Text legal · Traducció no oficial
Llei 22/2002, de 12 de juliol, de Confraries de Pescadors
Traducció catalana no oficial, amb resum, índex i enllaç al text oficial. No és assessorament jurídic.
- Identificador
- Llei 22/2002
- Àmbit
- Catalunya
- Estat
- Vigent
- Publicació
Resum en català
Aquesta llei regula la naturalesa jurídica, les funcions, l'organització interna, el règim electoral, el personal i els recursos econòmics de les confraries de pescadors de Catalunya, enteses com a corporacions de dret públic sense ànim de lucre amb personalitat jurídica pròpia. La norma recull la llarga tradició associativa del sector pesquer i eleva a rang de llei l'estructura organitzativa que les confraries s'havien donat al llarg dels anys. La llei s'estructura en vuit capítols: el capítol I estableix la naturalesa, les funcions i l'àmbit territorial; el capítol II regula la constitució, la fusió, la dissolució i els òrgans de govern; el capítol III determina els drets, les obligacions i les responsabilitats dels membres; el capítol IV regula les federacions de confraries; el capítol V estableix el procediment electoral; i els capítols VI, VII i VIII tracten respectivament el personal, els recursos econòmics i el Registre de Confraries de Pescadors. Entre les novetats principals hi ha la possibilitat que les confraries exerceixin funcions delegades per l'Administració i actuïn com a oficina pública, la creació opcional d'una unitat de producció i comercialització per obtenir el reconeixement com a organitzacions de productors, i el reforç dels mecanismes de tutela administrativa per part del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat. Aquesta és una traducció al català no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Boletín Oficial del Estado.
A qui afecta i abast
Aquesta llei s'aplica a totes les confraries de pescadors de Catalunya, als seus membres (armadors i treballadors del sector pesquer extractiu), a les federacions territorials de confraries i a la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors. La tutela administrativa correspon al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.
Text traduït (no oficial)
Preàmbul
El President de la Generalitat de Catalunya fa saber a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, promulgo la Llei 22/2002, de 12 de juliol, de confraries de pescadors.
La pesca costanera a Catalunya s'organitza entorn de les confraries de pescadors, institucions amb una profunda tradició històrica que són les entitats associatives successores dels pòsits de pescadors i de les antigues associacions i gremis de mariners, navegants i pescadors, molt vives en el sector pesquer, del qual són, també, un òrgan de participació democràtic conjunt dels diferents sectors, arts i activitats extractives i productives d'un mateix àmbit territorial.
L'antiguitat d'aquest model associatiu, la seva permanència en el temps i la seva capacitat d'adaptació han donat a aquestes entitats el valor representatiu que tenen actualment.
L'activitat associativa del sector pesquer català gira fonamentalment al voltant de les confraries. El seu àmbit d'actuació cobreix tot el litoral de Catalunya i en formen part tots els professionals del sector pesquer extractiu català, tant els armadors com els treballadors.
Les confraries són institucions de vertebració del sector pesquer i d'interlocució amb l'Administració, de la qual són entitats col·laboradores i reben la seva tutela; organitzen, dins del marc legal, els sistemes de producció dels seus afiliats, i són les titulars de les llotges pesqueres en règim de concessió administrativa. Poden arribar a cobrir tots els serveis que requereixen els pescadors per desenvolupar la seva activitat, sense perjudici de la funció que correspon als sindicats i a altres associacions.
La present Llei, dictada de conformitat amb l'article 9.21 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que atribueix a la Generalitat la competència exclusiva sobre pòsits, eleva a la màxima jerarquia normativa l'estructura organitzativa i estatutària de la qual les confraries ja s'han dotat al llarg dels anys, i reforça així la seva permanència, ja que la pròpia existència i la representativitat d'aquestes indiquen que el model funciona.
El capítol I de la present Llei regula la naturalesa, les funcions i l'àmbit territorial de les confraries de pescadors, i una de les principals novetats que s'introdueixen, considerant la seva condició de corporacions de dret públic, és que puguin exercir funcions delegades per l'Administració. La Llei, atenent els principis que actualment guien les administracions públiques, d'aproximació progressiva de la gestió als administrats, propicia que les confraries puguin actuar com a oficina pública de l'Administració de la Generalitat, i permet així que els pescadors resolguin una part important de les necessàries relacions administratives en la seva pròpia corporació. La present Llei fa un pas més en el procés d'externalització de les funcions de la Generalitat.
El principi de subsidiarietat és present en tot l'articulat de la Llei i es tradueix en la possibilitat que l'Administració delegui en les confraries de pescadors actuacions que fins ara li pertanyien.
En aquest sentit, la Llei permet un avenç progressiu, no sols en mantenir la definició de les confraries com a corporacions de dret públic col·laboradores de l'Administració, sinó també en fer possible que exerceixin, per delegació, competències que fins ara eren exclusives de les administracions i, per conveni, prestin serveis concrets d'aquestes.
Les noves necessitats del sector pesquer, tant en el camp extractiu com en el comercialitzador, requereixen que es disposi d'informació sobre uns serveis que són d'impossible obtenció a títol individual i aconsellen que les confraries de pescadors puguin assumir aquesta funció. Per aquest motiu, la Llei possibilita que les confraries es converteixin també en entitats que ofereixen serveis integrals al sector pesquer.
Un altre aspecte innovador és el que introdueix l'article 5, que estableix la possibilitat que les confraries de pescadors puguin constituir voluntàriament, dins de la seva estructura, una unitat de producció i comercialització amb un funcionament diferenciat de la resta, i que doni compliment als requeriments que estableix el Reglament CE 104/2000, de 14 de desembre, per a les organitzacions de productors. La creació d'aquesta unitat permetrà atorgar a les confraries el reconeixement com a organitzacions de productors.
La constitució de les organitzacions de productors dins de la pròpia estructura de les confraries de pescadors ha de fer possible disposar de serveis comuns, amb el consegüent abaratiment de despeses, ha de ser un incentiu per a una major implicació dels pescadors en la comercialització dels seus productes, ha de permetre gaudir dels beneficis que la reglamentació europea reserva a les organitzacions de productors i ha de tenir encara un valor afegit, que és el de no entrebancar la vertebració del sector i la seva interlocució.
