Text legal · Traducció no oficial

Llei 31/2003, de 27 d'octubre, de conservació de la fauna silvestre als parcs zoològics

Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.

Identificador
Ley 31/2003
Àmbit
Estatal
Estat
Vigent
Publicació

Resum en català

Aquesta llei estableix el règim de protecció de la fauna silvestre als parcs zoològics d'Espanya, en transposició de la Directiva 1999/22/CE del Consell de la Unió Europea. Regula les mesures de benestar animal, profilàctiques i ambientals que han de complir els parcs zoològics, els programes de conservació ex situ, d'educació i d'atenció veterinària que han d'elaborar i executar, el règim d'autorització i d'inspecció per part dels òrgans competents de les comunitats autònomes, i el règim d'infraccions i sancions administratives aplicable en cas d'incompliment.

A qui afecta i abast

S'aplica a tots els parcs zoològics, públics o privats, de caràcter permanent que mantinguin animals vius d'espècies silvestres per a la seva exposició, a tot el territori de l'Estat espanyol. Queden exclosos els circs i els establiments dedicats a la compra o venda d'animals.

Text traduït (no oficial)

Exposició de motius

El Consell de la Unió Europea, amb data 29 de març de 1999, va adoptar la Directiva 1999/22/CE, relativa al manteniment d'animals salvatges als parcs zoològics, amb la finalitat d'establir una base comuna als estats membres que propiciï la correcta aplicació de la legislació comunitària en matèria de conservació de la fauna silvestre, i que, d'altra banda, asseguri que els parcs zoològics exerceixin el seu important paper en l'educació pública, la recerca científica i la conservació de les espècies. Amb aquesta finalitat, la directiva exigeix l'establiment d'un règim d'autorització i d'inspecció dels parcs zoològics, que garanteixi el compliment de condicions bàsiques de sanitat, benestar i seguretat, per mantenir la bona salut física i psíquica dels animals salvatges que habiten en aquests parcs.

Les prescripcions d'aquesta directiva són coherents amb les obligacions imposades pel Reglament (CE) núm. 338/97 del Consell, de 9 de desembre de 1996, relatiu a la protecció d'espècies de la fauna i la flora silvestres mitjançant el control del seu comerç, que obliga els estats membres a disposar d'instal·lacions adequades per a l'allotjament i la cura en els casos d'importació d'espècimens vius d'un gran nombre d'espècies, i es prohibeix l'exposició pública amb finalitats comercials d'espècimens de les espècies del seu annex A, excepte en cas d'excepció concreta justificada per finalitats educatives, d'investigació o de cria.

Així mateix, són coherents amb el que disposen la Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres, i la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, que prohibeixen la captura, el manteniment i el comerç d'un gran nombre d'espècies, però permeten determinades excepcions, precisament, per a la investigació, l'educació i la cria, la repoblació i la reintroducció d'espècies.

D'altra banda, el Conveni per a la Conservació de la Diversitat Biològica, fet a Rio de Janeiro el 5 de juny de 1992, és el primer instrument jurídic internacional que recull els termes «conservació in situ i ex situ» com a mecanismes de protecció dels recursos biològics i genètics. En aquest sentit, el conveni defineix les mesures in situ com «la conservació dels ecosistemes i els hàbitats naturals i el manteniment i la recuperació de poblacions viables d'espècies en els seus entorns naturals», alhora que determina la important funció complementària de les mesures ex situ, orientades a establir instal·lacions per a la conservació i la investigació de plantes, animals i microorganismes, a adoptar mesures per a la recuperació, la rehabilitació i la reintroducció d'espècies amenaçades als seus hàbitats naturals, a gestionar la recol·lecció de recursos biològics dels hàbitats naturals i a cooperar, financerament, científicament i tècnicament, en la conservació ex situ. Accions, totes elles, en les quals els zoològics poden i han de ser subjectes actius de gran valor.

En definitiva, els parcs zoològics han de ser una font de coneixements científics que estigui a disposició d'universitats, d'institucions dedicades a la recerca i d'organitzacions compromeses amb la conservació de la natura, a fi que aquestes entitats puguin contribuir no sols a la conservació ex situ de les espècies silvestres, sinó també a la seva conservació in situ a mesura que els seus hàbitats es van reduint i la seva distribució geogràfica es va fent més fragmentada.

