Text legal · Traducció no oficial

Llei 13/2007, de 31 d'octubre, del Memorial Democràtic

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador: Llei 13/2007
Àmbit: Catalunya
Estat: Vigent
Publicació: 2007-11-27

Resum en català

La Llei 13/2007, de 31 d'octubre, del Memorial Democràtic crea el Memorial Democràtic com a entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar, adscrita al departament que determini el Govern. L'objectiu principal d'aquesta llei és desenvolupar les polítiques públiques del Govern destinades a la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica, centrant-se especialment en el període comprès entre la proclamació de la Segona República (1931) i el primer govern escollit democràticament a Catalunya després de la Guerra Civil (1980). El Memorial Democràtic té encomanades funcions com ara la configuració d'un centre estable d'activitats de commemoració, difusió, formació, assessorament i participació social; el reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista; la recerca d'informació sobre elements personals, col·lectius, materials i documentals relatius a la lluita per la recuperació de les llibertats; la difusió del patrimoni democràtic i dels espais de la memòria; la realització d'activitats formatives; i la recuperació del paper de les dones en el patrimoni democràtic. L'estructura orgànica de l'entitat es compon d'una Junta de Govern —màxim òrgan de govern i administració—, una Presidència i una Direcció, assistits per un Consell Assessor i un Consell de Participació. La Junta de Govern aprova els reglaments interns, els pressupostos, els comptes anuals i l'informe anual d'activitats, que s'ha de lliurar al Parlament i al Govern. Pel que fa als recursos econòmics, el Memorial es finança amb assignacions pressupostàries de la Generalitat, contraprestacions de convenis, subvencions, donacions, rendiments de publicacions i operacions de crèdit autoritzades. El personal és de caràcter laboral, amb excepció dels llocs que impliquen l'exercici de funcions o potestats públiques, que corresponen a personal funcionari. Aquesta és una traducció al català no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Boletín Oficial del Estado.

A qui afecta i abast

Aquesta llei s'aplica a la Generalitat de Catalunya i als poders públics catalans, i regula la creació, l'organització, les funcions i el règim jurídic del Memorial Democràtic com a entitat de dret públic. Afecta directament els òrgans de govern de l'entitat, el personal que hi presta serveis, les entitats i associacions que participen en la preservació de la memòria democràtica, i els ciutadans i ciutadanes de Catalunya en tant que beneficiaris de les polítiques públiques de memòria democràtica. L'àmbit territorial és el de la Comunitat Autònoma de Catalunya, d'acord amb les competències establertes per l'Estatut d'autonomia de Catalunya.

Text traduït (no oficial)

Preàmbul

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Sigui notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la Llei 13/2007, de 31 d'octubre, del Memorial Democràtic.

Catalunya té una llarga trajectòria de lluita per les seves llibertats i de defensa de les seves institucions, que li foren arrabassades l'any 1714. Des de mitjan segle XIX, el catalanisme, les lluites obreres, els corrents liberals i el moviment republicà i federal foren el germen de la cultura democràtica a Catalunya i de la lluita per les llibertats, la justícia social i la recuperació de les institucions d'autogovern. La primera i la segona repúbliques marquen els moments culminants d'aquesta lluita i són els antecedents immediats de l'actual marc democràtic. La dictadura de Primo de Rivera i, sobretot, la del general Franco suspengueren novament aquestes llibertats i dugueren a terme una forta repressió política, cultural, social i nacional.

L'article 54 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix en primer lloc que la Generalitat i els altres poders públics «han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques» i disposa que a tal efecte «han d'adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l'autogovern de Catalunya». En segon lloc, el mateix article especifica que la Generalitat «ha de vetllar perquè la memòria històrica esdevingui símbol permanent de la tolerància, de dignitat dels valors democràtics, de rebuig dels totalitarismes i de reconeixement de totes aquelles persones que han patit persecució a causa de les seves opcions personals, ideològiques o de consciència». La grandesa de la democràcia és que, a diferència dels règims totalitaris, és capaç de reconèixer la dignitat de totes les víctimes de la intolerància més enllà de les opcions personals, ideològiques o de consciència de cadascú. Cal un reconeixement de totes les víctimes de la violència política.

