Llei 1/1970, de 4 d'abril, de caça

Article 1. Finalitat de la Llei.

La present Llei regula la protecció, conservació i foment de la riquesa cinegètica nacional i el seu aprofitament ordenat en harmonia amb els diferents interessos afectats.

Article 2. De l'acció de caçar.

Es considera acció de caçar la exercida per l'home mitjançant l'ús d'arts, armes o mitjans apropiats per buscar, atraure, perseguir o assetjar els animals definits en aquesta Llei com a peces de caça, amb la finalitat de donar-los mort, apoderar-se'n o facilitar-ne la captura per un tercer.

Article 3. Del caçador.

1. El dret a caçar correspon a tota persona major de catorze anys que estigui en possessió de la llicència de caça i compleixi els altres requisits establerts en la present Llei.

2. Per obtenir la llicència de caça, el menor d'edat no emancipat necessitarà autorització escrita de la persona que legalment el representi.

3. Per caçar amb armes de foc o accionades per aire o altres gasos comprimits serà necessari haver assolit la majoria d'edat penal o anar acompanyat per un o més caçadors majors d'edat.

4. Per utilitzar armes o mitjans que necessitin autorització especial serà necessari estar en possessió del corresponent permís.

Article 4. De les peces de caça.

1. Són peces de caça els animals salvatges i els domèstics que perdin aquesta condició que figurin en la relació que a aquests efectes haurà d'incloure's en el Reglament per a l'aplicació d'aquesta Llei.

2. La condició de peces de caça no serà aplicable als animals salvatges domesticats, mentre es mantinguin en tal estat.

3. Les peces de caça es classificaran en dos grups: caça major i caça menor. Tindran la consideració de peces de caça major la cabra muntesa, el cérvol, el cabirol, el daina, el senglar, el linx, el llop, el mufló, l'ós, el cabirol de muntanya i totes les espècies que siguin declarades com a tals pel Ministeri d'Agricultura. Tindran la consideració de peces de caça menor les que figurin en la relació a la qual es refereix el número 1 d'aquest mateix article, excepte les definides anteriorment com a caça major.

Article 5. De les armes de caça.

Pel que fa a la tinença i l'ús d'armes de caça, sense perjudici del que disposen les lleis especials, s'estarà al que estableix aquesta Llei.

Article 6. Titularitat.

Els drets i les obligacions establerts en aquesta Llei, en tant que es relacionen amb els terrenys cinegètics, correspondran al propietari o als titulars d'altres drets reals o personals que comportin l'ús i gaudi de l'aprofitament de la caça.

Article 7. Representació i competència.

1. Per al compliment d'aquesta Llei, i sense perjudici de les competències que per a activitats concretes s'atribueixin expressament a altres departaments, l'Administració de l'Estat estarà representada pel Ministeri d'Agricultura.

2. Correspon al Ministeri d'Agricultura, per si o a través de l'organisme autònom Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals, adscrit a la Direcció General de Forests, Caça i Pesca Fluvial, promoure i realitzar quantes actuacions siguin precises per assolir les finalitats perseguides per la present Llei, analitzar i investigar els diversos factors que condicionen l'existència de la caça i estimular la iniciativa privada en la cria de peces de caça i en la repoblació de terrenys cinegètics.

Article 8. Classificació.

1. Als efectes d'aquesta Llei, els terrenys podran ser d'aprofitament cinegètic comú o estar sotmesos a règim especial.

2. Són terrenys sotmesos a règim especial els Parcs Nacionals, els Refugis de Caça, les Reserves Nacionals de Caça, les Zones de Seguretat, els Vedats de caça, els Tancats i els adscrits al Règim de Caça Controlada.

Article 9. Terrenys cinegètics d'aprofitament comú.

En els terrenys cinegètics d'aprofitament comú, l'exercici de la caça es podrà practicar sense més limitacions que les generals fixades en la present Llei i el seu Reglament.

Article 10. Parcs Nacionals.

En els Parcs Nacionals, establerts a l'empara de la legislació de Forests, l'exercici de la caça s'ajustarà al que preveuen les disposicions que reglamentaran l'ús i el gaudi en cada Parc.

Article 11. Refugis de Caça.

1. El Govern podrà establir per Decret Refugis Nacionals de Caça quan per raons biològiques, científiques o educatives sigui precís assegurar la conservació de determinades espècies de la fauna cinegètica. L'administració d'aquests refugis quedarà a cura del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals.

2. Podran promoure l'establiment de Refugis de Caça les entitats privades els fins de les quals siguin culturals o científics i les de Dret públic. L'autorització per constituir-los correspon al Ministeri d'Agricultura, prèvia petició conjunta del propietari o propietaris interessats i de l'entitat patrocinadora. Aquests Refugis podran denominar-se Estacions Biològiques o Zoològiques, d'acord amb les finalitats perseguides, i seran administrats per les entitats que hagin promogut el seu establiment, d'acord amb les disposicions generals de caràcter reglamentari i les específiques que fixi el Ministeri d'Agricultura en cada cas concret.

3. En aquests Refugis, qualsevol que sigui la seva condició, l'exercici de la caça estarà prohibit amb caràcter permanent. No obstant això, quan hi hagi raons d'ordre biològic, tècnic o científic que aconsellin la captura o reducció de determinades unitats, aquestes podran acordar-se pel Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals.

Article 12. Reserves Nacionals de Caça.

1. En aquelles comarques les especials característiques físiques i biològiques de les quals permetin la constitució de nuclis de possibilitats cinegètiques excepcionals, podran establir-se Reserves Nacionals de Caça que, en tot cas, hauran de constituir-se per Llei.

2. En aquestes Reserves Nacionals, la protecció, conservació i foment de les espècies correspondran al Ministeri d'Agricultura, i l'exercici de la caça haurà d'ajustar-se al que estableix la Llei de la seva constitució.

Article 13. Zones de seguretat.

1. Són Zones de seguretat, als efectes d'aquesta Llei, aquelles en les quals han d'adoptar-se mesures precautòries especials encaminades a garantir la protecció adequada de les persones i els seus béns.

2. Es consideraran Zones de seguretat les vies i camins d'ús públic, les vies pecuàries, les vies fèrries, les aigües públiques, inclosos els seus llits i marges, els canals navegables, els nuclis urbans i rurals i les zones habitades i les seves proximitats. Tindran anàloga consideració les vil·les, jardins, parcs destinats a l'ús públic, els recintes esportius i qualsevol altre lloc que sigui declarat com a tal en raó al que preveu el número anterior d'aquest article.

