Text legal · Traducció no oficial

Llei 30/1979, de 27 d'octubre, sobre extracció i trasplantament d'òrgans

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Ley 30/1979
Àmbit
Estatal
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

Llei que regula la cessió, extracció, conservació, intercanvi i trasplantament d'òrgans humans amb finalitats terapèutiques a Espanya. Estableix els requisits per a la donació en vida i procedent de persones mortes, prohibeix qualsevol compensació econòmica per la donació, determina les condicions de consentiment informat del donant i del receptor, i preveu la creació d'organitzacions per facilitar l'intercanvi i la circulació ràpida d'òrgans.

A qui afecta i abast

S'aplica a totes les actuacions d'extracció i trasplantament d'òrgans humans amb finalitats terapèutiques realitzades a Espanya, tant les procedents de donants vius com de persones mortes, així com als centres sanitaris autoritzats i als professionals que hi intervenen.

Text traduït (no oficial)

Article primer. Objecte i règim d'aplicació

La cessió, extracció, conservació, intercanvi i trasplantament d'òrgans humans, per a ser utilitzats amb finalitats terapèutiques, només podran realitzar-se d'acord amb el que estableix la present Llei i les disposicions que es dictin per al seu desplegament.

Article segon. Gratuïtat de la donació

No es podrà percebre cap compensació per la donació d'òrgans. S'arbitraran els mitjans perquè la realització d'aquests procediments no sigui en cap cas gravosa per al donant viu ni per a la família del mort. En cap cas existirà compensació econòmica per al donant, ni s'exigirà al receptor cap preu per l'òrgan trasplantat.

Article tercer. Autorització de centres sanitaris

El Ministeri de Sanitat i Seguretat Social autoritzarà expressament els centres sanitaris en els quals es pugui efectuar l'extracció d'òrgans humans. Aquesta autorització determinarà a qui correspon donar la conformitat per a cada intervenció.

Article quart. Requisits per a la donació en vida

L'obtenció d'òrgans procedents d'un donant viu, per al seu ulterior empelt o implantació en una altra persona, podrà realitzar-se si es compleixen els requisits següents:

a) Que el donant sigui major d'edat.

b) Que el donant gaudeixi de plenes facultats mentals i hagi estat prèviament informat de les conseqüències de la seva decisió. Aquesta informació es referirà a les conseqüències previsibles d'ordre somàtic, psíquic i psicològic, a les eventuals repercussions que la donació pugui tenir sobre la seva vida personal, familiar i professional, així com als beneficis que amb el trasplantament s'espera que hagi d'aconseguir el receptor.

c) Que el donant atorgui el seu consentiment de forma expressa, lliure i conscient, havent de manifestar-ho, per escrit, davant l'autoritat pública que es determini reglamentàriament, després de les explicacions del metge que ha d'efectuar l'extracció, obligat aquest també a signar el document de cessió de l'òrgan. En cap cas es podrà efectuar l'extracció sense la signatura prèvia d'aquest document.

Als efectes establerts en aquesta Llei, no es podrà obtenir cap tipus d'òrgan de persones que, per deficiències psíquiques o malaltia mental o per qualsevol altra causa, no puguin atorgar el seu consentiment exprés, lliure i conscient.

d) Que la destinació de l'òrgan extret sigui el seu trasplantament a una persona determinada, amb el propòsit de millorar substancialment la seva esperança o les seves condicions de vida, garantint-se l'anonimat del receptor.

e) Si el donant fos una persona amb discapacitat que compleixi els requisits previstos en els apartats anteriors, la informació i el consentiment hauran d'efectuar-se en formats adequats, seguint les regles marcades pel principi del disseny per a tothom, de manera que li resultin accessibles i comprensibles al seu tipus de discapacitat.

Article cinquè. Extracció d'òrgans de persones mortes

U. L'extracció d'òrgans o altres peces anatòmiques de persones mortes podrà fer-se prèvia comprovació de la mort. Quan aquesta comprovació es basi en l'existència de dades d'irreversibilitat de les lesions cerebrals i, per tant, incompatibles amb la vida, el certificat de defunció serà subscrit per tres metges, entre els quals hauran de figurar un neuròleg o neurocirurgià i el cap del servei de la unitat mèdica corresponent, o el seu substitut; cap d'aquests facultatius podrà formar part de l'equip que procedeixi a l'obtenció de l'òrgan o a efectuar el trasplantament.

Dos. L'extracció d'òrgans o altres peces anatòmiques de persones mortes podrà realitzar-se amb finalitats terapèutiques o científiques, en el cas que aquestes no haguessin deixat constància expressa de la seva oposició.

