Text legal · Traducció no oficial
Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya
Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.
- Identificador
- Llei 4/2003
- Àmbit
- Catalunya
- Estat
- Vigent
- Publicació
Resum en català
La Llei 4/2003 ordena les competències de la Generalitat en matèria de seguretat pública i les integra —policia, protecció civil, trànsit, joc i espectacles i seguretat privada— en un sistema general de seguretat propi de Catalunya, amb participació de les administracions locals i de l'Estat. Estableix les autoritats de seguretat, els cossos policials i els òrgans de coordinació i participació ciutadana, i crea nous òrgans com el Consell de Seguretat de Catalunya, la Comissió del Govern per a la Seguretat i la Comissió de Policia de Catalunya. La llei estructura l'administració general i territorial de seguretat, defineix el mapa policial de Catalunya en àrees bàsiques i regions policials, i regula les relacions entre administracions a través de convenis, plans de seguretat i mecanismes d'assistència mútua. Conté també disposicions sobre planificació conjunta, un centre integrat d'atenció a emergències (telèfon 112) i drets de participació, informació i petició dels ciutadans en l'àmbit de la seguretat. S'estructura en cinc capítols (disposicions generals, estructura del sistema, administració general i territorial, relacions entre administracions i relacions amb els ciutadans), seguits de vuit disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i dues disposicions finals. Aquesta és una traducció al català no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Boletín Oficial del Estado.
A qui afecta i abast
La llei s'aplica a les autoritats de seguretat, als cossos policials (Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra i policies locals) i als serveis de seguretat pública de Catalunya, així com als òrgans de coordinació i participació ciutadana en matèria de seguretat. Afecta la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments i, si escau, l'Administració de l'Estat en el marc de les seves competències concurrents en territori català.
Text traduït (no oficial)
Preàmbul
El PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, promulgo la Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya.
Justificació i finalitat La Generalitat de Catalunya, mitjançant l'Estatut de l'any 1979, va recuperar les competències en matèria de seguretat pública. Es restituïa així una capacitat bàsica de l'autogovern ja prevista per l'Estatut de la Segona República i que fou decapitada l'any 1936.
En els darrers vint anys el Parlament de Catalunya, en l'àmbit de les seves competències, ha aprovat lleis sectorials que regulen els diversos àmbits en els quals la Generalitat té competències pròpies: policies locals, Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra, protecció civil i emergències, trànsit, seguretat privada i joc i espectacles.
Paral·lelament a aquest desenvolupament normatiu, el Govern de Catalunya ha anat assumint de forma progressiva responsabilitats pròpies en el camp de la seguretat pública, com la protecció de persones i béns, l'ordre públic i la coordinació de les policies locals, i d'altres de caràcter executiu, com la seguretat privada i, més recentment, el trànsit, alhora que s'ha anat produint el desplegament de substitució del Cos de Mossos d'Esquadra, iniciat l'any 1994, a les comarques catalanes.
En aquest context, i tenint en compte també que l'esmentada normativa inclou ja la regulació dels aspectes relatius a les funcions, organització i estatut del personal dels diversos serveis que actuen en l'àmbit de la seguretat pública, es dóna la conveniència i l'oportunitat d'integrar els sectors esmentats en un sistema coordinat i únic de seguretat pública de Catalunya.
El sistema de seguretat pública de Catalunya es fonamenta en els principis de cooperació, col·laboració, lleialtat institucional i auxili mutu entre les autoritats, administracions i serveis públics amb responsabilitats en l'àmbit de la seguretat, alhora que preveu també els òrgans de coordinació i de participació ciutadana corresponents, la manifestació més elevada dels quals la constitueix el Consell de Seguretat de Catalunya.
El sistema de seguretat pública de Catalunya es dota, finalment, d'un centre integrat i permanent d'atenció i gestió de les emergències en matèria de protecció civil, policia i urgències sanitàries, per mitjà del telèfon unificat 112, d'accés universal i gratuït.
La present Llei incorpora una cultura de la corresponsabilitat, mitjançant la qual la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments, principalment, com a administracions catalanes, desenvolupen espais, com les juntes locals de seguretat i les comissions regionals de seguretat, i instruments de planificació i coordinació, com els convenis de col·laboració i els diferents tipus de plans de seguretat, que han de garantir un sistema de seguretat més eficaç i eficient per a Catalunya, tant en la consecució dels resultats desitjables com en l'ús racional i sostenible dels recursos públics disponibles.
Les autoritats i administracions locals —els alcaldes i ajuntaments— tenen un paper destacat: en la participació, en el disseny i seguiment de les polítiques locals de seguretat i en l'execució de les competències que els són pròpies en aquest àmbit, sobretot per mitjà dels serveis municipals i especialment de les policies locals.
Correspon a la Generalitat garantir la coherència del sistema i del conjunt de polítiques i mecanismes de coordinació que en derivi, assegurant una prestació equivalent per al conjunt del territori i dels ciutadans del país. I en aquests darrers aspectes, sens dubte el Cos de Mossos d'Esquadra té un protagonisme destacat.
L'objectiu i els instruments del sistema consisteixen a dotar Catalunya d'un marc flexible i participatiu en el qual els diversos agents públics i privats, des de les respectives aportacions i responsabilitats, puguin contribuir a l'elaboració i execució de polítiques públiques de seguretat eficaces al servei dels ciutadans.
El foment de la convivència i la cohesió social ha de provenir d'iniciatives i polítiques transversals modernes que, des del respecte als valors de la democràcia i la llibertat, garanteixin la seguretat de les persones i els seus béns.
Catalunya aspira a dotar-se plenament d'un model que transcendeixi la concepció tradicional de la seguretat i l'ordre públic, a favor d'una orientació que es fonamenti en la prevenció, la participació i la implicació dels diferents serveis públics, així com de la societat civil.
L'estructura i el contingut de la Llei El contingut de la present Llei s'estructura en cinc capítols, relatius a les disposicions generals, l'organització del sistema de seguretat de Catalunya, l'Administració territorial de seguretat, les relacions entre les administracions i les relacions amb els ciutadans, als quals segueixen diverses disposicions de caràcter addicional, transitori, derogatori i final.
El capítol I, dedicat a les disposicions generals, defineix l'objecte i l'àmbit d'aplicació de la present Llei i la seva finalitat última, que és l'assegurament dels drets i llibertats dels ciutadans, la preservació de la convivència i el foment de la cohesió social. Amb aquest objectiu final, la Llei dissenya el sistema de seguretat de Catalunya, que s'inspira en els principis de prevenció dels riscos i les amenaces, d'adequació dels serveis de seguretat a la demanda social, de proximitat als ciutadans i descentralització dels serveis públics, d'eficàcia de l'acció pública i d'eficiència en l'assignació de recursos i mitjans, de planificació i avaluació de les actuacions, de proporcionalitat de la intervenció pública, de corresponsabilitat i complementarietat de les autoritats i les administracions, de coordinació i cooperació entre autoritats, administracions i serveis i de transparència i informació als ciutadans. Aquest conjunt de principis, explícitament establerts per la present Llei, permet dotar el sistema de seguretat que es dissenya d'una adequada coherència i eficàcia, i constitueix una pauta apropiada d'orientació general de les actuacions de les diverses administracions i les seves relacions en aquest àmbit.
El capítol II té per objecte la definició de la composició i l'estructura del sistema de seguretat, que s'articula al voltant de les autoritats de la Generalitat i dels ajuntaments, i que està integrat, a més, pels cossos i serveis de seguretat que depenen de tots dos i pels òrgans de coordinació i participació que la present Llei crea i regula. Cal remarcar que la Llei parteix d'una clara delimitació de les competències de les autoritats en matèria de seguretat, condició que reconeix fonamentalment al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública i als alcaldes, en els seus àmbits de competència respectius, i que estructura el sistema de seguretat de Catalunya a partir d'aquesta delimitació.
Cal destacar també, per la seva importància política i per la transcendència social que estan cridats a tenir, els nous òrgans que la present Llei crea: el Consell de Seguretat de Catalunya, màxim òrgan de consulta i representació de les administracions i de la societat catalana; la Comissió del Govern per a la Seguretat, presidida pel president o presidenta de la Generalitat, a la qual s'encarrega la funció d'assegurar la coordinació de les actuacions i de les polítiques de la Generalitat en matèria de seguretat; la Comissió de Policia de Catalunya, que substitueix l'existent fins aleshores Comissió de Coordinació de Policies Locals, amb funcions de gran rellevància per a la cohesió interna i la funcionalitat del model de policia, i les comissions regionals de seguretat, que reuniran els municipis d'una mateixa regió policial amb la finalitat de facilitar l'anàlisi i la proposta conjunta de plans de seguretat supramunicipals adequats a les seves necessitats i recursos.
