Text legal · Traducció no oficial
Llei 12/1985, de 13 de juny, d'Espais Naturals
Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.
- Identificador
- Llei 12/1985
- Àmbit
- Catalunya
- Estat
- Vigent
- Publicació
Resum en català
La Llei 12/1985 d'Espais Naturals de Catalunya estableix el marc jurídic per a la protecció, conservació, gestió i, si escau, restauració de la diversitat genètica, la riquesa i la productivitat dels espais naturals catalans. La norma respon a la necessitat de disposar d'un instrument legal propi que superi les limitacions de la legislació prèvia i que s'adeqüi a les competències que l'Estatut d'Autonomia atorga a la Generalitat. La llei s'estructura en sis capítols: disposicions generals, regulacions específiques, el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), els espais naturals de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves naturals i parcs naturals), un capítol bis sobre zones especials de conservació i zones de protecció especial per a les aus, el Consell de Protecció de la Natura i, finalment, el règim disciplinari. Incorpora també disposicions addicionals, transitòries i finals que regulen aspectes complementaris i el règim transitori. L'àmbit d'aplicació comprèn tots els espais naturals de Catalunya, inclosos els inclosos en el PEIN, els espais de protecció especial i les zones de la xarxa Natura 2000 (ZEC, ZEPA i LIC). La llei atribueix a les administracions públiques el deure de protegir els ecosistemes i els recursos naturals, i reconeix el dret d'indemnització quan l'aplicació de la norma comporti privació singular de propietat. Aquesta és una traducció al català no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Boletín Oficial del Estado.
A qui afecta i abast
Àmbit d'aplicació: tots els espais naturals de Catalunya, inclosos els espais del Pla d'Espais d'Interès Natural, els espais naturals de protecció especial de qualsevol modalitat i les zones especials de conservació (ZEC), les zones de protecció especial per a les aus (ZEPA) i els llocs d'importància comunitària (LIC) aprovats pel Govern. La llei vincula l'Administració de la Generalitat, les entitats locals, els promotors privats i els òrgans de gestió dels espais protegits, i s'aplica a les actuacions, plans i projectes que puguin afectar els esmentats espais dins del territori català.
Text traduït (no oficial)
Preàmbul
Sigui notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulgo la següent
LLEI D'ESPAIS NATURALS
I. Hi ha dos aspectes que caracteritzen de forma especial el medi natural a Catalunya. El primer és l'extraordinària varietat que presenta, gens habitual en països d'extensió similar, de tal manera que, com han destacat els especialistes, una gran part de les estructures de paisatge que es troben a Europa i al nord d'Àfrica hi són representades. El segon és la intensa humanització del seu territori. L'acció humana no havia ocasionat normalment desequilibris greus fins als darrers decennis, en què, a causa del fort increment de la població i del desenvolupament econòmic i tecnològic, la situació ha experimentat un canvi radical. Així, la urbanització extensiva i sovint incontrolada, la construcció massiva de grans obres d'infraestructura sense una avaluació prèvia de les seves conseqüències sobre la natura i el paisatge i sense una previsió de mesures paral·leles per compensar o reduir els seus efectes negatius, la pol·lució atmosfèrica, dels sòls i de les aigües superficials i subterrànies, la pressió especulativa sobre els espais naturals metropolitans i costaners, l'accentuació del procés de desaparició de les zones humides, el perill d'extinció de diverses espècies, el flagell dels incendis forestals, la pèrdua de sòls agrícoles de primera qualitat, etc., són causa de creixent inquietud per als científics i, en general, per a l'opinió pública, no sols pels efectes visuals i estètics de la degradació i destrucció del paisatge, sinó també per l'amenaça que aquest conjunt de factors comporta ja avui per al manteniment de la viabilitat dels equilibris naturals i per a la conservació dels recursos vius.
És, doncs, palesa la necessitat urgent d'una eficaç actuació dels poders públics que actualment és obstaculitzada per un marc legal excessivament dispers, amb buits importants.
Pel que fa a la legislació específicament adreçada a la protecció, les actuacions en el marc de la normativa del patrimoni historicoartístic (especialment mitjançant la declaració de paratges pintorescs de determinats espais naturals) no han estat prou efectives, mentre que la Ley 15/1975, de 2 de mayo, de Espacios Naturales Protegidos, defineix uns mecanismes de tramitació i gestió que no corresponen a les necessitats actuals de Catalunya en aquesta matèria.
La Ley 19/1975, de 2 de mayo, sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana, consagra la protecció de la natura com una de les finalitats de l'ordenació del territori i preveu l'establiment de nivells de protecció variables mitjançant l'aplicació d'algunes de les figures de planejament que defineix.
Aquests instruments de planejament, i de manera especial la figura del pla especial, han estat generalment els que han ofert millors possibilitats d'intervenció sobre els espais naturals amb les finalitats esmentades. Pot afirmar-se que la definició d'un règim de sòl adequat és una condició imprescindible per fer plenament viable qualsevol altra forma de protecció. La via que ofereix la legislació del sòl presenta, però, lògicament, certes limitacions, ja que resulta insuficient per a la regulació efectiva d'algunes activitats i, sobretot, per al desenvolupament d'una gestió adequada de la natura, que requereix un tractament legal propi.
II. La varietat de les característiques dels espais naturals a Catalunya, la diversificació de les causes de degradació i la gravetat dels seus efectes exigeixen que la protecció de la natura no quedi limitada a la preservació esporàdica d'algunes mostres de valor excepcional.
En aquest sentit tampoc no pot oblidar-se que les resolucions dels organismes internacionals especialitzats destaquen l'estreta relació existent entre la possibilitat d'assolir un desenvolupament estable i la conservació i gestió adequades dels recursos vius. A més, el manteniment de grans extensions del territori al marge de la intervenció humana i de l'aprofitament dels recursos només pot plantejar-se en països amb una gran superfície, amb una densitat de població escassa i que encara conserven zones importants en estat salvatge.
En el cas concret de Catalunya, mentre que en les àrees on es concentren majoritàriament la població i les activitats (que comprenen menys del 10 per 100 del territori), els espais naturals propers pateixen una pressió fortíssima, una part important dels espais de valor natural es localitzen en zones deprimides socioeconòmicament i sovint en procés de despoblació. En aquests casos, més que mai, la protecció no pot significar per als seus habitants unes càrregues addicionals que aggreujin la seva situació difícil, sinó que, al contrari, ha de comportar una millora efectiva de les seves condicions de vida. Nombroses experiències internacionals demostren que és possible fer compatibles el desenvolupament d'aquestes àrees i la protecció dels seus valors naturals.
La presència de l'home sovint perpetua les condicions ecològiques adequades d'aquest territori.
De tot això es desprèn que la protecció del medi natural a Catalunya exigeix un instrument jurídic i una estratègia que, alhora que possibilitin la conservació i la gestió específiques dels espais naturals que ho necessitin particularment, estableixin un marc legal de protecció referit globalment a la natura i permetin el desenvolupament d'un conjunt de mesures operatives per a la defensa dels recursos naturals davant les diverses causes de degradació.