Tres. Les persones presumiblement sanes que morissin en accident o com a conseqüència ulterior d'aquest es consideraran, igualment, com a donants, si no consta oposició expressa del mort. A aquests efectes ha de constar l'autorització del jutge a qui correspongui el coneixement de la causa, el qual haurà de concedir-la en aquells casos en els quals l'obtenció dels òrgans no obstaculitzés la instrucció del sumari per aparèixer degudament justificades les causes de la mort.

Article sisè. Requisits per al trasplantament al receptor

El responsable de la unitat mèdica en la qual hagi de realitzar-se el trasplantament només podrà donar la conformitat si es compleixen els requisits següents:

a) Que el receptor sigui plenament conscient del tipus d'intervenció que es realitzarà, coneixent els possibles riscos i les previsibles avantatges que, tant física com psíquicament, puguin derivar-se del trasplantament.

b) Que el receptor sigui informat que s'han efectuat, en els casos precisos, els necessaris estudis immunològics d'histocompatibilitat o altres que siguin procedents, entre donant i futur receptor, efectuats per un laboratori acreditat pel Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. La informació haurà d'efectuar-se en formats adequats, seguint les regles marcades pel principi del disseny per a tothom, de manera que resultin accessibles i comprensibles a les persones amb discapacitat.

c) Que el receptor expressi per escrit o un altre mitjà adequat a la seva discapacitat el seu consentiment per a la realització del trasplantament quan es tracti d'un adult jurídicament responsable dels seus actes, o pels seus representants legals, pares o tutors, si estigués incapacitat o en cas de menors d'edat. En el cas que el receptor sigui una persona amb discapacitat, hauran de tenir-se en compte les circumstàncies personals de l'individu, la seva capacitat per prendre aquesta decisió en concret i contemplar-se la prestació de suport per a la presa d'aquestes decisions. Tractant-se de persones amb discapacitat amb necessitats de suport per a la presa de decisions, s'estarà a la lliure determinació de la persona un cop hagi disposat dels suports i assistències adequats a les seves concretes circumstàncies.

Article setè. Organitzacions i bancs d'òrgans

U. Es facilitarà la constitució d'organitzacions a nivell de comunitat autònoma i nacional i es col·laborarà amb entitats internacionals que facin possible l'intercanvi i la ràpida circulació d'òrgans per a trasplantament, obtinguts de persones mortes, amb la finalitat de trobar el receptor més idoni.

Dos. El Ministeri de Sanitat i Seguretat Social dictarà normes reguladores del funcionament i control dels «bancs» d'òrgans que per la seva naturalesa permetin aquesta modalitat de conservació. Aquests «bancs» no tindran, en cap cas, caràcter lucratiu.

Disposicions addicionals

Primera. El Govern haurà de desplegar per via reglamentària el que disposa aquesta Llei, i en especial: a) Les condicions i requisits que han de reunir el personal, els serveis i els centres sanitaris esmentats en la present Llei per a ser reconeguts i acreditats en les seves funcions; igualment, revisarà la base trenta-tres de la Llei de Bases de Sanitat Nacional de vint-i-quatre de novembre de mil nou-cents quaranta-quatre i el Reglament de Policia Sanitària Mortuòria per facilitar l'aplicació d'aquesta Llei i el trasllat de cadàvers. b) El procediment i les comprovacions per al diagnòstic de la mort cerebral. c) Les mesures informatives de tot ordre a les quals, inexcusablement, hauran d'atenir-se tots els centres sanitaris, a fi de garantir que tots els ciutadans que hi ingressin i els seus familiars tinguin ple coneixement de la regulació sobre donació i extracció d'òrgans amb finalitats terapèutiques o científiques.

Segona. La present Llei no serà d'aplicació a la utilització terapèutica de la sang humana i els seus derivats; tanmateix, la seva reglamentació s'inspirarà en els principis informadors d'aquesta Llei. Les extraccions anatòmiques efectuades per a la pràctica de trasplantaments de còrnia i d'altres teixits que es determinin reglamentàriament podran realitzar-se sense demora i en els mateixos llocs de la defunció.

Disposició derogatòria

Queda derogada la Llei de divuit de desembre de mil nou-cents cinquanta i tantes disposicions, sigui quin sigui el seu rang, que s'oposin al que disposa la present Llei.

Font i provença

Títol original: Ley 30/1979, de 27 de octubre, sobre extracción y trasplante de órganos. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 5b5891912805).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.