La present Llei atorga una rellevància especial a les juntes locals de seguretat, de les quals destaca el seu caràcter obligatori en els municipis que comptin amb policia local. Aquest caràcter, juntament amb les funcions que se'ls atribueixen i la presidència única de l'alcalde o la alcaldessa, pretén fer d'aquests òrgans peces clau del sistema de seguretat i del model de policia, convertint-los en una referència necessària per a l'elaboració, planificació i execució en l'àmbit local de les polítiques públiques de seguretat més generals.
Així mateix, la present Llei reconeix el paper que té en l'estructura del sistema de seguretat català l'Escola de Policia de Catalunya, configurada com a entitat autònoma de caràcter administratiu amb funcions de selecció, formació, reciclatge i adaptació del personal que integra el Cos de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra i les policies locals, la qual impulsa els estudis i les investigacions adequats en matèria de seguretat.
Finalment, la present Llei dota el sistema d'un instrument metodològic que ha de contribuir a la seva eficàcia i funcionalitat: el Pla general de seguretat, que ha de contenir el catàleg de les previsions, actuacions i mitjans relatius a tot el que afecti o pugui afectar la convivència i seguretat de les persones i béns, i que ha de convertir-se en referència obligada per a l'elaboració dels plans de seguretat locals, sectorials, estacionals i específics.
El capítol III estructura l'administració general i territorial de seguretat. Una transcendència especial té l'atribució als delegats territorials del Govern, a més de les funcions pròpies, de la condició de delegats del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública pel que fa a la potestat sancionadora en les matèries que són de la seva competència. Així mateix, es creen subdireccions generals, en els mateixos àmbits territorials, per a la coordinació de les funcions, serveis i procediments administratius que són competència del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública. D'altra banda, en aquest mateix capítol s'estructura l'organització territorial del Cos de Mossos d'Esquadra en dos nivells principals: les àrees bàsiques, en primer lloc, que es defineixen com les unitats geogràfiques i de població dotades amb els serveis mínims però suficients per a atendre en una primera instància totes les necessitats de protecció i seguretat de la població de l'àrea, i, en segon lloc, les regions, que es corresponen a les establertes pel Pla territorial general de Catalunya i que constitueixen el nivell adequat per a situar els serveis de suport operacional i logístic de les àrees bàsiques. Amb aquesta estructuració es pretén assegurar de manera suficient la coherència del model de servei amb els principis d'adequació dels recursos a la demanda social i de proximitat als ciutadans, que presideixen el sistema de seguretat de Catalunya.
El capítol IV estableix, en primer lloc, els principis que regulen les relacions amb les administracions que concorren en l'àmbit de la seguretat —lleialtat institucional, informació recíproca, coordinació, col·laboració i cooperació i assistència mútua— amb la finalitat d'assegurar l'eficàcia i l'eficiència de l'acció pública, en interès dels ciutadans. La present Llei estableix després els instruments que han de canalitzar aquestes relacions, entre els quals destaquen de forma especial els convenis entre el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i els ajuntaments i les altres administracions, institucions i entitats, per al desenvolupament i aplicació de polítiques sectorials i altres iniciatives i projectes en matèria de seguretat, en particular els de coordinació entre el Cos de Mossos d'Esquadra i les policies locals i els que tenen per objecte instaurar serveis unificats o de gestió conjunta, com poden ser, especialment, els de recepció de denúncies i altres d'atenció directa als ciutadans.
La present Llei conté diverses disposicions relatives a la col·laboració en matèria d'informació policial; estableix especialment el manteniment d'un sistema unificat d'informacions d'interès policial administrat pel departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i compartit per les policies locals que s'hi adhereixin mitjançant el conveni corresponent. En aquest mateix capítol, la Llei estableix les regles bàsiques per a la coordinació necessària de les policies locals i disposa diversos mecanismes d'assistència mútua entre el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i els municipis i entre la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra i les policies locals. La Llei conté també diverses disposicions sobre planificació conjunta dels serveis i les actuacions en matèria de seguretat, a diversos nivells, com a mètode i com a cultura, i molt especialment com a eina a disposició dels alcaldes per a la direcció i gestió eficaç de les polítiques locals de prevenció i seguretat. I finalment, en aquest capítol, la Llei fixa l'objectiu, que ha de promoure la Generalitat i han de compartir totes les administracions, de crear un servei integrat d'atenció als ciutadans en cas d'emergències, que permeti donar l'avís i posar en alerta els serveis que corresponguin en cada cas per afrontar la situació creada, augmentant d'aquesta manera la seguretat dels ciutadans i l'eficiència en la resposta a les emergències que es produeixen i que afecten la vida, seguretat o salut de les persones.
El capítol V, dedicat a les relacions amb els ciutadans, regula la imprescindible participació ciutadana en el sistema de seguretat, articulant-la per mitjà de la presència de les associacions i entitats ciutadanes en el Consell de Seguretat de Catalunya, i en les juntes locals i les comissions regionals de seguretat. A més, els òrgans que han d'aprovar els diversos plans de seguretat poden igualment fer totes les consultes prèvies que considerin necessàries a les associacions i entitats que representen interessos col·lectius que puguin veure's afectats. La Llei estableix també el dret d'informació que en matèria de seguretat assisteix els ciutadans en una societat madura i democràtica, i especifica, finalment, el canal pel qual poden fer arribar a les autoritats les queixes i peticions que creguin oportunes sobre els serveis de seguretat i l'actuació dels seus agents. Té una rellevància especial la previsió sobre la creació d'un servei específic de recepció i resposta de les queixes i peticions que pugui convertir-se en una via permanent de comunicació entre l'Administració i els ciutadans en un àmbit tan sensible i transcendent per a la vida de les persones com és el de la seguretat.
La present Llei promou, finalment, que el Govern de la Generalitat dediqui una atenció constant a la millora de la comunicació entre els ciutadans i els diversos serveis de seguretat, amb l'objectiu de simplificar-la i facilitar-los l'accés a aquests serveis, especialment en l'àmbit de la informació, la recepció de denúncies, l'atenció d'emergències i la recepció i tramitació de queixes i peticions. A tal efecte ha de promoure l'adaptació dels serveis a l'estat de les tecnologies de la comunicació de cada moment i, si escau, la seva integració i unificació.
Finalment, en les disposicions addicionals se sistematitzen les competències sancionadores de les autoritats en matèria de seguretat ciutadana i s'introdueixen les modificacions i remissions a la legislació vigent que imposa la coherència amb aquesta nova Llei.
CAPÍTOL I. Disposicions generals
Article 1. Objecte i àmbit
1. L'objecte de la present Llei és l'ordenació de les competències de la Generalitat en matèria de seguretat pública, especialment les de policia, i la seva integració amb les de protecció civil, trànsit, joc i espectacles i seguretat privada, en un sistema general de seguretat propi de Catalunya, participat per les altres administracions amb competències en aquesta matèria.
2. Integren el sistema de seguretat pública de Catalunya les autoritats amb competències en la matèria i els serveis dependents de les administracions respectives, així com els òrgans de coordinació i participació ciutadana.
3. El sistema de seguretat pública de Catalunya té per objecte contribuir al desenvolupament de polítiques públiques de prevenció i protecció eficaces en l'assegurament dels drets i llibertats dels ciutadans, la preservació de la convivència i el foment de la cohesió social.
4. El sistema de seguretat pública, entès com un sistema integral, ha de garantir el dret dels ciutadans a una prestació homogènia dels serveis de seguretat a qualsevol part de Catalunya.
Article 2. Principis generals
El sistema general de seguretat pública de Catalunya s'inspira en els principis següents:
a) Prevenció dels riscos i de les amenaces.
b) Adequació del servei públic a la demanda social.
c) Proximitat als ciutadans i descentralització dels serveis públics.
d) Eficàcia de l'acció pública i eficiència en l'assignació de recursos i mitjans.
e) Planificació i avaluació de les actuacions.
f) Proporcionalitat de la intervenció pública.
g) Corresponsabilitat i complementarietat d'autoritats i administracions.
h) Coordinació i cooperació entre autoritats, administracions i serveis.
i) Transparència i informació als ciutadans.
CAPÍTOL II. Estructura del sistema de seguretat de Catalunya
Article 3. Sistema de seguretat de Catalunya
1. El sistema de seguretat de Catalunya està integrat per:
a) Les autoritats de seguretat.
b) Els cossos policials i altres serveis, públics o privats, de seguretat.
c) Els òrgans de coordinació i participació en matèria de seguretat.
2. El Govern, d'acord amb el marc de competències que estableixen la Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la legislació vigent, mitjançant el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, té la funció de protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i de garantir la seguretat ciutadana. A tal efecte, ha de vetllar per la convivència pacífica i la protecció de les persones i els béns, d'acord amb l'ordenament jurídic.
3. La Junta de Seguretat de Catalunya és l'òrgan superior de coordinació entre la Policia de la Generalitat i les forces i cossos de seguretat de l'Estat, d'acord amb l'article 13 de l'Estatut d'Autonomia.
