Text legal · Traducció no oficial

Llei 14/2007, de 5 de desembre, de l'Institut Català Internacional per la Pau

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador: Llei 14/2007
Àmbit: Catalunya
Estat: Vigent
Publicació: 2008-01-16

Resum en català

La Llei 14/2007, de 5 de desembre, crea l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) com a entitat pública de caràcter institucional, independent, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar tant en l'àmbit públic com en el privat. L'Institut té com a finalitats promoure la cultura de la pau a la societat catalana i en l'àmbit internacional, i fer que Catalunya exerceixi un paper actiu com a agent de pau al món. Les funcions de l'ICIP inclouen la recerca empírica, teòrica i aplicada per la pau; la formació tècnica de persones especialitzades en processos de pau; la difusió de la cultura de la pau; l'observació de conflictes armats; la mediació i la construcció de la pau en conflictes violents internacionals; i l'assessorament al Parlament, al Govern i a les administracions públiques en les seves polítiques de pau. L'estructura de govern de l'Institut es compon de la Junta de Govern —òrgan suprem, integrat per deu membres, set elegits pel Parlament i tres designats pel Govern—, el president o presidenta i el director o directora. El Consell Assessor Internacional i el Consell Català de Foment de la Pau assisteixen els òrgans de govern. La llei estableix el règim d'elecció, incompatibilitats, durada del mandat i renovació dels membres de la Junta de Govern, i preveu que en la designació dels membres s'assoleixi una representació equilibrada entre homes i dones. Quant al règim econòmic, l'Institut es finança amb assignacions presuppostàries de la Generalitat, contraprestacions de convenis, subvencions, donacions i altres ingressos. El control econòmic i financer s'efectua mitjançant auditoria, de conformitat amb la legislació de finances públiques de Catalunya. La llei inclou una disposició transitòria sobre la primera renovació parcial de la Junta de Govern i del Consell Assessor Internacional, i tres disposicions finals relatives al termini d'iniciació, al desenvolupament reglamentari i a l'entrada en vigor. Aquesta és una traducció al català no oficial, elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Boletín Oficial del Estado.

A qui afecta i abast

La llei s'aplica a l'Institut Català Internacional per la Pau, entitat pública creada per la Generalitat de Catalunya. Regula la seva naturalesa, finalitats, funcions, facultats, estructura de govern, règim jurídic, personal, recursos econòmics i relacions amb el Govern de la Generalitat. L'àmbit territorial és el de la Comunitat Autònoma de Catalunya, si bé l'Institut té vocació d'actuar en el panorama internacional de la recerca i el foment de la pau, d'acord amb el marc competencial autonòmic en matèria de cooperació al desenvolupament i foment de la pau.

Text traduït (no oficial)

Preàmbul

Catalunya ha estat i és un país impulsor de pau, dins i fora del seu territori. Ja a l'edat mitjana va crear institucions que transformaven, resolien i gestionaven conflictes amb el grau més baix de violència possible, com les assemblees de pau i treva. Catalunya ha creat formes i mecanismes de governança i governabilitat en diversos àmbits, conjugant l'acció combinada i complementària de les administracions públiques, la societat civil i les forces del mercat. Catalunya ha impulsat valors, accions i propostes a favor de la pau, la solidaritat i la cooperació internacionals i del desenvolupament dels pobles: des d'accions concretes en conflictes armats i situacions de crisi fins a actuacions sostingudes vinculades a la no-violència, l'objecció de consciència, la insubmissió o l'objecció fiscal. I tot això, Catalunya ho ha realitzat mitjançant el compromís i un alt nivell de coneixement i recerca i amb la voluntat de fomentar els valors i els continguts vinculats a la pau, la justícia i la solidaritat de les diverses institucions educatives del país.

