Llei 20/2010, de 7 de juliol, del cinema

Preàmbul

L'objecte de la present llei és establir el marc normatiu que regeix la indústria cinematogràfica i audiovisual quant a, entre d'altres, la producció, distribució, comercialització i exhibició d'obres cinematogràfiques i audiovisuals; els aspectes relacionats amb el foment, la preservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic, i el foment de l'oferta cinematogràfica original, doblada i subtitulada en català.

Fins a l'entrada en vigor de la present llei, la normativa catalana de cinematografia ha quedat restringida bàsicament al Decret 267/1999, de 28 de setembre, sobre règim administratiu de la cinematografia i l'audiovisual. El marc normatiu anterior s'ha de completar amb alguns preceptes de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, que regulen el foment de la indústria cinematogràfica i del sector de l'audiovisual, i amb l'article 28 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, que estableix l'obligació del Govern de fomentar la producció cinematogràfica en català i el doblatge i la subtitulació en català de pel·lícules d'expressió original no catalana.

L'Estat ha dictat la Llei 55/2007, de 28 de desembre, del cinema, i el Reial decret 2062/2008, de 12 de desembre, que la desenvolupa.

La Llei del cinema es fonamenta en dos pilars de referència. D'una banda, el nou marc competencial establert per l'Estatut d'autonomia i, de l'altra, la necessitat de regular de forma coordinada l'activitat cinematogràfica i audiovisual desenvolupada a Catalunya per atorgar a aquest sector econòmic i cultural el paper estratègic que li correspon com a motor de progrés econòmic i com a element de cohesió cultural i de transformació social.

L'Estatut d'autonomia especifica les competències de la Generalitat en matèria cinematogràfica, dins l'àmbit de les competències exclusives en matèria de cultura, i li atribueix les potestats legislatives, reglamentàries i executives en matèria cinematogràfica en diversos àmbits i estadis del seu desenvolupament, des del foment fins a l'exhibició i altres aspectes relatius al règim administratiu.

El segon pilar de referència de la present llei neix de la consideració de la cinematografia i l'audiovisual com a sector estratègic en els aspectes cultural, econòmic i social. En aquest sentit, la Declaració universal de la UNESCO sobre la diversitat cultural, de novembre de 2001, i la Convenció sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals, aprovada el 20 d'octubre de 2005 en el marc de la 33a Conferència general d'aquesta entitat de les Nacions Unides, reconeixen que la diversitat cultural constitueix el patrimoni comú de la humanitat i ha de ser reconeguda, protegida i difosa en benefici de les generacions actuals i futures.

La Comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament Europeu, al Comitè Econòmic i Social i al Comitè de les Regions sobre determinats aspectes jurídics vinculats a les obres cinematogràfiques i a altres produccions del sector audiovisual (2002/C 43/04) assenyala el paper important que les obres cinematogràfiques i audiovisuals exerceixen en la conformació de les identitats europees, tant en allò relatiu als aspectes comuns compartits en el conjunt d'Europa com en allò relatiu a la diversitat cultural que caracteritza les diferents tradicions i històries, posant especial èmfasi en aspectes com el pluralisme i la diversitat cultural i lingüística.

La Comunicació constata també que l'audiovisual i el cinema, tenint en compte la seva àmplia influència social, constitueixen un element essencial per al bon funcionament de les democràcies i estan al centre de les transformacions derivades del desenvolupament de la societat de la informació. Les innovacions tecnològiques ofereixen noves oportunitats per fomentar la cultura i la conservació del patrimoni, per augmentar la comprensió mútua entre els diferents pobles i, per tant, per contribuir de forma decidida a la cohesió social.

Per últim, el present text recull la importància capital d'aquesta activitat com a element de creació de riquesa i llocs de treball. Una indústria que combina recursos humans amb tecnologia, però sobretot amb talent, ha de constituir-se en un dels puntals fonamentals de l'economia de la nova societat de la informació i les telecomunicacions.

Cultura, cohesió social i impuls econòmic són, per tant, els grans arguments estratègics que acompanyen l'imperatiu establert pel nou marc legal. D'aquí, la necessitat d'una regulació coherent que impulsi aquests grans reptes que, per raons diverses, poden quedar truncats si l'activitat a impulsar queda exclusivament sotmesa a les forces estrictes d'un mercat que no ajusta el seu funcionament a les normes de la lliure competència.

