Llei 10/2014, de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana

Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació

1. L'objecte de la present llei és l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, la realització i la convocatòria dels mecanismes de les consultes populars no referendàries i altres formes i mecanismes de participació ciutadana institucionalitzada en l'àmbit competencial de la Generalitat i les entitats locals.

2. Els preceptes de la present llei que regulen les consultes populars no referendàries són aplicables a la Generalitat i a les entitats locals, sens perjudici, en aquest darrer cas, que puguin ser desenvolupats per les normes d'organització i funcionament de les pròpies entitats locals.

3. Les entitats locals, en l'àmbit de les seves competències, poden regular els altres instruments de participació, que es regeixen per les seves pròpies normes d'organització i funcionament, de les quals aquesta llei té caràcter supletori, llevat del que determinen els articles 41.1 i 4, 42, 46, 51 i 52, que són d'aplicació directa. Tot això s'entén sens perjudici dels altres mecanismes participatius que puguin crear.

Article 2. Principis generals

1. Les consultes populars no referendàries i les altres formes de participació estan presidides pels principis de transparència, publicitat, claredat, accés a la informació, neutralitat institucional, primacia de l'interès col·lectiu, pluralisme, igualtat i no discriminació, inclusió, protecció de les dades de caràcter personal i rendició de comptes.

2. Els principis a què es refereix l'apartat 1 es configuren com a obligacions per a l'Administració i com a drets i garanties per als subjectes legitimats per participar en el procés de participació, d'acord amb el que estableix la present llei.

3. En tot el procés de participació, han de garantir-se les fases d'informació, deliberació, valoració de propostes, avaluació i rendició de comptes. En la modalitat de consulta popular no referendària, les fases són les que regula específicament el títol II.

Article 3. Concepte i modalitats

1. S'entén per consulta popular no referendària la convocatòria efectuada per les autoritats competents, d'acord amb el que estableix aquesta llei, a les persones legitimades en cada cas perquè manifestin la seva opinió sobre una determinada actuació, decisió o política pública, per mitjà de votació.

2. Les consultes populars no referendàries poden ser d'àmbit nacional si es refereixen a tot el territori de Catalunya o d'àmbit local si tenen caràcter municipal o supramunicipal.

3. Les consultes populars no referendàries poden ser de caràcter general o sectorial. Les consultes generals són les obertes a les persones legitimades per participar en els termes establerts en l'article 5. Les consultes sectorials són les que poden adreçar-se, per raó del seu objecte específic, tenint en compte els criteris establerts en l'article 5.2, a un determinat col·lectiu de persones. [Nota: el Tribunal Constitucional, per Sentència 31/2015, de 25 de febrer, va declarar la inconstitucionalitat i nul·litat de l'incís relatiu a les consultes generals i va interpretar la resta de l'article en el sentit que és aplicable a les consultes sectorials previstes en la present Llei.]

Article 4. Promotors

1. Les consultes populars no referendàries poden promoure's per iniciativa institucional o per iniciativa ciutadana.

2. S'entén per iniciativa institucional d'àmbit nacional la consulta promoguda per: a) El president de la Generalitat o el Govern. b) El Parlament, per acord del Ple adoptat per majoria simple, a proposta de dues cinquenes parts dels diputats o de tres grups parlamentaris. c) Un 10% dels municipis, per acord adoptat per majoria absoluta dels seus plens, la població dels quals sumada ha de ser com a mínim de 500.000 habitants.

3. S'entén per iniciativa institucional d'àmbit local la consulta promoguda per: a) Els plens municipals i de les altres entitats locals, per acord adoptat per majoria simple, a proposta de dues cinquenes parts dels regidors o dels representants de l'entitat local. b) Els consells comarcals, per acord adoptat per majoria absoluta, a proposta d'una cinquena part dels regidors de la comarca, que han de representar, com a mínim, el 10% dels municipis. c) Les diputacions o els consells de vegueria, per acord adoptat per majoria absoluta, a proposta d'una cinquena part dels regidors de la província o vegueria, que han de representar, com a mínim, el 10% dels municipis. d) L'alcalde o president de l'entitat local, per iniciativa pròpia o a proposta de dues cinquenes parts dels membres de la corporació local. e) Dues cinquenes parts dels municipis, per acord dels seus plens adoptat per majoria simple, a proposta de dues cinquenes parts dels seus regidors, si es tracta d'un àmbit territorial supramunicipal no coincident amb cap dels anteriors, que ha de ser proposat pels promotors de la consulta; en aquest cas, la convocatòria de la consulta correspon al president de la Generalitat. f) El president de la Generalitat o el Govern poden promoure consultes que afectin més d'un municipi, una comarca o una vegueria, sobre assumptes relacionats amb les competències o els interessos de la Generalitat; en aquests casos, la convocatòria correspon al president de la Generalitat.

4. La iniciativa ciutadana es regeix pel que estableix el capítol III.

Article 5. Persones legitimades

1. Poden ser cridades a participar en les consultes populars no referendàries per mitjà de votació: a) Les persones majors de setze anys que tinguin la condició política de catalans, inclosos els catalans residents a l'exterior. Aquests darrers han de sol·licitar prèviament la inscripció en el registre creat a l'efecte. b) Les persones majors de setze anys nacionals d'estats membres de la Unió Europea inscrites en el Registre de població de Catalunya que acreditin un any de residència continuada immediatament anterior a la convocatòria de la consulta. c) Les persones majors de setze anys nacionals de tercers estats inscrites en el Registre de població de Catalunya i amb residència legal durant un període continuat de tres anys immediatament anterior a la convocatòria de la consulta.

2. En l'àmbit a què es refereix l'apartat 1, el decret de convocatòria de la consulta ha de delimitar, amb ple respecte a les exigències derivades del principi d'igualtat i no discriminació, les persones que poden participar. La delimitació s'ha de fer en funció de l'àmbit territorial i dels interessos afectats directament per l'objecte de la pregunta, atenent, en aquest darrer cas, a criteris que permetin identificar de manera clara i objectiva el col·lectiu o col·lectius als quals s'adreça la convocatòria.