III. Les competències que l'Estatut de Catalunya atorga a la Generalitat en diverses matèries permeten, als efectes esmentats en el paràgraf anterior, l'elaboració d'aquest text legal, en absència del qual el Parlament de Catalunya ha aprovat diverses lleis adreçades a la protecció de la natura, com la Llei 12/1981, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives, la Llei 2/1982 de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa, la Llei 6/1982, sobre declaració com a paratge natural d'interès nacional del massís del Pedraforca (Berguedà), i la Llei 21/1983, de declaració de paratges naturals d'interès nacional i de reserves integrals zoològiques i botàniques dels Aiguamolls de l'Empordà, a les quals cal afegir certs aspectes continguts en la Llei 9/1981, sobre protecció de la legalitat urbanística.
IV. La present Llei, d'acord amb el que estableixen els articles 45 i 47 de la Constitució Espanyola, desenvolupa l'exercici de diverses competències que l'Estatut d'Autonomia atorga a la Generalitat de Catalunya, exclusives o, si escau, en el marc de la legislació bàsica de l'Estat, a fi d'assolir la conservació i, si escau, la millora de la diversitat, la riquesa i la productivitat dels sistemes naturals de Catalunya, en el marc de la protecció del medi ambient i de l'ordenació racional i equilibrada del territori.
Capítol I. Disposicions generals
Article 1. Finalitats de la Llei
Les finalitats de la present Llei són protegir, conservar, gestionar i, si escau, restaurar i millorar la diversitat genètica, la riquesa i la productivitat dels espais naturals de Catalunya, els quals hauran de ser compatibles amb el desenvolupament i la utilització dels recursos naturals i ambientals, en el marc de la protecció del medi i de l'ordenació racional i equilibrada del territori.
Article 2. Àmbit d'aplicació
1. Les disposicions de la present Llei s'aplicaran a tots els espais naturals de Catalunya.
2. S'entendrà per espais naturals aquells que presentin un o diversos ecosistemes, no essencialment transformats per l'explotació i l'ocupació humanes, amb espècies vegetals o animals d'interès científic o educatiu i els que presentin paisatges naturals de valor estètic.
3. Gaudeixen de la consideració d'espais naturals protegits els espais inclosos en el Pla d'espais d'interès natural definit en el capítol III, que, al seu torn, inclou els espais naturals de protecció especial als quals s'aplica qualsevol de les modalitats de protecció definides en el capítol IV. Tenen també la consideració d'espais naturals protegits les zones especials de conservació (ZEC), les zones de protecció especial per a les aus (ZEPA) i els llocs d'importància comunitària (LIC) quan la proposta sigui aprovada pel Govern. [Ref. BOE-A-2017-7353#a2-17](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-7353)
Article 3. Deures de les administracions públiques i dels particulars
1. Correspondrà a les diferents administracions públiques la protecció dels espais naturals, de la seva gea i de les espècies vegetals i animals que hi visquin, el manteniment de la viabilitat dels equilibris i, en general, la defensa dels seus ecosistemes i recursos naturals de totes les causes de degradació que puguin amenaçar-los.
2. Tothom té el deure de respectar i conservar els espais naturals i l'obligació de reparar el dany que els causi.
Article 4. Finalitats de les administracions en matèria de protecció del medi
L'Administració de la Generalitat i les entitats locals hauran d'adequar les seves disposicions per canalitzar la seva actuació i la dels particulars, d'acord amb les finalitats que estableixen els articles anteriors i tenint en compte l'exercici de qualsevol activitat dels seus habitants, per assolir les finalitats següents:
a) Protegir els sòls de les intervencions que puguin comportar l'increment de l'erosió i la pèrdua de la seva qualitat i, si escau, protegir els pendents descoberts de vegetació amb plantacions o altres mesures físiques que n'evitin la degradació.
b) Preservar les aigües continentals (tant les superficials com les subterrànies) i litorals de tot tipus d'elements contaminants a fi de mantenir-les en condicions que les facin compatibles amb la conservació de la seva població animal i vegetal.
c) Conservar i regenerar les zones humides i salvaguardar els espais naturals litorals.
d) Evitar l'emissió de gasos, partícules i radiacions que puguin afectar greument l'ambient atmosfèric i evitar els sorolls innecessaris que puguin pertorbar el comportament normal de la fauna.
e) Preservar les espècies vegetals i la seva diversitat i conservar les superfícies forestals.
f) Protegir la fauna salvatge evitant la destrucció del medi físic, la introducció d'espècies estranyes nocives i la pressió cinegètica excessiva.
g) Protegir els espais naturals de determinats contaminants químics que perjudiquen moltes espècies protegides.
h) Mantenir la diversitat, singularitat i característiques dels ecosistemes en general.
i) Fomentar els usos i activitats que, en el marc de la present Llei, afavoreixin el desenvolupament de les diferents zones i possibilitin la contenció de la despoblació rural.
j) Controlar l'impacte produït per la implantació d'elements artificials, infraestructures o actuacions generadores de transformacions lesives al medi natural.
k) Acondicionar els llocs singulars afectats per activitats que hagin estat causa d'alteracions perjudicials per a la natura o el paisatge.
l) Facilitar la disponibilitat d'espais naturals suficients per a la investigació, l'educació i l'oci.
m) Fomentar la formació escolar en les qüestions relacionades amb la protecció de la natura i el medi ambient.
n) Fomentar el respecte dels ciutadans per la natura, per aconseguir un major coneixement i la sensibilització col·lectiva pel que fa al patrimoni cultural de Catalunya.
Article 5. Plans de protecció del medi natural i del paisatge
1. L'Administració de la Generalitat ha de prendre les mesures procedents per a l'elaboració i actualització dels estudis bàsics sobre el medi natural necessaris per protegir-lo i gestionar-lo. Així mateix pot formular i tramitar plans de protecció del medi natural i del paisatge, l'objecte dels quals és la protecció, l'ordenació i la gestió dels espais naturals.
2. Els plans de protecció del medi natural i del paisatge determinen els objectius de l'espai natural, regulen els usos del sòl i l'aprofitament dels recursos naturals, l'ús públic de l'espai i la seva utilització per al gaudi dels ciutadans, i estableixen les mesures, tant normatives com, si escau, d'actuació, necessàries per conservar el patrimoni natural, la biodiversitat, la geodiversitat i la qualitat paisatgística dels espais naturals. També poden establir la zonificació de l'espai i la regulació de la seva xarxa viària, delimitar zones perifèriques de protecció, àmbits d'influència i àmbits de connectivitat amb altres espais naturals, i establir mesures per a la promoció socioeconòmica i de governació de l'espai.
3. Els plans de protecció del medi natural i del paisatge són instruments d'ordenació i de gestió dels espais naturals protegits i, pel que fa a l'ordenació dels usos del sòl, tenen la naturalesa jurídica pròpia dels plans directors urbanístics. [Ref. BOE-A-2017-7353#a2-17](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-7353)
Article 5 bis. Competències per formular i aprovar els plans de protecció del medi natural i del paisatge
1. Correspon al departament competent en matèria de medi natural i biodiversitat formular els plans de protecció del medi natural i del paisatge.
2. Correspon al conseller o consellera del departament competent en matèria de medi natural i biodiversitat aprovar inicialment i provisionalment els plans de protecció del medi natural i del paisatge.
