Llei 33/2010, d'1 d'octubre, de polítiques de joventut

Article 1. Objecte i finalitat

1. L'objecte de la present llei és establir un marc normatiu i competencial per desplegar les polítiques de joventut, ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones físiques i jurídiques, públiques i privades, en l'àmbit de Catalunya.

2. La finalitat última de la present llei és garantir que les persones joves puguin definir i construir el seu propi projecte de vida i participar en projectes col·lectius.

Article 2. Definicions

Als efectes de la present llei, s'entén per:

a) Polítiques de joventut: les intervencions dels agents que atenen les necessitats en els diferents àmbits de la vida de les persones joves, especialment les que es troben en una situació de més vulnerabilitat social.

b) Joves o persones joves: amb caràcter general, el conjunt de persones d'entre setze i vint-i-nou anys amb residència a Catalunya. Amb caràcter específic, en algunes polítiques es poden ampliar aquests límits d'edat per adaptar-los a la realitat social i als objectius a assolir.

c) Emancipació juvenil: la capacitat dels joves de construir un projecte de vida propi sobre la base de l'autonomia personal i l'exercici de la plena ciutadania.

d) Participació juvenil: el conjunt d'accions i de processos que generen capacitat en els joves per decidir el seu entorn, les seves relacions i les seves possibilitats de desplegament personal i col·lectiu, per intervenir-hi i per transformar-los.

Article 3. Promoció de les polítiques de joventut

1. La Generalitat ha de promoure polítiques públiques per afavorir la construcció dels projectes de vida de les persones joves, facilitar les condicions que els permetin assolir la plena ciutadania i fomentar-ne la participació social, amb una cura especial entre els joves amb problemes d'adaptació, amb discapacitat i en situació o risc d'exclusió social.

2. Els poders públics de Catalunya han de promoure actuacions que afavoreixin l'emancipació de les persones joves, facilitant-los formació i accés al món laboral i a l'habitatge perquè puguin desenvolupar el seu projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural.

3. Els poders públics, en matèria de joventut, han de:

a) Facilitar l'emancipació juvenil.

b) Promoure, en la formació dels joves, la seva orientació, accés i mobilitat dins i fora del sistema educatiu, fent possible l'establiment de xarxes i mecanismes de coordinació entre els diferents agents socioeducatius.

c) Garantir una educació de qualitat, creant les condicions necessàries perquè sigui accessible a les persones joves, en el marc de les lleis.

d) Establir mecanismes per afavorir una ocupació i unes condicions de treball de qualitat, i potenciar mecanismes d'orientació i inserció laborals, especialment pel que fa al coneixement dels drets laborals.

e) Orientar i assessorar les persones joves per facilitar l'autoocupació i l'esperit empresarial entre aquest col·lectiu, i fomentar la cultura emprenedora.

f) Facilitar a les persones joves l'accés en condicions d'igualtat a les polítiques d'habitatge.

g) Garantir a les persones joves els canals i els accessos a la informació i a les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Desenvolupar accions centrades en la promoció de la salut i dels hàbits saludables, la pràctica de l'esport, la prevenció de malalties i de conductes de risc i la reducció dels danys, mitjançant intervencions comunitàries i d'apropament a les persones joves, també en l'àmbit de la prevenció de riscos laborals.

i) Dur a terme actuacions encaminades a evitar les relacions abusives.

j) Facilitar l'accés de les persones joves a la cultura.

k) Promoure, fomentar i garantir entre les persones joves les mesures necessàries per a la defensa i el foment de la llengua i la cultura catalanes, i de les occitanes a l'Aran.

l) Promoure la creació i la producció cultural de les persones joves, especialment en llengua catalana i en l'occitana a l'Aran, i facilitar-ne la promoció i la difusió, així com promoure espais de creació i exhibició per a l'activitat artística dels joves.

m) Fomentar la llengua i la cultura catalanes, i les occitanes a l'Aran, com a eina d'integració de les persones joves nouvingudes.

n) Afavorir la integració social i laboral de les persones joves amb discapacitats i dels col·lectius amb risc d'exclusió social.

o) Fomentar la mobilitat de les persones joves, especialment per Europa, l'arc mediterrani, els territoris de parla catalana i les comunitats catalanes a l'exterior.

p) Promoure les condicions per a la participació lliure i eficaç de les persones joves en el desplegament polític, social, econòmic i cultural.

q) Fomentar, promoure i articular instruments de suport a l'associacionisme entre les persones joves i garantir la capacitat d'interlocució dels joves, ja sigui individualment o mitjançant associacions.

r) Atendre de forma específica les persones joves que resideixen al medi rural i, especialment, als municipis rurals. [Ref. BOE-A-2025-16833#df-8](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2025-16833)

s) Tenir la joventut com un dels objectius prioritaris de la política de cooperació internacional de Catalunya.

Article 4. Àmbit d'aplicació

1. Les polítiques de joventut regulades per la present llei s'adrecen a tots els joves empadronats en un municipi de Catalunya, d'acord amb la normativa sectorial corresponent, així com als que són membres de les comunitats catalanes a l'exterior, d'acord amb la normativa sectorial corresponent.

2. La present llei és d'aplicació a tots els poders públics de Catalunya que duen a terme polítiques de joventut, sens perjudici de les seves competències. També és d'aplicació a totes les persones físiques i jurídiques que desenvolupen activitats que afecten directament o indirectament els joves a Catalunya.

Article 5. Principis rectors

Els principis rectors de les polítiques de joventut són els següents:

a) La integralitat. Les polítiques de joventut han de respondre a una perspectiva integral que interrelacioni els diferents àmbits de la vida de les persones joves, i que s'articuli sobre la base de plantejaments de xarxa i coordinació transversal.

b) La transversalitat. El treball en el desplegament de les polítiques de joventut ha d'incorporar les diferents òptiques de treball sectorial i les diferents dinàmiques associatives i comunitàries pròpies de les persones joves, tenint en compte l'articulació en els diferents nivells territorials. Els departaments, institucions, entitats i agents que correspongui han de treballar coordinadament en cada intervenció sobre les polítiques de joventut.

c) La territorialitat. Les polítiques de joventut han d'incorporar un punt de vista territorial. Totes les actuacions necessàries en benefici de les persones joves s'han de dur a terme tenint en compte les diferents realitats territorials.

