Llei 3/2007, de 4 de juliol, de l'obra pública

Article 1. Objecte de la llei

1. L'objecte de la present llei és establir els requisits i, si s'escau, els procediments que han de complir-se per planificar, programar, projectar, contractar, dirigir, executar i controlar les obres públiques definides per l'article 2, amb la finalitat d'assegurar el compliment efectiu dels principis generals establerts per l'article 4.

2. Les disposicions de la present llei complementen, per garantir l'efectivitat dels principis generals que conté l'article 4, allò que estableix la legislació sobre contractació pública, la legislació sobre règim local, la legislació sectorial i les restants disposicions d'aplicació a cada tipus d'obra.

Article 2. Definició d'obra pública

1. És obra pública, als efectes de la present llei, el resultat d'un conjunt de treballs d'enginyeria civil destinat a complir una funció econòmica o tècnica, que té per objecte un bé immoble, tant si es tracta d'obres de nova planta com de transformació, restauració o reforma. En aquests darrers casos, és obra pública si el conjunt de treballs té un caràcter d'intervenció total o parcial que produeixi una variació essencial.

2. Queden exclosos del concepte d'obra pública el conjunt de treballs o actuacions que té com a resultat una obra de construcció o edificació i les obres d'urbanització. Aquestes darreres obres es regeixen per allò que disposa la legislació urbanística.

Article 3. Àmbit d'aplicació

1. La present llei és d'aplicació a totes les obres públiques definides per l'article 2, en els casos següents:

a) Les que són competència de la Generalitat, exercida directament o mitjançant els seus organismes, entitats i empreses públiques, o bé mitjançant els consorcis en què participa majoritàriament.

b) Les que són executades per les entitats locals per prestar serveis en els quals tinguin competència, directament o mitjançant els seus organismes, entitats i empreses públiques dependents, o mitjançant els consorcis en els quals participen majoritàriament, en els aspectes que es determinin, amb excepció de les disposicions relatives als aspectes competencials i a la forma d'organització i funcionament, que es regeixen per la legislació de règim local o, si s'escau, per la legislació sobre contractació pública.

Article 4. Principis generals

La planificació, programació, projecció, contractació, direcció, execució i control de l'obra pública s'han de dur a terme de conformitat amb els principis generals següents:

a) La idoneïtat de l'obra a les necessitats socials, econòmiques, tècniques, de desenvolupament econòmic i equilibri territorial, i a la resta de fins públics als quals ha de servir.

b) L'adequació de les opcions elegides a les característiques del lloc on se situa l'obra i la idoneïtat dels mètodes constructius que es proposi utilitzar.

c) La qualitat dels projectes, els materials i l'obra executada.

d) La seguretat de les persones, especialment de les que executen l'obra, dels veïns i dels futurs usuaris, i la protecció dels seus béns.

e) L'eficiència dels recursos i mitjans invertits en relació amb els resultats assolits.

f) El compliment de la legislació sobre subcontractació i la legislació social, especialment la relativa a la prevenció de riscos laborals, les obligacions dels empresaris envers els treballadors i el respecte dels seus drets i de les condicions laborals recollides en els convenis col·lectius de referència.

g) La participació de les entitats i administracions interessades i, si s'escau, de la societat civil organitzada en la planificació, programació i projecció de l'obra, i de les persones afectades, en els termes establerts per la present llei, per la legislació sobre procediment administratiu comú, per la legislació social i, si s'escau, per la legislació sectorial d'aplicació.

h) La informació a les persones afectades i a les entitats i administracions interessades sobre l'execució i el desenvolupament de les obres, que ha de respectar sempre la legislació sobre protecció de dades.

i) La publicitat dels plans, programes i projectes d'obres.

j) La transparència, concurrència i publicitat de tot el procés de contractació.

k) La informació de les adjudicacions dels contractes als adjudicataris, les empreses i els professionals que presenten ofertes, que ha de respectar sempre la legislació sobre protecció de dades.

l) La sostenibilitat, la protecció del medi ambient i l'eficiència ambiental i energètica en totes les fases del procés, des de la concepció i projecció de l'obra fins a la seva execució i manteniment, amb una valoració especial dels mètodes constructius utilitzats i de l'ús de residus i altres materials reciclables.

m) La celeritat en la tramitació dels procediments, l'eficàcia i eficiència en l'execució de l'obra, sense perjudicar les garanties jurídiques dels ciutadans i l'exercici dels seus drets.

Article 5. Agents que participen en l'obra pública

1. En tot el procés d'una obra pública poden intervenir, en funció de les seves característiques, un o diversos agents dels definits per l'apartat 2.

2. Als efectes del que estableix la present llei, són:

a) Promotor: l'administració actuant i, més concretament, l'òrgan al qual, per raó de la matèria, correspon l'execució de l'obra. El promotor decideix, planifica i programa les obres; també projecta, tramita i aprova els estudis i projectes, i construeix, dirigeix, controla i inspecciona les obres, efectua el seu seguiment i resol les incidències que puguin plantejar-se durant la seva execució. Un cop finalitzada l'obra, la rep per procedir al seu lliurament per a ús general o el servei corresponent o, si s'escau, per a la seva alienació, lliurament o cessió a tercers. També té la condició de promotor l'organisme, entitat o empresa pública que, en virtut de la seva normativa reguladora, té atribuïdes competències sobre determinats tipus d'obra; en aquest cas, l'actuació s'ha d'ajustar a les directrius establertes pel departament al qual s'adscriu.

b) Gestor: l'organisme, entitat o empresa pública que duu a terme les tasques i funcions que li encomana el promotor referents a la redacció dels estudis i projectes, la direcció, execució, control, seguiment de les obres i resolució de les incidències. El gestor ha de mantenir sempre informat el promotor sobre les actuacions encomanades, per facilitar-li la participació efectiva en les funcions d'inspecció, seguiment permanent i control, en la resolució de les incidències i, en general, en el seguiment de les actuacions encomanades.

c) Projectista: la persona, natural o jurídica, que redacta els estudis i projectes d'acord amb la normativa tècnica vigent i, si s'escau, amb allò que estableix el contracte. El projectista o la projectista ha de tenir la titulació acadèmica i la qualificació professional idònies. Si és una persona jurídica, ha d'acreditar que disposa de personal tècnic qualificat en les diverses matèries segons el tipus d'obra de què es tracti, i amb la titulació acadèmica i la qualificació professional idònies. El projectista o la projectista pot prestar els seus serveis com a empleat del promotor o del gestor o com a professional extern contractat.

d) Director o directora de l'obra: la persona, natural o jurídica, que dirigeix i controla l'execució del projecte i, en general, tot el procés de construcció; especialment comprova i vigila la correcta execució de l'obra. Ha de ser una persona degudament qualificada i amb la titulació acadèmica i professional idònia. Si és una persona jurídica, ha d'acreditar que disposa de personal tècnic qualificat, amb la titulació acadèmica i la qualificació professional idònies. El director o directora de l'obra pot prestar els seus serveis com a empleat al promotor o al gestor, o com a professional extern contractat.

e) Empresa constructora: l'empresa adjudicatària del contracte que assumeix el compromís d'executar l'obra amb els mitjans humans i materials necessaris per procedir al seu lliurament per a ús general o el servei corresponent o, si s'escau, per a la seva alienació, lliurament o cessió a tercers. Ha d'executar l'obra d'acord amb el projecte prèviament aprovat i les condicions del contracte; igualment ha de complir les instruccions que rebi del director o directora de l'obra i dels coordinadors de seguretat i salut en el treball.

f) Delegat o delegada de l'obra: la persona expressament designada per l'empresa constructora que exerceix la seva representació davant dels altres agents, rep i interpreta les ordres rebudes pel director o directora de l'obra i les transmet a l'empresa constructora, i proposa al director o directora de l'obra la seva col·laboració en la resolució de les incidències que es plantegin durant l'execució de les obres. El delegat o delegada de l'obra ha de ser una persona degudament qualificada i tenir la titulació acadèmica i professional idònia d'acord amb el tipus d'obra i si ho requereix la complexitat i el volum de la mateixa.

g) Coordinador o coordinadora de seguretat i salut en el treball en la fase d'elaboració del projecte: la persona degudament qualificada i amb la titulació acadèmica i professional idònia que determina les condicions que ha de complir el projecte, d'acord amb les funcions establertes per la legislació en matèria de prevenció de riscos laborals, i que és designada d'acord amb allò que estableix aquesta mateixa normativa.

h) Coordinador o coordinadora de seguretat i salut en el treball durant l'execució de l'obra: la persona degudament qualificada i amb la titulació acadèmica i professional idònia que exerceix, en la fase d'execució de l'obra, les funcions establertes per la legislació en matèria de prevenció de riscos laborals, i que és designada d'acord amb allò que estableix aquesta mateixa normativa.

i) Oficines o unitats de supervisió de projectes: els òrgans administratius integrats en l'estructura orgànica del promotor que tenen la responsabilitat d'exercir les funcions establertes per l'article 24 i per la legislació sobre contractació pública.

j) Laboratoris de control de qualitat: els centres qualificats que presten assistència tècnica en l'execució de l'obra, mitjançant els pertinents assaigs de materials, sistemes i instal·lacions.

k) Els altres agents establerts per la legislació d'aplicació, amb les funcions que tinguin atribuïdes.

