Llei 3/2022, de 24 de febrer, de convivència universitària

Article 1. Objecte

1. Aquesta llei té per objecte establir les bases de la convivència en l'àmbit universitari, fomentant la utilització preferent de modalitats alternatives de resolució d'aquells conflictes que poguessin alterar-la, o que impedeixin el normal desenvolupament de les funcions essencials de docència, recerca i transferència del coneixement.

2. Així mateix, la llei estableix el règim disciplinari de l'estudiantat universitari. El règim disciplinari del personal docent i investigador i del personal d'administració i serveis es regirà per la seva normativa específica.

Article 2. Àmbit subjectiu d'aplicació

1. El que disposa aquesta llei serà d'aplicació a la comunitat universitària, integrada per l'estudiantat, el personal docent i investigador i el personal d'administració i serveis de les universitats públiques del sistema universitari espanyol, i dels seus centres públics adscrits, amb les particularitats següents: a) El Títol Preliminar i el Títol I seran d'aplicació a l'estudiantat, al personal docent i investigador i al personal d'administració i serveis, en aquests dos darrers casos qualsevol que sigui la vinculació jurídica d'aquest personal amb la universitat, llevat que es tracti de comportaments o conductes que tinguin la consideració de faltes segons el seu règim disciplinari o puguin ser constitutius de delicte. b) El Títol II serà d'aplicació a l'estudiantat, inclòs aquell en situació de mobilitat, quedant exclòs el personal docent i investigador i el personal d'administració i serveis, el règim disciplinari dels quals es regirà per la seva normativa específica.

2. Les universitats privades i els centres adscrits privats aprovaran les seves Normes de Convivència, amb base en els principis i directrius de convivència que per a l'àmbit universitari estableix aquesta llei.

Article 3. Normes de Convivència

1. Amb la finalitat d'afavorir l'entesa, la convivència pacífica i el ple respecte dels valors democràtics, els drets fonamentals i les llibertats públiques en l'àmbit universitari, les universitats públiques i privades aprovaran les seves pròpies Normes de Convivència, que seran de compliment obligatori per a tots els membres de la comunitat universitària.

2. Les Normes de Convivència de les universitats públiques i privades promouran: a) El respecte a la diversitat i la tolerància, la igualtat, la inclusió i l'adopció de mesures d'acció positiva en favor dels col·lectius vulnerables; b) la llibertat d'expressió, el dret de reunió i associació, la llibertat d'ensenyament i la llibertat de càtedra; c) l'eliminació de tota forma de violència, discriminació, o assetjament sexual, per raó de sexe, orientació sexual, identitat o expressió de gènere, característiques sexuals, origen nacional, pertinença a grup ètnic, discapacitat, edat, estat de salut, classe social, religió o conviccions, llengua, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social; d) la transparència en el desenvolupament de l'activitat acadèmica; e) la utilització i conservació dels béns i recursos de la universitat d'acord amb la seva funció de servei públic; f) el respecte dels espais comuns, inclosos els de naturalesa digital; g) la utilització del nom i els símbols universitaris d'acord amb els protocols establerts.

3. Les Normes de Convivència de les universitats públiques i privades inclouran, així mateix, mesures de prevenció i resposta d'acord amb un enfocament de protecció dels drets humans enfront de la violència, la discriminació, o l'assetjament per les causes assenyalades en l'apartat 2. L'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe hauran d'interpretar-se conforme a l'article 7 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març.

4. Les universitats elaboraran aquesta regulació amb la participació i audiència de tots els sectors de la comunitat universitària a través dels seus respectius òrgans de representació.

5. En qualsevol cas, les universitats públiques i privades, en aplicació d'aquesta llei, garantiran la llibertat d'expressió i els drets de reunió, associació, manifestació i vaga, constitucionalment reconeguts.

