Text legal · Traducció no oficial

Llei 7/1991, de 21 de març, per la qual es crea l'Institut «Cervantes»

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Ley 7/1991
Àmbit
Estatal
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

La Llei 7/1991 crea l'Institut Cervantes com a entitat de dret públic adscrita al Ministeri d'Afers Exteriors, amb l'objectiu primordial de promoure i difondre la llengua espanyola i la cultura hispànica a l'exterior. L'Institut disposa de personalitat jurídica pròpia, s'organitza mitjançant un Patronat, un Consell d'Administració i un Director, i s'articula en el marc general de l'acció exterior de l'Estat.

A qui afecta i abast

Afecta l'Institut Cervantes com a entitat de dret públic de l'Estat espanyol, el seu personal, els seus òrgans rectores i els centres que en depenen a l'exterior, en coordinació amb les administracions públiques competents.

Text traduït (no oficial)

Exposició de motius

La presència exterior permanent i activa és un objectiu estratègic dels països més avançats. La difusió del coneixement de la llengua i l'expansió i la influència de la cultura són instruments que permeten donar coherència i sentit a l'acció exterior de l'Estat, especialment dels estats amb una llarga història, una llengua universal i una cultura antiga. La cultura i la llengua arrepleguen els trets més profunds de la pròpia identitat, reflecteixen una sensibilitat particular i transpuen una certa concepció de la realitat, unitària i plural alhora.

Els esforços dedicats a la seua difusió i a l'elevació de la qualitat d'aquesta contribueixen a perfilar i projectar la imatge del país al món, afavoreixen els intercanvis, fins i tot els econòmics i comercials, i contribueixen a la construcció d'un món basat en relacions de comprensió i de coneixement mutus.

Espanya posseeix entre les seves llengües una de les més esteses del món i atesora un patrimoni cultural de primera magnitud que avui dia és compartit per una gran comunitat cultural i lingüística, la comunitat hispana. Diversos factors expliquen avui la creixent demanda de l'estudi de l'espanyol i del coneixement de la nostra comuna i diversa cultura: la vitalitat i empenta de la comunitat hispanoparlant, en la qual Espanya ocupa un lloc singular, i la gradual recuperació d'un paper significatiu en el concert internacional.

La resposta a tan favorable situació exigeix accions més decidides que les dutes a terme fins ara. Una d'elles és la posada en marxa d'un organisme especialitzat, capaç de donar, en quantitat i qualitat, un impuls diferent i més gran al coneixement de l'espanyol. La present Llei crea amb aquest propòsit l'Institut Cervantes. A semblança de prestigioses institucions de països del nostre entorn, l'Institut Cervantes assumirà com a objectiu primordial la difusió de l'espanyol, emmarcant-la en el marc general de l'acció exterior de l'Estat. A fi d'actuar amb la major eficàcia, realitzarà per si mateix o coordinarà les competències fins ara exercides en aquest camp per altres òrgans de l'Administració i, singularment, pels Ministeris d'Afers Exteriors, d'Educació i Ciència i de Cultura.

La seva configuració com a Entitat de Dret Públic li permetrà disposar de l'autonomia necessària, i la subjecció de les seves activitats a l'ordenament jurídic privat facilitarà l'adopció de formes i tècniques de gestió eficients i flexibles, indispensables en un organisme que ha d'actuar en països molt diversos i en situacions canviants i heterogènies. La connexió amb l'Administració de l'Estat per mitjà de l'adscripció al Ministeri d'Afers Exteriors garantirà davant de tercers països l'acreditació dels ensenyaments que imparteixi i assegurarà la seva dotació material, la capacitació del seu professorat i l'adequació dels seus mètodes pedagògics. D'altra banda, la integració en l'Institut dels centres que, depenent avui d'altres òrgans de l'Administració Pública, es dediquen actualment als mateixos fins a l'exterior, afavorirà la unitat d'acció i la millor gestió dels recursos.

L'Institut Cervantes atendrà de forma especial els hispanistes, els filòlegs o els professors de llengua espanyola, per ser els principals mediadors en el coneixement i la difusió de la llengua i de la cultura. Aspira, a més, a estendre l'interès per la cultura i per la llengua a tots els ciutadans dels països on radiquin els seus centres, tractant d'irradiar la seva acció sobre el conjunt de la societat. Per aquest camí, contribuirà a transmetre i definir una imatge d'Espanya que combini la percepció d'un ric patrimoni històric amb els trets de la moderna societat espanyola.

Qualsevol moment és oportú per emprendre tasques d'aquesta índole. En el present, l'oportunitat és encara més clara perquè la situació internacional es distén i la cooperació entre nacions adquireix, i adquirirà encara més, un renovat impuls. I cap moment podria assolir una força simbòlica major que el de les vigílies del 1992, any del V Centenari de la publicació de la Gramàtica de Nebrija i de la transformació del castellà en llengua universal.

