Llei 30/2014, de 3 de desembre, de Parcs Nacionals

Article 1. Objecte de la llei

La present llei té per objecte establir el règim jurídic bàsic per assegurar la conservació dels parcs nacionals i de la Xarxa que formen, així com els diferents instruments de coordinació i col·laboració.

Article 2. Deures dels poders públics

Tots els poders públics i, en especial, les administracions públiques, en els seus respectius àmbits competencials, vetllaran per la conservació dels parcs nacionals.

A aquest fi, fomentaran la col·laboració i la participació activa de la societat en l'assoliment dels objectius dels parcs nacionals i del conjunt de la Xarxa, i garantiran l'accés a la informació disponible en aquesta matèria, així com la divulgació de les dades que es considerin d'interès públic.

En particular, promouran la implicació dels titulars de drets privats en els parcs nacionals, així com de la població resident en els seus entorns.

Article 3. Definicions

a) Zona perifèrica de protecció: és l'espai marítim o terrestre exterior, continu i col·lindant a un parc nacional, dotat d'un règim jurídic propi destinat a projectar els valors del parc en el seu entorn i amortir els impactes ecològics o paisatgístics procedents de l'exterior sobre l'interior del parc nacional.

b) Àrea d'influència socioeconòmica d'un parc nacional: territori constituït pels termes municipals que aporten terreny al mateix, així com, excepcionalment, sempre que hi hagi causes objectives que el defineixin, per d'altres directament relacionats, quan així es consideri en les lleis declaratives, en els quals les administracions públiques duran a terme polítiques actives per al seu desenvolupament.

c) Sistema natural: conjunt d'elements i processos, biològics, geològics i climàtics interdependents que, com a resultat de la lliure evolució sobre un territori, caracteritzen la seva ecologia i el seu paisatge fins a definir un escenari propi, reconeixible i singularitzable.

d) Estat de conservació desfavorable: situació d'un parc nacional que dels resultats dels índexs i paràmetres que es recullin en el Pla Director es posi de manifest.

Article 4. Caracterització

Els parcs nacionals són espais naturals, d'alt valor ecològic i cultural, poc transformats per l'explotació o activitat humana que, en raó de la bellesa dels seus paisatges, la representativitat dels seus ecosistemes o la singularitat de la seva flora, de la seva fauna, de la seva geologia o de les seves formacions geomorfològiques, posseeixen uns valors ecològics, estètics, culturals, educatius i científics destacats la conservació dels quals mereix una atenció preferent i es declara d'interès general de l'Estat.

Article 5. Objectius

La declaració d'un parc nacional té per objecte conservar la integritat dels seus valors naturals i els seus paisatges i, subordinat a això, l'ús i gaudi social a totes les persones independentment de les seves característiques individuals (edat, discapacitat, nivell cultural, etc.) així com la promoció de la sensibilització ambiental de la societat, el foment de la investigació científica i el desenvolupament sostenible de les poblacions implicades, en coherència amb el manteniment dels valors culturals, del patrimoni immaterial i de les activitats i usos tradicionals consustancials a l'espai.

Article 6. Requeriments territorials

1. Els requisits que ha de reunir un espai perquè pugui ser declarat parc nacional, són: a) Serà notòriament representatiu quant a tipologia d'espècies i característiques naturals, d'algun o alguns dels sistemes naturals inclosos en l'Annex d'aquesta llei i ha de suposar una aportació addicional de sistemes naturals de manera que s'evidenciï la millora de la mateixa. b) Comptarà amb una proporció rellevant de les espècies i comunitats pròpies del sistema natural que pretengui representar en la Xarxa, així com capacitat territorial i ecològica per garantir que aquestes espècies o comunitats puguin evolucionar de forma natural i mantenir o assolir un estat de conservació favorable. c) Tindrà una superfície contínua, no fragmentada i sense estrangulaments, suficient com per permetre que es mantinguin les seves característiques físiques i biològiques i s'asseguri el funcionament dels processos naturals presents. A aquests efectes, la superfície del parc nacional, excepte en casos degudament justificats, tindrà: almenys 5.000 hectàrees en parcs nacionals terrestres o marítims-terrestres insulars; almenys 20.000 hectàrees en parcs nacionals terrestres o marítims-terrestres peninsulars i en parcs nacionals en aigües marines. d) Estarà ocupat, en una superfície adequada, per formacions naturals, sense aprofitaments de caràcter agrícola, forestal, o hidràulic, ni elements artificials que alterin significativament l'estètica del paisatge o el funcionament dels ecosistemes. e) No podrà contenir activitats extractives o explotacions d'àrids, arenes o minerals, ni instal·lacions dedicades a ús esportiu, industrial o d'oci no integrades en els programes d'ús públic o de visita del parc nacional.

2. En la superfície proposada per incloure's en un parc nacional no pot existir sòl susceptible de transformació urbanística ni sòl urbanitzat.

3. Si es trobessin elements artificials en l'espai proposat com a parc nacional, aquests hauran de guardar vinculació històrica i cultural i estar integrats en el medi natural, excepte casos degudament justificats i que siguin compatibles amb els objectius de conservació del Parc Nacional.

Article 7. Efectes jurídics lligats a la declaració

El règim jurídic de protecció establert en les lleis declaratives tindrà caràcter prevalent davant qualsevol altra normativa sectorial. En particular, la declaració comporta:

1. La utilitat pública o interès social de les actuacions que, per a la consecució dels objectius dels parcs nacionals, hagin d'acometer les administracions públiques, en particular les de caràcter bàsic.