3. Correspon al Govern aprovar definitivament els plans de protecció del medi natural i del paisatge. [Ref. BOE-A-2017-7353#a2-17](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-7353)
Article 5 ter. Tramitació dels plans de protecció del medi natural i del paisatge
1. Els plans de protecció del medi natural i del paisatge se subjecten a avaluació ambiental estratègica d'acord amb la legislació aplicable. Un cop aprovats inicialment, han de sotmetre's a un procediment d'informació pública i a un tràmit d'audiència als ens locals compresos en l'àmbit territorial del pla, a les organitzacions professionals agràries més representatives, i a les associacions i agrupacions sense ànim de lucre de propietaris forestals i agraris més representatives de la zona d'interès, i han de sol·licitar-se informes del Consell de Protecció de la Natura, dels departaments interessats i dels organismes afectats per raó de les seves competències sectorials.
2. Abans de sotmetre la proposta de pla a la seva aprovació definitiva, cal sol·licitar informe a:
a) El departament competent en matèria d'agricultura, ramaderia i pesca, sobre els aspectes que afectin les seves competències.
b) El departament competent en matèria de territori i urbanisme, sobre els aspectes territorials i urbanístics. [Ref. BOE-A-2017-7353#a2-17](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-7353)
Article 5 quàter. Documents que han de contenir els plans de protecció del medi natural i del paisatge
1. Els plans de protecció del medi natural i del paisatge han de contenir els documents següents:
a) La memòria, que ha d'incloure els objectius de protecció de l'espai natural i del propi pla; la diagnosis de l'espai en relació amb aquests objectius, i les referències o fonts d'informació utilitzades per a la definició dels objectius i l'elaboració de la diagnosis; i la definició i la justificació de l'ordenació establerta.
b) Els plans d'ordenació.
c) Les normes.
2. Els plans poden contenir també els documents següents:
a) Les directrius d'ordenació i de gestió.
b) El programa d'actuacions. [Ref. BOE-A-2017-7353#a2-17](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-7353)
Article 6. Obres d'infraestructura en espais naturals
1. Les obres d'infraestructura públiques o privades, incloses les referides a serveis tècnics o urbanístics en espais naturals, hauran de limitar, en la mesura del que sigui possible, els efectes sobre la integritat de la natura, minimitzar l'impacte paisatgístic i adoptar, quan correspongui, mesures adequades per a la restauració o el condicionament de les àrees alterades.
2. Els criteris anteriors hauran d'incorporar-se a les bases i clàusules de la contractació de les administracions públiques catalanes.
Article 7. Protecció del paisatge i neteja dels espais naturals
1. En els llocs de paisatge obert, qualificat així en el planejament urbanístic, no es permetrà la instal·lació de cartells de propaganda i altres elements similars que limitin el camp visual per a la contemplació de les belleses naturals, trenquin l'harmonia del paisatge o desfigurin les perspectives.
2. Tothom té el deure de mantenir la neteja dels espais naturals i evitar l'abocament o l'abandonament d'objectes, residus o altres deixalles fora dels llocs autoritzats.
3. Les autoritats competents hauran d'adoptar les mesures preventives adequades i ordenar als subjectes infractors, si escau, l'execució de treballs de restauració de la situació primitiva.
Article 8. Informe anual al Parlament
Cada any el Consell Executiu haurà d'elaborar un informe sobre l'estat i l'estratègia de protecció, conservació i millora dels espais naturals de Catalunya, del qual haurà de tenir coneixement el Parlament de Catalunya.
Capítol II. Regulacions específiques
Article 9. Protecció estricta de la flora silvestre, la gea i els fòssils
1. El Govern, a proposta del departament competent en matèria d'espais naturals, realitzats els estudis de flora, ecològics i altres que puguin ser necessaris per a una millor protecció de les espècies, d'acord amb el que disposa la legislació de boscos i sens perjudici de la utilització, quan escaigui, d'altres instruments de protecció, ha de declarar la condició d'estrictament protegits en tot el territori de Catalunya o en part d'aquest de les espècies de la flora silvestre, la gea, les pedres i els fòssils que necessitin una preservació especial. Anualment el Consell de Protecció de la Natura ha de proposar al Govern les mesures que han d'emprar-se per a l'actualització de la normativa aplicable en relació amb les espècies especialment protegides.
Aquesta declaració comportarà:
a) En el cas de la flora, la prohibició de la destrucció, del desarrelament i, si escau, també de la recol·lecció i comercialització de les espècies i les seves llavors, així com la protecció del medi natural on visqui aquesta flora.
b) (Derogada.)
c) En el cas de les pedres i els fòssils, la prohibició d'extreure'ls, destruir-los i comercialitzar-los i la protecció del medi natural de l'entorn.
2. El Consell Executiu, a proposta del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, escoltat el criteri del Consell de Protecció de la Natura, podrà acordar excepcions al que estableix l'apartat 1, per raons d'interès científic, sanitari o altres d'anàlogues degudament justificades.
3. Els possibles danys causats per espècies animals protegides en béns privats podran ser objecte d'indemnització sempre que siguin degudament justificats i no imputables, directament o indirectament, a accions o omissions prèvies a la producció del dany de qui el rebi o de tercers. [Ref. BOE-A-2023-10344](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2023-10344)
Article 10. Protecció de les superfícies forestals
1. Sens perjudici de l'aplicació d'altres mesures establertes per la present Llei i per la legislació de boscos, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca haurà de delimitar les superfícies forestals amb presència notable d'espècies forestals d'àrea reduïda dins del territori de Catalunya i adoptar les determinacions necessàries per assegurar el manteniment dels graus de presència d'aquestes espècies.
2. El Consell Executiu, a proposta del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, haurà de desenvolupar per reglament la legislació forestal en els aspectes adreçats a mantenir les espècies autòctones i l'estructura de la vegetació i a refer els espais vegetals destruïts i assegurar, si és possible, el manteniment i l'increment de la massa forestal de Catalunya.
Article 11. Zones humides i franges de protecció del litoral
1. S'entendrà per zones humides, als efectes de la present Llei, les zones naturals de marisma, aiguamoll, torbera o aigües rasas, permanents o temporals, d'aigües estancades o corrents, dolces, salabroses, salines, amb inclusió de les zones d'aigües marines la profunditat de les quals no excedeixi els 6 metres.
Totes les zones humides hauran de ser preservades de les activitats susceptibles de provocar-ne la recessió i degradació, mitjançant les normes corresponents aprovades pels departaments competents.
2. A les riberes dels llacs, embassaments i zones del litoral hauran d'establir-se reglamentàriament franges de protecció a l'interior de les quals no es permetrà ni l'execució d'obres d'urbanització, ni noves construccions de caràcter permanent, excepte en els casos d'indubtable interès públic o d'utilitat social.
3. El planejament urbanístic de les àrees que en el futur siguin destinades a acollir assentaments urbans que afectin o puguin afectar la franja de 100 metres adjacent a la zona de domini públic litoral haurà de garantir la permeabilitat i accessibilitat a les platges, l'assolellament i la preservació del paisatge consolidat des dels nuclis tradicionals.
Article 12. Projectes de vials permanents i línies elèctriques d'alta tensió
1. Els projectes per a l'establiment de vials permanents i de línies elèctriques d'alta tensió que afectin espais naturals o travessin comarques i zones d'alta muntanya hauran de justificar suficientment el respecte al paisatge, tant pel que fa al traçat com a l'execució material, i hauran de contenir les mesures de restauració adequades o el condicionament dels sòls afectats i la prevenció de l'erosió.
