Llei 22/1998, de 6 de juliol, reguladora de l'Objecció de Consciència i de la Prestació Social Substitutòria

Article 1. Dret d'objecció de consciència

1. El dret a l'objecció de consciència reconegut en l'article 30 de la Constitució s'exercirà d'acord amb el que disposa la present Llei.

2. Els espanyols subjectes a obligacions militars que, per motius de consciència en raó d'una convicció d'ordre religiós, ètic, moral, humanitari, filosòfic o d'altra naturalesa anàloga, siguin reconeguts com a objectors de consciència quedaran exempts del servei militar, i hauran de realitzar en el seu lloc una prestació social substitutòria.

3. La sol·licitud de reconeixement d'objector de consciència es podrà presentar fins a la data assenyalada pel Ministeri de Defensa per a la seva incorporació al servei militar, o un cop finalitzat aquest, mentre es romangui en la situació de reserva.

4. El reconeixement de la condició d'objector de consciència serà competència del Consell Nacional d'Objecció de Consciència d'acord amb el que estableix la present Llei.

Article 2. Presentació de sol·licituds

1. Les sol·licituds de reconeixement de la condició d'objector de consciència, adreçades al Consell Nacional d'Objecció de Consciència, es podran presentar davant d'aquest o en qualsevol de les oficines assenyalades en la normativa reguladora del procediment administratiu comú.

2. La presentació de la sol·licitud de reconeixement de la condició d'objector de consciència, quan es produeixi amb almenys un dia d'antelació a la data d'incorporació al servei militar, suspendrà aquesta incorporació en la forma que es determini reglamentàriament, fins que recaigui resolució ferma del Consell Nacional d'Objecció de Consciència o, si s'escau, dels òrgans jurisdiccionals pertinents.

Article 3. Contingut de la sol·licitud

En l'escrit de sol·licitud de reconeixement de la condició d'objector es faran constar les dades personals i la situació militar de l'interessat, especificant l'organisme de reclutament al qual estigui adscrit, o l'Ajuntament o Oficina Consular on hagi d'efectuar la seva inscripció, així com els motius de consciència d'acord amb l'article 1.2 de la present Llei.

També podran manifestar les preferències per a la realització efectiva de la prestació social substitutòria.

Article 4. Resolució de les sol·licituds

1. El Consell Nacional d'Objecció de Consciència decidirà sobre la procedència o improcedència del reconeixement de la condició d'objector, atesos els termes de la sol·licitud, sense que pugui, en cap cas, valorar els motius al·legats pel sol·licitant. La resolució que es dicti posa fi a la via administrativa i contra aquesta es podrà interposar recurs contenciós administratiu.

2. El termini per resoldre les sol·licituds de reconeixement serà de tres mesos. Transcorregut aquest termini sense que hagi recaigut resolució, la sol·licitud s'entendrà estimada.

Article 5. Comunicació al Ministeri de Defensa

El Consell Nacional d'Objecció de Consciència comunicarà al Ministeri de Defensa, en la forma que es determini reglamentàriament, tant les sol·licituds com les resolucions relatives al reconeixement de la condició d'objector.

Article 6. Prestació social substitutòria: contingut i sectors

1. Els objectors de consciència reconeguts quedaran exempts del servei militar i hauran de realitzar una prestació social substitutòria consistent en el desenvolupament d'activitats d'utilitat pública que no requereixin l'ús d'armes ni tinguin relació amb la institució militar.

La prestació social substitutòria podrà convalidar-se total o parcialment de conformitat amb el que disposa la Llei 6/1996, de 15 de gener, del Voluntariat.

2. Els sectors en els quals es podrà desenvolupar aquesta prestació seran els següents: a) Serveis socials i, en particular, els que afecten l'acció comunitària o familiar, protecció de menors o adolescents, gent gran, persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials, minories ètniques, prevenció de la delinqüència, reinserció social d'alcohòlics, toxicòmans i ex-reclosos i promoció d'hàbits saludables de conducta. b) Serveis socials per la pau i, en particular, ajuda a refugiats i protecció dels drets humans. c) Programes de cooperació internacional. d) Conservació del medi ambient, millora del medi rural i protecció de la natura. e) Educació i cultura i, en particular, promoció cultural, alfabetització, biblioteques i associacions. f) Educació en l'oci. g) Protecció civil. h) Serveis sanitaris. i) Qualsevol altra activitat, servei o obra de caràcter anàleg que sigui d'interès general.

3. Les activitats realitzades en compliment de la prestació social no hauran d'incidir negativament en el mercat laboral.