Article 4. Autoritats en matèria de seguretat
1. El Govern és l'òrgan col·legiat superior de Catalunya en matèria de seguretat. El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública és l'autoritat de la Generalitat que dirigeix la política de seguretat de Catalunya, d'acord amb el Govern i sense perjudici de les funcions que corresponen a les autoritats de l'Estat. En l'àmbit local, els alcaldes són també autoritats superiors en matèria de seguretat, en el marc de les seves competències.
2. Tenen així mateix la condició d'autoritats de seguretat els delegats territorials del Govern i les persones titulars d'òrgans del departament amb competències en matèria de seguretat pública o dels ajuntaments que, per atribució legal o per delegació expressa del conseller o consellera o de l'alcalde o la alcaldessa, exerceixin les funcions corresponents en la matèria.
3. Corresponen al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública les funcions següents:
a) Dirigir la política de seguretat del Govern.
b) Ordenar les actuacions necessàries per a mantenir i restablir la seguretat ciutadana, personalment o mitjançant les persones titulars d'òrgans de l'Administració de seguretat del departament amb competències en matèria de seguretat pública, d'acord amb el que disposa la present Llei i la resta de l'ordenament vigent.
c) Exercir el comandament superior de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra.
d) Coordinar les policies locals de Catalunya.
e) Presidir el Consell de Seguretat de Catalunya.
f) Elaborar i sotmetre a l'aprovació del Govern el Pla general de seguretat de Catalunya.
g) Elaborar i sotmetre a l'aprovació del Govern les normes reglamentàries generals de desenvolupament i aplicació de la present Llei.
h) Impulsar i coordinar, en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, les accions necessàries per a assolir les finalitats de la present Llei.
i) Sotmetre a l'aprovació del Govern un informe anual sobre la seguretat a Catalunya que, un cop aprovat per aquest, ha d'elevar-se al Parlament.
j) Exercir la potestat sancionadora, en els termes que li atribueixen la present Llei i la resta de la legislació vigent.
k) Les altres funcions que li assignen la present Llei i la legislació vigent en matèria de seguretat.
4. Corresponen als alcaldes les funcions següents, sense perjudici de les altres funcions que els assigna la legislació local:
a) Dirigir la política de seguretat en el seu municipi, d'acord amb les competències respectives i en el marc de les determinacions del Pla general de seguretat de Catalunya que estableix l'article 15.
b) Presidir la junta local de seguretat, si n'hi ha, i vetllar pel compliment dels seus acords.
c) Ordenar i dirigir les actuacions municipals en matèria de seguretat, d'acord amb l'ordenament vigent.
d) Exercir el comandament superior de la policia local.
e) Impulsar i coordinar, en l'àmbit municipal, les accions necessàries per a assolir les finalitats de la present Llei.
f) Informar el ple de l'ajuntament sobre el pla local de seguretat, aprovat per la junta local de seguretat.
g) Informar anualment el ple de l'ajuntament sobre l'aplicació i incidències del pla local de seguretat.
h) Exercir la potestat sancionadora, en els termes que els atribueix la legislació vigent.
i) La resta de funcions que els assignen la present Llei i la resta de la legislació vigent en matèria de seguretat.
5. Corresponen al titular del departament competent en matèria de seguretat pública i al titular de la direcció general competent en matèria de videovigilància policial el control, la inspecció i la sanció de les infraccions relatives a les videocàmeres policials. > <small>S'afegeix l'apartat 5 per l'art. 221.1 de la Llei 5/2017, de 28 de març. [Ref. BOE-A-2017-7353#a2-33](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-7353)</small>
Article 5. Cossos policials
1. La Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra i les policies dels ajuntaments, amb la denominació de policia local, policia municipal, guàrdia urbana o qualsevol altra denominació tradicional, constitueixen la policia de les institucions pròpies de Catalunya.
2. La policia local de cada municipi ha d'integrar-se en un sol cos i el seu àmbit d'actuació és el del terme municipal corresponent. Només poden actuar fora d'aquest àmbit en situacions d'emergència i en les condicions que estableixin els convenis de col·laboració o els plans de coordinació aprovats pel departament titular de les competències en matèria de seguretat pública.
3. Els cossos de la policia de les institucions pròpies de Catalunya es regeixen, pel que fa a la seva organització, funcions, règim estatutari i funcionament intern, per la legislació específica en la matèria i per la resta de l'ordenament vigent.
4. Les relacions entre els cossos de la policia de les institucions pròpies de Catalunya es regeixen pels principis que inspiren el sistema general de seguretat i, en particular, pels de complementarietat, coordinació, col·laboració, cooperació i auxili mutu, especialment en el si de les juntes locals de seguretat. Els convenis subscrits entre el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i els ajuntaments han d'adaptar i concretar aquests principis a les circumstàncies de cada municipi.
5. El Govern, sobretot per mitjà del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, i els ajuntaments han de promoure, en el si dels òrgans conjunts, la planificació operativa dels seus serveis de seguretat i l'assignació eficient i l'aprofitament conjunt dels recursos, la integració dels sistemes d'informació policial i l'homogeneïtzació dels estàndards organitzatius i operacionals.
6. Mitjançant la Junta de Seguretat de Catalunya es coordina en el nivell superior la Policia de la Generalitat amb els cossos i les forces de seguretat de l'Estat.
Article 6. Consell de Seguretat de Catalunya
1. El Consell de Seguretat de Catalunya és l'òrgan consultiu i de participació superior a Catalunya en matèria de seguretat, sense perjudici de les funcions i competències dels òrgans que la legislació vigent estableix en els sectors de la seguretat pública i la policia, la protecció civil, la seguretat viària i la seguretat privada.
2. El Consell de Seguretat de Catalunya és presidit pel conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública i està compost, en els termes fixats pel seu reglament, per representants de les entitats ciutadanes, de les administracions locals, de la Generalitat i, si així ho acorda l'Estat, de l'Administració de l'Estat i de la judicatura i la fiscalia.
3. El Consell de Seguretat de Catalunya ha de comptar amb la participació, en els termes fixats pel seu reglament, de representants específics de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària, de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius, del Consell Assessor d'Espectacles i Activitats Recreatives, del Consell de Coordinació de la Seguretat Privada i de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància.
4. Les funcions del Consell de Seguretat de Catalunya són:
a) Analitzar, estudiar i avaluar la situació de la seguretat a Catalunya a partir de les dades i estudis que determina l'apartat 5, i emetre un informe anual sobre la seva evolució i els altres informes que consideri convenients.
b) Promoure i proposar mesures generals i iniciatives de millora de la situació de la seguretat a Catalunya, i presentar-les, si escau, als organismes competents.
c) Conèixer i impulsar iniciatives dirigides a la millora dels serveis de les diverses administracions relacionats amb la seguretat pública a Catalunya.
d) Acordar la constitució de comissions d'estudi i de grups de treball, i fixar l'àmbit i els criteris d'actuació.
e) Les altres funcions que li assigni la normativa vigent.
5. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha de prestar al Consell de Seguretat de Catalunya el suport tècnic que necessiti per al compliment de les funcions que té encomanades i, especialment, ha de posar a la seva disposició els resultats de l'Enquesta de seguretat pública de Catalunya i els estudis sobre la matèria que elabora periòdicament.
6. El Govern ha d'aprovar per decret el reglament d'organització i funcionament del Consell de Seguretat de Catalunya.
Article 7. Comissió del Govern per a la Seguretat
1. La Comissió del Govern per a la Seguretat està integrada pel president o presidenta de la Generalitat o, si escau, pel conseller o consellera en cap, que la presideix, i pels consellers dels departaments competents en les matèries de seguretat pública, immigració, justícia, protecció de menors, violència de gènere, serveis socials, sanitat, educació, indústria, comerç, consum, turisme, medi ambient i economia i finances. El president o presidenta de la Comissió del Govern per a la Seguretat pot convocar altres consellers i alts càrrecs del Govern a les sessions, per raó dels assumptes a tractar.
2. La Comissió del Govern per a la Seguretat ha d'assegurar la coordinació de les actuacions dels departaments del Govern que afectin la seguretat i el trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials dels departaments. La Comissió s'ha de reunir per conèixer el Pla general de seguretat de Catalunya que, a proposta del conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, ha d'aprovar el Govern, i ha de fer el seguiment de l'execució i del grau de compliment d'aquest Pla. La Comissió s'ha de reunir, com a mínim, un cop cada trimestre.
3. El president o presidenta de la Comissió del Govern per a la Seguretat ha de convocar-la quan es donin situacions excepcionals de greu risc per a la seguretat pública o d'alteració de la convivència ciutadana, amb la finalitat d'impulsar i coordinar les actuacions que procedeixin.
Article 8. Comissió de Policia de Catalunya
1. La Comissió de Policia de Catalunya és l'òrgan col·legiat consultiu superior en matèria de coordinació entre la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra i les policies locals a Catalunya.