2. La formació i l'autorització dels projectes es regularan per les disposicions reglamentàries corresponents.
3. L'incompliment del condicionament o de la restauració fixats pel projecte donarà lloc a l'aplicació de l'article 37.4.
Article 13. Plans i projectes de la xarxa de transport d'energia elèctrica
1. Els plans i projectes corresponents a la xarxa de transport d'energia elèctrica hauran d'escollir entre les alternatives viables constatades en el projecte l'opció que comporti l'impacte visual i ecològic més baix.
2. A més, respecte a l'obertura de corredors per a la construcció de la línia, els plans i projectes hauran d'indicar les mesures a adoptar per controlar l'erosió i evitar el risc d'incendis forestals. Per a la travessa d'espais naturals hauran de preveure, si escau, tractaments de vegetació.
Article 14. Activitats extractives en espais naturals
1. En els espais naturals als quals fan referència els capítols III i IV, les activitats extractives es regularan mitjançant el que estableix la Llei de Catalunya 12/1981, i la legislació complementària, sens perjudici del que estableix l'esmentada Llei.
2. En la resta d'espais naturals, les activitats extractives que necessitin nova autorització seran objecte d'idèntica regulació, amb l'única diferència que les fiances definides hauran d'aplicar-se en un 50 per 100 del seu import.
3. En tots els casos s'aplicarà la normativa específica de cada espai natural de protecció especial i els respectius plans urbanístics municipals en els aspectes que impliquin un grau de protecció més alt.
Capítol III. El Pla d'Espais d'Interès Natural
Article 15. Objecte i caràcter del Pla d'Espais d'Interès Natural
1. El Pla d'Espais d'Interès Nacional tindrà per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals es consideri necessari assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixin.
2. En el marc de la planificació territorial de Catalunya el Pla tindrà el caràcter de pla territorial sectorial.
3. La vigència del Pla serà indefinida.
Article 16. Contingut del Pla i delimitació definitiva dels espais
1. El Pla d'Espais d'Interès Natural haurà d'establir:
a) La delimitació indicativa dels espais a escala 1/50.000 com a mínim.
b) Els criteris per a una delimitació definitiva.
2. La delimitació definitiva de cada espai s'ha de fer mitjançant la declaració d'alguna de les figures de protecció establertes en l'article 21.1, mitjançant el planejament al qual fa referència l'article 5, o bé mitjançant una resolució de la persona titular del departament competent en el disseny del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya; en aquest darrer cas, amb la informació pública i l'audiència prèvies als ajuntaments compresos en l'àmbit territorial de l'espai delimitat. [Ref. BOE-A-2023-10344](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2023-10344) [Ref. BOE-A-2014-2999](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2014-2999)
3. La declaració d'espai natural de protecció especial implicarà la inclusió automàtica de l'espai en el Pla d'Espais d'Interès Natural.
4. La declaració com a zona especial de conservació (ZEC) o com a zona de protecció especial per a les aus (ZEPA) implica la inclusió automàtica en el Pla d'espais d'interès natural. [Ref. BOE-A-2006-15005](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2006-15005)
Article 17. Contingut de cada espai en el Pla
El Pla d'Espais d'Interès Natural contindrà:
a) La descripció de les característiques principals de cada espai.
b) La justificació de la inclusió.
c) L'exposició de les causes d'una possible degradació i l'expressió d'actuacions preventives.
d) La informació sobre el règim urbanístic vigent a la zona.
e) L'establiment de criteris de prioritat per a ampliacions futures de l'àmbit protegit.
f) La definició dels beneficis tècnics i financers per a la població de la zona i les seves activitats.
Article 18. Règim aplicable als espais del Pla
1. En els espais delimitats pel Pla d'Espais d'Interès Natural s'aplicarà de forma preventiva el règim del sòl fixat pels articles 85 i 86.1 de la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana, de 9 d'abril de 1976.
2. A partir de l'establiment del Pla d'Espais d'Interès Natural els nous instruments de planejament urbanístic i la planificació específica per a les zones d'alta muntanya hauran d'adequar-se al contingut del Pla.
3. No es permetrà que circulin, fora de les carreteres i pistes destinades a tal fi, mitjans motoritzats si no disposen d'un permís especial expedit per l'Ajuntament corresponent, d'acord amb els criteris que s'estableixin reglamentàriament. Tampoc no estarà permès fer-ho quan es tracti d'espais naturals sotmesos a alguna de les modalitats de protecció especial establertes pel capítol IV sense autorització del seu òrgan gestor. Aquesta disposició no afectarà les activitats agropecuàries, silvícoles o similars.
4. El que estableix el present article serà aplicable de forma immediata als espais naturals als quals fa referència l'article 16.1 i regirà fins al moment en què s'aprovi la delimitació definitiva.
Article 19. Aplicació preventiva de la regulació durant els treballs preparatoris
1. A partir de l'inici dels treballs preparatoris per incorporar al Pla un nou espai o per ampliar-ne un d'inclòs anteriorment, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques podrà ordenar l'aplicació preventiva de la regulació continguda en l'article 18.1 i 3.
2. La resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques quedarà sense efecte si en el termini d'un any no s'acordés incloure o ampliar l'espai en el Pla.
Article 20. Formulació i aprovació del Pla
1. Correspondran al Departament de Política Territorial i Obres Públiques i al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca la formulació i la redacció del Pla i les seves modificacions. Hauran de donar sempre audiència a les entitats locals afectades.
2. Correspondrà al Consell Executiu l'aprovació del Pla i les seves modificacions, previ informe de la Comissió Interdepartamental del Medi Ambient (CIMA) i del Consell de la Protecció de la Natura.
3. No s'observarà el procediment establert pels punts 1 i 2 en el cas que la delimitació indicativa hagi estat substituïda per la de caràcter definitiu, ni en el cas que hi hagi incorporacions derivades de l'aplicació de règims de protecció especial, sempre que aquesta modificació no comporti alteracions substancials del perímetre inicial.
Article 20 bis. Gestió dels espais del Pla d'espais d'interès natural
1. Correspon al departament competent en matèria de medi natural i biodiversitat, sens perjudici del que estableix l'article 29 sobre la gestió dels espais naturals de protecció especial, implementar les mesures de gestió necessàries per conservar el patrimoni natural, la biodiversitat i la geodiversitat dels espais del Pla d'espais d'interès natural i les determinacions i disposicions dels plans de protecció del medi natural i del paisatge. Per implementar aquestes mesures, el departament competent pot subscriure convenis de col·laboració amb altres departaments, les administracions locals, els propietaris del sòl, els titulars d'explotacions agràries i forestals o amb les entitats sense ànim de lucre que tinguin per objecte la conservació del patrimoni natural.
2. En el cas dels espais del Pla d'espais d'interès natural amb pla aprovat, corresponen al seu òrgan gestor les funcions següents:
a) Informar sobre els efectes previsibles en la conservació de l'espai natural protegit dels plans territorials i urbanístics i dels projectes d'actuació específica en sòl no urbanitzable, així com de les llicències urbanístiques sol·licitades que no requereixen l'aprovació prèvia d'aquests projectes.
b) Emetre un informe preceptiu previ a l'atorgament de les autoritzacions necessàries per a l'execució de qualsevol pla, obra, moviment de terres o explotacions dels recursos naturals, a l'interior o a l'exterior de l'espai protegit i que poden afectar-lo.
c) Promoure i, en cas que li correspongui la competència, executar les actuacions relatives a:
1r La conservació i restauració del patrimoni natural, la biodiversitat, la geodiversitat i la qualitat paisatgística.