3. El decret de convocatòria, si és d'àmbit municipal, pot dispensar del compliment del requisit establert en les lletres b i c de l'apartat 1 respecte al període mínim de residència.

Article 6. El Registre de participació en consultes populars no referendàries

1. Es crea el Registre de participació en consultes populars no referendàries, adscrit al departament competent en matèria de consultes populars i participació ciutadana, que inclou totes les persones que poden ser cridades a participar en una consulta, d'acord amb la llei.

2. El Registre de participació en consultes populars no referendàries està integrat per les dades del Registre de població de Catalunya i per les del Registre de catalans i catalanes a l'exterior, tots dos en el seu darrer tancament abans de la data de la convocatòria, i per les dades d'altres instruments registrals que acreditin la condició de persona legitimada, determinades per les regles específiques de la convocatòria.

3. La comunicació i l'actualització de les dades dels registres a què es refereix l'apartat 2 per part de l'òrgan responsable no requereixen el consentiment de la persona interessada, d'acord amb la normativa de protecció de dades.

4. Un cop convocada la consulta, l'òrgan responsable del Registre de participació en consultes populars no referendàries ha d'establir un període perquè els catalans residents a l'exterior i les persones a què es refereixen les lletres b) i c) de l'article 5.1 puguin manifestar la seva voluntat de participar en la consulta.

5. L'òrgan responsable del Registre de participació en consultes populars no referendàries ha d'elaborar, a instància de l'òrgan convocant, la llista de persones cridades a participar, d'acord amb el que estableixi el decret de convocatòria.

6. Han d'integrar-se en el Registre de participació en consultes populars no referendàries les dades necessàries per garantir la participació de les persones legitimades d'acord amb el que estableix aquesta llei. Aquest registre no pot incloure cap dada relativa a la ideologia, les creences, la religió, l'ètnia, la salut ni l'orientació sexual de les persones cridades a participar en una consulta popular no referendària.

Article 7. Registre de consultes populars

Es crea el Registre de consultes populars, adscrit al departament competent en aquesta matèria, que té per objecte la inscripció de les consultes populars no referendàries promogudes i dutes a terme a l'empara d'aquesta llei. El registre té naturalesa administrativa i es regula per reglament.

Article 8. Efectes de les consultes

Les consultes populars no referendàries promogudes a l'empara d'aquesta llei tenen per finalitat conèixer l'opinió de la població sobre la qüestió sotmesa a consulta i el seu resultat no té caràcter vinculant. Tanmateix, els poders públics que les han convocat s'han de pronunciar sobre la seva incidència en l'actuació pública sotmesa a consulta, en el termini de dos mesos a partir de la seva celebració.

Article 9. Nombre màxim de consultes

Durant cada any natural, només poden efectuar-se tres convocatòries d'àmbit nacional i tres d'àmbit local, en el corresponent àmbit territorial. Les entitats locals poden ampliar aquest nombre màxim.

Article 10. Convocatòria

1. El president de la Generalitat ha de convocar una consulta popular no referendària sempre que es compleixin els requisits establerts per la present llei.

2. Les entitats locals, per mitjà dels seus presidents, han de convocar una consulta popular no referendària sempre que es compleixin els criteris establerts per la present llei i d'acord amb el que estableixi la normativa específica d'àmbit local.

3. La convocatòria d'una consulta popular no referendària s'ha d'efectuar, en tots els casos, per decret.

4. La consulta popular no referendària ha de ser convocada en el termini de noranta dies a comptar des de l'aprovació per iniciativa institucional o la validació de les signatures pels òrgans competents en el cas que hagi estat promoguda per iniciativa ciutadana. La consulta s'ha de realitzar en un termini d'entre trenta i seixanta dies naturals a partir del dia següent de la publicació del decret de convocatòria.

Article 11. Objecte de la consulta

1. La formulació de la consulta pot contenir una o més preguntes o propostes perquè les persones legitimades puguin respondre de forma afirmativa, negativa o en blanc.

2. Poden formular-se consultes sobre diverses propostes alternatives, que han de ser mútuament excloents, perquè se'n voti una.

3. Poden formular-se consultes sobre diverses propostes successives, sempre que afectin el mateix objecte de la consulta.

4. La pregunta, les preguntes o les propostes de la consulta han de ser formulades de manera neutra, clara i inequívoca.

5. No poden formular-se consultes que puguin afectar, limitar o restringir els drets i les llibertats fonamentals de la secció primera del capítol II del títol I de la Constitució, i els drets i deures dels capítols I, II i III del títol I de l'Estatut. Igualment, s'exclouen les referides a matèries tributàries i a pressupostos ja aprovats.

Article 12. Decret de convocatòria

1. El decret de convocatòria ha d'incloure: a) La pregunta, les preguntes o les propostes sotmeses a votació en les opcions a què es refereix l'article 11. b) Les persones que poden participar en la consulta. c) El dia o dies per a la votació presencial ordinària i el període de votació anticipada, si escau. d) Les modalitats de votació. e) Les regles específiques de la consulta, que han d'incloure's com a annex al decret de convocatòria.

2. El decret de convocatòria de la consulta s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

3. Un cop signat el decret de convocatòria de la consulta, les institucions convocants han d'obrir un període de difusió institucional per garantir el dret a la informació sobre l'objecte i el procediment de la consulta, sense que en cap cas es pugui influir sobre la participació, ni sobre l'orientació de les respostes, garantint la transparència, la igualtat d'oportunitats i el respecte al pluralisme polític.

4. El decret de convocatòria de la consulta ha d'incloure, en tot cas, una memòria econòmica de les despeses que la consulta generarà a la institució convocant.

Article 13. Sistema de garanties

1. El sistema de garanties té per finalitat garantir la fiabilitat, la transparència, la neutralitat i l'objectivitat del procés de consulta, així com el compliment del règim jurídic que li és aplicable.