2. La Comissió de Policia de Catalunya s'adscriu al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i està integrada per:
a) El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, que la presideix.
b) Cinc vocals en representació dels ajuntaments.
c) Cinc vocals en representació del Govern.
3. Les funcions de la Comissió de Policia de Catalunya són:
a) Conèixer l'aplicació dels convenis i altres acords subscrits entre el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i els ajuntaments, fer-ne el seguiment, emetre els informes i fer les recomanacions que procedeixin.
b) Conèixer i debatre les qüestions de caràcter organitzatiu i operatiu que afectin la coordinació entre els cossos de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra i de les policies locals de Catalunya, presentar les propostes que procedeixin a les autoritats i les institucions competents en la matèria i informar-les amb caràcter previ a la seva aprovació pel Govern.
c) Emetre un informe preceptiu no vinculant en matèria d'organització i estructura interna a la qual s'han d'ajustar les policies locals, i d'accés, formació i promoció dels seus membres.
d) Promoure iniciatives i estudis per a la millora de la coordinació entre la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra i les Policies Locals, i el foment de l'homogeneïtzació dels mitjans i sistemes i de les activitats formatives.
e) Emetre un informe preceptiu no vinculant sobre les normes relatives a uniformitat i altres elements d'identificació de les Policies Locals que hagin de ser aprovades pel departament titular de les competències en matèria de seguretat pública.
f) La resta de funcions que li atribueixi la legislació vigent.
4. La Comissió de Policia de Catalunya pot crear Subcomissions i Grups de Treball, permanents o ocasionals, per al millor compliment de les seves funcions.
5. L'organització interna i el funcionament de la Comissió de Policia de Catalunya s'han d'establir per Decret del Govern.
Article 9. Les Juntes Locals de Seguretat
1. En els municipis que tinguin policia local ha d'existir una junta local de seguretat, com a òrgan col·legiat de col·laboració i coordinació general dels diversos cossos de policia i altres serveis de seguretat que operen en el seu territori i de participació ciutadana en el sistema de seguretat.
2. La junta local de seguretat està integrada per l'alcalde o la alcaldessa, que la presideix, amb veu i vot, i els vocals permanents següents, també amb veu i vot:
a) El delegat o delegada territorial del Govern, qui pot delegar la seva representació en el subdirector o subdirectora general, d'acord amb l'article 17.2.
b) El regidor o regidora delegat en matèria de seguretat ciutadana.
c) El cap o la cap de la comissaria de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra del municipi o, si no n'hi ha, el cap o la cap de l'àrea bàsica policial o el comandament que designi en els termes fixats per reglament.
d) El cap o la cap de la policia local o el comandament que designi en els termes fixats per reglament.
e) Si així ho acorda l'Administració de l'Estat, són també vocals de les juntes locals de seguretat, en l'àmbit de les seves competències, els caps de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia que tinguin responsabilitats funcionals en el municipi.
3. Quan ho requereixin els assumptes a tractar, han d'assistir també a la reunió de la junta local de seguretat, amb veu però sense vot, representants de la judicatura i de la fiscalia, si així ho acorda l'Administració de l'Estat.
4. Poden també ser invitades a participar en la junta local de seguretat, amb veu però sense vot, les associacions i entitats veïnals i ciutadanes del municipi, en el cas que puguin ser afectades pels assumptes a tractar.
5. Si els assumptes a tractar ho requereixen, el president o presidenta o els vocals poden assistir a les sessions de la junta local de seguretat acompanyats dels tècnics que creguin convenients i, especialment, de les persones responsables dels serveis d'emergències, dels serveis socials, de trànsit i seguretat viària i de joc i espectacles, amb veu però sense vot. Així mateix, poden ser cridats a comparèixer davant la junta les persones responsables dels serveis de seguretat privada que actuïn en el municipi.
6. L'alcalde o la alcaldessa pot delegar excepcionalment la presidència de les sessions de la junta local de seguretat al regidor o regidora de seguretat ciutadana.
7. La junta local de seguretat s'ha de reunir en sessió ordinària, convocada pel president o presidenta, amb caràcter trimestral. Una de les sessions anuals ha de ser plenària i han de ser invitats a la mateixa els vocals no permanents i les persones i entitats a les quals es refereixen els apartats 3 i 4, amb l'objecte de conèixer el pla de seguretat local i debatre la situació general de seguretat en el municipi.
8. Els acords de la junta local de seguretat s'han d'adoptar per unanimitat i tenen caràcter executiu.
Article 10. Funcions de les juntes locals de seguretat
Les juntes locals de seguretat tenen les funcions següents:
a) Analitzar i valorar la situació de la seguretat pública en el municipi i concretar les polítiques de seguretat corresponents en l'àmbit respectiu.
b) Elaborar i aprovar el pla de seguretat local i els plans d'actuació específics que siguin procedents en l'àmbit respectiu, d'acord amb el que disposen els articles 15.2 i 27, i fer-ne el seguiment i avaluació per mitjà d'un informe anual. Els plans i informes s'han d'enviar al ple de l'ajuntament, perquè en tingui informació, i al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, d'acord amb l'article 31.6.
c) Conèixer els plans d'emergències i els plans o mesures de seguretat viària, de seguretat en esdeveniments esportius i de joc i espectacles, i d'altres que incideixin en la situació de seguretat del municipi, i tenir-los en compte en les previsions del pla local de seguretat.
d) Conèixer els serveis de seguretat privada que tenen autorització per a operar en el municipi.
e) Concretar en l'àmbit respectiu els mitjans i procediments establerts de col·laboració, coordinació i cooperació dels cossos i serveis de seguretat que actuen en el municipi, en el marc del conveni existent.
f) Promoure les iniciatives i formular les propostes que siguin convenients als organismes competents per a la millor col·laboració, coordinació i cooperació dels cossos i serveis de seguretat.
g) Desplegar i executar, si escau, les actuacions establertes pel conveni subscrit entre el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i l'ajuntament.
h) La resta de funcions que els encomanin la normativa vigent.
Article 11. Mesa de coordinació operativa
1. Les juntes locals de seguretat han de crear una mesa de coordinació operativa, com a òrgan permanent i estable de coordinació i cooperació dels diversos cossos i serveis de seguretat en el municipi.
2. La mesa de coordinació operativa ha d'estar integrada pels caps de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra i de la policia local que són membres de la junta local de seguretat i, si escau, pels altres comandaments de policia o de seguretat que determini la junta local. Els caps de policia que són membres de la mesa poden ser assistits pels funcionaris i tècnics que siguin necessaris per raó de les actuacions que s'han de dur a terme.
3. La mesa de coordinació operativa té les funcions següents:
a) Executar els acords de la junta local de seguretat, en els termes establerts per la pròpia junta.
b) Assegurar l'intercanvi d'informació entre els cossos i serveis de seguretat que actuen en el municipi, per mitjà dels instruments i procediments establerts per la normativa vigent i el conveni subscrit.
c) Assegurar la coordinació operativa de les actuacions dels diversos cossos i serveis de seguretat en el municipi i la dels recursos en matèria de seguretat presents en el municipi.
d) Elaborar propostes de plans de seguretat i de coordinació de serveis de seguretat, i presentar-les a la junta local perquè, si escau, les aprovi.
e) Elevar a la junta local de seguretat les propostes que cregui convenients als efectes de millorar la col·laboració entre els diversos cossos i serveis de seguretat i la seva eficàcia i eficiència en el municipi.
f) La resta de funcions que li siguin encomanades per la junta local de seguretat i la normativa vigent.
4. En tot cas, les forces i cossos de seguretat han d'actuar sota les ordres immediates dels comandaments orgànics respectius.
Article 12. Comissions regionals de seguretat
1. Els municipis d'una mateixa regió policial s'han d'integrar en una comissió regional de seguretat. Per criteris d'eficiència, pot establir-se per decret una altra agrupació territorial de municipis per a formar una comissió.
2. Componen les comissions regionals de seguretat:
a) El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, que la presideix, o la persona en qui delegui.
b) Els alcaldes dels municipis que la integren, que poden delegar la seva representació en el regidor o regidora competent en matèria de seguretat.
c) El delegat o delegada territorial del Govern, que pot delegar la seva representació en el subdirector o subdirectora general, d'acord amb l'article 17.2.
d) El cap o la cap de la comissaria de la regió policial, o el comandament en qui delegui, en els termes establerts per reglament.
e) El cap o la cap de la comissaria de l'àrea bàsica policial, o el comandament en qui delegui, en els termes establerts per reglament.
f) Els caps de les policies municipals dels ajuntaments, si escau.
3. Si així ho acorda l'Administració de l'Estat, són també vocals, amb veu i vot, en l'àmbit de les seves competències, els caps de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia que tinguin responsabilitats funcionals en el municipi.