2. La facultat de l'administració competent per a l'exercici dels drets de tempteig i de retracte respecte dels actes o negocis jurídics de caràcter onerós i celebrats inter vivos que comportin la creació, transmissió o modificació del domini o de qualssevol altres drets reals sobre finques rústiques situades a l'interior del parc nacional o enclavades dins del mateix. A aquests efectes: a) El transmitent notificarà fefaentment a l'administració competent el preu i les condicions essencials de la transmissió pretesa. Dins dels tres mesos següents a la notificació, l'administració competent podrà exercir el dret de tempteig obligant-se al pagament del preu convingut en un període no superior a dos exercicis econòmics. b) Quan el propòsit de transmissió no s'hagués notificat de manera fefaent, l'administració competent podrà exercir el dret de retracte en el termini d'un any a partir de la data en què tingui coneixement de la transmissió. c) Els Registradors de la Propietat i Mercantils no inscriuran transmissió o constitució de cap dret sobre els béns referits sense que s'acrediti haver complert els requisits assenyalats en aquest apartat.

3. Les activitats presents i consolidades en el territori dels parcs nacionals en el moment de la seva declaració seran objecte d'estudi per determinar les que resultin incompatibles. En tot cas, es consideren activitats incompatibles les següents: a) La pesca esportiva i recreativa i la caça esportiva i comercial, així com la tala amb fins comercials. b) Els aprofitaments hidroelèctrics, vies de comunicació, xarxes energètiques i altres infraestructures, excepte en circumstàncies excepcionals degudament justificades per raons de protecció ambiental o interès social. c) Les explotacions i extraccions mineres, d'hidrocarburs, àrids i canteres. d) L'aprofitament d'altres recursos excepte els que siguin compatibles amb els objectius del parc. e) El sobrevol a menys de 3.000 metres d'alçada sobre la vertical del terreny, llevat d'autorització expressa o per causa de força major.

4. Els plans hidrològics de conca i les administracions competents en matèria hidràulica asseguraran els recursos hídrics adequats en quantitat i qualitat per al manteniment dels valors i l'assoliment dels objectius dels parcs nacionals.

5. Qualsevol privació en els béns i drets patrimonials, en particular sobre usos i aprofitaments reconeguts a l'interior d'un parc nacional en el moment de la seva declaració, serà objecte d'indemnització als seus titulars.

6. El sòl objecte de la declaració de parc nacional no podrà ser susceptible d'urbanització ni edificació, sense perjudici del que determini el Pla Rector d'Ús i Gestió.

Article 8. Procés de declaració

1. La declaració de parc nacional, basada en l'apreciació de l'interès general de l'Estat en la seva conservació i en la seva aportació a la Xarxa, s'efectuarà per llei de les Corts Generals. La declaració implicarà la inclusió del parc en la Xarxa de Parcs Nacionals d'Espanya. Tindran prioritat les propostes que impliquin la inclusió de sistemes naturals no representats en la Xarxa.

2. La iniciativa per a la declaració d'un parc nacional correspon a la comunitat o comunitats autònomes en les quals es trobi comprès dit espai o al Govern de la Nació. La iniciativa es formalitzarà mitjançant l'aprovació inicial d'una proposta conjunta pel Consell de Ministres i per l'òrgan corresponent de les comunitats autònomes en el territori de les quals es trobi situat el futur parc nacional.

3. La proposta de declaració inclourà: a) Els objectius que es pretenen assolir amb la declaració del parc nacional. b) Els límits geogràfics. c) L'anàlisi científica i tècnica del compliment dels requisits establerts per als parcs nacionals. d) El diagnòstic ecològic de l'estat de conservació dels sistemes naturals inclosos en la proposta. e) El diagnòstic del patrimoni cultural vinculat amb els valors naturals de l'espai. f) L'anàlisi socioeconòmica dels municipis afectats. g) L'avaluació dels efectes de la declaració sobre els usos existents. h) Els estudis ambientals i socioeconòmics que permetin estimar les conseqüències de la declaració. i) La delimitació de la zona perifèrica de protecció. j) La delimitació de l'àrea d'influència socioeconòmica. k) La identificació de les mesures de protecció preventiva. l) L'anàlisi del solapament amb altres figures de protecció. m) El diagnòstic de l'accessibilitat dels espais d'ús públic.

4. Après l'aprovació inicial, la proposta serà sotmesa a tràmit d'informació pública per les respectives comunitats autònomes per un termini mínim de tres mesos.

5. A continuació, seran demanats els informes dels departaments ministerials i de les administracions autonòmiques afectades, així com dels municipis que, si s'escau, aportin territori a la proposta de parc nacional.

6. El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, tenint en compte els informes i consultes, elaborarà una nova proposta que serà sotmesa a aprovació del Consell de Ministres i dels òrgans corresponents de les comunitats autònomes afectades. Per últim serà sotmès a informe del Consell de la Xarxa de Parcs Nacionals.

7. Després dels tràmits anteriors, el Govern elaborarà, aprovarà i remetrà a les Corts Generals el corresponent projecte de llei.

8. En el cas de parcs nacionals declarats sobre aigües marines sota sobirania o jurisdicció nacional, la iniciativa per a la declaració correspon al Govern de la Nació, que la formalitzarà mitjançant l'aprovació inicial de la corresponent proposta, amb informació pública en el Butlletí Oficial de l'Estat per un termini mínim de tres mesos.

Article 9. Règim de protecció preventiva

1. Les mesures de protecció preventiva incloses en la proposta entraran en vigor amb l'adopció de l'acord d'aprovació inicial i es prolongaran fins a l'entrada en vigor de la llei declarativa o, en el seu defecte, per un termini màxim de cinc anys.

2. El règim de protecció preventiva suposarà que no es pugui atorgar cap autorització, llicència o concessió addicional a les preexistents que habiliti per a la modificació de la realitat física o biològica sense informe previ favorable de l'administració ambiental competent. En particular, no es podrà procedir a la classificació com a sòl urbà o susceptible de ser urbanitzat de l'espai inclòs en la proposta.

3. Les administracions públiques disposaran de tres mesos per donar resposta a les sol·licituds presentades, transcorreguts els quals es consideraran desestimades.

