Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s'aprova el Pla Territorial General de Catalunya

Article 1.

S'aprova el Pla Territorial General de Catalunya, formulat pel Govern de la Generalitat, de conformitat amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de Política Territorial.

Article 2.

1. El Pla Territorial General té com a àmbit d'aplicació tot el territori de Catalunya.

2. Als efectes del que estableix l'article 12 de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, es fixen els àmbits funcionals de planificació següents:

a) Àmbit Metropolità: El Baix Llobregat, El Barcelonès, El Maresme, El Vallès Occidental i El Vallès Oriental.

b) Àmbit de les Comarques de Girona: L'Alt Empordà, El Baix Empordà, La Garrotxa, El Gironès, El Pla de l'Estany, El Ripollès i La Selva.

c) Àmbit del Camp de Tarragona: L'Alt Camp, El Baix Camp, La Conca de Barberà, El Priorat i El Tarragonès.

d) Àmbit de les Terres de l'Ebre: El Baix Ebre, El Montsià, La Ribera d'Ebre i La Terra Alta.

e) Àmbit de Ponent: Les Garrigues, La Noguera, El Pla d'Urgell, La Segarra, El Segrià i L'Urgell.

f) Àmbit de les Comarques Centrals: El Bages, El Berguedà, Osona, El Solsonès i els municipis de L'Anoia adscrits en virtut del procediment establert per la lletra h.

g) Àmbit de l'Alt Pirineu i Aran: L'Alta Ribagorça, L'Alt Urgell, La Cerdanya, El Pallars Jussà, El Pallars Sobirà i la Vall d'Aran.

h) Àmbit del Penedès: L'Alt Penedès, El Baix Penedès, El Garraf i L'Anoia, excepte els municipis d'aquesta comarca que ho manifestin de conformitat amb el procediment que s'estableixi reglamentàriament, que queden adscrits a l'Àmbit de les Comarques Centrals.

Article 3.

1. Els sistemes de proposta establerts en el Pla Territorial General per a l'aplicació de les estratègies territorials i la consecució del model d'assentaments han de ser tinguts especialment en compte pels plans territorials parcials, així com pels altres instruments de planejament amb incidència en el territori de Catalunya.

2. Els plans territorials parcials han de quantificar, per a cada sistema de proposta, els paràmetres urbanístics bàsics necessaris per acollir el creixement de població previst, entre els quals, com a mínim, el nombre d'habitatges, el sostre industrial i terciari i el sòl per a equipaments.

3. Els plans territorials parcials han de definir l'esquema de cadascun dels sistemes de proposta a partir dels elements territorials següents:

a) Els sòls destinats a acollir els diferents usos.

b) Les infraestructures bàsiques de transport, de serveis, de telecomunicacions i mediambientals.

c) Els equipaments de nivell comarcal i supracomarcal.

d) Els espais objecte de protecció en funció del seu interès especial i del seu valor de situació.

Article 4.

1. Els plans territorials parcials i sectorials i les actuacions amb incidència territorial han de fomentar les estratègies següents:

a) Potenciar la representativitat del sistema urbà de Barcelona, com a capital de Catalunya.

b) Enfortir el caràcter policèntric de l'àmbit metropolità, consolidant els sistemes urbans de les ciutats intermèdies.

c) Tendir al reequilibri territorial global de Catalunya.

2. Les estratègies a què es refereix l'apartat 1 s'han d'aplicar als sistemes urbans com a àrees territorials articulades al voltant d'un nucli urbà generador de cohesió i d'influència.

3. El desenvolupament del Pla Territorial General mitjançant plans territorials parcials i sectorials s'ha de fer considerant els objectius de preservació del medi ambient següents:

a) Fomentar el desenvolupament sostenible del país.

b) Respectar les terres d'ús agrícola o forestal d'especial interès, ja sigui per la seva extensió, per la seva ubicació o per la seva fertilitat.

c) Incentivir l'ús eficient dels recursos energètics i hidràulics.

d) Salvaguardar els espais naturals d'especial interès.

e) Afavorir el mínim impacte ambiental de les actuacions amb incidència territorial.

Article 5.

1. Els plans territorials parcials i sectorials han de justificar de forma expressa el seu grau d'adequació a les directrius del pla territorial general.

2. Els plans territorials parcials despleguen les determinacions del pla territorial general en els corresponents àmbits d'aplicació, definits a l'article 2.2. No obstant això, en la redacció dels plans territorials parcials s'ha de tenir en compte la seva continuïtat amb el territori de les comarques d'àmbits contigus amb major grau d'interrelació, a més de les altres determinacions especificades en la present Llei.