Article 6. Planificació de la Generalitat

1. Els departaments de la Generalitat i els seus organismes, entitats i empreses públiques dependents que, d'acord amb la definició de la present llei, tenen la consideració de promotors han de planificar, pel que fa al seu àmbit material de competències, les actuacions, obres i projectes que preveuen dur a terme en un temps mínim de quatre anys, excepte en el cas de les obres o projectes que per la seva especial complexitat i naturalesa o per l'elevat pressupost exigeixen un termini superior.

2. En la planificació de la Generalitat s'ha de tendir a evitar les oscil·lacions temporals desproporcionades, perquè les actuacions, obres i projectes no es concentrin en determinats períodes. També s'ha d'intentar la seva distribució en el territori de manera que es garanteixi un desenvolupament sostenible i equilibrat.

3. La planificació de la Generalitat s'ha de difondre mitjançant els llocs web oficials dels promotors i s'ha de comunicar als espais estables de participació competents en la matèria, si s'escau, i als òrgans en els quals participin col·lectius els interessos dels quals puguin resultar afectats, sense perjudici de la publicació que correspongui de conformitat amb l'ordenament jurídic vigent o de la que es vulgui realitzar.

Article 7. Programació anual de la Generalitat

1. Els departaments de la Generalitat i els seus organismes, entitats i empreses públiques dependents que, d'acord amb la present llei, tenen la consideració de promotors han de realitzar una programació anual, de conformitat amb la planificació aprovada, de les obres, actuacions i projectes que preveuen redactar i executar.

2. La programació anual de la Generalitat s'ha d'aprovar, com a màxim, en el mes següent a l'aprovació dels pressupostos corresponents.

3. En la programació anual de les obres, actuacions o serveis relacionats que la Generalitat preveu licitar en cada exercici pressupostari, ha de constar, com a mínim, la informació següent:

a) Les característiques essencials de les obres, actuacions o serveis i, si s'escau, els contractes que s'han de formalitzar.

b) El pressupost estimat de l'obra.

c) Les previsions de finançament.

d) El nom del gestor responsable, si s'escau, de l'execució de les obres o serveis i, si s'escau, de la seva contractació.

e) La localització geogràfica de les obres i la territorialització de les diverses actuacions previstes, amb referència als àmbits establerts per la legislació reguladora de l'organització territorial.

f) La projecció en els exercicis pressupostaris posteriors dels compromisos pluriennals aprovats per completar l'actuació.

4. La programació s'ha de difondre i publicar de conformitat amb allò que estableix l'article 6.3.

5. En el cas de donar publicitat de la programació de la Generalitat mitjançant l'anunci indicatiu a què fa referència la legislació sobre contractació pública, aquest pot tenir efectes en la reducció de terminis per presentar proposicions, en els termes i condicions que determini aquesta legislació.

Article 8. Planificació i programació de les entitats locals

1. Les entitats locals han de planificar i programar les actuacions, obres i projectes que pretenen dur a terme en les condicions fixades per la legislació sobre règim local. També han de tendir a planificar les actuacions, obres i projectes que pretenen dur a terme en un temps mínim de quatre anys, excepte en el cas de les obres o projectes que per la seva especial complexitat i naturalesa o per l'elevat pressupost exigeixen un termini superior; han d'evitar concentrar totes les activitats en determinats períodes, i han de procurar programar anualment les seves actuacions.

2. Les entitats locals han de fer públiques la seva planificació i programació respectives, d'acord amb allò que estableix la legislació d'aplicació, i han de procurar la seva difusió mitjançant els llocs web oficials o altres mitjans similars.

Article 9. Règim jurídic d'aplicació als estudis i projectes

Per construir o modificar obres públiques s'han de redactar els corresponents estudis i projectes en funció de les característiques de les obres, de conformitat amb allò que estableix la present llei, per la legislació sectorial d'aplicació i per la legislació sobre contractació pública.

Article 10. Estudi informatiu o avantprojecte: definició i contingut

1. L'estudi informatiu o avantprojecte és el document de valoració de les dades necessàries per analitzar i definir, en línies generals, el traçat d'una obra pública, en els aspectes geogràfics, geomètrics i funcionals, i que descriu les opcions de traçat estudiades, l'anàlisi dels seus avantatges i inconvenients, els costos de cadascuna de les opcions i la seva repercussió social, ambiental i territorial.

2. L'estudi informatiu o avantprojecte s'ha de redactar en els supòsits requerits per la legislació sectorial d'aplicació. També pot acordar-se la redacció de l'estudi informatiu o avantprojecte si en una obra concorren determinades circumstàncies especials per la seva magnitud, complexitat, llarg termini d'execució o per la possibilitat de solucions tècniques diverses.

3. L'estudi informatiu o avantprojecte pot ser substituït o complementat per qualsevol altre document si ho estableix la legislació sectorial.

4. L'estudi informatiu o avantprojecte ha de contenir els documents requerits per la legislació sectorial d'aplicació, i, en qualsevol cas, els documents següents:

a) Una memòria en la qual s'exposin les necessitats que ha de satisfer l'obra i els factors socials, tècnics, econòmics i administratius que s'han de considerar per proposar la solució més adequada al problema a resoldre. Igualment, s'han d'estudiar les possibilitats d'execució de l'obra en relació amb la seva nova implantació o la millora o ampliació de les canalitzacions relatives als serveis de comunicacions electròniques, la reserva d'espais adequats per a equipaments de telecomunicacions i per a emplaçaments de radiocomunicacions. També ha d'incloure una anàlisi de ponderació de les diverses alternatives per assolir els fins públics o socials que justifiquen l'obra i una motivació detallada de l'opció finalment elegida. Aquesta motivació, com a mínim, ha de tenir en compte els factors de funcionalitat per a l'ús que li correspon, de tècnica constructiva, seguretat, eficiència econòmica, eficiència ambiental i sostenibilitat, i ha d'incloure les dades i càlculs bàsics corresponents. També s'han de justificar els preus descompostos adoptats.

b) Els plànols de situació general i de conjunt necessaris per a la definició dels aspectes essencials de l'obra, en els quals puguin fonamentar-se les mesures suficients per calcular el seu pressupost.

c) El pressupost de les despeses d'execució de l'obra que inclogui el cost de les expropiacions que s'hagin de realitzar, si s'escau, a partir de les mesures aproximades i les valoracions, i l'import estimat destinat a actuacions en prevenció de riscos laborals.

d) L'estudi relatiu a la possible descomposició de l'estudi informatiu o avantprojecte en projectes parcials, amb l'especificació de les parts del pressupost que corresponen a cada projecte parcial i de les etapes i terminis previstos per a la seva elaboració, contractació i execució.

e) Els estudis econòmics i administratius sobre el règim d'utilització i les tarifes que s'hagin d'aplicar si l'obra ha de ser objecte d'explotació retribuïda.

f) Els estudis geològics, geotècnics, d'inundabilitat i altres riscos naturals per acreditar suficientment la idoneïtat dels terrenys on es preveu la realització de l'obra, amb el contingut determinat per la legislació sectorial d'aplicació. En el cas d'obres de construcció de túnels i en les establertes per reglament, els estudis geològics i geotècnics s'han d'adaptar a la instrucció tècnica a la qual fa referència l'article 52.1.a.

g) El document acreditatiu de l'adequació de l'obra projectada als instruments de planejament urbanístic o, si no és així, de la indicació de les modificacions que, si s'escau, amb les excepcions establertes per la legislació sectorial, s'han d'introduir en el planejament per assolir-ne l'adequació.

h) L'estudi relatiu al règim d'utilització i explotació de l'obra, amb indicació de la forma de finançament i del règim tarifari, en el cas que l'obra hagi de ser explotada per tercers.

5. L'estudi informatiu o avantprojecte ha d'estar visat pel col·legi professional corresponent, si ho determina la legislació d'aplicació.

Article 11. Estudi d'impacte ambiental

En els casos en els quals, d'acord amb la legislació sectorial o la de caràcter ambiental d'aplicació, les obres s'hagin de sotmetre a l'avaluació d'impacte ambiental, l'estudi informatiu o avantprojecte ha d'incorporar un estudi d'impacte ambiental, i tots dos s'han de sotmetre conjuntament al tràmit d'informació pública a la qual fa referència l'article 12.

Article 12. Tramitació en el cas d'obres competència de la Generalitat

1. L'estudi informatiu o avantprojecte ha de ser redactat pel projectista o la projectista sota el control del promotor i, si s'escau, del gestor.

2. La tramitació de l'estudi informatiu o avantprojecte s'ha de subjectar al procediment establert per la legislació sectorial. Aquest procediment ha de respectar allò determinat pels apartats 3 a 8.