Article 10. Contingut de la declaració

La llei de declaració d'un espai com a parc nacional haurà de contenir almenys: a) La denominació del parc. b) Els objectius bàsics que ha de complir el parc. c) El seu àmbit territorial, amb descripció dels seus límits geogràfics. d) Una descripció dels sistemes naturals, les espècies singulars i endèmiques, els paisatges i, en general, els valors que motiven la declaració. e) Les prohibicions i limitacions de tots aquells usos i activitats que alterin o posin en perill la consecució dels objectius del parc, sense perjudici de les indemnitzacions que en puguin derivar-se, així com el termini per a la seva supressió, si s'escau. f) El règim sancionador específic d'aplicació. g) L'àmbit territorial de la seva zona perifèrica de protecció amb descripció dels seus límits geogràfics i el règim jurídic aplicable. h) L'àrea d'influència socioeconòmica.

Article 11. Modificació dels límits territorials

1. La modificació dels límits d'un parc nacional es tramitarà conforme al procediment previst per a la declaració o d'acord amb el que s'estableixi específicament en la seva llei declarativa.

2. Excepcionalment, per Acord del Consell de Ministres, a proposta del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient per iniciativa pròpia, o a iniciativa de la comunitat autònoma corresponent, podran incorporar-se a un parc nacional espais terrestres o marins col·lindants al mateix, de similars característiques o els valors dels quals resultin complementaris, quan concorri alguna de les circumstàncies següents: a) Que siguin de titularitat de l'Estat o de les comunitats autònomes. b) Que siguin incorporats al patrimoni públic per al millor compliment dels fins de la present llei. c) Que siguin aportats pels seus propietaris per a l'assoliment d'aquests fins. La proposta serà sotmesa al tràmit d'informació pública per un termini mínim de dos mesos i serà sotmesa a informe del Consell de la Xarxa de Parcs Nacionals.

Article 12. Pèrdua de la condició

1. La pèrdua de la condició de parc nacional s'efectuarà per llei de les Corts Generals, a proposta del Govern de la Nació, prèvia audiència de l'òrgan que determinin les comunitats autònomes afectades, informació pública durant un període de tres mesos, així com informe favorable del Consell de la Xarxa de Parcs Nacionals.

2. La pèrdua de la condició de parc nacional només podrà fonamentar-se en la pèrdua dels requisits exigits o deteriorament greu i irreversible del seu bon estat de conservació sempre que no es pugui restaurar de cap manera l'ecosistema.

3. Después de la pèrdua de condició de parc nacional, continuaran en vigor els instruments de planificació i gestió de l'espai natural fins que l'administració competent procedeixi a la seva substitució, modificació o adequació a la nova situació jurídica de l'espai natural.

Article 13. Declaració de l'estat d'emergència per catàstrofe mediambiental

1. En cas d'una catàstrofe mediambiental, el Ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, per pròpia iniciativa, prèvia consulta a la comunitat o comunitats autònomes en les quals es trobi comprès el parc nacional o a petició de les autoritats competents, podrà declarar l'estat d'emergència en aquest parc nacional, amb la finalitat d'impedir que es produeixin danys irreparables. S'entén que hi ha emergència per catàstrofe mediambiental quan existeixi perill greu i cert per a la integritat i seguretat dels sistemes naturals d'un parc nacional que, per les seves dimensions efectives o previsibles, requereixi una coordinació nacional i exigeixi a més una aportació de mitjans estatals.

2. Els criteris per determinar l'existència d'un greu perill per a la integritat i la seguretat d'un parc nacional, així com els efectes de la declaració de l'estat d'emergència i les principals accions a executar es recolliran en el Pla Director de la Xarxa de Parcs Nacionals.

3. La declaració de l'estat d'emergència per una catàstrofe mediambiental en un parc nacional implicarà, d'acord amb el Pla Director de la Xarxa de Parcs Nacionals: a) La designació, pel President de l'Organisme Autònom Parcs Nacionals, de la persona encarregada de coordinar les tasques de mobilització. b) El manteniment d'un intercanvi d'informació, permanent i continu, entre el parc nacional afectat i l'Organisme Autònom Parcs Nacionals. c) L'obligació de les autoritats competents de mobilitzar els mitjans humans i materials necessaris. d) La redacció d'un informe conjunt de l'administració gestora del parc i de l'Organisme Autònom Parcs Nacionals.

4. Declarada l'estat d'emergència es convocarà, amb caràcter urgent, el Consell de la Xarxa de Parcs Nacionals per ser degudament informat de les circumstàncies que hagin motivat la declaració.

5. La fi de l'estat d'emergència s'acordarà pel Ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient mitjançant resolució motivada.

6. En cada parc nacional s'haurà d'elaborar per l'òrgan gestor un pla d'autoprotecció destinat a prevenir i, si s'escau, fer front als riscos que puguin produir-se. El dit pla haurà de contenir els mecanismes de coordinació amb els plans de protecció civil.

7. El que disposa aquest article no serà d'aplicació als supòsits de catàstrofe mediambiental produïda per un succés de contaminació marina quan afecti les aigües d'un parc nacional marítim, en els quals la declaració d'emergència i les actuacions a executar es regiran per la normativa específica aplicable.

Article 14. Caracterització

La Xarxa de Parcs Nacionals és un sistema integrat pels espais declarats parcs nacionals, el seu marc normatiu bàsic i el sistema de relacions necessari per al seu funcionament.

Article 15. Objectius

Amb l'objectiu primordial de garantir com a llegat per a les generacions futures la conservació d'una mostra representativa dels principals sistemes naturals espanyols assenyalats en l'Annex de la present llei, els objectius específics de la Xarxa de Parcs Nacionals són: a) Formar un sistema complet i representatiu d'aquests sistemes naturals. b) Cooperar en el compliment dels objectius dels parcs nacionals en l'àmbit tècnic, social i patrimonial. c) Assegurar un marc d'actuació homogeni en tots els parcs de la Xarxa que garanteixi la coordinació i col·laboració necessàries. d) Assolir sinergies en les accions promogudes en l'àmbit dels parcs nacionals i la Xarxa per les diferents administracions públiques. e) Contribuir al desenvolupament socioeconòmic de l'entorn dels parcs nacionals. f) Promocionar i reforçar la imatge exterior dels parcs nacionals espanyols. g) Contribuir a la conscienciació ambiental en la societat.

