Llei 23/1984, de 25 de juny, de cultius marins

Article un. Àmbit d'aplicació

La present Llei té per objecte la regulació i ordenació dels cultius marins en el territori nacional, zona maritimoterrestre, ries, estuaris, llacunes i albuferes en comunicació permanent o temporal amb el mar, mar territorial i zona econòmica exclusiva, tant en béns de domini públic com de propietat privada, tot això sense perjudici de les competències i facultats assumides per les comunitats autònomes.

Article dos. Definicions

Als efectes d'aquesta Llei i amb la finalitat d'establir una nomenclatura unificada, es defineixen els principals conceptes de cultius marins.

1. S'entén per:

a) Cultius marins: La realització de les accions i feines apropiades per a la reproducció o creixement d'alguna o diverses espècies de la fauna i flora marines o associades a elles.

b) Posta o freses: L'acció d'alliberar les espècies marines a l'aigua els seus ous, larves o espores.

c) Preengrossament: El cultiu d'espècies de la fauna marina en les seves primeres fases vitals, previ l'engrossament.

d) Engrossament: El cultiu de juvenils i adults de la fauna marina per aconseguir talles comercials.

e) Repoblació marina: L'alliberament d'espècies animals o vegetals en qualsevol fase del seu cicle vital en el medi natural perquè incrementi la seva població.

f) Espècies marines: Les pertanyents a la fauna i flora que de forma permanent o temporal viu al mar o que pot ser cultivada en aigües marines o salobres.

2. S'entén per establiment de cultius marins qualsevol artefacte flotant, fix o de fons, les extensions d'aigua de mar o salobre i els seus fons, submergits i intermareal, acotats o tancats parcialment o totalment per accidents naturals o procediment artificial, així com les instal·lacions en terra ferma la finalitat de les quals siguin els cultius marins o el seu estudi, investigació o experimentació.

Dins d'aquest concepte es defineixen els següents, als efectes d'unificació de denominació, sense caràcter d'exclusivitat:

a) Banc cultivat: La zona maritimoterrestre o els fons dels espais marítims contemplats en l'article un sotmesos a recol·lecció regulada i a cultiu extensiu en fons de mol·luscs o espècies vegetals que per tal activitat perd la seva característica de jaciment espontani.

b) Parc de cultiu: Parcel·la de zona maritimoterrestre dels fons dels espais marítims contemplats en l'article 1 o salobre, dedicada al cultiu intensiu en fons de mariscs o espècies vegetals o d'altres espècies sèssils o molt lligades al mateix.

c) Viver: Artefacte flotant, a mig aigues o de fons o armadura fixa al fons, en el qual s'efectua cultiu de qualsevol espècie marina per mitjà de cordes, caixes o similars subjectes a aquest artefacte.

d) Gàbia: Artefacte flotant a mig aigues o de fons en el qual, per mitjà de xarxa, reixa, barres o sistema de qualsevol classe, es retenen espècies de la fauna marina per al seu cultiu.

e) Criadero: Estació d'estimulació de freses, inducció a la posta o qualsevol altre sistema destinat a afavorir la reproducció i a obtenir qualsevol espècie marina en els seus primers cicles vitals, que es designarà com a cria.

f) Sementer: Establiment per al preengrossament i adaptació al medi natural de juvenils obtinguts en criaderos, que en destinar-se a l'engrossament es designaran com a llavor.

g) Granja marina: Establiment basat principalment en terra, en el qual pot coincidir el cultiu de diverses espècies de la fauna i flora marina, per mitjà de zones inundades, piscines, dipòsits o similars.

h) Centre d'investigació de cultius marins: Establiment destinat exclusivament al desenvolupament de la investigació podent versar aquesta total o parcialment sobre les activitats pròpies de l'aqüicultura marina.

Article tres. Concessió o autorització per a establiments de cultius

La instal·lació, explotació i funcionament de qualsevol establiment de cultius de fauna i flora marines, i les seves corresponents preses d'aigua i evacuacions al mar, requeriran la concessió o autorització, segons correspongui en cada cas, de l'organisme competent en matèria de Pesca, prèviament els informes que procedeixin tant en zones de domini públic com en terrenys de domini privat.

Quan tals atorgaments impliquin obres fixes dins del mar, precisaran, a més, una concessió de l'organisme competent de Ports i Costes, d'acord amb l'article 10.3 de la Llei 28/1969, sobre costes.