3. Reglamentàriament es prohibirà o condicionarà, segons els casos, l'ús d'armes de caça a les Zones de seguretat i als llocs on el seu exercici pugui perjudicar el bestiar o el seu pasturatge normal.

Article 14. Terrenys sotmesos a règim de caça controlada.

1. Es denominen terrenys sotmesos a règim de caça controlada aquells que es constitueixin únicament sobre terrenys cinegètics d'aprofitament comú, en els quals la protecció, conservació, foment i aprofitament de la seva riquesa cinegètica hauran d'adaptar-se als plans que amb aquest objecte aprovi el Ministeri d'Agricultura.

2. L'assenyalament de les zones sotmeses a règim de caça controlada correspondrà al Ministeri d'Agricultura, el qual tindrà cura, per si o a través de societats de caçadors col·laboradores, de controlar i regular el gaudi de la caça existent en aquests terrenys.

3. En els terrenys de caça controlada per una societat col·laboradora es reservarà als caçadors nacionals i als estrangers residents aliens a ella un nombre de permisos que no serà menor d'una quarta part del total, sense que l'import de cada permís pugui excedir del doble del que per al mateix concepte abonin els caçadors afiliats a la societat col·laboradora.

4. Els titulars de drets sobre terrenys sotmesos a aquest règim i, si escau, els titulars de terrenys inclosos en el vedat local que correspongui podran formar part de les societats col·laboradores interessades abonant una quota no superior al 75 per 100 de l'establerta per als socis restants. En igualtat de condicions entre diverses societats col·laboradores, les de caràcter local tindran preferència per desenvolupar les activitats que es contemplen en el present article.

5. Els beneficis resultants de controlar cinegèticament aquests terrenys, quan n'hi hagi, s'afegiran a la renda esmentada en el número 8 de l'article 17. En cas contrari, es distribuiran entre els titulars del dret de caça en proporció a la superfície de les seves finques.

6. Per via reglamentària es determinaran les condicions precises perquè aquests terrenys puguin quedar desafectats del règim de caça controlada. A aquests efectes haurà de tenir-se en compte que el termini d'adscripció de terrenys a dit règim serà, en tot cas, major de sis o de nou anys, segons es tracti, respectivament, de caça menor o major.

Article 15. Vedats de caça.

1. Es denomina vedat de caça tota superfície contínua de terrenys susceptible d'aprofitament cinegètic que hagi estat declarada i reconeguda com a tal, mitjançant resolució del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals.

2. Als efectes previstos en el número anterior, no es considerarà interrompuda la continuïtat dels terrenys susceptibles de constituir-se en acotats per l'existència de rius, rierols, vies o camins d'ús públic, ferrocarrils, canals o qualsevol altra construcció de característiques semblants.

3. Els vedats de caça podran ser privats o locals, i, si escau, tenir la condició que s'especifica en l'article 18 de la present Llei.

4. La declaració de vedat de caça s'efectuarà a petició dels titulars o patrocinadors interessats.

5. (Derogat).

6. En els terrenys acotats, la caça haurà d'estar protegida i fomentada, aprofitant-se de forma ordenada.

7. En aquells vedats de caça en els quals hi hagi llocs de pas o parada d'ocells migratoris, l'aprofitament d'aquestes espècies haurà d'adaptar-se als plans que amb aquest objecte aprovi el Ministeri d'Agricultura. En els esmentats plans s'hi faran constar les condicions precises per evitar que l'aprofitament sigui abusiu.

8. Els vedats de caça hauran d'ostentar en els seus límits, a tots els aires, els senyals que reglamentàriament es determinin.

9. Quan els vedats de caça no compleixin la seva finalitat de protecció, foment i aprofitament cinegètic ordenat, el Ministeri d'Agricultura, prèvia incoació de l'oportú expedient, en el qual serà preceptiva l'audiència dels interessats i l'informe dels Consells Local i Provincial de Caça, podrà anul·lar la declaració que autoritzava la creació de l'acotat.

10. Queden prohibits i seran nuls els contractes de subarrendament de l'aprofitament cinegètic dels vedats de caça. Així mateix serà nul·la la cessió a títol onerós o gratuït dels contractes d'arrendament celebrats a l'empara d'aquesta Llei, o qualsevol altra figura jurídica que pretengui assolir les finalitats prohibides en aquest número.

Article 16. Vedats privats de caça.

1. Els propietaris o titulars als quals es refereix l'article 6 d'aquesta Llei podran constituir vedats privats de caça d'acord amb el que estableix el present article.

2. Els terrenys integrants d'aquests vedats podran pertànyer a un o diversos propietaris que s'hagin associat voluntàriament amb aquesta finalitat. Tractant-se de finques la propietat de les quals correspongui pro indivís a diversos amos, per constituir o integrar-se en un acotat, serà precís que concorri la majoria establerta en l'article 398 del Codi Civil.

3. Les superfícies mínimes per construir aquests vedats seran, quan pertanyin a un sol titular, de 250 hectàrees si l'objecte principal de l'aprofitament cinegètic és la caça menor, i de 500 hectàrees si es tracta de caça major. Quan aquests vedats estiguin constituïts per associació de diversos titulars, les superfícies mínimes seran de 500 hectàrees en el cas de caça menor i de 1.000 hectàrees en el de caça major. No obstant això, en zones on l'única explotació cinegètica viable sigui la caça menor de pèl, el Ministeri d'Agricultura podrà autoritzar la constitució de vedats privats d'un sol propietari, quan la superfície de la finca sigui superior a 20 hectàrees. En circumstàncies similars, tractant-se d'ocells aquàtics, la superfície mínima serà de 100 hectàrees, llevat de casos excepcionals. Es faculta el Ministeri d'Agricultura per reduir en les províncies insulars les superfícies establertes en el present article quan raons cinegètiques especials ho aconsellin.

4. Els propietaris o titulars de vedats privats de caça podran sol·licitar del Ministeri d'Agricultura l'agregació de finques enclavades, la superfície conjunta de les quals no excedeixi del 10 per 100 de la inicialment acotada.

5. En els vedats privats d'un sol titular, l'exercici del dret de caça correspondrà a aquest i a les persones que autoritzi.

6. En els vedats privats integrats per associació de titulars de terrenys confrontants, l'exercici del dret de caça, les característiques i règim orgànic de l'associació, i, si escau, la durada i peculiaritats de l'arrendament o cessió de l'aprofitament, hauran de ser sotmeses a l'aprovació del Ministeri d'Agricultura.

