Text legal · Traducció no oficial

Llei 10/2003, de 13 de juny, de mutualitats de previsió social

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Llei 10/2003
Àmbit
Catalunya
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

La Llei 10/2003 regula les mutualitats de previsió social de Catalunya, entitats asseguradores sense ànim de lucre amb arrels en els gremis medievals. Estableix els requisits de constitució, el règim intern, la composició dels òrgans socials —assemblea general, junta directiva, comissió de control i director o directora— i les condicions d'actuació en el mercat assegurador, incloent-hi la federació, fusió, dissolució i liquidació. La llei fixa el règim econòmic i de solvència —provisions tècniques, marge de solvència, fons de garantia i fons de maniobra—, la tutela administrativa que exerceix el Departament d'Economia i Finances, i els mecanismes de protecció dels assegurats, com ara el defensor o defensora del mutualista i la resolució de conflictes per via arbitral. Estableix també el règim d'infraccions i sancions remeten a la normativa bàsica estatal. La llei s'estructura en quatre títols —disposicions generals, estructura i composició, àmbit i capacitat d'actuació, i tutela administrativa—, completats per sis disposicions addicionals, dues de transitòries, una de derogatòria i quatre de finals. L'article 1 va ser declarat inconstitucional i nul pel Tribunal Constitucional (Sentència 215/2012). Aquesta és una traducció al català no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Boletín Oficial del Estado.

A qui afecta i abast

Àmbit d'aplicació autonòmic: s'aplica a totes les mutualitats de previsió social que operen a Catalunya, incloent-hi les federacions i agrupacions constituïdes per elles, i regula la tutela que exerceix la Generalitat de Catalunya en virtut de la competència exclusiva en matèria de mutualisme no integrat en la seguretat social obligatòria (article 9.21 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya).

Text traduït (no oficial)

Preàmbul

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la Llei 10/2003, de 13 de juny, de mutualitats de previsió social.

Les mutualitats de previsió social són unes entitats de gran tradició i arrelament a Catalunya, que tenen el seu origen en els gremis i confraries de l'Edat Mitjana i que mantenen una àmplia presència en el sector assegurador català, la qual cosa mostra el sentit associatiu del poble de Catalunya a l'hora de cercar solucions, des de la col·laboració i la solidaritat, als problemes plantejats per esdeveniments que comporten riscos per a les persones o els seus recursos.

L'article 9.21 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya atorga a la Generalitat competència exclusiva en matèria de mutualisme no integrat en la seguretat social obligatòria, de conformitat amb la legislació mercantil. Actualment, les mutualitats de previsió social estan regulades a Catalunya per la Llei 28/1991, de 13 de desembre. Amb posterioritat a la publicació d'aquesta llei s'han produït una sèrie d'esdeveniments que exigeixen revisar-la i presentar-ne un nou text. En primer lloc, s'ha publicat la Llei de l'Estat 30/1995, de 8 de novembre, d'ordenació i supervisió de l'assegurança privada, adequada a la normativa comunitària i a l'evolució del sector assegurador. En segon lloc, aquesta mateixa evolució exigeix dotar les mutualitats de previsió social dels mecanismes necessaris per poder actuar en el mercat de l'assegurança sense determinades restriccions imposades per la normativa actual.

Un primer objectiu de la present Llei és, per tant, adaptar la normativa catalana als desenvolupaments que han tingut lloc en el marc normatiu estatal. En aquesta línia, s'estableix una nova regulació del procediment de constitució de les mutualitats, que té en compte la seva inscripció prèvia en el Registre Mercantil. Així mateix, la Llei remet a la normativa estatal en determinades matèries, com ara mesures cautelars, règim d'infraccions i sancions, revocació, dissolució, liquidació i extinció.

L'objectiu fonamental que persegueix la present Llei és el foment del mutualisme. A tal efecte, es facilita a les mutualitats el llançament de nous productes al mercat eliminant la necessitat d'autorització administrativa dels reglaments i de les seves modificacions, i la necessitat d'autorització per part de l'assemblea de la mutualitat, aquesta última amb algunes excepcions, amb la qual cosa es satisfan les demandes del sector i es facilita la competitivitat d'aquestes entitats davant la resta de mútues i les societats anònimes. En aquesta mateixa línia de facilitar la presència de les mutualitats en el mercat, s'estableix la possibilitat de revisar els límits màxims de les prestacions que poden atorgar i es reconeixen la possibilitat que duguin a terme determinades activitats relacionades amb la seva activitat i la possibilitat que hi intervinguin mediadors d'assegurances. Es regulen també les figures de caràcter associatiu, amb reconeixement exprés de la Federació de Mutualitats de Catalunya.

Amb la finalitat de potenciar l'activitat mutualista a Catalunya i de reforçar la solvència de les mutualitats, s'estableix una nova regulació del règim econòmic i de la solvència, que remet a la normativa bàsica estatal en la matèria, la qual recull la validesa a efectes del marge de solvència de les fórmules representatives dels finançaments subordinats. També es redefinen les funcions de la tutela administrativa, amb un relleu especial de la tasca inspectora. Finalment, s'introdueix la figura del defensor o defensora del mutualista, com a mecanisme de protecció de l'assegurat o assegurada.

Per últim, s'estableix una nova normativa reguladora dels òrgans de govern per dotar de més agilitat la gestió de les mutualitats en un entorn més competitiu, per garantir la professionalització dels òrgans d'administració i direcció, especialment en les entitats de major dimensió, i per introduir mecanismes de representació que funcionen en altres entitats de tipus associatiu o fundacional. A tal efecte, com a principals novetats, es consolida la possibilitat de funcionar per mitjà de l'assemblea de compromissaris, com succeeix en altres entitats, i s'estableixen mecanismes per garantir la màxima representativitat en la junta directiva, evitar que estigui controlada per l'equip directiu i fer possible que l'assemblea supervisi adequadament la tasca. Igualment, es manté la comissió de control i la figura del director o directora en les entitats de major dimensió, adequant les seves funcions al context en què les mutualitats duen a terme la seva activitat.

Títol I. Disposicions generals

Capítol I. Objecte, àmbit i requisits

Article 1. Àmbit d'aplicació

(Anul·lat.)

Es declara inconstitucional i nul, per Sentència del TC 215/2012, de 14 de novembre. [Ref. BOE-A-2012-15096](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-15096).

Es aixeca la suspensió de la vigència i aplicació, per Interlocutòria del TC de 17 de març de 2004. [Ref. BOE-A-2004-5482](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2004-5482).

Se suspèn la seva vigència i aplicació des del 29 de setembre de 2003 per a les parts en el procés i des de l'1 de novembre de 2003 per a tercers, per providència del TC de 21 d'octubre de 2003 que admet a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat 5851/2003. [Ref. BOE-A-2003-20148](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2003-20148).

Article 2. Concepte de mutualisme no integrat en la Seguretat Social

1. S'entén per mutualisme l'activitat asseguradora que, sense ànim de lucre, les mutualitats de previsió social exerceixen com a activitat principal, amb caràcter voluntari i complementari de la Seguretat Social i amb finalitat de protecció mútua; que té per objecte la protecció dels socis, les persones que aquests designin com a beneficiaris de les prestacions o els seus béns, i que s'organitza democràticament per criteris de representativitat del soci o sòcia.

2. Les mutualitats de previsió social, a més de l'activitat establerta per l'apartat 1, poden dur a terme altres activitats i prestacions accessòries de caràcter social i de serveis.

Article 3. Mutualitats de previsió social

1. Les mutualitats de previsió social adopten la denominació que lliurement estableixen els seus estatuts, que ha d'incloure necessàriament l'expressió mutualitat de previsió social. Poden utilitzar les sigles MPS després de la denominació. No poden adoptar-se denominacions iguals o similars a d'altres ja existents que puguin induir a confusió.

2. Sens perjudici del que disposa l'article 7, les mutualitats es classifiquen en funció de la seva forma d'actuació en:

a) Mutualitats de quota fixa: La cobertura comuna dels riscos assegurats es realitza mitjançant el pagament d'una quota fixa al començament de cada període de risc, sens perjudici que es pugui establir, estatutàriament, el pagament d'una prima a prorrata, a inici de període, per previsió de sinistralitat.

b) Mutualitats de quota variable: La cobertura comuna es realitza mitjançant el pagament d'una prima a prorrata entre els associats únicament amb posterioritat al sinistre. En aquest cas, la responsabilitat dels socis és mancomunada, proporcional a l'import dels respectius capitals assegurats en la mateixa entitat i limitada a aquest import.

3. La classificació que estableix l'apartat 2 no exclou la possibilitat que una mutualitat pugui operar amb tots dos sistemes.

Article 4. Requisits

Les mutualitats de previsió social, per constituir-se vàlidament, han de complir, sens perjudici dels altres requisits que la normativa aplicable estableixi, els requisits següents:

a) No tenir ànim de lucre.

b) Assumir directament i totalment els riscos garantits als seus associats, sens perjudici de les operacions de reassegurança o coassegurança que duguin a terme en qualsevol forma, d'acord amb la normativa que en cada cas els sigui d'aplicació. [Ref. BOE-A-2012-15096](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-15096)

c) Dotar els seus fons amb les quotes dels associats, les aportacions de persones o entitats protectores, els rendiments de les inversions i qualsevol altre recurs legítim.

d) Reconèixer la igualtat de drets i obligacions de tots els socis mutualistes, sens perjudici que les aportacions i les prestacions tinguin la relació que els estatuts estableixin segons les circumstàncies que concorrin en cadascun dels mutualistes.

e) Conferir als socis la condició d'assegurats o de subscriptors de l'assegurança o totes dues condicions.

f) No imposar altres límits per a l'ingrés a la mutualitat que els fixats per raons legalment justificades en els estatuts.

g) Fixar que el règim de derrama passiva derivada de la responsabilitat dels socis per els deutes socials de la mutualitat no pugui superar la tercera part de la suma de les quotes satisfetes en els últims tres exercicis, independentment de la quota de l'exercici corrent.

h) Determinar que l'estructura, la composició i l'elecció dels òrgans de govern siguin representatives del col·lectiu social.