2. El sistema de garanties està integrat per la Comissió de Control, les comissions de seguiment i les meses de consultes.

3. Si la consulta és de l'àmbit de Catalunya, s'ha de constituir una comissió de seguiment per a cada àmbit territorial a què es refereix l'article 16.3.

4. La convocatòria ha d'obrir un termini, no inferior a quinze dies, perquè les organitzacions socials o professionals interessades puguin manifestar la seva voluntat de formar part del procés de consulta. Tenen la condició d'interessades les organitzacions amb personalitat jurídica l'objecte de les quals tingui relació amb l'objecte de la consulta. La Comissió de Control ha de reconèixer la condició d'organització interessada per resolució motivada. En tot cas, tenen la condició d'organització interessada les formacions polítiques amb representació al Parlament de Catalunya, o a la corresponent entitat local si es tracta d'una consulta d'àmbit local.

5. Les organitzacions admeses per formar part del procés de consulta tenen els drets que els atribueix la present llei.

6. L'òrgan convocant ha de posar a disposició del sistema de garanties els mitjans personals i materials necessaris per a l'exercici de les seves funcions, sempre d'acord amb la regulació i els mecanismes de rendició de comptes establerts per la legislació.

Article 14. Definició i composició de la Comissió de Control

1. La Comissió de Control és el principal òrgan encarregat de vetllar perquè les consultes populars no referendàries s'ajustin als principis, les regles i els requisits que estableix aquesta llei i perquè es duguin a terme amb ple respecte al procediment establert i a les regles específiques de la convocatòria.

2. La Comissió de Control actua amb plena autonomia i independència en l'exercici de les seves funcions.

3. La Comissió de Control es compon de set juristes i politòlegs de reconegut prestigi. El Ple del Parlament els designa per acord adoptat per majoria de tres cinquenes parts dels diputats. Aquestes designacions s'han d'efectuar dins dels tres mesos següents a l'inici de la legislatura. En tot cas, la majoria dels membres de la comissió han de ser juristes.

4. Els membres de la Comissió de Control nomenats elegeixen per majoria el president i el secretari en la sessió constitutiva, que s'ha de celebrar dins dels quinze dies posteriors al seu nomenament.

5. El nomenament dels membres de la Comissió de Control es realitza per decret del president de la Generalitat. Els membres de la Comissió de Control es renoven a l'inici de cada legislatura.

Article 15. Funcions de la Comissió de Control

1. Corresponen a la Comissió de Control les funcions següents: a) Resoldre els recursos interposats contra les decisions de les comissions de seguiment en el termini de tres dies. b) Dictar instruccions vinculants i públiques aplicables a les diferents consultes. c) Establir criteris interpretatius per a les comissions de seguiment i per a les meses de consulta, i assessorar, amb caràcter no vinculant, l'òrgan convocant i les comissions de seguiment en les qüestions que li plantegin. d) En els casos d'iniciativa ciutadana, resoldre en el termini de set dies els recursos per inadmissió de la sol·licitud de convocatòria per les causes establertes en els articles 32.4 i 38. e) Supervisar les actuacions de l'administració de suport a l'òrgan convocant respecte a la llista de persones cridades a participar i a la utilització de mitjans electrònics. f) Declarar el resultat de les consultes. g) Exercir les funcions de la comissió de seguiment respecte al col·lectiu de catalans residents a l'exterior. h) Vetllar per les garanties del període de difusió institucional que estableix l'article 12.3. i) Les altres que li atribueixen aquesta llei o una altra norma.

2. La Comissió de Control té naturalesa administrativa i els seus actes posen fi a la via administrativa.

Article 16. Definició i composició de les comissions de seguiment

1. Les comissions de seguiment són els òrgans encarregats de vetllar perquè les consultes populars no referendàries es desenvolupin en el seu àmbit territorial d'acord amb el que estableix aquesta llei i les regles específiques de la convocatòria i complir les funcions que estableix l'article 17.

2. Les comissions de seguiment actuen amb autonomia i independència en l'exercici de les seves funcions, sens perjudici que les seves decisions puguin ser revisades per la Comissió de Control en els termes establerts en aquesta llei.

3. En les consultes populars no referendàries de l'àmbit de Catalunya, s'ha de constituir una comissió de seguiment en cadascuna de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat.

4 a 9. (Anul·lats per Sentència del TC 31/2015, de 25 de febrer.)

10. L'òrgan convocant de les consultes sectorials ha de designar una comissió de seguiment integrada per cinc membres.

Article 17. Funcions de la comissió de seguiment

1. Corresponen a cada comissió de seguiment les funcions següents: a) Garantir el bon desenvolupament de les fases de la consulta d'acord amb la normativa, les regles específiques de la consulta i els criteris interpretatius fixats per la Comissió de Control. b) Efectuar les operacions de recompte, aixecar acta dels resultats que li corresponen i informar-ne la Comissió de Control. c) Resoldre les queixes, consultes o incidències que es plantegin en el seu àmbit territorial en relació amb tot el procés de la consulta en el termini de tres dies. d) Nomenar representants, a proposta de les associacions i organitzacions interessades, perquè estiguin presents en els actes de constitució de les meses de consultes, en la votació i en el recompte provisional i final. e) Les altres que li encomanin la Comissió de Control i la normativa vigent.

2. Els acords de la Comissió de Seguiment poden ser recorreguts davant la Comissió de Control, en el termini de dos dies hàbils a comptar des del dia següent a la data de l'acord.

Article 18. Causes d'inelegibilitat i incompatibilitat

No poden ser designats membres de la Comissió de Control ni de les comissions de seguiment les persones que estiguin incloses en algun dels supòsits a què es refereix l'article 31.2.

Article 19. Definició i composició de les meses de consulta

1. Les meses de consulta són els òrgans davant dels quals s'efectua la votació en les seves modalitats de votació presencial ordinària i de votació electrònica presencial.

