Text legal · Traducció no oficial

Llei 11/2023, de 27 de desembre, de foment de l'associacionisme

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Llei 11/2023
Àmbit
Catalunya
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

La Llei 11/2023 estableix el marc jurídic per al foment de l'associacionisme a Catalunya, definint les mesures que han d'adoptar les administracions públiques per reconèixer, impulsar la participació, donar suport i promoure les associacions i les entitats sense ànim de lucre amb finalitats d'enfortiment comunitari. La llei determina les entitats destinatàries de les mesures de foment —principalment les associacions, i amb caràcter complementari les fundacions, les plataformes ciutadanes i els grups socials— i en fixa els principis, els valors i els requisits generals que han de complir. La norma s'estructura en cinc capítols: disposicions generals, foment de les associacions (plans d'acció, reconeixement, participació, suport i promoció), foment de les fundacions, foment de les plataformes ciutadanes i dels grups socials, i coordinació administrativa. Preveu, a més, la creació de l'Agència Catalana de Foment de l'Associacionisme i de l'Observatori de l'Associacionisme, així com un sistema de finestreta única per simplificar les relacions entre les entitats i l'Administració. La llei dona resposta al mandat parlamentari de la disposició transitòria tercera de la Llei 25/2015, del voluntariat i de foment de l'associacionisme, i complementa aquella norma amb una regulació específica orientada a les polítiques públiques de foment, incloent-hi mecanismes de simplificació administrativa, finançament estable, reconeixement de competències i aprenentatges, i coordinació interadministrativa. Aquesta és una traducció al català no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Boletín Oficial del Estado.

A qui afecta i abast

Àmbit autonòmic. La llei s'aplica a totes les administracions públiques de Catalunya en funció dels seus àmbits competencials, i té com a destinatàries de les mesures de foment les associacions, les fundacions, les plataformes ciutadanes i els grups socials que compleixen els requisits que estableix.

Text traduït (no oficial)

Preàmbul

Els articles 65 i 67 de l'Estatut preveuen que les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del Rei, pel President o Presidenta de la Generalitat. D'acord amb l'anterior, promulgo la llei següent.

I

Fins a l'aprovació de la Llei 25/2015, de 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme, el concepte d'associacionisme no estava definit en cap text normatiu a Catalunya. Des d'aleshores, aquest concepte s'ha entès com el fenomen que porta les persones a implicar-se socialment cercant un fi comú, uns objectius determinats o uns interessos concrets, amb respecte a uns valors també comuns, si bé no totes les associacions hi responen de la mateixa manera. Aquests valors comuns inclouen la participació col·lectiva i compromesa, l'autoorganització, la implicació social sense ànim de lucre, el voluntariat, la gestió democràtica i la voluntat d'implicació i transformació social o personal, en els àmbits recreatiu, esportiu, cultural, educatiu i ambiental, entre d'altres.

La voluntat individual d'associar-se i de formar part d'una col·lectivitat o d'un projecte compartit amb altres individus, amb el bé comú com a objectiu, té una important capacitat per transformar la societat. L'associacionisme, que en la societat catalana té les seves arrels històriques en la vessant de la defensa dels interessos col·lectius, és, doncs, un fenomen contemporani que permet crear instruments que enforteixen la societat civil i la doten d'elements clau per tenir veu pròpia i capacitat de rèplica, d'incidència, de governança democràtica dels assumptes públics i, si escau, de crítica de l'actuació dels poders públics, amb l'ànim de créixer com a societat i de compartir l'espai públic amb les administracions públiques i els altres agents de la societat civil.

L'esclat del fenomen de l'associacionisme és, per tant, relativament recent. Tant és així que, en la Declaració dels drets de l'home i del ciutadà, de 1789, en el marc de la Revolució Francesa, el dret d'associació no era un dret reconegut, sinó que aleshores, en el trànsit de l'edat moderna a l'edat contemporània, era impensable, atès que les figures que s'interposaven entre el ciutadà i l'Estat no es consideraven necessàries; més aviat al contrari. Així, no és fins ben entrat el segle XIX que aquest dret comença a ser reconegut a l'Europa occidental i, a Catalunya, apareixen els primers moviments ateneuistes, les societats d'ajuda mútua, les corals claverianes, les cooperatives i, posteriorment, els sindicats de classe. Aquestes iniciatives populars naixien de les bases comunitàries de l'autoorganització i en resposta a les deficiències dels serveis bàsics per a la població, tant en l'àmbit urbà com en el rural, en matèria d'educació, cultura, sanitat o protecció social, i es van convertir en una eina fonamental per a l'enfortiment i la construcció de la catalanitat.

L'associacionisme va continuar creixent a finals del segle XIX i principis del segle XX amb l'auge dels moviments excursionistes, de l'escoltisme, dels clubs esportius i de la resta d'entitats que promovien l'oci, fins a l'arribada de la Guerra Civil i la instauració de la dictadura a l'Estat espanyol.

Durant la dictadura, l'associacionisme va patir, com tants altres espais d'autoorganització popular, una forta repressió i diversos intents de manipulació per posar-lo al servei del règim. Tot i això, el teixit associatiu va pervivir i les associacions es van convertir en eines de cohesió social i de formació popular i escoles de democràcia. En aquest sentit, n'és un exemple el moviment veïnal, que, malgrat la repressió, durant l'última dècada de la dictadura va emergir amb força com un actor clau reivindicatiu i propositiu a favor de la millora de la qualitat de vida als barris, els pobles i les ciutats.

Amb l'arribada de la democràcia i l'estat de dret, es va reconèixer el dret d'associació. L'associacionisme va ressorgir amb més força, conservant els seus valors i diversificant les seves actuacions i les seves formes d'organitzar-se, i es va convertir en un fenomen creixent, amb un alt grau d'incidència en els assumptes públics, que va aglutinar la força de la societat civil organitzada que cercava objectius a favor del bé comú. Ben entrat el segle XXI, aquest fenomen conviu amb els moviments socials emergents, que prenen com a base els valors, les idees i el teixit associatius i expressen els valors d'una societat que canvia ràpidament.

L'associacionisme a Catalunya té, per tant, un origen i una estructura diverses i plurals. La riquesa del model associatiu a Catalunya és la clau de la seva consolidació i pervivència al llarg del temps, malgrat les dificultats objectives, els sistemes polítics adversos, les opressions, les persecucions i els intents de manipulació per part dels règims dictatorials i en contextos de repressió política.

Dins d'aquesta diversitat, s'identifiquen clarament uns principis que, des de la diferència, són compartits: l'arrel comunitària de l'associacionisme, la recerca del bé comú, la capacitat d'autoorganització, el respecte a la participació democràtica, l'impuls d'aquesta participació, l'esperit de cooperació i la capacitat de transformació de les condicions de l'entorn. D'aquesta manera, l'associacionisme s'ha erigit com a veritable pilar de la societat civil i constitueix una autèntica estructura de país que és capaç de construir, sobre la base d'aquests elements comuns, una xarxa ciutadana sòlida, comunitàriament teixida, activa, crítica i propositiva.

Per tant, l'associacionisme l'integren diferents actors que inclouen: les plataformes ciutadanes i els grups socials, amb una gran presència a escala local i territorial i amb capacitat d'autoorganització i d'interlocució; les associacions de base, que utilitzen la forma jurídica de l'associació atès que encaixa amb els seus valors i maneres de fer, i les entitats amb altres formes jurídiques —com per exemple les fundacions amb finalitats d'enfortiment comunitari, que reben el suport de l'activitat associativa, o les cooperatives sense ànim de lucre— que comparteixen amb les associacions les maneres de fer solidàries, els principis democràtics i el compromís constitutiu amb el bé comú.

II

El 2016, el Govern va organitzar el 3r Congrés Català de l'Associacionisme i el Voluntariat, que va tenir la sessió plenària el 20 de maig, després d'un intens treball previ, participatiu i d'ampli abast territorial, en el qual les entitats van posar de manifest els reptes de l'associacionisme.

Les conclusions del Congrés, fruit dels debats i les aportacions dels centenars d'entitats que hi van participar, demanen l'impuls de polítiques governamentals que enfortissin el sector, el dotessin d'eines i recursos per continuar la seva tasca i en promoguessin els valors. Així, bona part de les disposicions d'aquesta llei tenen el seu origen en les conclusions del Congrés i tenen l'objectiu d'oferir les solucions als problemes concrets que les conclusions exigeixen, com el foment de l'assessorament i l'acompanyament per part de les administracions, la simplificació de la càrrega administrativa en els procediments d'accés als recursos públics, la millora del treball en xarxa entre les entitats i entre les entitats i la resta d'agents, l'augment de la qualitat i l'impacte de la formació i el suport financer als projectes i les estructures administratives de les entitats —en particular de les de segon nivell—, així com l'establiment de mecanismes per millorar la qualitat i l'impacte de l'acció associativa i per fer créixer el nombre de persones que s'hi impliquen.

III

Aquesta llei pretén reivindicar i potenciar el fenomen de l'associacionisme amb la finalitat d'enfortir-lo, facilitar-ne el creixement i incentivar la conscienciació de la població en relació amb els seus valors i principis, de conformitat amb els articles 114, 118 i 166.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que atribueixen a la Generalitat la competència exclusiva en aquesta matèria, i els articles 124.4, 127, 134.f), 142.b) i 153.b), que li atribueixen la competència sobre el foment de l'associacionisme en àmbits o sectors determinats. L'objectiu d'enfortir l'associacionisme es vol assolir instant les administracions públiques a desenvolupar polítiques públiques que fomentin aquesta realitat d'arrel comunitària; és a dir, apostant decididament per afavorir la participació ciutadana en tots els àmbits de la vida i les decisions comunitàries, i, especialment, la participació infantil i juvenil, i per desenvolupar projectes i programes públics que reconeguin la tasca i el valor de les entitats, que facilitin la seva participació en la presa de les decisions que les afecten, que els donin suport i els ofereixin acompanyament en les seves activitats i que en promoguin els valors entre la població.