TÍTOL PRIMER. Naturalesa i funcions

Article 1. Creació de l'Institut Cervantes

Sota l'Alt Patronatge de SS. MM. els Reis d'Espanya, es crea l'Institut Cervantes per a la promoció i difusió de l'espanyol, com a entitat de dret públic de les previstes en l'article 6è, 5), de la Llei General Pressupostària.

Article 2. Naturalesa jurídica i adscripció

L'Institut Cervantes és una entitat pública sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d'obrar per al compliment dels seus fins, que ajustarà les seves activitats a l'ordenament jurídic privat.

L'Institut estarà adscrit al Ministeri d'Afers Exteriors. Es regirà per la present Llei i les disposicions que la despleguin, per la Llei General Pressupostària i per les altres disposicions de l'ordenament jurídic que li siguin aplicables.

Article 3. Fins de l'Institut

1. Són fins de l'Institut Cervantes: a) Promoure universalment l'ensenyament, l'estudi i l'ús de l'espanyol i fomentar totes les mesures i accions que contribueixin a la difusió i la millora de la qualitat d'aquestes activitats. b) Contribuir a la difusió de la cultura a l'exterior en coordinació amb els altres òrgans competents de l'Administració de l'Estat.

2. En les seves activitats, l'Institut Cervantes atendrà fonamentalment el patrimoni lingüístic i cultural que és comú als països i pobles de la comunitat hispanoparlant.

Article 4. Activitats de l'Institut

Per al compliment dels seus fins, l'Institut Cervantes, per iniciativa pròpia o en col·laboració amb tercers, podrà:

1. Crear centres, promoure i organitzar cursos per a l'ensenyament de l'espanyol.

2. Organitzar les proves de verificació del coneixement de l'espanyol, per a l'obtenció dels diplomes oficials expedits pel Ministeri d'Educació i Ciència, en els termes que aquest reguli.

3. Fomentar i realitzar accions encaminades a la difusió de l'espanyol, en particular a través dels mitjans de comunicació social i mitjans audiovisuals, a la formació del professorat i a l'edició de materials de suport a l'ensenyament de la llengua.

4. Fomentar la investigació de l'espanyol i del seu ensenyament i actuar com a òrgan de cooperació i assistència per als hispanistes i centres estrangers d'investigació.

5. Dur a terme activitats culturals, en totes les seves manifestacions, d'acord amb els fins de l'Institut.

6. Establir convenis i, si escau, protocols de col·laboració amb universitats i altres institucions, públiques o privades, nacionals o estrangeres, que es dediquin a fins idèntics o similars.

7. Realitzar qualsevol altra activitat conduent al compliment dels seus fins.

Article 5. Marc d'actuació i coordinació

L'Institut Cervantes actuarà en el marc general de l'acció exterior de l'Estat i coordinarà les seves activitats amb totes les que duguin a terme les administracions públiques o qualsevol altra institució orientada als fins de l'Institut.

TÍTOL II. Òrgans rectores

Article 6. Òrgans rectores

Els òrgans rectores de l'Institut Cervantes són: el Patronat, el Consell d'Administració i el Director.

Article 7. El Patronat

1. La Presidència d'honor del Patronat correspon a Sa Majestat el Rei.

2. La Presidència executiva del Patronat correspon al President del Govern i estarà integrat, a més, per: a) Els Ministres d'Afers Exteriors, d'Educació i Ciència i de Cultura. b) El President i els Vicepresidents del Consell d'Administració. c) El Director de l'Institut. d) Vint-i-cinc Vocals en representació de les lletres i la cultura de la comunitat hispanoparlant, en especial de la Real Academia Española, de l'Instituto de España i de les altres Reials Acadèmies, de la Comissió Permanent d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, de les universitats i d'altres institucions socials. Reglamentàriament es determinarà quins Vocals hauran d'ostentar la condició de nats en raó del seu càrrec. La resta serà nomenada pel Govern per un període de sis anys, renovant-se per meitats cada tres anys. e) El Secretari General de l'Institut, que ho serà també del Patronat, amb veu però sense vot.

3. Correspon al Patronat conèixer els plans generals d'activitats de l'Institut i la memòria anual del mateix, prèviament a la seva aprovació, i proposar les prioritats d'actuació, així com totes les iniciatives que puguin contribuir al millor funcionament de l'Institut i al compliment dels seus fins.