A Espanya existeix un buit jurídic sobre la protecció de la fauna silvestre en captivitat, ja que la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, tot i que contempla les mesures de conservació fora de l'hàbitat natural de cada espècie (conservació ex situ), ho fa tímidament, com a criteri d'actuació de les administracions públiques en favor de la preservació de la diversitat genètica. A més, la legislació espanyola sobre agrupacions zoològiques en general només estableix requisits de tipus higiènic-sanitari, fonamentalment, i també algunes normes sobre autorització i registre de nuclis zoològics, establiments per a l'equitació, centres per al foment i la cura d'animals de companyia i similars.

Així mateix, els parcs zoològics han de tenir com a funció el foment de l'educació i de la presa de consciència per part del públic pel que fa a la conservació de la biodiversitat.

Per tot això, la incorporació obligatòria de la normativa ambiental europea i el compromís internacional adquirit en la signatura de convenis sobre protecció ambiental i conservació de la natura, units al buit jurídic esmentat, fan necessària aquesta llei que, amb el caràcter de legislació bàsica en matèria de medi ambient, pretén assegurar la protecció de la fauna silvestre existent als parcs zoològics i la contribució d'aquests a la conservació de la biodiversitat, i que estableix a aquest efecte un nou règim d'autorització i inspecció d'aquests parcs, així com els requisits per obtenir l'autorització esmentada, alhora que tipifica les infraccions i les sancions administratives per incompliment de les seves prescripcions.

CAPÍTOL I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Aquesta llei té per objecte assegurar la protecció de la fauna silvestre existent als parcs zoològics i la contribució d'aquests a la conservació de la biodiversitat.

Article 2. Àmbit d'aplicació

1. Aquesta llei és d'aplicació als parcs zoològics, entesos com a establiments, públics o privats, que, amb independència dels dies en què estiguin oberts al públic, tinguin caràcter permanent i mantinguin animals vius d'espècies silvestres per a la seva exposició.

2. Les prescripcions d'aquesta llei no són d'aplicació als circs ni als establiments dedicats a la compra o venda d'animals.

CAPÍTOL II. Mesures de conservació

Article 3. Mesures de benestar animal, profilàctiques i ambientals

Els parcs zoològics queden obligats al compliment de les mesures de benestar dels animals en captivitat, profilàctiques i ambientals que s'indiquen a continuació i, si escau, a les establertes per les comunitats autònomes:

a) Allotjar els animals en condicions que permetin la satisfacció de les seves necessitats biològiques i de conservació.

b) Proporcionar a cada una de les espècies un enriquiment ambiental de les seves instal·lacions i recintes, amb l'objectiu de diversificar les pautes de comportament que utilitzen els animals per interaccionar amb el seu entorn, millorar el seu benestar i, amb això, la seva capacitat de supervivència i reproducció.

c) Prevenir la transmissió de plagues i paràsits procedents de l'exterior als animals del parc zoològic, i d'aquests a les espècies existents fora del parc.

d) Evitar la fugida dels animals del parc zoològic, en particular d'aquelles espècies potencialment invasores, amb la finalitat de prevenir possibles amenaces ambientals i alteracions genètiques a les espècies, subespècies i poblacions autòctones, així com als hàbitats i els ecosistemes.

Article 4. Programes

Els parcs zoològics queden obligats a l'elaboració, el desenvolupament i el compliment dels programes que s'indiquen a continuació i, si escau, als establerts per les comunitats autònomes.

a) Programa de conservació ex situ d'espècies de fauna silvestre que, en realitzar-se fora del seu hàbitat natural, ha d'estar orientat a contribuir a la conservació de la biodiversitat, per la qual cosa haurà de constar d'una o diverses de les activitats següents:

1a. Participació en un programa d'investigació científica que redundi en la conservació d'espècies animals.

2a. Formació en tècniques de conservació d'espècies animals.

3a. Intercanvi d'informació per a la conservació d'espècies animals entre zoològics i organismes públics o privats implicats en la conservació de les espècies.

4a. Participació, quan escaigui, en un programa de cria en captivitat amb finalitats de repoblació o reintroducció d'espècies animals en el medi silvestre o de conservació de les espècies.

b) Programa d'educació adreçat a la conscienciació del públic pel que fa a la conservació de la biodiversitat, i comprensiu de les activitats següents:

1a. Informació sobre les espècies exposades i els seus hàbitats naturals, en particular sobre el seu grau d'amenaça.

2a. Formació del públic sobre la conservació de la fauna silvestre i, en general, de la biodiversitat.