La llei, a més, regula la necessària coordinació de les administracions públiques per dur a terme les seves accions de foment i per dissenyar projectes de suport que siguin eficients, amb l'objectiu que el Govern i les administracions locals treballin de forma conjunta i interconnectada. També recull mecanismes de simplificació administrativa, sobretot quant als processos que regulen la relació entre les entitats i les administracions públiques, i un projecte d'interconnexió dels registres i censos d'entitats sense ànim de lucre la titularitat de les quals sigui de l'Administració. Finalment, la llei estableix les bases de les iniciatives legislatives en relació amb la fiscalitat i el mecenatge de les entitats, que han de promoure's un cop Catalunya disposi de les competències per aprovar-les.

En definitiva, aquesta llei pretén ser un instrument eficaç per impulsar mesures i accions concretes que permetin el creixement i la consolidació del teixit associatiu i el seu reconeixement com a valor públic i de vertebració comunitària; el desenvolupament de polítiques públiques de foment més eficients, coordinades i col·laboratives, i la simplificació de les relacions entre les entitats i els poders públics. L'objectiu és que aquestes entitats puguin destinar els màxims esforços i recursos al desenvolupament dels seus projectes i accions d'implicació social —en termes de promoció d'activitats i col·lectius— i de canvi o transformació social, a favor del progrés de tots els ciutadans.

Donada la gran diversitat d'àmbits en els quals actua l'associacionisme, i mentre no existeixi el necessari marc legislatiu que el reguli, el promogui i li doni suport d'una manera específica en cada àmbit o sector, és important que les administracions públiques reconeguin especialment la tasca associativa més vulnerabilitzada o menys reconeguda i li donin suport. En aquest sentit, cal destacar la singularitat de l'associacionisme en l'àmbit de l'educació en el lleure per la seva capacitat d'articulació territorial, la transmissió de valors democràtics i la capacitat d'actuació i empoderament de la joventut diversa que l'integra, i també cal destacar el fet que aquest tipus d'associacionisme té un alt potencial d'impacte quant a la transformació comunitària i que està exposat a una gran fragilitat.

IV

El foment de l'associacionisme és una política pública clau i prioritària per als territoris que pretenen fer créixer, consolidar i enfortir la societat civil organitzada, les accions de la qual s'orienten cap al bé comú. Aquesta visió requereix iniciatives legislatives que, alhora, estableixin els aspectes substantius —és a dir, les polítiques públiques de reconeixement, d'estímul de la participació, de suport i promoció de l'activitat associativa i de coordinació interadministrativa sobre els assumptes associatius— i els principis i valors que han de regir el foment de l'associacionisme. D'acord amb l'anterior, aquesta llei assenyala la importància primordial d'enfortir les entitats, amb respecte absolut a la seva autonomia, a fi de construir marcs relacionals basats en els principis de la confiança mútua, la subsidiarietat, la coresponsabilitat, l'eliminació de càrregues burocràtiques innecessàries, la transparència, la col·laboració i la complementarietat d'acció.

La llei delimita, de forma clara, no només la política substantiva i els principis i valors que han de regir el foment de l'associacionisme, sinó també els subjectes que poden ser destinataris de les mesures de foment. Així, estableix que les associacions són les destinatàries preferents, atès que per la seva naturalesa i per les circumstàncies històriques són les organitzacions de la societat civil que necessiten un suport explícit, directe i efectiu que les reconegui, les enforteixi i els atribueixi la mateixa capacitat d'interlocució que té la resta d'agents de la societat civil.

Més enllà de centrar-se en les polítiques de foment de les associacions, la llei determina que les associacions han de promoure el bé comú i l'enfortiment comunitari per poder ser destinatàries de les mesures específiques de foment. D'aquesta manera, posa èmfasi en aquestes finalitats i en el respecte als valors, els principis i el model de governança democràtica de les associacions, per evitar que es promoguin idees o accions contràries als drets humans, als principis democràtics, a les lleis que lluiten contra la discriminació o a les lleis que vetllen per la igualtat efectiva de dones i homes.

Complementàriament a aquest objectiu prioritari, la llei permet que determinades entitats sense ànim de lucre que no tenen la forma jurídica d'associació també puguin ser destinatàries de les mesures de foment, sempre que no sigui en detriment del foment de les associacions i sempre que aquestes entitats tinguin finalitats d'enfortiment comunitari i no lucratives i que comparteixin els principis, els valors i el model de governança de l'associacionisme de base.

La llei també fa referència a les plataformes ciutadanes i els grups socials que comparteixen els valors i principis de les associacions, i els dóna accés a determinades mesures de foment. En aquest sentit, posa èmfasi en les mesures de suport a l'acció col·lectiva informal, la facilitació de la interlocució de les plataformes ciutadanes i els grups socials amb l'Administració pública i les accions per donar-los suport si volen transformar-se en associacions.

V

Fins a l'aprovació d'aquesta llei, el marc jurídic català no tenia cap normativa amb rang de llei que regulés aspectes essencials per al foment de l'associacionisme. Aquest fet provocava que les polítiques públiques de foment de l'associacionisme que les diverses administracions públiques pretenien desenvolupar sovint topaven amb regulacions o normatives que n'impedien el desenvolupament o el limitaven, ja que regulaven realitats molt concretes sense una visió completa del fenomen de l'associacionisme. Aquesta llei ofereix un marc jurídic que ha de permetre superar aquestes situacions i respectar la normativa específica aplicable a les associacions i fundacions, concretament, la Llei 21/2014, de 29 de desembre, del protectorat de les fundacions i de verificació de l'activitat de les associacions declarades d'utilitat pública; la Llei 4/2008, de 24 d'abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, i el Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s'aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya.

Així doncs, per primera vegada, aquesta llei regula, des de l'especificitat, però alhora amb una visió global i completa, les mesures de foment que han d'impulsar les administracions públiques, la qual cosa garanteix un marc jurídic estable tant per a la població que viu a Catalunya i les entitats com per a les administracions públiques, que són les principals responsables d'aplicar aquestes mesures.

VI

La llei dona resposta al mandat parlamentari que recull la disposició transitòria tercera de la Llei 25/2015. El fet que tingui el seu origen en la disposició transitòria d'una altra llei, que, ja en el títol, fa referència al voluntariat i al foment de l'associacionisme, determina i condiciona clarament el seu recorregut, plantejament i visió, i la configura com un complement necessari i indispensable d'aquesta llei, tant des del punt de vista material com des del punt de vista estratègic.

Des del punt de vista material, aquesta llei té el seu origen en l'article 26 de la Llei 25/2015, que ja establia mesures de suport i foment de l'associacionisme que les administracions públiques han de promoure, però no feia cap indicació clara i evident quant a la forma, les finalitats i els objectius específics.

Des del punt de vista estratègic, la regulació d'aquesta llei pren una perspectiva diferent per complementar el foment de l'associacionisme que va iniciar la Llei 25/2015. Si bé la Llei 25/2015 es centrava a regular el model d'acció voluntària, la protecció de les persones que s'impliquen en les entitats i el suport a aquestes persones, ja sigui en la condició de soci o en la condició de voluntari sense ser soci, la present llei regula el fenomen de l'associacionisme amb l'objectiu que els poders públics el fomentin. Així doncs, amb l'aprovació d'aquesta llei, Catalunya disposa d'un binomi de lleis que es complementen, que encaixen perfectament en el marc jurídic i relacional de les entitats, que protegeixen i reconeixen les persones físiques que s'impliquen en la vida associativa, que insten les administracions públiques a donar suport a les entitats i que consoliden el paper del teixit associatiu i la seva activitat essencial en la vertebració comunitària i la participació social en els assumptes públics.

En suma, aquesta llei promou el desenvolupament de polítiques públiques que protegeixin i promoguin les finalitats d'enfortiment comunitari de les associacions, de la resta d'entitats privades sense ànim de lucre i de les plataformes ciutadanes i els grups socials, basades en la participació col·lectiva en projectes comuns, el desenvolupament comunitari, la implicació social en eixos d'actuació diferents i la vocació de canvi i transformació de diferents aspectes de la dinàmica social. En el seu conjunt, aquests principis contribueixen a construir una societat compromesa, solidària, justa, reflexiva i crítica.

VII

Aquesta llei consta de trenta-cinc articles, dividits en cinc capítols, vuit disposicions addicionals i cinc disposicions finals.

El capítol I, de les disposicions generals, regula l'objecte de la llei, l'àmbit d'aplicació, la tipologia d'entitats destinatàries i els principis i valors de l'associacionisme, i defineix els conceptes bàsics en aquest àmbit que són clau per entendre l'abast objectiu i subjectiu de la llei, i també estableix els requisits generals que han de complir les entitats per ser destinatàries de les mesures de foment. És important destacar que aquesta llei és aplicable a totes les administracions públiques, d'acord amb la definició de foment de l'associacionisme, i delimita amb precisió les entitats que poden ser destinatàries de les mesures de foment. En aquest sentit, la llei determina les entitats que han de ser destinatàries prioritàries de les mesures de foment i estableix la preferència per les accions que impactin sobre les associacions que tenen finalitats d'enfortiment comunitari. D'altra banda, també cal destacar que la llei defineix les plataformes ciutadanes i els grups socials i els reconeix el paper que juguen en la societat actual i el que segurament tindran en el futur.

El capítol II s'estructura en quatre seccions i regula les mesures de foment de les associacions que les administracions públiques han d'impulsar.

La secció primera estableix les mesures que han d'incloure els plans d'acció de foment de l'associacionisme de les administracions públiques i els principis que han de seguir. Es tracta, per tant, d'aspectes troncals de la llei que són indicadors de la seva incidència estratègica.