En aquest context és significatiu que, l'any 2003, el Parlament aprovés la Llei 21/2003, de 4 de juliol, de foment de la pau, per unanimitat de tots els grups parlamentaris. És la primera llei d'aquesta naturalesa que es va aprovar a l'Estat espanyol, amb la qual Catalunya va ser pionera en la tasca col·lectiva del foment de la pau. Amb aquesta decisió el Parlament va respondre a una demanda del moviment per la pau, que en les últimes dècades ha tingut un gran arrelament social, com ho van demostrar el rebuig del poble de Catalunya a l'exercici de la violència com a forma d'expressió política durant la Transició, l'oposició majoritària a l'entrada d'Espanya a l'OTAN o la mobilització massiva en contra de la Guerra del Golf i, el febrer de 2003, en contra de la participació espanyola a la Guerra de l'Iraq.

Efectivament, l'aparició i el desenvolupament del moviment per la pau a Catalunya, des de finals de la dècada dels setanta fins al present, justifica la proposta de creació de l'Institut Català Internacional per la Pau.

El moviment per la pau es va convertir en un dels moviments socials més importants de la història contemporània de Catalunya durant la primera meitat de la dècada dels vuitanta, i la seva força s'ha mantingut, amb intermitències, fins avui, de manera que Catalunya és un dels referents internacionals dels nous moviments socials.

Les activitats del moviment per la pau han estat decisives perquè amplis sectors de la població reflexionessin sobre aspectes transcendentals com ara la pau, la guerra, la violència, els blocs militars, la neutralitat, el desarmament, les armes nuclears, la despesa militar, els exèrcits, el servei militar i l'objecció de consciència. Les anàlisis i les propostes del moviment per la pau han provocat el debat i la presa de decisions sobre les temàtiques esmentades en gairebé tots els col·lectius socials i totes les organitzacions i institucions. Les manifestacions pacifistes han comptat amb una àmplia participació ciutadana, un gran ressò als mitjans de comunicació i indiscutibles repercussions polítiques. A més, el moviment per la pau, de composició social molt heterogènia, ha aglutinado diverses tradicions polítiques i ideològiques molt arrelades a la societat.

La proposta de crear un institut català internacional per la pau no és una proposta aïllada en el context europeu, sinó que respon, d'una banda, al desenvolupament del moviment per la pau a Catalunya, i, de l'altra, al reflex del que va succeir durant la segona meitat del segle XX a Europa i al món, en general. Efectivament, l'experiència de les dues guerres mundials, els horrors dels totalitarismes, els bombardejos atòmics contra Hiroshima i Nagasaki i la guerra freda van ser el context en què al món occidental es va desenvolupar el moviment per la pau, el desarmament, la desnuclearització i la desaparició dels blocs militars.

La pau és l'ideal comú perseguit per tots els éssers humans. Per tant, no és gens estrany que diversos països i ciutats hagin constituït centres especialitzats per reflexionar sobre la problemàtica de la guerra i la violència i els camins de la pau. Tampoc no ha de sorprendre que molts d'aquests centres promoguin accions concretes per avançar en el camí que ens ha de conduir a un món menys violent i més just.

Així, doncs, el fonament principal de la present llei de creació de l'Institut Català Internacional per la Pau és aconseguir l'abolició de la guerra com a mètode de solució dels conflictes, i posar al servei de Catalunya i de la comunitat internacional un instrument que, seguint la tradició de foment i construcció de la pau, impulsi els valors i la pràctica de la cultura de la pau, la seguretat humana, el desarmament i la resolució pacífica dels conflictes i les tensions socials.

La present llei entronca amb els objectius de la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament, en el preàmbul de la qual es diu: «Catalunya ha de millorar també la seva responsabilitat en la construcció d'una comunitat internacional més segura, justa, rica i solidària. Avui no es pot construir un projecte nacional creïble ni una societat democràtica avançada sense participar activa i decidida en la construcció d'un ordre internacional més just i solidari. La pau, la llibertat, la dignitat de la persona, el treball, la justícia i el respecte al pluralisme són valors que fonamenten la convivència i el progrés.» I, en el seu article 3, esmenta el foment de la pau entre els valors que han de guiar l'activitat de l'Administració de la Generalitat i els ens locals en matèria de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional.