La preservació de la memòria històrica d'un país és, doncs, una expressió de la seva llibertat. La reivindicació del compromís polític de la ciutadania en la conquesta de les llibertats és una manifestació de cultura democràtica. Les polítiques públiques dutes a terme pels governs per recordar i difondre la lluita i l'esforç de les persones que donaren el millor de si mateixes per restaurar els valors i els principis democràtics davant l'opressió dels règims totalitaris, les dictadures i les formes autoritàries de govern són un senyal d'identitat de l'estat democràtic. Apel·lar al passat per comprendre el present i afrontar el futur és un signe de cultura política de les societats desenvolupades. És una demostració de virtut pública a la qual els representants de la sobirania popular no poden renunciar.

Els estats amb més tradició democràtica han dut a terme polítiques públiques que, en major o menor mesura, han commemorat i difós la seva història democràtica, com a referent permanent per a la ciutadania i les respectives societats i, en general, per al món. Ha estat així, especialment, en els països que al llarg de la seva història han patit la intervenció estrangera de règims totalitaris o que han estat víctimes de les seves pròpies dictadures. Un element comú de la reivindicació de la memòria col·lectiva ha de ser, sobretot, homenatjar els protagonistes de la llibertat davant la tirania, per la seva abnegació i el seu sacrifici, i difondre el seu exemple a les generacions futures. Per tant, la memòria del passat i la pedagogia social de cara al futur són factors d'identitat política i d'orgull nacional.

L'actual sistema democràtic té el seu origen més immediat en la memòria republicana i en l'antifranquisme. Però la transició a un sistema democràtic es dugué a terme a partir d'un procés de reforma iniciat des de la legalitat institucional de la dictadura del general Franco, que després de l'aixecament militar contra la Segona República perpetrà la destrucció de totes les institucions democràtiques —entre aquestes, la de la Generalitat de Catalunya— i la sistemàtica voluntat d'aniquilació de la llengua i la cultura catalanes. La transició es produí en un context presidit per institucions i altres actors polítics clarament vinculats a la dictadura. De fet, els primers elements de ruptura amb el passat franquista foren el resultat de les primeres eleccions democràtiques del 15 de juny de 1977, el restabliment de la Generalitat de Catalunya el 29 de setembre de 1977, i la promulgació de la Constitució el 27 de desembre de 1978 i de l'Estatut d'autonomia de Catalunya el 18 de desembre de 1979. La transició a la democràcia, vista des de la perspectiva del temps transcorregut, donà uns resultats polítics positius, ja que permeté superar la divisió creada per la Guerra Civil i la dictadura. Però en aquest procés hi ha també una part fosca, com l'oblit de preservar la memòria dels ciutadans i la de les entitats de tot tipus que, en les dures condicions d'un règim dictatorial de quaranta anys, posaren per davant de qualsevol altra consideració personal o familiar l'objectiu de recuperar les llibertats arrabassades per la dictadura franquista, amb el sacrifici del treball, de la integritat física o de la vida. En aquest sentit, un dels dèficits de la transició a la democràcia fou la institucionalització del desmemoriament i l'oblit de la tradició democràtica i dels seus protagonistes, els quals, tanmateix, són els que donen un sentit i un valor especial a l'actual sistema polític i als drets i les llibertats de què gaudeix el conjunt de la societat.

La societat catalana continua tenint un deute amb el propi passat i el Govern ha de donar compliment a l'article 54 de l'Estatut. Cal rescatar la pluralitat de memòries i, més enllà de les diverses iniciatives dutes a terme fins ara per recuperar la memòria del passat i dignificar les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura del general Franco, s'ha d'impulsar una decidida política pública en aquest sentit. Cal, per tant, una condemna explícita del règim franquista. El sistema democràtic ha de reconèixer la memòria i la dignitat de totes les víctimes del franquisme, així com les de la violència política incontrolada a la rereguarda republicana, especialment les que es produïren en els primers mesos de la guerra i amb independència de les seves opcions ideològiques i de la zona en què, de bon grat o a desgrat, el conflicte bèl·lic les situà. Cal una plena rehabilitació de totes les persones, organitzacions i institucions represaliades durant la Guerra Civil i el franquisme, perquè els supervivents, els seus familiars, les seves amistats i les generacions futures se sentin reconegudes d'una manera justa.

