Text legal · Traducció no oficial
Llei 37/1962, de 21 de juliol, sobre Hospitals
Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.
- Identificador
- Ley 37/1962
- Àmbit
- Estatal
- Estat
- Vigent
- Publicació
Resum en català
Llei que estableix el règim jurídic dels hospitals a Espanya, definint el seu concepte, funcions i classificació en una Xarxa Hospitalària Nacional. Regula la Comissió Central de Coordinació Hospitalària, les condicions d'accés dels malalts, el règim econòmic i els mecanismes de finançament, garantint la coordinació entre les diverses institucions sanitàries públiques i privades.
A qui afecta i abast
Aplicable als hospitals de l'Estat, de la Seguretat Social, de l'Organització Sindical, de les Corporacions Locals, als subjectes al protectorat de l'Estat i, amb limitacions, als hospitals de l'Església i als organismes privats.
Text traduït (no oficial)
La unitat de criteri quant als fins, i la coordinació de mitjans per assolir-los, són principis indispensables d'una eficaç política nacional de la salut, que cal iniciar des de la fase de planificació, ajustada a les directrius prèviament fixades en un procés de relacions contínues entre les institucions o dependències hospitalàries i el centre coordinador, les funcions del qual requereixen l'existència d'un organisme col·legiat d'estudi, assessorament o resolució.
En la realitat legislativa d'altres països, segons la seva tradició o doctrines polítiques, s'adverteixen dues tendències oposades en l'ordenació sanitària: una integració total en l'Estat dels Serveis de la Salut, o el respecte a la gestió de diversos serveis o institucions que intervenen en l'acció sanitària, si bé constituint un conjunt harmònic, per mitjà d'un pla coordinador, per habilitar establiments que assegurin, amb determinades preferències, un nivell assistencial anàleg.
El corresponent Pla nacional d'acció sanitària i social, inherent a la segona de les tendències exposades, requereix, en general, una gran flexibilitat per comprendre i associar les iniciatives, fórmules i mitjans més variats de realització; un desenvolupament temperat a raons d'urgència i disponibilitat dels mitjans de finançament; una distribució geogràfica conforme a la localització de les necessitats; un ordre entre les institucions, segons el seu caràcter, àmbit i especialitats; unes normes bàsiques per al seu règim i organització més eficient, i una funció tutelar que vetlli per la vigència, sempre actualitzada, del pla en qüestió.
Ja la base única del títol preliminar de la Llei de vint-i-cinc de novembre de mil nou-cents quaranta-quatre, en reconèixer determinades responsabilitats i competències per assolir els fins de les funcions públiques sanitàries a les corporacions públiques, organismes paraestatals i del Moviment, i fins i tot a entitats particulars, disposa que això tindrà lloc sota l'ordenació, inspecció, vigilància i estímul dels organismes sanitaris dependents de l'Estat. I la base primera d'aquesta Llei atribueix tals funcions sanitàries al Ministeri de la Governació, assistit per la Direcció General de Sanitat.
Però si en l'exercici d'aquestes prerrogatives de sobirania de l'Estat en matèria sanitària assolí especial importància allò que es refereix a la instal·lació i règim d'establiments hospitalaris, el concepte, fins i característiques dels quals havien de resultar afectats tant per imperatius dels postulats de germandat cristiana, que recullen les nostres Lleis Fonamentals, com, més concretament, per la política de Seguretat Social, aquells centres van assolint al país un índex progressiu d'adequació a les exigències del nombre i qualitat que requereix l'assistència mèdico-clínica en tot l'àmbit nacional.
El funcionament de les Juntes Provincials i Central de Coordinació Sanitària i Hospitals, segons les Ordres de la Presidència del Govern de vint de juliol de mil nou-cents cinquanta-set, catorze de maig de l'any següent i dotze d'agost de mil nou-cents seixanta, va permetre conèixer tota l'amplitud del problema, com també una recollida inicial de dades per a treballs ulteriors.
Amb la garantia d'encert que ofereixen aquelles actuacions precedents es considera arribat el moment d'establir, per norma de rang similar a la citada Llei de vint-i-cinc de novembre de mil nou-cents quaranta-quatre —de la qual vindrà a ser complement necessari— un règim racional que és inexcusable, considerada la repercussió en l'economia nacional del cost d'edificis i instal·lacions, que han de justificar-se per l'efectiu benefici i utilitat que reportin per a la població espanyola; sense que això es pugui demorar, atès el ràpid avenç de l'evolució social que s'opera al nostre país i el perfeccionament i complexitat assolits per la clínica mèdica.