3a. Col·laboració, si escau, amb altres entitats públiques i privades per realitzar activitats concretes d'educació i sensibilització en matèria de conservació de la fauna silvestre.

c) Programa avançat d'atenció veterinària, que comprengui:

1a. El desenvolupament de mesures destinades a evitar o reduir l'exposició dels animals del parc zoològic als agents patògens i paràsits, a enfortir la seva resistència immunològica i a impedir els traumatismes i intoxicacions.

2a. L'assistència clínica dels animals del parc zoològic que estiguin malalts, per mitjà de tractaments veterinaris o quirúrgics adequats, així com la revisió veterinària periòdica dels animals sans.

3a. Un pla de nutrició adequada dels animals.

Article 5. Personal especialitzat i mitjans materials

Els parcs zoològics han de disposar del personal necessari especialitzat i dels mitjans materials adequats per a l'execució de les mesures de benestar, profilàctiques, ambientals i de seguretat indicades a l'article 3, així com per al desenvolupament i compliment dels programes assenyalats a l'article 4 d'aquesta llei.

Tant el personal com els mitjans hauran de ser acordes amb les necessitats derivades de les col·leccions d'animals de cada parc zoològic. La formació contínua del personal a càrrec dels animals estarà basada en l'avaluació del coneixement dels animals silvestres, de la seva conservació i especialment del seu benestar.

Article 6. Registre d'espècies i exemplars

1. Els parcs zoològics disposaran d'un registre actualitzat de les seves col·leccions d'animals, adequat a les espècies i subespècies a les quals aquests pertanyin.

En aquest registre hauran de figurar, com a mínim, les dades relatives a les entrades i sortides d'animals, morts i causa del decés, naixements, origen i destinació, i les necessàries per a la seva identificació i localització.

2. Els sistemes d'identificació utilitzats seran els previstos, si escau, en la normativa específica d'aplicació per a cada espècie. En el cas que, per les característiques físiques o de comportament de l'espècie, no fos possible la seva identificació individualitzada, es procedirà a la identificació per lots.

3. La informació d'aquest registre haurà de facilitar-se, en tot moment, a l'òrgan competent de la comunitat autònoma.

CAPÍTOL III. Autorització i inspecció

Article 7. Autorització

1. L'obertura al públic, la modificació substancial i l'ampliació dels parcs zoològics estan subjectes a autorització de l'òrgan competent de la comunitat autònoma on cada un d'ells s'ubiqui. Aquesta autorització és independent de qualsevol altra que sigui exigible als parcs zoològics en virtut d'altres disposicions legals que siguin d'aplicació.

2. L'òrgan competent concedirà l'autorització amb la comprovació prèvia que el parc zoològic per al qual ha estat sol·licitada compleix els requisits establerts als articles 3, 5 i 6, a més de complir amb els programes previstos a l'article 4.

3. L'autorització fixarà les condicions específiques aplicables al parc zoològic, per assegurar el compliment del que estableix aquesta llei i la normativa autonòmica corresponent.

4. S'entendrà denegada l'autorització si, transcorreguts sis mesos des de la recepció de la sol·licitud a l'òrgan corresponent, no s'hagués notificat la resolució.

Article 8. Inspecció

1. Mitjançant les corresponents inspeccions, l'òrgan competent de la comunitat autònoma comprovarà el compliment per part dels parcs zoològics de les mesures de conservació compreses al capítol II d'aquesta llei i en la normativa autonòmica d'aplicació, així com de les condicions específiques fixades en les respectives autoritzacions.

L'òrgan competent de la comunitat autònoma realitzarà, com a mínim, una inspecció anual de cada parc zoològic, sense perjudici de les inspeccions que pugui realitzar en qualsevol moment, d'ofici o per denúncia.

2. Els titulars i els empleats dels parcs zoològics estan obligats a permetre als inspectors acreditats l'accés a les dependències i a proporcionar-los la informació i l'ajuda que siguin necessàries per a la inspecció.

CAPÍTOL IV. Registres de parcs zoològics

Article 9. Registre dels parcs zoològics

1. Les comunitats autònomes hauran de mantenir un registre dels parcs zoològics autoritzats al seu territori respectiu, amb informació actualitzada sobre les col·leccions d'animals que mantinguin a les seves instal·lacions.