Es declara inconstitucional i nul·la la referència al coassegurança que figura a la lletra b), per Sentència del TC 215/2012, de 14 de novembre. [Ref. BOE-A-2012-15096](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-15096).

S'aixeca la suspensió de la vigència i aplicació, per Interlocutòria del TC de 17 de març de 2004. [Ref. BOE-A-2004-5482](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2004-5482).

Se suspèn la vigència i aplicació de l'incís destacat de la lletra b) des del 29 de setembre de 2003 per a les parts en el procés i des de l'1 de novembre de 2003 per a tercers, per providència del TC de 21 d'octubre de 2003 que admet a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat 5851/2003. [Ref. BOE-A-2003-20148](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2003-20148).

Article 5. Riscos assegurables

Les mutualitats de previsió social, en exercici de la seva actuació complementària o alternativa a la Seguretat Social, poden cobrir les contingències que els estatuts determinin d'acord amb la normativa que els és d'aplicació.

Capítol II. Condicions per a la constitució

Article 6. Constitució

1. Poden constituir lliurement mutualitats de previsió social un mínim de cinquanta persones físiques o de tres persones jurídiques, públiques o privades.

2. En el cas que les persones constituents siguin persones jurídiques, han d'acreditar, perquè la constitució sigui vàlida, que representen conjuntament un mínim de cinquanta persones físiques assegurades o relacionades amb les constituents per vincles de caràcter social, laboral, professional o de qualsevol altre tipus.

3. En tot cas, les mutualitats constituïdes per persones jurídiques han d'acreditar, en el termini d'un any des de la seva constitució, que tenen un mínim de cinquanta persones físiques en qualitat de socis. La no acreditació d'aquesta circumstància és causa de dissolució de la mutualitat.

Article 7. Tipus de mutualitats de previsió social

1. A més de les mutualitats de previsió social de caràcter general es reconeixen els tipus de mutualitats següents:

a) Mutualitats de professionals, complementàries del sistema de Seguretat Social obligatòria o alternatives a aquest sistema d'acord amb la normativa aplicable, formades per persones físiques vinculades a col·legis professionals.

b) Mutualitats de caràcter empresarial, associatiu o cooperatiu, en les quals els treballadors o associats poden ser socis o assegurats, llevat del cas en que aquestes actuïn com a instrument d'exteriorització de compromisos per pensions, en que els treballadors han de tenir la condició d'associats si així ho determina la normativa aplicable.

c) Mutualitats de caràcter escolar, que tenen per objecte atorgar prestacions relacionades amb la docència o l'educació.

d) Mutualitats de petita dimensió, que tenen un àmbit d'actuació local o comarcal, amb un nombre de socis inferior a mil i uns ingressos per quotes que no superin els seixanta mil euros.

2. Dins de les mutualitats fundades per persones jurídiques, d'acord amb l'article 6, poden existir entitats de base mutualista, formades exclusivament per mutualitats de previsió social, amb un mínim de tres socis.

Article 8. Procediment de constitució

1. Els acords de constitució de les mutualitats de previsió social i d'aprovació dels seus estatuts, que en tots dos casos han d'elevar-se a escriptura pública, els ha d'adoptar l'assemblea convocada pels promotors.

2. L'assemblea constituent ha de nomenar la junta directiva, o bé una comissió gestora que representi els promotors, la qual ha de sol·licitar la inscripció de la mutualitat de previsió social i dur a terme les actuacions necessàries per a l'accés efectiu a l'activitat.

3. La junta directiva, havent acreditat la inscripció de l'entitat en el Registre Mercantil, ha de sol·licitar la inscripció de la mutualitat en el Registre de Mutualitats de Previsió Social, al qual ha de lliurar una còpia autèntica de l'escriptura pública en que constin els acords de constitució i aprovació dels estatuts i els rams o prestacions en que pretén operar la mutualitat. Aquesta documentació ha d'anar acompanyada d'un programa d'activitats ajustat a la normativa vigent.

4. La qualificació favorable de la documentació establerta per l'apartat 3 suposa la inscripció d'ofici de l'entitat en el Registre de Mutualitats de Previsió Social i l'atorgament de l'autorització administrativa corresponent per als rams o prestacions en que pretén operar faculta la mutualitat de previsió social per iniciar la seva activitat asseguradora.

5. Les modificacions del programa d'activitats requereixen la comunicació corresponent de la mútua a l'òrgan de supervisió.

Títol II. Estructura i composició de les mutualitats

Capítol I. Règim intern

Article 9. Estatuts

1. Els estatuts de les mutualitats de previsió social constitueixen el règim jurídic que regula la seva activitat i funcionament.

2. El contingut dels estatuts de la mutualitat no ha de ser contrari a la normativa que regula la seva activitat i, a més dels requisits establerts per l'article 4, ha d'incloure:

a) La denominació, objecte social, data d'inici de l'activitat i durada.

b) L'àmbit territorial d'actuació.

c) El domicili social.

d) La indicació de la forma d'actuació, d'acord amb l'article 3.

e) Les prestacions i rams en que opera.

f) Les bases generals de l'organització associativa, les normes de delegació de vot, el procediment per adoptar els acords, les competències i composició dels òrgans de govern, el sistema d'elecció i remoció dels càrrecs i de renovació i provisió de les vacants, assegurant, en tot cas, que el funcionament i control de l'entitat siguin democràtics.

g) Les normes sobre la quota d'entrada, fons de maniobra i homogeneïtat qualitativa i quantitativa dels riscos, en el cas de les mutualitats que operen a quota variable.

h) Els drets i deures dels socis i les condicions objectives d'admissió, exclusió i baixa; la participació efectiva dels mutualistes en el govern de l'entitat, i la protecció dels drets dels socis en cas de dissolució.

i) La responsabilitat de qui exerceix funcions directives i el règim de conflicte d'interessos. Han d'establir-se per reglament les situacions en que pot donar-se conflicte d'interessos.

j) El procediment de modificació dels estatuts.

k) El procediment pel qual els socis poden examinar, amb l'antelació suficient, les propostes econòmiques o els documents comptables a que es refereixen els punts de l'ordre del dia de l'assemblea general.

l) Els mecanismes de constitució i modificació del fons mutual, i les normes de devolució de les quantitats aportades i de pagament d'interessos.

m) La previsió que les despeses d'administració no excedeixin el límit establert.

n) La submissió del col·lectiu i de cadascun dels mutualistes a la jurisdicció dels tribunals del domicili social pel que fa a les relacions societàries, sens perjudici de la possibilitat de sotmetre els conflictes entre els mutualistes i la mutualitat, ja siguin de caràcter societari o assegurador, als mecanismes establerts pels articles 39 i 40.

o) Les causes de dissolució de la mutualitat, d'acord amb el que estableix la Llei, i el procediment de liquidació.

p) Qualsevol altre pacte que no sigui contrari a l'ordenament jurídic.

Article 10. Socis

1. Pot tenir la condició de soci o sòcia qualsevol persona física o jurídica, sense altres limitacions que les derivades de la Llei o dels estatuts. Poden existir dues categories de socis:

a) Socis mutualistes: Persones físiques o jurídiques afiliades a l'entitat que poden obtenir-ne alguna prestació per a ells mateixos, per als seus drethavents o per a persones vinculades a ells per llaços familiars, de treball, de convivència o d'associació, de conformitat amb el que estableix la present Llei, o, en el cas de riscos sobre les coses, qui té un dret o interès legítim respecte als béns sobre els quals recau el risc.

b) Socis protectors: Persones físiques o jurídiques que, tot i no ser necessàriament subjectes de prestacions de la mutualitat, contribueixen a mantenir-la i desenvolupar-la.

2. Els estatuts han de regular el règim dels socis protectors i poden establir la seva participació en el fons mutual i en els òrgans socials, d'acord amb el que s'estableixi per reglament.

Article 11. Drets i obligacions dels socis

1. Els socis mutualistes tenen els drets següents:

a) Assistir a les assemblees generals, d'acord amb els estatuts, amb dret de veu i vot per adoptar acords. Tots els socis mutualistes tenen els mateixos drets polítics, econòmics i d'informació. Cada soci o sòcia té un vot, llevat dels supòsits de delegació de vot establerts per l'article 16.5.

b) Elegir els òrgans de govern, inclosa, si escau, l'assemblea de compromissaris, i ser elegits membres dels mateixos.

c) Disposar de la informació necessària per participar en les assemblees generals, especialment la relativa als estats comptables i financers que ha d'aprovar l'assemblea general ordinària.

d) Donar-se de baixa, respectant, si escau, el termini de preavís que fixin els estatuts, que no ha de ser inferior a dos mesos.

e) Percebre les prestacions garantides, els serveis per activitats complementàries de l'entitat que els corresponguin i les derrames actives o de devolució que s'acordin dins de l'exercici de l'activitat o com a conseqüència de la seva baixa voluntària, d'acord amb els termes i les condicions que s'estableixin.

f) Qualsevol altre que la Llei o els estatuts els reconeguin.

2. Els socis mutualistes tenen les obligacions següents:

a) Complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern.

b) Fer efectives les quotes, derrames i aportacions establertes, dins dels límits fixats per la Llei o els estatuts.

c) Qualsevol altra que resulti de la normativa aplicable o els estatuts.