La secció segona regula les mesures de reconeixement de les associacions. D'una banda, fan referència al reconeixement institucional i, de l'altra, al reconeixement en l'àmbit educatiu —tant en l'etapa obligatòria com en la postobligatòria i la universitària— i en l'àmbit professional, amb l'objectiu que aquestes mesures tinguin també una repercussió pràctica i instrumental.

La secció tercera regula les mesures d'impuls de la participació, que inclouen, entre d'altres, la constitució d'espais idonis per fer possible una participació decisiva de les associacions i la potenciació de les eines i els mecanismes existents per facilitar que les entitats intervinguin en el procés d'elaboració de les normatives que les afectin. Aquestes dues línies d'actuació representen una innovació en la relació entre els poders públics i les associacions.

La secció quarta regula les mesures de suport a les associacions, com l'assessorament i l'acompanyament, l'accés a la formació i la seva promoció, la disponibilitat d'espais o el foment del treball en xarxa. També destaquen les mesures de simplificació administrativa —tant en les fases més operatives dels processos administratius com en la interpretació de les normatives— i les mesures que regulen novetats significatives quant als programes de suport econòmic a les associacions, les quals incideixen en les futures convocatòries de subvencions o ajudes de les administracions públiques i milloren els aspectes necessaris a fi que aquests programes siguin efectius i assoleixin les seves finalitats. Finalment, aquesta secció també estableix les mesures de millora de l'oferta de formació, de foment de la qualitat de l'ocupació en el sector i de garantia del dret al temps i a la cura.

La secció cinquena regula les mesures de promoció de l'associacionisme i sensibilització que han d'aplicar les administracions públiques i posa èmfasi en l'accés als mitjans de comunicació, en les campanyes de difusió que han de permetre sensibilitzar la població, en les mesures de promoció entre nens i adolescents i en les mesures concretes per als àmbits educatiu i universitari.

El capítol III estableix les mesures de foment de les quals poden ser destinatàries les fundacions i els requisits i les condicions específics que han de complir per accedir-hi, i també regula el foment que les administracions públiques han de fer de les finalitats d'enfortiment comunitari de les fundacions.

El capítol IV estableix les mesures de foment de les quals poden ser destinatàries les plataformes ciutadanes i els grups socials i els requisits i les condicions específics que han de complir per accedir-hi, i també regula el foment que les administracions públiques han de fer de les finalitats d'enfortiment comunitari de les plataformes ciutadanes i els grups informals.

El capítol V aborda la necessitat que les administracions públiques facin un desplegament eficaç i eficient d'aquesta llei, de forma coordinada i eficient. Posa èmfasi en la creació d'un sistema que garanteixi la interconnexió i interoperabilitat entre els diferents registres i censos d'entitats sense ànim de lucre la titularitat de les quals sigui de l'Administració de la Generalitat, que funcioni i operi amb els principis de finestreta única i que faciliti i simplifiqui la relació de les entitats amb l'Administració. En darrer terme, crea l'Agència Catalana de Foment de l'Associacionisme i, dins d'aquesta agència, l'Observatori de l'Associacionisme.

Les vuit disposicions addicionals estableixen els terminis i les condicions per al desplegament de les accions establertes per aquesta llei, com la revisió normativa a favor de la simplificació administrativa, la posada en marxa de la finestreta única, l'avançament dels calendaris de les convocatòries d'ajudes i subvencions dels departaments, la creació d'una taula de coordinació interadministrativa, el reconeixement com a mèrit de la valoració de la pràctica associativa en els processos de provisió de llocs de treball i selecció de personal de les administracions públiques, els criteris dels models de les bases reguladores, la presentació d'un projecte de llei de subvencions i la interconnexió i interoperabilitat registrals.

La disposició final primera autoritza el Govern a realitzar el desenvolupament reglamentari d'aquesta llei; la disposició final segona insta els òrgans i les administracions competents a promoure, si escau, la supressió de taxes o les exempcions i bonificacions que corresponguin atenent les finalitats de les entitats i el seu caràcter no lucratiu; la disposició final tercera estableix que el Govern, en l'àmbit de les seves competències, ha de presentar un projecte de llei del mecenatge que reguli, entre d'altres, els incentius fiscals per al mecenatge a favor de les associacions; la disposició final quarta modifica la Llei 25/2015, i la disposició final cinquena determina l'entrada en vigor de la llei.

CAPÍTOL I. Disposicions generals

Article 1. Objecte i finalitat

1. L'objecte d'aquesta llei és el foment de l'associacionisme mitjançant les mesures que han d'adoptar les administracions públiques.

2. La finalitat d'aquesta llei és enfortir i fer créixer l'associacionisme i incentivar la conscienciació social sobre els seus valors i principis.

3. Les administracions públiques, per fomentar l'associacionisme, han de promoure, de forma coordinada, accions de reconeixement, d'impuls de la participació, de suport i assessorament i de promoció i sensibilització, i establir els instruments i recursos necessaris per dur-les a terme, i han de potenciar les associacions de forma preferent.

Article 2. Àmbit d'aplicació

1. Aquesta llei s'aplica a les administracions públiques en funció dels seus àmbits competencials.

2. Els destinataris de les mesures de foment establertes per aquesta llei són les associacions i, en els casos que determina aquesta llei, les fundacions, les plataformes ciutadanes i els grups socials que compleixin els requisits i les condicions que fixa.

Article 3. Definicions

Als efectes del que disposa aquesta llei, s'entén per:

a) Associacionisme: el fenomen social per mitjà del qual les persones decideixen associar-se voluntàriament per assolir uns objectius comuns, sense ànim de lucre i basats en l'enfortiment comunitari i el respecte als drets humans, mitjançant la participació democràtica i el compromís.

b) Foment de l'associacionisme: la protecció i promoció per part de les administracions públiques de l'activitat de les associacions, federacions i confederacions —i, en els casos que determina aquesta llei, de les plataformes ciutadanes i els grups socials, les fundacions i la resta d'entitats sense ànim de lucre—, basada en l'enfortiment comunitari i amb respecte als drets humans, mitjançant la participació i el compromís dels seus membres, i la promoció per part de les administracions públiques de la creació d'associacions amb la finalitat de vehicular els anhels dels ciutadans compromesos amb l'enfortiment comunitari, així com el suport a les plataformes ciutadanes i els grups socials que comparteixen els mateixos principis i valors que les associacions i el reconeixement d'aquestes entitats.

c) Enfortiment comunitari: el benefici col·lectiu obtingut mitjançant les accions, els programes i els projectes de les associacions —i, en els casos que determina aquesta llei, de les fundacions, les plataformes ciutadanes i els grups socials— que persegueixen aquest objectiu i que tenen les condicions per generar sinergies i aconseguir transformacions útils i valuoses per a la societat en l'àmbit social, la salut, el suport familiar, l'associacionisme educatiu, l'oci, la cultura, l'esport, la justícia global, la promoció dels drets humans i el foment de la pau i la cooperació, el voluntariat internacional, la defensa del medi ambient, la igualtat de gènere i el respecte a la identitat i orientació sexuals, la joventut, les persones grans, la millora de les condicions socioeconòmiques i la cohesió social, les dimensions comunitària i veïnal, els moviments ateneuistes, la protecció dels animals o qualsevol altre àmbit, per assegurar i assolir els objectius d'aquesta llei.

d) Plataformes ciutadanes: les agrupacions de persones, sense personalitat jurídica, que no estan inscrites en cap registre oficial de la Generalitat i que comparteixen els valors i principis de l'associacionisme.

e) Grups socials: les agrupacions de persones de l'àmbit local, arrelades al territori de Catalunya, sense personalitat jurídica, que no estan inscrites en cap registre oficial de la Generalitat i que, des de la proximitat, volen generar canvis a escala local.

Article 4. Principis del foment de l'associacionisme

Els principis que han de regir el foment de l'associacionisme que duen a terme les administracions públiques són el respecte i la salvaguarda de l'autonomia de les entitats, la confiança mútua i la coresponsabilitat, la subsidiarietat, l'eliminació de càrregues burocràtiques innecessàries, el suport financer, la transparència, la col·laboració, la complementarietat d'acció i el foment de la participació i de la seva capacitat d'incidència.

Article 5. Requisits generals de les entitats destinatàries

1. Les entitats a les quals fa referència l'article 2.2, per ser destinatàries de les mesures de foment establertes per aquesta llei, han de complir els requisits generals següents i declarar responsablement el seu compliment, sense perjudici de l'obligació de complir els requisits específics que s'estableixin per accedir a mesures de foment determinades o per al seu gaudi:

a) Tenir finalitats d'enfortiment comunitari, d'acord amb la definició de l'article 3.c).

b) Regir-se pels principis i valors de l'associacionisme següents:

1r La màxima transparència en la gestió, el funcionament i l'avaluació dels programes, d'acord amb la normativa aplicable.

2n El foment explícit de la participació de les persones vinculades a les associacions, sempre que sigui compatible amb la seva forma jurídica, fent-les partícips de les decisions dels diferents àmbits d'actuació.

3r El funcionament democràtic de la seva organització, el foment de la paritat entre dones i homes en els seus òrgans de presa de decisions quan sigui d'aplicació i la rotació periòdica dels càrrecs amb responsabilitat de govern, sempre que siguin compatibles amb la seva forma jurídica.

4t La gestió ambientalment sostenible i coherent amb la seva missió i amb les seves finalitats de transformació social.

5è El foment del treball en xarxa amb la resta d'agents del territori de Catalunya.

6è La garantia de la perspectiva de gènere, la diversitat social i la participació inclusiva i accessible a totes les persones en el seu funcionament intern i en l'elaboració, execució i avaluació dels projectes i les activitats, i l'aplicació de mesures o protocols contra l'assetjament sexual o per raó de gènere.