Article 6. Principis d'actuació

1. Els principis de l'actuació dels poders públics en matèria de joventut són els següents:

a) La universalitat. L'actuació administrativa en matèria de joventut s'ha d'adreçar a totes les persones joves sense distinció de sexe, ètnia, origen, edat, estat civil, ideologia, creences, opció sexual o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

b) La igualtat d'oportunitats. L'actuació administrativa en matèria de joventut ha de reduir les desigualtats entre els diferents punts de partida de les persones joves en el procés d'elaboració del seu propi projecte de vida. Les actuacions administratives són compatibles amb una discriminació positiva si aquesta es justifica per una situació de desigualtat material, persegueix la igualtat real i facilita la integració social.

c) L'atenció a la diversitat. L'actuació administrativa en matèria de joventut ha de considerar i atendre la diversitat i la diferència de gènere, ètnica, territorial, física, psíquica, social i cultural, per garantir la igualtat d'oportunitats a totes les persones joves i promoure el valor de la solidaritat en la diversitat.

d) L'emancipació juvenil. L'actuació administrativa en matèria de joventut ha de tendir a facilitar les condicions bàsiques necessàries per a l'emancipació de les persones joves.

e) La participació. L'actuació administrativa en matèria de joventut ha de construir una cultura participativa i facilitar que les persones joves, en els diferents àmbits socials, puguin vincular-se als processos de presa de decisions i a les entitats juvenils i formar-ne part.

f) La corresponsabilitat. L'actuació administrativa en matèria de joventut ha de cedir capacitat de decisió i gestió sobre els assumptes públics i potenciar la corresponsabilitat en el seu exercici. Els joves han de poder participar en les polítiques públiques, per ells mateixos o mitjançant entitats, per prendre part en el disseny de les polítiques socials destinades a les persones joves.

g) La innovació i l'aprenentatge social. L'actuació administrativa en matèria de joventut ha d'incorporar com a base per a la construcció de les polítiques de joventut la innovació permanent, l'aprenentatge social, l'experimentació i la negociació.

h) La proximitat. L'actuació administrativa en matèria de joventut, per millorar l'aplicació de polítiques de joventut adequades a cada territori i a cada col·lectiu, ha de promoure el disseny i l'aplicació de solucions des dels centres de decisió situats a prop de les persones joves.

i) L'interès juvenil. Totes les polítiques públiques han de tenir en compte la dimensió juvenil, especialment les que afecten les persones joves de forma directa o indirecta.

j) La coordinació, cooperació i planificació. Les polítiques de joventut han de respondre a les necessitats detectades. És un deure de les administracions públiques catalanes amb competència en aquesta matèria la coordinació, cooperació i planificació de les polítiques de joventut, tant pel que fa al disseny com a l'execució.

k) L'eficàcia, eficiència i gestió responsable. Els programes i les actuacions adreçats als joves han d'estar dotats dels recursos suficients per assolir els objectius previstos, donant-los un ús adequat a la seva finalitat i gestionant-los amb responsabilitat.

l) La descentralització i desconcentració. Les polítiques de joventut s'han de planificar des de la proximitat, garantint-ne la plena eficàcia i la seva execució.

2. Les administracions públiques catalanes han de comptar amb el suport i la participació de la societat civil, de les entitats i dels interlocutors lliurement establerts, i han de potenciar el desplegament de les polítiques de joventut definides per la present llei mitjançant la iniciativa social i el tercer sector.

Article 7. Règim competencial

1. El Govern i l'Administració de la Generalitat, d'acord amb la present llei, disposen de les facultats executives i reglamentàries necessàries per desplegar la competència exclusiva en matèria de joventut a Catalunya.

2. Els governs locals de Catalunya, juntament amb l'Administració de la Generalitat, poden actuar en matèria de joventut, d'acord amb la present llei i la demés legislació aplicable.

3. Les entitats juvenils, els consells locals de joventut i els grups de joves poden intervenir en les polítiques de joventut mitjançant les formes de participació d'acció i interlocució reconegudes per la secció segona del capítol IV, sens perjudici de les competències de les administracions públiques.

4. Si una altra institució du a terme polítiques de joventut en el territori de Catalunya, ho ha de fer amb la coordinació del Govern, sens perjudici del principi de lleialtat institucional.

Article 8. Competències del Govern

Corresponen al Govern les competències següents:

a) Establir les prioritats en matèria de joventut.

b) Fer el desplegament normatiu de la competència en matèria de joventut, llevat del que la present llei estableixi per als ens locals.

c) Aprovar el Pla nacional de joventut de Catalunya, a proposta del departament competent en matèria de joventut.

d) Liderar la coordinació amb els poders públics, la coordinació interdepartamental i la coordinació amb els agents socials i entitats juvenils en relació amb les polítiques de joventut.

e) Les altres competències que li atribueixen expressament aquesta o altres lleis.