Article 8. El Consell d'Administració

1. El Consell d'Administració estarà compost per: a) El President, càrrec que recaurà en el Secretari d'Estat per a la Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica, del Ministeri d'Afers Exteriors. Tindrà vot de qualitat. b) Dos Vicepresidents, càrrecs que recauran en el Sotssecretari del Ministeri d'Educació i Ciència i el Sotssecretari del Ministeri de Cultura. c) Dos Consellers, nomenats pel Govern en representació i a proposta del Patronat. d) Quatre Consellers, nomenats pel Govern en representació i a proposta, respectivament, dels Ministres d'Afers Exteriors, d'Educació i Ciència, de Cultura i d'Economia i Hisenda. e) El Director de l'Institut. f) El Secretari General de l'Institut, que ho serà també del Consell, amb veu però sense vot.

2. Correspon al Consell d'Administració: a) Aprovar els plans generals d'activitats de l'Institut i els programes d'ajuts i subvencions, així com els criteris bàsics per al seu atorgament. b) Aprovar l'avantprojecte de Pressupost anual de l'Institut. c) Aprovar la memòria anual. d) Fixar els criteris bàsics per a la signatura de convenis i protocols. e) Proposar al Ministeri d'Afers Exteriors, per a la seva aprovació pel Govern, la creació de fundacions o entitats sense fins de lucre, a l'empara de la legislació d'altres estats, quan això sigui necessari per al millor compliment dels seus fins. f) Informar la proposta de nomenament del Director de l'Institut i del Secretari General. g) En general, vetllar pel correcte funcionament de l'Institut en relació amb els fins que té encomanats.

Article 9. El Director i el Secretari General

1. El Director serà nomenat pel Consell de Ministres, per iniciativa del Ministre d'Educació i Ciència, a proposta conjunta dels Ministres d'Afers Exteriors, d'Educació i Ciència i de Cultura.

2. Correspon al Director: a) La direcció de l'Institut i del seu personal. b) La proposta i execució dels plans generals d'actuació de l'Institut i dels acords del Consell d'Administració. c) La representació de l'entitat i la direcció de les seves relacions externes de caràcter tècnic, tant en l'àmbit nacional com en l'internacional. d) L'elaboració de la Memòria anual d'activitats de l'Organisme i l'elevació al Consell d'Administració de la proposta d'avantprojecte de Pressupost de l'Institut. e) La formalització de convenis i protocols. f) La contractació en nom de l'entitat, així com la disposició de despeses i l'ordenació de pagaments, d'acord amb el que preveu la legislació vigent. g) La concessió d'ajuts i subvencions que correspongui atorgar a l'Institut.

3. El Secretari General de l'Institut serà nomenat pel Ministre d'Afers Exteriors a proposta del Director, escoltat el Consell d'Administració. Li correspondrà realitzar les funcions previstes en aquesta Llei i totes les que li assigni el Director de l'Institut.

TÍTOL III. Del règim econòmic i de personal

Article 10. Béns i recursos econòmics

1. Els béns i els mitjans econòmics de l'Institut Cervantes estaran integrats per: 1) Els béns i valors que constitueixin el seu patrimoni i els productes i rendes del mateix. 2) Les consignacions i transferències que anualment se li assignin als Pressupostos Generals de l'Estat. 3) Els ingressos que, d'acord amb el que preveu la legislació vigent, pugui correspondre-li percebre i els que es produeixin com a conseqüència de les seves activitats. 4) Les subvencions, aportacions voluntàries, donacions, herències i llegats que s'atorguin al seu favor per persones públiques o privades. 5) Qualsevol altre recurs que pugui ser-li atribuït en altres disposicions legals o reglamentàries.

2. Els possibles excedents que obtingui l'Institut Cervantes es destinaran a les seves pròpies activitats.

Article 11. Règim pressupostari

1. L'Institut Cervantes elaborarà anualment un avantprojecte de pressupost amb l'estructura que assenyali el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, i el remetrà a aquest, a través del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació, per a la seva elevació a l'acord del Govern i posterior remissió a les Corts Generals, formant part dels Pressupostos Generals de l'Estat i consolidant-se amb els de les Administracions Centrals.

Aquest pressupost tindrà caràcter limitatiu pel seu import global i caràcter estimatiu per a la distribució dels crèdits en categories econòmiques, amb excepció dels corresponents a despeses de personal, que en tot cas tenen caràcter limitatiu i vinculant per la seva quantia total, i de les subvencions nominatives i les atencions protocol·làries i representatives, que tindran caràcter limitatiu i vinculant sigui quin sigui el nivell de la classificació econòmica en el qual s'estableixin.

2. Les variacions que, sense alterar la quantia global del pressupost, suposin increment de les despeses de personal seran autoritzades pel Ministre d'Hisenda i Administracions Públiques. Les restants variacions que no alterin la quantia global seran autoritzades pel Director de l'Institut.