2n La investigació científica, l'estudi, la divulgació, l'educació i la interpretació ambientals.
3r El seguiment, el control i la vigilància.
4t L'ordenació o el foment de l'ús públic.
5è El desenvolupament socioeconòmic i la millora rural.
6è La dotació d'infraestructures i serveis.
7è La formació i la capacitació.
3. Els plans de protecció del medi natural i del paisatge poden subjectar a l'autorització o la comunicació prèvies la utilització de l'espai natural protegit per al gaudi dels ciutadans. Correspon a l'òrgan gestor de l'espai natural protegit autoritzar l'acte d'utilització corresponent o rebre la comunicació exigida. [Ref. BOE-A-2017-7353#a2-17](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-7353)
Capítol IV. Espais naturals de protecció especial
Article 21. Modalitats de protecció especial
1. A fi d'assegurar la preservació dels espais naturals que ho necessitin per llur interès científic, ecològic, cultural, educatiu, paisatgístic i recreatiu, i a fi de dotar-los d'uns règims de protecció i gestió adequats, s'establiran les modalitats de protecció especial següents:
a) Parcs nacionals.
b) Paratges naturals d'interès nacional.
c) Reserves naturals.
d) Parcs naturals.
2. Les lleis o decrets de declaració dels espais naturals de protecció especial, les normes que els desenvolupen i els plans especials corresponents hauran de fixar el règim aplicable en cada cas d'acord amb el que estableix la present Llei.
3. La declaració d'un espai natural de protecció especial no exclou la possibilitat que al seu interior puguin ser constituïts altres nuclis de protecció que adoptin alguna de les modalitats establertes en el punt 1.
Article 22. Parcs nacionals
1. Seran parcs nacionals els espais naturals d'extensió relativament gran, no modificats essencialment per l'acció humana, que posseeixin interès científic, paisatgístic i educatiu. La finalitat de la declaració serà preservar-los de qualsevol intervenció que pugui alterar la seva fesomia, la seva integritat i l'evolució dels seus sistemes naturals.
2. La declaració de parc nacional haurà de fer-se per llei.
3. No es permetrà, a l'interior dels parcs nacionals, cap activitat d'explotació dels recursos naturals ni tampoc cap susceptible d'alterar el seu paisatge, excepte aquelles activitats que siguin compatibles amb les finalitats concretes de protecció. Estaran expressament prohibides la caça, la captura o la pertorbació de les espècies animals, les activitats extractives i l'execució de qualsevol obra o instal·lació, amb excepció de les necessàries per al desenvolupament del parc o de les que, per llur interès públic, siguin autoritzades, amb caràcter extraordinari i restringit, pel Consell Executiu, previ informe del Consell de Protecció de la Natura.
Article 23. Paratges naturals d'interès nacional
1. Seran paratges naturals d'interès nacional els espais o elements naturals d'àmbit mitjà o reduït que presentin característiques singulars atès llur interès científic, paisatgístic i educatiu, a fi de garantir-ne la protecció i la del seu entorn.
2. La declaració de paratge natural d'interès nacional es farà per llei.
3. En els paratges naturals d'interès nacional les activitats hauran de limitar-se als usos tradicionals agrícoles, ramaders i silvícoles compatibles amb les finalitats concretes de la protecció i a les restants activitats pròpies de la gestió de l'espai protegit.
Article 24. Reserves naturals
1. Seran reserves naturals els espais naturals d'extensió reduïda i de considerable interès científic que siguin objecte d'aquesta declaració per aconseguir la preservació íntegra del conjunt d'ecosistemes naturals que continguin o d'alguna de les seves parts. La declaració de reserves naturals es farà per llei quan sigui reserva integral i per decret del Consell Executiu quan sigui reserva parcial.
2. Les reserves naturals integrals podran tenir com a finalitat:
a) Preservar de qualsevol intervenció humana tots els sistemes naturals i la seva evolució. Únicament estaran permeses les activitats d'investigació científica i de divulgació dels seus valors. La seva accessibilitat serà rigorosament controlada.
b) Incidir sobre l'evolució dels sistemes naturals per assegurar-ne la millora, reconstrucció i regeneració i per aprofundir en el seu coneixement. Únicament s'admetran, a més de les activitats permeses de la lletra a), els treballs científics propis de les finalitats de la reserva.
3. Les finalitats de les reserves naturals parcials podran ser les següents:
a) Protegir de forma absoluta les formacions geològiques i geomorfològiques i determinats biòtops, espècies, hàbitats i comunitats.
b) Conservar o constituir escales en les vies migratòries de la fauna salvatge.
4. No es permetran en cap cas les activitats que, directament o indirectament, puguin perjudicar els valors naturals de protecció.
Article 25. Parcs naturals
1. Seran parcs naturals els espais naturals que presentin valors naturals qualificats, la protecció dels quals es dugui a terme a fi d'aconseguir-ne la conservació de manera compatible amb l'aprofitament ordenat dels seus recursos i l'activitat dels seus habitants.
2. La declaració de parc natural es farà per decret del Consell Executiu.
Article 26. Montes i terrenys forestals en espais de protecció especial
1. En els espais naturals de protecció especial, els boscos i terrenys forestals que siguin propietat d'entitats públiques i no estiguin inclosos en el Catàleg de Boscos d'Utilitat Pública hauran de ser incorporats al mateix; els restants que siguin de propietat privada tindran la condició de boscos protectors. Tot això d'acord amb el que estableixen els articles 11, 12, 13, 14 i 15 i concordants de la Llei Forestal aprovada pel Ple del Parlament de Catalunya. [Ref. BOE-A-1988-10913](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1988-10913)
2. En els casos en què s'estableixi la prohibició o limitació de les activitats cinegètiques, sota el control del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, es podran consentir excepcions temporals quan es tracti d'espècies excedents o nocives. Sempre serà preceptiu l'informe previ del Consell de Protecció de la Natura.
3. Els plans, programes i projectes de naturalesa sectorial han d'ajustar-se a les determinacions i criteris que s'estableixen en els plans de protecció del medi natural i del paisatge i en els instruments de planificació de la gestió aprovats pel Govern. [Ref. BOE-A-2017-7353#a2-17](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-7353)
Article 27. Promoció de reserves naturals i parcs naturals
1. A més de l'Administració de la Generalitat podran promoure reserves naturals i parcs naturals:
a) Les entitats locals que posseeixin competències urbanístiques d'acord amb la Llei del Sòl (citada). Caldrà que la totalitat de l'àrea proposada pertanyi al seu àmbit territorial. Si afectés també l'àmbit d'altres entitats locals caldrà que es concertin expressament per a aquesta finalitat.
b) Els propietaris dels terrenys afectats, de forma individual o col·lectiva, d'acord amb les propostes corresponents i amb les associacions o entitats privades en les finalitats socials de les quals consti la protecció de la natura.