Article 9. Funcions del departament competent en matèria de joventut

Corresponen al departament competent en matèria de joventut les funcions següents:

a) Proposar al Govern l'aprovació del Pla nacional de joventut de Catalunya, prèvi acord del Consell Rector del Pla, i fer-ne el seguiment i l'avaluació.

b) Proposar al Govern els avantprojectes de llei i projectes de decret en matèria de joventut, i exercir la potestat reglamentària amb els límits que li són propis.

c) Elaborar la proposta de prioritats i les directrius generals d'actuació i seguiment en les polítiques de joventut.

d) Fomentar les relacions internacionals i la cooperació, així com la subscripció de convenis o acords amb els organismes d'altres comunitats autònomes, d'altres estats i de la Unió Europea competents en la matèria de joventut, i fomentar els acords i la participació amb entitats internacionals.

e) Elaborar i gestionar el cens d'equipaments i serveis juvenils regulat per l'article 34, i prestar assistència i cooperació als equipaments i serveis juvenils inclosos en el mateix. [Ref. BOE-A-2012-547](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-547)

f) Regular per reglament, si escau, els equipaments i serveis juvenils que, per la seva naturalesa especial i pel caràcter públic de les seves funcions, ho requereixin. [Ref. BOE-A-2012-547](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-547)

f') Ordenar, inscriure i gestionar el cens d'entitats juvenils regulat per l'article 41. [Ref. BOE-A-2012-547](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-547)

g) Avaluar, de forma contínua, l'execució de les directrius generals d'actuació i seguiment de les polítiques de joventut mitjançant el Pla nacional de joventut de Catalunya.

h) Fomentar l'estudi i la recerca en l'àmbit de les polítiques de joventut, establir instruments de recollida d'informació i realitzar-ne el tractament estadístic, per millorar les polítiques de joventut.

i) Facilitar a les persones joves la informació, la documentació i l'assessorament que necessiten per desplegar les seves iniciatives, exercir els seus drets i assolir l'emancipació i el desplegament personals.

j) Col·laborar i cooperar amb els ens locals, amb la participació juvenil en l'àmbit local, en l'aplicació de les polítiques de joventut, i prestar-los assistència i cooperació.

k) Vetllar pel compliment d'allò que disposa la present llei i el seu desplegament reglamentari.

Article 10. Funcions d'altres departaments

1. Els departaments de la Generalitat despleguen el Pla nacional de joventut de Catalunya mitjançant el pla d'actuació de les polítiques de joventut a què es refereix l'article 22.2.a).

2. Els departaments de la Generalitat, d'acord amb l'òrgan de coordinació interdepartamental que s'estableixi per a les polítiques de joventut del Govern, despleguen les funcions següents:

a) Adoptar les mesures necessàries sobre les seves matèries sectorials per executar les directrius generals establertes pel Govern en matèria de polítiques de joventut, i per desplegar i executar les seves disposicions i acords.

b) Crear, mantenir i gestionar els recursos, projectes i programes que considerin necessaris per desplegar les directrius establertes en polítiques relacionades amb les persones joves.

c) Col·laborar i cooperar amb els municipis i amb les entitats juvenils en l'aplicació de polítiques relacionades amb les persones joves dels seus àmbits sectorials, i també prestar-los assistència.

d) Promocionar i fomentar la gestió conjunta dels serveis necessaris per executar polítiques relacionades amb les persones joves entre els ens locals, tenint en compte les estructures de participació juvenil en l'àmbit local.

e) Informar el departament competent en matèria de joventut amb la finalitat de fer el seguiment i l'avaluació de l'execució de les directrius generals d'actuació i seguiment en polítiques de joventut del Govern, en els termes que determini l'òrgan de coordinació interdepartamental que s'estableixi per a les polítiques de joventut del Govern.

f) Coordinar-se amb el departament competent en matèria de joventut per fomentar l'estudi i la recerca en l'àmbit de les seves matèries sectorials relacionades explícita o implícitament amb les persones joves.

g) Establir instruments de recollida d'informació i fer-ne el tractament estadístic, per millorar les polítiques de joventut.

h) Garantir la qualitat dels serveis necessaris sobre les seves matèries sectorials en l'execució de polítiques relacionades amb les persones joves, d'acord amb el marc normatiu sectorial d'aplicació.

i) Qualsevol altra funció que els sigui atribuïda per disposició legal o reglamentària, i les funcions que siguin necessàries per al desplegament i l'execució de polítiques per a les persones joves que no estiguin expressament atribuïdes al departament competent en matèria de joventut, al Govern o a una altra administració pública.

3. L'òrgan competent en matèria de joventut, a petició de les unitats interessades, ha d'elaborar un informe, per a cada actuació del Govern que afecti especialment les persones joves, sobre l'adequació de l'actuació al Pla nacional de joventut de Catalunya i als diferents plans interdepartamentals que afectin específicament els joves.

Article 11. Funcions de l'òrgan competent en matèria de joventut que determini el Govern

1. L'òrgan competent en matèria de joventut que determini el Govern té les funcions executives i de direcció en matèria de joventut.

2. Les funcions de l'òrgan competent en matèria de joventut es regulen per decret, sens perjudici de les funcions que per llei estiguin atribuïdes a l'Agència Catalana de la Joventut.

Article 12. Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

1. El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya és una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per complir les seves finalitats, i es regeix per la seva llei específica.

2. El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya és l'interlocutor directe amb el Govern en matèria de joventut.

3. El Govern ha de garantir una interlocució adequada amb el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i les entitats juvenils.

Article 13. Actuacions complementàries dels municipis en matèria de joventut

1. Els municipis poden dur a terme les actuacions complementàries següents en matèria de joventut:

a) Elaborar plans locals en matèria de polítiques de joventut, amb l'assessorament, si ho requereixen, de l'Agència Catalana de la Joventut.

b) Detectar i estudiar les necessitats en matèria de joventut dins del seu àmbit territorial.

c) Promoure l'emancipació de les persones joves en el seu àmbit territorial i d'acord amb el seu marc competencial.

d) Afavorir la participació juvenil en la vida política, social, econòmica, educativa i cultural del seu municipi.

e) Afavorir i promoure l'associacionisme juvenil i la creació de consells locals de joventut en l'àmbit territorial del municipi.

f) Crear i gestionar els serveis necessaris per a l'execució de les polítiques de joventut dins del municipi.

g) Gestionar les polítiques de joventut com a conseqüència de convenis i d'altres instruments de col·laboració que, amb aquesta finalitat, subscriguin amb la Generalitat.

2. Els ajuntaments poden col·laborar amb l'Administració de la Generalitat i amb l'Administració supramunicipal en l'elaboració d'estudis i d'anàlisis per detectar les necessitats de les persones joves en el seu àmbit territorial i, en general, de tots els estudis que ajudin a conèixer millor aquest col·lectiu.