El capítol II regula la fusió, la dissolució, la supressió i la nova creació de les confraries de pescadors i estableix la seva organització i els seus òrgans de representació, mantenint el model que existeix actualment, que està format per la junta general, el capítol i el patró o patrona major, i les funcions que corresponen a cadascun d'aquests òrgans i al secretari o secretària.
El capítol III efectua una relació detallada dels drets i les obligacions dels membres de les confraries, que recull bàsicament el dret de tots els membres a participar activament en totes les actuacions de la confraria i la possibilitat de qualsevol membre d'elegir i ser elegit per als seus llocs de representació. També, com a contrapartida, fa esment de la necessària regulació que han de realitzar els estatuts socials sobre el règim disciplinari aplicable en els casos d'incompliment de les obligacions establertes.
La vertebració del sector pesquer ha de disposar d'estructures associatives fortes que tendeixin a la seva agrupació. Per aquest motiu, el capítol IV aposta clarament per la necessària agrupació de les confraries de pescadors al voltant de les federacions territorials, i la d'aquestes en la catalana, com a camí d'enfortiment d'aquestes agrupacions, per evitar les disfuncions que pot provocar una ordenació inadequada.
La transparència, l'objectivitat i l'establiment de les garanties suficients de procediment són, juntament amb el dret de sufragi universal, lliure, directe, igual i secret, els pilars bàsics de qualsevol procés electoral. El capítol V determina de manera objectiva, mitjançant l'establiment d'una fórmula matemàtica, la representativitat de les distintes modalitats de pesca en els òrgans de govern de les confraries de pescadors, atenent el nombre de membres de la modalitat i la seva importància econòmica, sempre respectant la representació paritària entre empresaris i treballadors.
L'administració electoral s'encomana a un comitè i a una mesa electoral per cada confraria i federació, integrats única i exclusivament per membres del sector, sobre els quals recau tot el procés electoral, i a una junta electoral única per a tota Catalunya, amb funcions de supervisió, integrada bàsicament per membres del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, com a òrgan tutelar de les confraries.
El capítol VI regula el personal de les confraries, que és de caràcter laboral, i el capítol VII, considerant la personalitat jurídica de les confraries de pescadors com a corporacions de dret públic, en regular els recursos econòmics, estableix que la pròpia Llei determini la seva gestió pressupostària.
La tutela que l'Administració exerceix sobre les confraries es concreta mitjançant el control comptable que es porta a terme sota les directives de la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.
Les llotges pesqueres garanteixen els controls dels desembarcaments, les talles mínimes del peix, la seva idoneïtat per al consum com a conseqüència del correcte estat sanitari, la primera venda i l'etiquetatge. Per aquestes raons i per d'altres, històriques i socials, la Llei considera com a mèrit a favor de les confraries de pescadors la concessió de les llotges pesqueres.
El capítol VIII garanteix la seguretat jurídica necessària per als tercers que es relacionen amb les confraries de pescadors mitjançant la creació d'un registre administratiu on s'han d'inscriure els seus actes de constitució, els estatuts i les seves modificacions i els membres que integren els seus òrgans de govern.
Capítol I. Naturalesa, funcions i àmbit territorial
Article 1. Naturalesa
Les confraries de pescadors de Catalunya, constituïdes com a corporacions de dret públic sense ànim de lucre, tenen personalitat jurídica pròpia i capacitat d'obrar per al compliment de les seves finalitats, exerceixen la representació del sector pesquer, sense perjudici del que pugui correspondre a altres ens associatius, i actuen en els respectius àmbits territorials com a òrgans de consulta i col·laboració amb les administracions públiques, amb l'objectiu de promoure i impulsar els interessos pesquers.
Article 2. Normes d'aplicació
1. Les confraries de pescadors es regeixen per la present Llei, per les normes reglamentàries que la desenvolupin i pels respectius estatuts.
2. Les confraries de pescadors estan subjectes a la tutela de la Generalitat, que l'exerceix per mitjà del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Aquesta tutela comprèn el control de la legalitat dels actes referents a la constitució, l'organització i el procediment electoral, així com dels actes que impliquen l'exercici de funcions públiques per part de les confraries. Tots aquests actes són susceptibles de revisió en via administrativa, d'acord amb el que disposen la present Llei, la Llei de l'Estat 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, i la legislació sobre règim jurídic i procediment administratiu de l'Administració de la Generalitat.
3. Les confraries de pescadors estan dotades d'autonomia per a la gestió dels seus interessos i recursos propis i la seva actuació està sotmesa al dret privat.
Article 3. Estatuts
1. Els estatuts de les confraries de pescadors han de regular, com a mínim, els aspectes següents:
a) La denominació.
b) L'àmbit territorial.
c) El domicili.
d) Els requisits per adquirir la condició de membres de la confraria.
e) Els drets i les obligacions dels seus membres i el seu règim disciplinari.
f) Els òrgans rectors, el seu funcionament i el quòrum per a la presa de decisions.
g) El règim electoral, en tot allò que no està regulat expressament per la present Llei ni per les disposicions que la desenvolupin.
h) El règim econòmic i comptable.
i) El patrimoni i els recursos previstos.
j) Les causes i el procediment de fusió i dissolució, així com la destinació final del seu patrimoni, que ha de revertir en accions d'interès social dins de l'àmbit de la confraria dissolta. En aplicació d'aquesta reversió, i mentre el patrimoni no s'extingeixi, aquest ha d'adscriure's a la federació territorial de la qual formava part la confraria, a efectes de custòdia.
2. Els estatuts han de ser ratificats pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i la seva posterior inscripció en el Registre establert per l'article 44 en determina l'eficàcia jurídica.
Article 4. Funcions
1. Són funcions de les confraries de pescadors com a entitats col·laboradores de l'Administració:
a) Actuar com a òrgans consultius de l'Administració en totes aquelles qüestions que afecten el sector pesquer.
b) Establir un règim disciplinari en els seus estatuts.
c) Emetre informe previ en relació amb les disposicions de caràcter general que regulen la pesca quan afecten els respectius àmbits territorials.
d) Elevar informes i propostes a l'Administració sobre les matèries objecte de la seva competència.
e) Vetllar, en els respectius àmbits territorials, pel compliment de l'obligació de desembarcament als ports i de venda a la llotja de totes les captures, així com pel compliment de la normativa vigent en matèria de pesca i de comercialització fins a la primera venda.
f) Actuar com a oficina pública de l'Administració quan així s'estableixi mitjançant delegació de competències, conveni de prestació de serveis o qualsevol altra figura jurídica, en assumptes que afectin el sector pesquer.
g) Confeccionar les estadístiques de captura i venda d'acord amb les instruccions del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
h) Les altres funcions que l'Administració els delegui.
