Llei 14/1985, de 28 de juny, per la qual es regula el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Article 1. Naturalesa jurídica

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) és una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment dels seus fins, que es regirà d'acord amb les disposicions de la present Llei, les normes que la desenvolupen i aquelles altres que li siguin d'aplicació.

Article 2. Funcions

Són funcions del CNJC:

a) Promoure activitats dirigides a assegurar la participació de les persones joves en les decisions i mesures que les afecten.

b) Elaborar i promoure, per iniciativa pròpia o a petició d'altres, informes o estudis sobre matèries relacionades amb la joventut i els seus problemes.

c) Fomentar en les persones joves l'associacionisme juvenil, a fi que emprenguin en grup la solució de les qüestions que les afecten.

d) Fer d'interlocutor entre la Generalitat i les organitzacions juvenils en tot allò que afecta les persones joves.

e) Participar en els òrgans consultius de l'Administració quan aquesta ho requereixi.

f) Establir relacions amb altres organitzacions juvenils en tots els seus àmbits d'actuació.

g) Promoure la cooperació juvenil internacional per fomentar les activitats que tendeixin a aconseguir la pau i per a qualsevol altra matèria relacionada amb la joventut i la seva problemàtica.

h) Promoure la creació de consells de joventut d'àmbit territorial.

i) Representar el moviment associatiu juvenil català en les institucions internacionals de joventut.

j) Qualsevol altra que sigui acordada amb l'Administració en el marc de les funcions establertes pel present article.

Article 3. Relació amb l'Administració

El CNJC es relaciona amb l'Administració de la Generalitat de Catalunya mitjançant la Secretaria General de Joventut, a la qual pot demanar la informació que necessiti per a funcionar adequadament.

Article 4. Composició i membres

1. El CNJC està compost per entitats membres de ple dret i entitats membres adherides.

2. Poden ser membres de ple dret:

a) Les entitats juvenils amb base associativa, de participació social i de funcionament democràtic.

b) Les federacions o els organismes coordinadors compostos per un mínim de tres moviments juvenils, cap dels quals, individualment, sigui membre del CNJC. Els moviments que la federació o l'organisme coordinador aglutina estan obligats a complir els mateixos requisits que s'exigeixen als que s'incorporen al CNJC individualment.

c) Les seccions juvenils d'entitats professionals, acadèmiques, sindicals, polítiques i esportives amb òrgans de decisió propis que figurin com a tals seccions en els estatuts de les respectives entitats.

d) Els consells locals de joventut que representin un mínim de 5.000 habitants o siguin capitals de comarca, que estiguin integrats per un mínim de dos tipus d'entitats i es fixin com a objectius la interlocució, la coordinació i el foment de la participació en el municipi corresponent.

e) Els consells territorials de joventut d'un àmbit d'actuació en el qual no existeixin consells locals de joventut afiliats al CNJC.

3. Poden ser entitats membres adherides:

a) Les entitats prestadores de serveis a la joventut.

b) Les entitats que no compleixin els requisits mínims exigits per ser membres de ple dret o que decideixin la seva participació en qualitat d'entitats membres adherides.

4. Totes les organitzacions i entitats compreses en els apartats 2 i 3 poden formar part del CNJC, d'acord amb el que estableixen els seus estatuts, sempre que ho sol·licitin per escrit i sempre que els seus estatuts, estructura i activitats no contradiguin els principis de la present Llei i els estatuts del CNJC.

5. Per poder ser entitat membre del CNJC és necessari acreditar un període mínim de dos anys des de la constitució de l'entitat i que la sol·licitud sigui avalada per set entitats membres.

Article 5. Finançament

El CNJC es mantindrà econòmicament amb els recursos següents:

a) Les aportacions de les entitats que l'integren.

b) Les dotacions que pugui destinar-hi la Generalitat.

c) Les subvencions que pugui rebre d'altres entitats públiques.

d) Els donatius de persones o entitats privades.

e) Les rendes que produeixin els béns i valors que constitueixin el seu patrimoni.

f) Els rendiments que legal o reglamentàriament generin les activitats pròpies del consell.

g) Qualsevol altre recurs que pugui ser-li atribuït, per llei o reglament.

Article 6. Òrgans

1. Els òrgans del CNJC són:

a) L'Assemblea general.

b) El President o Presidenta.

c) El Secretariat.

2. L'Assemblea General està composta per dues persones delegades de cadascuna de les entitats membres i s'ha de reunir, com a mínim, una vegada a l'any.

3. L'Assemblea general, d'acord amb el que estableixen els estatuts del CNJC, ha d'elegir per un període de dos anys el Secretariat, el nombre de membres del qual s'ha d'establir estatutàriament. D'entre aquest Secretariat, l'Assemblea general ha d'elegir també el President o Presidenta del CNJC, que ho és també del Secretariat. Quan el President o Presidenta i les persones membres del Secretariat no són delegades d'una entitat, també formen part de l'Assemblea general, amb veu però sense vot.

4. Les entitats membres adherides poden assistir a l'Assemblea general amb veu i sense vot i, per tant, les seves persones delegades no tenen dret a ser escollides unipersonalment, ni en comissió, ni en cap òrgan de representació del CNJC.

Article 7. Règim de recursos

Contra els actes emanats dels òrgans del Consell, subjectes al dret administratiu, un cop esgotada la via administrativa queda oberta la via contenciosa administrativa, d'acord amb la Llei que regula aquesta jurisdicció.