Article 14. Assistència i cooperació dels ens locals supramunicipals als municipis

1. Els ens locals supramunicipals han de vetllar perquè en els municipis del seu àmbit territorial es duguin a terme, amb nivells de qualitat homogenis, els serveis i les activitats complementàries en matèria de joventut dels ajuntaments. A tal efecte, els ens locals supramunicipals poden elaborar i aprovar plans de joventut, amb la participació dels municipis del seu àmbit territorial.

2. Els ens locals supramunicipals, en virtut de les funcions d'assistència i cooperació als municipis, poden:

a) Promoure i difondre polítiques públiques destinades específicament a les persones joves en el seu respectiu territori.

b) Coordinar els equipaments juvenils, els serveis juvenils i el personal especialitzat en joventut d'abast supramunicipal.

c) Subministrar els elements necessaris per desplegar la Xarxa nacional d'emancipació juvenil, d'acord amb els criteris establerts pel Pla nacional de joventut de Catalunya. Aquests elements han de referir-se, com a mínim, a l'estimació dels recursos disponibles i a les necessitats i els dèficits del corresponent àmbit territorial.

d) Exercir les competències complementàries en matèria de joventut que els municipis els hagin delegat o de les quals els hagin encarregat la gestió, en els supòsits i amb els requisits establerts per les lleis.

e) Prestar assistència tècnica, jurídica i econòmica en matèria de joventut als municipis dels seus àmbits territorials, tenint en compte les necessitats dels diferents municipis i fonamentant la seva actuació en la coordinació i promoció d'intervencions mancomunades.

f) Cooperar amb els municipis en l'establiment dels serveis necessaris per desplegar correctament les polítiques de joventut.

g) Exercir les potestats d'execució en matèria d'instal·lacions juvenils, d'acord amb la Llei 38/1991, de 30 de desembre, d'instal·lacions destinades a activitats amb nens i joves, sens perjudici de les potestats d'execució exercides pels municipis en virtut d'allò que disposa la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

h) Treballar conjuntament amb les àrees i els serveis del seu àmbit territorial per incloure la matèria de joventut en les seves agendes de treball.

i) Realitzar tasques de sensibilització social pel que fa a la condició juvenil i el paper actiu que han de tenir les persones joves en la definició i la constitució d'una ciutadania basada en la igualtat i la cohesió social.

Article 15. Funcions de l'òrgan dels ens locals competent en matèria de joventut

1. L'òrgan dels ens locals competent en matèria de joventut ha d'encapçalar el treball transversal amb la resta d'àrees del municipi en tot allò referent al disseny, el desplegament i l'aplicació de les polítiques de joventut desplegades en el municipi.

2. Les funcions de cooperació interadministrativa en matèria de joventut es compleixen a través de l'òrgan dels ens locals competent en matèria de joventut.

Article 16. Coordinació administrativa

1. L'Administració de la Generalitat, a través de l'òrgan competent en matèria de joventut, ha de promoure l'adopció de les mesures necessàries per assolir un nivell adequat de coordinació i integració de les actuacions dels poders públics en aquesta matèria.

2. L'Administració de la Generalitat ha de garantir el treball interdepartamental en matèria de joventut dins de l'Administració, i el treball entre ella i l'Administració local, sens perjudici de l'autonomia d'aquesta.

3. Les funcions de l'òrgan de coordinació interdepartamental que s'estableixi per a les polítiques de joventut del Govern s'han de determinar per reglament.

4. El Pla nacional de joventut de Catalunya, regulat pel capítol II, és també un instrument de coordinació interadministrativa.

Article 17. Funcions de l'òrgan de coordinació interdepartamental

1. El Govern, d'acord amb les facultats d'autoorganització que li són pròpies, ha d'establir un òrgan que exerceixi les funcions de coordinació i seguiment de les accions dels diferents departaments de la Generalitat en matèria de joventut.

2. El Govern pot delegar les funcions que consideri pertinents a l'òrgan de coordinació interdepartamental a què es refereix l'apartat 1. Les funcions d'aquest òrgan s'han de determinar per reglament.

3. El Govern decideix a qui correspon la presidència de l'òrgan de coordinació interdepartamental a què es refereix l'apartat 1. En el cas que la presidència d'aquest òrgan no correspongui a un membre del Govern, ha de ser ocupada per la persona titular de l'òrgan competent en matèria de joventut a què es refereix l'article 11.

Article 18. Col·laboració administrativa

1. Els ens i òrgans que componen el sistema institucional de la Generalitat col·laboren en l'aplicació de les polítiques de joventut, d'acord amb les seves respectives competències, mitjançant els instruments establerts per la legislació general sobre règim jurídic i procediment administratiu comú i per la legislació de règim local.

2. El Consell Rector del Pla nacional de joventut de Catalunya, establert per l'article 23, té la finalitat d'assolir una col·laboració i una cooperació eficaces en matèria de joventut.

Article 19. Cooperació amb la Unió Europea

1. La Generalitat ha de donar suport a les accions de promoció de polítiques de joventut que estableixi la Comissió Europea, amb l'objectiu de col·laborar en la difusió i l'aprofitament adequat d'aquestes accions.

2. La Generalitat ha de col·laborar en les iniciatives de la Unió Europea destinades a entitats d'iniciativa social que necessiten el suport d'institucions públiques.

3. La Generalitat ha de fomentar l'impuls de la consciència de pertinença a la Unió Europea mitjançant els instruments següents:

a) Programes d'intercanvi amb joves i associacions.

b) Iniciatives de promoció intercultural, social i artística.

c) Qualsevol altra iniciativa que aproximi les sensibilitats i els interessos dels joves de la Unió Europea.

Article 20. Definició, naturalesa i aplicació

1. El Pla nacional de joventut de Catalunya és un pla sectorial de coordinació en matèria de joventut que té la finalitat d'assegurar la coherència metodològica en l'actuació de les diferents institucions públiques que duen a terme polítiques de joventut, de conformitat amb la legislació de règim local.

2. El Pla nacional de joventut de Catalunya és l'instrument que determina les línies, els eixos i els objectius de les polítiques de joventut a Catalunya.