2. Són funcions de les confraries de pescadors en l'àmbit de les activitats pesqueres i assistencials, de foment i de comercialització:
a) Elaborar normes internes de regulació de l'activitat pesquera dins del marc legal vigent. Aquests acords han de ser notificats al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
b) Informar els seus membres sobre les ajudes, els programes, les obligacions i la normativa que els afecta.
c) Sotmetre a l'Administració competent, per a la seva consideració i aprovació, si escau, propostes de plans de pesca amb la finalitat d'equilibrar els recursos marins vius, els mitjans de reproducció i les captures i afavorir la pesca sostenible.
d) Planificar les activitats que tendeixen a incrementar la rendibilitat de l'esforç pesquer mitjançant l'explotació racional dels recursos i la millora de les condicions de treball.
e) Donar la cobertura necessària a les exigències de comercialització de les captures amb la millora dels sistemes organitzatius en benefici de les pròpies confraries i dels seus afiliats, així com dels consumidors.
f) Afavorir la formació cultural i professional dels seus membres i facilitar-los el coneixement de la tecnologia adequada en cada cas.
g) Promoure els serveis necessaris per aconseguir la major eficàcia en el desenvolupament de les activitats pesqueres.
h) Afavorir la creació d'empreses, associacions o cooperatives amb professionals del sector, amb la possibilitat de participar-hi.
i) Promoure la creació de serveis socials, recreatius, culturals o anàlegs per als seus membres.
j) Impulsar i tutelar processos associatius interns o externs, i formalitzar acords interprofessionals amb altres organitzacions i empreses, amb la finalitat d'aconseguir eficàcia i rendibilitat en l'activitat pesquera i una major participació en els processos de transformació i comercialització dels productes pesquers.
k) Les altres funcions que els atribueixin els seus estatuts o l'ordenament jurídic.
Article 5. Organitzacions de productors
1. Les confraries de pescadors poden crear dins de la seva estructura interna una unitat de producció i comercialització, que es constitueix per la lliure iniciativa dels productors que integren la confraria en la forma que es determini per reglament.
2. La creació de la unitat definida per l'apartat 1 requereix l'acord majoritari dels membres de la Junta general. La unitat de producció i comercialització ha de comptar amb òrgans diferenciats i les seves normes específiques de funcionament, que també han de ser ratificades per la junta general.
3. La creació de la unitat de producció i comercialització permet sol·licitar el reconeixement de les confraries de pescadors com a organitzacions de productors.
Article 6. Membres
1. Poden ser membres de les confraries de pescadors les persones físiques o jurídiques que desenvolupen l'activitat pesquera professional, empresarial o laboral en l'àmbit territorial de la confraria, i en el cas dels armadors i del personal laboral que en depèn, aquells que tinguin el port base autoritzat en l'àmbit de la confraria corresponent.
2. La condició de membre d'una confraria de pescadors s'adquireix prèvia sol·licitud, per l'acord favorable del capítol, segons el que disposen els estatuts de la confraria. Les persones físiques o jurídiques a les quals no els hagi estat acceptada la sol·licitud poden presentar recurs davant el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, sense perjudici de les altres accions administratives i jurídiques pertinents.
3. La pèrdua de la condició de membre d'una confraria de pescadors es produeix per cessament en l'activitat professional, defunció, baixa voluntària o expedient de separació acordat pel corresponent òrgan de govern, d'acord amb els estatuts de la confraria.
4. Malgrat el que estableix l'apartat 3, la condició de membre de la confraria es manté en els períodes d'inactivitat motivats pels aturaments temporals aprovats per l'autoritat corresponent, així com en els supòsits d'exercici de càrrecs o tasques de representació política o sindical.
5. Els estatuts de cada confraria de pescadors han de regular la relació que mantenen amb les mateixes els pensionistes que n'havien estat membres de ple dret. Els pensionistes no poden ser ni electors ni elegibles, excepte aquells que tinguin la condició d'armadors, propietaris o usufructuaris d'una empresa pesquera membre de la confraria, que ho són per aquesta condició, i els casos específics que estableixen els estatuts, d'acord amb la normativa general vigent.
Article 7. Àmbit territorial
L'àmbit territorial de les confraries de pescadors és el que determinen els seus estatuts, sense perjudici de les activitats que puguin dur a terme en un àmbit superior en defensa de la seva activitat i dels processos de comercialització. No poden coincidir dues confraries en el mateix àmbit territorial. Pel que fa a la modificació de l'àmbit territorial, cal seguir el procediment establert en l'article 9.1.
Article 8. Acords de col·laboració
Les confraries de pescadors poden acordar entre si la gestió de serveis comuns o formular propostes conjuntes per a la defensa dels seus interessos generals, sense que això hagi d'implicar la fusió de les confraries que ho acordin. En qualsevol cas, aquests acords de col·laboració han d'adoptar-se per majoria simple dels membres de la junta general de cada confraria.
Capítol II. Constitució
Article 9. Requisits
1. La modificació de l'àmbit territorial o la fusió de confraries de pescadors requereix l'acord de les dues terceres parts de les respectives juntes generals i l'informe previ favorable de la federació territorial corresponent, i ha d'aprovar-se, si escau, per una ordre del conseller o consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
2. La dissolució d'una confraria requereix l'acord majoritari, com a mínim, de les tres quartes parts de la junta general, i ha d'aprovar-se, si escau, per una ordre del conseller o consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. El procés de liquidació i destinació del seu patrimoni ha d'efectuar-se d'acord amb l'article 3.1 i els estatuts de la confraria.
3. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, prèvia instrucció del procediment corresponent en el qual es doni audiència a la part interessada i previ informe de la federació territorial de confraries corresponent, pot procedir a la supressió d'una confraria de pescadors quan deixi de complir les finalitats que té legalment encomanades. El procés de liquidació i destinació del seu patrimoni ha d'efectuar-se d'acord amb l'article 3.1 i amb els estatuts de la confraria.
4. Només pot crear-se una nova confraria de pescadors en casos suficientment justificats i valorats pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i d'acord amb el procediment a què es refereix l'apartat 5.