Article 16. Funcions de l'Administració General de l'Estat

1. Per a l'assoliment dels anteriors objectius, competen a l'Administració General de l'Estat les funcions següents: a) Elaborar el Pla Director de la Xarxa de Parcs Nacionals i les seves revisions. b) El disseny bàsic i la posada en marxa, en col·laboració amb les comunitats autònomes, dels programes extraordinaris i actuacions singulars. c) Realitzar el seguiment i l'avaluació general de la Xarxa. d) Elaborar el programa específic d'actuacions comunes i horitzontals de la Xarxa. e) Establir els criteris comuns per mantenir la imatge corporativa. f) Contribuir a la millora del coneixement científic i a la investigació en els parcs nacionals. g) Facilitar la comunicació i l'intercanvi d'experiències. h) Contribuir al coneixement i gaudi per totes les persones dels valors naturals dels parcs nacionals. i) Proposar i impulsar l'aplicació d'instruments de cooperació entre administracions. j) Incentivar activitats econòmiques relacionades amb la divulgació i projecció de la Xarxa. k) Promoure l'increment i consolidació del patrimoni públic en la Xarxa. l) Contribuir activament al desenvolupament sostenible en les àrees d'influència socioeconòmica. m) Representar Espanya en les xarxes internacionals equivalents. n) Coordinar la presència exterior dels parcs nacionals. o) Contribuir a la implicació dels agents socials i a la participació de la societat. p) L'exercici d'aquelles altres competències que tingui atribuïdes.

2. Cada tres anys el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient elaborarà un informe de situació de la Xarxa de Parcs Nacionals que, previ informe del Consell de la Xarxa, s'elevarà al Senat i es farà públic. El dit informe anirà acompanyat d'un annex amb la situació en cada un dels parcs nacionals elaborat per la seva administració gestora.

Article 17. Imatge corporativa i identitat gràfica de la Xarxa

El Govern, per reial decret, i previ informe del Consell de la Xarxa de Parcs Nacionals, establirà la imatge corporativa i la identitat gràfica de la Xarxa, inclosos els mitjans materials i el vestuari del personal. El seu ús serà obligatori per als professionals de la Xarxa que desenvolupin tasques en contacte amb el públic.

La senyalèctica informativa dels parcs nacionals tindrà caràcter únic, obligatori, exclusiu i serà accessible. En particular, la declaració d'un espai com a parc nacional suposarà la retirada de la senyalització referida al règim cinegètic que prèviament a la declaració del parc nacional pogués existir.

Article 18. Instruments de planificació

Són instruments de planificació, el Pla Director de la Xarxa de Parcs Nacionals i els plans rectors d'ús i gestió, referits en el present títol, així com els que, en el seu àmbit de competència, acordin les comunitats autònomes de caràcter sectorial per als àmbits d'activitat que necessitin una formulació més detallada de la contemplada en el Pla Rector d'Ús i Gestió.

Article 19. El Pla Director de la Xarxa de Parcs Nacionals

1. El Pla Director de la Xarxa de Parcs Nacionals és el més elevat instrument de planificació i ordenació d'aquests espais de caràcter bàsic i inclourà, almenys: a) Els objectius estratègics dels parcs nacionals en matèria de conservació, ús públic, investigació, seguiment, formació i sensibilització. b) Els objectius a assolir en matèria de cooperació i col·laboració tant en l'àmbit nacional com internacional. c) Les actuacions necessàries per mantenir, promoure i impulsar la imatge corporativa i la coherència interna dels parcs nacionals. d) Les directrius bàsiques per a la planificació, conservació i coordinació. e) El programa d'actuacions comunes de la Xarxa i els procediments per al seu seguiment continu i avaluació. f) Els criteris per a la selecció dels projectes d'interès general. g) Els criteris per a la determinació del nivell de conservació i gestió bàsics que ha de mantenir en el temps cada un dels parcs nacionals. h) Els criteris per determinar l'existència d'un greu perill per a la integritat i la seguretat d'un parc nacional.

2. El Pla Director tindrà el caràcter de directrius d'acord amb la legislació de protecció del medi natural i una vigència màxima de deu anys. Anualment el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient incorporarà, en la memòria de la Xarxa, un informe sobre el seu compliment.

3. El Pla Director de la Xarxa de Parcs Nacionals serà elaborat pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i aprovat per reial decret, previ informe del Consell de la Xarxa. Per a la seva elaboració i revisió se seguirà un procediment de participació pública.

Article 20. Els Plans Rectors d'Ús i Gestió

1. En cada un dels parcs nacionals s'elaborarà i aprovarà, amb caràcter específic, per l'òrgan de l'administració competent en la planificació i gestió d'aquests espais, un Pla Rector d'Ús i Gestió que serà el seu instrument de planificació ordinària. En aquests plans, que seran periòdicament revisats, es fixaran les normes generals d'ús i gestió del parc.

2. Les administracions competents en matèria urbanística informaran preceptivament els dits plans abans de la seva aprovació o revisió.

3. En el cas de parcs supraautonòmics el Pla Rector d'Ús i Gestió, abans de ser aprovat per cada una de les comunitats autònomes, haurà de comptar amb informe preceptiu de la Comissió de Coordinació corresponent.

4. Els plans rectors prevaldran sobre el planejament urbanístic. Quan les seves determinacions siguin incompatibles amb la normativa urbanística en vigor, aquesta es revisarà d'ofici pels òrgans competents.