3. El Pla nacional de joventut de Catalunya pot ser aplicat preferentment per les administracions públiques de Catalunya, en exercici de les seves funcions, en tot allò que pugui afectar directament les persones joves.

4. Les facultats de coordinació que estableixi el Pla nacional de joventut de Catalunya estan limitades per l'autonomia dels organismes als quals s'apliqui i, en tot cas, han de ser exercides per acord del Consell Rector del Pla. La comissió que determini el Parlament de Catalunya ha de realitzar-ne el preceptiu control parlamentari.

5. El Pla nacional de joventut de Catalunya coordina les línies de les polítiques de joventut entre els diferents representants en el Consell Rector del Pla: l'Administració de la Generalitat, les entitats municipalistes i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

Article 21. Objectius

El Pla nacional de joventut de Catalunya té els objectius següents:

a) Determinar els principals problemes i necessitats que cal resoldre pel que fa a les persones joves a Catalunya.

b) Establir les línies estratègiques i els objectius de les actuacions públiques en matèria de joventut en els àmbits prioritaris d'emancipació i participació.

c) Fixar els àmbits materials d'actuació, emmarcats en les línies d'emancipació i participació, i els límits d'edat de les persones joves per a cada àmbit.

d) Establir la metodologia de treball transversal de referència per als poders públics a l'hora de desplegar les polítiques de joventut.

e) Establir uns criteris d'avaluació sobre l'aplicació del Pla.

Article 22. Estructura i contingut

1. El Pla nacional de joventut de Catalunya concreta els àmbits materials d'actuació o eixos de les polítiques de joventut en un marc metodològic i un marc d'actuació en els quals es concreta el desplegament del Pla.

2. El Pla nacional de joventut de Catalunya s'executa mitjançant els programes d'actuació següents:

a) El Projecte Govern. És el conjunt d'actuacions i programes que l'Administració de la Generalitat defineix, impulsa, coordina i avalua. El Projecte Govern es materialitza en el Pla d'actuació de les polítiques de joventut, que s'aprova per acord del Govern.

b) El Projecte territori. És el conjunt d'actuacions i programes que els governs locals defineixen, impulsen, coordinen i avaluen i que donen lloc als diferents plans locals de joventut.

c) El Projecte jove. És el conjunt d'actuacions i programes que les entitats juvenils i els grups de joves, representats pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, defineixen, impulsen, coordinen i avaluen i que configuren els plans de treball de les entitats juvenils i els grups de joves.

3. El Pla nacional de joventut de Catalunya ha de contenir el següent:

a) Un diagnòstic que compari l'anàlisi dels problemes i les necessitats de les persones joves de Catalunya amb l'anàlisi de les polítiques de joventut que es despleguen a Catalunya.

b) Els eixos de les polítiques de joventut i els objectius estratègics que han de guiar l'acció pública en matèria de joventut.

c) Una metodologia de treball transversal, els mecanismes d'aplicació d'aquesta metodologia i els agents que implica.

d) Les fases de planificació, execució i avaluació, tant en l'àmbit estratègic com en l'àmbit operatiu i per a cadascun dels agents executors.

Article 23. Consell Rector

1. El Consell Rector del Pla nacional de joventut de Catalunya és l'òrgan col·legiat adscrit al departament competent en matèria de joventut que vetlla per l'aplicació del Pla nacional de joventut de Catalunya i per la consecució dels seus objectius.

2. En el Consell Rector del Pla nacional de joventut de Catalunya hi estan representats l'Administració de la Generalitat, les entitats municipalistes i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

3. El règim aplicable al Consell Rector del Pla nacional de joventut de Catalunya es regula per reglament i, supletòriament, es regeix per la normativa aplicable als òrgans col·legiats de l'Administració de la Generalitat.

4. El Consell Rector del Pla nacional de joventut de Catalunya elabora una proposta de Pla, d'acord amb allò establert per l'article 24, i assessora el desplegament reglamentari de la present llei respectant les funcions pròpies del Govern.

Article 24. Elaboració i tramitació

Correspon al Consell Rector del Pla nacional de joventut de Catalunya elaborar una proposta de Pla, d'acord amb les especificacions contingudes en la present secció, i elevar-la al departament competent en matèria de joventut. El departament competent en matèria de joventut proposa al Govern que s'aprovi com a pla sectorial de coordinació.

Article 25. Vigència, modificació, revisió i avaluació

1. El Pla nacional de joventut de Catalunya té una vigència de deu anys.

2. Al cinquè any des de l'aprovació del Pla nacional de joventut de Catalunya s'ha de realitzar una revisió estratègica del mateix.

3. El propi Pla nacional de joventut de Catalunya ha d'establir els procediments de revisió i d'avaluació que han de mesurar els canvis en la realitat juvenil i els efectes que produeixin les intervencions planificades, per readaptar, si escau, el desplegament estratègic i operatiu del Pla.

4. El Pla nacional de joventut de Catalunya pot ser modificat excepcionalment a proposta del Consell Rector del Pla.

Article 26. Desplegament

1. Per al correcte desplegament del Pla nacional de joventut de Catalunya, es configuren uns agents executors i uns òrgans de seguiment.

2. Els agents executors del desplegament del Pla nacional de joventut de Catalunya són els següents:

a) L'Administració de la Generalitat.

b) Les administracions locals.

c) Les persones joves a través del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, els consells locals de joventut, les demés entitats juvenils i els grups de joves.

3. Els òrgans de seguiment del desplegament del Pla nacional de joventut de Catalunya són els següents:

a) El Consell Rector del Pla nacional de joventut de Catalunya, regulat per l'article 23.

b) La comissió parlamentària que estableixi el Reglament del Parlament.

c) El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

4. El Pla nacional de joventut de Catalunya es desplega en els dos àmbits següents:

a) L'àmbit estratègic, que estableix les línies programàtiques que cal desplegar en les polítiques de joventut.

b) L'àmbit operatiu, que concreta les línies programàtiques de l'àmbit estratègic per a períodes de cinc anys de vigència, posteriorment als quals s'ha de realitzar una revisió de l'actuació dels agents executors i dels projectes que articulen.