1 bis. En l'elaboració de les propostes de reserves naturals i de parcs naturals, ha d'obrir-se, prèviament a la tramitació establerta per l'apartat 2, un procés d'informació i de participació adreçat als ciutadans i a les entitats de l'àmbit territorial objecte de declaració.
2. Les propostes de reserves naturals i de parcs naturals han de contenir els estudis justificatius necessaris, la delimitació exacta de l'espai en qüestió, els criteris i normes de protecció bàsics i la descripció detallada de l'organització de la gestió i els mecanismes de finançament que s'estableixin per assolir els objectius plantejats, amb una justificació de la seva viabilitat.
El departament competent en matèria de medi natural i biodiversitat ha de sotmetre la proposta a informe del departament competent en matèria d'agricultura, ramaderia i pesca i dels restants departaments i organismes afectats, a informació pública i a audiència de les corporacions locals interessades i de la resta d'entitats interessades. En el cas de les propostes establertes per l'apartat 1.b, també s'ha de donar audiència als propietaris que han promogut la proposta.
3. En el termini màxim d'un any des que el promotor hagi enviat la proposta, previ informe del Consell de Protecció de la Natura, els Consellers de Política Territorial i Obres Públiques i d'Agricultura, Ramaderia i Pesca elevaran conjuntament al Consell Executiu la proposta de resolució que, de ser favorable, haurà d'anar acompanyada d'una proposta de declaració que contingui:
a) La delimitació de l'àrea objecte de l'actuació i, si escau, de la modalitat de protecció que la mateixa pugui contenir.
b) La definició de les finalitats de protecció.
c) Les normes bàsiques de protecció d'aplicació immediata.
d) Els criteris d'ordenació del territori.
e) La composició i funcions dels òrgans rectors.
f) Les normes de finançament.
g) La incorporació del territori objecte de la declaració al Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya, si no hagués estat inclòs anteriorment.
4. Serà aplicable a les zones afectades per les propostes de reserves naturals i parcs naturals el que estableix l'article 19. El termini al qual fa referència l'article 19.2 serà de dos anys. [Ref. BOE-A-2017-7353#a2-17](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-7353)
Article 28. Mesures cautelars durant la tramitació
1. A fi d'assegurar la salvaguarda dels valors naturals la protecció dels quals estigui en tramitació, i mentre no es produeixi la resolució definitiva, podran adoptar-se les mesures següents:
a) La suspensió de la concessió de llicències municipals per a alguna o a tota classe d'actes subjectes a aquesta intervenció administrativa, d'acord amb els ordenaments territorial, urbanístic i local.
b) La suspensió de la concessió d'autoritzacions d'aprofitaments forestals i cinegètics, amb excepció de les Reserves Nacionals de Caça.
c) La suspensió de l'atorgament de permisos i de concessions mineres.
d) La paralització de les explotacions en curs, d'acord amb la legislació específica.
e) La paralització de la tramitació de plans urbanístics amb incidència sobre el territori.
2. Les mesures cautelars tindran una durada màxima de dos anys.
3. Correspondrà als departaments competents l'adopció d'aquestes mesures.
4. Les mesures s'aplicaran en els casos següents:
a) En el cas de parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional i reserves naturals integrals, un cop el Consell Executiu hagi enviat el projecte de llei al Parlament. Si es tractés d'una proposició de llei, a partir de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya.
b) En el cas de parcs naturals i de reserves naturals parcials, quan hagi estat presentada la proposta en els termes de l'article 27.2 o quan, per iniciativa pròpia, s'iniciïn els treballs preliminars.
Article 29. Gestió dels espais naturals de protecció especial
1. La gestió dels espais naturals de protecció especial s'adequarà a les regles següents:
a) La gestió dels parcs nacionals, reserves naturals integrals i paratges naturals d'interès nacional correspondrà a l'Administració de la Generalitat.
b) La gestió dels parcs naturals i reserves naturals parcials correspondrà, en principi, als seus promotors. El decret de declaració podrà establir la participació de la Generalitat, entitats locals, propietaris i entitats afectades en els òrgans rectors.
c) La gestió d'un espai natural de protecció especial que correspongui a la Generalitat serà duta a terme pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
d) Per a cada espai natural de protecció especial, les lleis o decrets de declaració podran fixar en cada cas les mesures necessàries per a la participació efectiva d'altres departaments, entitats locals i organitzacions professionals directament implicades en els òrgans rectors.
e) L'administració de diversos espais naturals de protecció especial podrà unificar-se quan aquests es trobin en un mateix àmbit territorial, una mateixa unitat geogràfica o quan es donin altres circumstàncies que, per a l'efectivitat de la gestió, així ho justifiquin.
2. Els òrgans de gestió dels espais naturals de protecció especial tindran les funcions següents:
a) Elaborar anualment el pressupost i la proposta de programa de gestió, l'aprovació dels quals correspondrà al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. En aquests documents haurà de preveure's l'execució de les previsions del Pla Especial de Protecció contingudes en el seu programa d'actuació i de la totalitat dels restants treballs de promoció, investigació, manteniment, etc., necessaris per assolir les finalitats de la protecció.
b) Administrar els fons procedents de la utilització dels serveis propis i els recursos que pugui rebre de l'exterior.
c) Vetllar pel compliment a l'interior de l'espai natural de les normes generals de protecció de la natura establertes en la present Llei i de la reglamentació de l'espai protegit.
d) Emetre informe preceptiu previ a la concessió de les autoritzacions necessàries per a l'execució de qualsevol pla, obra, moviment de terres o explotacions dels recursos naturals, a l'interior o a l'exterior de l'espai protegit i que puguin afectar-lo.
3. Els espais naturals de protecció especial podran disposar, quan així ho estableixi la llei o el decret de declaració, d'una reglamentació pròpia que reculli el que estableix la present Llei i les diverses legislacions aplicables pel que fa a la disciplina relativa al seu règim de protecció.
4. Quan existeixin criteris contradictoris entre els organismes competents per concedir l'autorització de les activitats en els espais naturals de protecció especial i l'òrgan de gestió, es resoldrà d'acord amb la legislació vigent sobre conflictes d'atribucions i en casos excepcionals resoldrà el Consell Executiu, previ informe del Consell de Protecció de la Natura. La concessió de llicències i la gestió de la disciplina urbanística, en l'àmbit del seu terme municipal, correspondran en tot cas a l'Ajuntament, previ informe de l'òrgan de gestió de l'espai natural protegit.
Article 30. Ajuts tècnics i financers de la Generalitat
1. La Generalitat podrà concedir ajuts tècnics i financers per a la gestió dels espais promoguts per particulars, entitats sense ànim de lucre i entitats locals. A tal efecte, si escau, es concertaran els convenis corresponents.
2. La Generalitat podrà establir ajuts tècnics i financers per a l'àmbit territorial de l'espai protegit i de la seva àrea d'influència, que podran tenir, entre d'altres, les finalitats següents:
a) Crear infraestructures i aconseguir uns nivells de serveis i equipaments adequats.
b) Millorar les activitats tradicionals i fomentar-ne d'altres compatibles amb el manteniment dels valors ambientals.
c) Integrar els habitants en les activitats generades per la protecció i gestió de l'espai natural.
d) Rehabilitar l'habitatge rural i conservar el patrimoni arquitectònic.
e) Estimular les iniciatives culturals, científiques, pedagògiques i recreatives autòctones.
