Llei 23/1982, de 16 de juny, reguladora del Patrimoni Nacional

Article 1. Naturalesa jurídica del Consell d'Administració del Patrimoni Nacional

El Consell d'Administració del Patrimoni Nacional es configura com una Entitat de Dret públic, amb personalitat jurídica i capacitat d'obrar, orgànicament dependent de la Presidència del Govern i exclosa de l'aplicació de la Llei d'Entitats Estatals Autònomes.

Són les seves finalitats la gestió i administració dels béns i drets del Patrimoni Nacional.

Article 2. Qualificació jurídica dels béns del Patrimoni Nacional

Tenen la qualificació jurídica de béns del Patrimoni Nacional els de titularitat de l'Estat afectats a l'ús i servei del Rei i dels membres de la Família Reial per a l'exercici de l'alta representació que la Constitució i les lleis els atribueixen.

A més, s'integren en el Patrimoni esmentat els drets i càrregues de Patronat sobre les Fundacions i Reials Patronats a què es refereix la present Llei.

Article 3. Usos culturals i protecció mediambiental

1. En la mesura en què sigui compatible amb l'afectació dels béns del Patrimoni Nacional a què es refereix l'article anterior, el Consell d'Administració adoptarà les mesures conducents a l'ús dels mateixos amb finalitats culturals, científiques i docents.

2. El Consell d'Administració vetllarà per la protecció del medi ambient en aquells terrenys que gestioni susceptibles de protecció ecològica.

3. El Govern, a proposta del Consell d'Administració del Patrimoni Nacional, aprovarà un Pla de protecció mediambiental per a cadascun dels béns amb especial valor ecològic i, en particular, per al mont d'El Pardo, el bosc de Riofrío i el bosc de La Herrería.

4. Només per Llei podran desafectar-se terrenys que estiguin inclosos en els plans de protecció mediambiental a què es refereix el número anterior.

Article 4. Relació de béns immobles del Patrimoni Nacional

Integren el Patrimoni Nacional els béns següents:

U. El Palau Reial d'Orient i el Parc del Camp del Moro.

Dos. El Palau Reial d'Aranjuez i la Casita del Labrador, amb els seus jardins i edificis annexos.

Tres. El Palau Reial de San Lorenzo de El Escorial, el Palauet denominat la Casita del Príncipe, amb la seva horta i terrenys de conreu, i l'anomenada «Casita de Arriba», amb les Cases d'Oficis de la Reina i dels Infants.

Quatre. Els Palaus Reials de La Granja i de Riofrío i els seus terrenys annexos.

Cinc. El mont d'El Pardo i el Palau d'El Pardo, amb la Casita del Príncipe. El Palau Reial de la Zarzuela i la finca denominada «La Quinta», amb el seu Palau i edificacions annexes; l'Església de la Nostra Senyora del Carme, el Convent de Crist i els edificis contigus.

Sis. El Palau de l'Almudaina amb els seus jardins, situat a Palma de Mallorca.

Set. Els béns mobles de titularitat estatal, continguts en els palaus reials o dipositats en altres immobles de propietat pública, enunciats en l'inventari que custodia el Consell d'Administració del Patrimoni Nacional.

Vuit. Les donacions fetes a l'Estat a través del Rei i els altres béns i drets que s'afectin a l'ús i servei de la Corona.

Per a la delimitació exacta dels béns enumerats en els sis primers apartats d'aquest article, s'atendrà al perímetre fixat pels corresponents Decrets de declaració de conjunt historicoartístic. En defecte d'això, se seguirà el criteri de preservar la unitat del conjunt monumental.

Als efectes d'aquesta Llei s'entén per «Mont d'El Pardo» la superfície de terreny que, sota aquest nom, apareix descrita en els plànols de l'Institut Geogràfic Nacional.

El Pla de protecció mediambiental del mont d'El Pardo afectarà únicament els terrenys d'aquest mont que tinguin la qualificació de rústics.

Article 5. Reials Patronats integrats al Patrimoni Nacional

Formen part del Patrimoni Nacional els drets de patronat o de govern i administració sobre les Fundacions següents, denominades Reials Patronats:

U. L'Església i Convent de la Encarnación.

Dos. L'Església i Hospital del Buen Suceso.

Tres. El Convent de las Descalzas Reales.

Quatre. La Reial Basílica d'Atocha.

Cinc. L'Església i Col·legi de Santa Isabel.

Sis. L'Església i Col·legi de Loreto, a Madrid, on també radiquen els esmentats en els apartats precedents.

Set. El Monestir de San Lorenzo de El Escorial, situat en dita localitat.

Vuit. El Monestir de Las Huelgas, a Burgos.

Nou. L'Hospital del Rey, situat en dita capital.

Deu. El Convent de Santa Clara, a Tordesillas.

Onze. El Convent de San Pascual, a Aranjuez.