Article 27. Mapa general d'instruments d'execució

1. El Mapa general d'instruments d'execució de les polítiques de joventut és l'instrument mitjançant el qual es concreta el desplegament territorial del Pla nacional de joventut de Catalunya.

2. El Mapa general d'instruments d'execució ha d'incloure una relació dels instruments d'execució existents i una previsió del seu desplegament territorial, vetllant per la coordinació entre els diferents serveis i equipaments.

3. El Mapa general d'instruments d'execució s'aprova per acord del Govern, posteriorment al Pla nacional de joventut de Catalunya, i té una durada màxima de cinc anys.

Article 28. Vinculació de l'activitat de l'Administració de la Generalitat amb el Pla nacional de joventut de Catalunya

1. El Pla nacional de joventut de Catalunya és la planificació de referència per als plans i programes en matèria de joventut que elabori l'Administració de la Generalitat. A tal efecte, l'òrgan competent en matèria de joventut ha d'assessorar els departaments, els organismes i les entitats que ho sol·licitin.

2. Durant l'elaboració d'una norma jurídica que tingui incidència directa en les persones joves, l'òrgan o organisme que la promogui pot sol·licitar a l'òrgan competent en matèria de joventut que informi de si la norma proposada s'adequa als objectius del Pla nacional de joventut de Catalunya. Aquest informe pot ser inclòs en la corresponent memòria justificativa o explicativa.

Article 29. Estadístiques i estudis de l'Administració de la Generalitat

1. L'Administració de la Generalitat, en l'elaboració d'estadístiques i estudis, ha de tenir en compte els objectius i eixos del Pla nacional de joventut de Catalunya, i hi ha d'incloure trams i subtrams d'edat que permetin realitzar una anàlisi detallada de la joventut.

2. L'òrgan del Govern competent en matèria de joventut, o l'òrgan en el qual delegui, assessora els poders públics pel que fa a la fragmentació de les enquestes oficials per trams d'edat, als efectes d'obtenir estadístiques i estudis específics sobre les persones joves.

3. Per millorar i fonamentar el coneixement dels poders públics i privats sobre la realitat juvenil, les dades i els estudis compilats s'han de fer públics en suport electrònic, sempre que sigui tècnicament possible.

Article 30. Funcions d'assistència

L'òrgan competent en matèria de joventut de l'Administració de la Generalitat presta assistència tècnica als agents executors del Pla nacional de joventut de Catalunya per complir els seus objectius.

Article 31. Execució de les polítiques de joventut

L'execució de les polítiques de joventut, d'acord amb la present llei, es concreta a través de la feina dels professionals de les polítiques de joventut i de la feina d'altres empleats de l'Administració pública en favor de les persones joves.

Article 32. Professionals de les polítiques de joventut

1. Els professionals de les polítiques de joventut són les persones que es dediquen a la recerca, el disseny, la direcció, l'aplicació o l'avaluació de plans, programes o projectes destinats a les persones joves, des de les administracions públiques i des del teixit associatiu, en el marc de les polítiques de joventut.

2. Les administracions públiques competents en matèria de joventut han de garantir que els professionals de les polítiques de joventut disposin d'una formació contínua, tant bàsica com especialitzada, que els garanteixi un coneixement teòric i pràctic suficient en matèria de joventut.

3. Les funcions concretes per a cada grup de professionals de les polítiques de joventut s'han de definir entre les següents:

a) Dissenyar, coordinar i avaluar la planificació estratègica en polítiques de joventut.

b) Desplegar la recerca i l'anàlisi de la situació de les persones joves a les quals vagi destinat el treball dels professionals.

c) Planificar, aplicar i avaluar projectes en polítiques de joventut.

d) Gestionar els recursos del seu departament o àrea de joventut.

e) Impulsar el treball en xarxa i la coordinació transversal entre els agents que intervenen en matèria de joventut en un determinat territori, des de l'àmbit públic o privat.

f) Facilitar els espais d'interlocució necessaris entre les persones joves i els agents executors de les polítiques de joventut del seu territori de referència.

g) Gestionar i dinamitzar els equipaments i serveis per a persones joves.

h) Mantenir un contacte directe amb les persones joves del seu territori i atendre-les de forma personalitzada, per garantir una resposta de qualitat i adaptada a les seves necessitats específiques.

i) Difondre la informació d'interès per a les persones joves en els moments, formats i canals adequats.

j) Gestionar la informació d'interès per a les persones joves, realitzant la recerca i el tractament documental corresponents i vetllant per la qualitat d'aquesta informació.

k) Les demés funcions que puguin determinar-se.

Article 33. Instruments d'execució

1. Els instruments d'execució de les polítiques de joventut, als efectes de la present llei, són els serveis i els equipaments juvenils.

2. Els serveis juvenils són totes les actuacions que les administracions públiques o les entitats sense ànim de lucre presten de forma regular i continuada, i que van destinades a satisfer les necessitats específiques de les persones joves pel que fa a l'emancipació i la participació.

3. Els equipaments juvenils són els espais físics de titularitat de les administracions públiques o entitats sense ànim de lucre on es presten els serveis juvenils. En els equipaments juvenils també s'acull i es dinamitza les entitats juvenils. [Ref. BOE-A-2012-547](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-547)

Article 34. Cens d'equipaments i serveis juvenils

1. L'Administració de la Generalitat, per mitjà del departament competent en matèria de joventut, ha d'organitzar i mantenir un cens d'equipaments i serveis juvenils. El departament competent en matèria de joventut ha de regular per ordre del conseller o consellera el cens d'equipaments i serveis juvenils i ha de vetllar per la coordinació amb la resta d'organismes i institucions. [Ref. BOE-A-2012-547](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-547)

2. L'objecte del cens és recollir de manera ordenada i sistematitzada els equipaments i serveis juvenils existents a Catalunya.