Article 31. Ús exclusiu de les denominacions oficials
Les designacions de «parc nacional», «paratge natural d'interès nacional», «reserva natural» i «parc natural» s'empraran únicament per als espais naturals que compleixin les condicions establertes per la present Llei i, si escau, per la legislació bàsica estatal.
Article 32. Drets de tanteig i retracte de la Generalitat
1. La Generalitat podrà exercir drets de tanteig i retracte en totes les transmissions de domini entre vius a títol onerós de béns immobles i de predis amb superfície superior a 100 hectàrees situats a l'interior d'espais naturals de protecció especial, en la forma que es determini reglamentàriament.
2. En els espais naturals declarats per decret, les entitats locals promotores podran també exercir els drets de tanteig i retracte si així ho reconegués el decret de creació i en les condicions que el mateix determini.
3. El dret de tanteig només podrà exercir-se en els tres mesos comptats a partir de la notificació prèvia de la transmissió a la Generalitat o a les entitats locals promotores dels espais naturals. El dret de retracte només podrà exercir-se en els sis mesos següents a la inscripció de la transmissió en el Registre de la Propietat.
Article 33. Utilitat pública i expropiació
1. La declaració d'espai natural de protecció especial comportarà la utilitat pública de tots els terrenys afectats als efectes d'expropiació.
2. El Consell Executiu podrà declarar necessàries i urgents l'ocupació de qualsevol terreny dels afectats per la declaració.
Article 34. Adquisició de sòl en espais naturals de protecció especial
El Consell Executiu i els promotors d'espais naturals de protecció especial hauran d'adoptar les determinacions procedents per a l'adquisició de sòl en els espais naturals de protecció especial, en la mesura que ho requereixi la seva gestió eficaç i, de manera particular, dels terrenys que, per la seva fragilitat o excepcionalment pels sistemes naturals que continguin, hagin de ser objecte de protecció més estricta.
Capítol IV bis. Zones especials de conservació i zones de protecció especial per a les aus
Article 34 bis. Zones especials de conservació
1. Són zones especials de conservació (ZEC) els espais on es troben hàbitats naturals d'interès comunitari i hàbitats d'espècies d'interès comunitari en els quals ha de garantir-se el manteniment o el restabliment, en un estat de conservació favorable, dels hàbitats naturals i de les poblacions de les espècies per a les quals s'ha designat el lloc.
2. Les zones especials de conservació (ZEC) són declarades pel Govern, amb la selecció prèvia com a llocs d'importància comunitària per la Comissió Europea, d'acord amb el que estableix la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora salvatges.
3. L'elaboració i la tramitació de la proposta d'espais perquè siguin seleccionats per la Comissió Europea com a llocs d'importància comunitària correspon al departament competent en matèria de medi natural i biodiversitat. En la tramitació cal sol·licitar un informe del departament competent en matèria d'agricultura, ramaderia i pesca i dels altres departaments i organismes afectats per la proposta; ha de realitzar-se un tràmit d'informació pública i ha de donar-se audiència a les corporacions locals interessades, a les organitzacions professionals agràries més representatives, a les associacions i agrupacions sense ànim de lucre de propietaris forestals i agraris més representatives de la zona d'interès i a la resta d'entitats interessades. Un cop instruït l'expedient, ha d'elevar-se al Govern perquè aprovi la proposta mitjançant un acord. [Ref. BOE-A-2017-7353#a2-17](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-7353) [Ref. BOE-A-2006-15005](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2006-15005)
Article 34 ter. Zones de protecció especial per a les aus
1. Són zones de protecció especial per als ocells (ZEPA) els espais on es troben espècies de les incloses en l'annex I de la Directiva 79/409/CEE, del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació dels ocells salvatges, i espècies migratòries no incloses en aquest annex però que hi arriben regularment. En aquests espais han d'aplicar-se mesures de conservació especials per assegurar la supervivència i la reproducció de les espècies d'ocells en la seva àrea de distribució.
2. El Govern, d'acord amb el procediment establert per l'article 34 bis.3, ha de declarar zones de protecció especial per als ocells (ZEPA) els territoris més adequats en nombre i en superfície per a la conservació de les espècies d'ocells indicades en l'apartat 1. En el cas de les espècies migratòries han de tenir-se en compte les necessitats de protecció de les seves àrees de reproducció, muda i hivernada i les seves zones de descans, i cal atorgar una importància especial a les zones humides, molt especialment a les declarades d'importància internacional. [Ref. BOE-A-2006-15005](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2006-15005)
Capítol V. Consell de Protecció de la Natura
Article 35. Consell de Protecció de la Natura
1. Es crea el Consell de Protecció de la Natura com a òrgan consultiu en matèria de protecció de la natura i del paisatge.
2. A proposta d'entitats científiques catalanes de reconegut prestigi, d'organitzacions agràries i de les agrupacions de municipis de Catalunya legalment constituïdes, el President de la Generalitat nomenarà el president i els membres del Consell, que no podran ser més de vint-i-un i hauran de ser persones de reconeguda competència en les diverses disciplines que incideixen en el coneixement, estudi, protecció i gestió del medi natural.
3. Les funcions del Consell de Protecció de la Natura seran:
a) Emetre informes i dictàmens a requeriment del Parlament i de les administracions competents.
b) Emetre els informes esmentats per la present Llei.
c) Prestar assessorament científic als òrgans gestors dels espais naturals de protecció especial.
d) Proposar modificacions en el Pla d'Espais Naturals, declaracions d'espais naturals de protecció especial i, en general, mesures i actuacions per al millor compliment de les finalitats de la present Llei.
Capítol VI. De la disciplina
Article 36. Vetlla pel compliment de la Llei
La Generalitat, les entitats locals, els promotors privats i els òrgans de gestió vetllaran, d'acord amb les seves competències, pel compliment de les disposicions de la present Llei.
Article 37. Infraccions i sancions
1. Tindrà la consideració d'infracció administrativa l'acció o omissió que, vulnerant la present Llei i afectant espais naturals protegits, consisteixi en el següent:
a) Increment de l'erosió i pèrdua de qualitat dels sòls.
b) Emissió de gasos, partícules o radiacions que puguin afectar greument l'ambient atmosfèric.
c) Producció de sorolls innecessaris que puguin pertorbar el comportament normal de la fauna.
d) Destrucció de superfícies forestals en tots els casos i destrucció, desarrelament i comercialització de les espècies i de les seves llavors, quan estigui prohibida.
e) Persecució, caça, captura i comercialització dels animals, de les seves restes o fragments o dels seus ous, quan estiguin prohibides. La introducció d'espècies estranyes nocives a la fauna salvatge i el maltractament d'animals.
f) Circulació amb mitjans motoritzats fora de carreteres i pistes i sense permís expedit per l'Ajuntament.
g) Instal·lació de cartells de propaganda i altres elements similars que limitin el camp visual, trenquin l'harmonia del paisatge o desfigurin les perspectives.
h) Abocament o abandonament d'objectes, residus o altres deixalles fora dels llocs autoritzats.
i) L'incompliment de les obligacions i prohibicions establertes per les normes dels plans de protecció del medi natural i del paisatge. [Ref. BOE-A-2017-7353#a2-17](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-7353)
2. Les infraccions es qualifiquen com a lleus, greus i molt greus, atenent la gravetat de la matèria, l'entitat econòmica dels fets constitutius de la infracció, la reiteració i el grau de culpabilitat de la persona responsable. Quan el benefici que resulta d'una infracció és superior a la sanció que correspon, aquesta es pot incrementar en la quantia equivalent al benefici obtingut.