7è La garantia d'una perspectiva inclusiva, descolonial i anticapacitista i la prevenció de qualsevol tipus de discriminació, en els termes que estableix la Llei 19/2020, de 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no discriminació.

8è La comunicació inclusiva mitjançant l'ús no sexista i no LGTBIfòbic del llenguatge i d'imatges i missatges que no siguin discriminatoris ni estereotipats.

9è El compromís amb l'entorn local o immediat i l'arrelament en aquest entorn.

10è El foment de la normalització lingüística de la llengua catalana.

c) Complir, en relació amb la seva missió, els requisits organitzatius i de govern següents:

1r L'adhesió dels seus membres ha de ser lliure i voluntària.

2n La presa de decisions ha de ser responsabilitat de les persones que, de forma voluntària, transparent i democràtica, formen part dels òrgans de govern.

3r Han d'existir mecanismes de participació interna democràtica de totes les persones que hi estan vinculades, sempre que siguin compatibles amb la seva forma jurídica.

4t La seva activitat principal no ha de ser la prestació de serveis a canvi d'una remuneració.

5è Les persones que formen part dels seus òrgans de govern poden ser contractades o retribuïdes per la pròpia entitat o per altres organitzacions que prestin serveis i que, per tant, hi estiguin vinculades, d'acord amb el que estableix el llibre tercer del Codi civil de Catalunya.

6è Les retribucions dels seus treballadors han d'incloure criteris d'ètica i equitat i els aspectes salarials s'han de gestionar amb la màxima transparència.

7è Han de dotar-se de codis ètics i complir la normativa aplicable.

d) Establir i comunicar els mecanismes específics per retre comptes de la seva activitat i gestió.

2. Les fundacions, les plataformes ciutadanes i els grups socials, a més de complir els requisits generals establerts a l'apartat 1, han de complir els requisits i condicions específics que estableix aquesta llei.

3. Les administracions públiques han de vetllar perquè les associacions i les fundacions presentin la declaració responsable en relació amb el compliment dels requisits establerts per aquesta llei per ser destinatàries de les mesures de foment.

4. Les associacions i les fundacions que no presentin formalment la declaració responsable a la qual fa referència l'apartat 3, o si la declaració conté falsedats, no poden ser destinatàries de les mesures de foment, sense perjudici del que la normativa vigent estableixi per a aquest incompliment.

CAPÍTOL II. Foment de les associacions

Article 6. Plans d'acció per al foment de les associacions

1. Les administracions públiques, d'acord amb el que estableix l'article 26 de la Llei 25/2015, de 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme, han de promoure mesures de suport i foment de les associacions preferentment mitjançant l'aprovació dels plans d'acció o instruments de planificació estratègica anàlegs, que han de definir i prioritzar les actuacions principals que s'han de dur a terme durant el seu període de vigència, els objectius i els indicadors d'avaluació.

2. Els plans d'acció o instruments de planificació estratègica anàlegs han de preveure mesures que fomentin el reconeixement, el creixement i la implantació territorial i social de les associacions; impulsin la seva participació en els assumptes públics relacionats amb la seva missió; els ofereixin assessorament i suport tècnic, material i econòmic, i sensibilitzin la població, d'acord amb els principis següents:

a) Les mesures de foment del reconeixement han de posar de relleu el valor de les associacions i els seus programes entre la població que viu a Catalunya i han d'atorgar un valor afegit a la tasca de les organitzacions i de les persones que la duen a terme.

b) Les mesures d'impuls de la participació han de permetre establir canals de participació i espais estables de comunicació amb l'Administració i potenciar la dimensió comunitària de les polítiques públiques, posant en valor el criteri de les associacions en el seu desenvolupament i aplicació.

c) Les mesures d'assessorament i suport han de permetre enfortir i empoderar les associacions, posant-los a l'abast, de forma coordinada, recursos econòmics, formatius o d'assessorament, així com altres eines que els facilitin la gestió i el desenvolupament dels projectes, els programes i les activitats.

d) Les mesures de promoció i sensibilització han de reivindicar els valors i principis de les associacions entre els ciutadans per convidar-los a participar en els assumptes col·lectius amb finalitats d'enfortiment comunitari.

e) Les mesures de foment del creixement de les associacions han de consistir en accions destinades a la creació d'associacions noves i a l'increment de la base social de les existents, per mitjà d'empoderar-les i d'impulsar la intervenció comunitària, així com d'oferir-los assessorament per contribuir a l'obertura d'espais associatius i al foment de l'associacionisme, especialment en barris, municipis, comarques i sectors socials en els quals tingui poca presència.

3. Les administracions públiques han d'incloure, en els plans d'acció o instruments de planificació estratègica anàlegs, mesures que tinguin en compte les federacions i confederacions i, complementàriament, poden adoptar mesures específiques per fomentar-les, per incidir de manera singular en el seu accés al finançament públic i per enfortir les seves estructures administratives i el seu finançament, en benefici dels programes de suport i empoderament de les entitats federades o confederades que representen.

4. Els municipis que tinguin o hagin de tenir un pla de subvencions aprovat han d'impulsar, en l'exercici de les seves competències, mesures de suport i foment de les associacions, preferentment mitjançant l'aprovació dels plans d'acció o instruments de planificació estratègica anàlegs, d'acord amb la regulació que estableix aquesta llei.

5. El Govern ha de donar suport als municipis per elaborar i executar els seus plans d'acció local, amb l'objectiu d'impulsar les mesures de foment de les associacions, l'assessorament i la cofinançament corresponents, així com, mitjançant el departament competent en matèria de foment de l'associacionisme, ha d'elaborar un model de pla d'acció local i posar-lo a disposició de les administracions locals per facilitar-ne l'elaboració.

6. Les diputacions i els consells comarcals han de donar suport als municipis en l'impuls dels plans d'acció local o instruments de planificació estratègica anàlegs i de les mesures de foment que preveuen, de conformitat amb el que estableix, en matèria d'assistència, l'article 36 de la Llei de l'Estat 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, i els articles 28 i 30 del text refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre.

Article 7. Suport als plans d'acció per al foment de les associacions

Les administracions públiques que elaborin i executin plans d'acció per al foment de l'associacionisme han de designar un responsable perquè presti suport i assessorament a les associacions per constituir-se i per accedir a les subvencions i gestionar-les.

Article 8. Reconeixement institucional

1. Les administracions públiques han de reconèixer el valor públic de les associacions; la seva capacitat de representar els col·lectius; la seva vàlua com a agents que eduquen en el civisme, la justícia social, el servei envers la ciutadania, el feminisme, l'ecologisme, la diversitat i la inclusió, la democràcia i la cultura participativa; el seu potencial transformador; els altres valors que els són propis, i, especialment, la capacitat d'interlocució dels seus membres.

2. Les administracions públiques han de reconèixer, de forma específica, les federacions i confederacions, així com les plataformes de coordinació, atès que representen un sector o àmbit específic i tenen la capacitat de ser interlocutors i de desenvolupar projectes conjuntament amb les associacions.

3. Les associacions poden impulsar polítiques mitjançant els mecanismes de participació establerts per llei, i també poden impulsar la creació i modificació de normes mitjançant els mecanismes de participació en la redacció normativa.

4. El Govern ha d'establir la qualificació d'entitat d'interès social i general com a qualificació complementària a la declaració d'utilitat pública, amb els beneficis fiscals que estableixi en l'àmbit de les seves competències.

5. Els beneficis fiscals als quals fa referència l'apartat 4 poden incloure una millora del tractament fiscal de les quotes dels associats i de les aportacions econòmiques de persones físiques o jurídiques.

6. El Govern ha d'oferir suport tècnic a les associacions que tinguin la qualificació d'entitat d'interès social i general en la tramitació de la declaració d'entitat d'utilitat pública i en el compliment dels requisits per obtenir-la.

7. El Govern, mitjançant el departament competent en matèria de foment de l'associacionisme, ha de fer difusió del procediment per accedir a la qualificació d'entitat d'interès social i general i ha d'oferir assessorament i suport a les associacions per tramitar-ne la sol·licitud.

Article 9. Reconeixement de les competències i els aprenentatges

1. El Govern ha d'incloure en el currículum escolar valors propis de l'associacionisme, com l'empoderament personal i comunitari; el civisme; la democràcia; la perspectiva de gènere; la igualtat de tracte i no discriminació, en els termes que estableix la Llei 19/2020; la coresponsabilitat, i la cultura participativa, i també ha d'estimular l'aprenentatge sobre el recorregut històric de l'associacionisme a Catalunya i sobre la realitat i el coneixement directe de les associacions.

2. Els valors als quals fa referència l'apartat 1 s'han de treballar, transversalment i mitjançant les experiències, en els programes educatius dels ensenyaments obligatoris i postobligatoris, inclosa la formació professional, amb la finalitat de reforçar el reconeixement de l'associacionisme.

3. El Govern ha de promoure el reconeixement en l'àmbit universitari dels valors i aprenentatges relacionats amb la participació dels ciutadans en les associacions, sense perjudici de l'autonomia de cada universitat per definir els plans d'estudis, i, amb aquesta finalitat, ha de promoure les actuacions següents:

a) La incorporació com a crèdits en els plans docents, als efectes d'obtenir el títol de grau, de la participació activa dels estudiants en les associacions.

b) La convalidació dels coneixements adquirits durant la participació activa dels estudiants en les associacions.

c) La introducció en els plans docents de l'aprenentatge i reconeixement dels valors i principis de l'associacionisme.

d) La formalització de convenis de col·laboració amb les associacions que tenen finalitats d'enfortiment comunitari perquè acullin estudiants en pràctiques, tenint en compte el benefici mutu de les tres parts.

e) L'augment del nombre d'estudis, investigacions i publicacions en matèria d'associacionisme en les universitats, específicament dels que permetin avançar en els sistemes d'avaluació de l'impacte de les polítiques públiques de foment de l'associacionisme desenvolupades per les administracions públiques i de l'impacte de l'associacionisme en la societat.

f) La creació d'associacions juvenils en els centres d'educació postobligatòria, inclosos els de formació professional.

g) L'oferta de recursos i formació permanent als equips docents sobre els valors de l'associacionisme.