Article 4. De les mesures de prevenció i resposta enfront de la violència, la discriminació o l'assetjament

1. Les Normes de Convivència establiran disposicions relatives a les mesures de prevenció i resposta enfront de la violència, discriminació, o assetjament per les causes assenyalades en l'article 3.2.c), que seran d'aplicació a l'estudiantat, al personal docent i investigador i al personal d'administració i serveis, qualsevol que sigui l'instrument jurídic de vinculació amb la universitat. En el desenvolupament d'aquestes disposicions, les Normes de Convivència incorporaran l'enfocament de gènere i hauran d'ajustar-se a les normes sobre igualtat efectiva entre homes i dones i de protecció integral contra la violència de gènere.

2. Aquestes disposicions inclouran mesures de prevenció primària com la sensibilització, la conscienciació i la formació; mesures de prevenció secundària per actuar sobre contextos, circumstàncies i factors de risc; i procediments específics per donar cauce a les queixes o denúncies per situacions de violència, discriminació, o assetjament. Així mateix, hauran d'afavorir mesures d'acompanyament a les víctimes. A més, aquestes disposicions prevendran que quan es consideri que els fets denunciats podrien ser constitutius de delicte, es suspendrà el procediment disciplinari, posant-ho en coneixement de l'autoritat judicial o del Ministeri Fiscal.

3. Aquestes disposicions inclouran també la possibilitat d'adoptar mesures provisionals per evitar el manteniment dels efectes de la situació i assegurar l'eficàcia de la resolució. Així mateix, hauran de preveure mesures adequades i eines oportunes per garantir a les víctimes, en tot moment, la informació sobre els seus drets i un acompanyament psicològic i jurídic.

4. En el desenvolupament d'aquestes disposicions, les universitats asseguraran que qualsevol actuació s'ajustarà als principis següents: a) Enfocament de gènere. b) Respecte i protecció a les persones: es procedirà amb la discreció necessària per protegir la intimitat i la dignitat de les persones afectades, que podran ser assistides per algun representant o un altre acompanyant de la seva elecció. c) Confidencialitat: les persones que intervinguin en el procediment tindran obligació de guardar una estricta confidencialitat. d) Diligència i celeritat: la investigació i la resolució hauran de realitzar-se amb la deguda professionalitat, diligència i sense demores indegudes. e) Imparcialitat i contradicció: el procediment haurà de garantir una audiència imparcial i un tracte just per a totes les persones afectades. f) Prevenció i prohibició de represàlies: tant durant el curs del procediment com en finalitzar-lo, s'adoptaran les mesures necessàries per evitar qualsevol classe de represàlies.

Article 5. Mitjans alternatius de solució dels conflictes de convivència

Sense perjudici del desenvolupament que en l'àmbit de les seves competències puguin dur a terme les Comunitats Autònomes, les universitats desenvoluparan en les seves Normes de Convivència mitjans alternatius de solució dels conflictes de la convivència basats en la mediació, per ser aplicats abans i durant el procediment disciplinari. Els mitjans que es desenvolupin s'ajustaran, en tot cas, als principis de voluntarietat, confidencialitat, equitat, imparcialitat, bona fe i respecte mutu, prevenció i prohibició de represàlies, flexibilitat, claredat i transparència.

Article 6. Comissió de Convivència

Amb la finalitat de donar compliment al que disposa aquesta llei, les universitats crearan una Comissió de Convivència, integrada de manera paritària per representants de l'estudiantat, del personal docent i investigador, i del personal d'administració i serveis.

Les universitats, en l'àmbit de les seves competències, desenvoluparan les disposicions relatives a l'organització i funcionament d'aquesta Comissió, així com en relació amb el nomenament i incompatibilitats dels seus membres i els motius d'abstenció i recusació en els procediments en els quals intervinguin.

Article 7. Del règim disciplinari

Aquesta llei determina les faltes i sancions aplicables a l'estudiantat de les universitats públiques, sense perjudici de les regulacions establertes per les Comunitats Autònomes en l'àmbit de les seves competències.

Article 8. Potestat disciplinària

1. S'atribueix a les universitats públiques la potestat de sancionar disciplinàriament les infraccions de l'estudiantat que trenquin la convivència o que impedeixin el normal desenvolupament de les funcions de docència, recerca i transferència del coneixement, sense perjudici de la responsabilitat de caràcter civil o penal que pogués derivar-se de tals infraccions.

