Llei 38/2006, de 7 de desembre, reguladora de la gestió del deute extern

Preàmbul

Les situacions d'endeutament insostenible suposen un llast per a les possibilitats de desenvolupament de nombrosos països. Després de més de dues dècades de convivència amb aquesta realitat, sembla clar que no s'ha arribat a solucions efectives, malgrat que s'han proposat diverses iniciatives per afrontar aquest problema, la qual cosa ha augmentat la magnitud de la situació, fent inviable en molts països, especialment els més pobres, qualsevol estratègia eficaç de desenvolupament.

Per aquesta raó, la demanda d'una sortida efectiva a l'endeutament d'aquests països ha constituït el centre d'una de les mobilitzacions més àmplies de la societat civil dels darrers anys, aplegant un ampli espectre d'organitzacions tant del Nord com del Sud.

Malgrat que la comunitat internacional ha seguit preocupada per la deute externa dels països en vies de desenvolupament i per l'establiment, en els països creditors, de mecanismes per a la seva gestió que afavoreixin el desenvolupament —d'això n'és exemple el denominat Consens de Monterrey— i malgrat que la societat civil ha continuat reivindicant l'adopció de mesures que alliberin els països afectats d'aquesta gran càrrega, la realitat és que molts d'ells continuen destinant un volum major de recursos al servei del deute que a educació i sanitat.

En resposta a aquesta demanda, el G-8 a Colònia el juny de 1999 va acordar posar en marxa una política més ambiciosa per a l'alleujament del deute dels països pobres altament endeutats (HIPC en les seves sigles en anglès), adoptada el 1996, que és el que avui es denomina HIPC II. La iniciativa HIPC, en la seva versió inicial i reforçada, ha suposat un alleujament important per als països en desenvolupament beneficiaris. No obstant això, l'experiència acumulada des de la seva posada en marxa demostra que fins i tot aquests esforços poden no ser suficients per donar una solució definitiva al problema del deute extern d'aquests països.

Per això, no és casual que en la Declaració del Mil·lenni, fruit de la Cimera del Mil·lenni celebrada l'any 2000, els dirigents mundials es comprometessin a unir les seves forces per aconseguir que, el 2015, es complissin 8 objectius i 18 metes concretes, entre les quals figuren, com a objectiu 8, «Fomentar una associació per al desenvolupament» i, d'altra banda, com a meta 15, «Abordar de manera general els problemes del deute dels països en desenvolupament amb mesures nacionals i internacionals per fer el deute sostenible a llarg termini». Aquest compromís de la comunitat internacional obliga també Espanya a actuar de forma més activa en la gestió del deute extern.

D'altra banda, i fins i tot quan s'aconsegueixi oferir solucions a l'endeutament acumulat, cal evitar la propensió a un endeutament insostenible per evitar que, des d'una perspectiva financera, es donin situacions de risc moral, selecció adversa i manca de disciplina macroeconòmica.

En el cas d'Espanya, els tractaments del deute extern són relativament recents: el país es va incorporar al Club de París com a membre permanent a principis dels anys 80. L'evolució posterior ha suposat un augment tant en el volum total del deute com en el percentatge condonat, però ha revelat també certes febleses.

Conscient de la necessitat de resoldre-les i de la importància del problema, Espanya té la possibilitat, per tractar-se d'una qüestió d'implantació recent, de fer ús de l'ampli ventall d'opcions disponibles i del gran potencial d'aquestes per integrar instruments i enfocaments sobre el tractament del deute extern.

En suma, és obligat que Espanya adopti una política de gestió del deute extern cada vegada més sòlida i responsable, solidària amb els països en desenvolupament i integrada en el marc multilateral internacional.