3. La finalitat del cens és difondre els equipaments i serveis juvenils disponibles, ajudar a fer el diagnòstic de les mancances i fer-ne el tractament estadístic amb l'objectiu de millorar les polítiques de joventut. El cens ha de constituir la base per elaborar el mapa general d'instruments d'execució de les polítiques de joventut.

4. Poden ser objecte de regulació específica i, si escau, d'un registre propi, determinades modalitats d'equipaments o serveis juvenils, atenent a la seva naturalesa especial i al caràcter públic de les seves funcions.

Article 35. Suport públic als serveis i equipaments juvenils inscrits en el cens d'equipaments i serveis juvenils

1. Els poders públics que duen a terme polítiques de joventut han de promoure la creació i la consolidació dels equipaments i serveis juvenils basant-se en el cens d'equipaments i serveis juvenils. El suport públic als serveis i equipaments juvenils inscrits en aquest cens s'ha de concretar en una cooperació tècnica i un suport econòmic preferent respecte dels que no hi estan inscrits. [Ref. BOE-A-2012-547](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-547)

2. Els criteris generals que han de determinar el suport econòmic de l'Administració de la Generalitat als instruments d'execució de les polítiques de joventut es fixen en el Mapa general d'instruments d'execució i en les convocatòries anuals de subvencions del departament competent en matèria de joventut, que han d'atendre criteris de necessitat social i reequilibri territorial.

Article 36. Xarxa nacional d'emancipació juvenil

1. Es crea la Xarxa nacional d'emancipació juvenil com a mitjà per facilitar a les persones joves el seu procés d'emancipació.

2. La Xarxa nacional d'emancipació juvenil és el conjunt d'equipaments i serveis juvenils que promouen l'emancipació de les persones joves, tant si són de titularitat de la Generalitat com si han signat un conveni amb l'òrgan competent en matèria de joventut a què es refereix l'article 11.

3. Els poders públics han de garantir l'accés a la Xarxa nacional d'emancipació juvenil promovent l'ús de les tecnologies de la informació i del coneixement.

4. La Xarxa nacional d'emancipació juvenil és coordinada per l'òrgan competent en matèria de joventut que determini el Govern.

5. La Xarxa nacional per a l'emancipació juvenil s'ha de regular per reglament, el qual ha de determinar-ne les característiques i les funcions, i els criteris de qualitat dels equipaments i serveis que la componen.

Article 37. Funcions de la Xarxa nacional d'emancipació juvenil

1. Els equipaments i serveis de la Xarxa nacional d'emancipació juvenil tenen les funcions següents:

a) Oferir un servei integral d'informació, orientació, acompanyament i assessorament a les persones joves, de forma coordinada amb la resta d'organismes i institucions.

b) Aplicar projectes i activitats orientades a fer possible l'emancipació de les persones joves i la seva inserció laboral.

c) Tramitar, i si escau gestionar, les ajudes per afavorir l'emancipació juvenil establertes pel departament competent en matèria de joventut i les que es puguin acordar amb altres organismes o institucions, en els termes que determinin les corresponents bases reguladores.

d) Altres funcions que se'ls puguin atribuir, d'acord amb les especificitats de l'àmbit territorial en el qual duguin a terme el servei.

2. La Xarxa nacional per a l'emancipació juvenil pot prestar els altres serveis que estableixi el reglament que la regula.

Article 38. Definició i estructures

1. La participació juvenil, als efectes de la present llei, és el conjunt d'accions i de processos que generen entre les persones joves la capacitat per decidir el seu entorn, les seves relacions i el seu desplegament personal i col·lectiu, i per intervenir-hi i transformar-los.

2. La participació juvenil, als efectes de la present llei, pot ser individual o pot articular-se a través de les entitats juvenils o els grups de joves.

3. Els poders públics han de fomentar la participació juvenil, tant des de la perspectiva que els joves han d'enfortir la seva cultura democràtica i ciutadana, com des de la perspectiva que la participació ha de servir per aproximar les necessitats dels joves a la definició i l'aplicació de les polítiques públiques que els afectin com a ciutadans.

Article 39. Entitats juvenils

Als efectes de la present llei, són entitats juvenils:

a) Les associacions que, d'acord amb la seva naturalesa, la seva denominació o els seus estatuts, tenen la consideració de juvenils.

b) Les seccions juvenils que pertanyen o estan vinculades estatutàriament a un partit polític, un sindicat o qualsevol altra associació amb organització interna i funcionament democràtic i sense ànim de lucre. La secció juvenil ha d'estar establerta en els estatuts del partit polític, sindicat o associació de la qual forma part, amb els seus objectius, funcions específiques, composició, normes bàsiques i òrgans de funcionament intern.

c) Els consells locals de joventut, en tant que ens de representació i participació formats per diversos models associatius d'un municipi, com a entitats independents de l'Administració pública que coordinen el teixit associatiu juvenil del municipi, representen les organitzacions juvenils del municipi i dialoguen amb els poders públics.

Article 40. Grups de joves

Els grups de joves són col·lectius sense personalitat jurídica pròpia formats per persones joves o per associacions juvenils.

Article 41. Cens d'entitats juvenils

1. El cens d'entitats juvenils està adscrit al departament competent en matèria de joventut.

2. El funcionament del cens d'entitats juvenils i les formes d'accés, inscripció i cancel·lació es regulen mitjançant ordre.

3. La inscripció en el cens d'entitats juvenils no té funcions constitutives.

4. L'òrgan competent en matèria de joventut s'ha de coordinar amb la resta d'administracions públiques, així com amb l'òrgan de l'Administració de la Generalitat encarregat de gestionar el Registre general d'associacions, per garantir l'actualització de les dades del cens d'entitats juvenils.

5. A les entitats inscrites en el cens d'entitats juvenils se'ls reconeix:

a) La capacitat d'interlocució, en l'àmbit territorial i sectorial que els correspongui.

b) La capacitat de participar en els òrgans consultius de les administracions públiques quan aquestes ho requereixin.

c) La possibilitat de rebre subvencions de l'Administració de la Generalitat. [Ref. BOE-A-2012-547](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-547)

Article 42. Formes de participació juvenil

1. Als efectes de la present llei, s'entén per formes de participació juvenil les diferents expressions que tenen les persones joves per participar en la col·lectivitat i en els assumptes públics.