3. L'estudi informatiu o avantprojecte ha de ser aprovat tècnicament pel promotor de l'obra, prèvia emissió del preceptiu informe de supervisió.

4. L'estudi informatiu o avantprojecte, un cop aprovat tècnicament, s'ha de sotmetre a informació pública, per un termini mínim de trenta dies, mitjançant un anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. També s'ha d'anunciar al tauler d'anuncis de l'ajuntament del municipi o municipis afectats, als llocs web oficials del promotor i, com a mínim, en dos mitjans de comunicació d'entre els de més difusió local i general.

5. Durant el mateix període d'informació pública, l'estudi informatiu o avantprojecte s'ha de sotmetre a l'audiència dels restants departaments de la Generalitat i de les altres administracions les competències de les quals tinguin incidència en l'objecte d'aquest estudi informatiu o avantprojecte, perquè en el termini de deu dies puguin emetre l'informe corresponent, llevat que una disposició estableixi un termini més llarg.

6. En els tràmits d'informació pública i audiència a les quals fan referència els apartats 4 i 5, s'ha de donar accés a tota la documentació integrant de l'estudi informatiu o avantprojecte, que ha d'estar disponible, com a mínim, a la seu i al lloc web oficial del promotor de l'obra i als ajuntaments dels termes municipals directament afectats.

7. El promotor de l'obra ha de donar resposta motivada a les al·legacions formulades durant els tràmits d'informació pública i audiència en els termes establerts per la legislació sobre procediment administratiu.

8. Sense perjudici dels tràmits d'informació pública i audiència a les quals fan referència els apartats 4 i 5, també s'ha de donar informació sobre l'estudi informatiu o avantprojecte a les persones, físiques o jurídiques, directament afectades per l'obra en la mesura que siguin identificables en funció del nivell de detall d'aquest estudi.

Article 13. Tramitació d'obres competència de les entitats locals

1. La tramitació de l'estudi informatiu o avantprojecte d'obres competència de les entitats locals s'ha de subjectar al procediment establert per la legislació sobre règim local, amb les especificitats del present article.

2. Simultàniament al tràmit d'informació pública, les entitats locals han de donar audiència de l'estudi informatiu o avantprojecte als departaments de la Generalitat i a les altres administracions les competències de les quals tinguin incidència en l'objecte de l'estudi informatiu o avantprojecte. L'informe de resposta s'ha d'emetre en el termini de deu dies, llevat que una disposició estableixi un termini més llarg.

3. Les entitats locals, durant el tràmit d'informació pública i audiència de l'estudi informatiu o avantprojecte i de la documentació que l'integra, han de tendir a donar-li publicitat mitjançant els llocs web oficials o altres mitjans similars.

Article 14. Resolució

1. Finalitzat el termini d'informació pública i audiència, el promotor ha d'adoptar la resolució corresponent, que pot ser d'aprovació definitiva i pot comprendre tot l'àmbit de l'estudi informatiu o avantprojecte o bé una part. La resolució també pot deixar sense efecte la tramitació de l'expedient o part del mateix, o bé pot acordar la suspensió, total o parcial, de la tramitació de l'expedient.

2. En la resolució poden introduir-se les prescripcions de caràcter tècnic, social i territorial que es considerin necessàries i, si s'escau, les prescripcions mediambientals que es determinin en la declaració d'impacte ambiental.

3. La resolució ha de ser notificada a les administracions afectades i a les persones interessades en el procediment, en els termes establerts per la legislació sobre procediment administratiu.

Article 15. Modificació dels estudis informatius o avantprojectes: causes i procediment

1. La modificació dels estudis informatius o avantprojectes té caràcter excepcional i s'ha de fonamentar en raons d'interès públic. La modificació requereix l'elaboració dels informes previs que en justifiquen la necessitat i ha de ser autoritzada expressament pel promotor.

2. La modificació de l'estudi informatiu o avantprojecte ha d'incorporar, si s'escau, un estudi d'impacte ambiental i s'ha de sotmetre al procediment d'avaluació d'impacte ambiental si aquest tràmit és preceptiu per a l'estudi informatiu o avantprojecte que es modifica, d'acord amb la legislació sectorial o mediambiental. La modificació requereix la tramitació del procediment establert per l'article 12 o per l'article 13, segons el tipus d'obres de què es tracti, amb les especificitats de l'apartat 3.

3. Pel que fa a les obres competència de la Generalitat, el tràmit d'informació pública i audiència és requerit en tots els casos establerts per la legislació sectorial, i també en el cas que la modificació consisteixi en un canvi substancial en la localització o el traçat i, en general, si suposa una modificació substantiva en relació amb l'estudi informatiu o avantprojecte aprovat o noves afectacions no previstes.

4. S'ha d'elaborar un estudi geològic específic en els casos de modificació a les quals fa referència l'apartat 3 també si es tracta d'obres de túnels en zona urbana i altres túnels o grans obres d'especial complexitat o dificultat tècnica competència de la Generalitat que suposin un canvi en l'espai del subsòl.

Article 16. Aprovació de les modificacions

1. Finalitzada la tramitació de l'expedient en el cas de modificació, el promotor ha d'adoptar la resolució corresponent en relació amb l'estudi informatiu o avantprojecte modificat. Aquesta resolució pot ser d'aprovació definitiva i pot comprendre tot l'estudi informatiu o avantprojecte, o bé una part. La resolució també pot deixar sense efecte la tramitació de l'expedient o part del mateix, o bé pot acordar la suspensió, total o parcial, de la tramitació.

2. En la resolució poden introduir-se les prescripcions tècniques, mediambientals, agràries, socials i territorials que es considerin necessàries.

3. La resolució ha de ser notificada a les administracions públiques i a totes les persones interessades en el procediment, en els termes establerts per la legislació sobre procediment administratiu.

4. L'aprovació definitiva de l'estudi informatiu o avantprojecte suposa la declaració d'utilitat pública o d'interès social als efectes de l'expropiació forçosa dels béns i drets afectats per l'obra.

Article 17. Projectes

1. L'execució d'una obra pública requereix l'elaboració, supervisió, si s'escau, aprovació i replanteig previs del projecte corresponent, excepte en els casos en els quals la legislació sobre contractació pública o la legislació sectorial simplifiqui aquest requisit o n'estableixi una excepció.

2. El projecte és el document que conté el desenvolupament complet de la solució òptima adoptada en relació amb la necessitat d'una determinada infraestructura, que es redacta de conformitat amb la normativa tècnica d'aplicació i amb el detall necessari i suficient perquè sigui factible la construcció i posterior explotació de l'obra.

3. Els projectes s'han de referir necessàriament a obres completes, és a dir, les susceptibles de ser lliurades per a ús general o el servei corresponent, i han de contenir els elements necessaris per a la correcta utilització de l'obra, incloses les seves instal·lacions, si s'escau. Poden elaborar-se dos o més projectes específics si la naturalesa o complexitat de les obres ho fa convenient.

4. Els projectes defineixen i determinen les exigències tècniques de les obres i han de justificar i desenvolupar completament les solucions proposades, d'acord amb les especificacions requerides per la normativa tècnica d'aplicació.

5. Els projectes s'han de redactar de manera que els treballs d'execució de les obres puguin ser dirigits per qualsevol altre facultatiu o facultativa diferent del projectista o la projectista.

6. Els projectes s'han de redactar amb el rigor tècnic necessari per evitar modificacions posteriors.

Article 18. Documentació dels projectes

1. Els projectes han de contenir tota la documentació gràfica i escrita que permeti interpretar correctament la seva definició, amb una referència especial als aspectes tecnològics, econòmics, de qualitat i legals.

2. Els projectes han de contenir la documentació prescrita per la legislació sectorial respectiva i, si s'escau, per la legislació sobre seguretat i salut en el treball.

3. Els projectes han de contenir, com a mínim, la documentació següent:

a) Una memòria en la qual es descrigui l'objecte de les obres, que ha d'incloure els antecedents i la situació prèvia, les necessitats que s'han de satisfer i la justificació de la solució adoptada, amb l'especificació dels factors de tot tipus que s'han de tenir en compte.

b) Els plànols de conjunt i de detall necessaris perquè el conjunt de l'obra quedi perfectament definit, i els que delimiten l'ocupació de terrenys i la restitució de servituds i altres drets reals, si s'escau, i els serveis afectats per l'execució.

c) El plec de prescripcions tècniques particulars, en el qual s'ha de realitzar la descripció de les obres, incloses, si s'escau, les referents als serveis de comunicacions electròniques, i s'ha de regular l'execució de les obres, amb l'especificació de la forma d'execució, les obligacions de caràcter tècnic que corresponen al contractista, el sistema de mesura de les unitats executades i el control de la qualitat dels materials utilitzats i del procés d'execució.

d) Un pressupost, que pot estar integrat per pressupostos parcials diversos, en el qual constin els preus unitaris i els desglossats, si s'escau; l'estat de les mesures, i els detalls per a la seva valoració. Ha d'incloure també el cost estimat dels assaigs necessaris per controlar la qualitat de l'obra i l'import estimat de les actuacions de prevenció de riscos laborals.