4. Si ho requereixen els assumptes a tractar, assisteixen també a les reunions de les comissions regionals de seguretat, amb veu però sense vot, representants de la judicatura i de la fiscalia, si així ho acorda l'Administració de l'Estat.
5. El president o presidenta de la comissió regional de seguretat pot invitar a participar en les sessions, amb veu però sense vot, a representants de les entitats ciutadanes que actuïn en el seu àmbit territorial quan es vegin afectades pels assumptes que s'han de tractar en dites sessions.
6. Si els assumptes a tractar ho requereixen, el president o presidenta o els vocals poden assistir a les sessions de la comissió acompanyats del personal tècnic que creguin convenient, amb veu però sense vot, especialment de les persones responsables d'emergències, de serveis socials, de trànsit i seguretat viària i de joc i espectacles del seu àmbit territorial. Així mateix, el president o presidenta pot requerir la presència davant la comissió de les persones responsables dels serveis de seguretat privada que actuïn en el seu àmbit territorial.
7. Les comissions regionals de seguretat tenen les funcions següents:
a) Analitzar i valorar la situació de la seguretat pública en els municipis que les integren, avaluar les necessitats i els recursos disponibles i participar en la definició de les polítiques de seguretat corresponents en el seu àmbit.
b) Elaborar els plans de seguretat que considerin convenients en el seu àmbit territorial, proposar-los als òrgans decisoris competents i fer-ne el seguiment i avaluació.
c) Elaborar el pla de seguretat regional, que ha de tenir en compte els plans de seguretat locals dels municipis compresos en la regió policial, i les directrius del Pla general de seguretat de Catalunya establert per l'article 15, i sotmetre'l a l'aprovació del conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública.
d) Conèixer els plans d'emergències i els plans o mesures de seguretat viària, de seguretat en esdeveniments esportius, de joc i espectacles i els que incideixin en la situació de seguretat dels municipis que les integren.
e) Promoure les iniciatives i formular les propostes que siguin convenients als organismes competents per a la millora de la seguretat en els municipis que les integren.
f) Elaborar els informes que creguin convenients sobre la seguretat en els municipis del seu àmbit i presentar-los als organismes que procedeixin.
Article 13. Reglamentació de les juntes i de les comissions
El Govern ha d'aprovar per decret la normativa general sobre organització i funcionament de les juntes locals de seguretat i les comissions regionals de seguretat. Aquests òrgans poden aprovar el seu reglament de funcionament intern, atenent les previsions de la present Llei i les normes que la despleguin.
Article 14. Escola de Policia de Catalunya
1. L'Escola de Policia de Catalunya és un organisme autònom de caràcter administratiu adscrit al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública que es regula per la llei que li és pròpia.
2. L'Escola de Policia de Catalunya té com a tasques principals la formació bàsica, de comandaments i d'especialitats dels membres de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra i de les policies locals de Catalunya, i presta suport al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i als ajuntaments en els processos de selecció del personal dels cossos respectius.
3. L'Escola de Policia de Catalunya contribueix a l'estudi, recerca i divulgació de matèries relatives a la policia i la seguretat ciutadana.
Article 15. Pla general de seguretat de Catalunya
1. El Govern, en l'exercici de les seves competències, a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria de seguretat pública i amb el coneixement previ de la Comissió del Govern per a la Seguretat i del Consell de Seguretat de Catalunya, ha d'aprovar el Pla general de seguretat de Catalunya, que ha d'integrar les previsions generals de riscos, actuacions i mitjans, inclosos els de seguretat privada, en matèria de seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i d'altres que afectin la convivència ciutadana i la seguretat de les persones i els béns a Catalunya.
2. Els deures o les prestacions personals o patrimonials dels ciutadans es determinen d'acord amb les disposicions legals d'aplicació.
3. El Pla de seguretat de Catalunya té periodicitat quadriennal, sense perjudici que, per raons d'urgència o de necessitat, hagi de modificar-se abans que hagi transcorregut dit termini.
4. El Pla general de seguretat de Catalunya ha d'establir les directrius i els criteris tècnics per a l'elaboració dels plans locals i regionals de seguretat, a l'efecte d'aconseguir la coordinació i la integració adequades. En l'elaboració del Pla s'han de tenir en compte les recomanacions del Consell de Seguretat de Catalunya.
5. El Pla general de seguretat de Catalunya ha de presentar-se al Parlament. > <small>Es modifica per l'art. 98.1 de la Llei 3/2015, d'11 de març. [Ref. BOE-A-2015-3637](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2015-3637).</small>
CAPÍTOL III. L'Administració General i Territorial de Seguretat
Article 16. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública
1. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, de conformitat amb els objectius generals establerts pel Govern, és l'òrgan responsable de dirigir la política de seguretat de la Generalitat.
2. Corresponen al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública la direcció superior del Cos de Mossos d'Esquadra, la coordinació de les policies locals i la resta de funcions que li atorga la present Llei i l'ordenament jurídic.
Article 17. Estructura territorial del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública
1. Correspon als delegats territorials del Govern, d'acord amb la disposició addicional quarta, la potestat sancionadora en les matèries que són competència del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, de conformitat amb les lleis sectorials que les regulen i sense perjudici de les competències atribuïdes expressament a les altres autoritats en matèria de seguretat.
2. En cada delegació territorial del Govern hi ha una subdirecció general, que ha de complir les funcions que s'estableixen per reglament. La coordinació de les funcions, serveis i procediments administratius que són competència del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública correspon al subdirector o subdirectora general. > Tingui's en compte que l'apartat 2 manté la seva vigència amb rang reglamentari, segons estableix la disposició final 1.1.c) de la Llei 11/2011, de 29 de desembre. [Ref. BOE-A-2012-548](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-548).
3. En tot cas, correspon al conseller o consellera del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública la coordinació superior en l'àmbit de Catalunya de les actuacions en matèria de seguretat que duen a terme els delegats territorials del Govern.
Article 18. Mapa policial de Catalunya
El Govern ha d'aprovar per decret el mapa policial de Catalunya, d'acord amb les disposicions del Pla territorial general de Catalunya. El mapa policial organitza el territori de Catalunya en àrees bàsiques policials i en regions policials, i té en compte les realitats metropolitanes en la seva organització territorial.
Article 19. Àrees bàsiques policials
1. L'àrea bàsica policial és la unitat mínima, geogràfica i poblacional, dotada d'uns serveis bàsics per a l'atenció primària de les demandes de prevenció, seguretat ciutadana, control del trànsit i investigació de primer nivell. El servei bàsic es compon, d'una banda, d'una comissaria principal de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra i de les altres comissaries desconcentrades que requereixin les necessitats i extensió de l'àrea, i, d'una altra, dels cossos de policia local que existeixin en el territori, coordinats per les juntes locals corresponents.
2. El Govern ha de determinar l'àmbit de les àrees bàsiques policials d'acord amb criteris demogràfics i geogràfics i en funció de la demanda social i local de serveis de seguretat. La delimitació de les àrees bàsiques policials s'ha d'adequar als termes dels municipis i, si escau, a la seva organització administrativa, territorial i judicial.
Article 20. Regions policials
1. L'agrupació de diverses àrees bàsiques policials, d'acord amb criteris del Pla territorial general de Catalunya, forma una regió policial. Cada regió policial ha de tenir una comissaria regional, amb seu a la comissaria de l'àrea bàsica policial que determini el Govern, per raons d'eficàcia, d'eficiència, de desconcentració, econòmiques, socials, demogràfiques i històriques.
2. A les comissaries regionals s'han de situar els serveis de suport logístic i les especialitats policials que, per les seves característiques, transcendeixin l'àmbit de les àrees bàsiques policials, i en elles es duu a terme la gestió descentralitzada dels serveis tècnics i administratius centrals.
CAPÍTOL IV. Relacions entre Administracions
Article 21. Principis de relació entre Administracions
Les administracions públiques amb competències sobre seguretat s'han d'atenir, en les seves relacions mútues, als principis següents:
a) Lleialtat institucional i ple respecte a l'exercici de les competències que corresponen a les altres administracions.
b) Informació recíproca, especialment quan sigui necessària per a complir millor les competències de cada administració.
c) Coordinació en l'actuació i en la prestació dels serveis.
d) Col·laboració i cooperació, que inclou l'assistència mútua per a complir millor les competències de cada administració.
Article 22. Informació estadística
El Govern, especialment per mitjà del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, d'acord amb la normativa estadística vigent a Catalunya, ha de promoure:
a) La innovació, el desenvolupament i la consolidació de les activitats estadístiques en matèria de seguretat, amb la finalitat de constituir un sistema estadístic coherent, fiable, actualitzat, comparable amb els sistemes de l'entorn i útil per a la presa de decisions en els àmbits de l'Administració relacionats amb la seguretat pública.
b) La comparabilitat de les informacions estadístiques que produeixen les diverses administracions públiques competents en matèria de seguretat.
c) L'intercanvi d'informació estadística en matèria de seguretat entre el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i el Ministerio del Interior, en el si de la Junta de Seguretat de Catalunya, sense perjudici del que disposa la normativa estadística vigent a Catalunya.
d) La coherència, en el marc del Sistema Estadístic de Catalunya, de les diverses activitats estadístiques relacionades amb les infraccions penals, especialment en matèria judicial, fiscal i d'execució penal.