3. Els socis protectors tenen els drets i obligacions establerts pels estatuts socials. Se'ls poden reemborsar les seves aportacions al fons mutual si així ho estableixen els estatuts i sempre que això no suposi que l'entitat deixi de complir el que estableix l'article 33 o quedi en una situació de neto patrimonial negatiu.

Article 12. Relacions entre els socis i l'entitat en l'exercici de l'activitat

1. Les prestacions a que el mutualista o la mutualista té dret són les que resulten d'aplicar els estatuts de l'entitat, els reglaments o les condicions generals i particulars dels productes subscrits. No poden exigir-se als socis més quotes, derrames i aportacions que les que resulten d'aplicar els estatuts, reglaments o condicions generals i particulars.

2. Les prestacions pels riscos sobre les persones establertes a favor dels socis i dels seus familiars, drethavents i beneficiaris tenen caràcter personal i intransferible, i, per tant, no es poden cedir ni garantir a favor de tercers. Tot això s'entén sens perjudici del que les normes de caràcter processal o procedimental referides a procediments d'execució disposen.

3. Si la primera quota o derrama, tant de prima fixa com de prima variable, no ha estat pagada per causa atribuïble al soci o sòcia, l'entitat, notificant-li prèviament i en la deguda forma l'advertiment corresponent, té dret a donar-li de baixa de la prestació o a exigir-li el pagament de la quota o derrama no pagada per via executiva sobre la base del document d'inscripció. Mentre perduri aquesta situació, l'entitat queda alliberada de les seves obligacions envers el soci o sòcia.

4. En cas de manca de pagament de les quotes següents a la primera, la cobertura atorgada queda en suspens al mes del dia del venciment. Si la mutualitat no reclama el pagament de la quota dins dels sis mesos següents al venciment d'aquesta, s'entén que l'assegurança queda extingida. En tot cas, la mutualitat, quan la cobertura queda en suspens, únicament pot exigir el pagament de la quota del període de risc en curs.

5. Si la relació no s'ha resolt ni s'ha extingit, la cobertura torna a tenir efectes l'endemà del dia en que el soci o sòcia hagi satisfet les quotes impagades.

6. Sens perjudici del dret de la mutualitat a reclamar el pagament dels deutes pendents, el transcurs de seixanta dies des del requeriment de pagament constitueix causa de baixa del soci o sòcia.

7. Els estatuts han de regular la suspensió dels drets associatius en cas de manca de pagament de les quotes o les derrames i d'incompliment de les altres obligacions dels mutualistes.

8. El mutualista o la mutualista que es dóna de baixa de l'entitat voluntàriament té dret a percebre les derrames actives i el valor del rescat, si escau, i està obligat a pagar les derrames passives degudament acordades i no satisfetes. També té dret que, una vegada aprovats els comptes de l'exercici en que es produeix la baixa, li siguin retornades les quantitats que hagi aportat al fons mutual, amb els interessos corresponents, que no poden mai ser superiors a l'interès legal dels diners.

9. La devolució a que es refereix l'apartat 8 ha d'efectuar-se un cop deduïdes les quantitats que el mutualista o la mutualista devia a la mutualitat. Aquesta devolució només pot efectuar-se si les aportacions no han estat consumides en el compliment de la funció específica del fons i la part del fons mutual a retornar pot ser substituïda pels excedents de l'exercici. Cap altra liquidació a càrrec del patrimoni social de la mutualitat no és procedent a favor del soci o sòcia que es dóna de baixa.

Capítol II. Dels òrgans socials

Article 13. Òrgans socials

Sens perjudici del que estableixen els estatuts, les mutualitats de previsió social estan integrades, com a mínim, pels òrgans següents:

a) L'assemblea.

b) La junta directiva.

c) La comissió de control, en els casos establerts per la present Llei.

Article 14. L'assemblea general

1. L'assemblea general és l'òrgan suprem de l'expressió de la voluntat social en les matèries i en la forma que els estatuts determinin.

2. Correspon a l'assemblea general, de forma indelegable, adoptar els acords relatius a les qüestions següents:

a) L'aprovació i modificació dels estatuts i de la normativa de règim intern que els desenvolupi.

b) El canvi de domicili social, si comporta canvi de municipi.

c) L'elecció, nomenament i revocació dels membres de la junta directiva, i l'elecció i nomenament dels membres de la comissió de control.

d) L'examen i aprovació de la gestió de la junta directiva i de la memòria, balanç i estats de comptes de la mutualitat.

e) L'exercici de l'acció de responsabilitat contra els membres de la junta directiva.

f) L'aprovació dels pressupostos que li presenta la junta directiva.

g) Les aportacions dels socis al fons mutual i la regulació, si escau, del reintegre de les aportacions i de l'acreditació d'interessos.

h) La fixació de les derrames.

i) La determinació de l'aplicació de resultats.

j) La fusió, escissió, dissolució i transformació de la mutualitat.

k) La federació i agrupació amb altres mutualitats.

l) El nomenament d'auditors.

m) L'aprovació de les condicions en que la mutualitat pot recórrer al finançament subordinat, entre les quals les condicions de les quotes participatives.

Article 15. Convocatòria i funcionament de l'assemblea general

1. L'assemblea general queda vàlidament constituïda en primera convocatòria quan hi assisteixin o siguin representats en la mateixa com a mínim la meitat més un dels socis assembleistes i, en segona convocatòria, sigui quin sigui el nombre d'assistents.

2. L'assemblea general ha de ser convocada per la junta directiva amb una antelació mínima de quinze dies, per mitjà d'una comunicació escrita que ha de contenir el lloc, la data, les hores de la primera i de la segona convocatòries, entre les quals ha d'haver-hi una hora de diferència, i l'ordre del dia. Aquesta comunicació ha de realitzar-se d'acord amb els estatuts i, com a mínim, per dos dels mitjans següents:

a) Per notificació enviada a tots els mutualistes.

b) Per anunci publicat al domicili social.

c) Per anunci publicat en un dels diaris de més circulació en l'àmbit territorial de la mutualitat o en la localitat on aquesta té el seu domicili social.

3. En el cas de l'assemblea de compromissaris, sens perjudici de l'obligació d'utilitzar algun altre mitjà, la convocatòria ha de fer-se necessàriament per comunicació enviada a tots els compromissaris.

4. La convocatòria de l'assemblea general no és necessària si es reuneixen tots els socis de la mutualitat i es constitueixen en junta universal, havent acceptat per unanimitat que la junta es dugui a terme i havent aprovat per unanimitat l'ordre del dia.

5. L'assemblea general es reuneix en sessió ordinària i en sessió extraordinària.

6. L'ordre del dia de l'assemblea general ordinària, que es reuneix una vegada a l'any, dins del primer semestre, ha d'incloure, com a mínim, l'examen i aprovació de la gestió de la junta directiva i de la memòria, balanç, estats de comptes i aplicació de resultats.

7. Si la junta directiva no convoca l'assemblea general ordinària en el termini legal, qualsevol soci o sòcia pot instar-la a fer-ho. Si, després de quinze dies del requeriment, l'assemblea no ha estat convocada, l'òrgan administratiu competent pot ordenar-ne la convocatòria, a instàncies del soci o sòcia.

8. L'assemblea general es reuneix en sessió extraordinària sempre que la junta directiva ho cregui convenient o quan ho sol·licita per escrit un mínim del 10% dels socis de la mutualitat que ja tinguessin aquesta condició el 31 de desembre anterior. Els estatuts poden reduir aquest mínim al 5% en les mutualitats que tinguin més de cinc mil socis. Quan la mutualitat hagi optat per constituir una assemblea de compromissaris, l'escrit de convocatòria ha de ser signat per la meitat més un del nombre de socis abans esmentat. La sol·licitud ha d'especificar els punts a incloure en l'ordre del dia de la convocatòria. Així mateix, els socis o compromissaris que representin la majoria abans esmentada tenen dret a sol·licitar la inclusió d'algun punt en l'ordre del dia. Si la junta directiva no convoca l'assemblea en el termini de dos mesos, els sol·licitants poden instar l'òrgan administratiu competent a convocar-la.

9. L'assemblea general es reuneix a la localitat on radica el domicili social, si els estatuts no ho estableixen d'una altra manera. No obstant això, la junta directiva o el 10% dels socis poden sol·licitar a l'òrgan administratiu competent que autoritzi la reunió de l'assemblea general en altres localitats, per raons d'organització. Aquest requisit no és necessari en el cas de la junta universal.

10. L'assemblea general és presidida pel president o presidenta de la junta directiva, assistit pel secretari o secretària de la mateixa o, en tots dos casos, per les persones que exerceixen les seves funcions. Si no hi són o no existeixen, ocupen els dits càrrecs les persones que l'assemblea triï entre els socis presents.

11. Correspon al president o presidenta de l'assemblea dirigir les deliberacions, mantenir l'ordre i vetllar pel compliment de les formalitats exigides per la llei.

Article 16. Acords de l'assemblea general

1. L'assemblea general adopta els acords per majoria simple dels vots emesos, presents i representats, excepte en els supòsits determinats per les lletres a), g) i j) de l'article 14 i per l'article 23.4, i en els altres supòsits fixats pels estatuts, en que és necessària una majoria de les dues terceres parts dels vots presents i representats. Els estatuts no poden exigir en cap cas una majoria superior a les dues terceres parts.

2. Els estatuts poden determinar la forma en que ha d'exercir-se el dret de vot. La votació ha de ser secreta si ho sol·liciten el 10% dels presents.