e) Un programa de desenvolupament dels treballs o pla d'obra indicatiu, amb previsió, si s'escau, del temps i el cost.

f) Les referències de tot tipus en les quals s'ha de fonamentar el replanteig de l'obra.

g) L'estudi de seguretat i salut en el treball o, si s'escau, l'estudi bàsic de seguretat i salut en el treball, de conformitat amb la legislació sobre la matèria, i adequat al projecte concret d'obra de què es tracti.

h) Un estudi aprofundit dels riscos inherents a l'execució de l'obra i de les mesures preventives i cautelars consegüents per assegurar la seguretat de les persones en l'execució de les obres. Si l'obra ha de ser explotada per tercers, ha d'incorporar un estudi sobre les mesures de seguretat a adoptar.

i) Una relació detallada dels terrenys i altres béns que cal ocupar per a l'execució de l'obra, de manera que a partir de l'aprovació definitiva del projecte es puguin dur a terme, si s'escau, els tràmits d'expropiació. Ha d'incloure també els projectes per traslladar els serveis afectats, excepte si són inherents al projecte principal.

j) Si l'obra projectada ha estat objecte d'un estudi informatiu o avantprojecte, en el projecte s'ha de justificar expressament la seva coherència amb l'opció o solució aprovada i, si s'escau, la seva coherència amb l'estudi d'impacte ambiental o el compliment de la declaració d'impacte ambiental. En cas contrari, s'han de justificar i argumentar els motius que hagin justificat apartar-se'n.

k) Estudis geològics i geotècnics, llevat que siguin incompatibles amb la naturalesa de l'obra. En les obres de construcció de túnels i altres obres en les quals s'estableixi per reglament, els estudis geològics i geotècnics s'han d'adequar a la instrucció tècnica a la qual fa referència l'article 52.1.a.

l) En el cas de túnels en zona urbana o que hagin de transcórrer per sota de sòl edificat, el projecte ha d'establir coeficients de seguretat superiors als que es deriven del càlcul, d'acord amb la instrucció tècnica a la qual fa referència l'article 52.1.a, i ha d'especificar els elements constructius obligatoris per al compliment d'aquesta finalitat.

m) Una especificació de les mesures a adoptar per compatibilitzar plenament el funcionament de l'obra projectada amb els drets de propietat i altres drets existents en el sòl i subsòl.

n) Un estudi d'impacte ambiental si ho exigeix la legislació sectorial o la mediambiental i si no s'ha elaborat ni tramitat cap estudi informatiu o avantprojecte, o si aquest no ha estat sotmès a la declaració d'impacte ambiental; en cas contrari, s'han d'especificar les mesures a adoptar en relació amb la sostenibilitat i l'eficiència ambiental de l'obra i la minimització de l'impacte sobre el medi.

Article 19. Tramitació de projectes d'obres competència de la Generalitat

1. El projecte ha de ser redactat per un o una projectista, sota el control del promotor i, si s'escau, del gestor, i ha de ser visat pels col·legis professionals si ho determina la legislació. El coordinador o coordinadora de seguretat i salut en la fase d'elaboració del projecte ha de redactar els documents exigibles d'acord amb la legislació de seguretat i salut en el treball.

2. La tramitació del projecte s'ha de subjectar al procediment establert per la legislació sectorial, el qual ha de complir allò determinat pels apartats 3 al 5.

3. El projecte ha de ser aprovat tècnicament pel promotor de l'obra, després d'haver-se emès l'informe de supervisió preceptiu.

4. La informació pública del projecte i l'audiència als interessats serveixen per complir amb l'obligació d'oferir la informació de la relació de béns i drets afectats que requereix la legislació sobre expropiació forçosa.

5. Si no s'ha elaborat ni tramitat cap estudi informatiu o avantprojecte, o si el projecte no ha estat sotmès a la preceptiva declaració d'impacte ambiental d'acord amb la legislació sectorial aplicable o amb la legislació ambiental, s'ha de sotmetre a aquest tràmit.

[Nota: article modificat per la Llei 11/2025, de 29 de desembre, i pel Decret llei 2/2025, de 25 de febrer.]

Article 20. Tramitació de projectes d'obres competència de les entitats locals

1. La tramitació dels projectes d'obres competència de les entitats locals s'ha de subjectar al procediment establert per la legislació sobre règim local, amb les especificitats del present article.

2. Simultàniament al tràmit d'informació pública, les entitats locals han de donar audiència sobre el projecte als departaments de la Generalitat i a la resta d'administracions les competències de les quals tinguin incidència en l'objecte del projecte. L'informe de resposta s'ha d'emetre en el termini de deu dies, llevat que una disposició estableixi un termini més llarg.

Article 21. Tràmit específic per a determinades obres públiques

1. Els projectes d'obres competència de la Generalitat i les seves modificacions que s'indiquen a continuació han de ser objecte d'una auditoria tècnica:

a) Obres de túnels en zona urbana.

b) Obres de túnels que per la seva especial complexitat o dificultat tècnica ho requereixin.

c) Grans obres que per la seva especial complexitat o dificultat tècnica ho requereixin.

2. L'auditoria tècnica s'ha de dur a terme prèviament al tràmit de supervisió i ha de ser encarregada pel promotor de l'obra.

Article 22. Resolució

1. La tramitació finalitza amb la resolució adoptada pel promotor. Aquesta resolució pot ser d'aprovació definitiva i comprendre la totalitat del projecte o bé una part. La resolució també pot deixar sense efecte la tramitació de l'expedient o de part d'aquest, o bé pot acordar la suspensió, total o parcial, de la tramitació.

2. En la resolució poden introduir-se les prescripcions tècniques, socials i territorials que es considerin necessàries i les prescripcions mediambientals que es determinin en la declaració d'impacte ambiental, si s'escau.

3. La resolució ha de ser notificada a les administracions afectades i a totes les persones interessades en el procediment, en els termes establerts per la legislació sobre procediment administratiu.

4. Si la resolució és d'aprovació definitiva del projecte, s'ha d'efectuar el replanteig de l'obra i aquesta es pot contractar i executar, si s'escau, d'acord amb allò que disposa la legislació sobre contractació pública.

5. En el cas que, de conformitat amb allò que estableix la legislació sobre contractació pública, es contractin conjuntament el projecte i l'obra, es pot contractar l'execució de l'obra prèviament a l'elaboració, tramitació, supervisió i aprovació del projecte. En qualsevol cas, és necessari l'estudi informatiu o avantprojecte aprovat o un document similar, i només es poden redactar bases tècniques a les quals s'ha d'ajustar el projecte si per causes justificades és convenient per a l'interès públic.

6. L'aprovació definitiva del projecte suposa la declaració d'obra d'utilitat pública o d'interès social als efectes de l'expropiació forçosa dels béns i drets que resultin afectats.

Article 23. Modificació dels projectes

1. Un cop aprovat el projecte per part del promotor de l'obra, només pot modificar-se per raons d'interès públic degudament justificades en l'expedient.

2. La necessitat o conveniència de modificar el projecte ha de ser estimada expressament pel promotor, que n'ha d'autoritzar la modificació i, si s'escau, donar instruccions al gestor sobre el sentit i els objectius de la modificació que es pretén i sobre els tràmits necessaris per fer-la efectiva, un cop hagi estat aprovada definitivament pel promotor.

3. Qualsevol modificació d'un projecte requereix la prèvia redacció del projecte corresponent per un projectista o una projectista, sota el control del promotor o, si s'escau, del gestor, llevat de les excepcions determinades per la legislació sobre contractació pública o per la legislació sectorial. Aquest projecte de modificació ha de contenir els documents establerts per l'article 18.

4. El projecte de modificació ha de ser aprovat tècnicament pel promotor de l'obra, un cop emès el preceptiu informe de supervisió.

5. Si la modificació suposa un canvi substancial en el traçat o en la localització de l'obra o un canvi substantiu de les opcions contingudes en l'estudi informatiu o avantprojecte, prèviament a la seva aprovació cal la modificació de l'estudi informatiu o avantprojecte en els termes establerts per l'article 15, excepte en els casos en els quals la legislació sectorial ho determini d'una altra manera.

6. Si la modificació suposa un canvi substancial de les definicions contingudes en el projecte, de les opcions constructives o les condicions de seguretat de l'obra, el projecte s'ha de subjectar al tràmit d'informació pública i audiència establert per l'article 19.5 i al tràmit d'avaluació d'impacte ambiental, en el cas que sigui preceptiu de conformitat amb la legislació sectorial o mediambiental d'aplicació.

7. El promotor, en qualsevol cas, ha d'adoptar la resolució corresponent de conformitat amb la modificació. Aquesta resolució pot ser d'aprovació definitiva i comprendre tota la modificació o bé una part. La resolució també pot deixar sense efecte la tramitació de l'expedient o part del mateix, o bé pot acordar-se la suspensió total o parcial de la tramitació.

8. La resolució ha de notificar-se a les administracions i a totes les persones interessades en el procediment, en els termes establerts per la legislació sobre procediment administratiu.