5. Els Plans Rectors d'Ús i Gestió s'ajustaran al Pla Director de la Xarxa de Parcs Nacionals i contindran, almenys: a) Les normes, objectius, línies d'actuació i criteris generals d'ús i ordenació del parc. b) La zonificació del parc. c) La determinació i programació de les actuacions precises per a la consecució dels objectius del parc. d) L'estimació econòmica de les inversions corresponents. e) La relació de les activitats classificades en incompatibles o compatibles amb la seva conservació i gestió. f) Els criteris per a la supressió de les formacions vegetals exòtiques presents. g) Les mesures d'integració i coordinació amb les actuacions que puguin desenvolupar-se a l'interior del parc per altres administracions públiques. h) Les mesures de prevenció davant activitats incompatibles.

6. Els Plans Rectors d'Ús i Gestió també podran contenir: a) L'escenari de dotacions, personal, mitjans materials i elements instrumentals associats a la gestió del parc nacional. b) El programa d'activitats econòmiques a posar en marxa, si s'escau, per la iniciativa privada. c) Les mesures per assegurar la compatibilitat de l'activitat tradicional i el desenvolupament econòmic de l'entorn amb la conservació del parc nacional.

7. El procediment d'elaboració dels Plans Rectors d'Ús i Gestió inclourà necessàriament tràmits d'audiència als interessats, informació pública i consulta a les administracions públiques afectades, així com els informes previs del Consell de la Xarxa de Parcs Nacionals i del Patronat.

8. Per als parcs nacionals declarats en aigües marines sota sobirania o jurisdicció nacional, el règim de protecció dels recursos pesquers es regularà en el marc dels corresponents Plans Rectors d'Ús i Gestió, aprovats pel Govern de la Nació amb participació de l'administració pesquera.

9. Els Plans Rectors d'Ús i Gestió es desenvoluparan a través dels plans anuals de treballs i inversions i altres instruments de planificació i gestió previstos en la legislació autonòmica.

10. Tot projecte d'obra, treball o aprofitament que no figuri en el Pla Rector d'Ús i Gestió i que es consideri necessari dur a terme en un parc nacional, haurà de ser degudament justificat i autoritzat per l'òrgan corresponent de gestió, previ informe del Patronat.

11. Els Plans Rectors d'Ús i Gestió tindran una vigència mínima de deu anys.

Article 21. La gestió dels parcs nacionals

1. La gestió i organització dels parcs nacionals correspon directament a les comunitats autònomes en els territoris de les quals estiguin situats, inclosos els marítims-terrestres quan existeixi continuïtat ecològica de l'ecosistema terrestre amb el marí, el que haurà d'estar avalat per la millor evidència científica existent i estar reconegut expressament en la llei declarativa.

2. Correspon a l'Administració General de l'Estat la gestió dels parcs nacionals declarats sobre aigües marines sota sobirania o jurisdicció nacional.

3. En els casos en què un parc nacional s'estengui pel territori de dues o més comunitats autònomes, el Govern de la Nació i els òrgans de govern d'aquestes comunitats podran subscriure acords per establir fórmules complementàries de gestió i administració.

4. En el cas de parcs nacionals sobre territoris fronterers, col·lindants amb altres espais protegits de tercers països, correspon a l'Administració General de l'Estat la coordinació general de l'activitat comuna que pugui desenvolupar-se i del règim internacional que pugui establir-se, així com la representació institucional exterior del parc nacional.

Article 22. Intervenció en cas de conservació desfavorable

1. Quan, d'acord amb la informació disponible, l'Administració General de l'Estat tingués dades fonamentades que el parc nacional es troba en un estat de conservació desfavorable i els mecanismes de coordinació no resultessin eficaços per garantir la seva conservació, aquesta podrà, amb caràcter excepcional i amb la finalitat d'evitar danys irreparables en els sistemes naturals, adoptar, de manera concreta, singular i puntual, prèvia audiència de la comunitat autònoma o de les comunitats autònomes afectades, aquelles mesures i accions indispensables per assegurar el compliment dels objectius de la present llei. La intervenció de l'Administració General de l'Estat tindrà lloc previ requeriment formal a la comunitat autònoma corresponent perquè, en el termini de 6 mesos, adopti les mesures i accions pertinents.

2. Adoptades les mesures i accions, es convocarà, amb caràcter urgent, el Consell de la Xarxa de Parcs Nacionals per ser degudament informat.

3. El Pla Director de la Xarxa de Parcs Nacionals establirà els requisits necessaris que han de concórrer, amb caràcter de mínims, per determinar un estat de conservació desfavorable.

Article 23. La gestió de la Xarxa de Parcs Nacionals

1. Correspon a l'Administració General de l'Estat la gestió de la Xarxa de Parcs Nacionals, assegurant-se, en el marc del Comitè de Col·laboració i Coordinació i del Consell de la Xarxa de Parcs Nacionals, la deguda coherència de les activitats entre els parcs nacionals i el marc general de la Xarxa.

2. Per al desenvolupament de les seves actuacions, la Xarxa de Parcs Nacionals contemplarà una programació plurianual de les mateixes que, en particular, tindrà en compte les orientacions i directrius contemplades en el Pla Director.

3. Les administracions gestores dels parcs nacionals hauran d'aportar a l'Organisme Autònom Parcs Nacionals la informació que aquest necessiti de forma contínua, especialment per a l'elaboració de la memòria anual, els informes triennals de situació de la Xarxa, i la que sigui necessària per a les sessions del Consell de la Xarxa.

Article 24. Els Patronats

1. Per vetllar pel compliment de les normes establertes en interès dels parcs nacionals i com a òrgan de participació de la societat en els mateixos, es constituirà, de forma independent a qualsevol altre òrgan de participació que pugui existir, un Patronat per a cada un d'ells, en el qual estaran representades les administracions públiques implicades, inclosos els ens locals afectats, els agents socials de la zona, els agents que desenvolupin activitats econòmiques en el si del parc nacional, els propietaris públics i privats de terrenys inclosos en el parc i les institucions, associacions i organitzacions relacionades amb el parc. El nombre de representants designats per l'Administració General de l'Estat i per les comunitats autònomes serà paritari.