3. Són nuls els acords sobre assumptes que no figurin en l'ordre del dia, excepte els relatius a:

a) La petició d'acció de responsabilitat i la destitució o separació del càrrec dels membres de la junta directiva.

b) La convocatòria d'una nova assemblea general.

c) El nomenament d'auditors.

d) Qualsevol altre assumpte que, estant presents tots els mutualistes o compromissaris, per unanimitat acordin tractar.

4. Els acords vàlidament adoptats obliguen a tots els mutualistes, inclosos els absents i els dissidents.

5. Els socis que vulguin delegar la seva assistència personal han de fer-ho per escrit i expressament per a cada assemblea. Cap soci o sòcia no pot exercir més de deu delegacions. Les facultats delegades no poden ser objecte d'una nova delegació.

6. Les persones jurídiques que tenen la condició de soci o sòcia exerceixen el vot per mitjà del seu representant.

7. Ha de redactar-se una acta de cada sessió de l'assemblea general, en la qual han de constar la data i el lloc de la reunió; el nombre d'assistents, entre presents i representats; els acords adoptats; el resultat de les votacions, i les intervencions de les persones que ho sol·licitin. Ha de confeccionar-se també una llista dels assistents a la sessió i incloure-la o adjuntar-la a l'acta.

8. L'acta ha de ser signada pel president o presidenta i el secretari o secretària de l'assemblea i per tres mutualistes designats per la pròpia assemblea, entre els quals n'hi ha d'haver un dels qui hagin dissentit dels acords adoptats, si escau. Ha de ser inscrita dins dels quinze dies següents en el llibre corresponent i ha de ser aprovada, en el mateix període, per la pròpia assemblea o, si no se'n celebra cap, pels mateixos signants de l'acta.

9. Els socis poden sol·licitar, una vegada aprovada, la certificació de l'acta de l'assemblea, que el secretari o secretària, amb el vist-i-plau del president o presidenta, els ha de lliurar en el termini de deu dies.

10. Els acords de l'assemblea poden ser impugnats si són contraris a la llei o els estatuts o si lesionen interessos de la mutualitat en benefici d'un o més socis.

11. Estan legitimats per exercir les accions d'impugnació els socis que, d'acord amb l'acta, han votat en contra de l'acord impugnat, els socis absents i els socis que hagin estat il·legítimament privats d'emetre el seu vot.

12. No és procedent la impugnació d'un acord social que hagi estat deixat sense efecte o hagi estat substituït vàlidament per un altre.

13. L'acció d'impugnació caduca en el termini de tres mesos a comptar de la data de l'acord o, si escau, de la seva notificació. Les accions de nul·litat dels acords contraris a la llei no estan sotmeses a termini de caducitat.

Article 17. L'assemblea de compromissaris

1. L'assemblea general pot ser substituïda per una assemblea de compromissaris quan el nombre de socis de l'entitat supera el nombre fixat pel reglament, si així ho estableixen els estatuts, els quals han de determinar els requisits per ser nomenat compromissari o compromissària encara que, en tots els casos, cal ser major d'edat i tenir almenys un any d'antiguitat com a soci o sòcia. Els membres de la junta directiva tenen la condició de compromissaris.

2. Els estatuts han de determinar el procediment de designació dels compromissaris. La designació ha de fer-se per sorteig davant fedatari o fedatària públic entre els socis amb dret de vot. El sorteig pot fer-se per qualsevol mitjà, inclosos els informàtics. Així mateix, els estatuts poden establir que el nombre total de compromissaris de l'entitat es distribueixi territorialment en funció de la implantació de la mutualitat.

3. El mandat dels compromissaris ha de tenir una durada mínima de dos anys i màxima de quatre, a comptar de la data en que són designats. No obstant això, els compromissaris cessants poden ser designats de nou si així resulta del sorteig corresponent.

4. Els compromissaris han de complir el mandat en representació de l'entitat sense possibilitat de renunciar a la designació.

5. És d'aplicació a l'assemblea de compromissaris, en tot allò que no contradigui les seves característiques, el que la present Llei disposa per a l'assemblea general.

6. Cap compromissari no pot exercir més de tres delegacions d'assistència i vot en l'assemblea de compromissaris.

Article 18. Assemblees territorials

1. Si l'àmbit d'actuació d'una mutualitat supera el d'una demarcació territorial supracomarcal vigent o si la mutualitat té un gran nombre d'associats i no existeix assemblea de compromissaris, els estatuts poden determinar que l'assemblea general sigui precedida d'una assemblea territorial de socis en cadascuna de les demarcacions esmentades per elegir delegats dels mutualistes a l'assemblea general, el nombre dels quals ha de ser fixat pels estatuts. La votació per designar els delegats ha de ser secreta.

2. A les assemblees territorials ha de donar-se a conèixer el text dels acords l'aprovació dels quals es pretengui proposar a l'assemblea general, en la qual els delegats tenen un nombre de vots igual al dels mutualistes que hagin participat, entre els presents i els representats, en l'assemblea territorial. Els delegats han d'exercir aquests vots en el mateix sentit en que hagin estat emesos.

3. Les assemblees territorials poden constituir-se també mitjançant el sistema de compromissaris a que es refereix l'article 17.

Article 19. La junta directiva

1. La junta directiva, amb aquesta denominació o amb una altra de similar, és l'òrgan col·legiat de representació, govern i gestió de la mutualitat.

2. La junta directiva està integrada pel nombre de membres que els estatuts determinin, en cap cas inferior a cinc. Els components de la junta directiva han de ser persones físiques sòcies o bé persones jurídiques associades a la mutualitat, les quals han de nomenar una persona física que les representi.

3. La retribució dels administradors per la seva gestió forma part de les despeses d'administració i no pot excedir els límits fixats per reglament.

4. Els treballadors de la mutualitat, els seus representants o les persones vinculades professionalment a l'entitat no poden tenir majoria en la junta directiva ni cap d'ells pot ocupar en cap cas la presidència, vicepresidència o secretaria. Els estatuts han d'establir les disposicions necessàries per prevenir possibles situacions de conflicte d'interessos.

5. Els membres de la junta directiva han de ser persones de reconeguda honorabilitat, amb les condicions necessàries de qualificació o experiència professional, i no han d'incórrer en cap prohibició o incompatibilitat legal, d'acord amb el que estableixen les normes que desenvolupen la present Llei. Els estatuts han d'establir l'edat màxima per ser elegit membre de la junta directiva i el període màxim de permanència en la dita junta.

6. Els membres de la junta directiva són elegits per l'assemblea en votació secreta. Els estatuts han d'establir el règim de distribució de càrrecs de la junta directiva.

7. La junta directiva elegeix entre els seus membres els càrrecs de president o presidenta i de secretari o secretària, com a mínim, llevat que els estatuts determinin que els dits càrrecs siguin elegits directament per l'assemblea. Els estatuts poden establir també que el càrrec de secretari o secretària sigui exercit per una persona que compleixi unes condicions determinades o per un professional o una professional extern a la junta, amb veu però sense vot.

8. El mandat dels membres de la junta directiva, que poden ser reelegits, té una durada màxima de quatre anys. Si els estatuts determinen la renovació parcial de la junta, han d'establir també els torns de renovació; si no els estableixen, la renovació es realitza per meitats i per excés cada dos anys, i els primers membres a renovar es determinen per insaculació.

9. El mandat dels membres de la junta directiva acaba el dia en que es reuneix l'assemblea ordinària de l'any corresponent o el dia en que finalitza el termini perquè es reuneixi.

10. Les funcions de la junta directiva venen determinades pels estatuts i l'assemblea. Les facultats delegades per l'assemblea no poden ser objecte d'una nova delegació.

11. La junta directiva, que ha de ser convocada pel president o presidenta o per la persona que exerceixi les seves funcions, es reuneix amb caràcter ordinari una vegada cada tres mesos, com a mínim, i amb caràcter extraordinari tantes vegades com sigui necessari.

12. Els estatuts han de regular el règim de convocatòria, funcionament i constància dels acords de la junta directiva.

13. Els membres que no assisteixin a una reunió de la junta directiva poden delegar la seva representació en un altre membre. Els acords adoptats per la junta directiva, tant en primera com en segona convocatòria, són vàlids si hi estan presents la meitat més un dels seus components. La segona convocatòria ha de tenir lloc com a mínim mitja hora després de l'hora fixada per a la primera.

14. Els acords de la junta directiva s'adopten per majoria de vots. En cas d'empat, el vot del president o presidenta dirimeix.

15. Les actes de les reunions de la junta directiva, que han de ser signades pel secretari o secretària i el president o presidenta, han de reflectir resumidament els debats, han de transcriure el text dels acords presos amb el resultat de les votacions i han d'incloure la llista d'assistents.

16. El president o presidenta de la junta directiva, que ho és també de l'entitat, n'exerceix la representació legal.

17. Els estatuts han de regular el sistema de provisió de les vacants de la junta directiva que es produeixin entre assemblees. Els membres nomenats per la junta d'acord amb aquest sistema han de ser ratificats per l'assemblea següent i cessen en el càrrec quan hauria finalitzat el mandat del membre a qui substitueixen.

18. Correspon a la junta directiva tractar les qüestions que la legislació o els estatuts no atribueixen expressament a un altre òrgan.

Article 20. El director o directora

1. Els estatuts de les mutualitats que tinguin més de cinc mil socis o persones protegides, que recaptin més d'un milió d'euros per quotes o que destinin més d'un milió d'euros a provisions tècniques i, en tots els casos, les mutualitats constituïdes per persones jurídiques han d'establir l'existència d'un director o directora, amb aquesta denominació o amb una altra de similar, que exerceixi les facultats directives i administratives que la junta directiva li delegui.