Article 17. Vedats locals de caça.

1. Els Ajuntaments, Entitats locals menors i les Germandats Sindicals de Llauradors i Ramaders podran patrocinar, dins dels seus respectius termes, la constitució de vedats locals de caça, representant conjuntament els titulars esmentats en l'article 6 d'aquesta Llei, que accedeixin voluntàriament a atorgar aquesta representació.

2. La superfície dels vedats locals haurà de ser major de 500 o 1.000 hectàrees, segons es tracti, respectivament, de caça menor o caça major, i no excedirà, inclosos els enclavats, del 75 per 100 del total del terme.

3. Prèvia proposta conjunta de les entitats patrocinadores, escoltats els Consells Locals i Provincials de Caça, es podrà autoritzar la creació de vedats locals integrats per diversos termes confrontants.

4. No obstant el que preveu el número 1 d'aquest article, quan en un vedat local hi hagi terrenys enclavats no sotmesos a règim cinegètic especial, la superfície total dels quals no excedeixi de la quarta part de la del vedat, el Ministeri d'Agricultura, a proposta de l'entitat o entitats patrocinadores, podrà acordar que els terrenys enclavats formin part del vedat amb els mateixos drets i obligacions.

5. La contractació i adjudicació de l'aprofitament cinegètic dels terrenys integrants d'un vedat local es farà per l'Ajuntament, Entitat local o Germandat interessats, d'acord amb el que disposa la Llei de Règim Local.

6. En els vedats locals, l'exercici del dret de caça correspon als adjudicataris dels aprofitaments o a les persones que ells autoritzin.

7. La durada dels contractes d'arrendament de l'aprofitament cinegètic dels vedats locals de caça no podrà ser menor de sis anys si es tracta de caça menor, ni de nou si fos de caça major.

8. De l'import total de la renda es deduirà un 10 per 100 per invertir-lo en realitzacions de foment cinegètic pel Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals. Llevat d'acord en contrari, subscrit entre l'entitat patrocinadora i els titulars afectats, es deduirà un altre 10 per 100 per a l'Ajuntament i igualment un altre 10 per 100 per a la Germandat Sindical Local de Llauradors i Ramaders. La resta es distribuirà entre els titulars de l'aprofitament de forma proporcional a la superfície de les seves finques.

9. Gaudiran dels beneficis econòmics previstos en l'apartat anterior els qui hagin ofert els seus terrenys amb la finalitat d'integrar-los en un vedat local, encara que aquells no arribin a formar part de l'acotat.

10. Si en un terreny que formi part d'un vedat local ja establert es tractés de constituir un vedat privat de caça, s'haurà de notificar a l'entitat patrocinadora amb un any d'antelació a la data de terminació de l'arrendament o cessió de l'aprofitament.

Article 18. Vedats socials de caça.

1. Es denominen vedats socials de caça aquells el establiment dels quals respon al principi de facilitar l'exercici de la caça, en règim d'igualtat d'oportunitats.

2. L'exercici de la caça en aquests vedats es reglamentarà de manera que, prèvia adopció de les mesures precises per assegurar la conservació i el foment de les espècies, tots els caçadors que ho sol·licitin i compleixin les normes que en cada cas s'estableixin puguin tenir l'oportunitat de practicar-lo.

3. (Derogat).

4. L'establiment d'aquests vedats podrà dur-se a terme sobre els terrenys següents: a) Sobre els de l'Estat i els seus organismes autònoms, mitjançant Decret. b) Sobre aquells terrenys que per a dita finalitat puguin quedar a disposició del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals, bé per oferiment dels titulars o per contractació directa del Servei. c) Sobre els constituïts en vedats locals de caça, establint-se a aquests efectes el dret de tempteig a favor del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals.

5. La fixació de l'import dels permisos necessaris per poder practicar la caça en aquests vedats es farà pel Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals de manera que els ingressos percebuts per aquest concepte no excedeixin del 80 per 100 del total de les despeses precises per atendre l'establiment i la protecció, conservació i foment adequats de la riquesa cinegètica dels vedats socials de caça.

6. (Derogat).

7. Quan en un vedat social hi hagi terrenys enclavats no sotmesos a règim cinegètic especial, la superfície total dels quals no excedeixi del trenta-cinc per cent del vedat establert, el Ministeri d'Agricultura podrà acordar que aquests terrenys enclavats formin part del vedat social amb iguals drets i obligacions que els integrats en el mateix. Si els terrenys afectats pertanyessin als municipis i les províncies, serà necessari l'informe previ de les entitats propietàries.

Article 19. Terrenys tancats.

1. Als efectes d'aquesta Llei, són terrenys tancats els que es troben rodejats materialment per murs, tanques, barreres, bardisses o qualsevol altra obra o dispositiu construït amb la finalitat d'impedir o prohibir l'accés de les persones o animals aliens o d'evitar la sortida dels propis.

2. En els terrenys tancats no acollits a un altre règim cinegètic especial, la caça estarà permanentment prohibida, llevat del supòsit contingut en el número següent.

3. Els terrenys rurals tancats en els quals es pugui penetrar a través d'accessos practicables es consideraran, als efectes cinegètics, com a terrenys oberts, llevat que el propietari faci palesa mitjançant cartells o senyals la prohibició d'entrada. Aquesta disposició no serà d'aplicació a les vil·les, parcs, jardins i recintes esportius esmentats en el número 2 de l'article 13.

4. Tot terreny tancat susceptible d'aprofitament cinegètic podrà constituir-se en vedat de caça, sempre que el seu tancament compleixi les condicions reglamentàries que es fixin i estigui degudament senyalitzat.

5. El Ministeri d'Agricultura, a petició de part interessada o bé d'ofici, podrà adoptar mesures encaminades a reduir o eliminar la caça existent en terrenys tancats, no acollits a règim cinegètic especial, quan aquella causi danys als conreus de l'interior del tancament o als de les finques confrontants.

6. L'autoritat i els agents relacionats en el número 1 de l'article 40 d'aquesta Llei podran penetrar en els terrenys rurals tancats per vigilar el compliment del que s'estableix en el present text legal.

Article 20. Terrenys de l'Estat, aigües públiques, canals i vies de comunicació, forests catalogats i zones d'influència militar.

1. Correspondrà al Ministeri d'Agricultura l'administració de la caça existent en els terrenys propietat de l'Estat, sotmesos a règim cinegètic especial, així com la fixació del destí i ús cinegètic d'aquelles masses d'aigües públiques les característiques de les quals aconsellin aplicar-hi un règim especial.