Les mesures que s'adoptin hauran d'estar inspirades en els principis de coordinació multilateral i condicionalitat —com a forma de garantir l'efectivitat de les mesures—, coordinació interna, transparència i adaptació a les necessitats de desenvolupament dels països deutors. En aquest sentit, es donarà especial protagonisme a la participació dels països deutors, incloent-hi la seva societat civil, en el disseny de les solucions als seus problemes de sostenibilitat. Igualment, es donarà especial importància a la prevenció dels problemes de sobreendeutament, tal com ha estat contemplat pel Consens de Monterrey.

En un subcomitè del Consell de Cooperació, òrgan previst en la Llei 23/1998, de 7 de juliol, de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, que s'ocupi específicament de temes de deute, s'analitzaran totes les qüestions relatives als problemes de sobreendeutament extern, incloent aspectes relatius a l'origen del deute (caràcter democràtic dels governs que el van contreure i ús donat al mateix).

En la gestió del deute extern es prestarà especial atenció als criteris de coherència entre els Ministeris d'Economia i Hisenda, Afers Estrangers i Cooperació, i Indústria, Turisme i Comerç.

Finalment, han de constituir també elements decisius en el tractament del deute extern la creació dels instruments necessaris que garanteixin l'efectiu control parlamentari de la política adoptada pel Govern en aquesta matèria, assegurant no sols la seva coincidència amb els objectius de la cooperació internacional, sinó també la transparència de les dades i xifres sobre la mateixa. Al mateix temps, l'important grau de sensibilització de la societat espanyola entorn al problema del deute extern fa aconsellable que s'arbitrin els mecanismes necessaris per assegurar la participació de la societat civil en aquesta matèria, a través dels òrgans previstos en la Llei 23/1998, de 7 de juliol, de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. El Govern, d'acord amb el que disposa el Reglament de la Cambra, informarà en els primers trenta dies hàbils de cada exercici pressupostari la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament i la Comissió d'Economia i Hisenda del Congrés dels Diputats sobre les línies i estratègies principals en matèria de gestió del deute extern, i remetrà les dades que sol·licitin els Grups Parlamentaris i les necessàries per determinar amb exactitud la xifra total del deute extern espanyol de caràcter bilateral, la seva naturalesa, composició i els països deutors de l'Estat Espanyol, així com les dades referides a la política prevista de tractament del deute extern. El Govern remetrà aquest informe a les Corts Generals a través de la seva Oficina Pressupostària, que el posarà a disposició dels Diputats, Senadors i les Comissions parlamentàries. Entre altres dades, la informació facilitada pel departament competent relativa al deute extern espanyol haurà d'incloure: recursos públics utilitzats; objecte del contracte; dates i raons dels impagaments; imports pagats i pendents; deute reestructurada i no reestructurada; deute per països i àrees geogràfiques; desglossament del deute en les seves distintes categories; nombre d'acords signats per Espanya al Club de París i característiques d'aquests acords. Per a la presentació d'aquestes dades, el Govern compareixerà davant la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament prèvia tramesa de les mateixes als distints Grups Parlamentaris. En la informació que es faciliti, s'especificarà la posició que vagin a mantenir o hagin mantingut els representants espanyols davant els organismes multilaterals amb competències en matèria de deute extern. Igualment, compareixeran davant la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament del Congrés dels Diputats, previ acord d'aquesta, les persones expertes que estimin oportunes els Grups Parlamentaris, en les dates immediatament posteriors a la tramesa de les dades i sempre dins del primer període de sessions de l'any.

Disposició addicional segona. El Govern intensificarà la seva participació en el disseny de les polítiques per al tractament del deute en les institucions financeres multilaterals o en qualssevol altres fòrums de decisió, amb l'objectiu de jugar un paper molt actiu i destacat en l'escena internacional, a fi de compatibilitzar la gestió del deute extern a través dels instruments contemplats per aquesta Llei amb la reducció de la pobresa i el compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Igualment, adoptarà una posició explícita i compromesa davant les iniciatives internacionals relatives al deute extern, especialment pel que fa a la creació de mecanismes de prevenció de noves crisis de sobreendeutament o a la constitució d'instàncies d'arbitratge que tractin les possibles situacions d'impagament, garantint al mateix temps un repartiment equitatiu dels costos de l'ajust per a creditors i deutors.