9. Les disposicions dels apartats 1 a 8 s'apliquen sens perjudici del règim corresponent a la modificació dels contractes establerts per la legislació sobre contractació pública.

Article 24. Supervisió

1. La supervisió consisteix a verificar que l'estudi informatiu o avantprojecte i el projecte i les seves modificacions han estat realitzats de conformitat amb les disposicions generals i la normativa tècnica d'aplicació, que compleixen tots els requisits i objectius exigibles, i que contenen els documents als quals fan referència els articles 10 i 18. També s'ha d'analitzar si l'obra compleix la funció per a la qual ha estat projectada i si incorpora l'estudi de seguretat i salut en el treball o, si s'escau, l'estudi bàsic de seguretat i salut en el treball.

2. El tràmit de supervisió de l'estudi informatiu o avantprojecte i del projecte i les seves modificacions s'ha de realitzar en els casos establerts per la legislació sectorial i sempre que l'import sigui igual o superior a tres-cents mil euros, o si es tracta de treballs que afecten l'estabilitat, seguretat o estanquitat de l'obra. L'informe de supervisió és preceptiu si s'admeten variants proposades pel possible adjudicatari al projecte aprovat per l'Administració, independentment de la quantia del contracte.

3. En el cas d'obres subterrànies, s'ha de realitzar la supervisió expressa dels estudis geològics i geotècnics, i l'informe de supervisió ha d'analitzar expressament la relació d'aquests amb les opcions i solucions de traçat i constructives proposades.

Article 25. Òrgans de supervisió de projectes

1. La supervisió dels projectes és una funció reservada exclusivament al promotor de l'obra, que ha de disposar d'oficines o unitats destinades a aquesta finalitat. Les oficines o unitats de supervisió de projectes a les quals fa referència l'article 5.i són les úniques competents per a l'emissió dels informes de supervisió.

2. Els departaments de la Generalitat o els organismes o empreses públiques de la Generalitat, si actuen com a promotor i no disposen d'oficines o unitats de supervisió de projectes, per l'escàs volum o importància de les obres a executar, han d'encarregar l'elaboració dels informes de supervisió als departaments més idonis donada la naturalesa de les obres.

3. Les entitats locals que no disposin d'oficines o unitats de supervisió de projectes poden encarregar l'elaboració dels informes de supervisió a altres administracions públiques, en els termes i condicions establerts per la legislació sobre règim local.

4. Els projectistes tenen l'obligació de facilitar a l'oficina o unitat de supervisió tota la documentació i els testimonis i aclariments que aquesta els sol·liciti per poder exercir la seva tasca.

5. Si en l'informe de supervisió es fan constar deficiències, mancances o errors de l'estudi o avantprojecte o del projecte supervisat, aquest ha de ser retornat al projectista o la projectista per a la seva correcció o esmena i, posteriorment, s'ha de sotmetre a un nou tràmit de supervisió.

6. La supervisió favorable no eximeix de la responsabilitat que correspon al projectista o la projectista per l'autoria de l'estudi o el projecte, en cas de deficiències, mancances o errors comesos en el seu treball, en els termes establerts per la legislació d'aplicació.

Article 26. Supervisió contínua

1. En els projectes d'obres de túnels en zona urbana i altres túnels o grans obres que per la seva especial complexitat o dificultat tècnica ho requereixin, o en els supòsits en els quals ho acordi el promotor, pot haver-hi una supervisió contínua d'un responsable o una responsable tècnic integrat en l'estructura orgànica del promotor durant el procés de redacció de l'estudi informatiu o avantprojecte i del projecte.

2. La supervisió contínua del procés de redacció de l'estudi informatiu o avantprojecte o del projecte no eximeix de l'emissió de l'informe de supervisió establert per l'article 25. En aquest cas, l'informe de supervisió s'ha d'elaborar a partir de les solucions proposades per l'estudi informatiu o avantprojecte o el projecte a partir d'aquesta supervisió contínua.

Article 27. Auditoria tècnica

1. El tràmit d'auditoria tècnica a què es refereix l'article 21 ha de realitzar-lo una oficina tècnica externa al promotor i al gestor de l'obra, totalment independent dels autors de l'estudi o avantprojecte i del projecte i de les persones responsables de la seva supervisió. Aquesta oficina ha de ser seleccionada, designada o contractada pel promotor.

2. L'auditoria tècnica ha de comprovar la idoneïtat i la suficiència dels treballs i els procediments seguits en l'elaboració, el rigor de les dades i les anàlisis i la coherència d'uns i altres amb les solucions proposades. En cas d'obres de túnels, l'auditoria tècnica ha d'incloure una anàlisi separada dels estudis geològics i geotècnics del projecte i de la relació d'aquests amb les diverses solucions constructives proposades.

3. Els professionals, funcionaris i empreses que han intervingut en la redacció de l'estudi informatiu o avantprojecte i del projecte han de proporcionar als auditors tècnics tota la informació i la documentació i tots els testimonis i aclariments que els requereixin per a la realització de l'auditoria tècnica.

4. Si l'auditoria tècnica detecta deficiències, mancances o errors en el projecte, aquest ha de ser corregit i ha de sotmetre's a una nova auditoria. El projecte que hagi estat sotmès a l'auditoria tècnica només pot ser aprovat en cas que aquesta hagi estat favorable.

5. Si el projectista o la projectista manifesta la disconformitat respecte a les observacions, deficiències, mancances o errors que es formulin en el tràmit d'auditoria tècnica, la resolució correspon al Consell Assessor de Túnels i Altres Obres Singulars en cas d'obres de túnels, i al promotor en el cas de la resta d'obres.

Article 28. Adequació a l'ordenament urbanístic

1. Si el traçat o l'obra projectada no s'adequa al planejament urbanístic vigent, prèviament a l'aprovació definitiva del projecte cal modificar el planejament urbanístic, llevat dels casos en què la legislació sectorial estableixi una altra regulació.

2. En les obres promogudes per l'Administració de la Generalitat o per algun dels seus organismes, entitats i empreses públiques, si l'entitat local manifesta la seva disconformitat amb el planejament urbanístic en vigor, per raons d'urgència o d'interès públic excepcional, pot aplicar-se el procediment establert per l'article 182 del Text refós de la Llei d'urbanisme aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

Article 29. Llicència o tràmit de control preventiu municipal

Els projectes d'obres requereixen la llicència o el control preventiu municipal que, d'acord amb la legislació sectorial d'aplicació, la substitueix en els casos establerts per la legislació urbanística, llevat que aquest tràmit sigui dispensat per una legislació sectorial.

Article 30. Règim de contractació

Els agents inclosos en l'àmbit d'aplicació de la present llei han de contractar les obres públiques i els serveis relacionats amb aquestes en els termes i condicions establerts per la legislació sobre contractació pública, amb les particularitats determinades per la present llei.

Article 31. Òrgans de contractació

1. Els consellers, en l'àmbit de les competències del seu departament respectiu, són els òrgans de contractació de l'Administració de la Generalitat pel que fa als contractes per a l'execució d'obres públiques, independentment de la forma de retribució, i als contractes de serveis relacionats amb l'execució d'obres. No obstant això, l'adjudicació dels contractes menors correspon als secretaris generals.

2. Els òrgans de contractació dels organismes, entitats i empreses públiques dependents de l'Administració de la Generalitat són les persones que n'exerceixen la representació legal, llevat que els estatuts, normes o convenis que en regulen el funcionament atribueixin aquesta condició a un altre òrgan. Els consellers dels departaments als quals estiguin adscrits aquests organismes, entitats i empreses públiques han de fixar, mitjançant l'ordre corresponent, la quantia a partir de la qual han d'autoritzar la subscripció de contractes.

3. Els òrgans de contractació de les entitats locals i dels seus organismes, entitats i empreses públiques dependents són determinats per la legislació sobre règim local i la legislació sobre contractació administrativa.

Article 32. Mesa de contractació

1. L'òrgan de contractació per a l'adjudicació dels contractes ha de ser assistit per una mesa de contractació, llevat dels casos en què no sigui necessari d'acord amb el que disposa la legislació sobre contractació pública.

2. La mesa de contractació és l'òrgan competent per a la valoració de la capacitat i aptitud dels licitadors i de les seves ofertes i per a la formulació de la proposta d'adjudicació a l'òrgan de contractació.

3. Pel que fa a la composició de la mesa de contractació, cal tenir en compte els criteris següents: a) El promotor de l'obra sempre ha de tenir representació si el gestor realitza la contractació. Aquesta representació ha de qualificar-se i adequar-se a l'objecte del contracte. b) El que estableix la lletra a no és d'aplicació en cas que l'òrgan de contractació sigui un òrgan col·legiat del qual formi part el promotor. c) Ha de ser adequada, globalment, a l'especialització que requereix l'objecte del contracte. A aquest efecte, s'ha de garantir la presència d'almenys una persona experta, vinculada al gestor o al promotor, o bé externa, amb l'especialització i la idoneïtat acreditades en relació amb l'objecte del contracte. d) Prèviament a l'inici de les actuacions encomanades, cal donar-ne coneixement públic, mitjançant la inclusió d'aquesta informació en el plec de clàusules administratives particulars o document equivalent, en l'anunci corresponent o en tots dos. Aquesta mesura no és d'aplicació si s'ha nomenat una mesa de contractació amb caràcter general per a una pluralitat de contractes i ha estat objecte de publicació. e) S'ha d'informar la Intervenció General de la Generalitat de la convocatòria de les meses, als efectes de la designació d'un representant o una representant si és preceptiva la seva assistència o, en cas que no ho sigui, si es considera convenient. Aquesta representació en cap cas pot recaure en persones adscrites a l'entitat gestora de la contractació.