A tals principis i premisses respon que es considerin els hospitals com a centres d'assistència, amb el sentit més ampli de les diverses fases o classes de medicina, inclosa la formació del personal o la investigació científica, i evidentment oberts per a tota la població, sense perjudici de limitacions derivades de prioritats determinades pel seu destí o per l'àmbit i especialitat.
L'assoliment d'una amplitud assistencial tan necessària de totes les institucions hospitalàries aconsella l'elaboració del catàleg d'aquestes o Xarxa Hospitalària Nacional, que tot descrivint i classificant, segons les seves particularitats, els efectius assistencials mèdics de la nació, serveixi de base a l'aprovació de l'estat general de necessitats hospitalàries, tant presents com futures, de manera que en cada comarca, en particular, i en la nació, en general, quedin cobertes perfectament aquelles atencions.
Igualment es fa necessari als esmentats fins determinar les funcions de la Comissió Central de Coordinació Hospitalària, especialment quant afecti les inversions per a tals establiments, fórmules de cooperació, concerts o convenis i bases generals que en garanteixin el nivell assistencial homogeni. Tal Comissió, atesa l'atribució al Ministeri de la Governació de la proposta o exercici d'aquelles prerrogatives estatals en matèria sanitària, és lògic que sigui presidida pel titular d'aquest Departament, i que, evidentment, hi hagi representacions dels altres organismes interessats, vinculant-se la seva Secretaria, per la naturalesa del seu comès, a la Direcció General de Sanitat.
Per altra banda, s'estableix expressament que els establiments sanitaris continuaran sota la titularitat i regència de les entitats i organismes que les ostenten actualment, fixant-se per sufragar les seves despeses raonables normes i criteris, com també la previsió que l'Estat cooperi a l'ordenació hospitalària per raons justificades de tutela o urgència.
En virtut d'això, i de conformitat amb la proposta elaborada per les Corts Espanyoles.
DISPOSO:
Article 1. Definició d'hospital
Són hospitals, qualsevol que sigui la denominació que ostentin, els establiments destinats a proporcionar una assistència mèdico-clínica, sense perjudici que es pugui realitzar en ells, a més, en la mesura que es consideri convenient, medicina preventiva i de recuperació, i tractament ambulatori.
Els hospitals són també centres de formació del personal tècnic i sanitari i d'investigació científica, sempre que reuneixin les condicions adequades a tals fins, que ho consentin el caràcter i la finalitat de cada institució, i que s'estableixi la deguda coordinació amb els centres docents oficials.
Article 2. Caràcter obert dels hospitals
Els hospitals seran oberts en relació amb tots els malalts, qualsevol que sigui la seva condició social i econòmica, als quals assistiran els metges de l'establiment.
En tot cas es respectaran les prioritats determinades pel destí, l'àmbit i el caràcter de cada hospital.
Quan es tracti de malalts acollits a un règim legal o contractual d'assistència hospitalària, els hospitals seran igualment oberts quant a aquells i als metges que legal o estatutàriament hagin de prestar-los assistència, si bé tot això s'entén supeditat als concerts o convenis que s'estableixin.
Article 3. Àmbit d'aplicació
Aquesta Llei és aplicable als hospitals de l'Estat i els seus organismes autònoms, als de la Seguretat Social, als de l'Organització Sindical, als de les Corporacions Locals i als sotmesos al protectorat de l'Estat. En aquests darrers quedarà sempre a salvo la voluntat fundacional dins dels límits que s'assenyalen en el paràgraf tercer.
Als hospitals de l'Església aquesta Llei serà aplicable solament quant a catalogació, inspecció sanitària de locals i suficiència de mitjans terapèutics, salvant la seva autonomia en tot allò que sigui matèria concordatòria.
Els hospitals pertanyents a organismes i institucions de caràcter privat es regiran per aquesta Llei quant a catalogació, condicions mínimes dels serveis d'inspecció i règim sanitari, podent arribar fins a ordenar-ne el tancament si no se sotmeten a les condicions mínimes exigibles.