2. El director o directora, que és nomenat i contractat per la junta directiva, ha de ser una persona de reconeguda honorabilitat, amb les condicions necessàries de qualificació o experiència professional, i no ha d'incórrer en cap prohibició o incompatibilitat legal, d'acord amb el que les normes que desenvolupen la present Llei estableixen. El nomenament i el cessament del director o directora han d'inscriure's en el Registre de Mutualitats de Previsió Social, indicant-ne les facultats.

3. El director o directora pot assistir amb veu però sense vot a les reunions de la junta directiva, si així ho estableixen els estatuts de la mutualitat, sense que sigui necessari que sigui elegit per l'assemblea general, llevat que es tractin assumptes que l'afectin personalment, amb les limitacions establertes per l'article 19.

4. El director o directora exerceix, sota el control de la junta directiva, les facultats i poders que aquesta li delega, que, en cap cas, poden incloure:

a) La rendició de comptes i la presentació dels balanços.

b) Les competències expressament delegades a la junta directiva per l'assemblea general.

c) L'aprovació i modificació de reglaments de prestacions.

d) L'acceptació de socis protectors i de les aportacions que efectuïn a la mutualitat.

e) Les decisions referides a la compra i venda d'actius patrimonials de la mutualitat en que estiguin invertides les provisions tècniques, el marge de solvència o el fons de garantia, quan es tracti de béns immobles o en els casos que s'estableixi reglamentàriament atenent a criteris com el percentatge que els actius en qüestió representen sobre el total del concepte corresponent.

Article 21. Comissió de control

1. Les mutualitats que tinguin més de cinc mil socis o persones protegides, que recaptin més d'un milió d'euros per quotes o que destinin més d'un milió d'euros a provisions tècniques i, en tots els casos, les mutualitats constituïdes per persones jurídiques i les federacions han de tenir una comissió de control, integrada per un mínim de tres membres, que s'ha de reunir com a mínim una vegada a l'any. Els membres d'aquesta comissió, que no poden ser membres de la junta directiva ni han d'estar vinculats a l'entitat per contractes laborals o de manera que pugui donar-se qualsevol altra situació de conflicte d'interessos, són elegits per l'assemblea general per un termini de quatre anys i, per dur a terme la seva activitat, poden ser assessorats per professionals.

2. Els estatuts han de regular el funcionament, organització i funcions de la comissió de control.

3. Les funcions principals de la comissió de control són les següents:

a) La verificació del funcionament econòmic i financer de l'entitat.

b) El seguiment de la gestió econòmica i financera de l'entitat.

c) L'emissió d'informes d'ordre intern sobre els aspectes relatius a la gestió econòmica i financera.

d) L'encàrrec a experts independents i externs a l'entitat, excepcionalment, d'estudis i informes de viabilitat econòmica i financera.

e) La sol·licitud d'informació als auditors de comptes de la mutualitat.

f) Les altres que estableixin els estatuts.

Títol III. Àmbit i capacitat d'actuació

Capítol I. Previsió social

Article 22. Extensió de les prestacions

1. Les mutualitats de previsió social poden actuar en qualsevol dels àmbits asseguradors que els estatuts estableixen, sense cap altra limitació que les que les normes generals d'assegurances estableixen.

2. Els límits de les prestacions aplicables a les mutualitats de previsió social fixats per la normativa vigent poden actualitzar-se d'acord amb els criteris establerts per la dita normativa.

Article 23. Prestacions i rams

1. Les mutualitats poden operar per prestacions i també per rams, d'acord amb la normativa bàsica aplicable i segons determinin els estatuts i s'estableixi en el programa d'activitats corresponent, el qual ha de sotmetre's a autorització administrativa. Quan l'activitat prevegi prestacions d'assistència sanitària, han de complir-se les disposicions establertes per la normativa sanitària.

2. Les mutualitats poden optar per consignar en reglaments de prestacions o en pòlisses les normes reguladores de les cobertures atorgades, subjectant-se a les normes generals d'assegurances. Aquests reglaments i pòlisses i les bases tècniques corresponents no necessiten autorització administrativa prèvia llevat que comportin una modificació del programa d'activitats, però han d'estar a disposició de l'òrgan administratiu competent al domicili social de la mutualitat, en la forma que s'estableixi per reglament. El dit òrgan pot ordenar-ne la modificació i pot suspendre'n total o parcialment l'aplicació en el cas que no s'ajustin a la normativa vigent.

3. Els reglaments de prestacions i les seves modificacions tenen eficàcia en els mutualistes que hagin subscrit la cobertura corresponent. Les condicions dels dits reglaments i les seves modificacions queden acceptades des del moment en que s'aproven.

4. Per raons de solvència justificades tècnicament d'acord amb el que estableix el reglament, poden adoptar-se modificacions de prestacions que impliquin una reducció dels drets econòmics dels socis, assegurats o beneficiaris, que han de ser aprovades per l'assemblea, en l'ordre del dia de la qual han de constar expressament. [Ref. BOE-A-2012-15096](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-15096)

Es desestima el recurs d'inconstitucionalitat, per Sentència del TC 215/2012, de 14 de novembre. [Ref. BOE-A-2012-15096](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-15096).

S'aixeca la suspensió de la vigència i aplicació, per Interlocutòria del TC de 17 de març de 2004. [Ref. BOE-A-2004-5482](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2004-5482).

Se suspèn la vigència i aplicació de l'apartat 1 des del 29 de setembre de 2003 per a les parts en el procés i des de l'1 de novembre de 2003 per a tercers, per providència del TC de 21 d'octubre de 2003 que admet a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat 5851-2003. [Ref. BOE-A-2003-20148](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2003-20148).

Article 24. Activitat complementària de caràcter mutualista, assegurador i social

1. Les mutualitats de previsió social poden dur a terme, si han obtingut prèviament l'autorització administrativa corresponent, activitats de caràcter social complementàries de l'activitat asseguradora.

2. La realització d'activitats socials complementàries ha de ser establerta pels estatuts i pot estar regulada per un reglament específic. Aquestes activitats han de tenir una dotació pròpia i independent, a càrrec del patrimoni no compromès a l'activitat asseguradora.

3. Les activitats a les quals fa referència l'apartat 2 han de tenir comptabilitat separada i han d'ajustar-se a la normativa aplicable sobre comptabilitat i, si es duen a terme per mitjà d'empreses participades, a la normativa aplicable sobre consolidació.

4. Les mutualitats de previsió social poden establir convenis per a la distribució de productes amb altres entitats asseguradores o amb mediadors d'assegurances, d'acord amb la normativa aplicable. Els convenis de distribució entre mutualitats poden regular la condició de soci o sòcia i la d'assegurat o assegurada dins del seu àmbit d'aplicació i poden establir que els socis de l'entitat d'origen només ho siguin d'aquesta.

5. Les mutualitats de previsió social poden establir formes de cooperació amb institucions públiques i de la Seguretat Social i amb institucions privades, d'acord amb la normativa vigent.

Article 25. Coassegurança i reassegurança

Les mutualitats de previsió social poden dur a terme operacions de coassegurança i reassegurança d'acord amb el que disposa la normativa vigent.

S'ha de tenir en compte que es declara inconstitucional i nul·la la referència al coassegurança, per Sentència del TC 215/2012, de 14 de novembre. [Ref. BOE-A-2012-15096](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-15096).

Es declara inconstitucional i nul·la la referència al coassegurança, per Sentència del TC 215/2012, de 14 de novembre. [Ref. BOE-A-2012-15096](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-15096).

S'aixeca la suspensió de la vigència i aplicació, per Interlocutòria del TC de 17 de març de 2004. [Ref. BOE-A-2004-5482](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2004-5482).

Se suspèn la seva vigència i aplicació des del 29 de setembre de 2003 per a les parts en el procés i des de l'1 de novembre de 2003 per a tercers, per providència del TC de 21 d'octubre de 2003 que admet a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat 5851/2003. [Ref. BOE-A-2003-20148](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2003-20148).

Capítol II. Federació, agrupació, fusió i altres formes de col·laboració

Article 26. Federacions

1. Les mutualitats poden constituir voluntàriament federacions, que tenen personalitat jurídica pròpia, amb l'objecte de representar-les i millorar les seves funcions. Aquestes federacions han de regir-se pel que estableixen els seus estatuts, que han de ser inscrits en els registres corresponents d'acord amb el que disposa la present Llei, i poden, així mateix, constituir agrupacions per al compliment d'objectius específics o per modalitats de prestacions amb la mateixa finalitat.

2. Corresponen a les federacions, a més de les que els seus estatuts els atribueixen, les funcions següents:

a) Prestar serveis financers comuns.

b) Assessorar tècnicament les entitats federades.

c) Elaborar estudis i publicacions sobre el mutualisme de previsió social.

d) Elaborar estudis i treballs estadístics.

e) Participar en les comissions de conciliació en representació de les mutualitats i actuar, mitjançant l'organització d'un tribunal, en l'administració d'arbitratges de dret privat.

f) Col·laborar amb l'Administració pública en els àmbits propis del mutualisme.

3. Una federació, per poder referir la seva denominació a un àmbit geogràfic determinat, ha d'acreditar que és majoritària en el mateix, tant pel que fa al nombre d'entitats federades com pel que fa al nombre de mutualistes i beneficiaris de les mutualitats federades.

4. Les federacions i agrupacions, una vegada autoritzades, han de ser inscrites en el Registre de Mutualitats de Previsió Social per adquirir personalitat jurídica.

5. Les federacions i agrupacions es regeixen, en tot allò que la seva normativa específica no regula, sempre que no sigui incompatible amb la seva naturalesa, per les mateixes normes que les mutualitats.