2. L'aprofitament de la caça existent en els forests catalogats constituïts en vedats privats, pertanyents a entitats públiques locals, haurà d'efectuar-se d'acord amb el que disposen les Lleis de Forests i de Règim Local.

3. A proposta conjunta dels Ministeris interessats i el d'Agricultura, el Govern senyalarà les zones d'influència militar en les quals queda prohibit o especialment reglamentat l'exercici de la caça.

4. A les carreteres, els camins i les vies pecuàries, així com als llits dels rius, rierols i canals que travessin o limitin terrenys sotmesos a règim cinegètic especial, l'exercici de la caça haurà de ser autoritzat, en cada cas, pel Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals.

Article 21. Protecció dels conreus.

1. A les hortes, camps de fruiters, oliveres, vinyes, conreus de regadiu i forests repoblats recentment, només es podrà caçar en les èpoques i circumstàncies que senyali el Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals d'acord amb la Germandat Sindical Nacional de Llauradors i Ramaders.

2. En els terrenys on hi hagi altres conreus no senyalats en el número anterior d'aquest article, l'exercici de la caça es podrà practicar sense més limitacions que les generals establertes en aquesta Llei. No obstant això, el Ministeri d'Agricultura dictarà les mesures necessàries perquè, quan concorrin determinades circumstàncies d'ordre agrícola o meteorològic, es condicioni o prohibeixi la pràctica d'aquest exercici a fi d'assegurar la deguda protecció als conreus que poguessin resultar afectats.

3. En els predis en els quals s'hagin sallat les collites, encara que els garbes o feixos es trobin en el terreny, es permetrà la caça de les diferents espècies d'acord amb les vedes o condicions que per a cada una es determini, però quedarà prohibit trepitjar o canviar els garbes o feixos del lloc on estiguessin col·locats.

Article 22. Propietat de les peces de caça.

1. Quan l'acció de caçar s'ajusti a les prescripcions d'aquesta Llei, el caçador adquireix la propietat de les peces de caça mitjançant l'ocupació. S'entendran ocupades les peces de caça des del moment de la seva mort o captura.

2. El caçador que fereixi una peça en terreny on li sigui permès caçar té dret a cobrar-la, encara que entri en propietat aliena. Quan el predi aliè estigui tancat o sotmès a règim cinegètic especial, necessitarà permís de l'amo de la finca, del titular de l'aprofitament o de la persona que els representi.

3. En els terrenys oberts sotmesos a règim cinegètic especial, i per a peces de caça menor, no serà necessari el permís a que es refereix l'apartat anterior, quan el caçador entri a cobrar la peça tot sol, sense armes ni gos, i aquella es trobi en lloc visible des de la fita.

4. Quan en terrenys d'aprofitament cinegètic comú un o diversos caçadors alcin i persegueixin una peça de caça, qualsevol altre caçador haurà d'abstenir-se, mentre duri la persecució, d'abatre o intentar abatre dita peça.

5. S'entendrà que una peça de caça és perseguida quan el caçador que l'ha alçada, amb o sense ajuda de gos o altres mitjans, vagi en el seu seguiment i tingui una possibilitat raonable de cobrar-la.

6. Quan hi hagi dubte respecte a la propietat de les peces de caça, s'aplicaran els usos i costums del lloc. En cas contrari, la propietat correspondrà al caçador que l'hagi mort quan es tracti de caça menor, i a l'autor de la primera sang quan es tracti de caça major.

Article 23. Vedes i altres mesures protectores.

1. a) El Ministeri d'Agricultura, escoltats els Consells provincials de Caça i el Consell de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals, fixarà, a través de l'Ordre General de Vedes, les limitacions i èpoques hàbils de caça aplicables a les diverses espècies en les diverses regions espanyoles. Així mateix aprovarà, si escau, les reglamentacions específiques que li sotmetin a consideració els titulars de terrenys sotmesos a règim cinegètic especial. b) La publicació de l'Ordre de Vedes en el «Butlletí Oficial de l'Estat» es farà amb una antelació no menor de trenta dies respecte a l'inici del període hàbil i haurà de reproduir-se en el «Butlletí Oficial» de cada província.

2. Seran objecte d'especial protecció les espècies d'interès científic o en vies d'extinció, les beneficioses per a l'agricultura, les femelles i cries de totes aquelles que tinguin un senyalat valor cinegètic i aquelles altres afectades per convenis internacionals subscrits per l'Estat espanyol.

3. Es fixaran les zones i èpoques en les quals determinats animals hauran de ser considerats perillosos per a les persones o perjudicials per a l'agricultura, la ramaderia o la caça, i s'autoritzaran els mitjans de defensa contra dits animals, reglamentant les mesures precises per procurar-ne la reducció.

4. a) D'acord amb els usos i costums locals, es dictaran les disposicions precises per reglamentar la caça de coloms amb engany, la d'ànecs des de llocs fixos o flotants, la de coloms practicada en passos tradicionals, la que es dugui a terme amb gossos de rastre o persecució, la que es practiqui a cavall, la modalitat denominada falconeria, la de determinades espècies en època de zel i l'especial denominada d'alta muntanya. b) Es reglamentarà amb caràcter restrictiu la caça del colom zurit.

Article 24. De les malalties i epizooties.

El Ministeri d'Agricultura, a través de les Direccions Generals corresponents, adoptarà les mesures necessàries per evitar que la caça existent en determinades comarques pugui ser causa de difusió d'epizooties i zoonosis.

Article 25. De l'ordenació d'aprofitaments.

En aquelles comarques on hi hagi diversos vedats de caça major que constitueixin una unitat bioecològica, el Ministeri d'Agricultura podrà exigir als titulars als quals es refereix l'article 6 que confeccionin conjuntament un pla comarcal d'aprofitament cinegètic. Un cop aprovat el pla, les seves prescripcions seran de compliment obligatori. Si transcorregués el termini concedit per a la presentació del pla sense que s'hagués donat compliment al requeriment del Ministeri, aquest podrà establir-lo amb caràcter obligatori, prèvia audiència dels interessats.

Article 26. De la caça amb fins científics.

1. La caça i captura d'ocells i mamífers amb fins científics, en tots els casos, i la investigació i observació de nius, polls, caus, colònies i cries d'espècies protegides que puguin ocasionar molèsties o perjudicis als reproductors o a l'evolució normal de les cries, requeriran autorització especial.

2. L'atorgament d'aquesta autorització precisarà informe favorable d'una institució científica directament relacionada amb l'activitat investigadora del peticionari.