2. L'òrgan convocant de la consulta ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb les regles específiques de la consulta, el nombre de locals i meses de consulta, i el seu àmbit territorial.

3. Cada mesa de consulta està formada per un president i dos gestors, designats per sorteig públic realitzat per l'òrgan convocant entre les persones majors d'edat inscrites en el registre de participants de la corresponent mesa de consulta.

4. En el cas que es constitueixin meses de consulta a l'exterior, aquestes meses han d'estar integrades per tres membres designats per sorteig entre les persones que integrin el registre de participació de la comunitat catalana a l'exterior on tingui lloc la votació.

5. En el mateix sorteig en el qual es designen el president i els gestors de cada mesa de consulta, s'han de designar també dos suplents per a cada gestor i dos per a cada president de mesa.

6. Els sorteigs per designar els presidents i gestors de les meses de consulta s'han de realitzar en el termini dels vint dies posteriors a la convocatòria i les designacions s'han de notificar a les persones interessades i a les comissions de seguiment competents.

7. Les persones elegides per sorteig com a membres de les meses de consulta, tant titulars com suplents, poden renunciar a formar-ne part en el termini que estableixin les regles específiques de la consulta. La renúncia s'ha de comunicar per escrit adreçat a la corresponent comissió de seguiment.

8. Les regles específiques de la consulta han d'establir les mesures necessàries per constituir les meses de consulta quan entre titulars i suplents no puguin cobrir-se tots els llocs.

9. Les organitzacions admeses en el procés de consulta poden tenir representants a les meses de consulta, que poden estar presents en els actes de constitució, votació i recompte i poden presentar al·legacions, si escau.

Article 20. Funcions de les meses de consulta

1. Corresponen a les meses de consulta les funcions següents: a) Donar suport als participants perquè puguin exercir adequadament el dret de participació que els reconeix aquesta llei. b) Identificar les persones cridades a participar. c) Custodiar la llista de persones cridades a participar, autoritzar l'emissió del vot i registrar els participants. d) Efectuar públicament el recompte provisional de les respostes i fer-ho constar en l'acta corresponent, juntament amb les incidències produïdes. e) Vetllar per disposar del material necessari per dur a terme la consulta. f) Les altres que li encomanin les comissions de control i de seguiment i l'administració convocant.

2. El president de la mesa de consulta té la condició de màxima autoritat pública dins del seu àmbit d'actuació.

Article 21. Campanya i debat públic

1. La campanya i el debat públic tenen per finalitat facilitar la informació i el contrast de posicions sobre l'objecte de la consulta i demanar el suport a les persones legitimades per participar.

2. La campanya s'inicia l'endemà de la publicació del decret de convocatòria en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

3. No pot realitzar-se campanya ni actes de promoció o debat públics sobre l'objecte de la consulta després de les zero hores del dia previst per a la seva celebració.

Article 22. Espais públics per a la campanya i espais informatius en els mitjans de comunicació

1. Els promotors de la consulta, les organitzacions admeses en el procés i les formacions polítiques amb representació al Parlament o a les entitats locals en cas de consultes d'àmbit local tenen dret a utilitzar espais públics gratuïts per fer campanya i debat públic. Els ajuntaments han de reservar espais públics perquè els actors de la campanya puguin col·locar informació sobre la consulta, han de facilitar locals i espais, també gratuïts, perquè puguin realitzar-se actes de campanya i debat i han de fer pública aquesta informació.

2. Les regles específiques de la convocatòria han de determinar els termes en què s'han de concedir espais gratuïts en els mitjans de difusió de titularitat pública. Si la consulta popular és d'àmbit municipal, aquesta obligació es limita als mitjans de comunicació de titularitat pública de l'àmbit local total o parcialment afectat. En tots els casos, s'ha d'establir el termini durant el qual pot realitzar-se aquesta campanya.

3. Durant el període de consulta, els mitjans de comunicació de titularitat pública han de respectar els principis de pluralisme polític i social, neutralitat i igualtat d'oportunitats respecte a les posicions defensades sobre la consulta. Contra les decisions dels òrgans d'administració d'aquests mitjans es pot recórrer davant la Comissió de Control.

Article 23. Modalitats de votació

1. Es pot participar en les consultes no referendàries per votació presencial ordinària o anticipada.

2. A més de la modalitat a què es refereix l'apartat 1, també es pot participar en les consultes no referendàries per mitjans electrònics, d'acord amb el que estableix l'article 28.

Article 24. Votació presencial ordinària

1. La votació presencial ordinària es realitza davant les meses de consulta en el dia assenyalat en el decret de convocatòria, durant el període horari establert per aquest.

2. En el cas de les consultes d'àmbit local, es pot habilitar més d'un dia per realitzar la consulta presencial ordinària.

3. La votació presencial ordinària es realitza per paperetes i en sobre de votació tancat, que s'introdueix en una urna.

Article 25. Votació anticipada

1. La votació anticipada en les consultes pot realitzar-se per correu o per dipòsit en el període que estableixi el decret de convocatòria.

2. La votació anticipada per correu es realitza per mitjà del servei postal en un sobre tancat tramès a l'òrgan que determini el decret de convocatòria.

3. La votació per dipòsit es realitza per mitjà del lliurament personal en un sobre tancat als servidors públics designats a l'efecte.

4. La sol·licitud per utilitzar la votació anticipada impedeix el seu exercici de forma presencial. A tal efecte, s'han d'adoptar les mesures pertinents perquè així consti a la llista de participants de la corresponent mesa de consulta.

Article 26. Regles aplicables a les diferents modalitats de votació

1. La votació presencial ordinària s'aplica a totes les consultes populars no referendàries.

2. Les modalitats de votació anticipada poden aplicar-se si ho justifica la naturalesa o l'objecte de la consulta i així ho determina el decret de convocatòria.

3. Les regles específiques per a l'organització de la consulta han d'establir el procediment, les condicions i els requisits aplicables a les diferents modalitats de votació.