5. La nova creació d'una confraria requereix l'acord inicial dels dos terços del cens de professionals del respectiu àmbit territorial i l'aprovació, en primer lloc, per part de la federació territorial corresponent. En cas que la federació territorial aprovi la seva creació, l'acord de constitució ha de remetre's al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, juntament amb la sol·licitud, els estatuts elaborats d'acord amb el que especifica la present Llei, i una memòria que detalli les actuacions que pensa realitzar i els mitjans amb els quals compta per fer-ho. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, atenent els principis de desconcentració i eficàcia en la gestió, ha de procedir a aprovar-la mitjançant ordre, si escau, havent consultat les confraries afectades.
6. Qualsevol modificació dels estatuts d'una confraria de pescadors requereix l'aprovació per acord de les dues terceres parts de la junta general.
7. Per al compliment de les seves finalitats i per constituir-se en organitzacions de productors, les confraries de pescadors poden associar-se, sense que això impliqui la seva fusió.
Article 10. Òrgans rectors
Els òrgans rectors de les confraries de pescadors són:
a) La junta general.
b) El capítol.
c) El patró o patrona major.
Article 11. La junta general
1. La junta general és l'òrgan superior de representació de tots els membres de la confraria de pescadors i de control dels altres òrgans rectors i està constituïda pels representants dels armadors i dels treballadors, d'acord amb els criteris de representació paritaris i de representativitat de cada modalitat de pesca que estableix l'article 32. Els estatuts de la confraria han de determinar el nombre màxim de membres que la integren.
2. Són membres de la junta general d'una confraria de pescadors:
a) El patró o patrona major.
b) El president o presidenta de l'agrupació d'armadors.
c) El president o presidenta de l'agrupació de treballadors.
d) Els vocals, en el nombre que determinin els estatuts.
e) El secretari o secretària, amb veu però sense vot.
3. Els membres de la junta general d'una confraria de pescadors són elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, per un període de quatre anys, i poden ser reelegits. El procediment electoral és el que estableix el capítol V.
4. La junta general d'una confraria de pescadors és presidida pel patró o patrona major, assistit pel president o presidenta de l'agrupació dels armadors i pel president o presidenta de l'agrupació dels treballadors, que tenen la condició de vicepresidents d'aquesta, i el secretari o secretària.
5. Els estatuts de cada confraria de pescadors han de determinar les funcions dels vicepresidents.
Article 12. Funcions de la junta general
Correspon a la junta general d'una confraria de pescadors:
a) Aprovar i modificar els estatuts de la confraria.
b) Elegir i fer cessar d'entre els seus membres els vocals del capítol i el patró o patrona major.
c) Aprovar els pressupostos d'ingressos i despeses.
d) Fixar els criteris per a la contractació de personal.
e) Determinar la quantia i la distribució de les quotes o derrames de caràcter ordinari o extraordinari.
f) Aprovar la memòria i la liquidació del pressupost de l'exercici anterior.
g) Aprovar els actes de disposició de béns immobles.
h) Aprovar la dissolució, la modificació, la fusió i l'àmbit territorial de la confraria.
i) Aprovar la constitució de la unitat de producció i comercialització.
j) Aprovar la participació de la confraria en altres empreses i en organitzacions territorials, estatals, comunitàries i internacionals.
k) Aprovar la memòria, els projectes i els programes d'actuació de la confraria.
l) Controlar l'actuació dels altres òrgans rectors, inclosa l'admissió de nous socis.
m) Aprovar els reglaments interns.
n) Les altres funcions que li atribueixin els estatuts, la present Llei i les disposicions que la desenvolupin.
Article 13. El capítol
1. El capítol és l'òrgan de direcció, administració i gestió de la confraria de pescadors. Supleix la junta general en els períodes entre sessions i actua com a òrgan d'acció continuada de l'esmentada junta. La seva composició ha de ser paritària. És presidit pel patró o patrona major i en formen part els vicepresidents, el nombre de vocals que determinin els estatuts, d'acord amb la representativitat de cada modalitat de pesca establerta per l'article 32, i el secretari o secretària, que actua amb veu però sense vot.
2. Els vicepresidents del capítol d'una confraria de pescadors són els presidents de les agrupacions d'armadors i treballadors. El càrrec de vicepresident primer o vicepresidenta primera correspon al president o presidenta de l'agrupació d'armadors o treballadors a la qual no pertany el patró o patrona major, i el de vicepresident segon o vicepresidenta segona al president o presidenta de l'agrupació a la qual pertany el patró o patrona major. Els vicepresidents, d'acord amb el seu ordre, substitueixen el patró o patrona major en els supòsits de vacant, mentre no es cobreixi el càrrec, d'absència i de malaltia.
3. Els vocals del capítol d'una confraria de pescadors són elegits per la junta general d'entre els seus membres, mitjançant sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb el procediment electoral regulat pel capítol V.
4. Els membres del capítol d'una confraria de pescadors tenen un mandat de quatre anys i poden ser reelegits.
5. Els estatuts de cada confraria de pescadors han de determinar les funcions dels vicepresidents.
Article 14. Funcions del capítol
Correspon al capítol d'una confraria de pescadors:
a) Vetllar pel compliment dels acords de la junta general.
b) Dur a terme i dirigir les activitats necessàries per a l'exercici i el desenvolupament de les facultats reconegudes a la confraria.
c) Elaborar la memòria relativa a les activitats de la confraria, la liquidació del pressupost de l'exercici anterior i el pressupost d'ingressos i despeses de l'exercici corrent i presentar-los a l'aprovació de la junta general.
d) Proposar les quotes i les derrames.
e) Establir l'organització funcional de tot el personal que presta els seus serveis a la confraria, i contractar i acomiadar el personal laboral que en depèn.
f) Designar grups de treball per a assumptes concrets.
g) Resoldre les altes i les baixes dels afiliats.
h) Exercir la inspecció i el control previ dels ingressos i les despeses de la confraria.
i) Determinar l'organigrama, és a dir el nombre de membres que han d'integrar els òrgans de govern de la confraria, i la representativitat de cada modalitat de pesca, segons els criteris establerts per la present Llei i els estatuts de la confraria.
j) Elaborar el cens electoral.
k) Emetre informe en els expedients d'autorització de canvi de base.
l) Les altres funcions que li siguin assignades pels estatuts i l'ordenament jurídic.
