Text legal · Traducció no oficial
Llei 2/1993, de 5 de març, de Foment i Protecció de la Cultura Popular i Tradicional i de l'Associacionisme Cultural
Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.
- Identificador
- Llei 2/1993
- Àmbit
- Catalunya
- Estat
- Vigent
- Publicació
Resum en català
La Llei 2/1993, de 5 de març, estableix el marc jurídic per al foment i la protecció de la cultura popular i tradicional de Catalunya i per al suport a l'associacionisme cultural. La norma defineix la cultura popular i tradicional com el conjunt de manifestacions de la memòria i la vida col·lectives de Catalunya, tant passades com presents, incloent-hi festes i costums, música i instruments, balls i representacions, tradicions festives, creacions literàries, cuina, tècniques i oficis, entre d'altres. La Llei estableix les obligacions de les administracions públiques en matèria de foment, conservació i documentació del patrimoni etnològic, regula les festes d'interès nacional i desenvolupa el concepte de dinamització sociocultural. Pel que fa a l'associacionisme, crea la figura d'associació d'interès cultural i el fons de foment de l'associacionisme cultural. Finalment, la norma crea el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i el Consell de la Cultura Popular i Tradicional com a òrgans administratius de referència, si bé aquest darrer va ser derogat per la Llei 10/2011, de 29 de desembre. Afecta les associacions culturals, les administracions locals i autonòmica, el sistema educatiu i els museus. Aquesta és una traducció catalana no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
A qui afecta i abast
Aquesta llei s'aplica al territori de Catalunya i afecta les administracions públiques catalanes —Generalitat de Catalunya, consells comarcals i ajuntaments—, les associacions i entitats culturals sense ànim de lucre, les fundacions privades de caràcter cultural i el sistema educatiu. La norma estableix drets i obligacions en relació amb la cultura popular i tradicional, la dinamització sociocultural i l'associacionisme cultural. Els particulars i les entitats que exerceixin activitats culturals en l'àmbit de la llei poden sol·licitar la declaració d'interès cultural i acollir-se als beneficis que preveu la norma.
Text traduït (no oficial)
Preàmbul
La societat civil, que crea, organitza i transmet cultura, ha de ser objecte d'una especial atenció, atès que, gràcies al seu esforç i a les seves iniciatives, no solament es conserva un patrimoni de gran importància, sinó que s'impulsa una forma de concebre la cultura com a element de participació i de decisió summament enriquidor per als ciutadans.
La vida associativa, entesa com la voluntat dels ciutadans de crear i transmetre lliurement uns valors i uns símbols que neixen tant de les arrels com de les pròpies experiències —individuals i col·lectives—, transformadores de les formes de vida, és una de les característiques més significatives de l'activitat cultural de Catalunya.
La cultura tradicional i popular, com a conjunt de les manifestacions, coneixements, activitats i creences passats i presents de la memòria col·lectiva, és el punt de referència a partir del qual les iniciatives de la societat s'emmarquen en un context configurador de Catalunya amb una identitat nacional pròpia arrelada en una pluralitat de formes d'expressió popular i, alhora, en una ferma voluntat de projectar-se cap al futur.
Durant llargs períodes de la història de Catalunya, l'actuació de la societat civil ha estat marcada per la necessitat de supervivència com a nació, amb uns trets culturals propis. Aquesta necessitat ha servit d'estímul per a la creació i el desenvolupament d'entitats que han hagut de donar en cada moment una resposta solidària a les inquietuds de la societat catalana. La importància que les entitats culturals han tingut històricament atorga al món associatiu una dimensió de gran importància en l'actual espai cultural català.
El moviment associatiu de caràcter cultural està vivint un moment de transformació i de recerca de nous camins que, sense perdre de vista les seves arrels, li permetin mantenir la vigència social que sempre havia tingut. La dinàmica dels temps ha fet que l'associacionisme hagi passat d'una situació en la qual havia de realitzar una tasca de suplència d'aquells serveis que no prestaven les institucions públiques a una altra que ha de basar-se en la col·laboració, coordinació i complementarietat amb l'acció de les institucions públiques democràtiques.