4. Les entitats locals que no disposen de mitjans suficients per nomenar una mesa de contractació poden sol·licitar la col·laboració d'altres administracions públiques en els termes i condicions establerts per la legislació sobre règim local.

Article 33. Requisits dels contractistes

1. Les empreses licitadores en els procediments de contractació han de tenir plena capacitat d'obrar, no poden incórrer en cap prohibició per contractar i han de complir tots els requisits de capacitat i solvència exigits per la legislació sobre contractació pública i, en els casos en què ho exigeixi aquesta normativa, han d'estar degudament classificades. També han de complir els requisits establerts per la legislació sobre subcontractació en el sector de la construcció.

2. El plec de clàusules administratives particulars o document equivalent ha d'incloure, en tot cas, la indicació dels nivells mínims de solvència adequats per a cada execució contractual.

Article 34. Unions temporals d'empreses

1. Les unions temporals d'empreses, a més de complir els requisits establerts per la legislació sobre contractació pública, han de presentar, en el moment d'acreditar la seva capacitat i solvència, la memòria establerta per la legislació reguladora de les unions temporals d'empreses, en la qual s'han d'indicar els mitjans concrets que cada una de les empreses preveu destinar, si s'escau, a l'execució del contracte. Igualment, en la memòria s'han d'especificar les raons econòmiques, empresarials o d'especialització tècnica o tecnològica justificadores de la constitució de la unió.

2. Els plecs de clàusules administratives particulars han de determinar, en funció de les característiques de les obres, els efectes derivats de la falta de presentació de la memòria a què es refereix l'apartat 1. En els casos degudament justificats, pot acordar-se la inadmissió de les ofertes presentades.

3. Correspon al director o directora de l'obra el control del manteniment dels nivells de solvència tècnica, de conformitat amb el que disposen el present article i la resta de legislació d'aplicació.

Article 35. Subcontractació

1. En els contractes per a l'execució d'obres públiques i en els de serveis relacionats, els contractistes han d'acreditar davant l'òrgan de contractació que els subcontractistes compleixen el que estableix la legislació d'aplicació. Igualment, els subcontractistes no poden incórrer en cap prohibició per contractar.

2. Els plecs de clàusules administratives particulars o document equivalent de les contractacions per a l'execució d'obres públiques poden determinar que en les proposicions dels licitadors s'hagi d'indicar, si s'escau, la part o les parts de l'obra que seran objecte de subcontractació, i les condicions en les quals s'estableixi. En aquest cas, en els termes i condicions establerts per la legislació sobre contractació pública, el contractista principal pot ser dispensat de l'acreditació de la classificació en el grup, els subgrups o el grup i els subgrups corresponents a la prestació o activitat objecte de subcontractació.

3. En cas que s'hagi comunicat la subcontractació a l'òrgan de contractació un cop adjudicat el contracte, aquest té la potestat de vetar-la, mitjançant resolució motivada, en els termes i condicions establerts per la legislació sobre contractació administrativa, si estima que contravé les normes d'aplicació a la subcontractació en l'àmbit de les obres públiques i les disposicions del present article.

4. En finalitzar l'obra, el contractista ha d'informar l'òrgan de contractació dels serveis prestats pels subcontractistes perquè aquesta informació quedi reflectida en la memòria final.

Article 36. Registre de bones pràctiques en l'execució d'obres de Catalunya

1. Independentment dels registres oficials determinats per la legislació sobre contractació pública, el departament competent en matèria d'obres públiques, en col·laboració amb les associacions representatives de les entitats locals i les organitzacions representatives dels professionals i les empreses del sector, ha de crear i gestionar un registre en el qual han d'inscriure's, si s'escau, les certificacions de bona execució de les obres realitzades per les empreses contractistes.

2. En el registre de bones pràctiques en l'execució d'obres de Catalunya, que s'ha d'estructurar en dues seccions — una d'empreses constructores i una altra de consultores i professionals —, han d'inscriure's les dades que proporcionin les administracions catalanes i les empreses i professionals del sector sobre l'experiència que vagin acumulant en l'execució dels seus contractes amb l'Administració. En el registre ha de fer-se constar la font de les dades.

3. El funcionament, l'estructura i les dades del registre s'han de configurar de conformitat amb els criteris de publicitat registral i accessibilitat en línia, per mitjans telemàtics.

4. La inscripció de les certificacions en el registre acredita la correcta execució dels contractes.

Article 37. Selecció dels contractistes i els procediments d'adjudicació

1. Els plecs de clàusules administratives particulars o document equivalent han de determinar de forma motivada el procediment d'adjudicació de cada contracte, si s'escau, i han de fixar els criteris de valoració en els quals ha de basar-se l'elecció de l'oferta adjudicatària i la ponderació que se'ls atorga, de conformitat amb la present llei i la legislació sobre contractació pública. Aquests documents també han de detallar, si s'escau, els àmbits, les característiques i les condicions per a la presentació de variants, que poden consistir, entre altres, en millores relatives a la constructibilitat, seguretat i fiabilitat que puguin completar o perfeccionar els documents del projecte.

2. Els procediments d'adjudicació dels contractes són els establerts per la legislació sobre contractació pública.

3. El procediment restringit pot ser establert per l'òrgan de contractació com el procediment ordinari per contractar l'execució d'obres públiques de gran complexitat o dificultat tècnica o les de pressupost superior a deu milions d'euros.

4. En les contractacions d'execució d'obres en les quals, independentment del seu pressupost, s'estimi que són especialment importants les característiques tècniques, també pot establir-se, en els plecs de clàusules administratives particulars o document equivalent, un sistema de valoració dels criteris tècnics previ a la valoració de les ofertes econòmiques. La valoració d'aquests criteris tècnics, per l'aplicació de determinats llindars mínims de qualitat, té com a resultat que quedin fora de la licitació les proposicions que s'estimin tècnicament insuficients.

5. Els contractes que tinguin per objecte redactar estudis informatius i projectes o dirigir obres no poden ser objecte de subhastes electròniques. En els plecs de clàusules administratives particulars o el document equivalent dels contractes que tinguin aquest objecte, el poder adjudicador pot disposar que el factor cost pugui adoptar la forma d'un preu o cost fix sobre la base del qual els operadors econòmics competiran únicament en funció de criteris de qualitat.

Article 38. Valoració de les ofertes

1. L'òrgan de contractació és el responsable de garantir la màxima transparència del procés d'adjudicació.

2. Les admissions i exclusions, els aspectes tècnics de les ofertes, l'aplicació per part de la mesa de contractació dels criteris de valoració de les ofertes, la proposta d'adjudicació del contracte per part de la mesa i l'adjudicació han de resoldre's de forma motivada, detallada, comparada, raonada i congruent, i per l'aplicació dels criteris de valoració prèviament establerts en els plecs de clàusules administratives particulars o document equivalent.

3. Els plecs de clàusules administratives particulars o document equivalent han d'establir fórmules de determinació de les ofertes anormalment baixes però adequades a la legislació sobre contractació pública, en les quals s'indiquin expressament els criteris objectius que han de determinar, si s'escau, la consideració de presumpció com a oferta anormalment baixa.

4. Per poder admetre a licitació les ofertes inicialment qualificades d'anormalment baixes, a més de la tramitació establerta per la legislació sobre contractació pública, qui les formula ha de presentar un informe acreditatiu que l'oferta econòmica no va en detriment del compliment escrupolós dels requeriments tècnics i de seguretat del projecte. Aquest informe ha de ser expressament acceptat pels serveis tècnics del gestor o el promotor.

Article 39. Publicitat i transparència

1. Els òrgans de contractació d'obres públiques han d'adoptar les mesures necessàries per assegurar la transparència i la publicitat de tot el procés de contractació de la seva competència. A aquest fi, els òrgans de contractació d'obres públiques de competència de la Generalitat, a més de la publicació oficial de les convocatòries i de la que sigui preceptiva de conformitat amb la legislació sobre contractació pública i amb la present llei, han d'oferir informació completa, permanentment actualitzada i accessible, mitjançant el lloc web oficial, sobre les qüestions següents relatives als contractes: a) Les licitacions convocades, amb especificació de la convocatòria i de la justificació motivada del procediment d'adjudicació elegit, dels plecs de clàusules administratives particulars o document equivalent i dels plecs de prescripcions tècniques particulars, de les ofertes presentades i de les resolucions motivades sobre la seva admissió o exclusió i sobre l'adjudicació del contracte, amb especificació de la puntuació obtinguda per cada una de les empreses presentades. En aplicació de la legislació sobre propietat intel·lectual o industrial, han de mantenir-se reservades les dades de les ofertes que afecten el secret tècnic i comercial, la competència i la competitivitat de les empreses. b) Les dades bàsiques d'execució dels contractes. c) La informació sobre les memòries finals i els documents a què es refereix l'article 49. d) La relació dels contractes formalitzats, amb indicació de l'objecte, el pressupost inicial i el cost final de cada contracte, de la forma i del procediment d'adjudicació i de les empreses o professionals adjudicataris.