3. Les infraccions tipificades en l'apartat 1 es sancionen de la manera següent:
a) Les infraccions lleus, multes de 300,51 a 601,01 euros.
b) Les infraccions greus, multes de 601,02 a 1.502,53 euros.
c) Les infraccions molt greus, multes de 1.502,54 a 3.005,06 euros.
Són autoritats competents per imposar les multes:
a) Els directors generals de Medi Natural i de Patrimoni Natural, en el cas de les multes lleus.
b) Els consellers d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient, en el cas de les multes greus.
c) El Govern, en el cas de les multes molt greus.
4. L'Administració haurà d'adoptar, així mateix, les mesures necessàries per a la restauració de la realitat física alterada o transformada com a conseqüència de l'actuació il·legal i podrà imposar multes coercitives de fins a 300,51 euros, reiterades per espais de temps que siguin suficients per al compliment del que s'hagi ordenat, sens perjudici de l'execució subsidiària per l'Administració a càrrec de l'infractor.
5. L'actuació que vulneri la present Llei comportarà, a més, l'obligació de rescabalament de danys i perjudicis a càrrec dels que siguin declarats responsables.
Article 38. Acció pública
Serà pública l'acció per exigir el compliment del que estableix la present Llei i les normes i plans que la desenvolupen.
Article 39. Indemnització per privació de drets
Qualsevol actuació de l'Administració que, com a conseqüència de l'aplicació de la present Llei, comporti la privació singular de la propietat privada o de drets o interessos patrimonials legítims només podrà realitzar-se mitjançant la indemnització corresponent.
Disposició addicional primera
Les funcions de les comissions científiques creades per l'article 6 de la Llei 2/1982 i per l'article 7 de la Llei 21/1983 seran assumides pel Consell de Protecció de la Natura.
Disposició addicional segona
Aquesta Llei no disminueix en perjudici de la protecció ja establerta les mesures adoptades en relació amb els espais naturals. En conseqüència, tindran també la consideració d'espais naturals els terrenys classificats com a no urbanitzables objecte de protecció especial segons l'ordenament urbanístic vigent.
Disposició addicional tercera. Modificació de les delimitacions d'espais del Pla d'espais d'interès natural
Les modificacions de les delimitacions dels espais naturals que no són de protecció especial contingudes en el Pla d'espais d'interès natural s'aproven mitjançant un acord del Govern. [Ref. BOE-A-2017-7353#a2-17](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-7353)
Disposició addicional quarta
1. En relació amb els òrgans rectors dels espais naturals de protecció especial adscrits al departament competent en matèria de medi ambient i de l'Àrea Protegida de les Illes Medes, s'estableix el següent:
a) La denominació, les funcions, les atribucions, la composició i el funcionament dels òrgans rectors han d'establir-se per decret a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient.
b) El nomenament dels membres designats per formar part dels òrgans rectors es fa per resolució del conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient.
c) Les organitzacions professionals agràries més representatives tenen garantida la participació efectiva en aquests òrgans, amb un mínim d'un representant o una representant, que ha de ser nomenat a proposta de les organitzacions indicades.
2. La definició de l'estructura, la composició i les funcions dels òrgans gestors dels espais naturals de protecció especial adscrits al departament competent en matèria de planificació i gestió dels espais naturals protegits ha d'establir-se per ordre del conseller o consellera competent en matèria de medi natural i biodiversitat. [Ref. BOE-A-2017-7353#a2-17](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-7353) [Ref. BOE-A-2010-10214](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2010-10214) [Ref. BOE-A-2006-15005](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2006-15005) [Ref. BOE-A-2009-17314](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2009-17314)
Disposició addicional cinquena. Subvencions a activitats, actuacions, projectes o plans en espais naturals protegits
1. En les subvencions per a activitats, actuacions, projectes o plans que afectin l'àmbit territorial d'espais naturals protegits cal que l'activitat, l'actuació, el projecte o el pla per al qual se sol·licita la subvenció compleixi els tràmits ambientals determinats per la normativa vigent.
2. Les bases reguladores de les subvencions que inclouen en el seu objecte activitats, actuacions, projectes o plans en espais naturals protegits han de preveure el requisit al qual fa referència l'apartat 1. [Ref. BOE-A-2017-7353#a2-17](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-7353)
Disposició addicional sisena
La revisió o la modificació dels plans especials de protecció del medi natural i del paisatge aprovats definitivament abans de l'entrada en vigor de la present disposició addicional han de dur-se a terme, mitjançant l'elaboració i l'aprovació del corresponent pla de protecció, de conformitat amb la regulació establerta per la present llei des d'aquesta data. [Ref. BOE-A-2017-7353#a2-17](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-7353)
Disposició transitòria primera
El Consell Executiu, en el termini de sis mesos, haurà de dictar les disposicions necessàries per adaptar el règim de gestió establert per l'article 29 als patronats, juntes o altres òrgans de gestió que hagin establert els plans especials urbanístics per a la protecció del paisatge. A tal efecte, les entitats públiques a les quals estiguin adscrits aquests òrgans de gestió podran elevar, en el termini de tres mesos, a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, propostes d'adaptació pertinent.
Disposició transitòria segona
Els plans especials de protecció del medi natural i del paisatge en tràmit en el moment de l'entrada en vigor de la present disposició transitòria estan subjectes a la regulació que establia la present llei fins a aquesta data. [Ref. BOE-A-2017-7353#a2-17](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2017-7353)
Disposició final primera
Els espais que amb anterioritat a l'entrada en vigor de la present Llei hagin estat objecte d'alguna de les modalitats de protecció establertes per la Ley 15/1975, de 2 de mayo, mantindran el règim de les declaracions respectives. Quedarà modificada la denominació dels següents:
a) Els paratges naturals d'interès nacional de la zona volcànica de la Garrotxa i dels aiguamolls de l'Empordà adoptaran la denominació de parc natural.
b) Les reserves integrals d'interès científic de la zona volcànica de la Garrotxa i dels aiguamolls de l'Empordà es convertiran en reserves naturals.
Disposició final segona
Es faculta el Consell Executiu perquè dicti les disposicions necessàries per al desenvolupament de la present Llei.
Disposició final tercera
Queden derogades, en l'àmbit de les competències de la Generalitat, les disposicions contràries al que estableix la present Llei.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin en el seu compliment i que els Tribunals i Autoritats als quals correspongui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 13 de juny de 1986. JORDI PUJOL, President de la Generalitat de Catalunya. FRANCESC XAVIER BIGATÀ I RIBÉ, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques. JOSEP MIRÓ I ARDÈVOL, Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Font i provença
Títol original: Ley 12/1985, de 13 de junio, de Espacios Naturales. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
- Text oficial en català (Portal Jurídic de Catalunya)
- Text consolidat oficial (BOE)
- Identificador europeu de legislació (ELI)
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 674b7252ea5d).
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.