2. Els Patronats dels parcs nacionals estaran adscrits, als efectes administratius, a la comunitat autònoma on estigui situat el parc nacional.

3. La composició de cada Patronat, el seu règim de funcionament i el nomenament del seu President seran competència de l'administració a la qual estigui adscrit. El Director-Conservador del parc formarà part del Patronat.

4. Independentment d'altres funcions que li puguin ser atribuïdes per les administracions de les quals depenguin, són funcions dels Patronats: a) Conèixer les normes que afectin el parc nacional i vetllar activament pel seu compliment. b) Promoure, impulsar i realitzar les actuacions que consideri oportunes a favor de l'espai protegit. c) Informar el Pla Rector d'Ús i Gestió i les seves modificacions. d) Informar la programació anual d'activitats. e) Informar el pressupost anual del parc nacional. f) Aprovar la memòria anual d'activitats i resultats. g) Informar els projectes i propostes d'obres i treballs no continguts en els plans de treball. h) Informar les sol·licituds presentades a les convocatòries de subvencions. i) Informar els projectes que es prevegi que puguin tenir impacte significatiu en el parc. j) Informar possibles modificacions del parc nacional. k) Proposar normes i actuacions per a la defensa dels valors del parc. l) Establir el seu propi reglament de règim interior.

Article 25. El Comitè de Col·laboració i Coordinació de Parcs Nacionals

1. En l'àmbit de l'Administració General de l'Estat, i amb l'objecte d'aprofundir en els mecanismes de col·laboració i coordinació, estudiar possibles efectes comuns, conciliar la posada en marxa de programes i actuacions en els parcs nacionals, intercanviar informació i experiències, i facilitar la difusió del coneixement dels parcs nacionals, es constituirà el Comitè de Col·laboració i Coordinació de Parcs Nacionals.

2. La seva composició, funcions i règim de funcionament seran objecte de desenvolupament reglamentari. En tot cas, el Comitè de Col·laboració i Coordinació de Parcs Nacionals estarà presidit pel Director de l'Organisme Autònom Parcs Nacionals, i formaran part del mateix els responsables de cada parc nacional designats per cada comunitat autònoma.

Article 26. Les Comissions de Coordinació

1. En cada un dels parcs nacionals supraautonòmics es constituirà una Comissió de Coordinació amb l'objecte d'integrar l'activitat de gestió de cada una de les comunitats autònomes de la manera que resulti més adequada. L'Administració General de l'Estat, en el marc d'aquesta Comissió, coordinarà les actuacions i decisions a fi d'assegurar la responsabilitat compartida de les administracions implicades i la coherència del conjunt.

2. La composició de les Comissions de Coordinació serà paritària existint tants representants de l'Administració General de l'Estat, designats pel Ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, com de les administracions públiques amb competència en la gestió dels parcs nacionals. A aquests efectes, cada comunitat autònoma nomenarà un màxim de dos representants per cada Comissió de Coordinació.

3. El President de la Comissió de Coordinació serà designat pel Ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient d'entre els representants de l'Administració General de l'Estat, actuant com a Secretari un dels representants de les administracions autonòmiques.

4. La Comissió de Coordinació, que es reunirà almenys dues vegades a l'any de forma ordinària o sempre que ho sol·liciti alguna de les parts, quedarà vàlidament constituïda en el moment en què les administracions implicades designin els seus representants i s'hagi produït la primera reunió a iniciativa de l'Administració General de l'Estat.

5. Corresponen a la Comissió de Coordinació les funcions següents: a) Vetllar per l'assoliment dels objectius bàsics dels parcs nacionals, en particular la conservació dels seus valors naturals. b) Analitzar els documents d'abast general de cada una de les administracions. c) Proposar a les administracions públiques competents els convenis de col·laboració que s'estimin necessaris. d) Actuar com a comissió de seguiment en cas de convenis de col·laboració. e) Coordinar el correcte ús dels seus signes externs identificatius. f) Conèixer, informar i analitzar els programes de desenvolupament sostenible. g) Conèixer i informar el contingut de la memòria anual d'activitats. h) Conèixer i coordinar el règim de col·laboració i suport amb titulars i propietaris. i) Informar les propostes de modificació dels límits del parc nacional. j) La coordinació de totes les actuacions acordades entre les administracions públiques.

Article 27. El Consell de la Xarxa de Parcs Nacionals

1. El Consell de la Xarxa és un òrgan col·legiat de caràcter consultiu, adscrit al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

2. El President del Consell de la Xarxa de Parcs Nacionals serà el Ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. La composició i el funcionament d'aquest òrgan es determinarà reglamentàriament, prèvia consulta a les comunitats autònomes implicades.

3. Formaran part del Consell de la Xarxa, l'Administració General de l'Estat, les comunitats autònomes en el territori de les quals estiguin situats els parcs nacionals, una representació dels municipis inclosos en les àrees d'influència socioeconòmica, els presidents dels Patronats, representants del Comitè Científic, una representació de les associacions sense ànim de lucre amb àmbit d'actuació estatal els fins de les quals estiguin vinculats a la protecció del medi ambient i de les organitzacions agràries, pesqueres, empresarials i sindicals, així com una representació de les associacions de propietaris de terrenys inclosos en els parcs nacionals.

4. Correspon al Consell de la Xarxa informar sobre: a) La proposta de declaració de nous parcs nacionals o de modificació dels ja existents. b) La proposta de revocació de la declaració d'un parc nacional. c) El Pla Director de la Xarxa de Parcs Nacionals i les seves revisions. d) Els projectes de disposicions que afectin de forma directa els parcs nacionals. e) La normativa de caràcter general aplicable als parcs nacionals. f) Els criteris de distribució dels recursos financers. g) La memòria anual de la Xarxa de Parcs Nacionals. h) Els informes triennals de situació de la Xarxa que el Ministeri ha d'elevar al Senat. i) La proposta de sol·licitud de distincions internacionals per als parcs. j) Els Plans Rectors d'Ús i Gestió dels diferents parcs nacionals. k) Qualsevol altra qüestió d'interès general per a la Xarxa.