La present llei, a més, respon a un doble imperatiu, derivat del nostre ordenament jurídic i normatiu. En primer lloc, al desenvolupament de les lleis de cooperació al desenvolupament i foment de la pau, que estableixen que el foment de la pau, la justícia, la igualtat i l'equitat en les relacions entre persones, pobles, cultures, nacions i estats, la solució pacífica dels conflictes i les tensions socials, i l'enfortiment i l'arrelament de la pau i la convivència són valors que han de guiar l'activitat de l'Administració de la Generalitat i els ens locals.

Per això, la Llei de foment de la pau regula una sèrie d'actuacions i competències, pel que fa al seu àmbit d'aplicació, i la creació de dos instruments: el Consell Català de Foment de la Pau i un institut internacional per la pau.

El Consell Català de Foment de la Pau, integrat per representants de l'Administració de la Generalitat, dels ens locals, dels grups parlamentaris, de les organitzacions no governamentals per la pau i d'altres institucions i per diverses personalitats rellevants, i configurat com a òrgan consultiu i de participació de Catalunya per al foment de la pau en les activitats de l'Administració de la Generalitat i els ens locals, va ser creat el juliol de 2005 i és operatiu des d'aleshores. Queda, doncs, per crear l'institut internacional per la pau.

I, en segon lloc, la present llei respon també a una voluntat, que sempre ha estat present en les aspiracions més altes del poble de Catalunya, reflectida en els estatuts aprovats pel legislatiu. Així, el preàmbul de l'Estatut de Núria, refrendat el 2 d'agost de l'any 1931, deia que l'aspiració dels catalans era que els pobles d'Espanya fessin «la declaració més humana a favor d'aquesta aspiració universal que és la pau entre les nacions». Al seu torn, l'Estatut de 1979 proclamava que els valors superiors de la vida col·lectiva del poble català són la llibertat, la justícia i la igualtat, valors que només poden fer-se efectius en un context de pau. I l'Estatut vigent, aprovat en referèndum el 18 de juny de 2006, estableix amb claredat, en el seu article 51, que un principi rector de l'acció de la Generalitat és «promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món».

En aquest context cal consolidar el paper primordial de les dones en la prevenció i solució de conflictes i en l'enfortiment de la pau; cal subratllar la importància que participin i intervinguin plenament en totes les iniciatives encaminades al manteniment i foment de la pau i la seguretat, i també cal augmentar la seva participació en els processos d'adopció de decisions en matèria de prevenció i solució de conflictes. Així mateix, la present llei reconeix la urgent necessitat d'incorporar la perspectiva de gènere en les operacions de manteniment de la pau, mitjançant el foment de les actuacions que tinguin en compte les necessitats específiques de les dones en els conflictes bèl·lics, l'impuls i el suport de les seves iniciatives de pau i la seva participació en tots els mecanismes d'aplicació de projectes per la pau i, així mateix, l'adopció de mesures que garanteixin la protecció i el respecte dels seus drets humans.

Pel que fa a la naturalesa, els objectius, les competències i l'estructura de l'Institut Català Internacional per la Pau, la present llei es basa en l'anàlisi comparada d'institucions similars i en les opinions i propostes sorgides d'un procés de consultes a experts, a la societat civil i a les organitzacions i moviments socials especialitzats.

En conseqüència, l'Institut Català Internacional per la Pau ha de configurar-se com una entitat:

a) Creada pel poble de Catalunya, per l'acció del seu Parlament, el qual n'assegura el manteniment i vetlla pel tractament coherent dels seus principis, valors i finalitats fundacionals.

b) Dotada d'autonomia, per les característiques pròpies de la seva creació, i d'independència del poder polític, per la composició dels seus òrgans de govern. Aquestes qualitats li permeten actuar amb transparència, aprofitar les sinergies i retre comptes, en tot moment, de la seva gestió.

c) Destinada a la recerca, la formació i l'acció, amb la finalitat d'eradicar la violència d'origen sociopolític per contribuir al foment de la pau i la seguretat al món.

d) Dedicada a la recerca, la docència, l'observació de situacions de risc, la transferència de coneixements, la sensibilització i la creació d'opinió, així com al suport de la societat, les administracions públiques, les associacions i organitzacions ciutadanes amb finalitats coincidents i al foment de l'acció a favor de la pau.

e) Concebuda com a referència per a altres entitats amb finalitats coincidents, que aprofiti i multipliqui la seva potencialitat, cercant la complementarietat i la subsidiarietat màximes.

f) Internacional i, alhora, clarament catalana, amb evidents i explícits signes d'identitat del seu origen i tradició.