Article 27. De la caça amb fins industrials i comercials.

1. L'explotació industrial de la caça, entenent-se per tal la orientada a la producció i venda de peces de caça, vives o mortes, podrà dur-se a terme en granges cinegètiques o en vedats privats de caça; en tots dos casos serà necessari comptar amb l'autorització prèvia del Ministeri d'Agricultura i complir les condicions fixades en la mateixa.

2. Quan es tracti d'empreses de caràcter turístic-cinegètic, inscrites en el Registre d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri d'Informació i Turisme, hauran d'acreditar les condicions exigides per dit departament per a l'exercici de les activitats d'aquestes empreses.

3. La comercialització de les peces de caça es reglamentarà a fi de garantir tant la procedència de les peces com l'època de la seva captura.

Article 28. Dels gossos i de la caça.

1. La utilització de gossos per caçar i el trànsit de gossos solts per terrenys cinegètics d'aprofitament comú o règim especial s'acomodarà als preceptes que reglamentàriament es dictin. No es consideraran inclosos en el paràgraf anterior els que utilizin els pastors i ramaders per a la custòdia i maneig dels seus ramats.

2. El Ministeri d'Agricultura promourà la conservació i el foment de les races de gossos de caça existents al nostre país, establint a aquests efectes els Llibres d'Orígens de Gossos de Caça Espanyols i els Genealògics corresponents.

Article 29. Dels ocells anellats.

El Ministeri d'Agricultura dirigirà els programes i activitats relacionats amb l'anellament d'ocells amb fins cinegètics o científics, així com el referent a la confecció, distribució i recepció d'anelles i marques. A aquests efectes establirà la coordinació deguda amb les entitats científiques interessades.

Article 30. Monteigs.

La celebració de monteigs en finques que no estiguin acollides a les modalitats de reglamentació específica previstes en l'últim incís del número 1.a) de l'article 23 o en l'article 25, s'hauran d'adaptar a les normes especials que amb aquest objecte es fixin reglamentàriament a fi d'assegurar la conservació i millora de les espècies.

Article 31. De les limitacions i prohibicions dictades en benefici de la caça.

Queda prohibit:

1. Caçar en època de veda.

2. Caçar fora del període comprès entre una hora abans de la sortida del sol i una hora després de la seva posta. Aquesta prohibició no serà d'aplicació a determinades modalitats de caça nocturna que s'especifiquin en el Reglament.

3. Caçar en els anomenats dies de fortuna: és a dir, en aquells en els quals com a conseqüència d'incendis, epizooties, inundacions, sequeres o altres causes, els animals es veuen privats de les seves facultats normals de defensa o obligats a concentrar-se en determinats llocs.

4. Caçar en dies de neu, quan aquesta cobreixi de forma contínua el sòl o quan per causa de la mateixa quedin reduïdes les possibilitats de defensa de les peces de caça. Aquesta prohibició no serà aplicable a la caça d'alta muntanya ni a determinades espècies d'ocells migratoris, en les circumstàncies que senyali el Reglament.

5. Caçar servint-se de cavalcadures o vehicles com a mitjans d'ocultació.

6. Caçar en línia de retranca, tant si es tracta de caça major com de menor, fora dels terrenys de règim cinegètic especial en els quals tingui lloc un ojeo o batuda.

7. Caçar als Refugis Nacionals i a les Estacions Biològiques i Zoològiques, amb reserva del que estableix el número 3 de l'article 11.

8. Entrar portant armes, gossos o arts disposades per caçar, en terrenys sotmesos a reglamentació cinegètica especial, degudament senyalitzats, sense estar en possessió del permís necessari.

9. Practicar la caça en terrenys d'aprofitament cinegètic comú, mitjançant el procediment anomenat ojeo, o combinant l'acció de dos o més grups de caçadors o fent ús de mitjans que persegueixin el cansament o esgotament de les peces. Queden exceptuades d'aquesta prohibició les batudes degudament autoritzades i controlades que s'encaminin a la reducció d'animals danyins.

10. Portar armes de caça sense enfundar o disposades per al seu ús quan es circuli pel camp en època de veda, mancant d'autorització competent.

11. Caçar amb armes de foc o accionades per aire o altres gasos comprimits qui no hagués assolit els divuit anys d'edat i no fos acompanyat per un altre caçador major d'edat.

12. Als ojeadors, batidors, secretaris o podenquers, que assisteixin en qualitat de tals a ojeos, batudes o monteigs, caçar amb qualsevol classe d'armes.

13. Caçar sense estar proveït de la documentació preceptiva o sense portar-la a sobre.

14. Caçar o transportar espècies protegides o peces de caça l'edat o el sexe de les quals, en el cas que siguin notòries, no concordin amb els legalment permesos o sense complir els requisits reglamentaris.

15. (Derogat).

16. La destrucció de caus i nius, així com la recollida de cries o ous i la seva circulació i venda, llevat els destinats a repoblacions, per als quals serà precís disposar d'autorització del Ministeri d'Agricultura.

17. Qualsevol pràctica que tendeixi a atreure, atraure o espantar la caça existent en terrenys aliens.

18. L'ús o tinença no autoritzats de tots els animals, estris, arts o productes aplicables a la captura o atracció de peces de caça que es detallin en el Reglament per a l'aplicació d'aquesta Llei.

19. Tirar a les colomes missatgeres i a les esportives o buchons que ostentin les marques reglamentàries.

20. Tirar a les colomes als seus abeuradors habituals o a menys de 1.000 metres d'un colomar, la localització del qual estigui degudament senyalitzada.

21. Mantenir oberts els colomars, en les èpoques que reglamentàriament es determinin.

22. L'incompliment de qualsevol altre precepte o limitació d'aquesta Llei o dels que per al seu desenvolupament es fixin reglamentàriament.

Article 32. Conducció i lliberament de peces de caça.

1. Per importar, exportar, traslladar o alliberar caça viva serà precisa l'autorització prèvia del Ministeri d'Agricultura i complir les disposicions que es dictin per via reglamentària.

2. En època de veda no es podrà transportar ni comerciar amb peces de caça mortes, llevat d'autorització expressa.

3. La possessió en època de veda de peces de caça mortes es considerarà il·legal sempre que els interessats no puguin justificar degudament la seva procedència.

4. La circulació i venda d'animals domèstics, vius o morts, encara que siguin susceptibles de confondre's amb els seus similars silvestres, estarà permesa en tot moment. No obstant això, durant el període de veda serà precís donar compliment a les condicions que s'assenyalin per via reglamentària.