Amb aquesta finalitat es crea el Memorial Democràtic, l'instrument amb el qual la Generalitat ha de dur a terme polítiques públiques destinades a la recuperació de la memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de les persones, organitzacions i institucions que feren front a la repressió política, social, cultural i nacional d'un règim ignominiós. El Memorial Democràtic té la voluntat de formar part d'una xarxa internacional juntament amb altres institucions de la memòria que basin la seva activitat en la difusió i el coneixement dels valors democràtics de l'antifeixisme i de l'antitotalitarisme. Aquesta tasca de recuperació s'ha d'entendre com la commemoració de la lluita per les llibertats, però també com una oportunitat per investigar la història col·lectiva i, finalment, com una via per difondre entre les generacions presents i futures el respecte pels drets humans i el coneixement dels fonaments del sistema de llibertats de què gaudeix la societat.

Així, el Memorial Democràtic vol ser l'expressió de la pluralitat de memòries en el marc de la lluita per les llibertats democràtiques, i du a terme la seva activitat des de diverses perspectives: ideològiques, de consciència, socials, culturals, lingüístiques, nacionals, de gènere i d'orientació sexual, entre d'altres.

El Memorial Democràtic se centra en l'etapa 1931-1980 —és a dir, des de la proclamació de la República fins al primer govern escollit democràticament a Catalunya des del final de la Guerra Civil—, la qual cosa no ha d'impedir la seva obertura, mitjançant la programació cultural, a tradicions democràtiques anteriors o a la projecció contemporània.

Article 1. Creació i naturalesa jurídica

1. Es crea el Memorial Democràtic, com a entitat de dret públic dotada de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per obrar, tant en l'àmbit públic com en el privat, en l'exercici de les funcions que la present llei li encomana.

2. El Memorial Democràtic queda adscrit al departament que determini el Govern.

3. El Memorial Democràtic, en l'exercici de les seves funcions, es coordina amb els altres organismes de la Generalitat en el desenvolupament d'actuacions relacionades amb l'estudi, la difusió i la commemoració de la memòria democràtica.

Article 2. Objecte i finalitat

El Memorial Democràtic té per objecte desenvolupar les polítiques públiques del Govern dirigides a l'acció cívica de recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica, i en concret, del coneixement del període de la Segona República, de la Generalitat republicana, de la Guerra Civil, de les víctimes del conflicte per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, de la repressió de la dictadura franquista, de l'exili i la deportació, de l'intent d'eliminar la llengua i la cultura catalanes, dels valors i les accions de l'antifranquisme i de totes les tradicions de la cultura democràtica, amb la finalitat de donar a conèixer d'una manera científica i objectiva el passat recent i estimular la comprensió del temps present.

Article 3. Funcions

1. El Memorial Democràtic exerceix les funcions següents:

a) La configuració d'un centre estable d'activitats de commemoració, difusió, formació, assessorament i participació social relatives al coneixement del període de la Segona República, la Guerra Civil i les seves víctimes en tota la seva diversitat, la repressió franquista, l'exili, la deportació i les arrels antifranquistes del sistema de valors de la recuperació de la democràcia. A tal efecte, li correspon formular propostes de polítiques públiques relatives a la recuperació, la conservació i el foment de tots els elements i factors que integren i configuren la memòria democràtica.

b) La commemoració de la memòria democràtica mitjançant la proclamació de la vigència dels valors democràtics com a fonament d'organització i de convivència de la societat catalana actual.