2. Les formes de participació juvenil, als efectes de la present llei, són les següents:

a) L'acció, entesa com la capacitat de les persones joves per desplegar per elles mateixes iniciatives i projectes, amb la voluntat d'intervenir de forma directa en l'aplicació de les polítiques públiques.

b) La interlocució, entesa com la capacitat de les persones joves de dialogar amb els poders públics, amb la voluntat de decidir sobre les polítiques de joventut que aquests despleguen o han de desplegar.

3. Els poders públics, en la interlocució amb els joves, han de tenir en compte tant les entitats juvenils com les persones joves considerades individualment, atenent a un criteri de representativitat.

4. El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya és reconegut com a interlocutor preferent dels poders públics en matèria de joventut en l'àmbit nacional, en els termes establerts per la Llei 14/1985, de 28 de juny, per la qual es regula el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

5. L'Administració de la Generalitat ha d'estar atenta a les noves formes de participació juvenil que puguin aparèixer, per valorar si és convenient o no fomentar-les.

Article 43. Processos de participació i consulta

1. Els processos de participació i consulta, als efectes de la present llei, són una eina de participació amb una durada concreta, mitjançant la qual les administracions públiques i les persones joves dialoguen i treballen conjuntament per construir les polítiques públiques territorials i sectorials.

2. Les entitats juvenils i les administracions públiques poden impulsar processos de participació i consulta juvenil amb els joves del seu àmbit territorial.

3. Els poders públics han de vetllar perquè els processos de participació i consulta es regeixin pels principis de màxima transparència, representativitat, eficàcia i incidència.

4. Quan els poders públics duguin a terme processos de participació i consulta han de tenir en compte les persones joves. L'òrgan o unitat que determini el Govern o l'Agència Catalana de la Joventut ha de prestar l'assessorament en aquesta matèria quan se li sol·liciti.

Article 44. Foment de la participació juvenil

1. Els poders públics han de fomentar la cultura participativa de les persones joves, amb la finalitat de millorar els sistemes i les estructures democràtiques i de garantir que els joves puguin exercir un paper actiu de transformació i canvi de la societat mitjançant la seva intervenció en els assumptes públics.

2. Les administracions públiques han d'incorporar la participació de les persones joves en la dinàmica quotidiana, fomentant processos de participació juvenil i facilitant als joves les condicions per fer-ho possible.

3. El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i els consells locals de joventut són organitzacions orientades a fomentar la participació juvenil.

Article 45. Foment de l'associacionisme juvenil

Els poders públics de Catalunya, d'acord amb els articles 3.3 i 38.2, tenen les obligacions següents:

a) Fomentar l'associacionisme entre els joves.

b) Fomentar la participació juvenil a través de grups de joves, d'acord amb allò establert per la present llei.

c) Fomentar la creació de consells locals de joventut.

d) Fomentar la vertebració de l'associacionisme en els àmbits territorial i sectorial.

e) Impulsar estratègies i plans de suport a l'associacionisme juvenil.

Article 46. Fonts de finançament

L'execució de la present llei es finança amb les partides pressupostàries de l'Administració de la Generalitat, amb les partides pressupostàries dels ajuntaments i d'altres ens locals de Catalunya, amb les aportacions d'entitats privades i amb les aportacions dels usuaris dels instruments d'execució de les polítiques de joventut, en els supòsits i amb els requisits establerts per les lleis. Així mateix, es finança amb qualsevol aportació econòmica admesa en dret que, si escau, pugui produir-se.

Article 47. Finançament de la Xarxa nacional d'emancipació juvenil

L'Administració de la Generalitat finança progressivament la Xarxa nacional d'emancipació juvenil conjuntament amb els gestors dels equipaments i serveis adscrits a aquesta xarxa, d'acord amb allò que es desprengui del seu reglament, i en el marc de les previsions pressupostàries de cada exercici econòmic.

Article 48. Finançament del Pla nacional de joventut de Catalunya

1. L'Administració de la Generalitat ha de garantir els recursos necessaris per al desplegament adequat de la present llei, especialment pel que fa al Pla nacional de joventut de Catalunya.

2. La resta d'administracions de Catalunya han de desplegar i finançar les activitats que els corresponguin.

Article 49. Finançament del Projecte Govern

1. Els departaments de l'Administració de la Generalitat que, per raó de la seva competència funcional, despleguin polítiques de joventut, poden reservar el crèdit necessari per desplegar les actuacions que hagin consignat en el Pla d'actuació de les polítiques de joventut establert per l'article 22.2.a).

2. L'òrgan competent en matèria de joventut que determini el Govern ha de fer el seguiment dels crèdits d'aplicació a les diverses actuacions establertes pel Pla d'actuació de les polítiques de joventut.

3. En el semestre posterior al tancament de cada exercici pressupostari, els departaments de l'Administració de la Generalitat informen l'òrgan competent en matèria de joventut de l'execució i el compliment de les mesures previstes i la despesa efectuada durant l'anterior exercici pressupostari, als efectes de poder elaborar els informes anuals sobre el seguiment del Pla d'actuació de les polítiques de joventut.

Article 50. Finançament del Projecte territori

1. El finançament dels instruments d'execució de les polítiques de joventut dels governs locals correspon als titulars d'aquests instruments.

2. L'Administració de la Generalitat pot contribuir al finançament dels instruments d'execució de les polítiques de joventut dels governs locals atenent els criteris a què es refereix la present llei, acordats mitjançant el Pla nacional de joventut de Catalunya.

Article 51. Finançament del Projecte jove

Les administracions públiques contribueixen al finançament del Projecte jove mitjançant el foment de la participació juvenil i la subvenció de les actuacions emmarcades en el Pla nacional de joventut de Catalunya que realitzin els consells locals de joventut, les demés entitats juvenils i els grups de joves.