Dit d'una altra manera, l'Institut Català Internacional per la Pau es concep com una institució impulsada per la societat catalana i creada per decisió del Govern i del Parlament, que Catalunya aporta al moviment en pro de la pau al món.

En síntesi, és un institut amb vocació d'actuar en el panorama internacional de la recerca i el foment de la pau, amb una doble vessant, acadèmica i d'acció. Un dels seus valors afegits és, justament, la independència d'acció, que li permet donar suport a les activitats de la societat civil, tenir protagonisme i agenda pròpia en l'àmbit internacional i, també, ajudar les administracions públiques a formular polítiques de foment de la pau.

A més, l'alt grau d'especialització i solvència de les entitats ja existents arreu del món dóna una especial rellevància al fet que l'Institut Català Internacional per la Pau tingui un perfil propi molt marcat, uns avantatges comparatius i que, alhora, opti per un enfocament i un pla d'acció ambiciosos, però de progressiva realització. Concretament, l'Institut Català Internacional per la Pau ha de:

a) Ser un institut català, creat a partir de la iniciativa de la societat i de la relació de col·laboració entre les administracions públiques i la societat, amb un fort impuls parlamentari, amb vocació de compromís i servei internacional, coherent amb els valors que impulsa i hereu de la tradició catalana de recerca de la pau mitjançant el diàleg, la negociació i el pacte.

b) Prestar servei i suport a les activitats de la ciutadania i els moviments actius i compromesos en el foment de la pau, mitjançant la col·laboració i l'organització d'activitats pròpies d'una institució universitària, com la recerca, la docència i la transferència de coneixements.

c) Estudiar i comprometre's a ajudar a resoldre els antagonismes vinculats a causes estructurals basades en asimetries profundes, en conflictes de component ètnic o cultural rellevant, en conflictes derivats de la distribució desigual i l'explotació desmesurada dels recursos i de la deficient articulació d'organitzacions polítiques intermèdies o de procediments de negociació, resolució i transformació de conflictes.

d) Comprometre's a construir i fomentar la pau i les activitats derivades, especialment en el terreny dels processos de pau, el desarmament i la construcció de la pau després d'un conflicte armat.

La present llei s'estructura en disset articles, una disposició transitòria i tres disposicions finals.

Article 1. Naturalesa i finalitats

1. Es crea l'Institut Català Internacional per la Pau com a entitat pública de caràcter institucional, independent, dotada de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar, tant en l'àmbit públic com en el privat, que, en l'exercici de les seves funcions, actua amb plena independència de les administracions públiques, de les entitats privades i de les organitzacions sense ànim de lucre.

2. L'Institut Català Internacional per la Pau és una entitat de recerca, divulgació i acció les finalitats de la qual són promoure la cultura de la pau a la societat de Catalunya i en l'àmbit internacional, i aconseguir que Catalunya exerceixi un paper actiu com a agent de pau al món.

Article 2. Principis

L'actuació de l'Institut Català Internacional per la Pau es regeix pels principis de foment de la pau, la democràcia, la justícia, la igualtat i l'equitat en les relacions entre persones, pobles, cultures, nacions i estats, amb la finalitat de treballar per la seguretat humana, el desarmament, la prevenció i la solució pacífica dels conflictes i les tensions socials, l'enfortiment i l'arrelament de la pau i la convivència, i la defensa dels drets humans.