4. El Govern, d'acord amb la normativa vigent, ha de promoure el reconeixement acadèmic en l'àmbit universitari de les competències i els aprenentatges que adquireixen les persones que s'impliquen en els projectes i les actuacions de les associacions que tenen finalitats d'enfortiment comunitari, amb l'objectiu de convalidar-los com a formació formal o d'eximir d'aquesta formació els participants.

5. Les associacions, per facilitar el reconeixement acadèmic al qual fa referència l'apartat 4, han de col·laborar amb el Govern per certificar que les persones que s'impliquen en els seus projectes i actuacions hi participen activament.

Article 10. Reconeixement per millorar l'ocupabilitat

1. El Govern, d'acord amb la normativa vigent, ha de promoure el reconeixement de les competències i els aprenentatges que adquireixen les persones implicades en els projectes i les actuacions de les associacions que tenen finalitats d'enfortiment comunitari per certificar-los com a qualificació professional.

2. El Govern, mitjançant el Servei Públic d'Ocupació de Catalunya, ha de reconèixer, en els programes de capacitació professional, les competències i els aprenentatges que adquireixen les persones implicades en els projectes i les actuacions de les associacions que tenen finalitats d'enfortiment comunitari per certificar-los com a qualificació professional.

Article 11. Principis generals de les mesures d'impuls de la participació

1. Les mesures que han d'aplicar les administracions públiques per impulsar la participació de les associacions que tenen finalitats d'enfortiment comunitari han de fonamentar-se en els principis següents:

a) La cooperació, coproducció i coavaluació de les polítiques públiques i el partenariat públic i social.

b) La proximitat, la transparència, la coresponsabilitat i la rendició de comptes, recollides en un codi ètic de les associacions que han d'elaborar conjuntament el Consell de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya i el departament competent en matèria de foment de l'associacionisme.

c) El foment d'una participació inclusiva i accessible per a totes les persones.

d) La garantia de la inclusió de la perspectiva de gènere, l'exercici dels drets i la igualtat de tracte i no discriminació.

e) La incorporació de la dimensió comunitària en el disseny i el desenvolupament de les polítiques públiques.

f) La incorporació de la perspectiva interdepartamental, la coresponsabilitat i la coordinació amb els diferents plans i polítiques públics.

g) La defensa de la diversitat lingüística com a riquesa universal a protegir, amb la llengua catalana com a eina d'acollida i cohesió social, en un context plurilingüe en el qual la llengua pròpia està minoritzada.

2. La participació de les associacions que tenen finalitats d'enfortiment comunitari ha de fonamentar-se en els principis de coresponsabilitat, legitimitat per articular un posicionament col·lectiu, representativitat qualitativa, recerca de l'enfortiment comunitari o col·lectiu i capacitat de compartir l'espai de participació en la construcció col·lectiva de les polítiques públiques, d'acord amb els paràmetres de l'acció comunitària.

Article 12. Espais de participació

1. El Govern ha de promoure el Consell de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya com l'espai de participació estable de les associacions, així com la resta d'espais de participació associativa vinculats als diferents departaments, i ha de dur a terme les accions necessàries per fer possible que ho siguin.

2. El Govern ha de garantir que les administracions locals constitueixin consells de participació per a les associacions, les plataformes ciutadanes i els grups socials del seu àmbit territorial que tenen finalitats d'enfortiment comunitari i ha de donar-los suport perquè disposin d'eines que garanteixin la qualitat de la participació en els consells i el compliment dels principis generals als quals fa referència l'article 11.

3. El Consell de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya ha de fer un seguiment permanent del grau de compliment de les obligacions que estableix aquesta llei.

Article 13. Participació en els processos normatius

1. El Govern, mitjançant els mecanismes ordinaris de participació que estableixi la normativa aplicable, ha de garantir la participació efectiva de les associacions en la tramitació dels projectes normatius que puguin afectar-les directament.

2. Les associacions tenen la consideració de comissió promotora d'una iniciativa legislativa popular, sempre que compleixin els requisits establerts per l'article 2 de la Llei 1/2006, de 16 de febrer, de la iniciativa legislativa popular.

Article 14. Principis generals i tipologia de les mesures de suport

1. Les mesures de suport a les associacions que tenen finalitats d'enfortiment comunitari que han d'aplicar les administracions públiques han de fonamentar-se en els principis d'igualtat, concurrència, equitat, simplificació administrativa, desburocratització, empoderament, coordinació interadministrativa, proximitat i subsidiarietat.

2. Les administracions públiques poden aplicar les mesures de suport següents a les associacions que tenen finalitats d'enfortiment comunitari:

a) L'assessorament i suport tècnic.

b) La simplificació administrativa dels processos.

c) El suport econòmic i el finançament públic.

d) El foment del treball en xarxa entre les associacions i entre les associacions i la resta d'agents.

e) La facilitació de l'ús i la gestió d'espais i locals per a l'acció associativa.

f) Les accions formatives i de suport a la formació per a les persones vinculades a les associacions, la priorització de la formació de base associativa, la formació en els valors de l'associacionisme i la formació en consciència lingüística vinculada a la cohesió social.

g) El foment de l'ocupació de qualitat en el sector.

h) La garantia del dret al temps i el dret a la cura.

i) L'impuls del sistema de finestreta única.

j) El suport al creixement de les associacions tant pel que fa a les persones que s'hi impliquen com als territoris on duen a terme la seva activitat.

k) Les altres mesures que donin suport a les associacions.

Article 15. Assessorament i suport tècnic

1. El Govern ha de prestar assessorament i suport tècnic a les associacions que tenen finalitats d'enfortiment comunitari per millorar o facilitar-los la gestió i execució dels seus projectes i programes, d'acord amb els principis establerts per l'article 14.1.

2. Els municipis que tinguin o hagin de tenir un pla de subvencions aprovat han de prestar l'assessorament i suport tècnic necessaris a les associacions del seu àmbit territorial que tenen finalitats d'enfortiment comunitari, d'acord amb el que estableix l'article 7 i amb els principis establerts per l'article 14.1.

3. El Govern, les diputacions i els consells comarcals han de donar suport econòmic i tècnic als municipis per prestar assessorament i suport tècnic a les associacions del seu àmbit territorial, de conformitat amb el que estableix, en matèria d'assistència, l'article 36 de la Llei de l'Estat 7/1985, i els articles 28 i 30 del text refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya.

4. L'abast i la intensitat de l'assessorament i suport tècnic que han de prestar les administracions públiques estan subjectes a la disponibilitat pressupostària de cada exercici.

Article 16. Simplificació administrativa

1. El Govern ha d'iniciar un procés de revisió exhaustiva de la normativa aplicable a les associacions en l'exercici de les seves activitats i ha d'avaluar la necessitat de modificar-la per simplificar i desburocratitzar els seus tràmits i millorar els seus procediments.

2. El Govern ha de facilitar la transformació digital de les associacions, atenent les seves especificitats, amb l'objectiu de simplificar-ne la gestió interna i interrelació amb l'Administració, i ha de prestar especial atenció a les associacions formades per col·lectius sense accés a les tecnologies de la informació i la comunicació o que puguin tenir dificultats per accedir-hi.

3. El Govern ha d'impulsar programes de formació dels treballadors públics perquè participin en la interlocució amb les associacions i les altres entitats sense ànim de lucre de base voluntària que tenen finalitats d'enfortiment comunitari.

4. El Govern ha d'establir el sistema de finestreta única per a les relacions de les administracions públiques amb les associacions.

Article 17. Suport econòmic i finançament públic

1. Les administracions públiques han de convocar regularment programes d'ajudes i subvencions per oferir suport econòmic a les associacions que tenen finalitats d'enfortiment comunitari, d'acord amb el que estableix aquest article, respectant els principis de publicitat, transparència, prevenció del frau, concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació, eficàcia en el compliment dels objectius fixats per l'administració atorgant, eficiència en l'assignació i la utilització dels recursos públics i desburocratització.

2. Les administracions públiques han de garantir que la gestió de les associacions relacionada amb els programes d'ajudes i subvencions als quals fa referència l'apartat 1 no els comporti costos en concepte de recursos humans o de temps superiors als imports que els atorguen, tenint en compte no sols el cost del projecte pel qual s'atorga l'ajuda o subvenció, sinó també els costos de personal i béns associats, i han de garantir que les entitats amb ànim de lucre no puguin participar en aquests programes.

3. Les administracions públiques han de millorar els instruments de finançament públic de les associacions que tenen finalitats d'enfortiment comunitari, respectant els principis als quals fa referència l'apartat 1 i aplicant els principis de coresponsabilitat, proporcionalitat, simplificació administrativa i avaluació de l'impacte de l'acció subvencionada.

4. Les administracions públiques, mitjançant els plans d'acció als quals fa referència l'article 6, han de promoure, entre d'altres mecanismes de finançament públic, les subvencions plurienals, els concerts, els contractes programa o els convenis plurienals, en els casos en que sigui possible, i han de vetllar per reduir les càrregues de treball de les associacions en la gestió i justificació del finançament rebut i per garantir un finançament estable de les activitats que duen a terme.

5. Les administracions públiques han d'abonar com a mínim el 50 % de l'import de les subvencions en el moment d'atorgar-les, amb independència de l'administració emissora, la durada, l'àmbit o la figura jurídica de la subvenció.