2. La persona titular del Rectorat serà competent per exercir la potestat disciplinària, que podrà delegar en els termes del que disposa la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic. La instrucció dels procediments es durà a terme per l'instructor o instructora que designi la persona titular del Rectorat. En tot cas, les seves actuacions es regiran pels principis d'independència, autonomia i transparència. L'òrgan sancionador podrà apartarse de la proposta de resolució de l'instructor o instructora, de forma motivada i atenent-se als fets considerats provats durant la fase d'instrucció.

3. La potestat disciplinària s'exercirà d'acord amb els principis següents: a) Principi de legalitat i tipicitat de les faltes i sancions. b) Principi d'irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables i de retroactivitat de les favorables a la persona presumptament infractora. c) Principi de responsabilitat. d) Principi de proporcionalitat. e) Principi de prescripció de les faltes i les sancions. f) Principi de garantia del procediment.

4. Quan de la instrucció d'un procediment disciplinari es considerés que el fet podria ser constitutiu de delicte, se'n suspendrà la tramitació posant-ho en coneixement del Ministeri Fiscal.

5. No podran sancionar-se els fets que ho hagin estat penal o administrativament, en els casos en els quals s'apreciï identitat del subjecte, fet i fonament.

Article 9. Responsabilitat disciplinària

1. L'estudiantat de les universitats públiques queda subjecte al règim disciplinari establert en aquest Títol respecte de l'activitat desenvolupada en les instal·lacions, sistemes i espais de la universitat.

2. L'estudiantat que col·laborés en la realització d'actes o conductes constitutives de falta molt greu també incorrerà en responsabilitat disciplinària.

Article 10. Faltes disciplinàries

1. Les faltes disciplinàries d'aquesta llei es qualifiquen com a molt greus, greus i lleus.

2. Sense perjudici de la regulació establerta per les Comunitats Autònomes, les universitats, reglamentàriament, podran introduir especificacions o graduacions a les infraccions que, sense constituir-ne de noves, ni alterar la naturalesa o límits de les que la llei contempla, contribueixin a la identificació més correcta de les conductes, respectant els principis de la potestat sancionadora.

Article 11. Faltes molt greus

Es consideren faltes molt greus: a) Realitzar novatades o qualssevol altres conductes o actuacions vexatòries, física o psicològicament, que suposin un greu menyscabament per a la dignitat de les persones. b) Assetjar o exercir violència greu contra qualsevol membre de la comunitat universitària. c) Assetjar sexualment o per raó de sexe. d) Discriminar per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere, origen nacional, pertinença a grup ètnic, edat, classe social, discapacitat, estat de salut, religió o creences, o per qualsevol altra causa personal o social. e) Alterar, falsificar, sostreure o destruir documents acadèmics, o utilitzar documents falsos davant la universitat. f) Destruir i deteriorar de manera irreparable o sostreure obres catalogades del patrimoni històric i cultural de la universitat. g) Plagiar total o parcialment una obra, o cometre frau acadèmic en l'elaboració del Treball de Fi de Grau, el Treball de Fi de Màster o la Tesi Doctoral. S'entendrà com a frau acadèmic qualsevol comportament premeditada tendència a falsificar els resultats d'un examen o treball, propi o aliè, realitzat com a requisit per superar una assignatura o acreditar el rendiment acadèmic. h) Incomplir les normes de salut pública establertes per als centres universitaris, les seves instal·lacions i serveis, posant en risc la comunitat universitària. i) Suplantar un membre de la comunitat universitària en la seva labor pròpia o prestar el consentiment per ser suplantat, en relació amb les activitats universitàries. j) Impedir el desenvolupament dels processos electorals de la universitat. k) Haver estat condemnat, per sentència ferma, per la comissió d'un delicte dolós que suposi l'afectació d'un bé jurídic distint, comès en els centres universitaris, les seves instal·lacions i serveis, o relacionat amb l'activitat acadèmica de la universitat.