c) L'homenatge a les víctimes directes o indirectes de la Guerra Civil i de la lluita per la república, la democràcia, les llibertats i els drets individuals i col·lectius; a les víctimes que es trobaven a la rereguarda durant el conflicte bèl·lic, i a tots els que patiren persecució a causa de les seves opcions personals, ideològiques, religioses o de consciència.

d) La recerca d'informació, amb mitjans propis o aliens, sobre els elements personals i col·lectius, de materials i documentals que nodreixin els referents de la lluita per la recuperació de les llibertats públiques.

e) La difusió del patrimoni democràtic i dels espais de la memòria, amb la creació d'un fons informatiu integrat per un servei d'informació documental, un portal informàtic, un banc de dades audiovisuals i bases de dades, i també amb l'organització d'exposicions.

f) La realització d'activitats formatives, com l'organització de jornades, cursos, seminaris i conferències.

g) El foment de la participació de les entitats i els grups que tenen per objecte la preservació de la memòria democràtica i la reflexió sobre la societat present. La constitució d'un observatori dels valors democràtics.

h) La recuperació i la divulgació del paper de les dones en el patrimoni democràtic, com a persones amb capacitat de decisió autònoma i subjectivitat històrica.

Article 4. Facultats

El Memorial Democràtic, en l'exercici de les seves funcions, pot:

a) Establir els contractes, convenis, pactes i condicions que consideri convenients, amb persones físiques i jurídiques, públiques i privades, sempre que no siguin contraris als seus objectius, a l'ordenament jurídic, a l'interès públic i al principi de bona administració.

b) Constituir consorcis, fundacions, societats i altres entitats de caràcter associatiu, o participar en les ja constituïdes.

c) Coordinar-se amb altres organismes de la Generalitat que actuen en àmbits similars.

d) Atorgar beques, subvencions i premis per al compliment de les finalitats per a les quals ha estat creat.

Article 5. Organització

1. Els òrgans de govern i administració del Memorial Democràtic són la Junta de Govern, la Presidència i la Direcció.

2. El Memorial Democràtic té autonomia orgànica i funcional i es regeix per allò que disposa la present llei, pels seus estatuts i per les altres normes i reglaments d'organització interna i de funcionament.

3. Els òrgans de govern i administració del Memorial Democràtic estan assistits pel Consell Assessor i pel Consell de Participació en les activitats que ho requereixin.

Article 6. La Junta de Govern

1. La Junta de Govern és el màxim òrgan de govern i administració del Memorial Democràtic.

2. La Junta de Govern està integrada pel conseller o consellera del departament al qual està adscrit el Memorial Democràtic, que n'ocupa la presidència, i pels membres següents:

a) Tres membres designats pel Govern, a proposta del departament competent en matèria de memòria democràtica.

b) Tants membres com grups parlamentaris hi hagi constituïts, designats pel Parlament a proposta de cada grup entre professionals de prestigi reconegut en la matèria pròpia de la present llei, que poden ser membres d'entitats, associacions o plataformes en defensa de la memòria antifeixista.

c) El director o directora del Museu d'Història de Catalunya.

d) El director o directora de l'Arxiu Nacional de Catalunya.

e) El director o directora del Memorial Democràtic.

f) El president o presidenta de l'Institut Català de les Dones.

Assisteixen a les reunions de la Junta de Govern, amb veu però sense vot, un representant o una representant del Consell Assessor i un representant o una representant del Consell de Participació.

En la composició de la Junta de Govern s'ha de procurar garantir la presència equilibrada de dones i homes.

Article 7. Estatut dels membres de la Junta de Govern

Els membres de la Junta de Govern vinculats a l'Administració estan subjectes al règim d'incompatibilitats aplicable a l'Administració de la Generalitat.