Des de la perspectiva cultural i social, la present llei pretén, d'una banda, la preservació de la llibertat artística i de creació i el respecte absolut a la propietat intel·lectual, la conservació i difusió del patrimoni audiovisual i, també, una actuació especialment compromesa en el marc de les garanties de la diversitat cultural i lingüística, que ha de tenir en compte la perspectiva de gènere. Avui dia, el mercat cinematogràfic a Catalunya no reflecteix en les seves pautes de consum la realitat sociolingüística del país.

En primer lloc, la llengua pròpia de Catalunya, majoritàriament parlada i compresa al nostre territori i present en proporcions rellevants en diversos sectors culturals i de mitjans de comunicació, no té actualment una presència significativa a les pantalles del país. De fet, el cinema exhibit en llengua catalana no garanteix de forma efectiva el dret dels ciutadans de Catalunya a triar veure'l en la llengua pròpia del país.

En segon terme, a Catalunya tampoc no apareix suficientment reflectida la diversitat cultural del cinema produït arreu del món. L'estructura de la distribució està dominada, principalment, per multinacionals que imposen models d'explotació cinematogràfica que dificulten enormement l'accés al públic d'obres cinematogràfiques d'elevada qualitat artística i reconeixement internacional.

En tercer lloc, la conservació i difusió del patrimoni audiovisual és també una peça clau de la present llei. La història del cinema propi i la difusió del d'altres procedències constitueix també un dels reptes de la Llei.

Des de la perspectiva industrial, la Llei fa un tractament global del sistema cinematogràfic i audiovisual, tant des de la consideració dels aspectes relatius a les diferents fases de la cadena de valor, com dels elements clau que hi intervenen, principalment actuacions de les administracions públiques i factors de l'entorn empresarial. Aquesta llei té en compte també l'adaptació del sistema a les noves tecnologies, en particular en el que fa referència a la transició a l'era digital.

La regulació continguda en la present llei ha de ser interpretada i aplicada d'acord amb els principis següents: la llibertat de creació artística i el respecte a la propietat intel·lectual; la diversitat cultural i lingüística; la lliure competència; el dret d'accés de totes les persones a la cultura, als béns, als serveis culturals i al patrimoni; la racionalitat, eficàcia, eficiència i equitat en l'assignació de recursos públics; la corresponsabilitat financera dels agents privats en les activitats regulades per aquesta llei; la coordinació entre els òrgans i entitats del sector públic en el desenvolupament de les seves polítiques en els àmbits regulats per aquesta llei, i la participació del sector privat en el desenvolupament i l'aplicació de les polítiques industrials i el foment de la producció cinematogràfica i audiovisual a Catalunya i el foment de l'oferta cinematogràfica en llengua catalana.

Per complir els esmentats principis i objectius, la Llei s'estructura en sis capítols, als quals s'afegeixen sis disposicions addicionals, una de transitòria, una de derogatòria i dues de finals.

CAPÍTOL I. Disposicions generals

CAPÍTOL II. Principis de coordinació i col·laboració de les polítiques públiques

CAPÍTOL III. Règim administratiu

Secció primera. Registre d'empreses audiovisuals de Catalunya

Secció segona. Qualificació i publicitat de les obres cinematogràfiques i audiovisuals

Secció tercera. Certificat de nacionalitat espanyola i coproduccions internacionals

Secció quarta. Producció, distribució i exhibició

CAPÍTOL IV. Mesures de foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual a Catalunya

Secció primera. Disposicions generals

Secció segona. Foment de la producció d'obres cinematogràfiques i audiovisuals

Secció tercera. Foment de la distribució independent

Secció quarta. Foment de l'exhibició

Secció cinquena. Foment de la difusió i la promoció de les obres i la cultura cinematogràfiques

Secció sisena. Foment de la competitivitat empresarial

CAPÍTOL V. Conservació, promoció i difusió del patrimoni fílmic i documental i de la cultura cinematogràfica