2. A efectes estadístics, les comunitats autònomes hauran de mantenir informat el Ministeri de Medi Ambient de les dades dels seus registres, en especial facilitant les relatives a les col·leccions d'animals mantingudes als parcs.

Article 10. Inventari nacional de parcs zoològics

Es crea l'Inventari nacional de parcs zoològics, depenent del Ministeri de Medi Ambient, que tindrà caràcter informatiu, i en el qual s'inclouran les dades facilitades pels òrgans competents de les comunitats autònomes exigides al paràgraf 2 de l'article 9 d'aquesta llei.

CAPÍTOL V. Infraccions i sancions

Article 11. Responsabilitat

1. L'incompliment del que estableix aquesta llei serà sancionat d'acord amb el que disposen aquest capítol i el títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

2. La responsabilitat serà solidària quan siguin diversos els responsables i no sigui possible determinar el grau de participació de cadascun d'ells en la comissió de la infracció.

3. En tot cas, el titular del parc zoològic serà responsable subsidiari de les infraccions comeses pel personal que presti servei al propi parc zoològic.

4. La responsabilitat administrativa per les infraccions a les quals es refereix aquesta llei no eximirà de qualsevol altra responsabilitat civil, penal o d'un altre ordre que, si escau, pogués exigir-se.

Article 12. Tancament cautelar

L'òrgan competent de la comunitat autònoma i també l'instructor, en el cas que s'hagués iniciat el procediment sancionador, podran ordenar, mitjançant acord motivat i amb caràcter provisional, el tancament total o parcial del parc zoològic per garantir la conservació dels animals que hi existeixin, quan la seva obertura, modificació substancial o ampliació s'hagi realitzat sense l'autorització exigida a l'article 7 d'aquesta llei.

El tancament ordenat amb anterioritat a la iniciació del procediment sancionador haurà de ser confirmat, modificat o aixecat en l'acord d'iniciació del procediment, que haurà d'efectuar-se dins dels 15 dies següents al tancament.

Article 13. Infraccions

1. Sense perjudici de les infraccions que, si escau, puguin definir les comunitats autònomes, les infraccions que es tipifiquen en aquest article es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

2. Als efectes d'aquesta llei es consideren infraccions lleus:

a) El deficient funcionament del registre de col·leccions d'espècies i exemplars.

b) La insuficiència dels mitjans personals i materials exigits en aquesta llei.

3. Als efectes d'aquesta llei es consideren infraccions greus:

a) L'incompliment de les condicions específiques establertes en l'autorització d'obertura al públic.

b) La manca del personal especialitzat o els mitjans materials exigits en aquesta llei.

c) L'incompliment de les mesures profilàctiques, de benestar, ambientals i de seguretat pública establertes en aquesta llei.

d) L'alliberament no autoritzat, negligent o intencionat, dels animals del parc zoològic.

e) La falsificació, l'ocultació o l'omissió de dades i documents presentats davant l'administració corresponent.

f) L'incompliment de les activitats establertes per a l'elaboració, el desenvolupament i el compliment dels programes de conservació, educació i atenció veterinària contemplats a l'article 4 d'aquesta llei.

g) L'incompliment del deure de col·laboració amb l'autoritat inspectora.

4. Als efectes d'aquesta llei es consideren infraccions molt greus:

a) L'obertura al públic, la modificació substancial o l'ampliació del parc zoològic sense l'autorització de l'òrgan competent corresponent.

b) L'alliberament no autoritzat, negligent o intencionat, d'animals del parc zoològic pertanyents a espècies potencialment invasores.

c) Donar mort de manera intencionada als animals del parc zoològic o l'eliminació dels seus restes intencionadament sense causa justificada.

d) El maltractament, l'abandó o el deteriorament intencional o per negligència dels animals del parc zoològic.

Article 14. Sancions

Prèvia instrucció del corresponent procediment sancionador, l'òrgan competent de la comunitat autònoma imposarà als responsables les multes següents:

a) De 300 a 600 euros, per infraccions lleus.

b) De 601 a 60.100 euros, per infraccions greus.

c) De 60.101 a 300.500 euros, per infraccions molt greus.

Article 15. Altres sancions

1. L'òrgan competent de la comunitat autònoma imposarà el tancament temporal o definitiu, total o parcial, del parc zoològic quan els fets siguin constitutius de la infracció tipificada a l'article 13.4.a).