Article 3. Funcions

1. L'Institut Català Internacional per la Pau té les funcions següents:

a) Promoure la recerca empírica, teòrica i aplicada per la pau, directament o mitjançant el suport a centres de recerca ja existents.

b) Garantir la formació tècnica de persones especialitzades en la intervenció sobre el terreny en processos de pau.

c) Difondre i fomentar l'educació i la sensibilització de la ciutadania en la cultura de la pau, amb la col·laboració especial dels departaments de la Generalitat que correspongui, els centres docents, les universitats i les organitzacions no governamentals.

d) Realitzar la recerca i la difusió de la memòria històrica i del pensament i l'acció pacifistes a Catalunya.

e) Actuar d'observatori sobre l'estat de la pau i els conflictes armats, conjuntament amb el Consell Català de Foment de la Pau.

f) Exercir les tasques d'observació, facilitació, mediació i construcció de la pau en conflictes violents internacionals o internacionalitzats.

g) Donar suport i assessorament a les organitzacions, iniciatives, campanyes i activitats que ho requereixin, i fomentar activitats que la societat civil i els moviments per la pau, les administracions públiques, les organitzacions internacionals, les universitats i els centres de recerca duen a terme en l'àmbit de la formació, la recerca i l'acció compromesa en la construcció i el manteniment de la pau.

h) Assessorar el Parlament, el Govern i les altres administracions públiques en les seves polítiques i actuacions de pau.

i) Establir relacions amb institucions internacionals i xarxes similars.

j) Totes les altres que es considerin oportunes per a les seves finalitats.

k) Atorgar beques, subvencions i premis per al compliment de les finalitats per a les quals ha estat creat.

2. L'Institut Català Internacional per la Pau, mitjançant conveni i previ acord de la Junta de Govern, pot executar les actuacions de pau encomanades pel Govern.

3. L'Institut Català Internacional per la Pau, en l'exercici de les seves funcions, ha de mantenir relacions regulars de coordinació amb el Consell Català de Foment de la Pau i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. També pot establir relacions de col·laboració amb les universitats i altres centres docents i de recerca, amb els instituts i entitats coincidents, nacionals i internacionals, i amb les institucions de la societat civil en l'àmbit del foment de la pau.

4. L'Institut Català Internacional per la Pau, en l'exercici de les seves funcions, ha de garantir sempre que les actuacions, les propostes, les estratègies i els protocols d'intervenció derivats d'operacions multidimensionals de suport a la pau incloguin la perspectiva de gènere.

Article 4. Facultats

L'Institut Català Internacional per la Pau, en l'exercici de les seves funcions, pot:

a) Establir els contractes, convenis, pactes i condicions oportuns, amb persones físiques i jurídiques, públiques i privades, sempre que no siguin contraris a les seves finalitats, a l'ordenament jurídic, a l'interès públic o al principi de bona administració.

b) Constituir consorcis, fundacions, societats i altres entitats de caràcter associatiu o participar-hi, amb l'autorització prèvia del Govern.

c) Administrar el seu patrimoni.

Article 5. Organització

1. Els òrgans de govern i administració de l'Institut Català Internacional per la Pau són:

a) La Junta de Govern.

b) El president o presidenta.

c) El director o directora.

2. L'Institut Català Internacional per la Pau disposa d'autonomia orgànica i funcional i es regeix per les disposicions de la present llei, pel seu reglament orgànic i per la resta de reglaments i normes d'organització interna i funcionament.

3. El Consell Assessor Internacional i el Consell Català de Foment de la Pau assisteixen els òrgans de govern de l'Institut Català Internacional per la Pau en les activitats que així ho requereixin.

4. En la designació dels membres dels òrgans de govern i administració de l'Institut Català Internacional per la Pau s'ha de tendir a aconseguir una representació equilibrada entre homes i dones per garantir que es tingui en compte la perspectiva de gènere.

Article 6. La Junta de Govern

La Junta de Govern és el màxim òrgan de govern, de direcció i d'administració de l'Institut Català Internacional per la Pau. Està constituïda per deu membres, que són els següents:

a) Set membres elegits pel Parlament.

b) Tres membres designats pel Govern.

Article 7. Elecció i estatut dels membres de la Junta de Govern

1. Els membres de la Junta de Govern que han de ser elegits pel Ple del Parlament han de tenir el suport, com a mínim, de tres grups parlamentaris, per una majoria de dos terços. Els membres són proposats pel Consell Català de Foment de la Pau entre persones de prestigi àmpliament reconegut, expertes en aspectes relacionats amb la pau o vinculades a la societat civil organitzada en aquest àmbit, amb experiència professional en la recerca, el dret internacional públic, les relacions internacionals, la resolució no violenta de conflictes, el foment de la pau i el respecte a la democràcia i els drets humans, amb plenes garanties d'independència, i seleccionats amb criteris d'equitat de gènere i de diversitat territorial.