CAPÍTOL VI. Règim sancionador

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. Accés de les persones amb discapacitat a les obres cinematogràfiques i audiovisuals. 1. Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, han de promoure que les obres cinematogràfiques i audiovisuals siguin accessibles a les persones amb discapacitat física o sensorial, i han de vetllar perquè aquestes persones puguin fer un ús regular i normalitzat dels mitjans audiovisuals, sense ser objecte de discriminació. 2. Les ajudes d'impuls a la recerca, el desenvolupament i la innovació han de tenir en compte, com a requisit d'accés, la incorporació de sistemes d'audiodescripció per a persones amb discapacitat visual i d'un sistema especial de subtitulació que permeti a les persones sordes o amb discapacitat auditiva la comprensió de les obres cinematogràfiques i audiovisuals. 3. En la concessió d'ajudes a la distribució en sales d'exhibició cinematogràfica, s'ha de valorar específicament la incorporació de sistemes que facilitin l'accés de les persones amb discapacitat a les obres cinematogràfiques. 4. L'Institut Català de les Indústries Culturals ha de col·laborar amb els òrgans de les administracions públiques o entitats privades que, entre d'altres, tinguin l'objectiu d'impulsar propostes per millorar l'accessibilitat de les obres cinematogràfiques a les persones amb discapacitat. 5. Les empreses exhibidores i les finestres d'exhibició d'obres cinematogràfiques o audiovisuals que tinguin lloc web han d'informar, per aquest mitjà, sobre les condicions d'accessibilitat tant del recinte com de les obres cinematogràfiques o audiovisuals que exhibeixin, perquè els usuaris puguin disposar d'aquesta informació amb suficient antelació. 6. S'ha de promoure que les sales d'exhibició cinematogràfica disposin d'espais reservats per a espectadors amb cadira de rodes o amb algun tipus de discapacitat física que els impedeixi seure a les butaques de les sales.

Disposició addicional segona. Competències del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. La present llei s'ha d'aplicar sense perjudici de les competències que corresponen al Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

Disposició addicional tercera. Informe sobre la millora de la qualitat, les garanties i l'ocupació dels treballadors dels sectors cinematogràfic i audiovisual. El Govern, en el termini d'un any des de l'entrada en vigor de la present llei, ha d'impulsar, en el marc de la Comissió de Convenis Col·lectius del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, i amb la participació dels representants sindicals i empresarials representatius del sector, l'elaboració d'un estudi sobre la negociació col·lectiva en l'àmbit cinematogràfic i audiovisual, amb la finalitat de conèixer l'estructura o el mapa de la negociació col·lectiva del sector i les condicions de treball aplicables als treballadors que hi presten serveis, per millorar la qualitat, les garanties i l'ocupació d'aquestes persones.

Disposició addicional quarta. Formalització de l'Acord marc per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual. El primer Acord marc per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual, establert per l'article 6, s'ha de formalitzar dins el termini de tres mesos a partir de l'entrada en vigor de la present llei.

Disposició addicional cinquena. Entitat competent en matèria cinematogràfica i audiovisual. Per al millor compliment de les finalitats derivades de la present llei, es pot crear una entitat que assumeixi en exclusiva les competències en matèria cinematogràfica i audiovisual de la Generalitat.

Disposició addicional sisena. Polítiques de suport a l'adequació de sales d'exhibició cinematogràfica per exhibir obres cinematogràfiques o audiovisuals en format digital. El Govern ha de promoure polítiques de suport per adequar les sales d'exhibició cinematogràfica perquè puguin exhibir obres cinematogràfiques o audiovisuals en format digital, especialment per a les sales que, per les seves dimensions o localització geogràfica, o per les xifres d'explotació a causa de la seva programació, no puguin beneficiar-se de sistemes privats de finançament.

Disposició transitòria

Disposició transitòria. Vigència temporal del Decret sobre règim administratiu de la cinematografia i l'audiovisual. Mentre no s'aprovin les disposicions reglamentàries necessàries per desenvolupar la present llei, continua vigent, en tot allò que no s'hi oposi, el Decret 267/1999, de 28 de setembre, sobre règim administratiu de la cinematografia i l'audiovisual.

Disposició derogatòria

Disposició derogatòria. Resten derogades totes les disposicions de rang normatiu igual o inferior que s'oposin o contradiguin la present llei i, en especial, els preceptes següents de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya: a) Els articles 120, 123 i 125.1. b) El darrer incís de l'article 125.2: «a que se refiere el apartado 1».

Disposicions finals

Disposició final primera. Desenvolupament reglamentari. S'autoritza el Govern per dictar les disposicions reglamentàries necessàries per desenvolupar la present llei, amb la consulta prèvia del sector cinematogràfic i audiovisual.

Disposició final segona. Entrada en vigor. La present llei entra en vigor als sis mesos de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.