Article 7. Entitats on es realitza la prestació

La prestació es realitzarà en associacions o entitats no governamentals prèviament concertades, així com en entitats dependents de les Administracions públiques que hagin estat autoritzades en la forma prevista reglamentàriament. Les entitats no governamentals on es realitzi la prestació social no podran tenir finalitats lucratives, hauran de servir l'interès general de la societat i als sectors més necessitats. Els objectors realitzaran preferentment la prestació social a la Comunitat Autònoma on resideixin i, sempre que sigui possible, al seu propi municipi i en l'entitat o programa de la seva elecció.

Article 8. Règim de la prestació social substitutòria: situacions

1. El règim de la prestació social substitutòria comprèn les situacions de disponibilitat, activitat i reserva.

La situació de disponibilitat comprèn des que el sol·licitant obté la consideració legal d'objector fins que inicia la situació d'activitat.

La durada màxima de la situació de disponibilitat serà de tres anys.

Transcorregut aquest termini sense que l'objector hagi iniciat la situació d'activitat per causes no imputables a ell, passarà directament a la situació de reserva.

No es computaran als efectes d'aquest precepte els períodes gaudits d'ajornament de qualsevol classe instats per l'objector.

2. La durada de la situació d'activitat serà la mateixa que la fixada per al servei militar en files.

3. Finalitzat el període d'activitat de la prestació social, es passarà a la situació de reserva. També passaran a aquesta situació els objectors que hagin presentat la seva sol·licitud durant la situació de reserva del servei militar.

La situació de reserva començarà el dia següent al terme de la situació d'activitat i s'estendrà fins al 31 de desembre del tercer any posterior a la finalització de la prestació social substitutòria del servei militar.

En la situació de reserva, el Govern podrà acordar la reincorporació dels objectors en els supòsits previstos en la normativa sobre el servei militar i mobilització nacional, a fi de realitzar activitats de protecció i defensa civil.

Article 9. Ajornaments i exempcions

Els ajornaments i exempcions de la prestació social seran regulats en el Reglament que desenvolupi aquesta Llei de forma que la prestació quedi equiparada en aquestes matèries amb el servei militar. També es podrà ajornar la incorporació a la prestació social per realitzar serveis voluntaris en la forma que es determini reglamentàriament.

Article 10. Situació d'activitat

La situació d'activitat comença quan, emesa l'ordre d'incorporació per realitzar la prestació social en un lloc d'activitat, es produeix la incorporació efectiva de l'objector de consciència a aquest i finalitzarà quan compleixi el temps de durada establert.

En la situació d'activitat, l'objector realitzarà les activitats pròpies de la prestació social substitutòria en un règim anàleg al establert per al servei militar.

Els objectors de consciència en situació d'activitat tindran dret als mateixos havers que els soldats en files i a prestació equivalent de sanitat i seguretat social. També tindran dret a prestacions equivalents d'allotjament, manutenció, vestuari i transport, només en els casos en què sigui necessari per al compliment de la prestació social.

Tindran dret, en especial, a la reserva del lloc de treball que ocupaven fins al moment de la seva incorporació, tant si són funcionaris públics com si els és d'aplicació la legislació laboral.

Gaudiran de totes les facilitats i drets reconeguts a efectes educatius a qui presti el servei militar i de tots els drets que com a civils els corresponguin.

Quan les necessitats del servei ho permetin, es procurarà la compatibilitat de la prestació social amb la realització d'estudis.

Article 11. Curs de capacitació

Quan la prestació social tingui per objecte una activitat que requereixi especials coneixements o preparació, l'objector, quan sigui necessari, haurà de seguir un curs de capacitació, la durada del qual serà computada dins del temps total de prestació del servei.

Article 12. Gestió i inspecció. Convenis amb les Comunitats Autònomes

1. La gestió i la inspecció del règim de la prestació social substitutòria corresponen al Ministeri de Justícia en la forma en que es determini reglamentàriament.

2. El Ministeri de Justícia i les Comunitats Autònomes podran celebrar convenis a efectes que aquestes puguin col·laborar en la gestió i la inspecció de la prestació social.

No podran ser objecte de conveni les competències pròpies del Consell Nacional d'Objecció de Consciència, ni les vinculades amb la classificació militar o la reserva.

Tampoc podran ser objecte de conveni la gestió i la inspecció dels programes de prestació social dependents de l'Administració de l'Estat i aquells el àmbit territorial dels quals excedeixi del de la Comunitat Autònoma.

En tot cas, correspondrà al Ministeri de Justícia la coordinació interterritorial i la gestió de procediments relatius a objectors residents a l'estranger.

Els convenis hauran d'especificar, de forma clara i precisa, les facultats que assumeix la Comunitat Autònoma, així com els instruments de col·laboració que es determinin en matèria econòmica, de coordinació, mútua informació i assistència recíproca.

3. Almenys dues vegades a l'any, se celebraran reunions entre representants del Ministeri de Justícia i d'aquelles Comunitats Autònomes que hagin subscrit els convenis a què es refereix aquest precepte, als efectes de coordinació, mútua informació i assistència recíproca.