2. L'òrgan competent de la comunitat autònoma podrà imposar les sancions accessòries següents:

a) L'adopció de les mesures de correcció, seguretat o control precises en cada cas que paralelitzin els fets constitutius de la infracció i que evitin la continuïtat en la producció del dany, amb indicació del termini corresponent.

b) El tancament temporal o definitiu, total o parcial, del parc zoològic quan els fets siguin constitutius d'alguna de les infraccions tipificades a l'apartat 3 i als paràgrafs b), c) i d) de l'apartat 4, tots ells de l'article 13.

Article 16. Mesures per tancament

1. Quan hagi estat ordenat el tancament temporal o definitiu, total o parcial, d'un parc zoològic, l'òrgan competent de la comunitat autònoma corresponent acordarà les mesures de tractament, conservació i trasllat dels animals afectats i el termini per executar-les.

2. En cas d'incompliment del que disposa l'apartat anterior en el termini fixat, l'òrgan competent esmentat procedirà a l'execució subsidiària d'aquestes mesures, repercutint el seu cost en l'obligat.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. Mesures de seguretat pública. 1. Sense perjudici de qualsevol altra normativa aplicable, els parcs zoològics hauran d'establir mesures específiques de seguretat a les instal·lacions i en cadascun dels recintes dels animals, atenent les característiques de cada espècie, per prevenir qualsevol risc per a la salut o la integritat física del públic visitant i del personal del parc, així com per evitar la fugida dels animals a l'exterior. 2. En el cas d'animals especialment perillosos, s'haurà de comptar amb un sistema de control permanent, a càrrec del personal especialitzat del parc zoològic. En tot cas, haurà d'informar-se el públic d'aquesta circumstància per mitjà d'indicadors visibles.

Disposició addicional segona. Mesures de conservació d'animals no silvestres. Les mesures de conservació establertes a l'article 3 d'aquesta llei, d'aplicació als animals de la fauna silvestre que habiti en parcs zoològics, els seran igualment aplicades als animals no silvestres que puguin habitar en aquests parcs en règim de captivitat.

Disposició addicional tercera. Centres de Rescat. El Govern remetrà al Consell de Ministres en el termini més breu possible des de l'aprovació d'aquesta llei, una proposta de normativa sobre la destinació d'espècimens i Centres de Rescat en el marc del Conveni sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES) i del Reglament (CE) núm. 338/97 relatiu a la protecció d'espècies de la fauna i la flora silvestres mitjançant el control del seu comerç.

Disposició transitòria

Disposició transitòria única. Adaptació dels parcs zoològics existents. Els parcs zoològics que estiguin oberts al públic en la data d'entrada en vigor d'aquesta llei hauran d'ajustar-se al que estableix i sol·licitar l'autorització corresponent en el termini d'un any. Es podrà entendre concedida l'autorització si, en el termini de sis mesos des de la recepció de la sol·licitud a l'òrgan competent, no s'hagués notificat la resolució. Els parcs zoològics que no sol·licitin l'autorització corresponent en el termini assenyalat hauran de tancar les seves instal·lacions al públic i els seran d'aplicació les mesures establertes a l'article 16 d'aquesta llei.

Disposicions finals

Disposició final primera. Títol competencial. Aquesta llei té el caràcter de normativa bàsica d'acord amb l'article 149.1.23a de la Constitució.

Disposició final segona. Aplicació d'altres normes. El compliment per part dels parcs zoològics dels requisits assenyalats en aquesta llei no eximeix de l'observança de les prescripcions establertes en la legislació de sanitat animal, de policia d'espectacles públics i activitats recreatives, i de qualsevol altra que sigui d'aplicació.

Disposició final tercera. Modificació dels requisits. El Govern podrà modificar les mesures i els programes establerts als articles 3 i 4, sempre que la modificació sigui exigida per la normativa de la Unió Europea i s'hi ajusti.

Disposició final quarta. Actualització de les multes. Es faculta el Govern per actualitzar, mitjançant reial decret, l'import de les multes previstes a l'article 14 d'aquesta llei, d'acord amb la variació anual dels índexs de preus de consum.

Disposició final cinquena. Facultat de desplegament. El Govern, en l'àmbit de les seves competències, dictarà les normes de desplegament que requereix aquesta llei.

Disposició final sisena. Entrada en vigor. Aquesta llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al «Butlletí Oficial de l'Estat».

Font i provença

Títol original: Ley 31/2003, de 27 de octubre, de conservación de la fauna silvestre en los parques zoológicos. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 36c57a8e9415).

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.