Tal com correspon a unes institucions de govern representatives d'una societat oberta, plural i democràtica com és la catalana, l'administració no ha d'entrar en competència ni ha de pretendre substituir les entitats nascudes de la societat civil, sinó que:
Ha de reconèixer el caràcter i la voluntat de servei públic que caracteritza la majoria d'aquestes entitats.
Ha de prestar suport i donar facilitats per al desenvolupament de la vida associativa.
En conseqüència, les administracions públiques han d'ajustar-se a uns criteris metòdics i racionals d'aplicació d'uns recursos públics que han de afavorir el desenvolupament cultural i han de contribuir de forma significativa a preparar les condicions que facilitin la potenciació de les energies creatives que existeixen en el si de la societat.
La coordinació entre les associacions que treballen en els diferents àmbits de la cultura ha cristal·litzat en els últims anys en la creació de coordinadores i federacions. L'administració, a més de continuar promovent i donant suport a aquestes plataformes representatives de la col·lectivitat, les ha de considerar els interlocutors idonis per establir amb cada sector la política de suport més adequada.
La societat catalana ha estat protagonista d'una evolució cultural en el camp de la cuina i la gastronomia que l'ha portat a concebre-les com a part del seu patrimoni immaterial. És per això que s'introdueix la cuina com un dels elements del conjunt de manifestacions culturals que formen part de la cultura popular i tradicional.
Des d'aquesta perspectiva del reconeixement de la importància capital de l'associacionisme cultural a Catalunya i, en general, de l'acció de la societat civil organitzada en entitats amb voluntat de servei públic, el capítol preliminar de la present Llei de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural defineix com a objectius bàsics del text la potenciació de la cultura tradicional i popular, la dinamització de l'associacionisme cultural i la protecció dels seus béns patrimonials.
La Llei es dirigeix principalment a:
Els diferents àmbits de la cultura tradicional catalana, com la música, el teatre «amateur», el cinema «amateur», la dansa, el folklore i les festes d'arrel tradicional.
Les entitats populars de cultura.
Les entitats que promouen l'estudi, la difusió i la conservació del patrimoni etnològic.
El capítol primer es centra en la protecció i la difusió de la cultura popular i tradicional, marca el camp d'actuació i les competències de les administracions públiques, estableix la presència de la cultura popular i tradicional en el sistema educatiu i defineix el patrimoni etnològic de Catalunya, les festes d'interès nacional i el paper dels museus i els arxius històrics comarcals i locals.
El capítol II desenvolupa el concepte de dinamització sociocultural, alhora que defineix les responsabilitats en aquest àmbit dels ens locals i les funcions de la Generalitat.
El capítol III, dedicat a l'associacionisme cultural, estableix la figura declarada «d'interès cultural» i crea el fons de foment de l'associacionisme cultural.
El capítol IV crea el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, organisme sense personalitat jurídica pròpia, adscrit al Departament de Cultura, i el Consell de la Cultura Popular i Tradicional, com a màxim òrgan consultiu del Departament de Cultura en les matèries que són objecte de la present Llei.
Capítol preliminar. Objecte de la Llei
Article 1. Objecte
La present Llei té per objecte:
a) La recuperació, l'inventari, la protecció, la difusió i el foment de la cultura popular i tradicional catalana.
b) El suport i impuls a la dinamització cultural.
c) El desenvolupament de l'associacionisme cultural.
d) La creació dels òrgans superiors executius i consultius del Departament de Cultura en les matèries a què es refereixen les lletres anteriors.
Capítol I. Protecció i difusió de la cultura popular i tradicional
Article 2. Concepte de cultura popular i tradicional
1. Als efectes de la present Llei, s'entén per cultura popular i tradicional el conjunt de les manifestacions de la memòria i la vida col·lectives de Catalunya, tant passades com presents.
2. La cultura popular i tradicional inclou tot allò que fa referència al conjunt de manifestacions culturals, tant materials com immaterials, com ara les festes i els costums, la música i els instruments, els balls i les representacions, les tradicions festives, les creacions literàries, la cuina, les tècniques i els oficis i totes aquelles altres manifestacions que tenen caràcter popular i tradicional, com també les activitats tendents a difondre-les per tot el territori i a tots els ciutadans.