Article 15. El patró o patrona major
1. El patró o patrona major exerceix la representació de la confraria de pescadors, presideix la junta general i el capítol i hi participa amb veu i vot. En cas d'empat, li correspon el vot de qualitat.
2. El patró o patrona d'una confraria de pescadors major és escollit per la junta general d'entre els seus membres, per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, per un mandat de quatre anys. Els estatuts poden regular el nombre màxim de mandats per als quals pot ser reelegit.
Article 16. Funcions del patró o patrona major
Correspon al patró o patrona major d'una confraria de pescadors:
a) Exercir l'alta direcció i la gestió de la confraria.
b) Convocar, presidir, suspendre i aixecar les sessions dels òrgans de govern i dirigir les deliberacions.
c) Exercir la representació legal de la confraria i ser el seu canal de relació amb altres entitats i institucions.
d) Formalitzar, en nom de la confraria, acords i convenis.
e) Formalitzar els contractes d'adquisició o disposició de béns i serveis.
f) Formalitzar la contractació del personal que designi la junta general, a proposta del capítol.
g) Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments.
h) Incoar els expedients disciplinaris al personal contractat de la confraria.
i) Les altres funcions que li siguin assignades pels estatuts i l'ordenament jurídic.
Article 17. Provisió de vacants
Les baixes definitives produïdes entre els membres dels òrgans de govern d'una confraria de pescadors han de proveir-se, en un termini màxim de tres mesos, de la manera següent:
a) En la junta general, per la persona de la mateixa agrupació i el mateix sector a qui correspongui en funció del nombre de vots obtinguts en el procés electoral.
b) En el capítol, mitjançant la designació efectuada per l'agrupació d'armadors o treballadors que correspongui, d'entre els seus representants en la junta general.
c) Un cop escollit el patró o patrona major per la junta general, la seva vacant com a vocal és coberta per la persona de la mateixa agrupació i el mateix sector a qui correspongui en funció del nombre de vots obtinguts en el procés electoral.
Article 18. El secretari o secretària
1. La junta general i el capítol d'una confraria de pescadors són assistits pel secretari o secretària, la designació del qual correspon a la junta general, a proposta del capítol.
2. Per exercir el càrrec de secretari o secretària d'una confraria de pescadors cal disposar, com a mínim, d'un títol de primer cicle universitari o equivalent.
3. El cessament del secretari o secretària d'una confraria de pescadors correspon a la junta general, a proposta del capítol, prèvia instrucció d'expedient i havent comparegut, amb el patró o patrona major, davant la junta general. L'acord de cessament ha d'adoptar-se per majoria absoluta en votació secreta. En qualsevol cas, és preceptiu l'informe del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Article 19. Funcions del secretari o secretària
1. Al secretari o secretària d'una confraria de pescadors li correspon la direcció i la coordinació general tècnica i administrativa dels òrgans, els serveis i les dependències de la confraria, així com les funcions següents:
a) Assumir la direcció del personal al servei de la confraria.
b) Redactar l'avantprojecte del pressupost, la memòria anual d'activitats de l'entitat i la liquidació del pressupost.
c) Actuar com a secretari o secretària dels òrgans de govern de la confraria, amb veu però sense vot.
d) Vetllar pel compliment de la normativa vigent i advertir de tots els desviaments d'aquesta que puguin produir-se.
e) Convocar en nom i per ordre del patró o patrona major les reunions dels òrgans de govern.
f) Expedir certificats a requeriment de les autoritats competents o a petició motivada de les persones interessades.
g) Complir les ordres que rebi del patró o patrona major, del qual depèn directament.
h) Qualsevol altra funció que li atribueixi la normativa vigent.
2. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d'exercir de mediador quan de l'exercici de les funcions pròpies del secretari o secretària d'una confraria de pescadors es derivi un conflicte amb els òrgans de govern de la confraria.
Article 20. La comissió gestora
En els supòsits de creació d'una confraria de pescadors, de manca de celebració legal de les eleccions de renovació dels càrrecs o de dimissió de tots els membres de la junta general, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha de designar membres gestors, atenent el criteri de representativitat proporcional, de conformitat amb el que estableix la present Llei, i ha de convocar eleccions parcials, llevat que les ordinàries s'hagin de celebrar en un termini inferior a un any.
Capítol III. Drets, obligacions i responsabilitats dels membres d'una confraria de pescadors
Article 21. Drets
Són drets dels membres d'una confraria de pescadors:
a) Elegir i ser elegits per als llocs de representació i els càrrecs directius de la confraria. Per ser elegit és requisit necessari tenir una antiguitat mínima de dos anys en la confraria.
b) Exercir accions i recursos en relació amb els seus drets i instar la confraria a l'exercici de les actuacions necessàries per a la defensa dels seus membres.
c) Participar en tots els actes i reunions als quals siguin convocats.
d) Informar i ser informats de les actuacions i el funcionament de la confraria i de les qüestions que els afecten.
e) Presentar propostes als seus representants.
f) Utilitzar, en la forma que s'estableixi reglamentàriament, els serveis tècnics i d'assessorament de la confraria, així com els de caràcter assistencial.
g) Participar en la constitució i el desenvolupament de les agrupacions i les unitats que es puguin crear en la confraria.
h) Els altres drets que els reconeguin els estatuts.
Article 22. Obligacions
Són obligacions dels membres d'una confraria de pescadors:
a) Ajustar la seva actuació al que estableixin els estatuts.
b) Complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern.
c) Actuar amb lleialtat i bona fe i no obstaculitzar el funcionament normal de la confraria.
d) Assistir a les reunions i els actes dels òrgans de govern dels quals formen part quan siguin convocats.
e) Satisfer les quotes que s'estableixin per contribuir al sosteniment de la confraria.
f) Complir els reglaments interns de la confraria.
g) Totes les altres obligacions que determinin els estatuts.
Article 23. Responsabilitats
1. L'incompliment de les obligacions legal i estatutàriament establertes imputable als membres d'una confraria de pescadors pot donar lloc a l'exigència de responsabilitats.
2. Els estatuts han de regular el règim disciplinari, que ha d'establir les infraccions i les sancions, el procediment sancionador i les mesures cautelars a aplicar, si escau, durant la seva tramitació.