2. Les resolucions d'adjudicació dels contractes subjectes a la present llei han d'incorporar sempre la indicació de les puntuacions, totals i parcials, obtingudes per totes les empreses admeses al procediment, en cada un dels criteris d'adjudicació. Aquestes resolucions han de ser objecte de comunicació, d'acord amb el que disposa la legislació sobre contractació administrativa.

Article 40. Informació als ciutadans i usuaris

1. Prèviament a l'inici de les obres, han d'adoptar-se les mesures per informar amb suficient antelació els veïns, els usuaris potencials i, en general, els ciutadans afectats sobre les obres a executar, sobre el calendari d'execució previst i sobre les incidències i les possibles afectacions que provoquin les obres, en els termes establerts pels plecs de clàusules administratives particulars o document equivalent. El promotor o, si s'escau, el gestor de l'obra és el responsable de complir o de fer complir aquest requisit a l'empresa constructora.

2. El promotor o, si s'escau, el gestor de l'obra ha de determinar en el plec de clàusules administratives particulars o document equivalent els mitjans a emprar per garantir el compliment de l'obligació d'informació, així com els supòsits en els quals, atès el volum o altres característiques de l'obra, cal habilitar un servei permanent d'informació als ciutadans sobre l'evolució de l'obra. El cost d'aquest servei ha d'incorporar-se al pressupost del contracte com a partida independent.

Article 41. Senyalització

1. El Govern, a proposta del departament competent en matèria d'obres públiques, sens perjudici del que estableix la legislació vigent en matèria de trànsit, ha d'elaborar la normativa i els manuals de senyalització de les obres amb la finalitat de garantir unes condicions mínimes d'homogeneïtat en la informació sobre l'execució de les obres, especialment a la via pública.

2. L'empresa constructora de l'obra és la responsable de senyalitzar les obres per indicar, entre d'altres, l'accés, la circulació de la zona afectada pels treballs i els punts de possible perill, tant a la zona d'obres com en el seu entorn, de conformitat amb les normes i els criteris de senyalització d'aplicació.

Article 42. Obligacions de l'empresa constructora

Si el promotor o el gestor contracta amb una empresa constructora l'execució de les obres, a aquesta empresa li corresponen les obligacions que puguin derivar-se de la legislació sobre contractació pública i les establertes pels plecs de clàusules administratives particulars o document equivalent, entre les quals destaquen les següents: a) Executar l'obra d'acord amb el projecte aprovat i el contracte formalitzat. b) Complir els terminis totals i parcials fixats pel programa de treball. c) Aportar els recursos humans i materials necessaris per a l'execució de l'obra. d) Complir les ordres i instruccions que, en la interpretació tècnica del contracte, li siguin donades pel director o directora de l'obra. e) Facilitar al director o directora de l'obra, al promotor, al gestor, si s'escau, i a qui aquests encarreguin el seguiment i el control de la mateixa, l'accés a tota la informació, tant documental com de camp, que li requereixin en qualsevol moment de l'execució. f) Conservar degudament el llibre d'ordres. g) Dur a terme les actuacions de senyalització i comunicació de les obres, i assumir-ne el cost, en els termes establerts pels plecs de clàusules administratives particulars o document equivalent. h) Complir la totalitat de les obligacions derivades de la legislació laboral o dels convenis col·lectius i, especialment, les relatives a les normes de prevenció i seguretat i salut en el treball. i) Nomenar el delegat o delegada de l'obra, el qual ha d'estar degudament qualificat i posseir la titulació acadèmica i professional idònia. El nomenament ha d'estar visat pel col·legi professional corresponent, si la legislació d'aplicació ho determina.

Article 43. Direcció de l'obra

1. La direcció de l'obra està a càrrec dels tècnics degudament designats o contractats a aquest fi pel promotor o, si s'escau, pel gestor, la qual cosa s'ha de realitzar prèviament a l'inici de l'execució de les obres. El nomenament ha d'estar visat pel col·legi professional corresponent, si la legislació d'aplicació ho determina.

2. Correspon a la direcció de l'obra l'exercici de les funcions conferides per la legislació d'aplicació i, si es contracten professionals externs, a més, també corresponen a aquests les funcions establertes pel contracte i, si s'escau, pels plecs de clàusules administratives particulars o document equivalent i pels plecs de prescripcions tècniques particulars.

3. La direcció de l'obra ha de comptar amb els recursos humans i materials necessaris per a l'exercici de les funcions que li corresponen de direcció, comprovació, vigilància i control de la correcta execució de l'obra en condicions satisfactòries de seguretat, eficiència i qualitat.

4. Les ordres i instruccions de la direcció de l'obra han de donar-se per escrit i n'ha de quedar constància en el llibre d'ordres, que no pot ser manipulable, i ha d'estar visat pel promotor o, si s'escau, pel gestor en la data de comprovació del replanteig. Les ordres i instruccions han d'estar permanentment a disposició del promotor i del gestor, si s'escau.

Article 44. Control i seguiment de l'execució de les obres

1. El promotor o, si s'escau, el gestor ha de controlar la correcta execució de l'obra, mitjançant personal propi, degudament qualificat, sota la direcció d'un tècnic o tècnica que posseeixi la titulació idònia i que compti amb els mitjans tècnics necessaris.

2. El promotor o, si s'escau, el gestor pot requerir a la direcció de l'obra i a l'empresa constructora tota la informació que consideri necessària, com ara els testimonis i verificacions o comprovacions sobre el terreny. La direcció de l'obra i l'empresa constructora han d'atendre aquests requeriments, així com els formulats pels responsables d'efectuar les avaluacions i controls a què es refereix l'article 46 amb tota celeritat i transparència.

Article 45. Control i seguiment de l'execució d'obres de túnels urbans

1. El promotor de l'obra ha de designar la persona responsable d'efectuar el seguiment permanent i el control de l'execució de l'obra, amb excepció de les funcions que puguin reservar-se els seus òrgans superiors o els serveis específics. Si l'obra té gestor, la designació correspon al gestor de comú acord amb el promotor.

2. La persona responsable del seguiment i el control de l'execució de l'obra pot estar integrada en l'estructura orgànica del promotor o del gestor, i ha d'estar dotada dels suficients recursos humans i materials per a l'exercici de les funcions de seguiment i control de l'obra.

3. La direcció de l'obra ha d'adoptar, amb la freqüència i el grau de detall que consideri oportuns i, com a mínim, els indicats pel projecte i els ordenats per la persona responsable del seguiment i el control de l'execució de l'obra, les mesures d'auscultació i control de convergències. La persona responsable del seguiment i el control de l'execució de l'obra ha de verificar l'adopció de les mesures indicades.

4. Durant l'execució de l'obra han de dur-se a terme els estudis geològics, geotècnics i geomètrics establerts per la instrucció tècnica regulada per l'article 52.1.a.

5. Totes les persones que tinguin atribuïdes funcions de direcció i de seguiment i control han de tenir un coneixement precís i permanent de l'estat d'execució de l'obra.

6. El gestor ha de facilitar permanentment al promotor informació precisa sobre l'evolució de l'obra.

Article 46. Avaluació i control de qualitat

1. El promotor o el gestor ha d'aplicar els protocols i realitzar els controls de qualitat corresponents en funció del tipus d'obra. Si qui realitza el control de qualitat és el gestor, aquest n'ha de donar compte al promotor de l'obra.

2. El promotor o el gestor, sempre que ho consideri convenient, pot encarregar auditories d'avaluació de la qualitat de l'obra abans de formalitzar-ne la recepció. Les auditories han de realitzar-se sempre que es tracti d'alguna de les obres a què es refereix l'article 21.1.

Article 47. Garanties i requisits de seguretat i salut en el treball

1. El promotor i, si s'escau, el gestor de l'obra han d'adoptar i fer adoptar totes les mesures que garanteixin que l'obra s'executa amb plena garantia de les condicions de seguretat i salut en el treball, de conformitat amb la legislació d'aplicació. En tot cas, l'empresa constructora, sens perjudici de les responsabilitats que puguin correspondre a la direcció de l'obra i a la coordinació de seguretat i salut en el treball durant l'execució de l'obra, és directament responsable de l'adopció de les mesures de seguretat necessàries per garantir la integritat de les persones i els béns que puguin veure's afectats per l'execució de l'obra.