Article 33. Responsabilitat per danys.

1. Els titulars d'aprofitaments cinegètics, definits en l'article 6 d'aquesta Llei, seran responsables dels danys originats per les peces de caça procedents dels terrenys acotats. Subsidiàriament, seran responsables els propietaris dels terrenys.

2. L'exacció d'aquestes responsabilitats s'ajustarà a les prescripcions de la legislació civil ordinària, així com la repetició de responsabilitat en els casos de solidaritat derivats d'acotats constituïts per associació.

3. Dels danys produïts per la caça procedent de Refugis, Reserves Nacionals i Parcs Nacionals i dels que ocasioni la procedent de terrenys de caça controlada en respondran els titulars dels aprofitaments de caça i subsidiàriament el Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals.

4. En aquells casos en els quals la producció agrícola forestal o ramadera de determinats predis sigui perjudicada per la caça, el Ministeri d'Agricultura, a instàncies de part, podrà autoritzar els amos de les finques danyades, i precisament dins d'aquestes, a prendre mesures extraordinàries de caràcter cinegètic per protegir els seus conreus.

5. Tot caçador estarà obligat a indemnitzar els danys que causés amb motiu de l'exercici de la caça, excepte quan el fet fos degut únicament a culpa o negligència del perjudicat o a força major. En la caça amb armes, si no consta l'autor del dany causat a les persones, respondran solidàriament tots els membres de la partida de caça.

Article 34. Llicències.

1. La llicència de caça és el document nominal i intransferible la tinença del qual és necessària per practicar la caça dins del territori nacional.

2. Per caçar amb aus de falconeria, fures, reclam de perdiu mascle o posseir ramades amb fins de caça, serà precís estar proveït d'una llicència especial.

3. Els ojeadors, batidors, secretaris o podenquers que assisteixin en qualitat de tals, sense portar armes de caça desenfundades, a ojeos, batudes o monteigs, no precisaran llicència de caça.

4. El Ministeri d'Agricultura autoritzarà l'expedició de les llicències de caça, prèvia tramitació de l'oportú expedient per la Jefatura Provincial de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals. La renovació d'aquestes llicències serà anual.

5. (Derogat).

6. El Ministeri d'Agricultura podrà establir les proves d'aptitud que consideri necessàries per a la concessió de la llicència de caça.

7. Els peticionaris de llicència de caça que hagin estat sancionats executòriament com a infractors de la present Llei no podran obtenir o renovar dita llicència sense acreditar, prèviament, que han complert les penes imposades o abonat l'import de les multes.

8. En cap cas es podran expedir llicències de caça a qui no acrediti estar en possessió dels requisits que s'exigeixin reglamentàriament.

Article 35. Matrícules i precintos.

1. El Ministeri d'Agricultura expedirà la matrícula anual acreditativa de la condició cinegètica dels vedats de caça, de la qual estaran exempts els socials, l'import de la qual serà igual al 75 per 100 del gravamen que en concepte d'Impost de Luxe s'apliqui als acotats de caça.

2. En el Reglament d'aquesta Llei es detallaran les xarxes, arts o altres mitjans, la utilització dels quals no estarà permesa sense haver estat contrastats prèviament mitjançant precintos pel Ministeri d'Agricultura.

3. La caça comercial de pardals perjudicials per a l'agricultura requerirà en cada cas concret autorització especial. Els interessats hauran de proveir-se de la matrícula corresponent, l'import de la qual no podrà excedir del 10 per 100 del valor de l'aprofitament concedit.

Article 36. Classes i quanties de les llicències i precintos.

(Derogat).

Article 37. Recàrrecs.

Per practicar la caça major, exclosos els animals danyins, participar en la caça de perdius a ojeo, tirades d'ànecs i caçar el gall de cua o l'aüc, serà necessari que en la llicència hi figuri un segell de recàrrec, l'import del qual serà igual a la meitat del de la llicència.

Article 38. Mesures econòmiques.

1. El Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals disposarà, per al compliment dels seus fins, de les partides que es consignin a aquests efectes en els Pressupostos Generals de l'Estat, així com dels ingressos procedents d'indemnitzacions i donacions.

2. Les taxes i exaccions parafiscals configurades en el títol VI de la present Llei seran en tot cas ingressades en la subcompte corresponent del Tresor Públic. L'import total de les quantitats recaptades per dits conceptes serà destinat a finançar les despeses del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals.

3. Tots els ingressos compresos en el present article seran administrats pel citat Servei, d'acord amb el que disposen les Lleis d'Administració i Comptabilitat de l'Estat i de les Entitats estatals autònomes.

Article 39. Els Consells de Caça i les Associacions de Caçadors.

1. Els Consells Provincials i Locals de Caça estaran vinculats al Ministeri d'Agricultura. La seva constitució, competència i funcionament es regularan per via reglamentària.

2. A cada província haurà de constituir-se un Consell Provincial de Caça, la presidència i vicepresidència del qual seran assumides pel Governador civil i el Cap provincial del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals, respectivament. En aquests Consells estaran representats els Ministeris de Governació, Educació i Ciència, Informació i Turisme i Agricultura; la Federació Provincial de Caça, la Cambra Oficial Sindical Agrària, dues Societats de Caçadors, una de les quals haurà de tenir la consideració de col·laboradora en els casos en què n'hi hagi, i dos titulars de vedats de caça.

3. En els termes municipals o comarques la importància cinegètica dels quals ho requereixi, es podran constituir Consells Locals de Caça. En ells estaran representats la Federació Provincial de Caça, els Ajuntaments interessats, les Germandats Locals de Llauradors i Ramaders, les Societats de Caçadors i els titulars de vedats de caça radicats en l'àrea afectada.

4. El Ministeri d'Agricultura, per via reglamentària, determinarà els fins i requisits que hauran de reunir les Societats de Caçadors per obtenir el títol de Societats Col·laboradores.

Article 40. De la cura i policia de la caça.

1. Les autoritats i els seus agents, i en particular la Guàrdia Civil, la Guarderia del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals, la Guarderia Forestal de l'Estat, la Guarderia del Patrimoni Forestal de l'Estat, els Guardes de les Reserves i Refugis Nacionals de Caça, els Guardes jurats de la Guarderia Rural de les Germandats de Llauradors i Ramaders i els Agents de Policia Marítima faran observar les prevencions d'aquesta Llei, denunciant quantes infraccions arribin al seu coneixement.