Article 12. Faltes greus

Es consideren faltes greus: a) Apoderar-se indegudament del contingut de proves, exàmens o controls de coneixement. b) Deteriorar greument els béns catalogats del patrimoni històric i cultural de la universitat. c) Impedir la celebració d'activitats universitàries de docència, recerca o transferència del coneixement, sense perjudici del que estableix l'article 3. d) Cometre frau acadèmic, definit d'acord amb el que disposa l'article 11.g). e) Utilitzar indegudament continguts o mitjans de reproducció i gravació de les activitats universitàries subjectes a drets de propietat intel·lectual. f) Incomplir les normes de seguretat i salut establertes pels centres universitaris i les seves instal·lacions i serveis. g) Accedir sense la deguda autorització als sistemes informàtics de la universitat.

Article 13. Faltes lleus

Es consideren faltes lleus: a) Accedir a instal·lacions universitàries a les quals no es tingui autoritzat l'accés. b) Utilitzar els serveis universitaris incomplint els requisits establerts de coneixement general. c) Realitzar actes que deteriorin els béns del patrimoni de la universitat.

Article 14. Sancions

1. Les sancions d'aquesta llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus. La gravetat de la falta comesa determinarà les sancions que siguin aplicables.

2. Sense perjudici de la regulació establerta per les Comunitats Autònomes, les universitats, reglamentàriament, podran introduir especificacions o graduacions a les sancions establertes per aquesta llei.

3. Són sancions aplicables per la comissió de faltes molt greus: a) Expulsió de dos mesos fins a tres anys de la universitat en la qual s'hagués comès la falta. La sanció amb expulsió haurà de constar en l'expedient acadèmic fins al seu total compliment. b) Pèrdua de drets de matrícula parcial, durant un curs o semestre acadèmic.

4. Són sancions aplicables per la comissió de faltes greus: a) Expulsió de fins a un mes de la universitat en la qual s'hagués comès la falta. Aquesta sanció no es podrà aplicar durant els períodes d'avaluació i de matriculació. b) Pèrdua del dret a la convocatòria ordinària en el semestre acadèmic en el qual es comet la falta i respecte de l'assignatura en la qual s'hagués comès. La pèrdua de drets de matrícula no podrà afectar els drets relatius a les beques.

5. L'amonestació privada és la sanció aplicable per la comissió de faltes lleus.

6. Quan es tracti de les sancions aplicables per la comissió d'una falta greu, l'òrgan sancionador podrà proposar una mesura substitutiva de caràcter educatiu o recuperador, en els termes previstos per l'article 20.

Article 15. Graduació de les sancions

L'òrgan competent per sancionar concretarà la sanció dins de la seva gravetat adequant-la al cas concret, sempre de forma motivada, segons el principi de proporcionalitat i ponderant d'acord amb els criteris següents: a) La intencionalitat o reiteració. b) La naturalesa dels perjudicis causats. c) L'ànim de lucre. d) El reconeixement de responsabilitat, mitjançant la comunicació del fet infractor a les autoritats universitàries amb caràcter previ a l'inici del procediment disciplinari. e) La reparació del dany amb caràcter previ a l'inici del procediment disciplinari. f) Les circumstàncies personals, econòmiques, de salut, familiars o socials de la persona infractora. g) El grau de participació en els fets. h) Realitzar les accions per qualsevol de les causes de violència, discriminació o assetjament referides en l'article 3.2.c).

Article 16. Altres mesures

1. A més d'imposar les sancions que en cada cas corresponguin, la resolució del procediment disciplinari podrà declarar l'obligació de: a) Restituir les coses o reposar-les al seu estat anterior en el termini que s'hi fixi. b) Indemnitzar els danys per una quantia igual al valor dels béns destruïts o el deteriorament causat, així com els perjudicis ocasionats, en el termini que s'hi fixi.

2. Les indemnitzacions que es determinin tindran naturalesa de crèdit de dret públic i el seu import podrà ser exigit pel procediment de constrenyiment.

Article 17. Extinció de la responsabilitat

1. La responsabilitat disciplinària derivada del règim previst en aquesta llei quedarà extingida per: a) El compliment de la sanció o de la mesura substitutiva. b) La prescripció de la falta o de la sanció. c) La pèrdua de la vinculació de l'estudiant amb la universitat. d) La mort de la persona responsable.