3. Les infraccions han de classificar-se en lleus, greus i molt greus. En la determinació de les sancions ha d'haver-hi proporcionalitat entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicable.
4. No pot acordar-se cap limitació dels drets dels membres ni cap sanció sense la instrucció i la resolució del corresponent expedient disciplinari, i és preceptiu, en tots els casos, abans de dictar-se resolució, haver formalitzat el tràmit d'audiència a la persona interessada. Els estatuts de cada confraria han de determinar els òrgans competents per iniciar i resoldre aquests expedients.
5. Les actuacions dels òrgans de les confraries que comportin l'exercici de potestats públiques sotmeses a la tutela de l'Administració són susceptibles de recurs d'alçada davant el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Les actuacions no sotmeses a tutela administrativa són susceptibles de recurs d'alçada davant la federació territorial corresponent. En qualsevol cas, les resolucions dictades pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca o per la federació territorial són susceptibles d'impugnació davant la jurisdicció competent.
Capítol IV. Federacions de confraries
Article 24. Constitució i composició de les federacions
1. Les confraries de pescadors han de constituir-se en federacions territorials a les demarcacions de Girona, Barcelona i Tarragona. Si escau, també pot constituir-se la Federació Territorial de les Terres de l'Ebre, si així ho acorden les confraries d'aquesta demarcació.
2. Cada federació territorial ha d'estar integrada per totes les confraries de pescadors del seu àmbit territorial.
3. Les federacions territorials constitueixen la federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, en la qual han d'integrar-se.
Article 25. Naturalesa
Les federacions de confraries de pescadors tenen personalitat jurídica i plena capacitat d'obrar per al compliment de les seves finalitats, i disposen de total autonomia en la gestió dels seus recursos. Els seus actes se sotmeten al dret privat, llevat d'aquells que impliquin l'exercici de funcions públiques o administratives, que se subjecten al dret administratiu.
Article 26. Estatuts
Els estatuts de cada federació de confraries de pescadors han de regular, com a mínim, els aspectes següents:
a) La denominació.
b) L'àmbit territorial.
c) El domicili.
d) Els drets i les obligacions dels seus membres i el règim disciplinari.
e) Els òrgans rectors, el seu funcionament i el quòrum per a la presa de decisions.
f) El règim electoral, en tot allò que no regulin expressament la present Llei ni les disposicions que la desenvolupin.
g) El règim econòmic i comptable.
h) El patrimoni i els recursos previstos.
i) El nombre i les funcions de les vicepresidències.
j) Les causes i el procediment de fusió i dissolució i la destinació del seu patrimoni. En cas de dissolució, el seu patrimoni ha d'adscriure's a la federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors.
Article 27. Funcions
Són funcions de les federacions de confraries de pescadors, sense perjudici de les atribuïdes a les confraries:
a) Coordinar, gestionar i representar els interessos socioeconòmics de les confraries de pescadors i, si escau, de les federacions que les integren.
b) Actuar com a òrgan de consulta i col·laboració amb l'Administració.
c) Facilitar la justa i lliure convivència entre les confraries que les integren.
d) Coordinar les actuacions de les confraries que les integren.
e) Intervenir, en el cas de les federacions territorials, en els conflictes que puguin sorgir entre les confraries del seu àmbit, i, en el cas de la federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, en els conflictes que puguin sorgir entre distintes federacions territorials o entre aquestes i les confraries concretes.
f) Informar les confraries de totes les normes o els preceptes que poden afectar la pesca i la seva comercialització.
g) Informar sobre els expedients d'autorització de canvi de base i sobre els plans de pesca.
h) Les altres funcions que determinin els seus estatuts o que els siguin assignades per la normativa vigent.
Article 28. Participació de les confraries de pescadors
Les confraries de pescadors participen en les seves federacions territorials proporcionalment al nombre dels seus membres. Els estatuts de la federació territorial han de determinar la representativitat de cada confraria.
Article 29. Òrgans rectors
1. Són òrgans rectors de les federacions territorials de confraries de pescadors:
a) La junta general.
b) El comitè executiu.
c) El president o presidenta.
2. La junta general és l'òrgan superior de representació de les federacions de confraries de pescadors. Està integrada pels patrons majors i els vicepresidents primers de les confraries i per un nombre de vocals proporcional a la representativitat de cada confraria, designats pel capítol d'entre els seus membres. S'ha de mantenir la seva paritat sempre que sigui possible.
3. El comitè executiu és l'òrgan de direcció, administració i gestió de les federacions territorials de confraries de pescadors. És elegit per la junta general d'entre els seus membres. Els estatuts han de determinar la seva composició, que ha de mantenir la paritat sempre que sigui possible.
4. El president o presidenta d'una federació de confraries de pescadors exerceix la seva representació i presideix els seus òrgans col·legiats. És escollit per la junta general d'entre els seus membres per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. La durada del seu mandat és de quatre anys. Els estatuts poden regular el nombre màxim de mandats per als quals pot ser reelegit.
5. Les funcions dels òrgans rectors de les federacions territorials de confraries de pescadors són anàlogues a les establertes per als òrgans equivalents de les confraries, adaptades al seu àmbit.
Article 30. La Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors
1. Són òrgans rectors de la federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors:
a) La junta general.
b) El comitè executiu.
c) El president o presidenta.
2. Els òrgans rectors tenen caràcter representatiu i els seus components són elegits per un període de quatre anys i poden ser reelegits.
3. La junta general és l'òrgan superior de representació de la federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors. Està integrada pel president o presidenta i pel vicepresident primer o vicepresidenta primera de cada confraria integrada en la seva federació territorial.
4. El comitè executiu és l'òrgan de direcció, administració i gestió de la federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors. Els estatuts han de determinar la seva composició.
5. El president o presidenta de la federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors exerceix la seva representació i presideix els seus òrgans col·legiats. És escollit per la junta general d'entre els seus membres. Els estatuts poden regular el nombre màxim de mandats per als quals pot ser reelegit.
Capítol V. Procediment electoral
Article 31. Règim jurídic
El procés d'elecció dels òrgans de govern de les confraries de pescadors, de les seves federacions territorials i de la federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors es regeix per la present Llei, per les disposicions que la desenvolupin i, amb caràcter supletori, pel que estableixin els estatuts de les confraries i de les seves federacions i pel règim electoral general.