Article 4. Xarxa Hospitalària Nacional
Com a conseqüència del que s'estableix en els articles precedents, tots els hospitals, independentment de l'organisme a qui correspongui la titularitat i regència, constituiran la Xarxa Hospitalària Nacional. La seva aprovació correspondrà al Govern i en ella es catalogaran els hospitals, en raó dels motius següents: per les seves funcions, en generals i especials; per l'àmbit, en nacionals, regionals, provincials i locals; pel nivell assistencial es tindran en compte les exigències d'una hospitalització adequada ateses les característiques del local, instal·lació, personal i material, i pel caràcter patrimonial, segons sigui l'organisme, l'entitat o la persona a qui corresponguin o pertanyin.
Article 5. Estat general de necessitats hospitalàries
La Comissió Central de Coordinació Hospitalària sotmetrà a l'aprovació del Govern l'estat general de necessitats hospitalàries de la nació, operant a tal efecte de manera que cada demarcació territorial que s'assenyali a l'efecte compti amb els hospitals necessaris per atendre plenament les necessitats de la seva població, tenint en compte la distribució i morbilitat de la mateixa, com també les prioritats i el destí dels centres hospitalaris.
Article 6. Pla de construccions hospitalàries
L'estat general de necessitats hospitalàries aprovat pel Govern d'acord amb l'article anterior serà la base per elaborar qualsevol pla de construccions hospitalàries.
Igualment, les autoritzacions de construcció, ampliació, transformació o desafectació dels hospitals d'ara endavant hauran d'ajustar-se necessàriament a l'estat general de necessitats.
Article 7. Funcions de la Comissió Central de Coordinació Hospitalària
A part de les missions a que fan referència els articles anteriors, la Comissió Central de Coordinació Hospitalària exercirà les funcions següents:
a) Realitzar els estudis necessaris per tenir sempre actualitzada la catalogació a que es refereix l'article quart.
b) Conèixer i informar, i si escau elevar al Govern, els plans de construccions hospitalàries a realitzar per les entitats o organismes corresponents.
c) Autoritzar o promoure els projectes de construcció, ampliació, transformació o desafectació d'hospitals, elevant-se a acord de la Comissió Delegada de Sanitat i Assumptes Socials, en cas de discrepància en el si de la Comissió. Els projectes d'ampliació i transformació els pressupostos dels quals no superin la quantia que reglamentàriament es determini podran ser autoritzats per la Comissió provincial de Coordinació Hospitalària corresponent.
d) Vetllar per la necessària coordinació fomentant i aprovant, tant les fórmules de cooperació entre les entitats interessades, segons les seves necessitats i mitjans, com els concerts o convenis que procedeixi entre els organismes o entitats assistencials, quant a l'ús dels establiments hospitalaris afectats per la present Llei. S'elevaran al Govern les pertinents propostes sobre tals cooperacions o concerts, quan no s'hagi arribat a un acord satisfactori.
e) Estudiar i proposar al Govern per a la seva aprovació les bases a les quals han d'atemperar-se les condicions mínimes dels serveis i plantilles dels establiments hospitalaris i les normes generals del règim i funcionament de les diverses institucions per al compliment dels seus fins, per a l'estudi previ dels quals serà escoltada la representació corresponent de l'organisme rector i el cos mèdic de l'entitat hospitalària afectada.
f) Proposar al Govern les condicions del règim de tutela al qual ha de sotmetre's la gestió dels hospitals que no s'atempedin en la seva organització i funcionament a les disposicions que es dictin en compliment del que s'estableix en la lletra anterior.
g) Afavorir i difondre els estudis i investigacions en matèria d'instal·lacions, equips, treball i funcionament dels hospitals, com també promoure la capacitació i titulació del personal directiu i administratiu d'aquells.
h) Informar la inversió dels fons dels pressupostos generals de l'Estat destinats a obres, reformes, ampliacions o construccions hospitalàries, als efectes del que es preveu en els apartats b) i c).
Article 8. Composició de la Comissió Central de Coordinació Hospitalària
La Comissió Central de Coordinació Hospitalària, presidida pel Ministre de la Governació, s'integrarà amb tres representants per cadascun dels Ministeris de la Governació, d'Educació Nacional, de Treball i Secretaria General del Moviment amb l'Organització Sindical. Almenys quatre dels representants indicats hauran de ser metges amb experiència hospitalària.
El President podrà acordar que participin en determinats treballs de la Comissió aquelles altres persones que es considerin útils per als fins de la mateixa o representacions de les Corporacions Locals o altres entitats interessades.
La Secretaria de la Comissió Central serà l'òrgan tècnic de la mateixa. La Direcció General de Sanitat li facilitarà els mitjans personals i materials necessaris per a la seva constitució i funcionament, comptant amb el personal col·laborador que la Comissió acordi, especialment de les entitats representades en la mateixa.