6. La federació que compleix en l'àmbit de Catalunya els requisits fixats per l'apartat 3 exerceix a tots els efectes la representació i defensa dels interessos del mutualisme de previsió social català.

Article 27. Fusió, escissió, transformació i participació en altres entitats asseguradores

1. Les mutualitats de previsió social poden fusionar-se amb altres mutualitats per absorció o mitjançant la creació d'una nova entitat, sempre que es compleixin les condicions següents:

a) Que existeixi l'acord previ de les assemblees generals respectives, amb les exigències legals i estatutàries que procedeixin.

b) Que s'obtingui l'autorització administrativa corresponent.

2. Les mutualitats es poden escindir i transformar en altres entitats asseguradores, sempre que compleixin els requisits establerts per l'apartat 1 i els que siguin exigibles per constituir l'entitat que resulti de l'escissió o de la transformació.

3. Els socis de les mutualitats tenen dret, en cas de fusió, escissió o transformació, a causar baixa de la mutualitat i que se'ls reemborsés la part de la quota no consumida, a part dels altres drets que els corresponguin en cas de baixa voluntària.

4. Les mutualitats de previsió social poden adquirir participacions i la totalitat o part dels actius i passius de societats anònimes asseguradores.

5. Han de regular-se per reglament els procediments de fusió —especialment abreujat per a les entitats de petita dimensió—, escissió i transformació de les mutualitats.

Capítol III. Revocació, dissolució i liquidació

Article 28. Revocació

1. Per la revocació de l'autorització atorgada, la mutualitat de previsió social perd l'habilitació per exercir la seva activitat de forma total o parcial per sectors o rams, sens perjudici de mantenir garantides les prestacions que hagi atorgat fins que siguin liquidades.

2. La revocació és acordada per l'Administració competent d'ofici o a instàncies de part, en virtut de les causes que la normativa bàsica aplicable a les mutualitats de previsió social determini expressament.

3. És competent per a la revocació total o parcial de l'autorització l'òrgan que l'ha concedida o el que ho sigui en el moment de produir-se la causa de revocació.

Article 29. Dissolució

1. La revocació total de l'autorització o la concurrència d'alguna de les causes de dissolució establertes per la normativa bàsica suposa la dissolució de la mutualitat.

2. L'existència de causa de dissolució ha de ser comunicada en el termini d'un mes a l'òrgan administratiu competent, el qual, si la causa és susceptible de remoció i l'entitat ho sol·licita, ha de fixar un termini, que no pot ser inferior a un mes ni superior a sis mesos, perquè la mutualitat pugui remoure la dita causa.

3. Si l'entitat, en produir-se alguna de les causes de dissolució, no efectua la comunicació a que fa referència l'apartat 2, l'òrgan administratiu competent pot convocar l'assemblea general perquè hi sigui presentat un pla de viabilitat o, en cas contrari, per dissoldre d'ofici l'entitat.

4. Els acords de l'entitat i les resolucions administratives de dissolució han de ser inscrits en el Registre de Mutualitats de Previsió Social.

Article 30. Liquidació i extinció

1. Acordada la dissolució de l'entitat, ha de liquidar-se, excepte en els casos de fusió o altres formes de cessió d'actius i passius, d'acord amb els termes i les condicions generals establerts expressament a tal efecte.

2. Durant el període de liquidació, l'entitat conserva la seva personalitat jurídica, a l'únic efecte de preservar l'eficàcia dels riscos coberts sense pròrroga fins al seu venciment.

3. Per facilitar la liquidació, l'òrgan administratiu competent, ja sigui d'ofici o a petició dels liquidadors, pot disposar que es cedeixin els compromisos a favor d'una altra mutualitat o pot acordar el venciment de les obligacions dels mutualistes en una data determinada.

4. La liquidació pot comportar, eventualment, la intervenció de la mutualitat, d'acord amb les seves normes reguladores, per salvaguardar els interessos propis o de tercers.

5. Sens perjudici del que disposa l'apartat 4, l'òrgan de supervisió pot nomenar liquidadors si la mutualitat no ho fa, encomanant, si escau, aquestes funcions a les federacions que estiguin habilitades per complir-les pels seus estatuts. Així mateix, pot establir convenis amb els organismes estatals o autonòmics que compleixen funcions liquidadores. Tot això s'entén sens perjudici del que estableix la disposició addicional segona.

6. Una vegada finalitzades les operacions de liquidació, ha de declarar-se extingida l'entitat i ha d'inscriure's la seva extinció en els registres corresponents i publicar-se al «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya» i en un diari que es difongui en l'àmbit territorial d'actuació de l'entitat.

Capítol IV. Règim econòmic i solvència de les mutualitats de previsió social

Article 31. Exercici econòmic

1. L'exercici econòmic de les mutualitats coincideix amb l'any natural.

2. Les mutualitats de previsió social han de retre comptes a l'autoritat de supervisió, d'acord amb el que estableix el reglament.

3. Els resultats de cada exercici han d'aplicar-se d'acord amb les normes comptables que els regeixin, i en concret:

a) Una vegada cobertes les garanties financeres establertes per l'article 33, els resultats positius de cada exercici poden destinar-se, en primer lloc, a retribuir els finançaments subordinats que existeixin; en segon lloc, si escau, a la devolució de les aportacions efectuades al fons mutual quan el mutualista o la mutualista es doni de baixa o quan ho acordi l'assemblea, les quals han de substituir-se amb excedents de l'exercici, i, en últim lloc, al que determinin els estatuts.

b) Els resultats negatius de cada exercici donen lloc a les derrames passives corresponents o bé han de compensar-se a càrrec de les reserves lliures.

Article 32. Quotes, recursos i patrimoni

1. L'import de les quotes es fixa sobre la base de criteris de lliure competència però respectant els principis d'equitat i suficiència i fonamentant-se en les regles de la tècnica asseguradora.

2. Els ingressos de les mutualitats s'integren al seu patrimoni i es destinen a les seves finalitats. Estan constituïts pels recursos següents:

a) Les quotes dels socis i les derrames.

b) Els rendiments dels béns i drets de l'entitat.

c) Les aportacions de les persones protectores i els ingressos per concerts.

d) Les subvencions o aportacions voluntàries.

e) Les donacions i llegats.

f) Qualsevol altre que no sigui contrari a la normativa que els sigui d'aplicació.

Article 33. Provisions tècniques, marge de solvència, fons de garantia i fons de maniobra

1. Les mutualitats de previsió social han de calcular i comptabilitzar les provisions tècniques que tinguin obligació de constituir, les quals han de ser invertides en els actius i amb els límits establerts per la normativa vigent, d'acord amb els principis de congruència, seguretat, liquiditat i rendibilitat.

2. Les mutualitats de previsió social han de disposar sempre, com a marge de solvència, d'un patrimoni no compromès, un cop deduïts els elements immaterials. La tercera part de la seva quantia mínima ha de constituir el fons de garantia. El desenvolupament reglamentari que es dugui a terme en aquesta matèria, en el marc de la normativa bàsica, ha d'incloure la regulació dels finançaments subordinats, entre els quals les quotes participatives. Als efectes de la present Llei, s'entén per quotes participatives les aportacions dineràries sense drets polítics, la retribució de les quals resta supeditada a l'obtenció de resultats positius. Han d'establir-se per reglament les limitacions a la subscripció de les dites quotes per una mateixa empresa o per un grup d'empreses per evitar el control indirecte de l'entitat.

3. En la reglamentació de les quotes participatives ha de regular-se un dret preferent d'adquisició, en el termini que s'estableixi, d'una tercera part de les quotes per part dels mutualistes de l'entitat i d'una altra tercera part per les administracions públiques catalanes. La part de quotes participatives reservades als mutualistes i a les administracions que aquests no hagin subscrit en el termini corresponent pot ser subscrita pels inversors privats.

4. En la reglamentació de les quotes participatives cap persona, natural o jurídica, o grup econòmic no pot posseir, directament o indirectament, quotes participatives per un import superior al 5% de les quotes totals vigents, llevat de les administracions públiques catalanes.

5. Les mutualitats de previsió social han de constituir un fons mutual permanent, que no ha de ser inferior al que per a cada cas estableix la normativa legal vigent.

6. Les mutualitats que operen a quota variable han de constituir amb el seu patrimoni un fons de maniobra, que ha de permetre'ls pagar els sinistres i despeses sense necessitat d'esperar al cobrament de les derrames.

7. L'actuari o actuària d'assegurances ha d'emetre un informe certificat sobre l'adequació de les provisions tècniques, el marge de solvència, el fons de garantia i el fons de maniobra.

Article 34. Comptabilitat

La comptabilitat de les mutualitats de previsió social ha d'ajustar-se a les normes establertes pel Pla de comptabilitat de les entitats asseguradores i les altres normes aplicables.

Títol IV. Tutela administrativa

Capítol I. Objecte, àmbit i funcions

Article 35. Objecte i àmbit de l'activitat administrativa

1. L'activitat de l'Administració en l'àmbit assegurador té per objecte la supervisió i l'exigència del compliment de les normes que regulen el sector, especialment les que regulen la solvència necessària de les entitats asseguradores amb la finalitat de mantenir els drets dels assegurats.

2. L'àmbit d'actuació de l'Administració inclou totes les activitats de caràcter assegurador, principal o complementari, i les de prestació social subjectes a les competències exclusives i d'execució de la Generalitat, d'acord amb la present Llei.

3. Correspon a l'òrgan competent del Departament d'Economia i Finances l'exercici de les funcions i potestats en que es concretin, d'acord amb la present Llei, les normes que la desenvolupen i les altres que són d'aplicació a l'activitat administrativa en l'àmbit assegurador.