Les variacions que alterin la quantia global seran autoritzades pel Director de l'Institut si no afecten despeses de personal, no superen el 5 per 100 del total del pressupost i es financen amb majors ingressos obtinguts durant l'exercici. Correspondrà al Consell de Ministres autoritzar les variacions de la quantia global quan superin el 5 per 100 del total del pressupost. La resta de les variacions que alterin la quantia global seran autoritzades pel Ministre d'Hisenda i Administracions Públiques.

Les variacions a què es refereix el paràgraf anterior es computaran acumulativament.

3. El Consell d'Administració de l'Institut Cervantes està autoritzat per, a proposta del Secretari General de l'Institut: a) Aprovar, d'acord amb les condicions legals que siguin aplicables, la plantilla i el règim retributiu del seu personal. Aplicar amb caràcter indemnitzatori, als directors de centres a l'exterior, els complements de desplaçament i d'Índex de Poder Adquisitiu autoritzats pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques per al personal desplaçat de l'Institut Cervantes. b) Fixar els preus de les activitats de l'Institut.

4. La comptabilitat de l'Institut s'ajustarà a les normes que es determinin reglamentàriament.

5. Sense perjudici de les competències atribuïdes al Tribunal de Comptes per la seva Llei Orgànica, la gestió economicofínancera de l'Institut Cervantes estarà sotmesa a control intern per la Intervenció General de l'Administració de l'Estat i es realitzarà sota la modalitat d'auditoria pública en les condicions i en els termes que estableix la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària.

Article 12. Règim de personal

1. El personal de l'Institut Cervantes es regirà per les normes de dret laboral i, si escau, per les vigents als països on s'efectuï la seva contractació.

2. Podrà reconèixer-se la situació de serveis especials als funcionaris que passin a prestar servei en l'Institut Cervantes.

3. El personal docent de l'Institut Cervantes haurà d'estar en possessió de la titulació i la formació didàctica adequada per a l'ensenyament de la llengua espanyola per a estrangers.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. Totes les transmissions, actes i operacions necessàries per a la constitució de l'Institut Cervantes estaran exemptes de qualsevol tribut.

Disposició addicional segona. 1. El Patronat haurà de quedar constituït en el termini de tres mesos a partir de l'entrada en vigor del Reglament de l'Institut. 2. En el termini de tres mesos, a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, hauran de nomenar-se els òrgans de Direcció previstos en els articles 8è i 9è i constituir-se el Consell d'Administració, al qual s'incorporaran els vocals que haurà de proposar el Patronat en la seva primera reunió.

Disposició addicional tercera. 1. En el termini de sis mesos, des de la data de l'entrada en vigor de la present Llei, el Govern traslladarà al Consell d'Administració la relació de tots els centres a l'exterior, dependents de Ministeris i altres organismes estatals, orientats als fins de l'Institut. 2. Previ acord del Consell de Ministres i escoltat el Consell d'Administració, els Ministeris i organismes estatals als quals es refereix l'apartat anterior procediran a l'adscripció, fins i tot patrimonial, a l'Institut Cervantes dels centres que contingui la relació elaborada pel Govern.

Disposició addicional quarta. S'autoritza el Ministeri d'Economia i Hisenda, previ informe del Ministeri corresponent, per transferir a l'Institut Cervantes, a mesura que aquest assumeixi la responsabilitat de les activitats de la seva competència prèviament desenvolupades per l'Administració Central i centres dependents d'aquesta, els crèdits, tant d'operacions corrents com de capital, assignats a tals activitats o centres, en els pressupostos de despeses vigents en cada moment.

Disposició addicional cinquena. A fi de dotar l'Institut Cervantes dels mitjans necessaris per al desenvolupament de les funcions encomanades, i amb independència del que estableix la Disposició Addicional Quarta, es concedeixen els crèdits extraordinaris següents: En la Secció 12, Ministeri d'Afers Exteriors, Servei 03, Transferències entre Subsectors, concepte 440. A l'Institut Cervantes, per import de 311.008 milers de pessetes. En la Secció 12, Ministeri d'Afers Exteriors, Servei 03, Transferències entre Subsectors, concepte 740. A l'Institut Cervantes, per import de 1.923.200 milers de pessetes. Els crèdits extraordinaris anteriors es finançaran amb recursos del Banc d'Espanya o amb Deute Públic, d'acord amb el que disposa l'article 101 del Text Refós de la Llei General Pressupostària, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1091/1988, de 23 de setembre.

Disposicions finals

Disposició final primera. El Govern aprovarà el Reglament de l'Institut en el qual es recolliran les normes bàsiques d'organització i funcionament del mateix.

Disposició final segona. La present Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat».

Font i provença

Títol original: Ley 7/1991, de 21 de marzo, por la que se crea el Instituto «Cervantes». Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash c0b63c7bca8a).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.