Article 32. Convocatòria del procés electoral
1. Correspon al conseller o consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca la convocatòria del procés electoral per a la provisió dels càrrecs als òrgans de govern de les confraries de pescadors, les federacions territorials i la federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, mitjançant una ordre, degudament publicada en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya», que ha de fixar el calendari de les eleccions. La publicació de la convocatòria determina l'inici del procés electoral a tots els efectes.
2. Un cop publicada l'ordre de convocatòria, el capítol de cada confraria de pescadors ha de determinar el nombre de membres que han d'integrar els òrgans de govern de la confraria i la representativitat de cada modalitat de pesca. Cal tenir en compte que la representació de cada modalitat ha de ser proporcional al nombre d'embarcacions, ponderat segons el nombre de treballadors adscrits a les esmentades modalitats, mantenint-se sempre que sigui possible la paritat de representació de treballadors i empresaris.
3. A les confraries de pescadors on hi hagi associats no relacionats amb la flota pesquera, com ara marisquejadors o teixidors de xarxes, la seva representativitat ha de regular-se d'acord amb els estatuts.
4. La representativitat a què es refereix l'apartat 2 es determina d'acord amb la fórmula següent:
(E TE) x 100 = x (T TT) x 100 = y (x + y) 2 = P E: Nombre d'embarcacions d'una modalitat. TE: Total d'embarcacions de la confraria. T: Nombre de treballadors d'una modalitat. TT: Total de treballadors de la confraria. P: Percentatge d'armadors i percentatge de treballadors d'una modalitat en els òrgans de govern.
5. El procés electoral ha d'establir-se per reglament.
Article 33. Dret de sufragi
1. Tenen la condició d'electors, en el procediment electoral regulat pel present capítol, les persones que compleixin els requisits següents:
a) Ser treballadors en situació d'alta, o assimilada, en una embarcació amb base en l'àmbit de la confraria, o representants d'una empresa armadora titular d'embarcacions amb base en l'àmbit de la confraria, o ser marisquejadors o teixidors de xarxes en actiu en l'àmbit de la confraria.
b) Ser majors d'edat.
c) Constar en el cens electoral definitiu.
d) No estar incapacitats o inhabilitats per resolució o sentència ferma per a l'exercici del dret de sufragi actiu.
2. Per poder elegir els membres del capítol i el patró o patrona major, els electors han de ser membres de la junta general.
3. Els vocals representants dels armadors són escollits pels armadors i els vocals representants dels treballadors són escollits pels treballadors.
4. Tenen la condició d'elegibles les persones que, a més de la condició d'electors, reuneixen els requisits següents:
a) Tenir una antiguitat mínima de dos anys com a membres de la confraria.
b) Trobar-se en actiu en l'exercici de la professió en el moment de l'elecció.
c) No estar incapacitats o inhabilitats per resolució o sentència ferma per a l'exercici del dret de sufragi passiu per a l'exercici de càrrecs representatius.
5. Per ser membre del capítol patró o patrona major, cal ser membre de la junta general.
6. Als efectes de la votació i la presentació de candidatures, cada empresa armadora té un vot, amb independència del nombre de socis i del nombre d'embarcacions en propietat.
Article 34. Cens electoral
Un cop publicada l'ordre de convocatòria a què es refereix l'article 32.1, el capítol de cada confraria de pescadors ha d'elaborar l'organigrama i el cens electoral, ordenat per agrupació d'armadors i agrupació de treballadors i, dins de cada agrupació, per sectors de la confraria que tenen dret a representació en els òrgans de govern.
Article 35. Elecció
1. Un cop establerts l'organigrama i la representativitat de cada modalitat de pesca, armadors i treballadors, el dia de la votació en acte públic han de votar separadament els seus candidats. Amb aquesta votació queden elegits com a membres de la Junta general el president o presidenta de l'agrupació d'armadors, el president o presidenta de l'agrupació de treballadors i els vocals.
2. Els vocals del capítol i el patró o patrona major són escollits d'acord amb els criteris establerts en els articles 13.2 i 15.2, respectivament.
Article 36. Administració electoral
1. Amb la finalitat de garantir la transparència i l'objectivitat del procés electoral regulat pel present capítol, l'Administració electoral ha d'estar formada per:
a) La junta electoral, única per a tota Catalunya.
b) Un comitè electoral per cada confraria i per cada federació territorial.
c) Una mesa electoral per cada confraria i per cada federació territorial.
2. La junta electoral té la composició següent:
a) President o presidenta: el director o directora general de Pesca i Assumptes Marítims.
b) Vocals: un lletrat o lletrada de l'assessoria jurídica del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, dos representants del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, un dels quals actua com a secretari o secretària, i el secretari o secretària de la federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors.
3. El comitè electoral de cada confraria de pescadors té la composició següent:
a) President o presidenta: el membre de major edat de la confraria.
b) Vocals: l'armador o armadora i el treballador o treballadora amb major antiguitat en la confraria, i l'armador o armadora i el treballador o treballadora amb menor antiguitat en la confraria. Actua com a secretari o secretària qui ho és de la confraria.
4. La mesa electoral de cada confraria de pescadors té la composició següent:
a) President o presidenta: el membre que segueixi en edat al de major edat de la confraria.
b) Vocals: l'armador o armadora i el treballador o treballadora que segueixin en antiguitat als de major antiguitat en la confraria, i l'armador o armadora i el treballador o treballadora que segueixin en antiguitat als de menor antiguitat en la confraria. Actua com a secretari o secretària qui ho és de la confraria.
5. Els integrants dels comitès i les meses electorals de les federacions territorials i de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors es determinen d'acord amb els criteris que estableixen els apartats 3 i 4.
Article 37. Funcions
1. Són funcions de la junta electoral:
a) Vetllar per la correcta coordinació del procés electoral.
b) Supervisar i vigilar el compliment de les funcions assignades als comitès electorals.
c) Resoldre les reclamacions i les consultes que formulin els comitès electorals.
d) Resoldre els recursos que es puguin plantejar davant dels comitès electorals.
e) Resoldre sobre les qüestions del procés electoral que no determina la present Llei i sobre les que plantegi la interpretació d'aquesta.