3. En el supòsit que en la formulació dels plans territorials parcials s'apreciï l'existència de sistemes de proposta situats en dos àmbits d'aplicació dels plans, s'ha de considerar la globalitat del sistema de proposta i definir-ne l'estructura general.

4. El planejament urbanístic ha de justificar de forma expressa la seva coherència amb les determinacions i les propostes dels plans territorials parcials i dels plans sectorials, respectant l'autonomia dels municipis en matèria de planejament, en el marc de les competències d'aquests.

5. En defecte de planejament territorial parcial i sectorial, el planejament urbanístic ha d'aplicar les directrius del Pla Territorial General.

6. Les administracions actuants, d'acord amb les seves respectives competències, duen a terme les actuacions regulades pel Pla Territorial General i pels plans territorials parcials, respectant les determinacions que s'hi estableixen. Cada pla pot definir els instruments idonis per a la seva aplicació. Per executar aquests plans es poden establir fórmules de col·laboració i de cooperació o modalitats de gestió conjunta entre les distintes administracions, per assolir dimensions òptimes en aquestes actuacions.

Article 6.

1. Les comarques de muntanya definides com a tals per la Llei 2/1983, de 9 de març, d'Alta Muntanya, poden ser objecte de directrius estratègiques comunes de planificació. Aquestes directrius han de coordinar la correcció dels dèficits d'infraestructures i d'equipaments d'aquestes comarques, amb la finalitat d'evitar que la població que hi resideixi es vegi obligada a abandonar els seus nuclis de residència.

2. Les comarques especialment afectades per nivells de renda baixa, tendència a la despoblació i problemes d'estancament econòmic poden ser declarades de reactivació pel Govern de la Generalitat i poden ser objecte de mesures especials per afavorir el seu desenvolupament.

3. Pot redactar-se un pla específic dedicat a l'estudi, la proposta i l'execució de mesures que facilitin el desenvolupament de les comarques de reactivació, amb participació de les administracions locals afectades i de l'Administració de la Generalitat. Aquest pla ha de quedar reflectit cada any en els pressupostos de la Generalitat.

Article 7.

1. La planificació hidràulica elaborada per l'Administració de la Generalitat, en el marc de la legislació especial que la regula, ha d'establir determinacions específiques per a l'àmbit territorial de les conques internes de Catalunya.

2. Les determinacions a què es refereix l'apartat 1 han d'incloure, com a mínim:

a) L'inventari dels usos i les demandes existents i l'estudi dels que són previsibles.

b) Els criteris de prioritat i compatibilitat d'usos i l'ordre de preferència dels aprofitaments.

c) L'assignació i la reserva de recursos per als usos i les demandes existents i previsibles.

d) Les infraestructures hidràuliques bàsiques necessàries.

3. Les concessions d'aprofitaments d'aigües s'han d'ajustar a l'ordre de preferència fixat pels plans hidrològics i poden ser condicionades al fet que els ens locals estableixin les fórmules associatives necessàries d'acord amb el que disposa la legislació estatal i la legislació autonòmica en matèria d'aigües.

Article 8.

1. El Pla Territorial General té vigència indefinida.

2. La revisió del Pla Territorial General s'efectua quan, a criteri del Govern de la Generalitat, es produeixen variacions rellevants de les circumstàncies socioeconòmiques, mediambientals o funcionals del país, o també quan ho acordi el Parlament. En qualsevol cas, el pla ha de ser revisat com a mínim cada deu anys.

3. L'inici dels treballs per a la revisió del pla s'ha de determinar per Decret, previ informe de la Comissió de Coordinació de Política Territorial. El Decret ha de definir els objectius de la revisió i el paper dels diferents organismes que hagin d'intervenir-hi.

4. El pla revisat és aprovat pel Parlament mitjançant llei.

Article 9.

1. El Govern de la Generalitat, a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha d'elaborar cada dos anys una memòria que valori el compliment de les directrius del Pla Territorial General, la qual, un cop aprovada per la Comissió de Coordinació de Política Territorial, ha de ser presentada al Parlament, perquè segueixi la tramitació que aquest determini.

2. Els diferents nivells del Pla Territorial General han de ser objecte de seguiment, per analitzar el seu grau de compliment i establir les correccions oportunes.

Article 10.

El Pla Territorial General és públic, i es pot consultar i obtenir informació d'ell a la seu del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a les Delegacions Territorials del Govern de la Generalitat i a les seus dels Consells Comarcals, dels Ajuntaments de les capitals de comarca i dels Ajuntaments dels municipis de més de 5.000 habitants.