Disposició addicional tercera. El Govern remetrà al Consell de Cooperació previst en la Llei 23/1998, de 7 de juliol, de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, la informació contemplada en la disposició addicional primera d'aquesta Llei, quan ho sol·liciti l'esmentat òrgan consultiu i de participació.

Disposició addicional quarta. La dotació de l'Estat al Fons d'Ajuda al Desenvolupament s'incrementarà l'any 2006 en 528 milions d'euros, addicionals als establerts en l'article 55 de la Llei 30/2005, de 29 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2006. Com a conseqüència d'això, el Consell de Ministres podrà aprovar operacions addicionals amb càrrec al Fons d'Ajuda al Desenvolupament per l'esmentat import. Inicialment, aquesta quantitat es destinarà a la constitució d'un Fons Fideïcomissari des del qual, a iniciativa del Ministeri d'Afers Estrangers i de Cooperació i a proposta de la Comissió Interministerial del Fons d'Ajuda al Desenvolupament, es finançaran aportacions futures a Fons i Programes pertanyents al Sistema de les Nacions Unides o qualsevol altre organisme de caràcter públic i multilateral amb els quals Espanya subscrigui el conveni o acord de finançament oportú.

Disposició addicional cinquena. Concessió de suplement de crèdit. 1. Per fer efectiu el compliment del que estableix la disposició anterior, es concedeix un suplement de crèdit al Pressupost en vigor de la Secció 20 «Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç»; Servei 06 «Direcció General de Comerç i Inversions»; Programa 431.A «Promoció comercial i internacionalització de l'empresa»; Capítol 8 «Actius financers»; article 87 «Aportacions patrimonials»: concepte 871 «Al Fons d'Ajuda al Desenvolupament», per import de 528 milions d'euros. 2. L'anterior suplement de crèdit es finançarà amb els reintegraments que efectuï el Consorci de Compensació d'Assegurances provinents de cobraments anticipats del deute extern percebuts en l'exercici 2006. 3. La disposició del suplement de crèdit dotat en l'apartat 1 queda condicionada a l'ingrés dels recursos que el financen al Tresor Públic.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera. El Govern presentarà a les Corts Generals, per a la seva tramitació i, si s'escau, aprovació en la present Legislatura, un Projecte de Llei que reguli el Fons d'Ajuda al Desenvolupament (FAD).

Disposició transitòria segona. En el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el Govern presentarà a la Cambra un pla per renegociar i, si s'escau, cancel·lar el deute sobirà dels Països Altament Endeutats (HIPC) amb origen en les assegurances de crèdit a l'exportació concedides per la CESCE, així com el deute FAD d'aquests països contret amb anterioritat al 31 de desembre de 2003, dins del marc dels acords del Club de París.

Disposició transitòria tercera. El Govern presentarà a les Corts Generals, per a la seva tramitació i, si s'escau, aprovació en la present legislatura, un Projecte de Llei que reformuli la regulació dels crèdits CESCE per minimitzar-ne l'impacte en la generació de deute.

Disposició transitòria quarta. Amb l'objectiu de deixar de comptabilitzar aquelles operacions de deute extern que no hagin de computar-se com a AOD una vegada assolida la xifra del 0,7% del PIB, el Govern presentarà davant els organismes internacionals les iniciatives oportunes.

Disposició derogatòria

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin al que estableix aquesta Llei.

Disposicions finals

Disposició final primera. S'autoritza el Govern a dictar totes les disposicions d'aplicació i desplegament d'aquesta Llei que siguin necessàries, incloses les relatives al règim econòmic i financer.

Disposició final segona. Aquesta llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Boletín Oficial del Estado.