Article quatre. Definicions de concessió i autorització

Als efectes d'aquesta Llei s'entén per:

a) Concessió: Atorgament del dret a l'ús i gaudi exclusiu i amb caràcter temporal per persones naturals o jurídiques de nacionalitat espanyola en terrenys de domini públic, per a instal·lació d'establiments destinats a la investigació o explotació de cultius marins.

b) Autorització: Permís que s'atorga a persones naturals o jurídiques de nacionalitat espanyola, a títol de precari, per a establiment de investigació o explotació de cultius marins.

Article cinc. Durada i extinció de concessions i autoritzacions

Les concessions o autoritzacions en béns de domini públic que s'atorguin a partir de l'entrada en vigor de la present Llei es concediran discrecionalment per un període de deu anys, que es comptaran des de l'inici de l'explotació, podent ser prorrogades, a petició de l'interessat, per terminis d'igual durada fins a un màxim de cinquanta anys.

Les concessions s'atorgaran, sense perjudici de tercers i quan no afectin els interessos generals i especialment els de Defensa, Navegació i Pesca, i podran ser expropiades per causa d'utilitat pública o d'interès social amb la indemnització que correspongui, d'acord amb el que disposa la Llei d'Expropiació Forçosa.

Les autoritzacions podran revocar-se, en cas de força major, d'utilitat pública o d'interès social.

En els terrenys de propietat privada, únicament serà necessari l'atorgament d'una autorització, que tindrà vigència mentre no es paralitzi l'activitat autoritzada o no s'incorri en les causes previstes per a la seva caducitat.

Les concessions o autoritzacions s'extingiran a més per les causes següents:

a) L'abandonament de la concessió o autorització. Als efectes d'aquesta Llei s'entén per abandonament el cessament de l'activitat durant un període superior a dos anys.

b) La renúncia de l'interessat.

c) El venciment del termini d'atorgament, sense haver-se sol·licitat una pròrroga o sense haver complert la sanció que s'imposés per tal causa.

d) El venciment del termini de posada en explotació i de les pròrrogues que, a tal fi, poguessin atorgar-se, amb o sense sanció.

e) L'incompliment d'una o diverses normes que regulen el títol de la concessió o autorització, o de normes de la legislació vigent que les afectin.

f) Els danys ecològics evidents, perill per a la salut pública o de navegació o altres riscos de transcendència anàloga deguts a les instal·lacions o al seu funcionament.

g) Qualsevol altra causa que es determini en les disposicions reglamentàries que despleguin la present Llei.

Article sis. Espècies objecte de la concessió o autorització

En l'atorgament de la concessió o autorització s'especificarà l'espècie o conjunt d'espècies de cultius marins per a les quals s'atorga.

En el cas de concessió o autorització per al cultiu de mol·luscs, el cultiu de les espècies associades no podrà superar el de la principal.

Article set. Preferència de confraries, cooperatives i organitzacions de productors

Les empreses o explotacions promogudes per les Confraries de Pescadors, Cooperatives de cultius marins i organitzacions de productors tindran preferència en el seu àmbit d'actuació en l'atorgament de concessions i autoritzacions per a la instal·lació, explotació i funcionament de qualsevol establiment de cultius marins en zones de domini públic, quan els seus projectes es presentin en els terminis establerts per l'organisme competent en matèria de Pesca i reuneixin iguals garanties tècniques, econòmiques i financeres que altres peticions que coincideixin en la mateixa zona.

Article vuit. Limitacions d'ús i gaudi

L'organisme competent en matèria de Pesca determinarà per a cada concessió les limitacions que procedeixin en l'ús i gaudi exclusiu, tenint en compte el possible perjudici que tal exclusivitat pugui causar a la comunitat o als interessos pesquers especialment en cas de zones extenses, establint, així mateix, les limitacions d'ús i gaudi públic que siguin precises per a l'explotació dels establiments de cultius sol·licitats, a la vista del Projecte presentat i previs els informes oportuns.