Article 3. Actuacions de foment de les administracions públiques
Les administracions públiques de Catalunya han de fomentar la cultura popular i tradicional catalana en el seu àmbit territorial. A aquest efecte, les administracions públiques han de:
a) Fomentar i conservar les manifestacions de la cultura popular i tradicional i donar suport a les entitats que les mantenen i les difonen.
b) Vetllar per la documentació de les festes i les tradicions ja desaparegudes.
c) Vetllar pel manteniment de les festes i les celebracions tradicionals.
d) Documentar, recollir i conservar els materials etnològics, en col·laboració amb els museus i altres entitats.
e) Impulsar la difusió de la cultura popular i tradicional, d'acord amb la normativa vigent.
Article 4. Ensenyament i difusió
1. El Govern inclourà en els currículums dels diferents nivells, etapes, cicles, graus i modalitats del sistema educatiu el coneixement de la cultura tradicional pròpia de cada població i general de Catalunya, i propiciarà la participació activa dels alumnes.
2. Les universitats, els museus, els arxius i les biblioteques contribuiran, en la mesura que els correspongui, a l'estudi, conservació i difusió de la cultura popular i tradicional. Els museus comarcals i locals, en especial, conservaran i difondran els elements representatius de la identitat cultural de la comarca o el municipi i de les seves manifestacions tradicionals en els àmbits cultural, social i econòmic, d'acord amb la legislació aplicable.
3. El Govern fomentarà i potenciarà la dinamització turística de la cultura popular i tradicional i en garantirà la projecció exterior.
4. Els mitjans de comunicació gestionats per les administracions públiques de Catalunya contribuiran a la difusió de la cultura popular i tradicional.
Article 5. Patrimoni etnològic
1. Constitueixen el patrimoni etnològic de Catalunya:
a) Els immobles i les instal·lacions utilitzats consuetudinàriament a Catalunya les característiques arquitectòniques dels quals siguin representatives de formes tradicionals.
b) Els béns mobles que constitueixen una manifestació de les tradicions culturals catalanes o d'activitats socioeconòmiques tradicionals.
c) Les activitats, coneixements i altres elements immaterials que són expressió de tècniques, oficis o formes de vida tradicionals.
2. El Govern elaborarà l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, en el qual s'arreplegaran tots els béns integrants d'aquest patrimoni.
3. Per acord del Govern, poden ser declarats d'interès nacional els béns mobles i immobles d'especial rellevància a què es refereix l'apartat 1. El procediment i els termes de la protecció s'atindran a la legislació sobre patrimoni històric i cultural.
4. Les activitats i els coneixements descrits en l'apartat 1.c) que es mantenen vius en la col·lectivitat seran objecte de protecció i foment; els que ja han desaparegut seran objecte d'estudi i documentació i d'eventual recuperació.
5. Els consells comarcals i els ajuntaments contribuiran, en el marc de les seves competències, a la protecció dels béns d'interès etnològic del seu territori.
Article 6. Festes d'interès nacional
1. Les celebracions de la cultura tradicional catalana d'especial arrelament i rellevància poden ser declarades festes d'interès nacional. La declaració es fa per acord del Govern, oïts l'ajuntament i el consell comarcal corresponents.
2. El Govern vetllarà per la protecció i la adequada promoció de les festes declarades d'interès nacional i per la conservació dels seus elements essencials, sense perjudici de l'evolució natural de cada festa.
3. L'acord de declaració d'una festa d'interès nacional definirà les característiques que la componen i els elements que li són propis.
Capítol II. Dinamització sociocultural
Article 7. Concepte de dinamització sociocultural
Als efectes de la present Llei, s'entén per dinamització sociocultural el conjunt de les diferents actuacions tendents al foment de les manifestacions culturals i artístiques no professionals, realitzades per grups o entitats sense finalitat de lucre per crear i difondre la cultura en tot el territori i a tots els ciutadans i promoure la màxima participació dels mateixos.