2. Les faltes molt greus prescriuran als tres anys, les greus als dos anys i les lleus als sis mesos. Les sancions imposades per faltes molt greus, per faltes greus i per faltes lleus, prescriuran, respectivament, als tres anys, als dos anys i a l'any.

3. El termini de prescripció de les faltes començarà a comptar-se a partir de la seva comissió, o del dia en el qual cessa la seva comissió quan es tracti de faltes continuades. El termini de prescripció de les sancions s'iniciarà des de la fermesa de la resolució sancionadora.

Article 18. Principis del procediment disciplinari

El procediment disciplinari es regirà pels principis següents: a) En cap cas es podrà imposar una sanció sense que s'hagi tramitat el necessari procediment. b) El procediment haurà d'establir la deguda separació entre la fase instructora i la sancionadora, encomanant-les a òrgans distints. c) S'ajustarà als principis d'eficàcia, celeritat i economia processal, amb ple respecte als drets i garanties de defensa de la persona presumptament responsable. d) Al llarg de tot el procediment, la persona o les persones presumptament responsables podran estar assistides per una persona de la seva elecció, a qui l'instructor o instructora haurà de tenir al tant del desenvolupament del procediment. e) Respecte dels casos que impliquin conductes que poguessin constituir violència, discriminació o assetjament, seran d'aplicació els principis previstos en l'article 4.4. Així mateix, s'hauran de garantir mesures adequades i eines oportunes per a l'acompanyament psicològic i jurídic de les víctimes.

Article 19. Procediment disciplinari

El procediment disciplinari es desenvoluparà en les fases següents, d'acord amb el que estableixin, si escau, les Comunitats Autònomes i les universitats: a) El procediment s'iniciarà sempre d'ofici per la persona titular del Rectorat, bé per pròpia iniciativa, a petició raonada d'un altre òrgan, o per denúncia. L'acord d'incoació del procediment haurà de contenir, com a mínim: la identificació de la persona o persones presumptament responsables; els fets succintament exposats, la seva possible qualificació i la sanció que podria correspondre'ls; la designació de l'instructor o instructora; l'òrgan competent de la resolució del procediment; i la indicació del dret a formular al·legacions i el requeriment perquè les persones involucrades manifestin la seva voluntat d'acollir-se, si escau, al procediment de mediació. L'acord d'incoació es notificarà a les persones interessades en el procediment. b) L'instructor o instructora ordenarà la pràctica de totes les diligències que siguin adequades per a la determinació i comprovació dels fets. Les parts disposaran d'un termini de deu dies per aportar al·legacions, documents o informacions i, si escau, proposar prova. c) Conclosa la pràctica de les proves, en els casos en els quals les parts hagin manifestat oportunament la seva voluntat d'acollir-se a un procediment de mediació, l'instructor o instructora remetrà l'expedient a la Comissió de Convivència. Si el procediment de mediació no té èxit, continuarà la tramitació del procediment disciplinari. d) El plec de càrrecs inclourà els fets imputats amb expressió, si escau, de la falta presumptament comesa, de les sancions que puguin ser d'aplicació i, si procedeix, acordarà el manteniment o aixecament de les mesures provisionals. El plec es notificarà a les persones presumptament responsables que disposaran d'un termini de deu dies per formular al·legacions. e) L'instructor o instructora formularà, dins dels deu dies següents, la seva proposta de resolució en la qual es fixaran els fets de manera motivada. La proposta de resolució es notificarà a la persona expedientada, que tindrà un termini de deu dies per al·legar. L'instructor o instructora remetrà la proposta a l'òrgan competent per resoldre, que adoptarà la seva resolució en el termini de deu dies. f) El procediment podrà finalitzar per la resolució sancionadora, l'arxiu, el reconeixement voluntari de la responsabilitat, la declaració de caducitat, el desistiment de la universitat o per impossibilitat material per causes sobrevingudes. g) Per als casos en els quals hi hagi elements suficients per considerar que els fets podrien donar lloc a una falta lleu, es podrà preveure un procediment abreujat o simplificat, amb reducció dels terminis i simplificació dels tràmits. h) La resolució, que posarà fi a la via administrativa, haurà d'expressar els recursos que contra la mateixa procedeixin. i) Si de la resolució sancionadora resultés que la persona infractora ha obtingut fraudulentament un títol oficial expedit per la universitat, aquesta declararà d'ofici la nul·litat d'aquest acte.