Article 28. El Comitè Científic de parcs nacionals

1. Com a òrgan científic de caràcter assessor es crea el Comitè Científic de parcs nacionals, adscrit a l'Organisme Autònom Parcs Nacionals.

2. La funció genèrica del Comitè serà la d'assessorar científicament sobre qualsevol qüestió que li sigui plantejada des de la Direcció de l'Organisme Autònom Parcs Nacionals, a iniciativa d'aquesta o a petició de les administracions gestores dels parcs nacionals i específicament li corresponen: a) Assessorar en l'elaboració del Programa d'Investigació de la Xarxa de Parcs Nacionals. b) Participar en els processos d'avaluació, selecció i seguiment dels projectes subvencionats. c) Elaborar informe previ a la determinació de l'estat de conservació desfavorable de qualsevol dels parcs nacionals. d) Informar sobre els sistemes d'indicadors aplicables a la Xarxa per determinar el seu estat de conservació.

3. La composició i funcionament del Comitè Científic s'establirà mitjançant ordre ministerial. En tot cas formarà part del mateix el Director de l'Organisme Autònom Parcs Nacionals, que actuarà com a President, i un conjunt de vocals de la comunitat científica amb una reconeguda trajectòria professional.

Article 29. Instruments de cooperació

1. Les administracions públiques, per garantir l'aplicació d'aquesta llei, ajustaran les seves actuacions als principis d'informació mútua, cooperació i col·laboració. En particular, hauran de prestar-se la deguda assistència per assegurar l'eficàcia i la coherència de les seves actuacions. A tal fi les administracions establiran, de comú acord, els instruments de cooperació i col·laboració que estimin necessaris per assegurar l'assoliment dels seus objectius.

2. Amb caràcter general, la col·laboració entre les administracions s'explicitarà a través de convenis de col·laboració subscrits a l'efecte, per executar les actuacions singulars que entre les parts s'acordin.

3. L'Organisme Autònom Parcs Nacionals, en tant que titular de finques incloses en l'àmbit del parc nacional, i l'administració gestora del mateix podran subscriure els convenis de col·laboració que estimin convenients amb la finalitat d'assegurar la gestió integrada en tot el parc nacional.

Article 30. Cooperació financera

1. L'Administració General de l'Estat establirà els mecanismes precisos per a l'execució i finançament de les funcions establertes en l'article 16 i especialment de les accions singulars, puntuals i extraordinàries que es determinin, així com, en col·laboració amb les comunitats autònomes, dels programes d'actuacions comunes i horitzontals de la Xarxa.

2. L'Administració General de l'Estat i les comunitats autònomes podran acordar instruments de cooperació financera, en els termes de suport que mútuament considerin en l'àmbit de les seves respectives competències.

3. Podran acordar, igualment, la posada en marxa de programes multilaterals d'actuació en els quals, respectant en tot cas el principi de voluntarietat, l'Administració General de l'Estat assumeixi el finançament i execució de les actuacions singulars i extraordinàries que de comú acord s'identifiquin.

4. L'Administració General de l'Estat, mitjançant l'Organisme Autònom Parcs Nacionals, impulsarà la col·laboració públic-privat que permeti la incorporació de recursos financers addicionals per a la gestió de la Xarxa de Parcs Nacionals procedents de la iniciativa privada i del sector empresarial.

Article 31. Àrees d'influència socioeconòmica

1. En cada parc nacional, les lleis declaratives contemplaran l'establiment de la corresponent àrea d'influència socioeconòmica en la qual les administracions públiques duran a terme polítiques actives per al seu desenvolupament. L'àrea estarà constituïda pels termes municipals que aporten territori al parc nacional i, excepcionalment, per d'altres directament relacionats.

2. En particular, en els parcs nacionals marins o marítims-terrestres, l'àrea d'influència socioeconòmica podrà incloure igualment aquells municipis que, sense aportar territori al parc, siguin adjacents al mateix en funció de la seva situació geogràfica.

3. En tot cas, les administracions públiques, en l'aplicació dels règims de suport a les àrees d'influència socioeconòmica, tindran en especial consideració, tant qualitativa com quantitativament, els municipis que aporten terrenys als parcs nacionals.

4. L'establiment d'una àrea d'influència socioeconòmica comporta una atenció singular de les administracions públiques per assegurar la integració del parc nacional amb la mateixa, així com per potenciar les activitats econòmiques sostenibles lligades a la dinamització de l'entorn del parc nacional.

Article 32. Accions per al desenvolupament territorial sostenible

1. Amb la finalitat de promoure el seu desenvolupament, les administracions públiques, dins del seu àmbit competencial i d'acord amb les disponibilitats pressupostàries podran concedir ajudes tècniques, econòmiques i financeres en les àrees d'influència socioeconòmica dels parcs nacionals.

2. En els programes de subvencions realitzats per les administracions públiques podrà donar-se prioritat a les actuacions mediambientals de recuperació d'àrees degradades.

3. Igualment, les administracions públiques podran establir de forma coordinada plans de desenvolupament sostenible per a les àrees d'influència dels parcs nacionals, podent constituir per a això els corresponents consorcis i subscriure convenis de col·laboració.

4. De forma particularitzada, l'Administració General de l'Estat, en l'àmbit de les seves competències, podrà posar en marxa programes pilot que contemplin actuacions puntuals singulars per a l'activació econòmica sostenible.

5. L'Administració General de l'Estat, en cooperació amb les comunitats autònomes, podrà posar en funcionament programes d'actuacions que contribueixin a minimitzar els impactes negatius en els parcs nacionals.

6. L'Administració General de l'Estat desenvoluparà un mecanisme d'avaluació dels resultats obtinguts de les accions que financi amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat.