Article 8. Responsabilitats dels ens locals
Correspon als consells comarcals i als ajuntaments fomentar la realització d'activitats d'animació i d'integració sociocultural, donant suport a les iniciatives socials en aquest camp i, si cal, complementant-les.
Article 9. Funcions de la Generalitat
La Generalitat té com a funcions, en l'àmbit de la dinamització sociocultural:
a) Fomentar la dinamització sociocultural i donar suport als consells comarcals, els ajuntaments i les entitats privades sense finalitat de lucre per a la realització d'activitats en aquest camp.
b) Promoure la formació dels responsables de la gestió cultural en l'àmbit de la dinamització sociocultural.
c) Impulsar la realització d'activitats culturals no professionals.
Capítol III. Associacions culturals
Article 10. Coordinació de les associacions culturals
La Generalitat promourà la comunicació i la interrelació de les associacions culturals i la coordinació o la federació de les que actuen en un mateix sector.
Article 11. Associacions d'interès cultural
1. Poden ser declarades d'interès cultural les associacions legalment constituïdes que exerceixen principalment les seves funcions a Catalunya i tenen com a finalitat primordial la realització d'activitats incloses en l'àmbit de la present Llei o que realitzen activitats culturals especialment rellevants, sempre que:
a) Els seus càrrecs directius i de representació no estiguin retribuïts.
b) Tinguin una antiguitat mínima de cinc anys.
c) Acreditin una activitat continuada.
d) Acreditin una implantació substancial en l'àmbit territorial o en el sector cultural en el qual desenvolupen la seva activitat.
e) Realitzin habitualment activitats culturals en benefici de tercers.
2. La declaració d'interès cultural d'una associació es realitza per acord del Govern, i suposa els drets següents:
a) Que l'Administració de la Generalitat insti l'administració competent a declarar la utilitat pública de l'associació.
b) Que l'associació pugui rebre les ajudes i gaudir dels avantatges que les disposicions vigents reservin a les entitats d'interès cultural.
3. Les entitats locals, en virtut de la seva autonomia tributària i en el marc de la legislació vigent, poden acordar la concessió de beneficis fiscals en els impostos i les taxes de caràcter local a les associacions d'interès cultural.
4. El règim establert en el present article és igualment d'aplicació a les fundacions privades de caràcter cultural que realitzin activitats rellevants per a la consecució de l'objecte de la present Llei.
Article 12. Fons de foment de l'associacionisme cultural
1. Es crea el fons de foment de l'associacionisme cultural, amb la finalitat d'incentivar el desenvolupament de la vida associativa i contribuir a finançar els serveis de formació, assessorament i suport a les associacions culturals.
2. El fons de foment de l'associacionisme cultural tindrà cada any una consignació específica en els pressupostos de la Generalitat.
Capítol IV. Òrgans administratius
Article 13. Òrgan d'impuls de la dinamització sociocultural i de les associacions culturals
El departament competent en matèria de cultura ha d'impulsar les polítiques necessàries per contribuir a la consecució dels objectius establerts pels capítols II i III.
Article 14. Consell de la Cultura Popular i Tradicional
(Derogat).
Disposició transitòria
El Departament de Cultura tramitarà d'ofici la declaració com a associacions d'interès cultural de totes les associacions culturals que en el moment de l'entrada en vigor de la present Llei hagin estat declarades d'utilitat pública i compleixin els requisits establerts en la present Llei.
Disposició final primera
(Derogada).
Disposició final segona
1. Queda derogat el Decret 413/1983, de 30 de setembre, pel qual es regula la qualificació d'interès nacional de determinades manifestacions culturals. Les festes declarades d'interès nacional en virtut d'aquest Decret, que mantenen aquesta qualificació, passen a regir-se per les disposicions de la present Llei.
2. Queda derogada l'Ordre de 24 d'abril de 1990, de creació de la Comissió Assessora de Cultura Popular.
Font i provença
Títol original: Ley 2/1993, de 5 de marzo, de Fomento y Protección de la Cultura Popular y Tradicional y del Asociacionismo Cultural. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
- Text oficial en català (Portal Jurídic de Catalunya)
- Text consolidat oficial (BOE)
- Identificador europeu de legislació (ELI)
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 1a06ac6fcb1d).
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.