Article 13. Composició del Consell Nacional d'Objecció de Consciència

El Consell Nacional d'Objecció de Consciència, dependent del Ministeri de Justícia, adoptarà les seves decisions per majoria i estarà format per:

a) Un membre de la Carrera Judicial, amb categoria de Magistrat, que exercirà les funcions de President i serà designat pel Govern, a proposta del Ministre de Justícia, escoltant el Consell General del Poder Judicial.

b) Un Vocal nomenat pel Ministeri de Justícia.

c) Un Vocal nomenat pel Ministeri de Defensa.

d) Un Vocal elegit entre els objectors de consciència que hagin superat la situació d'activitat, a proposta de les associacions d'objectors legalment reconegudes.

e) Un Vocal a proposta de les centrals sindicals més representatives.

f) Un Vocal nomenat pel Ministeri de Treball i Assumptes Socials representatiu de les entitats de voluntariat.

g) Un Vocal, que actuarà com a Secretari del Consell, nomenat pel Ministeri de Justícia.

El procediment de designació dels Vocals es determinarà reglamentàriament.

Article 14. Competències del Consell Nacional d'Objecció de Consciència

Correspon al Consell Nacional d'Objecció de Consciència:

1. Resoldre les sol·licituds d'objecció de consciència i expedir la certificació legal d'objector.

2. Elevar al Govern, a través del Ministeri de Justícia, i a les Corts Generals per mitjà d'aquell, informes periòdics sobre l'aplicació pràctica del règim de prestació social, i proposar la modificació, si s'escau, de les normes aplicables.

3. Conèixer en l'àmbit de la seva competència les peticions o reclamacions que eventualment presentin els objectors de consciència.

4. Emetre els informes que li sol·licitin el Ministeri de Justícia o les Comunitats Autònomes sobre les matèries de la seva competència.

5. Convalidar total o parcialment el temps prestat com a voluntari, pel temps de durada de la prestació social substitutòria que correspongui proporcionalment, sempre que es reuneixin els requisits exigits legal i reglamentàriament.

6. Les altres funcions que se li assignin legal i reglamentàriament.

Article 15. Dotació de mitjans al Consell

El Ministeri de Justícia proveïrà el Consell Nacional d'Objecció de Consciència dels mitjans personals i materials necessaris per al desenvolupament adequat de les seves funcions.

Article 16. Deure d'obediència dels objectors

Els objectors de consciència, durant la situació d'activitat, estaran subjectes al deure de respecte i obediència als responsables de la prestació social substitutòria i als de les entitats i organitzacions on aquesta es realitzi.

Article 17. Infraccions

1. Les infraccions seran sancionades segons el que disposa la present Llei.

2. Són infraccions greus: a) La manca manifesta de respecte i el maltractament, de paraula o obra, a les persones destinatàries de la prestació social i als companys. b) La manifesta insubordinació individual o col·lectiva a qui dirigeixi els serveis en els quals prestin la seva activitat els objectors o a les autoritats, funcionaris o òrgans competents. c) La destrucció voluntària, sostracció o alienació de materials, equips o peces que fossin confiats a l'objector. d) L'embriagament o el consum de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotropes durant el servei o quan afectin negativament el desenvolupament de l'activitat. e) L'incompliment del règim de dedicació a la prestació social. f) La negligència greu en la conservació o manteniment del material d'equip i vestuari. g) La inassistència o l'abandonament injustificat, per temps superior a setanta-dues hores i inferior a vint dies consecutius o trenta no consecutius, de l'activitat en què consisteix la prestació social. h) El retard en la incorporació al lloc d'activitat ordenat, per més de tres dies i fins a un mes de durada.

3. Són infraccions lleus: a) La inassistència o l'abandonament injustificat per temps no superior a setanta-dues hores de l'activitat en què consisteix la prestació social. b) El retard en la incorporació al lloc d'activitat ordenat per temps no superior a tres dies. c) La negligència lleu en la conservació o manteniment del material d'equip i vestuari.

Article 18. Sancions

1. A les infraccions previstes en l'article 17 corresponen les sancions següents: a) Amonestació personal, feta pel responsable de la prestació social. b) Pèrdua d'un mes de remuneració. c) Assignació a un altre servei. d) Prolongació, per un període màxim de tres mesos, de la prestació social substitutòria.

2. La competència per exercir la potestat disciplinària s'establirà reglamentàriament, així com el procediment sancionador, respectant, en tot cas, els drets de l'inculpat, en especial els d'audiència i defensa. Per a la graduació de les sancions en greus o lleus, es tindran en compte els criteris d'intencionalitat, pertorbació del servei i reincidència, sense que en cap cas es pugui aplicar a les infraccions lleus la sanció prevista en l'apartat d) del número anterior.