4. Totes les modalitats de votació han de garantir: a) La identificació dels participants, verificant la seva inscripció en la corresponent llista. b) El secret del vot. c) Que es faciliti l'autonomia de la persona per exercir el vot. d) Que resti constància de les persones que han participat. e) La integritat dels sobres que contenen els vots per un sistema de custòdia adequat fins al moment del recompte.

5. La Comissió de Control ha de determinar els criteris de custòdia dels sobres i la documentació tramesos per correu o lliurats en dipòsit. També ha de determinar els requisits per a l'acreditació dels servidors públics que han d'exercir funcions relacionades amb el vot per correu o per dipòsit.

Article 27. Recompte de vots

1. Les meses de consulta han de realitzar el recompte dels vots emesos i determinar el resultat obtingut en relació amb la pregunta, les preguntes o les propostes que són objecte de la consulta.

2. El recompte dels vots enviats per correu o lliurats en dipòsit correspon a la Comissió de Control.

3. El recompte s'ha de realitzar en un acte públic. Els resultats del recompte han de lliurar-se als representants de les organitzacions admeses en el procés de consulta, si ho sol·liciten.

4. Són nul·les les paperetes que no s'ajustin al model establert per la convocatòria o que hagin sofert alteracions de qualsevol tipus que puguin induir a error sobre l'opinió expressada o condicionar-la.

Article 28. Utilització de mitjans electrònics

1. La participació en les consultes populars no referendàries pot realitzar-se per mitjans electrònics, sempre que es garanteixi: a) La seguretat en la identificació del participant. b) La no duplicitat o multiplicitat de participació d'una mateixa persona. c) El secret del vot, de manera que no pugui establir-se cap vincle entre l'opinió expressada i la persona que l'ha emesa. d) La seguretat del vot electrònic per impedir l'alteració de la participació o dels vots emesos. e) La suficient transparència perquè els actors interessats puguin dur a terme una observació i supervisió independent i fonamentada.

2. El vot electrònic pot ser presencial o telemàtic.

3. Els mitjans electrònics, a més d'utilitzar-se per a la participació en les consultes, també poden utilitzar-se per a la recollida de signatures en el cas de la iniciativa ciutadana, sempre que es garanteixi la seguretat en la identificació dels signants.

4. El Govern ha de regular per reglament el sistema de participació electrònica d'acord amb el que estableix aquest article. Aquesta regulació ha d'incloure l'establiment d'una plataforma tecnològica comuna per permetre la seva implantació homogènia en l'àmbit local.

Article 29. Normes especials per a les consultes sectorials

El decret de convocatòria de les consultes sectorials ha de determinar, en tot cas: a) El col·lectiu o col·lectius que poden participar en la consulta, respectant sempre el principi d'igualtat i no discriminació. b) Les modalitats de votació, que en aquest cas pot ser exclusivament l'electrònica. c) Els criteris específics per realitzar la campanya i el debat públic, sense que en aquest cas sigui d'aplicació obligatòria el que estableix l'article 22.2.

Article 30. Promoció de la convocatòria per iniciativa ciutadana

La convocatòria d'una consulta popular no referendària pot ser promoguda per persones físiques o jurídiques, d'acord amb els requisits que estableix aquesta llei.

Article 31. Comissió promotora

1. La comissió promotora de la iniciativa pot estar formada per una o més entitats amb personalitat jurídica pròpia sense ànim de lucre o per un mínim de tres persones físiques que compleixin els requisits establerts per poder participar en les consultes.

2. En cap cas no poden formar part de la comissió promotora: a) Els diputats del Parlament de Catalunya. b) Els membres electes de corporacions locals. c) Els diputats o senadors de les Corts Generals. d) Els diputats del Parlament Europeu. e) Les persones que incorren en alguna de les causes d'inelegibilitat o incompatibilitat que la legislació vigent estableix per als càrrecs electes i alts càrrecs de les institucions catalanes. f) Els membres del Govern.

Article 32. Iniciativa

1. La sol·licitud de la iniciativa s'ha d'adreçar al president de la Generalitat o al president de l'entitat local, segons el seu àmbit.

2. La sol·licitud d'iniciativa ha d'anar acompanyada dels documents següents: a) El text que es proposa sotmetre a consulta. b) La llista de les persones cridades a participar en la consulta, les quals s'han de circumscriure a l'àmbit territorial o sectorial de la consulta, d'acord amb el que estableix l'article 5. c) La proposta de model de full de recollida de signatures, que ha de contenir el text íntegre de la consulta i l'espai perquè la persona signant hi faci constar el nom, cognoms, el municipi de residència i el número de document nacional d'identitat o número d'identificació d'estrangers. d) Una memòria explicativa de les raons que aconsellen, al judici dels promotors, la iniciativa per promoure la consulta popular no referendària. e) La relació dels membres que componen la comissió promotora i les seves dades personals. f) Si la iniciativa és promoguda per persones jurídiques, el certificat de l'acord de l'òrgan competent en el qual s'ha acordat la seva presentació.

3. En el termini de tres mesos, l'òrgan competent ha de comunicar a la comissió promotora signant de la iniciativa la seva admissió a tràmit i la validació del full de recollida de signatures, o la inadmissió a tràmit. En el cas d'inadmissió a tràmit, la resolució ha de ser motivada i pot recórrer-se aquesta resolució davant la Comissió de Control.

4. Són causes d'inadmissibilitat de la sol·licitud d'iniciativa: a) Que l'objecte de la consulta no s'ajusti al que estableix la present llei. b) Que la documentació presentada pels promotors de la iniciativa no compleixi algun dels requisits establerts per l'apartat 2. c) Que reprodueixi una altra iniciativa de consulta popular no referendària de contingut igual o substancialment equivalent presentada en els períodes a què es refereix l'article 39.1. d) Que hagi estat presentada en els períodes a què es refereix l'article 39.2. e) Que els cridats a participar no corresponguin a l'àmbit territorial i sectorial de la consulta.