Article 23. Informes sobre la seguretat
1. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha d'elaborar un informe anual sobre la seguretat interior a Catalunya, basat en les activitats estadístiques regulades pel Pla estadístic de Catalunya, i ha de posar-lo a disposició de les autoritats i dels òrgans interessats, especialment la Junta de Seguretat de Catalunya, la Comissió de Policia de Catalunya, les juntes locals de seguretat, el Consell de Seguretat de Catalunya i el Parlament.
2. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, a petició dels ajuntaments o d'ofici, pot elaborar informes de diagnosi i anàlisi sobre la seguretat en un determinat àmbit territorial, local o supramunicipal. Aquests informes s'han de posar a disposició dels alcaldes perquè els enviïn a les juntes locals corresponents.
Article 24. Informacions policials
1. Les autoritats i els membres del Cos de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra i dels cossos de policia local de Catalunya estan obligats a facilitar-se mútuament la informació que sigui rellevant per al compliment de les funcions respectives, sense perjudici de la reserva que procedeixi per raó de la matèria i amb ple respecte a la legislació aplicable, en particular la relativa a la protecció de dades personals.
2. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública gestiona i manté un sistema unificat d'informacions policials, al qual tenen accés la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra i les policies locals de Catalunya. Un conveni d'adhesió bilateral entre aquest departament i l'ajuntament corresponent ha de regular les condicions de l'accés i la participació de cada cos de policia local en aquest sistema unificat d'informació.
3. La Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra ha de facilitar l'accés de les policies locals a altres bases de dades, en els supòsits d'interès local que es determinin per reglament.
4. Mitjançant un conveni, les policies locals poden usar el programari d'aplicació de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra i treballar en xarxes integrades d'informació policial.
5. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha d'establir per reglament els protocols d'accés, consulta i intercanvi de dades, d'ús del programari d'aplicació i, si escau, els relatius als sistemes de comunicacions policials. Els convenis subscrits amb els municipis que s'adhereixin al sistema unificat d'informació han de concretar en cada cas les modalitats i condicions de l'accés i participació de les policies locals a les xarxes integrades d'informació, d'acord amb el que estableix l'apartat 2.
6. Les corporacions locals que disposin de policia local han d'enviar al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i fer pública, dins del primer trimestre de cada any, d'acord amb els criteris unificats d'elaboració que estableixi dit departament, la documentació següent:
a) La memòria dels serveis prestats en l'any anterior.
b) Les dades registrals de delictes, faltes i incidències diverses.
c) Les dotacions de recursos humans i materials.
7. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha de promoure l'intercanvi d'informació d'interès policial entre el Cos de Mossos d'Esquadra i els cossos estatals, així com amb els organismes europeus de cooperació i coordinació interpolicial, en el si de la Junta de Seguretat de Catalunya.
Article 25. Coordinació de les policies locals
1. El Govern, per mitjà del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, té la responsabilitat de fer efectiva la coordinació de les policies locals, la qual implica la determinació dels mitjans i dels sistemes de relació que fan possible l'acció conjunta d'aquests cossos, per mitjà de les autoritats competents, de manera que s'aconsegueixi la integració de les actuacions particulars respectives dins del conjunt del sistema de seguretat que els és confiat.
2. La coordinació de l'activitat de les policies locals s'ha d'estendre, en tot cas, a les funcions següents:
a) Promoure l'homogeneïtzació dels mitjans tècnics i la uniformitat dels altres elements comuns.
b) Establir les normes bàsiques d'estructura i organització interna a les quals s'han d'atenir les policies locals, i la normativa d'accés, formació i promoció dels seus membres.
c) Determinar per reglament, previ informe de la Comissió de Policia de Catalunya, els tipus d'armes que han d'utilitzar les policies locals; les característiques dels dipòsits d'armes; les normes per a administrar-les, i les mesures de seguretat necessàries per a evitar-ne la pèrdua, sostracció o ús indegut, d'acord amb la normativa vigent en matèria d'armament.
d) Establir, previ informe de la Comissió de Policia de Catalunya, les característiques comunes dels uniformes, insígnies, distintius, equip, vehicles i altres complements de les policies locals que puguin ser uniformats, per a garantir l'efectivitat operativa i la identificació pública dels policies locals, sense perjudici que cada municipi pugui afegir elements característics propis.
Article 25 bis. Registre de les policies locals de Catalunya
1. Es crea el Registre de les policies locals de Catalunya com a instrument adscrit al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública per al compliment de les responsabilitats de coordinació de les policies locals i per a l'expedició del document d'acreditació professional.
2. L'àmbit d'aquest registre comprèn tots els membres dels cossos de policia local, qualsevol que sigui la seva vinculació, així com els vigilants municipals.
3. En el Registre de policies locals de Catalunya s'han d'anotar les dades personals i professionals que es determinin reglamentàriament sempre que siguin pertinents i adequades per a l'exercici de les competències de coordinació i ordenació de les policies locals establertes per la normativa vigent i d'acord amb la legislació de protecció de dades de caràcter personal. La informació del registre ha de ser accessible als ajuntaments que ho requereixin per a l'exercici de les seves competències.
4. Els ajuntaments han de tenir actualitzades les dades del seu personal que constin en el Registre. > <small>S'afegeix per l'art. 98.2 de la Llei 3/2015, d'11 de març. [Ref. BOE-A-2015-3637](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2015-3637).</small>
Article 25 ter. Document d'acreditació professional
Tots els membres dels cossos de policies locals han de portar un document d'acreditació professional. Les característiques, els elements i el contingut del document d'acreditació els ha de determinar per reglament el departament competent en matèria de seguretat pública i ha de ser expedit per l'òrgan o l'autoritat municipal corresponent. En aquest document hi ha de figurar, com a mínim, el municipi de pertinença, la identificació de la categoria professional i el número de registre individual. S'ha de garantir, en qualsevol cas, la visibilitat de la identificació. > <small>S'afegeix per l'art. 98.2 de la Llei 3/2015, d'11 de març. [Ref. BOE-A-2015-3637](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2015-3637).</small>
Article 26. Assistència mútua
1. El Govern, especialment per mitjà del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, ha de facilitar als municipis l'assessorament tècnic que el disseny de les polítiques locals de seguretat i l'operativitat dels serveis locals de seguretat corresponents requereixin.
2. La Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra i les policies locals s'han de prestar l'assistència mútua que l'exercici eficaç de les funcions respectives requereixi.
3. Mitjançant un conveni poden concretar-se l'abast i les modalitats de l'assistència, especialment quan es refereix a:
a) La planificació de l'actuació dels serveis policials concurrents i compartits i de les operacions conjuntes.
b) El suport de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra als municipis que no disposen de policia local, prestant-los els serveis propis d'aquesta, d'acord amb la legislació reguladora de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra i de la policia local.
c) El suport de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra als municipis prestant-los els serveis temporals o específics que, per raó del seu volum o especialització, les policies locals no poden assumir, d'acord amb la legislació reguladora de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra i de la policia local.
d) La formació professional, mitjançant l'Escola de Policia de Catalunya, i la formació ocupacional, mitjançant els recursos educatius propis de cada cos.
4. La Comissió de Policia de Catalunya ha d'estar informada de les actuacions d'assistència mútua entre la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra i les policies locals i ha de supervisar-les, sense perjudici de les funcions que corresponen a les juntes locals de seguretat i al comandament superior dels cossos.
Article 27. Convenis
1. El Govern, per mitjà del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, i els ajuntaments interessats poden signar convenis de col·laboració amb l'objecte de concretar les formes i procediments de coordinació i cooperació en els serveis i actuacions per al desenvolupament de polítiques públiques en els diferents àmbits de la seguretat. Aquests convenis han d'incloure, si escau, protocols que delimiten les actuacions dels serveis respectius, especialment els policials, en els àmbits on coincideixin o puguin coincidir les accions respectives. Poden formar-ne part, segons l'objecte del conveni, altres departaments de la Generalitat i altres administracions, institucions i entitats públiques o privades.
2. Els convenis poden establir la creació de comissions i grups de treball per a dur a terme les actuacions previstes. En general, sense perjudici de les particularitats derivades del seu objecte o composició, aquests òrgans s'han de vincular a les juntes locals o a les comissions regionals de seguretat, segons correspongui.
3. Els convenis han d'establir, a tots els efectes, les actuacions que s'han de dur a terme, el seu finançament, els òrgans encarregats d'aquestes actuacions, la seva durada i les altres formes d'extinció que procedeixin.
