Llei 2/2022, de 3 de març, del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya

Preàmbul

I

El principi d'indemnitat en relació amb l'exercici de funcions públiques suposa que cap servidor públic no pot veure's perjudicat com a conseqüència de l'exercici legítim del càrrec públic que exerceix. Aquest principi ha estat consolidat per la jurisprudència del Tribunal Suprem, que, en la Sentència de 8 de juliol de 2020, entre d'altres, li atorga caràcter general establint que el principi d'indemnitat o rescabalament no es limita només als cossos i forces de seguretat, sinó que s'estén a tots els treballadors públics, atès que es configura com a inherent al sentit instrumental de tota administració, en la mesura que els qui serveixen no actuen en interès propi sinó en interès públic, en interès de tots.

En conclusió, com assenyala el Tribunal Suprem, si els servidors públics sofreixen un dany o perjudici en la prestació del servei, sense que concorri culpa o negligència, han de ser rescabalats. Aquest principi és recollit per l'article 14.f del text refós de la Llei de l'estatut bàsic de l'empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, que de forma expressa inclou, entre els drets individuals dels empleats públics, el dret a la defensa jurídica i a la protecció de l'Administració en els procediments que se segueixen davant de qualsevol ordre jurisdiccional com a conseqüència de l'exercici de les seves funcions.

En l'àmbit de la Generalitat de Catalunya i amb la mateixa finalitat, l'article 9 de la Llei 7/1996, de 5 de juliol, d'organització dels serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, disposa que l'advocat de la Generalitat pot assumir la representació i defensa dels membres del Govern, dels alts càrrecs i dels funcionaris i empleats públics de l'Administració de la Generalitat i dels seus organismes, qualsevol que sigui la seva posició processal, quan els procediments se segueixin per actes o omissions relacionats amb l'exercici del càrrec, tret que els interessos del representat i els de la Generalitat siguin oposats o contradictoris.

D'altra banda, la protecció d'aquests drets no seria completa si no comportés igualment el dret a ser beneficiari de les garanties necessàries per fer front a les reclamacions que es presentin contra els empleats públics, a fi d'evitar que aquestes reclamacions puguin suposar un perjudici en el patrimoni personal de les persones involucrades.

II

Els alts càrrecs i els membres del Govern gaudeixen igualment de garanties i principis que els protegeixen en l'exercici dels seus càrrecs i funcions. D'acord amb l'article 68.1 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, el Govern dirigeix l'acció política i l'Administració de la Generalitat i, en conseqüència, les seves actuacions i decisions es regeixen pel principi de discrecionalitat, la qual cosa li atorga un ampli marge de decisió per a definir les polítiques públiques i les actuacions que en formen part. L'autonomia política de les comunitats autònomes i la seva capacitat d'autogovern, en paraules del Tribunal Constitucional, es manifesta sobretot en la capacitat d'elaborar les seves polítiques públiques en matèries de la seva competència (sentències del Tribunal Constitucional 13/1992, fonament jurídic 7, i 192/2000, fonament jurídic 7).

En conseqüència, el control jurisdiccional dels actes polítics del Govern correspon, d'una banda, a la jurisdicció contenciosa administrativa mitjançant un control debilitat i limitat als aspectes formals, procedimentals i competencials —és a dir, els elements reglats dels actes— i, de l'altra, a la jurisdicció constitucional. Els actes polítics del Govern i l'exercici de les seves potestats discrecionals només estan sotmesos a la Constitució i al bloc de la constitucionalitat, en el qual s'insereix l'Estatut d'autonomia de Catalunya, i el seu control ha de respectar en tot cas el principi de la divisió de poders i la posició institucional del Govern, tenint en compte l'existència d'un nucli de discrecionalitat indisponible.

L'exercici per part del Govern de la direcció política inclou tant l'establiment de directrius com de polítiques públiques, però, a més, els membres del Govern, en l'exercici de les seves funcions, gaudeixen de tots els drets fonamentals constitucionalment protegits, com la llibertat d'expressió, el dret de reunió o la llibertat d'informació amb caràcter reforçat, com ha reconegut reiteradament la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, de manera que l'exercici lícit d'aquests drets en cap cas pot comportar un perjudici econòmic a la Generalitat. En el mateix sentit, tampoc no es pot fer responsable d'aquestes actuacions els empleats públics que hagin intervingut en les actuacions administratives corresponents complint tots els tràmits legalment preceptius, ja que el control d'oportunitat és especialment vedat, en paraules del Tribunal Constitucional, als òrgans de control o intervenció.