Article nou. Modificació de la vegetació i calats en zones de domini públic

En zona de domini públic, la modificació de la vegetació natural dels establiments de cultius, si n'hi hagués, precisarà l'autorització de l'organisme competent en matèria de Pesca; qualsevol modificació de calats, desviació de cursos naturals de les aigües i canals de navegació, tant per mitjà d'obres fixes com per dragats o altres procediments, precisarà, a més, informe favorable dels organismes competents en matèria de Defensa, Seguretat de la Navegació i Ports i Costes.

Article deu. Informació pública i informes preceptius

En els expedients de concessions i autoritzacions en béns de domini públic que no hagin estat declarats d'interès per a cultius marins, es realitzarà informació pública i serà preceptiu l'informe dels organismes competents en matèria de Defensa, Seguretat de la Navegació, Turisme i Ports i Costes, així com dels Ajuntaments afectats.

Seran vinculants els informes dels organismes corresponents quan es tracti d'expedients relatius a accessos als ports, passos navegables, zones d'interès per a la Defensa Nacional, Centres o zones declarades d'interès turístic i als previstos en l'article 11.6 de la Llei 28/1969, de 26 d'abril, sobre costes.

Article onze. Termini per a l'emissió d'informes

Els informes als quals es refereix la present Llei, quan siguin diversos, seran sol·licitats simultàniament per l'òrgan que ostenti la competència resolutòria i seran emesos en el termini d'un mes, passat el qual s'entendran evactuats en sentit favorable.

Article dotze. Zones declarades d'interès per a cultius marins

En zones declarades d'interès per a cultius marins, o en propietat privada, únicament serà preceptiu l'informe de l'organisme competent en matèria de Pesca.

Article tretze. Replantejaments per l'organisme competent en matèria d'Obres Públiques

Els replantejaments per l'organisme competent en matèria d'Obres Públiques que es derivin dels expedients de concessions i autoritzacions per a cultius marins es realitzaran en el termini d'un mes.

De no complir-se tal termini, podrà l'organisme competent en matèria de Pesca dictar resolució favorable, condicionada a l'acta de replantejament que en el seu dia es realitzi, prèvia conformitat expressa de l'interessat.

Article catorze. Sol·licituds de concessions per a preses i evacuació d'aigua de mar

Les sol·licituds de concessions per a prendre o evacuar aigua de mar, a través de zones de domini públic, que precisin els establiments de cultius marins, es faran al mateix temps que es fa la petició per obtenir la concessió o autorització de l'establiment.

Quan es tracti de preses d'aigua de mar per a establiments ja autoritzats, per a ampliació dels existents o quan es tracti d'establiments de cultius ubicats en terrenys de propietat privada, es farà nova petició i l'organisme competent en matèria de Pesca tramitarà i resoldrà la petició, prèvia sol·licitud dels informes previstos en l'article 11 d'aquesta llei.

Article quinze. Termini per a la finalització d'obres i inici de l'explotació

Per l'organisme competent en matèria de Pesca s'establirà un termini per a la terminació d'obres i iniciació de l'explotació.

Article setze. Revisió d'obres en zona de domini públic

Un cop acabat un establiment de cultiu, total o parcialment ubicat en zona de domini públic, hauran de ser revisades les obres en tal zona, si n'hi hagués, de conformitat amb la Llei de Costes, per l'organisme competent en matèria de Ports i Costes.

Si tal revisió no s'efectuava en el termini d'un mes, podrà l'organisme competent en matèria de Pesca, prèvia conformitat expressa de l'interessat, autoritzar l'inici de l'explotació condicionant l'autorització definitiva al dictamen posterior dels esmentats serveis.

Article disset. Transmissió, cessió o gravamen de concessions i autoritzacions

La transmissió, cessió o gravamen de concessions i autoritzacions requerirà la prèvia autorització de l'organisme que les va atorgar. Quan siguin diversos els adquirents, cessionaris o hereus, la transmissió es farà sempre pro indiviso.

Article divuit. Inspecció i reconeixement dels establiments

La inspecció i reconeixement dels establiments de cultiu, respecte als seus mètodes, instal·lacions i producció, correspondran exclusivament a l'organisme competent en matèria de Pesca. Aquesta inspecció no exclou les que, d'acord amb la legislació vigent, ordenin els organismes competents en matèria de Sanitat.