Article 36. Funcions

1. Les funcions de l'Administració respecte a les mutualitats de previsió social són:

a) Autoritzar l'exercici de l'activitat.

b) Inscriure-les en el registre corresponent.

c) Autoritzar els estatuts i les modificacions estatutàries.

d) Seguir la seva situació econòmica i financera.

e) Adoptar mesures cautelars.

f) Exercir la inspecció i la potestat sancionadora.

g) Les altres que les normes que els són d'aplicació estableixen.

2. Per complir les funcions a que fa referència l'apartat 1, l'Administració pot sol·licitar aquelles informacions que permetin realitzar el seguiment de l'activitat i regular-ne el contingut i l'abast.

3. Necessiten autorització administrativa prèvia, a més de les actuacions per a les quals la present Llei o altres lleis d'aplicació general ho estableixen, les actuacions següents:

a) Modificacions estatutàries.

b) Actuació per rams o prestacions.

c) Inici de les activitats asseguradora, complementària i de caràcter social.

d) Operacions de fusió, cessió o transformació.

e) Dissolució.

Article 37. Registre

1. El Registre de Mutualitats de Previsió Social té caràcter administratiu i públic, i es basa en els principis de publicitat i legalitat. Hi han d'inscriure's, prèvia qualificació dels documents corresponents, els actes a que fa referència l'apartat 3.

2. La inscripció en el Registre de Mutualitats de Previsió Social té caràcter constitutiu per a l'accés a l'activitat i es produeix un cop acreditada la preceptiva inscripció en el Registre Mercantil.

3. És preceptiva la inscripció en el Registre de Mutualitats de Previsió Social dels actes següents:

a) La constitució, agrupació, fusió, escissió i transformació de les mutualitats de previsió social.

b) Els estatuts i la seva modificació.

c) Els nomenaments, cessaments i renovacions de les persones físiques o jurídiques que integren les juntes directives i els nomenaments i cessaments de qui, per qualsevol títol, exerceix la direcció efectiva de les entitats.

d) La dissolució i extinció d'entitats de previsió social.

e) Qualsevol altre que determini la legislació vigent.

4. Els comptes anuals de les mutualitats i les auditories corresponents han de dipositar-se a les dependències de l'òrgan de control i han d'estar a disposició dels socis i de qualsevol persona que acrediti un interès legítim, sens perjudici del que disposa la legislació mercantil i, en concret, la referent al Registre Mercantil.

5. Les persones que acreditin un interès legítim tenen dret a accedir al Registre de Mutualitats de Previsió Social i a obtenir les certificacions corresponents, d'acord amb la legislació aplicable a la Generalitat en matèria de règim jurídic de l'Administració i procediment administratiu, sens perjudici de les limitacions que s'estableixin per garantir el deure de secret professional o els drets legalment protegits.

Article 38. Inspecció

1. Són objecte de la inspecció l'activitat de les mutualitats de previsió social i l'actuació de les persones o òrgans que n'exerceixen la representació o la direcció.

2. La Inspecció Financera, en l'exercici de les funcions que li són pròpies, pot estudiar, comprovar o investigar, amb caràcter general o respecte a qüestions determinades, la situació legal, tècnica i econòmica de les mutualitats de previsió social i les condicions en que duen a terme la seva activitat, sens perjudici que les activitats que puguin qualificar-se d'asseguradores estiguin igualment subjectes a la inspecció perquè pugui comprovar-se si s'exerceixen amb l'autorització administrativa corresponent.

3. Els inspectors designats tenen, en l'exercici de la seva funció, la condició d'agents de l'autoritat pública i estan obligats a guardar secret professional, fins i tot una vegada finalitzat l'exercici de la seva funció.

4. Per exercir correctament les seves funcions, els inspectors poden examinar la documentació relativa a les operacions de l'entitat i requerir que els sigui presentada o lliurada còpia de la mateixa per incorporar-la a l'acta d'inspecció. Les mutualitats els han de donar les màximes facilitats per a l'exercici de la seva funció. Si la persona o entitat inspeccionada té motius fonamentats per a això, pot oposar-se al lliurament de la còpia de la documentació al·legant per escrit els seus motius, que han d'incorporar-se a l'acta.

5. Els inspectors designats tenen accés al domicili social de la mutualitat i a les dependències i oficines en les que du a terme les seves activitats. En el cas que la mutualitat s'hi oposi, per accedir al domicili social necessiten l'autorització judicial pertinent, i per accedir a les altres dependències, l'autorització de l'òrgan administratiu competent.

6. Els inspectors poden actuar amb el suport d'altres treballadors de l'Administració o de les altres persones amb la preparació tècnica suficient que designi l'òrgan competent, les quals estan sotmeses al mateix deure de confidencialitat i secret professional.

7. Les actes d'inspecció han d'incloure, si escau:

a) Els fets constatats per l'inspector o inspectora actuant que siguin rellevants per a la qualificació jurídica de la conducta o activitat inspeccionada.

b) La situació legal i economicofinancera derivada de la inspecció.

c) Les causes que poden determinar la revocació de l'autorització, la dissolució administrativa, l'adopció de mesures de control especial i la imposició de sancions administratives.

d) La proposta de revocació de l'autorització, de dissolució administrativa de l'entitat asseguradora o l'adopció de mesures de control especial.

8. Formen part de l'acta d'inspecció, a tots els efectes, els annexos i les diligències esteses per l'inspector o inspectora actuant durant l'activitat comprovadora.

9. Les actes d'inspecció tenen la naturalesa de documents públics i constitueixen prova dels fets que l'inspector o inspectora actuant hi consigna, llevat que s'acrediti d'una altra manera.

10. El procediment administratiu d'inspecció ha de seguir els tràmits següents:

a) S'inicia per resolució de l'òrgan administratiu competent, el qual ha de determinar els aspectes que han de ser objecte d'inspecció.

b) S'aixeca acta de cada inspecció, sens perjudici de la possibilitat d'aixecar actes provisionals, d'acord amb el que estableix el reglament. L'acta ha de ser notificada a l'entitat o persona inspeccionada, que disposa de quinze dies per formular al·legacions a la mateixa i proposar les proves que estimi pertinents en defensa del seu dret. Si es proposa una prova i l'òrgan administratiu competent l'admet, ha de practicar-se en un termini no inferior a deu dies ni superior a trenta.

c) Vistes les actuacions, l'òrgan administratiu competent ha de dictar la resolució que correspongui d'acord amb el dret.

Capítol II. Mecanismes de protecció dels assegurats

Article 39. Resolució de conflictes

1. Els conflictes que sorgeixin entre prenedors, assegurats, beneficiaris, tercers perjudicats o drethavents de qualsevol d'ells i la mutualitat han de resoldre's davant els jutges i tribunals competents.

2. Els conflictes a que fa referència l'apartat 1 es poden sotmetre a conciliació i arbitratge federatiu o de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya, d'acord amb els articles 9 i 26, sens perjudici d'acudir a altres procediments arbitrals establerts per la normativa vigent.

Article 40. Defensor o defensora del mutualista

1. Les mutualitats de previsió social, individualment o agrupades en funció del tipus d'assegurances que ofereixen, la proximitat geogràfica, el volum de quotes o altres criteris, han d'optar entre tenir un servei d'atenció al client o clienta encarregat de resoldre les queixes i les reclamacions o designar un defensor o defensora del mutualista entre entitats o experts independents de reconegut prestigi, a qui sotmetin voluntàriament les reclamacions de les persones a que fa referència l'article 39.1. La designació d'un defensor o defensora del mutualista és obligatòria per a les entitats que tenen més de deu mil socis.

2. La decisió del defensor o defensora del mutualista favorable al reclamant o la reclamant vincula l'entitat asseguradora, sens perjudici de la possibilitat d'interposar recurs per la via judicial o de recórrer a altres mecanismes de solució de conflictes.

3. Les entitats asseguradores han de comunicar a l'òrgan de control la designació del defensor o defensora del mutualista.

4. Ha d'establir-se per reglament l'existència d'un servei de reclamacions adscrit a l'òrgan de control de les mutualitats, encarregat d'atendre les reclamacions que presentin les persones a que fa referència l'article 39.1. En tots els casos, per adreçar-se a aquest servei cal acreditar que s'ha formulat la reclamació corresponent per escrit davant el servei d'atenció al client o clienta o el defensor o defensora del mutualista establerts per l'apartat 1.

Capítol II. Règim d'intervenció i règim sancionador

Article 41. Mesures de control especial

1. En l'exercici de les funcions que li són pròpies, l'Administració competent pot adoptar, sobre les mutualitats de previsió social, d'acord amb la normativa bàsica aplicable, una vegada acreditada la situació de fet i instruït el procediment aplicable, les mesures de control especial establertes per la dita normativa que consideri adequades, tenint en compte les particularitats a que fan referència els apartats 2 i 3.

2. Una vegada acordat per l'òrgan de control el cessament de la mesura de substitució provisional dels òrgans d'administració de l'entitat, els administradors provisionals han de convocar immediatament l'assemblea general de la mutualitat, en l'ordre del dia de la qual ha d'incloure's necessàriament l'aprovació de la gestió dels administradors provisionals i el nomenament de la junta directiva que ells mateixos proposin, d'acord amb l'article 19, fins a la presa de possessió de la qual els administradors provisionals han de continuar complint les seves funcions.