Article 20. Mesures substitutives de la sanció

1. Les universitats podran preveure mesures de caràcter educatiu i recuperador en substitució de les sancions establertes per aquesta llei per a les faltes greus, sempre que es garanteixin plenament els drets de la persona o persones afectades, i de conformitat amb els principis següents: a) Que hi hagi manifesta conformitat per part de la persona o persones afectades per la infracció, i per part de la persona infractora. b) Que la mesura substitutiva de la sanció estigui orientada a la màxima reparació possible del dany causat, i que se'n garanteixi el compliment efectiu. c) Que la persona o les persones infractores reconeguin la seva responsabilitat en la comissió de la falta, així com les conseqüències de la seva conducta per a la persona o les persones afectades, i per a la comunitat universitària. d) Que, si escau, la persona o les persones responsables mostrin disposició per restaurar la relació amb la persona o les persones afectades per la infracció.

2. Aquestes mesures podran consistir en la participació o col·laboració en activitats formatives, culturals, de salut pública, esportives, d'extensió universitària i de relacions institucionals, o d'altres similars. En cap cas podran consistir en l'exercici de funcions o tasques assignades al personal de la universitat en les relacions de llocs de treball. Les universitats determinaran la durada d'aquestes mesures.

Article 21. Mesures provisionals

1. Abans de la iniciació del procediment administratiu, la persona titular del Rectorat, d'ofici o a instància de part, en els casos d'urgència inajornable i per a la protecció provisional dels interessos implicats, podrà adoptar de forma motivada les mesures provisionals que resultin necessàries i proporcionades. Aquestes mesures provisionals hauran de ser confirmades, modificades o aixecades en l'acord d'iniciació del procediment, que haurà d'efectuar-se dins dels quinze dies següents a la seva adopció. En tot cas, quedaran sense efecte si no s'inicia el procediment en aquest termini.

2. En qualsevol moment del procediment disciplinari, l'instructor o instructora podrà, de forma motivada, adoptar les mesures provisionals que consideri necessàries per evitar el manteniment dels efectes de la falta i assegurar l'eficàcia de la resolució.

3. L'adopció d'aquestes mesures podrà tenir lloc d'ofici o a sol·licitud de les persones possiblement afectades.

4. Aquestes mesures tindran caràcter temporal, hauran de ser proporcionades i podran ajustar-se, de forma motivada, si es produeixen canvis en la situació que en va justificar l'adopció. En tot cas, s'extingiran amb l'eficàcia de la resolució que posi fi al procediment.

5. L'adopció de mesures provisionals no suposarà prejutjar sobre el resultat del procediment.

Article 22. Procediment davant la Comissió de Convivència

1. Rebut l'expedient d'acord amb el que disposa l'article 19.c), la Comissió de Convivència decidirà si procedeix la tramitació davant d'ella per la via del procediment de mediació, o si ha d'inhibir-se retornant l'expedient a l'instructor o instructora del procediment disciplinari.

2. El procediment de mediació davant la Comissió de Convivència es desenvoluparà d'acord amb el que disposa la normativa de la universitat.

3. Si el procediment de mediació conclogués sense acord o no resolgués la totalitat de les qüestions plantejades, la Comissió retornarà l'expedient a l'instructor o instructora del procediment disciplinari per al seu objecte total o parcial.

4. L'acord total o parcial assolit per les parts com a resultat del procediment de mediació serà confidencial, haurà de constar per escrit i ser signat per les parts, conservant cadascuna un exemplar i traslladant-ne un altre a la Comissió de Convivència.

5. Les Normes de Convivència de cada universitat desenvoluparan el procediment relatiu a la custòdia i seguiment dels acords assolits.

6. L'inici del procediment de mediació suposarà la suspensió del còmput dels terminis de caducitat i prescripció del procediment disciplinari. Aquesta suspensió es mantindrà mentre duri el procediment de mediació.