4. En tot cas, els convenis de col·laboració entre els cossos de seguretat han d'establir:
a) Els objectius i finalitats que persegueixen.
b) La delimitació i assignació de serveis entre els cossos, segons les funcions pròpies de cadascun, amb indicació dels que presten amb caràcter propi i exclusiu i dels compartits.
c) Els protocols d'actuació en els serveis compartits.
d) Els estàndards generals de presència policial.
e) L'abast i els protocols de la cooperació en matèria d'informació policial.
f) L'abast i els protocols de la cooperació en matèria de coordinació operativa.
g) L'abast i els protocols dels serveis unificats o de gestió conjunta.
h) Els procediments de recollida i tractament d'informació.
i) L'àmbit i el procediment d'elaboració dels plans d'actuació conjunta.
j) Els procediments d'avaluació de resultats.
k) Els procediments d'informació al públic.
5. Els convenis han de garantir que el contingut i la qualitat dels serveis de seguretat que reben els ciutadans siguin comparables, amb independència del lloc de residència, i que siguin equivalents entre els municipis amb característiques sociodemogràfiques similars.
6. Han de signar els convenis en matèria de seguretat el conseller o consellera del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, l'alcalde o la alcaldessa del municipi corresponent i, si escau, les persones titulars dels altres departaments, administracions, institucions i entitats que hi participin.
7. Els convenis s'han de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini d'un mes a comptar del moment en què se signin.
Article 28. Delimitació de serveis
1. Els convenis subscrits poden delimitar de forma concreta els serveis que han de dur a terme en el municipi la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra i la policia local, d'acord, en tot cas, amb les funcions assignades per la normativa vigent, especialment les que especifiquen els apartats 2, 3 i 4.
2. Són funcions pròpies de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra:
a) La protecció de les autoritats de la Generalitat i la vigilància i custòdia dels edificis, instal·lacions i dependències propis.
b) Les de policia de seguretat ciutadana i l'ordre públic.
c) Les de policia administrativa.
d) Les que li corresponen com a policia judicial.
e) Les de policia de trànsit interurbà.
3. Són funcions pròpies de les policies locals:
a) La protecció de les autoritats de la corporació local i la vigilància i custòdia dels edificis, instal·lacions i dependències de la mateixa corporació.
b) Les de policia de trànsit urbà.
c) Les de policia administrativa en l'àmbit de les competències municipals i, especialment, les relacionades amb la normativa mediambiental.
d) La col·laboració en les funcions de policia de seguretat ciutadana i ordre públic, d'acord amb el que especifiqui la junta local de seguretat.
e) Les de policia comunitària en els àmbits de la convivència veïnal i dels serveis públics locals.
f) Les que li corresponen com a policia judicial, especialment en relació amb el trànsit.
4. Són funcions compartides entre la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra i les policies locals:
a) Les de policia de proximitat i l'auxili i assistència als ciutadans.
b) La intervenció en la resolució amistosa de conflictes privats, si són requerides per a això.
c) La vigilància d'espais públics.
Article 29. Serveis unificats i de gestió conjunta
1. Es pot establir mitjançant conveni la creació de serveis unificats o bé de gestió conjunta de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra i de les policies locals, sempre que les seves característiques ho permetin.
2. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha de promoure, mitjançant conveni, la creació de serveis unificats o conjunts de recepció de denúncies i altres serveis d'atenció directa als ciutadans.
3. La iniciativa i la proposta de creació de serveis unificats o de gestió conjunta corresponen indistintament al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i a les corporacions locals, i han de ser objecte de tractament a les juntes locals de seguretat i, si escau, del conveni corresponent.
4. La direcció tècnica dels serveis unificats o de gestió conjunta correspon al cos que tingui com a pròpia la competència sobre l'activitat objecte de l'acord o conveni. La direcció tècnica inclou, en tot cas, l'establiment d'estàndards i regles de procediment operatiu i de gestió de sistemes.
5. En matèria de seguretat ciutadana i ordre públic correspon al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública assegurar serveis en quantitat i qualitat homologables a qualsevol part de Catalunya, adoptant les disposicions generals i tècniques que garanteixin la coherència de les estratègies i l'harmonització de les actuacions policials en els diversos territoris.
Article 30. Centre d'atenció i gestió d'emergències
1. La Generalitat ha de tenir un centre integrat i permanent d'atenció a les demandes en matèria d'emergències i protecció civil, policia i urgències sanitàries que ha de gestionar els procediments i recursos destinats a donar-los resposta.
2. El número de telèfon unificat 112, d'acord amb la normativa de la comunitat europea, ha de ser d'accés universal i gratuït per al conjunt del territori i de la població de Catalunya.
3. Els mitjans de comunicació social han d'atendre en tot cas les demandes del centre a què es refereix l'apartat 1 o de les autoritats competents, en l'exercici de les seves funcions de planificació i gestió de l'emergència, pel que fa a la difusió gratuïta de missatges i a la informació d'interès col·lectiu a la població.
Article 31. Planificació conjunta
1. Els plans de seguretat poden ser municipals, supramunicipals o regionals, de caràcter general, sectorial, estacional i específic.
2. Els plans de seguretat s'han d'elaborar tenint en compte els objectius de les polítiques de seguretat acordades pels òrgans superiors i de coordinació i les directrius tècniques que aprovi el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, amb l'objecte de facilitar l'homogeneïtat i la integració.
3. Els plans de seguretat han de tenir en compte, en el seu àmbit respectiu, les previsions contingudes en els plans de protecció civil, seguretat viària, seguretat en joc i espectacles i d'altres que puguin afectar-los.
4. Les juntes locals de seguretat han d'aprovar un pla general de seguretat per al municipi respectiu, que ha d'analitzar la situació de seguretat; ha de definir els objectius generals i les prioritats, els mitjans i els recursos disponibles, inclosos els de seguretat privada que, si escau, poden utilitzar-se per a assolir-los; ha d'especificar les accions que s'han d'emprendre, amb el calendari d'aplicació, els mètodes de seguiment i avaluació adequats i el període de vigència.
5. Les juntes locals de seguretat poden aprovar plans sectorials, estacionals i específics de seguretat, segons aconselli la situació de seguretat del municipi.
6. Els plans de seguretat aprovats per les juntes locals s'han d'enviar al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, que els ha de traslladar als òrgans superiors de coordinació i participació.
7. L'aprovació de plans de seguretat d'àmbit supramunicipal o regional correspon al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, llevat del Pla general de seguretat de Catalunya, que correspon al Govern, previ coneixement de la Comissió del Govern per a la Seguretat, a proposta d'aquest conseller o consellera. Si la transcendència de les accions que s'han d'emprendre ho aconsella, el conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública pot presentar al Govern l'aprovació de plans de seguretat d'àmbit supramunicipal o regional, de caràcter general, sectorial, estacional o específic.
8. Les comissions regionals de seguretat han de proposar al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública l'aprovació de plans de seguretat per al seu àmbit territorial.
9. El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública ha de comunicar l'aprovació de plans de seguretat supramunicipals i regionals a les juntes locals, a les comissions regionals de seguretat que resultin afectades i als òrgans superiors de coordinació i participació, perquè en tinguin coneixement i, si escau, perquè facin l'adequació de les seves actuacions.
CAPÍTOL V. Relacions amb els ciutadans
Article 32. Participació ciutadana
1. Els ciutadans tenen dret a participar en les tasques de seguretat pública per mitjà de les associacions i entitats que tenen representació en el Consell de Seguretat de Catalunya, les juntes locals i les comissions regionals de seguretat.
2. Els òrgans competents per a l'aprovació dels plans de seguretat poden fer les consultes prèvies que creguin necessàries a les associacions i entitats que representin interessos i col·lectius que resultin afectats.
Article 33. Dret d'informació
1. Els ciutadans tenen dret a ser informats de les situacions d'especial risc per a la seguretat pública que afectin la seva comunitat o una zona o un àmbit determinat, i de les mesures preventives adequades per a afrontar-les.
2. Els ciutadans tenen dret a ser informats de les mesures previstes en els plans de seguretat que puguin afectar els seus drets i interessos i el normal desenvolupament de la convivència ciutadana.
3. Els òrgans competents per a aprovar els plans i les mesures corresponents per a afrontar situacions d'especial risc han d'establir els mitjans adequats per a la difusió pública de les informacions a les quals es refereixen els apartats 1 i 2.
Article 34. Queixes i peticions
1. Els ciutadans poden adreçar a les autoritats de seguretat les queixes i peticions que creguin oportunes sobre la prestació dels diversos serveis de seguretat i l'actuació dels agents.
2. El Govern, mitjançant decret, ha de crear, en el si del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, un servei que permeti la recepció i resposta de les queixes i peticions dels ciutadans en matèria de seguretat pública i, si escau, el seguiment d'actuacions ulteriors, i que constitueixi una via permanent de comunicació amb els ciutadans en l'àmbit de la seguretat.