Article 8. Funcions de la Junta de Govern

1. Són funcions de la Junta de Govern:

a) Proposar al conseller o consellera del departament al qual està adscrit el Memorial Democràtic el nomenament dels membres del Consell Assessor i del Consell de Participació.

b) Aprovar reglaments i altres normes d'organització interna i de funcionament del Memorial Democràtic.

c) Coordinar les actuacions en les matèries relacionades amb l'objecte i la finalitat del Memorial Democràtic.

d) Aprovar la formalització de convenis de col·laboració del Memorial Democràtic amb altres entitats públiques o privades.

e) Promoure la participació del Memorial Democràtic en consorcis, fundacions, societats i altres ens associatius, així com constituir-los.

f) Aprovar l'avantprojecte de pressupost del Memorial Democràtic.

g) Aprovar els comptes anuals, la liquidació del pressupost i el programa d'actuacions, inversions i finançament del Memorial Democràtic.

h) Aprovar l'informe anual del Memorial Democràtic.

i) Assessorar el Govern o el conseller o consellera del departament al qual està adscrit el Memorial Democràtic.

j) Qualsevol altra que li encomanin els estatuts i les normes de funcionament del Memorial Democràtic.

2. El règim de sessions de la Junta de Govern està regulat pels estatuts del Memorial Democràtic.

3. Els acords de la Junta de Govern s'adopten per majoria simple i els empats es resolen amb el vot de qualitat del president o presidenta. La Junta de Govern es regeix per les regles de funcionament dels òrgans col·legiats en tot allò no regulat per la present llei o pels estatuts del Memorial Democràtic.

Article 9. La Presidència

Són funcions del president o presidenta del Memorial Democràtic:

a) Representar el Memorial Democràtic.

b) Convocar i presidir les sessions de la Junta de Govern i resoldre els empats de les votacions amb el seu vot de qualitat.

c) Qualsevol altra que li encomanin els estatuts i les normes de funcionament del Memorial Democràtic, o que li encomanin el Govern en l'àmbit d'actuació de l'entitat.

Article 10. La Direcció

1. El director o directora del Memorial Democràtic és nomenat pel Govern, a proposta del conseller o consellera del departament al qual està adscrit el Memorial, entre professionals de reconeguda solvència en el coneixement de les matèries que són objecte del Memorial Democràtic.

2. El director o directora té les funcions que li atribueixen els estatuts i les altres normes de funcionament del Memorial Democràtic, així com les que li deleguin la Junta de Govern i el president o presidenta, d'acord amb els esmentats estatuts.

Article 11. El Consell Assessor

1. El Consell Assessor és l'òrgan de consulta i assessorament del Memorial Democràtic.

2. El Consell Assessor està integrat per deu membres, nomenats pel conseller o consellera del departament al qual està adscrit el Memorial Democràtic, entre professionals de reconeguda solvència en el coneixement de les matèries que són objecte del Memorial Democràtic, designats per les universitats de Catalunya, per l'Institut d'Estudis Catalans i per la Filmoteca de Catalunya.

3. El director o directora del Memorial Democràtic assisteix a les reunions del Consell Assessor amb veu però sense vot.

4. El Consell Assessor elegeix el president o presidenta entre els seus membres.

5. Les funcions del Consell Assessor han de ser establertes pels estatuts del Memorial Democràtic.

Article 12. El Consell de Participació

1. El Consell de Participació és l'òrgan consultiu mitjançant el qual les entitats que tenen per objecte la preservació de la memòria democràtica participen en les iniciatives i les activitats del Memorial Democràtic.

2. Els membres del Consell de Participació són nomenats pel conseller o consellera del departament al qual està adscrit el Memorial Democràtic, a proposta de la Junta de Govern, entre persones amb una reconeguda trajectòria en la defensa dels valors cívics i de la memòria democràtica, representants d'entitats que tinguin per objecte la preservació de la memòria democràtica, entitats i moviments que es significaren en la lluita antifranquista, sindicats, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, organitzacions municipalistes i mitjans de comunicació.

3. El director o directora del Memorial Democràtic assisteix a les reunions del Consell de Participació amb veu però sense vot.

4. El Consell de Participació està integrat per un nombre d'entre quaranta i cinquanta membres. Els estatuts del Memorial Democràtic han d'establir les funcions del Consell de Participació i els criteris de selecció dels seus membres d'acord amb els principis de major representació, equilibri territorial i respecte a la diversitat i a la igualtat de gèneres.