Article 33. Integració d'usos i activitats locals

1. Els usos i costums tradicionals practicats de forma històrica pels propietaris, usuaris i residents locals en l'entorn dels parcs nacionals, reconeguts com a necessaris per a la gestió o compatibles amb la mateixa, formen part dels elements modeladors de la configuració del territori que ha estat reconeguda com d'interès general i, en conseqüència, són essencials per a l'assoliment dels objectius dels parcs nacionals.

2. Les administracions públiques desenvoluparan programes específics per a la preservació d'aquestes activitats tradicionals i incorporaran el manteniment d'aquestes activitats essencials a l'activitat ordinària del parc nacional.

3. Es potenciarà el desenvolupament de la marca «Parcs Nacionals d'Espanya» com un identificador comú de qualitat per a les produccions d'aquests espais, on agrupar i integrar les produccions dels parcs nacionals que voluntàriament ho sol·licitin i que compleixin les normes reguladores.

4. Dins dels programes de suport en les àrees d'influència socioeconòmica es prestarà especial atenció a la creació d'ocupació, a l'estabilitat laboral i social en el desenvolupament d'aquestes activitats tradicionals.

Article 34. Presència internacional

1. Els parcs nacionals espanyols contribueixen a la conservació dels recursos naturals a nivell mundial i han de integrar-se i ser part activa en els escenaris internacionals. L'Administració General de l'Estat assegurarà una presència internacional efectiva dels parcs nacionals en l'exterior. A tal efecte, es desenvoluparan les actuacions següents: a) S'establiran instruments per a la col·laboració, la cooperació, l'intercanvi d'experiències i el desenvolupament de programes conjunts amb altres xarxes similars de l'àmbit internacional. b) S'implementarà un programa de cooperació internacional. c) S'assegurarà la participació en xarxes, organitzacions i institucions internacionals relacionades amb la conservació i l'ús sostenible del medi natural.

2. L'Administració General de l'Estat dirigirà la presència exterior dels parcs nacionals, coordinant l'acció singular de cada un d'ells i actuant com a interlocutor davant les institucions internacionals.

3. En particular, correspon a l'Administració General de l'Estat la difusió i promoció de la imatge, els valors i el model de conservació dels parcs nacionals en l'exterior. A tal efecte desenvoluparà un programa plurianual d'actuacions aprovat pel President de l'Organisme Autònom Parcs Nacionals previ informe del Consell de la Xarxa.

Article 35. Participació pública i implicació social

Els parcs nacionals han de constituir, en la seva forma d'organització i gestió, un referent general de participació pública i implicació social. Les activitats de gestió hauran de prioritzar la integració dels municipis afectats, sectors i col·lectius, i configurar-se com un instrument per a la cohesió territorial de les àrees on estan situats. En particular es prestarà especial atenció a la implicació social, a la participació dels municipis afectats en la presa de decisions i al suport singularitzat a les poblacions locals residents a l'interior dels parcs nacionals.

Article 36. Col·laboració amb els titulars de drets

1. Les administracions públiques potenciaran la participació dels propietaris i altres titulars de drets sobre terrenys situats a l'interior del parc nacional en la seva conservació. Per a això, el Pla Rector d'Ús i Gestió del parc nacional establirà les mesures que garanteixin la compatibilitat de les activitats que es realitzin en el parc nacional amb els objectius de conservació. A tal efecte, podran subscriure convenis, acords, contractes territorials o qualsevol altre marc de col·laboració susceptible de ser desenvolupat en dret.

2. En particular, els titulars patrimonials tindran capacitat per desenvolupar activitats econòmiques i comercials, en especial, relacionades amb l'ús públic i activitats de turisme rural. Les dites activitats hauran de basar-se en els recursos i valors naturals del parc nacional i contribuiran a la seva conservació.

3. Es promourà igualment una deguda presència institucional dels propietaris i titulars de drets a l'interior dels parcs nacionals en els actes, presentacions i activitats pròpies de la projecció dels parcs nacionals davant la societat.

Article 37. Autorització i concessió d'activitats de serveis en un parc nacional

1. Els procediments de concessió i autorització d'activitats de serveis que, conforme als seus instruments de planificació i gestió, es duguin a terme en un parc nacional hauran de respectar els principis de publicitat, objectivitat, imparcialitat i transparència. S'aplicarà a més el principi de concurrència competitiva en els supòsits següents: a) Quan es tracti d'una activitat de serveis que es promogui per l'administració gestora del parc nacional conforme als instruments de planificació i gestió del mateix. b) Quan l'exercici de l'activitat exclogui l'exercici d'altres activitats de tercers.

2. Els criteris en els quals es basarà la concessió i autorització per a la realització d'activitats de serveis estaran directament vinculats a la protecció del medi ambient.

3. La durada d'aquestes autoritzacions i concessions serà limitada i proporcionada atenent a les característiques de la prestació del servei i no donarà lloc a renovació automàtica.

Article 38. Accés a la informació

1. En matèria d'accés a la informació relativa als parcs nacionals, serà d'aplicació el règim previst en la llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient.

2. En l'elaboració dels instruments de planificació dels parcs nacionals, s'assegurarà la transparència, la participació pública, l'accessibilitat i les decisions s'adoptaran a partir de diferents alternatives adequadament valorades, tenint en compte els objectius d'aquesta llei.

Article 39. Acció pública

Serà pública l'acció per exigir davant els òrgans administratius i els tribunals de justícia l'estricta observança dels preceptes relatius als parcs nacionals existents en aquesta llei, en les lleis declaratives dels parcs nacionals i en les disposicions que es dictin per al seu desenvolupament i aplicació.

Article 40. Règim d'infraccions i sancions

El règim sancionador aplicable als parcs nacionals serà el establert en la legislació sobre protecció del medi natural. A més, les lleis declaratives dels parcs nacionals establiran un règim sancionador específic.

En tot cas el règim supletòriament sancionador de la legislació d'espais naturals protegits serà aplicable a les infraccions i sancions respecte a les conductes que tinguin lloc o afectin a un parc nacional concret, encara que no estiguin tipificades en la corresponent llei declarativa.