Article 9. Inspecció i règim disciplinari
La inspecció i el règim disciplinari de cada hospital correspon a la respectiva entitat gestora. La Comissió Central de Coordinació Hospitalària podrà nomenar, quan ho consideri necessari, delegacions inspectores per informar-se del compliment de les disposicions d'aquesta Llei. Tot això sense perjudici d'aquelles funcions que són pròpies de la Inspecció General de Centres i Serveis Sanitaris de la Direcció General de Sanitat.
Les entitats rectores dels hospitals comunicaran trimestralment a la Comissió Central de Coordinació Hospitalària les sancions que imposin per faltes greus o molt greus comeses pel personal facultatiu i auxiliar sanitari dels mateixos, com també els mèrits destacats de la seva tasca hospitalària.
Article 10. Direcció i gerència dels hospitals
A cada hospital hi haurà un director-metge designat entre els de la plantilla; tanmateix, als hospitals generals de categoria provincial o superior amb més de dues-centes llits i en aquells altres que la Comissió Central de Coordinació Hospitalària ho determini, es nomenarà un gerent capacitat conforme al que es preveu en la lletra g) de l'article setè. Això sense perjudici de les modalitats aconsellables per a hospitals que permetin fórmules més simples de direcció o que la Comissió consideri a proposta de la institució hospitalària interessada. Quan els gerents siguin metges, no podran exercir funció assistencial de caràcter permanent als establiments al seu càrrec.
El Govern, previ informe de la Comissió Central de Coordinació Hospitalària, establirà les circumstàncies en les quals el personal de plantilla dels hospitals haurà de considerar-se incompatible amb altres llocs de servei hospitalari.
Als hospitals amb més de dues-centes llits i en aquells altres que determini la Comissió Central de Coordinació Hospitalària podran existir, per a les seves pròpies necessitats, serveis de farmàcia en la forma i condicions que assenyali el Ministre de la Governació.
Article 11. Règim econòmic de l'assistència
Les despeses ocasionades per l'assistència prestada als malalts als hospitals aniran a càrrec de les entitats o persones que, per raó de disposicions legals o de contractes, tinguin tal obligació.
Els malalts o els seus representants legals només estaran obligats a satisfer-les quan, no existint cap altra entitat obligada al pagament, tinguin una capacitat econòmica que serà fixada reglamentàriament.
La situació econòmica d'aquest règim repercutirà sobre el personal facultatiu en la mesura corresponent a la seva tasca assistencial.
Article 12. Obligacions de la Seguretat Social
Les entitats de la Seguretat Social sufragaran els costos de l'assistència hospitalària dels seus beneficiaris a les institucions sanitàries que mantinguin quan aquestes despeses s'ocasionin com a conseqüència de riscos coberts per les disposicions vigents en la matèria.
Quan l'assistència dels seus beneficiaris es produeixi en institucions sanitàries diferents, la Seguretat Social haurà de reintegrar les despeses, sempre que les hospitalitzacions es realitzin d'acord amb el que estableixen les disposicions vigents sobre la matèria.
Article 13. Responsabilitat subsidiària de l'Estat
Les despeses o percentatges d'aquestes originats per l'assistència hospitalària en la quantia i proporció no cobertes com a conseqüència del que estableixen els articles precedents, recauran subsidiàriament en l'Estat.
Article 14. Crèdit anual de l'Estat
L'Estat consignarà en els seus pressupostos generals un crèdit anual per contribuir als fins d'aquesta Llei i de manera especial per afavorir les necessitats hospitalàries més urgents per mitjà de la concessió, si escau, de subvencions amb les modalitats que es determinin.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Els Hospitals Militars estan fora de l'àmbit d'aquesta Llei, llevat de la catalogació de les llits hospitalàries de la nació o l'establiment de concert per les Forces Armades amb els Hospitals Civils.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Mentre no es trobi confeccionat i aprovat el Pla de construccions hospitalàries de la nació, les noves construccions, ampliacions, transformacions o desafectacions dels hospitals actualment existents es realitzaran prèvia aprovació de la Comissió Central de Coordinació Hospitalària, sempre que la seva quantia sigui superior a un milió de pessetes.
Font i provença
Títol original: Ley 37/1962, de 21 de julio, sobre Hospitales. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash c37ff427004d).
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.