6. Els procediments de concessió de subvencions en règim de concurrència competitiva de les administracions públiques destinats a les associacions han de complir els requisits següents:

a) Permetre l'accés universal i simplificat a les ajudes.

b) Utilitzar un llenguatge proper i comprensible que faciliti l'accés als procediments.

c) Potenciar l'ús dels mitjans electrònics simplificats mitjançant aplicacions corporatives que funcionin com a finestreta única, real i efectiva de totes les administracions del territori de Catalunya.

d) Impulsar, en funció de la disponibilitat pressupostària de cada exercici, programes que posin en pràctica els projectes d'intervenció de les associacions i els projectes de millora interna, amb l'objectiu d'enfortir les associacions i els seus processos i empoderar les persones que hi estan vinculades.

e) Establir terminis justos i raonables en les diferents fases dels procediments i respectar els terminis mínims que estableix la normativa en matèria de subvencions.

f) Facilitar, sempre que sigui possible, la planificació estratègica de les associacions amb programes d'ajudes plurienals i interdepartamentals.

g) Adaptar, sempre que sigui possible, els calendaris de publicació, tramitació, atorgament i pagament de les ajudes als cicles d'actuació i programació de les associacions.

h) Fonamentar els procediments de control i justificació en la coresponsabilitat de les parts.

7. Les administracions públiques, en la tramitació dels procediments de concessió d'ajudes o subvencions en règim de concurrència pública destinades a les associacions, han de complir les obligacions següents:

a) Acordar i fer públics els models de les bases reguladores dels procediments abans d'iniciar-los i unificar els criteris entre administracions.

b) Publicar les convocatòries d'ajudes o subvencions anticipadament i amb la màxima antelació possible, d'acord amb el que estableix la disposició addicional tercera.

c) Permetre, de forma universal i efectiva, la reformulació de les sol·licituds, sense perjudici que per la seva naturalesa no sigui necessària.

d) Establir, de forma general i si la disponibilitat pressupostària ho permet, el pagament de bestretes de l'import atorgat.

e) Preveure mecanismes de flexibilització en cas que el pagament de les bestretes no s'hagi realitzat amb suficient antelació, d'acord amb el principi de proporcionalitat, sense exigir la justificació de les ajudes o subvencions abans de l'ingrés efectiu de les bestretes dels imports atorgats per a cada concepte.

f) Prioritzar i fomentar mecanismes simplificats d'acreditació de la justificació que permetin a les administracions disposar de la informació justificativa mínima necessària i aplicar els principis de proporcionalitat, coresponsabilitat i confiança mútua.

g) Prioritzar i fomentar mecanismes de control i avaluació de les subvencions o ajudes sobre la base del resultat i l'impacte de l'activitat o el projecte, que complementin o substitueixin, si escau, els controls dels documents acreditatius del compte justificatiu, d'acord amb el que estableixin els òrgans de control competents de les administracions públiques convocants.

h) Establir instruments de control i fiscalització de les ajudes i sancions corresponents en cas de mal ús dels recursos públics.

8. Els municipis que disposen d'un sistema de pagament amb moneda local poden concedir les ajudes amb aquest instrument financer per fomentar l'economia social i solidària.

9. El Govern, juntament amb els ajuntaments, ha de desenvolupar, periòdicament, programes d'enfortiment de les estructures de les federacions i confederacions, amb l'objectiu d'empoderar les entitats de primer nivell que representen, d'acord amb els principis i les obligacions establerts en aquest article.

10. Les administracions públiques, d'acord amb la normativa aplicable en cada cas, poden utilitzar el conveni com a instrument per acordar el finançament estructural de les associacions o dels seus projectes.

Article 18. Foment del treball en xarxa

1. Les administracions públiques han de fomentar el treball en xarxa entre les associacions i entre les associacions i la resta d'agents, amb la finalitat de treballar col·laborativament i d'iniciar projectes, estratègies i actuacions conjunts més eficients i coordinats que enfortissin el moviment associatiu i contribuïssin a assolir la seva missió.

2. La coordinació del treball en xarxa entre les associacions i entre les associacions i la resta d'agents ha de fonamentar-se en el principi de subsidiarietat, evitar la duplicitat d'acció i fomentar la coexistència pacífica de les actuacions de les associacions i de les administracions públiques.

3. Les administracions públiques, amb l'objectiu d'optimitzar els esforços que comporta el treball en xarxa, mitjançant la col·laboració interdepartamental i interadministrativa, han de facilitar la connexió en format de xarxa comunitària dels plans educatius d'entorn, les ciutats educadores, els plans de barris, les xarxes educatives o juvenils i les altres iniciatives de les associacions que es produeixen a tot Catalunya.

4. El foment del treball en xarxa pot consistir en les actuacions següents:

a) L'organització d'activitats o el desenvolupament de programes per donar a conèixer i posar de relleu les iniciatives sectorials o territorials dels diferents agents.

b) L'impuls d'espais d'interrelació en els quals les associacions i la resta d'agents puguin compartir coneixements, recursos, projectes i actuacions.

c) La convocatòria de línies de subvenció que fomentin el treball en xarxa i col·laboratiu entre les associacions.

d) El foment de les accions interseccionals.

e) El foment de la participació en les associacions de persones de diferents generacions.

f) Les altres actuacions que connectin els diferents agents amb les associacions.

5. El Govern ha d'impulsar mesures per fomentar les iniciatives que ofereixin el suport de les empreses a les associacions, especialment en matèria de formació, empoderament i transmissió de coneixements, i, prioritàriament, ha de fomentar la interrelació entre les associacions i els projectes i les iniciatives empresarials de l'economia social i solidària.

6. El Govern ha de desenvolupar programes que fomentin la interrelació entre les empreses i les associacions, que incloguin les actuacions següents:

a) El reconeixement de les bones pràctiques del treball col·laboratiu.

b) La formació i capacitació per afrontar els reptes de la col·laboració.

c) L'impuls d'espais de debat i reflexió.

d) Les altres actuacions que permetin acostar les associacions i les empreses i consolidar la seva relació i el seu treball conjunt.

7. Les administracions públiques han de fomentar, a escala comunitària i juntament amb la resta d'agents implicats, la col·laboració públic-privada, amb l'objectiu de crear territoris socialment responsables i teixir aliances estratègiques per facilitar que es duguin a terme els projectes de les associacions en un territori determinat i que rebin el suport necessari.

8. Les administracions públiques han de fomentar el treball en xarxa mitjançant els equipaments cívics i comunitaris públics oberts a la població que viu a Catalunya a fi que es converteixin en espais de participació, trobada i comunicació entre el conjunt d'associacions i altres entitats sense ànim de lucre, han de fomentar la seva connexió amb els altres agents del territori de Catalunya i han de potenciar aquests equipaments com a centres de foment de l'acció comunitària a tot Catalunya.

Article 19. Facilitació de l'ús i la gestió d'espais i locals

1. Les administracions públiques han de promoure accions per garantir a les associacions que tenen finalitats d'enfortiment comunitari la disponibilitat i el dret d'ús dels espais públics i del medi natural necessaris per dur a terme la seva activitat associativa.

2. Les administracions públiques, amb la finalitat de garantir a les associacions la disponibilitat i el dret d'ús dels espais a què fa referència l'apartat 1, han de permetre la justificació de les despeses derivades de l'ús d'aquests espais en les subvencions, els contractes programa, els convenis i els altres mecanismes de finançament que tinguin aquesta finalitat.

3. Els ajuntaments han de garantir la cessió o l'ús dels espais dels equipaments municipals, tenint en compte la disponibilitat patrimonial i la disponibilitat dels espais, i atenent les finalitats d'enfortiment comunitari de les associacions i el benefici col·lectiu.

4. Les administracions públiques, en la planificació de la construcció o remodelació d'equipaments públics, han de tenir en compte la possibilitat d'incloure espais específics per a l'ús comunitari i de facilitar l'accés segregat als espais comuns.

5. Les administracions públiques, en funció de la seva disponibilitat pressupostària, han de vetllar per la protecció del patrimoni material de les associacions que tenen finalitats d'enfortiment comunitari i han d'oferir-los els mitjans i recursos necessaris per comprar, conservar i reparar els immobles, amb l'objectiu d'adequar-los a les seves necessitats i a la normativa en matèria d'accessibilitat i seguretat.

6. Per facilitar l'ús i la gestió d'espais i locals, les administracions públiques poden dur a terme les actuacions següents:

a) El desenvolupament de programes que fomentin la diversificació de l'ús d'instal·lacions públiques i privades, a fi que les associacions hi puguin accedir durant els períodes en què no s'utilitzen per a la seva activitat principal o ordinària.

b) La convocatòria de línies de subvencions i ajudes o l'adopció de les mesures de facilitació econòmica i administrativa requerides a fi de garantir la cessió, el lloguer o la compra d'espais per a l'activitat associativa, així com el manteniment o l'adaptació a les normes d'accessibilitat de locals.

c) L'adopció de mesures tributàries que fomentin la cessió o l'ús dels espais de titularitat privada per a l'activitat associativa.

d) L'impuls de la rehabilitació o promoció d'equipaments públics per fomentar els possibles usos associatius, així com la facilitació de les relacions entre les diverses associacions.

7. Les administracions públiques han de fomentar la gestió comunitària de béns públics, mitjançant la construcció d'un marc institucional propi que permeti reconèixer i promoure les experiències ciutadanes d'ús comunitari dels espais públics susceptibles de ser cedits per a l'ús i la gestió comunitaris.

Article 20. Accions formatives i de suport a la formació

1. El Govern ha de programar regularment accions formatives per a les persones que s'impliquen en les associacions que tenen finalitats d'enfortiment comunitari, preferentment en el marc del Pla de formació de l'associacionisme i el voluntariat de Catalunya i d'acord amb les prioritats que fixi el pla nacional de l'associacionisme i el voluntariat vigent.

2. La programació de les accions formatives a què fa referència l'apartat 1 ha de reconèixer i incloure les escoles de formació impulsades per les associacions.