Article 33. Àmbit de la iniciativa

Les iniciatives ciutadanes poden ser de l'àmbit de Catalunya o de l'àmbit local, segons l'òrgan competent per a la seva presa en consideració.

Article 34. Signants de la iniciativa

Poden ser signants de la iniciativa les persones proposades per ser cridades a participar.

Article 35. Signatures de suport

1. Per sol·licitar una consulta popular no referendària en l'àmbit de Catalunya calen les signatures vàlides de 75.000 persones cridades a participar.

2. Per sol·licitar una consulta popular no referendària en l'àmbit local, cal el nombre de signatures vàlides que estableixi la normativa pròpia de l'entitat local, que en cap cas no pot ser superior al que estableix aquesta llei, i, a manca d'una determinació específica, les següents: a) En els municipis de fins a 1.000 habitants, un 15% de les persones cridades a participar. b) En els municipis entre 1.001 i 20.000 habitants, un 10% de les persones cridades a participar, amb un mínim de 150 signatures. c) En els municipis entre 20.001 i 100.000 habitants, un 5% de les persones cridades a participar, amb un mínim de 2.000 signatures. d) En els municipis de més de 100.000 habitants, un 2% de les persones cridades a participar, amb un mínim de 5.000 signatures.

3. Si la iniciativa es refereix a un àmbit territorial superior al municipi, com comarques o veguerieseries, o inferior, com entitats municipals descentralitzades, barris o districtes, s'han d'aplicar només els percentatges que estableix l'apartat 2, que han de tenir com a base la població concreta de l'àrea afectada.

Article 36. Recollida de signatures

1. La recollida de signatures s'ha d'efectuar amb fulls conformes al model aprovat per l'òrgan convocant.

2. En cada imprès de recollida de signatures ha de figurar, de forma clarament comprensible, una clàusula informativa sobre la finalitat de la recollida i els altres requisits exigits per la normativa de protecció de dades de caràcter personal.

3. Les dades recollides en els impresos de recollida de signatures són confidencials, només poden usar-se amb la finalitat de donar suport a la sol·licitud de la consulta per a la qual s'han recollit i s'han de destruir un cop transcorregut el termini per recórrer o, si escau, un cop resolts definitivament els recursos. Només poden ser publicades si les persones signants ho autoritzen expressament.

4. Les signatures s'han d'autenticar en la forma que es determini per reglament. En tot cas, la comissió promotora pot designar fedataris especials perquè autentiquin les signatures, els quals han de tenir més de setze anys i han de jurar o prometre davant la Comissió de Control que les signatures que s'adjunten a la iniciativa són autèntiques. Els membres de la comissió promotora són responsables de l'autenticitat de les signatures, de la seva confidencialitat i del tractament adequat de les dades recollides.

5. El termini per a la recollida de signatures és de noranta dies, llevat del cas de les consultes populars no referendàries mitjançant votació d'àmbit local, que és de seixanta dies. Els terminis es computen a partir de la data de notificació de l'admissió a tràmit.

Article 37. Recompte i validació de les signatures

1. Un cop recollit el nombre mínim de signatures, els fulls s'han de lliurar al Govern de la Generalitat o a la corresponent entitat local per a la comprovació de la inscripció en el corresponent registre.

2. L'acreditació de la inscripció s'ha d'efectuar mitjançant certificat emès pels responsables dels corresponents registres, d'acord amb les dades de la darrera actualització disponible i en un termini de dos mesos a comptar des de la presentació dels fulls de signatures.

Article 38. Acceptació o denegació de la sol·licitud de convocatòria

1. Si les signatures validades assoleixen el nombre mínim establert, l'òrgan competent ha de convocar la consulta sol·licitada en el termini que estableix l'article 10.4 a partir de la resolució de validació de les signatures.

2. La convocatòria de la consulta sol·licitada només pot ser denegada, mitjançant resolució motivada que s'ha de notificar a la comissió promotora, si el nombre de signatures validades no arriba al mínim legalment exigible.

3. Correspon al Govern de la Generalitat o a l'entitat local legitimada en cada cas per convocar la consulta decidir sobre la validació de les signatures o la denegació de la consulta sol·licitada.

Article 39. Períodes durant els quals no poden promoure's ni celebrar-se consultes populars no referendàries d'iniciativa ciutadana

1. Un cop iniciats els tràmits per promoure una consulta popular no referendària, no poden promoure's altres consultes de contingut igual o substancialment equivalent fins que hagin transcorregut dos anys a partir de: a) La celebració de la consulta. b) La finalització del procés de validació i recompte de les signatures en cas de denegació de la sol·licitud de convocatòria. c) El moment de conclusió del termini de recollida de signatures o el moment en què hagi decaigut la sol·licitud.

2. No pot promoure's ni celebrar-se cap consulta popular no referendària d'iniciativa ciutadana d'àmbit local en els sis mesos anteriors a les eleccions locals ni en el període comprès entre les eleccions i la constitució de l'entitat local.

3. No pot promoure's ni celebrar-se cap consulta popular no referendària d'iniciativa ciutadana d'àmbit de Catalunya a partir del moment de la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions i fins que no hagin transcorregut cent dies des de la presa de possessió del president de la Generalitat.

4. En el cas de les propostes de consulta popular no referendària que estiguin en tramitació en el moment de la dissolució de l'entitat convocant, s'han de suspendre els tràmits subsegüents fins a la investidura del president de la Generalitat o la constitució de l'entitat local.

Article 40. Definició

1. Els processos de participació ciutadana són actuacions institucionalitzades destinades a facilitar i promoure la intervenció de la ciutadania en l'orientació o definició de les polítiques públiques.

2. Els processos de participació ciutadana tenen per objecte garantir el debat i la deliberació entre la ciutadania i les institucions públiques per recollir l'opinió dels ciutadans respecte a una actuació pública concreta en les fases de proposta, decisió, aplicació o avaluació.