2. El Consell Català de Foment de la Pau ha de proposar entre deu i quinze persones per a l'elecció dels membres de la Junta de Govern, entre les quals el Ple del Parlament ha d'elegir els set membres de la Junta de Govern de l'Institut Català Internacional per la Pau.

3. Els membres de la Junta de Govern elegits pel Ple del Parlament s'han de renovar parcialment cada dos anys i mig seguint el procediment regulat per l'apartat 2. En qualsevol cas, els membres cessants poden optar a la reelecció en els termes establerts per l'apartat 7.

4. L'elecció dels membres de la Junta de Govern designats pel Ple del Parlament és irrevocable. Cessen únicament per alguna de les causes següents:

a) L'expiració del termini del mandat, sens perjudici de la seva reelecció per a un altre mandat.

b) La renúncia o traspàs.

c) La incapacitació permanent per exercir el càrrec, la incompatibilitat sobrevinguda o la inhabilitació per exercir càrrecs públics.

d) La condemna per sentència ferma per delicte dolós.

5. Els membres de la Junta de Govern designats pel Parlament no poden ser alts càrrecs de les administracions públiques. La condició de membre de la Junta de Govern és incompatible amb la condició de membre del Govern; de diputat o diputada provincial; de diputat o diputada del Parlament, del Congrés dels Diputats o del Parlament Europeu; de senador o senadora, i de regidor o regidora d'un ajuntament.

6. El Govern ha de nomenar tres persones com a membres de la Junta de Govern.

7. El mandat dels membres de la Junta de Govern és de cinc anys, i la renovació en el càrrec no és possible per més de dos mandats consecutius.

8. Els membres de la Junta de Govern actuen amb plena independència i no estan sotmesos a cap instrucció o mandat en l'exercici del seu càrrec.

9. La dedicació del president o presidenta i dels altres membres de la Junta de Govern a l'exercici de les seves funcions és compensada per les dietes que se'ls assigna en el pressupost de l'Institut Català Internacional per la Pau.

Article 8. Funcions de la Junta de Govern

1. Les funcions de la Junta de Govern de l'Institut Català Internacional per la Pau són:

a) Elegir el president o presidenta, nomenar el director o directora i designar els membres del Consell Assessor Internacional.

b) Aprovar el reglament orgànic i les altres normes d'organització interna i funcionament de l'Institut.

c) Aprovar l'avantprojecte de pressupost.

d) Aprovar un pla estratègic i un pla anual d'activitats, amb l'assessorament del Consell Català de Foment de la Pau i del Consell Assessor Internacional. El pla estratègic ha de ser presentat al Parlament.

e) Establir les directrius per a la direcció, la inspecció i l'impulsió de les activitats de l'Institut.

f) Aprovar l'informe anual.

g) Aprovar la formalització de convenis de col·laboració amb altres entitats, públiques o privades.

h) Aprovar, amb l'autorització prèvia del Govern, la constitució de l'Institut i la seva participació en consorcis, fundacions, societats i altres ens associatius.

i) Aprovar els comptes anuals, la liquidació del pressupost i el programa d'actuacions, inversions i finançament de l'Institut.

j) Exercir les altres funcions que li encomanin el reglament orgànic i les altres normes d'organització i funcionament de l'Institut.

2. El règim de les sessions de la Junta de Govern està regulat pel reglament orgànic de l'Institut Català Internacional per la Pau.

3. La Junta de Govern adopta els acords per majoria simple i resol els empats amb el vot de qualitat del president o presidenta.

4. Assisteixen a les sessions de la Junta de Govern de l'Institut Català Internacional per la Pau, amb veu però sense vot, el director o directora de l'Institut i un representant o una representant de l'assemblea del personal de l'Institut. Fa les funcions de secretari o secretària la persona designada pel director o directora entre el personal de l'Institut o al servei del departament de la Generalitat competent en matèria de foment de la pau.