3. El Govern ha de vetllar perquè les accions formatives programades en el marc del Pla de formació de l'associacionisme i el voluntariat de Catalunya compleixin els criteris de formació reglada, capacitació dels formadors i oficialitat dels títols que s'expedeixin, i, a tal fi, ha de destinar una partida pressupostària anual a la formació, que poden executar el Govern o, mitjançant acords interadministratius, les altres administracions públiques.

4. Els municipis que tinguin o hagin de tenir un pla de subvencions aprovat han de promoure regularment accions de suport a la formació de les persones que s'impliquen en les associacions del seu àmbit territorial que tenen finalitats d'enfortiment comunitari, d'acord amb les prioritats que estableixen els plans locals de foment de l'associacionisme corresponents i d'acord amb el Pla de formació de l'associacionisme i el voluntariat de Catalunya.

5. El Govern ha de donar suport tècnic i econòmic als municipis per dur a terme les accions de suport a la formació, i també han de donar-los suport les diputacions i els consells comarcals, de conformitat amb el que estableix, en matèria d'assistència, l'article 36 de la Llei de l'Estat 7/1985, i els articles 28 i 30 del text refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya.

6. Les administracions públiques han d'organitzar les accions formatives d'acord amb els criteris següents:

a) L'abast territorial ampli.

b) La diversificació de la formació respecte a les modalitats d'impartició presencial i no presencial.

c) L'aplicació de la perspectiva de gènere, la perspectiva decolonial i la perspectiva anticapacitista.

d) La igualtat de tracte i no-discriminació, en els termes que estableix la Llei 19/2020.

e) L'oferta de formació en les tecnologies de la informació i la comunicació i l'apoderament en les competències digitals.

f) L'adquisició i certificació de les competències clau.

g) La qualitat, la professionalitat i l'especificitat.

h) La certificació oficial i el reconeixement formal.

i) L'accessibilitat universal.

j) La consciència lingüística.

7. Les administracions públiques han d'impulsar les accions formatives, sempre que sigui possible, a partir de la base associativa del territori de Catalunya i han de donar-los suport i destinar-hi finançament d'acord amb els principis de la gestió públicocomunitària.

8. El Govern i els municipis han de reconèixer les escoles de formació de base associativa i donar-los suport específic.

Article 21. Foment de l'ocupació de qualitat

1. El Govern ha d'impulsar, de forma concertada amb les associacions, programes de foment de l'ocupació de qualitat en les associacions, que tinguin per objectiu, entre d'altres, la millora de la qualitat de l'ocupació dels joves i dels col·lectius més vulnerables, tenint en compte la perspectiva de gènere, i ha d'impulsar mesures de conciliació familiar, de reforma horària, d'eliminació de la discriminació salarial i de reconeixement de l'equilibri, l'equitat i la proporcionalitat salarials.

2. El Govern, en el marc de l'assumpció de competències normatives, ha de dur a terme les accions executives específiques que concerta amb les associacions en l'àmbit del foment de l'ocupació de qualitat.

Article 22. Garantia del dret al temps i el dret a la cura

El Govern ha d'impulsar les mesures necessàries per donar suport a les associacions en la garantia del dret al temps i el dret a la cura de les persones que s'hi impliquen, amb l'objectiu de contribuir a millorar la gestió del temps de les associacions i a valorar el temps que aquestes persones els dediquen.

Article 23. Preservació del patrimoni documental de les associacions

El Govern ha de promoure, mitjançant polítiques de memòria de l'associacionisme, la preservació del patrimoni documental de les associacions, així com la seva organització, conservació, digitalització, protecció i divulgació, i, a tal fi, ha de crear línies de treball i subvenció específiques i subscriure acords marc amb l'Arxiu Nacional de Catalunya i amb els arxius municipals i supramunicipals.

Article 24. Mesures de promoció de l'associacionisme i sensibilització

1. Les administracions públiques han d'adoptar mesures de promoció de l'associacionisme i sensibilització que conscienciïn els ciutadans sobre la rellevància de les associacions i els seus valors i que incideixin específicament en els col·lectius i àmbits estratègics.

2. Les administracions públiques han de fomentar, especialment, les associacions creades per dones les accions de les quals s'adrecin a les dones i l'objectiu de les quals sigui defensar els seus drets des d'una perspectiva feminista interseccional, les associacions creades per persones LGBTI l'objectiu de les quals sigui defensar els seus drets i les associacions creades per persones amb discapacitat l'objectiu de les quals sigui defensar els seus drets, i han de promoure la incorporació d'aquestes persones als òrgans de decisió de les associacions.

3. Les administracions públiques han de promoure l'associacionisme entre els nens i els adolescents amb l'objectiu que puguin exercir el dret d'associar-se amb l'acompanyament adequat.

4. Les administracions públiques, d'acord amb la seva disponibilitat pressupostària, han d'impulsar campanyes de promoció de l'associacionisme regularment per sensibilitzar la població general i cridar-la a participar en les associacions, i han d'incidir especialment en els col·lectius o àmbits que més ho requereixin, i, a tal fi, el Govern ha d'incloure les dades que permetin identificar aquests col·lectius o àmbits en l'informe de l'associacionisme i el voluntariat a Catalunya, que, d'acord amb el que estableix l'article 15.5.b) de la Llei 25/2015, ha d'elaborar periòdicament.

5. El Govern ha d'establir els mecanismes necessaris per garantir la participació i la implicació del Consell de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya en el disseny, l'execució i l'avaluació de les campanyes de promoció de l'associacionisme de les administracions públiques, d'acord amb els principis establerts per l'article 11.1.

6. Els mitjans de comunicació públics han de promoure els valors i principis de l'associacionisme amb l'objectiu de transmetre'ls als ciutadans.

7. El Govern ha de promoure la creació d'espais audiovisuals permanents realitzats per l'associacionisme i per a l'associacionisme i ha de garantir-ne la visibilitat i la participació plena en els debats televisius, radiofònics i d'altres mitjans audiovisuals, sempre que escaigui, i també ha de promoure, especialment mitjançant la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la creació d'espais de ficció en català que visibilitzin l'associacionisme.

Article 25. Promoció i sensibilització als centres educatius

El Govern, mitjançant els departaments competents en matèria d'educació i de foment de l'associacionisme, ha de promoure acords de col·laboració entre els centres educatius, tant d'ensenyaments obligatoris com postobligatoris i de formació professional, i les associacions a fi de dur a terme projectes conjunts.

Article 26. Promoció i sensibilització a la universitat

El Govern ha de promoure els valors i principis de l'associacionisme a la universitat i, amb aquest objectiu, ha d'impulsar, mitjançant els departaments competents en matèria d'universitats i de foment de l'associacionisme, acords de col·laboració entre les universitats i les associacions a fi de desenvolupar programes conjunts.

Article 27. Foment de les fundacions amb finalitats d'enfortiment comunitari

1. Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, han de fomentar les finalitats d'enfortiment comunitari de les entitats sense ànim de lucre constituïdes com a fundacions que compleixin els requisits i les condicions que estableix aquesta llei.

2. El Govern ha de dur a terme la categorització de les fundacions amb finalitats d'enfortiment comunitari per determinar les entitats sense ànim de lucre constituïdes com a fundacions que compleixen els requisits i les condicions que estableix aquesta llei, i ha d'incloure-les com a categoria en el registre únic d'entitats i associacions sense ànim de lucre de la Generalitat.

3. El foment de les finalitats d'enfortiment comunitari de les fundacions que han de dur a terme les administracions públiques ha d'incloure el reconeixement de les fundacions, l'impuls de la participació, la prestació d'assessorament i suport i la promoció i sensibilització, en els termes que estableix aquesta llei.

Article 28. Requisits específics de les fundacions per ser destinatàries de les mesures de foment

Les fundacions, per poder ser destinatàries de les mesures de foment, han de complir els requisits generals establerts per l'article 5 i els requisits específics següents:

a) No estar vinculades a organitzacions amb ànim de lucre o a les administracions públiques ni ser-ne dependents o tenir-hi l'origen.

b) Actuar en els àmbits establerts per l'article 5 de la Llei 25/2015.

Article 29. Mesures de les quals poden ser destinatàries les fundacions

Les fundacions a què fa referència l'article 27, si compleixen els requisits establerts per l'article 28, poden ser destinatàries de les mesures de foment establertes per les seccions primera a quarta del capítol II.

Article 30. Foment de les plataformes ciutadanes i els grups socials amb finalitats d'enfortiment comunitari

1. Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, sempre que prioritzin les actuacions de les associacions, han de fomentar les finalitats d'enfortiment comunitari de les plataformes ciutadanes i els grups socials, amb l'objectiu d'estimular la creació d'associacions que vehiculin els seus anhels i el compliment de la seva missió i d'oferir-los assessorament durant aquest procés.

2. El foment de les finalitats d'enfortiment comunitari de les plataformes ciutadanes i els grups socials que han de dur a terme les administracions públiques ha d'incloure el reconeixement de les plataformes ciutadanes i els grups socials, l'impuls de la participació i la prestació d'assessorament i suport.

Article 31. Requisits específics de les plataformes ciutadanes i els grups socials

Les plataformes ciutadanes i els grups socials, per poder ser destinataris de les mesures de foment, han de complir els requisits generals establerts per l'article 5 i els requisits específics següents:

a) Fomentar i impulsar explícitament la participació de les persones vinculades a les plataformes ciutadanes o els grups socials, a fi de fer-les partícips de les decisions dels diversos àmbits d'actuació, en un marc de funcionament democràtic.

b) Actuar en algun dels àmbits establerts per l'article 5 de la Llei 25/2015.

