniciativa legislativa mitjançant la presentació de projectes de llei al Parlament.

2. La tramitació d'un projecte de llei requereix l'acord previ del Govern sobre l'oportunitat de la iniciativa i s'inicia a proposta del departament o els departaments interessats, als quals correspon elaborar l'avantprojecte de llei corresponent.

3. Els avantprojectes de llei han de contenir una exposició de motius i han d'anar acompanyats de la documentació següent:

a) Una memòria general, amb els estudis, informes i dictàmens oportuns sobre la necessitat de la iniciativa, que ha de contenir, com a mínim, l'adequació de la norma als fins que es persegueixen; el marc normatiu en el qual s'insereix; la relació de les disposicions afectades per l'avantprojecte de llei i la taula de vigències i derogacions resultants; la competència de la Generalitat sobre la matèria, i la relació motivada de les persones i entitats a les quals s'ha d'atorgar el tràmit d'audiència o la procedència de sotmetre l'expedient a informació pública.

b) Una memòria d'avaluació de l'impacte de les mesures proposades que ha de tenir el contingut que s'estableixi per reglament. Aquesta memòria inclou, com a mínim, un informe d'impacte pressupostari, amb l'avaluació de la repercussió de l'avantprojecte de llei en els recursos personals i materials i en els pressupostos de la Generalitat, així com les fonts i els procediments de finançament, si escau; un informe d'impacte econòmic i social, amb l'avaluació dels costos i els beneficis que implica la iniciativa legislativa per als seus destinataris i per a la realitat social i econòmica; un informe d'impacte normatiu, amb l'avaluació de la incidència de les mesures proposades per la norma en termes d'opcions de regulació, de simplificació administrativa i de reducció de càrregues administratives per als ciutadans i les empreses, i, finalment, un informe d'impacte de gènere.

c) Una memòria en la qual constin les consultes formulades, les al·legacions presentades, les raons que han portat a la seva estimació o desestimació i la incidència de les consultes i les al·legacions en la redacció final de l'avantprojecte de llei.

d) Un informe emès pels serveis jurídics dels departaments implicats i els altres informes que siguin preceptius d'acord amb la normativa vigent.

4. El departament encarregat de l'elaboració d'un avantprojecte de llei pot sotmetre'l a informació pública o a audiència de les entitats que tinguin encomanada per llei la defensa d'interessos que podrien veure's afectats per l'entrada en vigor de la llei. El termini d'informació o d'audiència no pot ser inferior a quinze dies.

5. Correspon al titular o la titular del departament que ha elaborat un avantprojecte de llei sotmetre'l a la consideració del Govern, que pot decidir realitzar nous tràmits abans d'aprovar-lo com a projecte de llei.

6. Després de l'aprovació d'un projecte de llei, el Govern ha d'enviar-lo al Parlament, acompanyat de tota la documentació annexa.

7. Si la tramitació parlamentària d'un projecte de llei caduca per finalització de la legislatura, el Govern, previ informe del secretari o secretària general del departament implicat i dels serveis jurídics de la Generalitat, pot aprovar com a projecte de llei el mateix text que ja havia presentat i pot acordar presentar-lo de nou al Parlament, sense necessitat de més tràmits.

Es modifica l'apartat 3 per la disposició final 3.3 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost. [Ref. BOE-A-2010-13313](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2010-13313)

Article 37. Decrets legislatius

1. El Govern, quan el Parlament li delega la potestat legislativa, dicta disposicions normatives amb rang de llei, sota forma de decret legislatiu.

2. L'elaboració d'un projecte de decret legislatiu correspon als departaments competents per raó de la matèria i ha de complir, almenys, els tràmits determinats en l'article 36.3. El projecte ha de ser objecte d'un informe dels serveis jurídics de la Generalitat.

3. Els projectes de decret legislatiu han de sotmetre's al dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, conforme a la llei reguladora d'aquest òrgan consultiu.

4. Correspon al titular o la titular del departament que ha elaborat un projecte de decret legislatiu sotmetre'l a la consideració del Govern, que pot decidir realitzar nous tràmits abans de la seva aprovació com a decret legislatiu.