Així mateix, entre les polítiques públiques que, en l'àmbit de les seves competències, correspon definir i dirigir al Govern, s'hi inclou l'acció exterior, que es fonamenta en l'article 193 de l'Estatut d'autonomia i que es configura com un mandat adreçat a la Generalitat perquè impulsi la projecció de Catalunya a l'exterior i promogui els seus interessos en aquest àmbit. A l'empara d'aquest mandat estatutari, el Govern pot realitzar qualsevol activitat dirigida a la consecució d'aquestes finalitats, tant en l'exercici de les seves competències com en defensa dels seus interessos, amb l'únic límit constitucional de les relacions internacionals que corresponen a la competència de l'Estat, així com d'altres competències estatals amb projecció exterior, com la sanitat exterior o el comerç exterior.

Tanmateix, el reconeixement de l'acció exterior de les comunitats autònomes és fins i tot anterior al vigent Estatut d'autonomia, ja que, com han assenyalat la doctrina i la jurisprudència constitucional, té el seu fonament constitucional en el principi d'autonomia establert pels articles 2 i 147 de la Constitució, en la mesura que constitueix un instrument ordinari per a l'exercici de les seves competències i la defensa dels seus interessos.

III

Per fer front a les seves responsabilitats i obligacions legals de protecció dels servidors públics, la Generalitat té subscrites pòlisses de responsabilitat civil per a la cobertura dels riscos en els quals puguin incórrer. En conseqüència, en cas de sinistre, es posen en marxa els corresponents mecanismes de cobertura. Tanmateix, aquesta situació s'ha alterat i actualment s'exclouen determinats riscos de les pòlisses subscrites, exclusió que, eventualment, pot tenir efectes retroactius.

Aquest canvi afecta situacions molt diverses en les quals poden trobar-se els servidors públics i que s'han anat incrementant en els darrers anys. Així, afecta negativament els drets dels funcionaris, alts càrrecs, directius i, fins i tot, membres del Govern que s'han vist involucrats. Per tant, és necessari i urgent que la Generalitat adopti mesures complementàries als mecanismes existents dirigides a garantir i protegir el dret a la indemnitat de les persones afectades en l'exercici de les seves funcions, almenys fins que es produeixi un pronunciament judicial que declari amb caràcter ferm la seva responsabilitat disciplinària, comptable o penal. Un dels supòsits que fan necessària i urgent aquesta actuació, per la situació de vulnerabilitat en la qual es troben les persones afectades davant d'una decisió administrativa no ferma, són les Actuacions prèvies 80/2019 del Tribunal de Comptes, sector públic autonòmic (Informe de fiscalització relatiu a la destinació donada als recursos assignats a l'execució de polítiques d'acció exterior de la Comunitat Autònoma de Catalunya, corresponents als exercicis 2011-2017), objecte de la notificació de la liquidació provisional amb data 30 de juny de 2021, que afecta diversos alts càrrecs, responsables polítics i funcionaris de la Generalitat.

La brevetat dels terminis en molts d'aquests supòsits i la manca de mecanismes per donar cobertura a la situació produïda obliguen la Generalitat a adoptar, amb caràcter urgent i general, les mesures necessàries per garantir tant el principi d'indemnitat com la protecció dels drets fonamentals de tots els servidors públics afectats per sinistres no coberts per les actuals pòlisses de responsabilitat civil i patrimonial de la Generalitat, mitjançant un fons específic complementari de les pòlisses subscrites.

IV

La present llei s'aprova a l'empara de la potestat d'autoorganització i de les competències que l'Estatut d'autonomia atribueix a la Generalitat en els articles 136, en matèria de funció pública; 159.1 i 2, en matèria de règim jurídic, procediment i responsabilitat patrimonial de les administracions públiques catalanes, i 211, en matèria d'ordenació i regulació de la hisenda de la Generalitat.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera. Gestió provisional del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya

Mentre el Govern no constitueixi l'entitat gestora del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya o n'encarregui la gestió a una entitat ja constituïda o bé l'assumeixi directament el departament competent en matèria d'hisenda, s'encarrega la seva gestió, excepcional i provisionalment, a l'Institut Català de Finances.