Article 32. Mesures de les quals poden ser destinataris les plataformes ciutadanes i els grups socials

Les plataformes ciutadanes i els grups socials, si compleixen els requisits i les condicions establerts per l'article 31, poden ser destinataris de les mesures de foment següents:

a) Les mesures de reconeixement institucional establertes per l'article 8.1.

b) Les mesures d'impuls de la participació establertes pels articles 11, 12, 13 i 26, amb l'objectiu de millorar la seva capacitat d'interlocució amb l'Administració.

c) Les mesures de suport establertes pels articles 18 i 19, amb l'objectiu que consoliden una estructura forta amb una base jurídica associativa, desenvolupin els seus projectes d'acord amb criteris de sostenibilitat i qualitat i incrementin la seva base social.

Article 33. Coordinació de les administracions públiques

Les administracions públiques han de garantir el desplegament eficient i eficaç d'aquesta llei i han de vetllar perquè es faci de manera transversal i coordinada entre les diverses àrees d'una mateixa administració, respectant la seva capacitat d'autoorganització.

Article 34. Interconnexió registral i censal

1. El Govern ha de crear un sistema que garanteixi la interconnexió i la interoperabilitat dels diversos registres i censos d'entitats sense ànim de lucre la titularitat dels quals sigui de l'Administració de la Generalitat.

2. El sistema per garantir la interconnexió i la interoperabilitat entre els diversos registres i censos d'entitats sense ànim de lucre ha de permetre accedir a la informació sobre les entitats que operen a Catalunya i compartir-la, i ha de funcionar d'acord amb els principis de finestreta única i de simplificació administrativa.

3. El mapa associatiu que resulti del sistema a què fan referència els apartats 1 i 2 ha de ser consultable electrònicament, a fi de facilitar l'accés a les persones no associades, el treball entre les entitats i la visibilització del teixit associatiu dels municipis.

Article 35. Agència Catalana de Foment de l'Associacionisme

1. Es crea l'Agència Catalana de Foment de l'Associacionisme, adscrita al departament competent en matèria de foment de l'associacionisme, mitjançant la direcció general competent en matèria d'acció cívica i comunitària.

2. L'Agència Catalana de Foment de l'Associacionisme és un òrgan de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, de les regulades per l'article 1.b).1r de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, i ha d'ajustar la seva activitat al dret privat, sens perjudici dels àmbits en els quals, d'acord amb la legislació vigent, s'ha de sotmetre al dret públic.

3. L'Agència Catalana de Foment de l'Associacionisme ha d'oferir suport i recursos a les administracions locals, i, directament, als destinataris, per garantir l'execució de les mesures de foment de l'associacionisme que regula aquesta llei, i també el desenvolupament i l'execució dels plans i programes que se'n derivin.

4. Es crea l'Observatori de l'Associacionisme, com una unitat orgànica de l'Agència Catalana de Foment de l'Associacionisme, que té la funció d'analitzar la situació de l'associacionisme per tenir dades actualitzades, recollir els resultats de treballs científics i de camp, complir els objectius de l'associacionisme i promoure'n els valors.

5. L'Observatori de l'Associacionisme es regeix pels estatuts de l'Agència Catalana de Foment de l'Associacionisme.

6. L'Agència Catalana de Foment de l'Associacionisme, en coordinació amb el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, ha de crear un centre de recursos per a les associacions juvenils d'escala nacional, a fi d'oferir recursos per a la seva activitat i proporcionar materials, guies i espais a les associacions juvenils de primer i segon nivell.

El Govern, d'acord amb el que estableixen els articles 16.1 i 17, ha d'elaborar, en el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, un informe que revisi la normativa aplicable a les associacions i l'ha de presentar al Ple del Consell de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya perquè el valori.

El Govern ha d'impulsar, en el termini de dos anys a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, la creació d'una finestreta única de totes les administracions públiques que actuen a Catalunya i que convoquen subvencions perquè les associacions les sol·licitin.

El Govern ha d'elaborar un pla de treball interdepartamental per avançar progressivament els calendaris de publicació de les convocatòries públiques d'ajudes i subvencions dels departaments, que ha de preveure les actuacions necessàries per aconseguir que, en el termini de dos anys a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, les convocatòries d'ajudes i subvencions en règim de concurrència competitiva dels departaments de la Generalitat es publiquin, majoritàriament, amb una antelació mínima de dos mesos respecte a la data d'inici del període subvencionable.

1. El Govern ha de constituir, en el termini de sis mesos a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, una taula de coordinació interadministrativa, com un espai formal de cooperació administrativa entre el Govern i les administracions locals que coordini les polítiques públiques de suport a l'associacionisme i els recursos que es posen a disposició de les entitats.

2. La taula de coordinació interadministrativa, si en les reunions tracta qüestions directament relacionades amb algun dels sectors de l'associacionisme, ha de convocar una representació del Consell de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya per poder-les abordar conjuntament.

3. Les administracions públiques han d'exposar periòdicament a la taula de coordinació interadministrativa l'avaluació de l'aplicació de les polítiques públiques de suport a l'associacionisme i han de poder abordar, de manera coordinada, a partir de les necessitats que identifiquin, el desenvolupament de polítiques públiques que requereixin la col·laboració entre el Govern, les administracions locals i el Consell de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya.

4. El departament competent en matèria de foment de l'associacionisme ha d'impulsar un acord de col·laboració de les administracions públiques que estableixi les condicions per posar en funcionament la taula de coordinació interadministrativa i en reguli el funcionament i la composició, la qual ha de garantir la representació paritària de l'Administració de la Generalitat i de les administracions locals.

El Govern ha d'avaluar, en el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el reconeixement com a mèrit de la pràctica associativa en els processos de provisió de llocs de treball i selecció de personal de les administracions públiques.

Les administracions públiques han d'unificar, en el termini de dos anys a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, els criteris respecte als models de les bases reguladores a què fa referència l'article 17.7.a).

El Govern, en l'àmbit de les seves competències, ha de presentar, en el termini de dos anys a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, un projecte de llei de subvencions en el qual, entre d'altres mesures, simplifiqui els processos i unifiqui els criteris de publicació, adjudicació, justificació i pagament de les subvencions de les administracions públiques.

El Govern, d'acord amb el que estableix l'article 34.1, en el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha de promoure la implementació d'un sistema que garanteixi la interconnexió i la interoperabilitat registrals.

1. S'autoritza el Govern perquè dicti les disposicions necessàries per desplegar i executar aquesta llei.

2. En el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Govern ha de dictar un reglament d'homogeneïtzació de la documentació i els tràmits de les convocatòries de subvencions a les quals fa referència aquesta llei, sens perjudici que cada convocatòria pugui tenir, de manera justificada, característiques específiques.

3. En el desplegament reglamentari en matèria de reconeixement i finançament de les associacions i en relació amb el reconeixement com a mèrit de la pràctica associativa en els processos de provisió de llocs de treball i selecció de personal de les administracions públiques, el Govern ha de garantir la participació de la taula interadministrativa i el Consell de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya, així com del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya i els altres ens que escaiguin segons la matèria, sens perjudici de la participació de les associacions a les quals fa referència l'article 13.1.

1. El Govern ha de garantir als ens locals els mitjans econòmics suficients per desplegar aquesta llei, especialment pel que fa a les actuacions en els municipis que tinguin o hagin de tenir un pla de subvencions aprovat, als quals el Govern ha de donar suport financer per al desenvolupament dels plans d'acció a què fa referència l'article 6.

2. El Govern ha d'atorgar als ens locals les ajudes econòmiques per a les polítiques de suport a l'associacionisme local en funció del compliment de l'obligació de redactar els plans d'acció a què fa referència l'article 6.

3. Els òrgans i administracions competents han d'analitzar la supressió de taxes o les exempcions i bonificacions que corresponguin en atenció a les finalitats de les entitats i al seu caràcter no lucratiu i, si escau, promoure-les.

1. Amb l'objectiu d'equiparar fiscalment les associacions a les fundacions, el Govern ha de presentar un projecte de llei del mecenatge que, en l'àmbit de les seves competències, reguli els aspectes següents:

a) Els incentius fiscals per al mecenatge a favor de les associacions.

b) Els tipus de mecenatge aplicables a les associacions.

c) Els requisits que han de complir les associacions que tenen finalitats d'enfortiment comunitari per ser destinatàries del mecenatge i els procediments que han de seguir per ser-ho.

2. Les polítiques públiques de mecenatge a favor de les associacions han de tenir les finalitats següents:

a) Fomentar el mecenatge de forma transversal i coordinada.

b) Sensibilitzar la població i les organitzacions empresarials perquè col·laborin amb les associacions que tenen finalitats d'enfortiment comunitari i perquè aquesta col·laboració els permeti obtenir un benefici fiscal o administratiu.

c) Estimular la diversitat dels tipus de suport a les associacions, més enllà del suport econòmic, i establir els beneficis fiscals o administratius.

d) Formar el personal de les administracions públiques per poder assessorar les associacions quant a l'obtenció de finançament privat.

e) Impulsar el micromecenatge de les associacions.

f) Estimular el mecenatge a favor de les federacions i confederacions.

1. Es modifica el títol de la Llei 25/2015, de 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme, que queda redactat de la manera següent: «Llei 25/2015, de 30 de juliol, del voluntariat i l'associacionisme.»

2. Es modifica la lletra d) de l'article 3 de la Llei 25/2015, de 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme, que queda redactada de la manera següent: «d) Entitat de base associativa: l'entitat privada sense ànim de lucre, amb forma jurídica d'associació, en la qual les persones que en formen part i hi participen activament tenen la condició de socis.»

3. Es deroga la lletra c) de l'apartat 4 de l'article 15 de la Llei 25/2015, de 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme.

4. Es deroga la secció quarta del capítol III de la Llei 25/2015, de 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme.

Aquesta llei entra en vigor als vint dies de la seva publicació en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta llei cooperin en el seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals correspongui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 27 de desembre de 2023. El President de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès i Garcia. El Conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés.

Font i provença

Títol original: Ley 11/2023, de 27 de diciembre, de fomento del asociacionismo. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 2f1c1839d617).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.