Llei 3/2006, de 17 de març, de creació del Fons d'Acció Territorial de l'Educació Superior

Preàmbul

A Catalunya existeix avui dia un ampli consens en l'evidència del paper rellevant dels centres d'educació superior en el seu territori d'influència més immediat. En aquest sentit, aquests centres resulten peces essencials del desenvolupament econòmic i social de l'entorn respectiu, especialment pel que fa a la formació del capital humà, la realització d'activitats de recerca bàsica i aplicada, el suport a la innovació i l'esperit emprenedor, la internacionalització mitjançant programes de mobilitat d'estudiants i investigadors, la creació d'empreses i, en general, el foment de la cultura i el coneixement.

L'impacte principal dels centres d'educació superior en el territori, però, a curt termini, és la despesa directa dels estudiants, del professorat i de la resta de personal, així com la despesa que l'Administració pública i els propis centres realitzen en el territori on estan situats.

En l'àmbit demogràfic, aquest factor té efectes positius sobre la dimensió, l'estructura, la mobilitat i la internacionalització de la població. En l'àmbit econòmic, millora la renda local i regional, l'estructura productiva, el mercat de treball i la mobilitat. En l'àmbit tecnològic, contribueix a la difusió més àmplia de la tecnologia i de la ciència, i genera externalitats de coneixement que potencien la innovació empresarial, promovent la creació d'empreses de base tecnològica que revitalitzen els sectors existents i fomenten nous sectors. En l'àmbit urbanístic, té efecte sobre la revalorització dels espais urbans i rurals, així com sobre l'habitatge i l'activitat comercial. En l'àmbit cultural, activa l'oferta i la demanda de productes i serveis culturals, i especialment el clima cultural de la regió. En l'àmbit educatiu, té efectes positius sobre la qualitat i la taxa d'activitat, atès que la proximitat dels centres d'educació superior redueix el cost d'aquesta educació per als estudiants i, consegüentment, incrementa la demanda d'estudis superiors. En l'àmbit social, la influència dels estudiants i del propi centre repercuteix en una millora de la qualitat de vida i la imatge de la zona geogràfica on estigui situat el centre, a més de contribuir a la identitat de la zona. La universitat, a més, pot ser una plataforma ideal per divulgar el concepte de sostenibilitat.

Aquests elements que configuren la vinculació dels centres d'educació superior amb el territori més immediat constitueixen el que s'ha denominat «la tercera missió de les universitats».

A Catalunya, la descentralització de les universitats després del traspàs de competències en matèria d'universitats a la Generalitat ofereix exemples dels efectes positius que tenen aquests centres en la respectiva zona geogràfica d'influència. És inqüestionable l'impacte de la Universitat de Lleida, de la Universitat de Girona, de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universitat de Vic i dels diferents campus de la Universitat Politècnica de Catalunya en les ciutats dels seus territoris, així com l'impacte de la Universitat Oberta de Catalunya en el conjunt del país. També és destacable l'efecte que han tingut alguns centres d'educació superior en l'àmbit local, com els centres de Manresa, Mataró, Igualada, Tortosa i Vilanova i la Geltrú, entre d'altres, que han contribuït de manera activa al desenvolupament local.

També és molt rellevant la presència de centres de suport presencial per als estudis superiors no presencials, que permeten prestar serveis de suport docent als estudiants que utilitzen recursos docents a distància.

El suport econòmic a l'activitat territorial –o tercera missió– dels centres d'educació superior ha estat divers: així, mentre unes universitats són finançades mitjançant un model de distribució de recursos que se'ls aplica de manera pràcticament idèntica, d'altres es financen mitjançant un contracte programa, i altres centres d'educació superior vinculats, adscrits o de suport a universitats no reben cap ajuda econòmica del Govern. En tot cas, cap dels mecanismes de suport econòmic establerts per la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya, té en compte aquesta tercera missió, que ha de ser abordada, necessàriament, mitjançant mecanismes de rang legislatiu diferenciats del model de distribució actual per poder singularitzar el seu tractament, realitzat des d'una perspectiva de discriminació positiva dels més desfavorits.

En reconeixement de la tasca tan important que compleixen aquests centres d'educació superior i per incentivar els seus efectes positius en el territori, es planteja la creació d'un fons d'acció territorial de l'educació superior com a instrument financer i de cohesió territorial de la Generalitat, destinat a incentivar el manteniment d'estudis i centres universitaris, i de centres de suport o centres associats, a fi de consolidar tots els efectes positius que origina l'existència d'un centre d'educació superior.

Disposició addicional

S'autoritza el conseller o consellera competent en matèria d'universitats i recerca per dictar, en el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor de la present llei, les normes necessàries per al seu desenvolupament i aplicació.

Disposició final

La present llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i té efectes econòmics a partir de l'1 de gener de 2007.