Disposició transitòria segona. Atorgament excepcional de la garantia

Si, en el moment de l'entrada en vigor de la present llei, no fos possible aplicar el que estableix l'article 7.7, l'entitat o òrgan gestor, excepcionalment, pot atorgar la garantia per qualsevol mitjà admès en dret, sense perjudici que posteriorment aquesta garantia sigui substituïda d'acord amb el que estableix el dit article 7.7.

Disposició derogatòria. Derogació del Decret llei 15/2021

Es deroga el Decret llei 15/2021, de 6 de juliol, de creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya.

Disposicions finals

Disposició final primera. Modificació del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances

(Derogada)

Disposició final segona. Habilitació normativa

S'habilita el Govern per al desplegament i execució de la present llei, que inclou la modificació, si escau, dels models de sol·licitud i de declaració responsable inclosos en l'annex, per ordre del titular del departament competent en matèria d'hisenda.

Disposició final tercera. Entrada en vigor

La present llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Annex

Model de sol·licitud a presentar a l'entitat gestora del Fons* * Institut Català de Finances. 1. Dades de la persona sol·licitant. Nom i cognoms: DNI: Adreça: Telèfon de contacte: Adreça electrònica per a notificacions: Manifesto: 2. Fets. ......... ......... ......... 3. Responsabilitat solidària. Sí. No. S'hi adjunta acord. Sí. No. 4. En conseqüència, sol·licito: Que la Generalitat de Catalunya, per mitjà del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya, doni cobertura econòmica a la quantitat de ...................................., que se'm reclama en concepte de responsabilitat civil/patrimonial/comptable en el procediment administratiu/judicial .......................... En cas que resulti condemnat per sentència ferma en els termes establerts per l'article 8.1 de la Llei del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya, em comprometo a retornar els imports garantits, així com les corresponents despeses i interessos. (Lloc, data i signatura de la persona sol·licitant) Les dades que faciliti seran tractades per l'Institut Català de Finances (d'ara endavant, també l'ICF) o bé per l'entitat o òrgan gestor que es determini, en qualitat de responsable del tractament, amb la finalitat de tramitar la sol·licitud de cobertura del sinistre d'acord amb el que estableix la Llei del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya. La base jurídica de legitimació per al tractament de les dades personals radica en l'execució de la seva petició. Les dades es conservaran durant el temps necessari per tramitar la sol·licitud i per complir les obligacions legals a les quals l'entitat o òrgan gestor estigui sotmès. Podeu exercir els drets d'accés, rectificació, supressió, limitació, portabilitat o, si escau, oposició. Podeu exercir aquests drets per diverses vies. En cas que l'entitat gestora sigui l'ICF: – Per correu electrònic, enviant un missatge a [email protected]. – Per escrit, a l'adreça postal Gran Via de les Corts Catalanes, 635, 6a planta, 08010 Barcelona. – A través dels formularis del web http://www.icf.cat/ca/common/Privacitat/. En tots els casos, sempre podeu presentar la reclamació pertinent davant el delegat de protecció de dades de l'ICF ([email protected]) o de l'entitat o òrgan gestor corresponent, o bé de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (www.apdcat.cat). Per a més informació, consulteu la política de privadesa de l'ICF a www.icf.cat. (Les referències a l'ICF poden substituir-se per la denominació de l'entitat o òrgan gestor que en el futur gestioni el Fons.) Adjunteu una declaració responsable sobre el compliment de les condicions legals i la documentació acreditativa de l'existència del procediment administratiu/judicial i de l'import reclamat.

Model de declaració responsable sobre el compliment de les condicions legals Dades de la persona declarant: Nom i cognoms: DNI: Adreça: Telèfon de contacte: Adreça electrònica per a notificacions: Departament de la Generalitat o entitat del sector públic de la Generalitat on presta o ha prestat serveis: Període de prestació dels serveis: Declaro responsablement que: a) No existeix cap resolució judicial ferma que declari il·lícites les actuacions realitzades. b) El risc no està cobert per cap pòlissa d'assegurança subscrita per l'Administració de la Generalitat o per alguna entitat del seu sector públic. c) La Generalitat no ha iniciat cap acció contra la persona afectada ni, en particular, cap procediment disciplinari o sancionador ni cap procediment judicial de reclamació de responsabilitat civil. Autoritzo la Generalitat de Catalunya i l'entitat o òrgan gestor del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya perquè puguin sol·licitar, si escau, la informació necessària per al control i seguiment de la sol·licitud i realitzar les consultes necessàries per acreditar aquests fets. (Lloc, data i signatura de la persona declarant)