3. Els acords de la junta directiva nomenada d'acord amb l'apartat 2 que s'adoptin dins del període d'un any a comptar de la presa de possessió han de notificar-se en el termini de cinc dies a l'òrgan de control, el qual pot anul·lar-los si són contraris al que estableixen els plans de sanejament o rehabilitació a que l'entitat estigui sotmesa o si n'impedeixen el compliment. L'òrgan de control ha de notificar, en el termini de quinze dies, la resolució, la qual ha d'indicar si l'acord s'ajusta als dits plans i, si escau, ha de proposar l'adopció de les mesures que estimi pertinents amb la finalitat de deixar-lo sense efecte o de modificar-lo. Ara bé, en els casos en que, per raons d'urgència degudament acreditada, calgui executar l'acord, els terminis abans esmentats es redueixen a dos i cinc dies, respectivament. La junta directiva, una vegada rebuda la notificació de la resolució de l'òrgan administratiu de control, ha d'adoptar, de manera immediata, les mesures pertinents per modificar o deixar sense efecte l'acord. L'incompliment d'aquesta obligació pot suposar l'adopció de les mesures de control especial establertes per la normativa a que fa referència l'apartat 1.

Article 42. Règim sancionador

1. No pot imposar-se cap sanció si no s'ha instruït prèviament, d'acord amb la normativa aplicable, l'expedient corresponent i s'ha donat audiència a les persones interessades.

2. L'execució de les resolucions dictades en els expedients sancionadors correspon a l'òrgan competent per raó de la matèria, el qual, si escau, pot prendre possessió de les oficines, llibres i documents i lliurar-los als administradors, als liquidadors o als interventors designats a tal efecte, sens perjudici de passar el tant de culpa, si escau, als tribunals de justícia o al Ministeri Fiscal perquè puguin exercir les accions que siguin procedents.

Article 43. Règim de les infraccions i sancions administratives

El règim de les infraccions i sancions administratives, la seva tipificació i determinació són els establerts per la normativa bàsica aplicable a les mutualitats de previsió social.

Disposició addicional primera

1. La Federació de Mutualitats de Catalunya, d'acord amb el que estableix l'article 26, exerceix a tots els efectes la representació i defensa dels interessos del mutualisme de previsió social català.

2. A més de les funcions establertes per l'article 26.2, correspon a la Federació de Mutualitats de Catalunya reassegurar els riscos que les mutualitats de previsió social assumeixin i sostenir un servei de refugi de les mutualitats per mantenir les prestacions als mutualistes d'entitats liquidades i extingides que vulguin acollir-s'hi, d'acord amb els reglaments específics corresponents.

Disposició addicional segona

Les mutualitats que no acreditin que s'han adaptat als requeriments imposats per la normativa vigent, que no hagin complert les obligacions d'enviament de la informació estadisticocomptable corresponent a l'exercici 2001 a l'òrgan de control, que es dediquin a activitats alienes al mutualisme o que deixin de dur a terme activitats de previsió social han d'adaptar-se, d'acord amb el que es determini per reglament, a un altre règim jurídic associatiu, mantenint la seva personalitat jurídica i el seu caràcter d'entitats sense ànim de lucre.

Disposició addicional tercera

1. Les garanties financeres i les obligacions d'enviament d'informació a l'autoritat de supervisió que han de complir les entitats sotmeses a la present Llei han de determinar-se per reglament.

2. En el marc de la legislació mercantil, el desenvolupament reglamentari a que fa referència l'apartat 1 pot establir les excepcions pertinents o pot disposar que l'òrgan de control les estableixi, amb la finalitat de facilitar el compliment de la normativa vigent a les mutualitats de petita dimensió, definides per l'article 7.1.d), que ho sol·licitin, sempre que no hagin estat sotmeses a mesures cautelars en els tres exercicis anteriors i que els seus estatuts estableixin la possibilitat de dur a terme derrames de quotes o la reducció de prestacions, o que tinguin socis protectors que puguin assumir, si cal, els compromisos de l'entitat amb els seus assegurats.

Disposició addicional quarta

El Govern, en el termini de sis mesos, a comptar de l'entrada en vigor de la present Llei, ha d'aprovar el corresponent reglament de desenvolupament. Mentre aquest no s'aprovi, les mutualitats que tinguin més de cinc mil socis poden tenir l'assemblea de compromissaris establerta per l'article 17. Els estatuts han de fixar el nombre de compromissaris entre 100 i 250.

Disposició addicional cinquena

1. En la llei tributària corresponent, han d'establir-se els requisits i condicions perquè les quotes satisfetes pel contribuent o la contribuent a mutualitats de previsió social i mútues d'assegurances en concepte d'assegurances de vida i no-vida, inclosa la dependència, en les quals el beneficiari o beneficiària sigui ell mateix o els altres membres de la seva unitat familiar, gaudeixin de la deducció que correspongui de la quota íntegra de l'impost sobre la renda de les persones físiques, en la part corresponent a la Generalitat. La dita llei pot fer extensiva la deducció a les quotes satisfetes a societats anònimes pels mateixos conceptes.

2. Es reconeix el dret a deduir de la quota íntegra de l'impost sobre la renda de les persones físiques, en la part corresponent a la Generalitat, les quantitats abonades pel contribuent o la contribuent en virtut de les assegurances contractades amb mutualitats de previsió social per a treballadors per compte d'altri o socis treballadors de cooperatives, incloses les contribucions del promotor o promotora que els hagin estat imputades en concepte de rendiment del treball, quan s'efectuïn d'acord amb el que estableix la disposició addicional primera de la Llei de l'Estat 8/1987, de 8 de juny, de regulació dels plans i fons de pensions, inclosa la prestació per atur dels dits socis treballadors. La deducció de la quota íntegra ha de ser determinada per llei en el moment en que s'aprovi la llei de pressupostos de la Generalitat de l'any corresponent. També gaudeixen d'aquesta deducció les quantitats abonades per socis d'entitats mercantils que duguin a terme la seva activitat laboral en la mateixa societat, sempre que, per aquesta activitat, cotitzin en qualsevol dels règims de la Seguretat Social, fins al límit màxim establert per a les contribucions empresarials. Aquestes contribucions no són qualificades com a aportacions empresarials, excepte als efectes del còmput de límits.

Disposició addicional sisena

Les referències fetes als actuaris en les normes en vigor s'entenen fetes als professionals que tenen l'habilitació necessària per exercir l'activitat actuarial d'acord amb la normativa vigent.

Disposició transitòria primera

1. Les mutualitats de previsió social subjectes a la present Llei han d'adaptar els seus estatuts i la composició dels seus òrgans de govern a les prescripcions d'aquesta mateixa Llei en el termini d'un any, a comptar de la data en que entra en vigor, sens perjudici de la validesa del sorteig que s'hagi pogut dur a terme a l'empara del que estableix la disposició transitòria segona de la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives. Aquesta adaptació, si escau, ha de formalitzar-se en escriptura pública i ha d'inscriure's en el Registre de Mutualitats de Previsió Social.

2. Per aprovar les modificacions estatutàries necessàries per adaptar les mutualitats a la present Llei és suficient el vot favorable de la majoria simple de l'assemblea.

3. Les disposicions dels estatuts de les mutualitats que s'oposin al que estableix la present Llei queden sense efecte a partir de la data en que entri en vigor.

Disposició transitòria segona

En els casos de les entitats que no s'hagin adaptat al que estableix la normativa en vigor i que es trobin immerses en processos de dissolució, l'inici del període de dissolució ha d'anunciar-se al «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya» i en un diari del mateix abast territorial que el de l'activitat de l'entitat.

Disposició derogatòria

Queda derogada la Llei 28/1991, de 13 de desembre, de les mutualitats de previsió social, i les normes de rang igual o inferior que s'oposin al que estableix la present Llei.

Disposició final primera

El Govern, en el moment de presentar el primer projecte de llei de pressupostos posterior a l'entrada en vigor de la present Llei, ha de presentar també un projecte de llei que inclogui les mesures fiscals necessàries per incentivar el desenvolupament de la figura del soci o sòcia protector.

Disposició final segona

1. La Generalitat assumeix totes les competències establertes pels articles 9.21 i 10.4 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya en matèria asseguradora, en particular les relatives a mútues d'assegurances, plans i fons de pensions, societats gestores de plans i fons de pensions, i qualsevol altra persona o entitat, present o futura, que dugui a terme activitat asseguradora, d'acord amb les definicions legals que procedeixin.

2. La Generalitat té competència sobre les persones o entitats amb domicili a Catalunya que duen a terme activitat asseguradora, pel que fa als aspectes organitzatius, mentre que pel que fa a l'activitat ha d'atenir-se al que estableix la normativa estatal.

Es desestima el recurs d'inconstitucionalitat, per Sentència del TC 215/2012, de 14 de novembre. [Ref. BOE-A-2012-15096](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-15096).

S'aixeca la suspensió de la vigència i aplicació, per Interlocutòria del TC de 17 de març de 2004. [Ref. BOE-A-2004-5482](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2004-5482).

Se suspèn la seva vigència i aplicació des del 29 de setembre de 2003 per a les parts en el procés i des de l'1 de novembre de 2003 per a tercers, per providència del TC de 21 d'octubre de 2003 que admet a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat 5851-2003. [Ref. BOE-A-2003-20148](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2003-20148).

Disposició final tercera

1. El Govern pot actualitzar per decret les quantitats dineràries establertes per la present Llei en funció de la variació anual de l'índex de preus al consum.

2. Les lleis de pressupostos de la Generalitat poden modificar les quantitats dineràries establertes per la present Llei.

Disposició final quarta

La present Llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació íntegra al «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».

Per tant, ordeno que tots els ciutadans a qui sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin en el seu compliment i que els tribunals i autoritats a qui correspongui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 13 de juny de 2003. FRANCESC HOMS I FERRET, Conseller d'Economia i Finances. JORDI PUJOL, President.

Font i provença

Títol original: Ley 10/2003, de 13 de junio, de Mutualidades de Previsión Social. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 2b649414d85b).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.