Article 35. Atenció als ciutadans
El Govern ha de promoure de forma constant la simplificació i facilitat de l'accés dels ciutadans als serveis de seguretat, especialment en els àmbits de la informació, de la recepció de denúncies, de l'atenció d'emergències i de la recepció i tramitació de queixes i peticions. A tal efecte ha de promoure l'adaptació dels serveis a l'estat de les tecnologies de la comunicació de cada moment i, si escau, la seva integració i unificació.
Article 36. Carta de serveis públics
La Generalitat ha d'establir, previ informe del Consell de Seguretat de Catalunya, la Carta de serveis públics de seguretat, que ha de reunir els drets i deures dels ciutadans en aquest àmbit, d'acord amb la legislació vigent.
Disposició addicional primera. Autoritats de l'Administració de la Generalitat competents per sancionar en matèria de seguretat ciutadana
1. Sense perjudici de les competències que la legislació vigent atribueix al Govern de la Generalitat, els titulars dels òrgans del departament amb competències en matèria de seguretat pública que tinguin la condició d'autoritats responsables de la protecció de persones i béns i del manteniment de la seguretat ciutadana tenen competència per a imposar sancions, d'acord amb el que estableix la legislació corresponent en la matèria.
2. Corresponen a les autoritats competents, d'acord amb l'apartat 1, les atribucions següents: a) Les determinades per la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana. Pel que fa a les facultats sancionadores establertes per dita Llei, són competents: 1r. El Govern de la Generalitat per a imposar multes de fins a 600.000 euros i qualsevol de les restants sancions per infraccions molt greus, greus o lleus. 2n. El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública per a imposar multes de fins a 300.000 euros i qualsevol de les restants sancions per infraccions molt greus, greus o lleus. 3r. La resta d'autoritats a les quals es refereix l'apartat 1 per a imposar multes de fins a 60.000 euros i qualsevol de les restants sancions per infraccions molt greus, greus i lleus. b) Les determinades per la Llei de l'Estat 5/2014, de 4 d'abril, de seguretat privada. Respecte a les facultats sancionadores establertes per dita llei, són competents: 1r. El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, quant a les infraccions molt greus. 2n. El director o directora general competent en matèria d'administració de seguretat, quant a les infraccions greus i lleus, sense perjudici del que estableix l'apartat tercer. 3r. Els titulars de la direcció dels serveis territorials del departament amb competències en matèria de seguretat pública, en el seu àmbit territorial respectiu, quant a les infraccions greus i lleus que cometin els establiments i les instal·lacions industrials, comercials i de serveis que estiguin obligats a adoptar mesures de seguretat. c) Les restants atribucions d'acord amb la legislació vigent, amb les correspondències següents: 1r. Les atribucions del ministre o ministra de l'Interior i dels secretaris d'Estat corresponen al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública. 2n. Les atribucions de les persones titulars de les direccions generals i de les delegacions i subdelegacions del Govern de l'Estat corresponen al director o directora general de Seguretat Ciutadana. > <small>Es modifica l'apartat 2.b) per l'art. 221.2 de la Llei 5/2017, de 28 de març. [Ref. BOE-A-2017-7353#a2-33](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-7353)</small> > <small>Es modifica l'apartat 2.b).2 per l'art. 78 de la Llei 10/2011, de 29 de desembre. [Ref. BOE-A-2012-547](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-547).</small>
3. Totes les autoritats i funcionaris públics, en l'àmbit de les seves competències, han de col·laborar amb les autoritats a les quals es refereixen els apartats 1 i 2 i prestar-los l'auxili que sigui possible, per a la consecució de les finalitats definides per la present Llei.
4. En el supòsit que les autoritats autonòmiques i els membres dels cossos de policia de Catalunya hagin de sol·licitar ajuda i col·laboració als particulars, cal atenir-se al que disposa l'article 5.2 de la Llei orgànica 1/1992.
Disposició addicional segona. Competències dels alcaldes per sancionar en matèria de seguretat ciutadana
Per infraccions establertes per la legislació vigent en matèria de seguretat ciutadana, els alcaldes tenen competències, prèvia audiència de la junta local de seguretat, per a imposar les sancions de suspensió de les autoritzacions o permisos que haguessin concedit els municipis i de multa, quan així ho hagi establert la legislació vigent, en els termes en què aquesta ho faci.
Disposició addicional tercera. Autoritats competents per sancionar en matèria de protecció civil, trànsit, joc i espectacles
1. Són autoritats competents per sancionar en matèria de protecció civil, trànsit, joc i espectacles el Govern, el conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública i les persones titulars dels òrgans d'aquest departament, en els termes establerts per la legislació específica corresponent.
2. Són autoritats competents per sancionar en matèria de protecció civil, trànsit i espectacles els alcaldes, en els termes establerts per la legislació específica corresponent.
Disposició addicional quarta. Atribucions dels delegats territorials del Govern
1. Els delegats territorials del Govern tenen, a més, la condició de delegats del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, dels quals depenen orgànica i funcionalment pel que fa a l'àmbit competencial respectiu.
2. Els delegats territorials del Govern són nomenats i separats del càrrec per decret del Govern, a proposta conjunta del conseller o consellera de la Presidència i del conseller o consellera titular de les competències en matèria de seguretat pública.
3. En tot cas, correspon als consellers titulars dels departaments amb competències en matèria de seguretat pública la coordinació de l'execució de les competències del departament respectiu en l'àmbit territorial corresponent. > <small>Es modifica per la disposició final 1.4 de la Llei 11/2011, de 29 de desembre. [Ref. BOE-A-2012-548](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-548).</small>
Disposició addicional cinquena. Règim especial de la Ciutat de Barcelona
El desplegament de la present Llei ha de tenir en compte el que estableix la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona.
Disposició addicional sisena. El Cos d'Agents Rurals
Els agents rurals, quan actuïn com a agents de l'autoritat, en l'exercici de les funcions que els atribueix la Llei que regula aquest Cos, tenen accés a la informació i s'han d'integrar en el sistema de seguretat de Catalunya.
Disposició addicional setena. Personal de seguretat privada
1. D'acord amb les atribucions de coordinació dels serveis de seguretat privada amb la policia de les institucions pròpies de Catalunya que són competència de la Generalitat, el personal de seguretat privada, quan presti serveis per a garantir la seguretat a les infraestructures i els serveis de transport públic de Catalunya per compte de l'Administració o d'entitats del sector públic o empreses operadores, i sempre que el desenvolupament de les funcions es derivi del servei contractat per l'Administració o ens públic d'acord amb la legislació de contractació pública, té la condició d'agent de l'autoritat com a col·laborador dels cossos policials de Catalunya. S'han d'establir per reglament les mesures de control i els requisits de formació d'aquest personal.
2. En el marc de les juntes locals de seguretat, s'ha d'informar del nombre d'efectius del personal de seguretat privada esmentat que actua en cada municipi. > <small>S'afegeix per l'art. 79.1 de la Llei 10/2011, de 29 de desembre. [Ref. BOE-A-2012-547](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-547).</small>
Disposició addicional vuitena. Autorització d'empreses de seguretat privada per part de la Generalitat
L'acreditació dels requisits exigits en el procediment d'autorització d'empreses de seguretat privada per part de la Generalitat es realitza mitjançant una declaració responsable, en la forma en la qual es determini per reglament. S'ha de comprovar la veracitat de la declaració en el termini de tres mesos. > <small>S'afegeix per l'art. 79.2 de la Llei 10/2011, de 29 de desembre. [Ref. BOE-A-2012-547](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-547).</small>
Disposició transitòria
La regulació de les juntes locals de seguretat establerta per la present Llei és d'aplicació a partir del moment en què es produeixi el desplegament de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra en els municipis corresponents.
Disposició derogatòria
1. Es deroga l'article 16 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals.
2. Les referències que fa la legislació vigent a la Comissió de Coordinació de les Policies Locals s'entenen fetes a la Comissió de Policia de Catalunya.
3. Es deroga la disposició addicional segona de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra.
4. Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin al que estableix la present Llei.
Disposició final primera. Habilitació reglamentària
S'autoritza el Govern i el conseller o consellera del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública per a dictar els reglaments que siguin necessaris per al desplegament i l'execució de la present Llei.
Disposició final segona. Entrada en vigor
La present Llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin en el seu compliment i que els tribunals i autoritats als quals correspongui la facin complir. Palau de la Generalitat, 7 d'abril de 2003. JORDI PUJOL, President
Font i provença
Títol original: Ley 4/2003, de 7 de abril, de Ordenación del Sistema de Seguridad Pública de Cataluña. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
- Text oficial en català (Portal Jurídic de Catalunya)
- Text consolidat oficial (BOE)
- Identificador europeu de legislació (ELI)
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 61f04a9babc5).
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.