3. Els processos de participació poden consistir en les modalitats establertes en aquest títol o d'altres d'anàlogues, existents o que puguin crear-se, i han de respectar sempre els principis establerts en l'article 2.

Article 41. Àmbit subjectiu

1. Poden prendre part en els processos de participació ciutadana les persones majors de setze anys. No obstant això, si la naturalesa o l'objecte del procés ho requereixen o aconsellen, pot reduir-se l'edat mínima dels participants.

2. Els processos de participació ciutadana poden ser oberts a tota la població o anar adreçats, per raó del seu objecte o àmbit territorial, a un o diversos col·lectius de persones.

3. La convocatòria dels processos adreçats a col·lectius específics ha de determinar amb precisió el col·lectiu o col·lectius cridats a participar.

4. En el cas dels processos de participació adreçats a col·lectius específics, s'ha de vetllar especialment per l'aplicació dels principis d'igualtat i no discriminació, tant en la selecció dels col·lectius cridats en funció de l'objecte del procés com dins dels mateixos col·lectius.

5. Les entitats, organitzacions i persones jurídiques en general també poden participar en els processos de participació ciutadana, llevat dels que per la seva naturalesa es reservin a les persones físiques.

Article 42. Àmbit objectiu

1. Amb caràcter general, els processos de participació ciutadana poden convocar-se amb relació a qualsevol proposta, actuació o decisió en l'aplicació de la qual pugui ser rellevant informar, debatre o conèixer l'opinió ciutadana mitjançant la col·laboració i la interacció entre la ciutadania i les institucions públiques.

2. Els processos de participació ciutadana, a més del que estableix l'apartat 1, poden tenir com a objecte avaluar les polítiques públiques i, si escau, proposar mesures per modificar l'actuació pública sobre les polítiques objecte d'avaluació.

Article 43. Iniciativa institucional

1. Els processos de participació ciutadana són d'iniciativa institucional quan els promouen l'Administració de la Generalitat i les entitats locals en l'àmbit de les seves competències.

2. A més de l'Administració de la Generalitat i les entitats locals, també tenen iniciativa per convocar processos de participació ciutadana les altres institucions i organismes públics amb relació als col·lectius de ciutadans sobre els quals exerceixen competències o funcions o presten serveis.

Article 44. Iniciativa ciutadana

1. Poden promoure's processos de participació ciutadana per iniciativa ciutadana davant la Generalitat i les entitats locals en l'àmbit de les respectives competències.

2. En l'àmbit de Catalunya, la convocatòria de la iniciativa és preceptiva si té el suport mínim de 20.000 persones majors de setze anys que puguin participar en el procés.

3. En l'àmbit local, la convocatòria de la iniciativa és preceptiva si es compleixen les condicions següents: a) En els municipis de fins a 1.000 habitants, un 5% de les persones cridades a participar. b) En els municipis entre 1.001 i 20.000 habitants, un 3% de les persones cridades a participar, amb un mínim de 50 signatures. c) En els municipis entre 20.001 i 100.000 habitants, un 2% de les persones cridades a participar, amb un mínim de 600 signatures. d) En els municipis de més de 100.000 habitants, un 1% de les persones cridades a participar, amb un mínim de 2.000 signatures.

4. En l'àmbit supramunicipal i en l'àmbit inferior al municipal, s'apliquen només els percentatges establerts a l'apartat 3, d'acord amb la població del territori que es pren en consideració.

5. Els percentatges establerts en aquest article poden ser inferiors si així ho determina la normativa pròpia de l'entitat local.

Article 45. Normes especials sobre la iniciativa ciutadana

1. La iniciativa ciutadana és aplicable als processos de participació de caràcter general adreçats al conjunt de la població, en les modalitats d'enquesta, audiència pública, fòrums de participació o altres. En el cas de processos adreçats a col·lectius específics, els poders públics poden reconèixer també la iniciativa ciutadana en els termes que estableixin. En aquest cas, els percentatges es calculen prenent com a referència l'àmbit subjectiu al qual s'adreça el procés.

2. Les normes internes d'organismes o entitats públiques encarregats de la gestió de serveis públics bàsics, de les universitats i de les corporacions de dret públic de base associativa han de preveure i regular el dret d'iniciativa dels usuaris o membres per promoure processos de participació.

3. A més de les modalitats a què es refereix l'apartat 1, pot reconèixer-se la iniciativa ciutadana en les altres modalitats participatives que puguin crear-se d'acord amb l'article 40.3, si així ho estableix la seva normativa reguladora.

Article 46. Estructura dels processos de participació ciutadana

1. Els processos de participació ciutadana han de tenir, com a mínim, les fases següents: a) Informació a les persones que poden participar. b) Aportació de propostes. c) Deliberació i valoració de les propostes. d) Avaluació i rendició de comptes del procés.

2. Els processos de participació ciutadana, a més de les fases que estableix l'apartat 1, han d'incorporar, si la naturalesa del procés ho permet, una fase de deliberació o debat, amb la participació de persones i entitats, responsables de l'administració convocant i experts al seu servei o independents.

Article 47. Informació

1. La convocatòria del procés de participació ciutadana ha d'incloure tota la informació necessària amb relació a: a) El col·lectiu o col·lectius convidats a participar. b) Els objectius del procés, que han d'especificar clarament quina és l'actuació pública que se sotmet a la consideració ciutadana. c) Les diverses alternatives que planteja la institució convocant, si n'hi ha. d) La documentació i la informació necessàries per poder formar-se una opinió.

2. La convocatòria i la informació a què es refereix l'apartat 1 s'han de difondre públicament de forma clara i fàcilment intel·ligible i han de ser també difoses i accessibles mitjançant la corresponent web institucional.

Article 48. Aportació de propostes

1. La convocatòria dels processos de participació ciutadana ha d'establir un termini perquè les persones que poden participar puguin efectuar les seves aportacions i propostes.