2. Les persones adscrites a la vigilància de terrenys sotmesos a règim cinegètic especial, o de la caça en general, que no formin part d'un Cos Oficial de guarderia, hauran de posseir el títol de Guarda jurat, expedit per l'autoritat governativa corresponent, i tindran en l'exercici del seu càrrec la consideració d'agents auxiliars de la Guàrdia Civil i del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals.

3. Les Societats de Caçadors podran sol·licitar el nomenament de Guardes jurats de Caça, prèvies les proves d'aptitud que reglamentàriament determini el Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals.

4. Els Governadors civils, a proposta de les Societats de Caçadors col·laboradores, i previ informe del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals, podran nomenar Guardes Honoraris de Caça a persones de distingida executòria cinegètica i provada moralitat cívico-social.

5. Els Guardes de Caça hauran d'ostentar visiblement els emblemes i distintius del seu càrrec que reglamentàriament es determinin.

Article 41. Classificació.

L'incompliment de les prescripcions d'aquesta Llei podrà ser constitutiu de delicte, falta o infracció administrativa quan així estigués qualificat en la mateixa.

Article 42. Delictes de caça.

1. Seran castigats, com a reus de delicte, amb la pena d'arrest major o multa de 5.000 a 50.000 pessetes i, a més, a la privació de la llicència de caça o de la facultat d'obtenir-la per un termini de dos a cinc anys: a) Els que, sense la deguda autorització, emprin esquers enverinats. b) Els que col·loquin, suprimeixin o alterin els cartells o senyals indicadors de la condició cinegètica d'un terreny per induir a error sobre ella. c) Els que capin de nit, amb armes de foc o accionades per gas o aire comprimit, auxiliant-se amb els focus d'un vehicle o motor o amb qualsevol altre dispositiu que emeti llum artificial. d) Els que facin ús indegut d'armes raiades a les zones de seguretat. e) Els que, sense el degut permís, entrin en terrenys sotmesos a règim cinegètic especial, portant arts o mitjans prohibits legal o reglamentàriament. f) Els que, sense el degut permís, cacin en terrenys sotmesos a règim cinegètic especial, quan el valor cinegètic del caçat excedeixi de 2.500 pessetes. g) Els que cacin tenint retirada la llicència de caça o estiguin privats d'obtenir-la per sentència judicial o per resolució administrativa fermes. h) El que cometi alguna de les infraccions compreses en l'article següent, havent estat executòriament condemnat anteriorment dues vegades per delictes o tres vegades per faltes de les previstes en la present Llei.

2. En el supòsit de l'apartat c) del número 1 del present article, els Tribunals podran, a més, acordar la privació del permís de conduir vehicles a motor per temps de dos mesos a tres anys als culpables.

3. Els delictes comesos per persones que per la seva càrrec o funció estiguin obligats a fer complir als altres els preceptes que regulen l'exercici de la caça, es sancionaran, en tots els casos, aplicant la màxima pena de l'escala corresponent al delicte comès.

Article 43. Faltes de caça.

1. Tindran la consideració de faltes de caça i seran sancionades amb la pena d'arrest menor o multa de 250 a 5.000 pessetes, la realització d'algun dels fets següents: a) Caçar des d'aeronau, automòbil o qualsevol altre mitjà de locomoció l'ús del qual per a aquesta finalitat no estigui autoritzat expressament en el Reglament, o transportar-hi armes desenfundades i llestes per al seu ús, encara que no estiguessin carregades. b) Caçar, sense el degut permís, en terrenys sotmesos a règim cinegètic especial, quan el valor cinegètic del caçat no excedeixi de 2.500 pessetes. c) Caçar quan la pluja, neu, boira, falta de llum o altres causes similars redueixin la visibilitat de tal manera que pugui produir-se perill per a les persones o per als seus béns. d) Caçar a les proximitats de llocs concorreguts o on se celebrin actes públics. e) Caçar amb armes que disparin en ràfegues o proveïdes de silenciador. f) Utilitzar explosius amb fins de caça, quan formin part de municions o artificis no autoritzats. g) Caçar en línia de retranca utilitzant arma llarga raiada. h) Fer ús indegut d'escopetes de caça a les zones de seguretat o en les seves proximitats. i) Caçar amb municions no autoritzades. j) Comerciar amb espècies protegides o amb peces de caça l'edat o el sexe de les quals, en el cas que siguin notòries, no concordin amb els legalment permesos, o sense complir els requisits reglamentaris. k) Obrir portells en tanques o tancats o construir artificis, trampes, barreres o qualsevol altre dispositiu que serveixi o pugui servir per beneficiar-se de la caça aliena. l) Destruir o danyar les instal·lacions destinades a la protecció o foment de la caça, així com els senyals i rètols que senyalitzin el règim cinegètic dels terrenys, quan aquests últims fets no es duguin a terme amb el propòsit d'induir a error sobre la condició o qualificació cinegètica de tals terrenys.

2. La reincidència en falta de caça comportarà la privació de la llicència o de la facultat d'obtenir-la per temps d'un a dos anys.

Article 44.

En tot el no expressament previst en els dos articles anteriors, regirà el Codi Penal comú.

Article 45. Competència i procediment.

1. L'enjudiciament dels delictes i faltes de caça correspondrà als òrgans jurisdiccionals de caràcter penal, segons les regles de competència establertes en la legislació vigent, acomodant-se a les normes processals que correspongui, sense altres modificacions que les següents: a) Tota sentència condemnatòria contindrà pronunciament exprés sobre la procedència o improcedència d'indemnització per danys o perjudicis a la riquesa cinegètica i, si escau, determinarà el seu import. b) Per determinar la indemnització per danys o perjudicis a la riquesa cinegètica, es demanarà informe a la Jefatura Provincial del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals.

Article 46. Definició.

Constituirà infracció administrativa de caça tota acció o omissió voluntària que vulneri les prescripcions d'aquesta Llei o del Reglament que es dicti per a la seva aplicació i no estigui compresa en els articles 42 i 43 de la mateixa.

Article 47. Competència i procediment.

1. El coneixement i resolució dels expedients instruïts per infraccions definides en aquesta Llei com a administratives i la fixació de les indemnitzacions per danys originats a la riquesa cinegètica que, si escau, procedeixin, correspondran al Ministeri d'Agricultura, a través del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals. A aquests efectes, s'haurà de tenir en compte: a) Que la tramitació d'aquests expedients s'ajustarà al que preceptua amb caràcter general la Llei de Procediment Administratiu. b) Que l'acció per denunciar aquestes infraccions és pública i caduca als dos mesos, comptats a partir de la data en la qual van ser comeses. c) Que les multes seran abonades en paper de pagaments a l'Estat, i les indemnitzacions, en metàl·lic, a les Caixes de les Jefatures del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals que per raó administrativa correspongui. d) Que quan les multes o indemnitzacions no siguin satisfetes en el termini reglamentari, es procedirà al seu cobrament per la via administrativa d'apremi.