5. La Junta de Govern de l'Institut Català Internacional per la Pau es regeix per les normes de funcionament dels òrgans col·legiats, establertes per la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, en tot allò no regulat expressament per la present llei o pel reglament orgànic.

Article 9. El president o presidenta

1. El president o presidenta és elegit per la Junta de Govern d'entre els membres designats pel Ple del Parlament.

2. Les funcions del president o presidenta són:

a) Representar l'Institut Català Internacional per la Pau i coordinar-ne el govern i l'administració.

b) Convocar i presidir les sessions de la Junta de Govern, i resoldre els empats de les votacions amb el seu vot de qualitat.

c) Qualsevol altra funció que li encomanin el reglament orgànic i les altres normes d'organització i funcionament.

3. El càrrec de president o presidenta no pot ser exercit per més de dos mandats consecutius.

Article 10. El director o directora

1. El director o directora de l'Institut Català Internacional per la Pau és nomenat per la Junta de Govern, a proposta del president o presidenta, mitjançant un procediment de selecció per concurs entre persones amb experiència professional rellevant. Pot ser cessat per la Junta de Govern.

2. Amb caràcter general, i de conformitat amb les directrius de la Junta de Govern, les funcions del director o directora són les següents:

a) Dirigir, impulsar i supervisar les activitats de l'Institut Català Internacional per la Pau.

b) Exercir qualsevol altra funció que li atribueixin el reglament orgànic i les altres normes d'organització i funcionament, i les que li puguin delegar la Junta de Govern i el president o presidenta, de conformitat amb el reglament.

3. El director o directora de l'Institut Català Internacional per la Pau, de conformitat amb el que estableix la disposició addicional del Decret 101/2005, de 31 de maig, del Consell Català de Foment de la Pau, assumeix la vicepresidència segona d'aquest Consell.

Article 11. El Consell Assessor Internacional

1. El Consell Assessor Internacional de l'Institut Català Internacional per la Pau està constituït per deu membres. Són designats per la Junta de Govern, prèvia consulta al Consell Català de Foment de la Pau, amb els criteris següents:

a) Cinc membres elegits entre professionals i personal acadèmic amb experiència internacional en l'àmbit de la recerca, l'acció per la pau i la resolució no violenta dels conflictes.

b) Cinc membres elegits entre persones de prestigi i de reconeixement social com a promotores de la pau, el desarmament i la resolució no violenta dels conflictes.

2. La condició de membre del Consell Assessor Internacional és incompatible amb la de membre de la Junta de Govern.

3. El mandat dels membres del Consell Assessor Internacional és de sis anys. Aquests càrrecs poden ser renovats per meitats en cada mandat, no més de dues vegades consecutives.

4. El Consell Assessor Internacional ha d'emetre informes sobre el pla estratègic i el pla anual d'activitats de l'Institut Català Internacional per la Pau, que s'han de sotmetre a l'aprovació prèvia de la Junta de Govern. La resta de funcions del Consell Assessor Internacional estan regulades pel reglament orgànic de l'Institut Català Internacional per la Pau.

5. El Consell Assessor Internacional es reuneix, com a mínim, una vegada a l'any. El seu funcionament es regeix pel reglament orgànic aprovat per la Junta de Govern.

6. La dedicació dels membres del Consell Assessor Internacional en l'exercici de les seves funcions és compensada per les dietes que se'ls assigna en el pressupost de l'Institut Català Internacional per la Pau.

Article 12. Règim jurídic

1. L'Institut Català Internacional per la Pau es regeix per la present llei, pel seu propi reglament orgànic i, en tot allò que li sigui d'aplicació, per la legislació reguladora del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i per la resta de legislació d'aplicació a l'actuació, el funcionament, la contractació, la comptabilitat i el finançament dels ens públics.

2. Els acords de la Junta de Govern i les resolucions del seu president o presidenta posen fi a la via administrativa i són susceptibles de recurs davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

Article 13. Personal

1. L'Institut Català Internacional per la Pau ha de seleccionar el seu propi personal subjectant-se als principis de publicitat, concurrència, mèrit, igualtat i capacitat.