Dotze. El Copatronat del Col·legi de Doncellas Nobles, a Toledo.

Article 6. Règim jurídic dels béns del Patrimoni Nacional

U. Aquesta Llei i el Reglament que es dicti per a la seva execució regulen el règim jurídic dels béns i drets del Patrimoni Nacional. S'aplicarà, amb caràcter supletori, la Llei del Patrimoni de l'Estat.

Dos. Els béns i drets integrats en el Patrimoni Nacional seran inalienables, imprescriptibles i inembargables, gaudiran del mateix règim d'exempcions tributàries que els béns de domini públic de l'Estat, i hauran de ser inscrits en el Registre de la Propietat com de titularitat estatal.

El Consell d'Administració del Patrimoni Nacional podrà sol·licitar del Ministeri d'Hisenda, en relació amb els béns i drets a què es refereixen els dos articles precedents, l'exercici de les prerrogatives de recuperació, investigació i delimitació que corresponen a l'Estat respecte dels béns de domini públic.

Tres. Als béns que tinguin valor o caràcter historicoartístic els serà també aplicable la legislació sobre patrimoni historicoartístic nacional.

Article 7. Contingut dels drets de Patronat sobre les fundacions

U. El contingut dels drets de Patronat a què es refereix l'article cinquè serà el determinat en les seves clàusules fundacionals i, en cas d'insuficiència d'aquestes, comprendrà amb tota amplitud les facultats d'administració de les Fundacions respectives. El Protectorat sobre dites Fundacions correspon al Rei amb les facultats que li atribueixen les disposicions vigents.

Dos. Els béns d'aquestes fundacions, destinats al compliment directe de les seves respectives finalitats, gaudiran de les mateixes exempcions fiscals que els de domini públic de l'Estat i seran imprescriptibles i inembargables, sens perjudici del que estableix la seva legislació específica sobre la seva alienació.

Article 8. Composició i competències del Consell d'Administració

U. El Consell d'Administració del Patrimoni Nacional estarà constituït pel seu President, el Gerent i per un nombre de Vocals no superior a tretze, tots els quals hauran de ser professionals de reconegut prestigi. Al President i al Gerent els serà aplicable el que estableix l'article 2 de la Llei 3/2015, de 30 de març, reguladora de l'exercici de l'Alt Càrrec de l'Administració General de l'Estat, i el seu nomenament s'haurà de realitzar entre funcionaris de carrera de l'Estat, de les Comunitats Autònomes o de les Entitats Locals, pertanyents a cossos classificats en el Subgrup A1.

Dos dels Vocals, com a mínim, hauran de provenir d'institucions museístiques i culturals de reconegut prestigi i projecció internacional. Igualment, en dos dels Vocals, com a mínim, haurà de concórrer la condició d'Alcaldes d'Ajuntaments en el terme municipal dels quals radicin béns immobles històrics del Patrimoni Nacional.

El President, el Gerent i els altres membres del Consell d'Administració seran nomenats per Reial Decret, prèvia deliberació del Consell de Ministres a proposta del President del Govern.

Dos. Correspon al Consell d'Administració:

a) La conservació, defensa i millora dels béns i drets del Patrimoni Nacional.

b) L'exercici dels actes d'administració ordinària necessaris per a l'adequada utilització dels béns.

c) La Prefectura del personal, tant funcionaris com contractats en règim laboral.

d) Dictar les normes necessàries per a l'organització i funcionament de les diverses dependències, així com dirigir-les i inspeccionar-les.

e) Contractar en règim de Dret privat les obres i subministraments que siguin d'interès per al Patrimoni Nacional, prèvies les formalitats que es determinin en el Reglament d'aquesta Llei, així com qualsevol altre contracte que es refereixi a l'aprofitament dels béns d'aquest.

f) La constitució, amb finalitats exclusivament culturals o per al decor d'edificis públics i per un període màxim de dos anys, de dipòsits de béns mobles de valor o caràcter històric o artístic, adoptant les mesures necessàries per a la seva adequada seguretat i conservació. En tot cas, es vetllarà pel manteniment íntegre de les col·leccions.

g) La promoció i el compliment de les finalitats de caràcter científic, cultural i docent a què es refereix l'article tercer.

h) Exercir l'administració dels Reials Patronats a què es refereix l'article cinquè.

i) La formació de l'inventari de béns i drets del Patrimoni Nacional, amb intervenció dels òrgans de l'Administració de l'Estat que es determini reglamentàriament, la seva elevació al Govern i la proposta corresponent al Govern per a la seva rectificació anual.

j) La proposta al Govern d'afectació de béns mobles i immobles a l'ús i servei de la Corona.

k) La proposta al Govern de desafectació de béns mobles i immobles del Patrimoni Nacional, quan aquests hagin deixat de complir les seves finalitats primordials. En cap cas podran desafectar-se els béns mobles o immobles de valor historicoartístic.

l) Acceptar donacions, herències o llegats i, en general, acordar les adquisicions a títol lucratiu de qualsevol classe de béns. L'acceptació d'herències s'entendrà feta a benefici d'inventari.

m) Elaborar i aprovar anualment l'avantprojecte de pressupost del Patrimoni Nacional i remetre'l al Govern per a la seva posterior inclusió en els Pressupostos Generals de l'Estat.

n) L'adopció de les mesures necessàries per a l'ús i gestió dels espais naturals, en execució dels plans de protecció mediambiental a què es refereix l'article 3.