Article dinou. Autoritzacions temporals per a experiències

Amb la finalitat d'estimular la iniciativa en cultius marins, es podran concedir autoritzacions temporals per efectuar experiències sobre nous cultius marins o millora dels existents. Els qui realitzin tals experiències tindran preferència en l'atorgament de concessions i autoritzacions en el lloc en el qual les haguessin realitzat, si els resultats obtinguts ho aconsellessin, a criteri de l'organisme competent en matèria de pesca.

Article vint. Trasllat d'ous, espores i individus de talla no comercial

El trasllat d'ous, espores o individus de talla no comercial, en qualsevol fase vital, només s'utilitzarà amb finalitats de cultiu, investigació o experimentació.

Article vint-i-u. Exportació d'espècies marines

Les exportacions d'ous, espores o individus de talla no comercial, en qualsevol fase vital, qualsevol que sigui la seva destinació, precisaran autorització del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, previ informe de l'organisme competent en matèria de Pesca de la comunitat autònoma d'on procedeixi i que tingui competència exclusiva en la matèria esmentada.

Article vint-i-dos. Importació d'espècies marines

La importació d'espècies de qualsevol talla i cicle vital amb destinació a cultius o simple immersió precisarà informe favorable del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

Per evitar possibles desequilibris ecològics, si es pretengués importar espècies foranes que no es donin naturalment en les nostres aigües, no es podrà atorgar l'autorització que contempla el paràgraf precedent sense previ informe favorable de l'Instituto Español de Oceanografía.

Les importacions precisaran, a més, un certificat de salubritat, expedit en el país d'origen per l'organisme i amb les especificacions que en cada cas determini l'esmentat Institut, a petició de part.

En tot cas, la immersió de les espècies importades serà autoritzada, supervisada i inspeccionada per l'organisme competent en matèria de Pesca.

Article vint-i-tres. Mesures contra la contaminació en zones d'interès per a cultius marins

En les zones declarades d'interès per a cultius marins, els nuclis de població, els cultius agraris i les indústries que evacuin o hagin d'evacuar al mar, directament o indirectament, aigua o residus que puguin produir contaminació o enterboliment de les aigües, perjudicials per a les espècies marines, hauran d'estar dotats dels sistemes adequats perquè aquest perjudici no pugui produir-se. Es consideraran com a perjudici tant la pèrdua d'activitat o reproducció de les espècies, directament o per acumulació de materials nocius, com la possible afectació a altres espècies i a la població humana consumidora.

Aquestes indústries o serveis hauran de complir, com a mínim, amb la legislació vigent sobre tractament d'aigües i depuració d'abocaments residuals, precisant, per a la seva autorització pels organismes competents per atorgar-les, a més dels informes que exigeix la legislació vigent, un informe de l'organisme competent en matèria de Pesca.

En dites zones, tots els sistemes existents actualment d'evacuació al mar als quals es refereix l'article anterior hauran d'adaptar-se en el termini i en les condicions que s'estableixin en les normes de desplegament d'aquesta Llei, de tal manera que l'evacuació no pertorbi o contamini les aigües en perjudici de la fauna o flora marina. Les condicions de construcció i funcionament dels sistemes d'eliminació i depuració dels residus i excretes, amb independència de les competències que corresponguin a altres organismes, podran ser inspeccionades pels competents en matèria de pesca a fi de denunciar-les en cas de funcionament defectuós.

Article vint-i-quatre. Informe preceptiu en disposicions generals que afectin cultius marins

En l'elaboració dels avantprojectes i disposicions de caràcter general d'àmbit nacional, qualssevol que fos el seu rang, que puguin incidir en els cultius marins, serà preceptiu l'informe del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, escoltades les comunitats autònomes afectades. Aquest informe tindrà caràcter vinculant quan es tracti de zones d'interès per a cultius marins.

Article vint-i-cinc. Coordinació entre l'Estat i les comunitats autònomes

Amb l'objecte que no es produeixin accions contraposades, no es malbaratin o dupliquin esforços i es mantingui una estadística i un inventari a nivell nacional sobre cultius marins, es mantindrà una coordinació entre el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (Secretaria General de Pesca Marítima) i els òrgans de les comunitats autònomes encarregats de vetllar pels interessos de la pesca marítima.

El Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación podrà proposar plans nacionals de cultius marins, els quals s'elaboraran de mutu acord amb les comunitats autònomes afectades. Aquests plans contemplaran necessàriament els recursos financers per a la seva realització.

Les comunitats autònomes executaran aquests plans en l'àmbit de les seves competències estatutàries.