2. En els casos en què ho estableixi la legislació d'aplicació en matèria de seguretat i salut en el treball, els projectes d'obra han d'incorporar un estudi o estudi bàsic de seguretat i salut en el treball amb el contingut establert per aquesta legislació i adequat al projecte concret d'obra de què es tracti.

3. Les persones responsables de la coordinació de seguretat i salut en el treball durant l'execució de l'obra han de ser designades i, si s'escau, contractades pel promotor o el gestor, prèviament i independentment de la designació o contractació de la direcció de l'obra i de l'empresa constructora.

4. L'empresa constructora ha de complir les mesures de seguretat i salut en el treball, de conformitat amb les instruccions del coordinador o coordinadora de seguretat i salut en el treball durant l'execució de l'obra i, si s'escau, del director o directora de l'obra, i sota el control del promotor o, si s'escau, del gestor.

Article 48. Execució de modificacions o millores

1. Si, un cop adjudicada o iniciada l'execució de l'obra, l'òrgan de contractació, per iniciativa pròpia o a proposta del director o directora de l'obra o de l'empresa constructora, per raons d'interès públic, considera convenient introduir modificacions en el contracte, abans de procedir a això, a més de complir el que estableix la legislació sobre contractació pública, ha de promoure la modificació de l'estudi o projecte corresponent, en els termes establerts per la present llei i per la legislació sectorial, excepte en els casos en els quals no sigui requerit per aplicació de la legislació sobre contractació administrativa.

2. Si la tramitació d'una modificació exigeix la suspensió temporal, total o parcial, de l'execució de les obres, i si aquesta situació perjudica greument l'interès públic, el conseller o consellera del departament promotor de les obres pot acordar que aquestes es continuïn executant provisionalment, d'acord amb la proposta del director o directora de l'obra, sempre que l'import màxim previst no superi el vint per cent del preu primitiu del contracte i que hi hagi suficient crèdit. En aquest cas, el procediment ha de contenir els tràmits següents: a) La proposta motivada del director o directora de l'obra en la qual constin els motius en els quals es fonamenta la modificació, el seu import aproximat i la descripció bàsica de les obres necessàries. b) L'audiència del contractista. c) La conformitat de l'òrgan de contractació. d) El certificat d'existència de crèdit.

3. Si la modificació del projecte es deriva del seu replanteig sobre el terreny o de les seves possibilitats de construcció, pot incorporar-se al projecte permanentment actualitzat que reflecteix el projecte viu de l'obra, sense necessitat de cap tràmit d'informació pública o audiència.

Article 49. Memòria final sobre l'execució i el preu de l'obra

1. En cas d'obres d'import superior a deu milions d'euros o en les que determini el promotor, prèviament a la seva recepció, la direcció de l'obra i l'empresa constructora han de presentar al promotor o, si s'escau, al gestor una memòria final sobre el desenvolupament i l'execució de l'obra.

2. La memòria ha de contenir, com a mínim, les dades següents: a) L'especificació del preu total del contracte. b) Les incidències destacables que s'hagin produït en el desenvolupament del contracte. c) Les modificacions del contracte, amb la motivació corresponent i les revisions de preus proposades i aprovades. d) Els serveis i actuacions subcontractats, amb indicació del preu pagat en cada cas.

3. Els departaments, organismes, entitats o empreses públiques de la Generalitat han de donar publicitat a la memòria final de l'obra per mitjà del lloc web oficial, on ha de poder consultar-se, com a mínim, des de la recepció i durant un any. També ha de trametre's al registre que disposa l'article 36.

4. El promotor o, si s'escau, el gestor ha d'elaborar un document, basat en les memòries finals d'obra presentades, sobre el desenvolupament i l'execució de les obres, en cas que l'obra hagi estat objecte de diversos contractes. En les obres de competència de la Generalitat ha de donar-se publicitat a aquest document per mitjà del lloc web oficial del departament, organisme, entitat o empresa pública de la Generalitat que ha adjudicat els contractes, en els mateixos termes i condicions establerts per l'apartat 3 per a la memòria.

Article 50. Responsabilitat dels professionals i les empreses

1. Els redactors dels estudis informatius o avantprojectes, dels projectes dels estudis de contingut específic que han d'incorporar-se o que formen part dels mateixos, i la direcció de les obres responen de la qualitat tècnica dels treballs i dels danys i perjudicis que durant l'execució o l'explotació de l'obra puguin causar-se, tant al promotor com a tercers, per defectes, errors, omissions, mètodes inadequats o conclusions incorrectes, deficiències, incompliments o insuficiències que els siguin imputables.

2. L'empresa constructora respon de la correcta execució de les obres de conformitat amb el projecte aprovat i amb les condicions establertes pel plec de clàusules administratives particulars.

3. Els contractes han d'estipular, de conformitat amb el que estableix la legislació sobre contractació pública i la present llei, els termes en els quals poden exigir-se responsabilitats. Els contractes han d'exigir que se subscrigui una pòlissa d'assegurances que cobreixi aquestes responsabilitats.

Article 51. Publicitat de l'activitat contractual dels promotors i gestors

Les memòries anuals dels departaments i els organismes, entitats i empreses públiques de la Generalitat que adjudiquen contractes d'execució d'obres o contractes de redacció d'estudis i projectes en relació amb obres públiques han d'incloure un capítol específic que contingui informació detallada sobre els contractes adjudicats; les formes i procediments d'adjudicació; els adjudicataris; les tasques de seguiment, supervisió, control i, si s'escau, auditoria tècnica realitzades, i les incidències que s'hagin detectat.

Article 52. El consell assessor de túnels i altres obres singulars

1. El departament competent en matèria d'obres públiques ha de constituir el Consell Assessor de Túnels i Altres Obres Singulars, amb les funcions següents: a) Redactar una instrucció tècnica, que ha de ser aprovada pel departament competent en matèria d'obres públiques, la qual ha d'establir els criteris metodològics, els estudis geològics i geotècnics i altres requisits que cal observar per projectar i dur a terme les diverses obres de túnels. b) Resoldre sobre la disconformitat que pugui plantejar el projectista o la projectista respecte a les observacions, deficiències, mancances o errors que es formulin en l'auditoria tècnica. c) Efectuar l'avaluació de la qualitat de l'obra, de conformitat amb l'article 46.2, pel que fa a les obres de túnels i altres obres singulars, o participar-hi. d) Proposar mesures de millora de la seguretat i la idoneïtat de les obres a què es refereix l'article 21.1. e) Prestar suport als departaments, organismes, entitats i empreses públiques de la Generalitat que executin les obres a què es refereix l'article 21.1. f) La resta de funcions que li siguin encomanades pel departament competent en matèria d'obres públiques.

2. El Consell Assessor de Túnels i Altres Obres Singulars exerceix les seves funcions en relació amb les obres de competència de la Generalitat a què es refereix l'article 21.1. Si aquestes obres són competència de les entitats locals, la intervenció del Consell Assessor de Túnels i Altres Obres Singulars és condicionada a la prèvia sol·licitud de l'entitat local.

3. El Consell Assessor de Túnels i Altres Obres Singulars ha d'estar integrat, fonamentalment, per persones expertes en la matèria provinents dels àmbits universitari i professional i, amb l'objectiu d'assolir la paritat de gènere, sempre que sigui possible ha de tendir a assolir una participació mínima del cinquanta per cent de dones.

4. Els membres del Consell Assessor de Túnels i Altres Obres Singulars són designats pel conseller o consellera competent en matèria d'obres públiques.

Article 53. Arbitratge i altres formes de resolució convencional d'incidències

1. Les desavinences sobre les incidències de caràcter tècnic a què es refereix l'apartat 3 que puguin sorgir entre el promotor o, si s'escau, el gestor i l'empresa constructora durant l'execució de les obres es poden sotmetre, si les parts ho acorden en el contracte, a la mediació, concòrdia o arbitratge d'una tercera persona, designada igualment en el contracte, que pot ser una persona física o una corporació de dret públic que pugui exercir aquestes funcions d'acord amb les seves normes reguladores, o una associació o entitat sense ànim de lucre els estatuts de la qual determinin expressament aquestes funcions.

2. Les persones que, efectivament, han de complir les tasques de mediació, arbitratge o conciliació han de ser expertes i tenir la titulació universitària idònia i un mínim de quinze anys d'experiència professional en el tipus d'obra pública de què es tracti.

3. Les persones a què es refereix l'apartat 2 poden dirimir, mentre duri l'execució del contracte, qualsevol diferència de caràcter tècnic plantejada entre les parts en la interpretació de les clàusules tècniques o les previsions del projecte, i sobre la qualitat dels materials, les característiques tècniques que defineixen l'obra o els processos o les solucions constructives emprats.

4. Els procediments de mediació, concòrdia o arbitratge han de regir-se pels principis de celeritat i eficàcia i poden resoldre qüestions tècniques plantejades al peu de l'obra, per a la seva resolució amb immediatesa i sobre el terreny.

5. Les intervencions i decisions de mediació, concòrdia o arbitratge s'adopten al marge de les plenes facultats de direcció, interpretació i resolució dels contractes que corresponen al promotor i, si s'escau, al gestor.