Article 9. Règim econòmic i pressupostari

U. En l'estat lletra A) dels Pressupostos Generals de l'Estat s'inclourà, en la secció corresponent, la dotació en la qual figuraran els crèdits necessaris per atendre el compliment de les obligacions del Patrimoni Nacional.

Dos. Així mateix, excepcionalment, s'aplicaran al Patrimoni Nacional els crèdits pressupostaris que figuren en les seccions corresponents dels diversos Ministeris, quan aquests els destinin a la realització d'activitats pròpies de la seva competència que guardin relació amb béns del Patrimoni Nacional.

Tres. Els fruits, rendes, percepcions o rendiments de qualsevol naturalesa produïts pels béns que integren el Patrimoni Nacional s'ingressaran al Tresor Públic.

Quatre. Per tal d'ordenar la gestió econòmica del Patrimoni Nacional, es formarà per a cada exercici un pressupost d'acord amb el que preveu la Llei General Pressupostària.

Cinc. El pressupost del Patrimoni Nacional s'ajustarà a la normativa pressupostària i comptable dels organismes autònoms de caràcter administratiu.

Sis. El President tindrà la facultat de disposar despeses i ordenar els pagaments corresponents.

Set. La intervenció i fiscalització dels actes de reconeixement i liquidació dels drets i obligacions aniran a càrrec de la Intervenció General de l'Estat per mitjà d'un Interventor Delegat.

Vuit. L'examen i censura dels comptes del Patrimoni Nacional corresponen al Tribunal de Comptes.

Article 10. Personal al servei del Consell d'Administració

El personal al servei del Consell d'Administració del Patrimoni Nacional estarà integrat per funcionaris de les diverses Administracions públiques i per treballadors contractats d'acord amb la legislació laboral.

Els funcionaris que prestin els seus serveis en el Consell d'Administració del Patrimoni Nacional quedaran en la situació administrativa que els correspongui, d'acord amb les normes aplicables al seu Cos de procedència.

Article 11. Règim de visites, cessió de béns i col·laboració

La persona titular de la Presidència del Consell d'Administració de Patrimoni Nacional regularà el règim de visites i exhibició al públic dels béns que integren el Patrimoni Nacional. Els ingressos procedents d'aquestes activitats tenen naturalesa de preus públics, que s'establiran pel Consell d'Administració de Patrimoni Nacional, prèvia autorització del Ministeri d'Hisenda.

Així mateix, l'organisme podrà acordar la cessió o dipòsit temporals de béns mobles de Patrimoni Nacional, en virtut de conveni amb altres institucions públiques o de contractes amb entitats privades, que es regiran pel dret privat.

Per a l'adequada conservació, defensa i millora dels béns i drets del Patrimoni Nacional, i l'ús d'aquests amb finalitats culturals, científiques i docents, s'impulsarà la col·laboració amb entitats privades i particulars.

Article 12. Recursos econòmics del Patrimoni Nacional

Els recursos econòmics de Patrimoni Nacional procediran de les fonts següents:

a. Els béns i valors que constitueixen el seu patrimoni.

b. Els productes i rendes d'aquest patrimoni i els que derivin de la gestió dels béns del Patrimoni Nacional i dels Reials Patronats, que l'organisme destinarà al compliment de les seves finalitats.

c. Les consignacions que tingui assignades en els Pressupostos Generals de l'Estat.

d. Les transferències corrents o de capital que procedeixin de l'Administració General de l'Estat o d'altres administracions i entitats públiques.

e. Les donacions, llegats, patrocinis i altres aportacions d'entitats privades i particulars. Correspondrà al President o Presidenta del Consell d'Administració de Patrimoni Nacional autoritzar l'aplicació d'aquestes aportacions a les despeses corrents de l'organisme, inclosa la corresponent modificació pressupostària que resulti necessària.

f. Qualsevol altre recurs que se l'autoritzi a percebre o se li pugui atribuir d'acord amb les disposicions vigents.

Els recursos especificats en les lletres anteriors, excepte els assenyalats en les lletres c) i d), constituiran els recursos propis de l'organisme.

Seran ingressos de dret privat els que percebi el Consell d'Administració de Patrimoni Nacional per la realització d'activitats i l'explotació dels seus béns, quan no tinguin la naturalesa de preus públics.