2. El personal al servei de l'Institut Català Internacional per la Pau és de caràcter laboral.

Article 14. Recursos econòmics i patrimoni

1. Els recursos econòmics destinats al funcionament de l'Institut Català Internacional per la Pau són els següents:

a) Les assignacions pressupostàries que estableixen els pressupostos de la Generalitat.

b) Les contraprestacions que estableixin els convenis que es formalitzin amb altres institucions públiques i privades.

c) Les subvencions, les transferències i els altres ingressos de dret públic.

d) Les ajudes, les donacions i els altres ingressos de dret privat.

e) Els rendiments de les publicacions, els estudis i altres actuacions.

f) El producte de les operacions de crèdit, en els termes establerts per la normativa vigent.

2. L'Institut Català Internacional per la Pau ha d'elaborar i aprovar anualment un avantprojecte de pressupost i trametre'l al Govern perquè l'incorpori, degudament singularitzat, als pressupostos generals de la Generalitat.

3. El control econòmic i financer de l'Institut Català Internacional per la Pau s'ha d'efectuar mitjançant una auditoria i de conformitat amb el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

4. L'Institut Català Internacional per la Pau, per al compliment de les seves funcions, té un patrimoni integrat pels béns i drets adscrits per l'Administració de la Generalitat i pels que adquireixi per qualsevol títol.

Article 15. Informe anual

1. La Junta de Govern ha d'elaborar un informe anual de les activitats de l'Institut Català Internacional per la Pau, que contingui les propostes i les observacions que consideri rellevants.

2. L'informe anual de l'Institut Català Internacional per la Pau ha de publicar-se, lliurar-se al Govern i presentar-se al Parlament i al Consell Català de Foment de la Pau.

Article 16. Participació del personal

1. La participació del personal de l'Institut Català Internacional per la Pau en la presa de decisions de l'entitat ha de ser regulada pel reglament orgànic i els altres reglaments i normes d'organització interna i funcionament.

2. L'òrgan de participació del personal de l'Institut Català Internacional per la Pau ha d'estar constituït per tot el personal fix i temporal amb contracte, a temps complet o parcial, d'una durada superior a sis mesos.

Article 17. Relacions amb el Govern

L'Institut Català Internacional per la Pau es relaciona amb el Govern per mitjà del departament competent en matèria de foment de la pau.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera

El reglament orgànic de l'Institut Català Internacional per la Pau ha de regular el procediment de la primera renovació parcial de la meitat dels membres de la Junta de Govern i del Consell Assessor Internacional, que s'ha d'efectuar dins el tercer any de la constitució de l'Institut. Donat el nombre imparell dels membres de la Junta de Govern elegits pel Ple del Parlament, la primera renovació correspon a cinc dels seus membres. A aquests efectes, i excepcionalment, els cinc membres del Consell Assessor Internacional que ocupen els llocs a renovar en aquest primer període poden ser reelegits en el càrrec per dos mandats consecutius més.

Disposició transitòria segona. Règim aplicable a la primera renovació parcial de la Junta de Govern i del Consell Assessor Internacional de l'Institut Català Internacional per la Pau

En la primera renovació parcial dels membres de la Junta de Govern i del Consell Assessor Internacional de l'Institut Català Internacional per la Pau, elegits pel Ple del Parlament, s'ha de tenir en compte la modificació del nombre de membres, respectant la seva nova composició i mantenint la proporcionalitat respecte a les seves procedències.

Disposicions finals

Disposició final primera. Termini d'iniciació

El Govern ha d'iniciar el procés per fer efectiva la present llei en el termini de sis mesos des de la seva entrada en vigor.

Disposició final segona. Desenvolupament

El Govern ha d'adaptar el Decret 101/2005, de 31 de maig, del Consell Català de Foment de la Pau, a la present llei en el termini de tres mesos des de la seva entrada en vigor.

Disposició final tercera. Entrada en vigor

La present llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Font i provença

Títol original: Ley 14/2007, de 5 de diciembre, del Instituto Catalán Internacional por la Paz. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · actualitzada el 2026-06-09 · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 2f35eecf5e88).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.