2. El termini a què es refereix l'apartat 1 no pot ser inferior en cap cas a trenta dies.

3. Les aportacions i propostes poden presentar-se per qualsevol mitjà legalment establert i també per via electrònica, amb l'únic requisit d'identificació de la persona i sense perjudici de la verificació per part de l'administració del compte mitjançant el qual es participa.

Article 49. Valoració de les propostes

1. L'administració que ha convocat el procés de participació ciutadana ha de considerar i valorar totes les aportacions i propostes realitzades.

2. En la fase de valoració s'ha de determinar quines aportacions i propostes es prenen en consideració i com es concreta en l'actuació de l'administració.

3. Poden excloure's de la fase de valoració les aportacions que no tinguin relació directa amb l'objecte del procés de participació ciutadana.

Article 50. Avaluació del procés de participació ciutadana

1. L'avaluació dels resultats del procés de participació ciutadana s'ha de reflectir en una memòria final, que s'ha d'elaborar en el termini de dos mesos a comptar des de la seva finalització i que ha de contenir com a mínim: a) La descripció del procés i les seves fases. b) Una informació quantitativa i qualitativa de la participació que hi ha hagut i de les aportacions que s'han rebut. c) La metodologia utilitzada en el procés de participació ciutadana i en la fase de valoració. d) Una valoració global del procés i dels seus resultats.

2. La memòria final d'avaluació s'ha de fer pública a la web institucional de l'administració convocant i s'ha de comunicar als participants.

3. L'administració convocant ha de retre comptes sobre el procés de participació ciutadana. La rendició de comptes implica, en tot cas: a) Donar a conèixer els criteris utilitzats per valorar les aportacions i propostes i els motius pels quals han estat acceptades o rebutjades. b) Acreditar el compliment dels compromisos assumits com a conseqüència del procés de participació ciutadana.

Article 51. Efectes del procés de participació ciutadana

Els processos de participació ciutadana no són vinculants per a l'administració convocant. No obstant això, la memòria final a què es refereix l'article 50 ha d'incloure un apartat específic sobre els efectes que el procés de participació ha de tenir en l'actuació de l'administració convocant i sobre els compromisos derivats del procés que aquesta assumeix.

Article 52. Mitjans de suport

1. Els processos de participació ciutadana han de tenir els mitjans personals i materials de suport necessaris per complir la seva funció.

2. Les modalitats participatives que integrin persones, representants d'entitats cíviques i experts han de tenir els mitjans i instruments de suport i assistència necessaris, inclosos els telemàtics, que han de ser utilitzats pels participants en condicions d'igualtat.

Article 53. Enquestes

1. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per enquesta el procés de participació ciutadana que utilitza tècniques demoscòpiques per conèixer l'opinió o les preferències de la ciutadania amb relació a una qüestió o qüestions determinades. Els procediments utilitzats han de ser els més adequats a la naturalesa i les característiques de la qüestió sotmesa a consulta.

2. Les enquestes s'han d'articular a partir d'una mostra de l'univers a consultar que sigui representativa i plural, d'acord amb el seu objecte. Poden tenir com a referència el conjunt dels ciutadans o referir-se només a un col·lectiu o col·lectius concrets, en funció de la finalitat per a la qual es recull l'opinió ciutadana o de la naturalesa de la qüestió formulada.

3. Les enquestes també poden realitzar-se mitjançant panels ciutadans. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per panel ciutadà un grup de ciutadans i representants d'entitats cíviques seleccionats com a mostra representativa de la societat o de sectors concrets, als quals es formulen consultes i se'ls demana l'opinió sobre un assumpte d'interès públic.

4. Les administracions convocants determinen per reglament el procediment de selecció i configuració dels panels ciutadans, així com el seu funcionament.

Article 54. Audiències públiques ciutadanes

1. Als efectes de la present llei, s'entén per audiència pública el procés de participació ciutadana mitjançant el qual s'ofereix a les persones, entitats i organitzacions la possibilitat de presentar i debatre propostes amb relació a una determinada actuació pública.

2. Les audiències públiques poden ser generals o anar adreçades a col·lectius específics si la qüestió sotmesa a participació només afecta directament a un determinat col·lectiu o sector de la població.

Article 55. Fòrums de participació

1. Els fòrums de participació s'organitzen com a espais de deliberació, anàlisi, proposta i avaluació de les iniciatives i les polítiques públiques. Els fòrums de participació poden tenir caràcter temporal o permanent.

2. Els fòrums estan integrats per un conjunt de ciutadans i representants d'entitats cíviques seleccionats per l'administració com a mostra representativa d'un sector o col·lectiu directament afectat per la iniciativa o política pública. També poden incloure experts en la matèria independents.

3. Els fòrums poden tenir les finalitats següents: a) Deliberar sobre la idoneïtat d'una iniciativa pública que es vol posar en pràctica i preveure els efectes sobre el sector al qual va adreçada. b) Efectuar el seguiment de les polítiques públiques i proposar mesures per a la seva millora, especialment pel que fa a la prestació de serveis. c) Analitzar i avaluar els resultats de les polítiques públiques.

4. Per a l'efectivitat del que estableix aquest article, la Generalitat i les entitats locals han de crear i regular un registre de participació en el qual es poden inscriure voluntàriament les persones, entitats i organitzacions cíviques representatives que ho desitgin, per formar-ne part i ser-ne part activa.

5. La composició dels fòrums que es constitueixin s'ha de determinar mitjançant una elecció entre les persones i entitats inscrites en el registre de participació, llevat que la naturalesa especialitzada del procés de participació aconselli efectuar-ne la designació. En aquest darrer cas, la selecció s'ha de realitzar de la forma més plural possible i d'acord amb els altres principis establerts en l'article 2.

Article 56. Processos de participació específics

1. Els processos de participació regulats en aquest títol i els que es creïn al seu empara s'entenen sense perjudici dels instruments i mecanismes de participació que les lleis estableixen específicament per a determinats sectors o matèries.

2. El que estableix aquest títol és d'aplicació supletòria als instruments i mecanismes de naturalesa participativa que estableixen altres lleis.