L'Administració de l'Estat podrà recaptar d'aquestes tanta informació com estimi necessària per valorar el compliment dels plans.

Article vint-i-sis. Zones d'interès per a cultius marins

Les distintes comunitats autònomes podran declarar zones d'interès per a cultius marins, que es consideraran zones d'interès pesquer, a aquelles que per les seves condicions òptimes per a tal activitat aconsellin protecció oficial. Tal declaració haurà de comptar amb la conformitat dels altres organismes de l'Administració, estatal, que tinguin competències a la costa.

En tals zones es podran delimitar espais aptes per a fondejament de vivers i gàbies flotants en polígons de cultiu, havent-se d'especificar la situació d'aquests i el nombre d'artefactes que puguin acollir.

Aquests polígons seran revisats almenys cada cinc anys per l'organisme competent en matèria de Pesca.

Nota: El Tribunal Constitucional, per Sentència 103/1989, de 8 de juny, va declarar la inconstitucionalitat i nul·litat de l'incís «o autonòmica» del primer paràgraf d'aquest article.

Article vint-i-set. Junta Nacional Assessora de Cultius Marins

Amb l'objecte de facilitar la coordinació de les activitats de les distintes comunitats autònomes, i efectuar un seguiment dels plans nacionals, es constituirà a la Secretaria General de Pesca Marítima una Junta Nacional Assessora de Cultius Marins, de la qual formaran part totes les Conselleries de Pesca, i en la qual serà escolt el sector de Cultius Marins. Els objectius concrets, la composició i funcionament d'aquesta Junta seran desplegats en un Reglament que, prèvia conformitat de les comunitats autònomes, serà sancionat i publicat pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

Article vint-i-vuit. Declaració d'indústries d'interès preferent

El Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, escoltades les comunitats autònomes, podrà proposar al Govern la declaració d'indústries d'interès preferent, d'acord amb la Llei 152/1963, de 2 de desembre, a les activitats que es considerin oportunes entre les dedicades a cultius marins, així com la de zones de preferent localització per a les mateixes. Tal declaració no implicarà la qualificació d'indústria de l'establiment beneficiari.

Article vint-i-nou. Pla d'investigació en matèria de cultius marins

Als efectes de coordinar la investigació en matèria de cultius marins, la Junta Nacional Assessora de Cultius Marins, creada per l'article vint-i-set d'aquesta Llei, prepararà un pla d'investigació a cinc anys, que establirà un ordre de prioritats, d'acord amb les necessitats del sector.

A tal efecte, el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación destinarà dels seus pressupostos les quantitats precises per al desenvolupament i foment d'aquesta investigació.

Els organismes científics públics o privats que realitzin investigacions en aqüicultura marina o en matèries de protecció, conservació i regeneració de fons, i que no portin a terme activitats comercials, tindran preferència en els termes establerts en l'article set d'aquesta Llei.

Article trenta. Règim sancionador

Sense perjudici de les competències que els venen atribuïdes a les comunitats autònomes en els diferents Estatuts d'Autonomia, en ordre a la regulació de la normativa sancionadora, en les infraccions que es cometin en matèria de cultius marins, s'atendrà al que disposa la Llei 53/1982, de 13 de juliol, amb les especificacions següents derivades de la naturalesa d'aquests cultius:

No constituirà infracció:

a) El faenar o realitzar extraccions o vendes en època de veda.

b) L'ús o tinença d'arts i instruments marisquers antireglamentaris, dins dels establiments de cultius marins, quan ho siguin per necessitat de l'extracció total de la seva producció.

c) La comercialització de la producció dels establiments de cultius marins sense passar per llotja.

Article trenta-i-u. Sancions per infraccions contra la present Llei

Les infraccions comeses contra la present Llei seran considerades com a violació de precepte tècnic marítim pesquer, i sancionades com a faltes lleus d'acord amb la Llei 53/1982, de 13 de juliol.

Quan concorri reincidència o venda al consum d'espècies de talla no comercial o femelles ovades de crustaci, seran considerades com a greus o molt greus d'acord amb la dita Llei.

La quantia de les sancions no podrà excedir del 35 per 100 del valor de l'establiment de cultius, valorat pericialmente, i en cas de no ser valorable, de la seva producció mitjana anual i del seu estri.