2. Són funcions dels comitès electorals:
a) Publicar el cens i l'organigrama i decidir en primera instància les reclamacions que es puguin plantejar.
b) Aprovar el cens definitiu.
c) Proclamar els candidats.
d) Proclamar els membres electes.
e) Vetllar en tot moment per la legalitat dels comicis.
3. Són funcions de les meses electorals:
a) Presidir la votació.
b) Efectuar l'escrutini.
c) Resoldre les incidències que es puguin presentar durant les votacions.
Capítol VI. Personal de les confraries de pescadors
Article 38. Personal
Per al compliment de les funcions que tenen assignades, les confraries de pescadors disposen del personal laboral propi que contractin a càrrec dels seus pressupostos.
Article 39. Règim disciplinari
Al personal de les confraries de pescadors s'hi aplica el règim disciplinari que li correspongui, d'acord amb la legislació vigent.
Capítol VII. Recursos econòmics
Article 40. Recursos
1. Les confraries de pescadors compten amb els recursos econòmics següents:
a) Els rendiments dels béns i els drets que constitueixen el seu patrimoni.
b) Les quotes ordinàries i extraordinàries, incloses les derrames, que s'acordin.
c) Les donacions i els llegats de qualsevol tipus que els siguin atribuïts i que siguin acceptats pels òrgans de govern.
d) Els imports recaptats per la prestació de serveis, tant si són de creació pròpia com si ho són a conseqüència de delegació o convinguts o concertats amb entitats públiques o privades.
e) Els provinents dels ingressos tributaris.
f) Les subvencions o les consignacions establertes pels pressupostos públics.
g) Els ingressos del retorn de les vendes de peix en llotges foranes.
h) Els ingressos de les activitats de comercialització.
i) Qualsevol altre recurs obtingut de conformitat amb les disposicions legals i els preceptes estatutaris.
2. Per al compliment de les seves finalitats, les confraries de pescadors gaudeixen de les exempcions i els beneficis fiscals establerts o que estableixin a favor seu les disposicions legals.
Article 41. Pressupost
1. El pressupost constitueix l'expressió quantificada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer les confraries de pescadors, i dels drets que es poden liquidar durant l'exercici corresponent. L'exercici pressupostari coincideix amb l'any natural.
2. Les confraries de pescadors han d'efectuar cada any una memòria de les activitats desenvolupades i de la gestió econòmica del seu patrimoni, practicar la liquidació del pressupost de l'exercici anterior i elaborar el pressupost corrent d'ingressos i despeses. Aquests documents han de ser aprovats per la Junta general durant el primer semestre de cada any i remesos al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca en el termini de trenta dies a comptar des de la seva aprovació.
Article 42. Règim comptable
1. Les confraries de pescadors han d'adaptar el seu règim comptable als principis bàsics i al sistema de comptabilitat que, d'acord amb la normativa vigent, dictin el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i el Departament d'Economia i Finances.
2. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, a iniciativa pròpia o a petició dels òrgans de les confraries de pescadors, pot exigir la realització d'una auditoria de les confraries i de les seves federacions, que ha de dur-se a terme sota les directives de la Intervenció General de la Generalitat.
3. Les confraries de pescadors amb unitat de producció i de comercialització han de realitzar anualment una auditoria externa, que han de presentar a la consideració de la junta general.
Article 43. Llotges
En els processos que es convoquin per a la gestió i l'ús de les llotges pesqueres, es considera com a mèrit que els licitadors siguin confraries de pescadors.
Capítol VIII. Registre de confraries de pescadors
Article 44. Creació
1. Es crea el Registre de Confraries de Pescadors, adscrit a la Direcció General de Pesca i Assumptes Marítims, del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
2. S'inscriuen al Registre de Confraries de Pescadors els actes de constitució de les confraries, els estatuts de les confraries i les seves modificacions, les persones que integren els seus òrgans de govern i les renovacions o modificacions dels seus components, els actes o les resolucions de modificació o d'extinció de la seva personalitat i els documents públics d'apoderament o d'atorgament de representació.
3. Contra la denegació de qualsevol inscripció en el Registre de Confraries de Pescadors, els interessats poden interposar recurs d'alçada davant el conseller o consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Contra la resolució del recurs d'alçada, els interessats poden interposar recurs contenciós administratiu davant la jurisdicció competent.
4. El Registre de Confraries de Pescadors ha d'expedir certificats a requeriment de les autoritats judicials o administratives i a petició motivada d'entitats o persones privades que demostrin el seu interès legítim.
Article 45. Organització
El Registre de Confraries de Pescadors s'organitza mitjançant els instruments següents:
a) Un llibre de registre d'inscripcions, en el qual s'anoten els assentaments.
b) Un arxiu, en el qual es dipositen els documents que causen la inscripció.
Disposició transitòria primera
Els funcionaris que en el moment d'entrada en vigor de la present Llei prestin serveis a les confraries de pescadors continuen en la mateixa situació administrativa.
Disposició transitòria segona
1. En el termini d'un any a comptar des de la publicació de la present Llei en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya», les actuals confraries de pescadors i les seves federacions han d'adaptar els seus estatuts al que s'estableix en aquesta.
2. Un cop esgotat el termini indicat per l'apartat 1 sense que s'hagin adaptat a la present Llei, les disposicions establertes per aquesta són d'aplicació directa en tot allò que s'oposi al contingut dels respectius estatuts.
Disposició transitòria tercera
L'exigència de titulació per exercir el càrrec de secretari o secretària que estableix la present Llei no afecta els nomenaments vigents i només és d'aplicació als que es produeixin a partir de la data de la seva entrada en vigor.
Disposició derogatòria primera
Resten derogats els articles 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15 i 16 i les disposicions transitòries i finals del Decret 152/1991, de 17 de juny, de Regulació de les Confraries de Pescadors.
Disposició final
S'autoritza el Govern i, si escau, el conseller o consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca perquè dictin les disposicions que siguin necessàries per al desenvolupament i l'aplicació de la present Llei.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin en el seu compliment i que els Tribunals i autoritats als quals correspongui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 12 de juliol de 2002. JOSEP GRAU I SERIS, Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca — JORDI PUJOL, President
Font i provença
Títol original: Ley 22/2002, de 12 de julio, de Cofradías de Pescadores. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
- Text oficial en català (Portal Jurídic de Catalunya)
- Text consolidat oficial (BOE)
- Identificador europeu de legislació (ELI)
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 6f78a4f91a55).
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.