5. El Consell de Participació elegeix el president o presidenta entre els seus membres.

Article 13. Règim jurídic

1. El Memorial Democràtic es regeix per la present llei; pel Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana; pels seus estatuts, i per la resta de l'ordenament jurídic.

2. El Memorial Democràtic actua subjecte al dret privat. En l'exercici de les seves funcions públiques el Memorial Democràtic ha d'actuar d'acord amb les lleis de règim jurídic de l'Administració de la Generalitat i del procediment administratiu i amb les lleis reguladores del tractament i la protecció de les dades personals.

3. El Memorial Democràtic es relaciona amb el Govern mitjançant el departament al qual està adscrit.

4. Els acords de la Junta de Govern i les resolucions del seu president o presidenta posen fi a la via administrativa i són susceptibles de recurs davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

Article 14. Recursos humans

1. El personal al servei del Memorial Democràtic és de caràcter laboral, sense perjudici que els llocs de treball que impliquen l'exercici de funcions o potestats públiques corresponguin al personal funcionari adscrit al Memorial Democràtic.

2. El Memorial Democràtic ha de seleccionar el personal propi amb subjecció als principis de publicitat, mèrit i capacitat.

Article 15. Recursos econòmics i patrimoni

1. El Memorial Democràtic disposa dels recursos econòmics següents:

a) Les assignacions pressupostàries establertes en el pressupost de la Generalitat.

b) Les contraprestacions establertes en els convenis que se formalitzin amb altres institucions públiques i privades.

c) Les subvencions, transferències i altres ingressos de dret públic.

d) Les ajudes, donacions i altres ingressos de dret privat.

e) Els rendiments de les publicacions, dels estudis i d'altres actuacions i serveis.

f) El rendiment dels béns que li siguin adscrits i dels béns que adquireixi.

g) El producte de les operacions de crèdit, prèvia autorització del Departament d'Economia i Finances.

2. La Junta de Govern ha d'elaborar i aprovar anualment un avantprojecte de pressupost, que s'ha d'ajustar, quant a la seva elaboració i tramitació, al que estableix la normativa reguladora de finances públiques aplicable als ens públics de la Generalitat.

3. El control econòmic i financer del Memorial Democràtic s'ha d'exercir mitjançant una auditoria i de conformitat amb la Llei de finances públiques de la Generalitat.

4. Constitueixen el patrimoni del Memorial Democràtic, per al compliment de les seves funcions, els béns i drets que li siguin adscrits per l'Administració de la Generalitat i els que adquireixi per qualsevol títol.

Article 16. Informe anual

1. La Junta de Govern ha d'elaborar anualment un informe sobre les seves activitats, el qual ha d'incloure les propostes i les observacions que cregui convenients.

2. L'informe anual ha de ser lliurat al Parlament i al Govern, que l'ha de publicar.

Disposicions finals

Disposició addicional

Els òrgans del Memorial Democràtic, amb l'objectiu d'arribar a la paritat de gènere, han d'intentar assolir en la seva composició una participació del 50 % de dones, com a mínim.

Disposició final primera. Aprovació dels Estatuts

En el termini de quatre mesos des de l'entrada en vigor de la present llei, el Govern, per decret i a proposta del conseller o consellera del departament al qual està adscrit el Memorial Democràtic, ha d'aprovar els seus estatuts.

Disposició final segona. Adaptacions pressupostàries

S'habilita el conseller o consellera del Departament d'Economia i Finances per dur a terme les adaptacions pressupostàries necessàries per dotar el Memorial Democràtic dels recursos econòmics necessaris per a la seva posada en funcionament.

Disposició final tercera. Entrada en vigor

La present llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin en el seu compliment i que els tribunals i autoritats als quals correspongui la facin complir. Palau de la Generalitat, 31 d'octubre de 2007. El President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla i Aguilera. El Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura i Laporta.

Font i provença

Títol original: Ley 13/2007, de 31 de octubre, del Memorial Democrático. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · actualitzada el 2026-06-09 · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 63c3a75add21).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.