5. Havent fet ús de la delegació legislativa, el Govern ha de dirigir al Parlament la comunicació corresponent, juntament amb el text resultant de la delegació, a fi que el Parlament iniciï, si escau, el procediment de control de la legislació delegada.

6. La delegació legislativa efectuada pel Parlament caduca quan el Govern es troba en funcions.

Article 38. Decrets llei

1. El Govern, en cas de necessitat extraordinària i urgent, pot dictar disposicions legislatives provisionals, sota forma de decret llei, en els termes de l'article 64 de l'Estatut.

2. La tramitació d'un decret llei s'inicia a proposta del departament o els departaments competents per raó de la matèria, als quals correspon elaborar el projecte corresponent. L'inici de la tramitació s'ha de comunicar al secretari o secretària del Govern.

3. Els projectes de decret llei han d'incloure una exposició de motius en la qual es raoni expressament la necessitat extraordinària i urgent de la iniciativa i han d'anar acompanyats d'un informe que justifiqui aquesta necessitat i certifiqui que les mesures proposades són congruents i guarden relació directa amb la situació que s'ha d'afrontar, podent anar acompanyats així mateix d'altres memòries, estudis, informes i dictàmens sobre l'adequació de les mesures proposades als fins que es persegueixen. Els projectes de decret llei han de ser objecte d'un informe dels serveis jurídics de la Generalitat.

4. Correspon als consellers dels departaments que han elaborat un projecte de decret llei sotmetre'l a l'aprovació del Govern.

5. Després de la publicació d'un decret llei en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya», el Govern l'ha de comunicar de manera immediata al Parlament, perquè n'acordi la convalidació o la derogació.

Article 39. Exercici de la potestat reglamentària

1. Correspon al Govern la titularitat de la potestat reglamentària en l'exercici de les competències de la Generalitat.

2. El president o presidenta de la Generalitat pot dictar disposicions reglamentàries en aquells supòsits en què una norma amb rang de llei l'autoritzi expressament.

3. Els consellers poden dictar disposicions reglamentàries en matèria d'organització del departament del qual són titulars, en els termes que determina la legislació sobre organització de l'Administració de la Generalitat, i poden així mateix dictar-les en relació amb altres matèries, en supòsits específics, si una norma amb rang de llei o un decret del Govern els ho autoritza expressament.

4. Les circulars i instruccions emeses pels òrgans de l'Administració de la Generalitat no es consideren en cap cas disposicions dictades en exercici de la potestat reglamentària.

Article 40. Forma de les disposicions reglamentàries

1. Les disposicions reglamentàries dictades pel Govern o pel president o presidenta de la Generalitat adopten forma de decret. Les disposicions reglamentàries dictades pels consellers adopten forma d'ordre.

2. Els decrets són signats pel president o presidenta de la Generalitat i també, si emanen del Govern, pels consellers que hagin formulat la proposta. Les ordres són signades pels consellers competents per raó de la matèria o pels titulars dels departaments implicats.

Article 41. Jerarquia dels reglaments

Els reglaments aprovats per decret tenen un rang jurídic superior als reglaments aprovats per ordre.

Article 42. Procediments per exigir la responsabilitat política

1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant el Parlament de manera solidària, sense perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d'ells.

2. La responsabilitat política del president o presidenta de la Generalitat és exigible mitjançant una moció de censura. El president o presidenta de la Generalitat pot plantejar-la davant el Parlament mitjançant una qüestió de confiança.

3. La delegació de funcions executives no eximeix en cap cas el president o presidenta de la Generalitat de la responsabilitat política davant el Parlament.

Article 43. Moció de censura

1. La moció de censura ha de ser proposada com a mínim per una cinquena part dels diputats o per dos grups parlamentaris i ha d'incloure un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat, que haurà d'haver acceptat la candidatura.

2. Després de la presentació d'una moció de censura, la presidència del Parlament ho ha de comunicar de manera immediata a la presidència de la Generalitat.

3. El debat d'una moció de censura s'ha de convocar perquè es substanciï als cinc dies d'haver-se presentat la moció, a comptar des del dia següent a aquesta presentació. El debat i la votació es desenvolupen conforme al que estableix el Reglament del Parlament. Durant el debat, el candidat o candidata proposat per a la presidència de la Generalitat ha d'exposar el seu programa de govern.

4. Els signants d'una moció de censura poden retirar-la en qualsevol moment.

5. Una moció de censura es considera aprovada si la voten afirmativament la majoria absoluta dels diputats.

6. Si una moció de censura és aprovada, el president o presidenta de la Generalitat i els membres del Govern cessen automàticament i s'entén que el candidat o candidata proposat pels signants de la moció és investit com a nou president o presidenta de la Generalitat, i ha de ser nomenat, conforme a l'article 5, pel rei o reina.

7. No es pot presentar cap moció de censura en el mateix període de sessions en què ja se n'ha debatut una. En qualsevol cas, els signants d'una moció de censura que hagi estat rebutjada o retirada no en poden presentar cap altra durant el període de sessions següent.

Article 44. Qüestió de confiança

1. El president o presidenta de la Generalitat, prèvia deliberació del Govern, pot plantejar al Parlament una qüestió de confiança sobre el seu programa, sobre una declaració de política general o sobre una decisió d'excepcional transcendència.

2. El debat i la votació d'una qüestió de confiança es desenvolupen conforme al que estableix el Reglament del Parlament. En qualsevol cas, la votació no pot celebrar-se abans que hagin transcorregut vint-i-quatre hores, com a mínim, des de la presentació de la qüestió de confiança.

3. Si en la votació d'una qüestió de confiança el president o presidenta de la Generalitat obté la majoria simple dels vots emesos, s'entén que li ha estat atorgada la confiança. Si el Parlament li denega la confiança, el president o presidenta de la Generalitat cessa en el càrrec i el Parlament ha d'elegir un nou president o presidenta de la Generalitat, conforme a l'article 4.

Article 45. Relacions del president o presidenta de la Generalitat amb el Parlament

1. El president o presidenta de la Generalitat ha de comparèixer davant el Ple del Parlament o davant la Diputació Permanent si així ho acorden la majoria dels diputats, podent comparèixer també davant aquests òrgans a petició pròpia. Així mateix, pot comparèixer, a petició pròpia, davant una comissió parlamentària.

2. En les compareixences davant una comissió parlamentària o davant la Diputació Permanent, el president o presidenta de la Generalitat pot anar acompanyat d'altres membres del Govern i de càrrecs i personal de l'Administració de la Generalitat, i pot sol·licitar que les persones que l'acompanyen intervinguin en la sessió.

3. Les preguntes amb resposta oral que els diputats adrecen al president o presidenta de la Generalitat només es poden substanciar en sessió plenària. Per causes justificades, i amb caràcter extraordinari, el president o presidenta de la Generalitat pot determinar que la persona que respongui aquestes preguntes sigui el conseller primer o consellera primera o el vicepresident o vicepresidenta, si han estat nomenats, o bé, si no han estat nomenats, qualsevol altre membre del Govern.

4. Si el president o presidenta de la Generalitat no ha nomenat un conseller o consellera de la Presidència, pot determinar que qualsevol membre del Govern comparegui davant la comissió parlamentària que ha acordat celebrar una sessió informativa sobre assumptes relatius a aquest departament, i pot determinar així mateix que comparegui qualsevol membre del Govern per presentar en comissió el pressupost d'aquest departament. Així mateix, en aquest supòsit, pot determinar que qualsevol membre del Govern respongui a les preguntes amb resposta per escrit i a les sol·licituds d'informació sobre assumptes relatius a aquest departament.

Article 46. Relacions del Govern amb el Parlament

1. L'impuls i el control de l'acció política i de govern i el deure d'informació i col·laboració del Govern respecte del Parlament es regeixen pel que disposa el Reglament del Parlament.

2. Els membres del Govern poden assistir a les sessions del Ple del Parlament, de la Diputació Permanent i de les comissions parlamentàries, i poden prendre la paraula.

3. En les compareixences davant una comissió parlamentària o davant la Diputació Permanent, els membres del Govern poden anar acompanyats de càrrecs i personal de l'Administració de la Generalitat, i poden sol·licitar que les persones que els acompanyen intervinguin en la sessió.