Article 48. Classificació i sanció de les infraccions de caça.

1. Reglamentàriament es procedirà a la classificació de les infraccions administratives de caça en greus, menys greus i lleus, amb expressió, quan sigui procedent, de les mesures de caràcter complementari que siguin aplicables.

2. La relació d'infraccions i sancions comprendrà les enumerades en l'article 31 de la present Llei i les que es refereixen a: a) Incompliment del que disposen els articles 15, 16, 17, 18, 19 i 20 de la present Llei. b) Infracció de les reglamentacions específiques aplicables als Parcs Nacionals, Refugis Nacionals de Caça, Estacions Biològiques i Zoològiques, Reserves Nacionals de Caça i masses d'aigües públiques sotmeses a règim cinegètic especial. c) Incompliment de les normes específiques aplicables als terrenys sotmesos a règim de caça controlada. d) Incompliment de mesures acordades per Autoritat competent respecte a la protecció de conreus, el control d'animals danyins, l'ocupació de les peces de caça, la prevenció d'epizooties i zoonosis i els plans comarcals d'aprofitament cinegètic. e) Incompliment de les condicions establertes en les autoritzacions especials per caçar amb fins científics, explotació industrial de la caça o caça amb fins comercials de pardals perjudicials per a l'agricultura. f) Transgresió del que disposa sobre la caça de determinades espècies; certes modalitats de caça reglamentades específicament; la comercialització de caça en conserva, refrigerada o congelada; importació, exportació, conducció o alliberament de caça viva; el transport, comerç o possessió de peces de caça morta en època de veda; la conducció d'animals domèstics, susceptibles de confondre's amb els seus similars silvestres; la utilització i trànsit de gossos al camp o sobre anellament i marcatge d'espècies. g) Infracció de les normes que regulen la seguretat a les caceres o l'expedició, tinença i ús de llicències de caça, matrícules, recàrrecs o precintos. h) Incompliment de l'obligació de tenir contractat i vigent el Segur Obligatori.

3. Les infraccions administratives seran sancionades: les greus, amb multa de 3.500 fins a 5.000 pessetes; les menys greus, amb multa de 2.000 fins a 3.500 pessetes, i les lleus amb multa de 250 fins a 2.000 pessetes. Contra la resolució que imposi qualsevol d'aquestes sancions es donaran els recursos establerts en la Llei de Procediment Administratiu.

4. Tractant-se de multes derivades de l'incompliment de mesures acordades per l'Administració, en virtut del que disposa la present Llei, aquelles no podran ser reiterades per lapses inferiors a quinze dies, sense excedir de 5.000 pessetes cada una ni de 50.000 pessetes en total.

5. La reincidència en infraccions administratives greus i menys greus de caça comportarà la retirada de la llicència o la privació de la facultat d'obtenir-la per temps comprès entre dos mesos i un any.

6. Al Ministeri d'Agricultura es durà un Registre General de sancionats per infraccions administratives de caça.

Article 49.

Circumstàncies modificatives de la quantia de les sancions imposades per infraccions administratives de caça:

1. La reincidència en infraccions administratives de caça es sancionarà incrementant l'import de la multa en el 50 per 100 quan es tracti de reincidència simple, i en el 100 per 100 quan es reincideixi per segon cop o més vegades. No es tindran en compte infraccions comeses amb cinc o més anys d'anterioritat, comptats a partir de la data de la denúncia.

2. Quan un sol fet constitueixi dues o més infraccions administratives de caça, es castigaran amb la sanció que correspongui a la de major gravetat, en el seu límit màxim.

3. Tractant-se d'infraccions administratives greus i menys greus, si a judici de l'Administració concorregués alguna circumstància atenuant, es podrà reduir l'import de la multa fins al 50 per 100 del seu límit mínim.

4. Les infraccions administratives comeses per persones que per la seva càrrec o funció estiguin obligades a fer complir als altres els preceptes que regulen l'exercici de la caça, es sancionaran, en tots els casos, aplicant la màxima quantia de l'escala corresponent a la infracció comesa.

5. En aquests supòsits, als infractors sancionats executòriament els serà decomissada l'arma, privant-los, a més, de la llicència de caça o de la facultat d'obtenir-la durant un termini comprès entre els dos mesos i un any.

Article 50. Comissos.

1. Tot delicte, falta o infracció administrativa de caça comportarà el comís de la caça viva o morta que fos ocupada. A la caça viva se li donarà el destí que s'assenyali reglamentàriament, d'acord amb les circumstàncies que concorrin en el fet; tractant-se de caça morta, es lliurarà, mitjançant rebut, en un Centre benèfic local i, en cas contrari, a l'Alcaldia que correspongui amb idèntics fins.

2. Els llaços, perxes, xarxes i artificis empleats per cometre la infracció seran decomissats, subhastant-se públicament els d'ús legal i destruint-se els d'ús il·legal tan aviat hagin servit com a proves de la denúncia.

Article 51. Retirada d'armes.

1. La retirada de l'arma solament es verificarà per l'autoritat o els seus agents en els casos que específicament estableixi el Reglament, contra rebut i per al seu dipòsit immediat al lloc de la Guàrdia Civil que correspongui. La negativa a lliurar l'arma, en el supòsit previst en l'apartat anterior, pel caçador quan sigui requerit a l'efecte, podrà ser considerada com a constitutiva del delicte previst en l'article 237 del Codi Penal.

2. Ferma la sentència absolutòria, l'autoritat jurisdiccional competent acordarà la devolució gratuïta de les armes, si no ho hagués disposat amb anterioritat. Si la sentència fos condemnatòria per delicte, el Jutge decidirà sobre el comís de l'arma o autoritzarà la devolució previ pagament d'un rescat de 2.500 pessetes en paper de pagaments de l'Estat. Els condemnats per falta podran obtenir la devolució de l'arma previ pagament, de la mateixa manera, de 1.000 pessetes. Tractant-se de sancions administratives, la devolució de les armes serà gratuïta, en el cas d'infraccions lleus, i previ pagament d'un rescat de 500 pessetes en els altres. Si fossin diverses les armes retirades, el pagament del rescat es farà per cadascuna d'elles.

3. A les armes decomissades i a les no rescatades se'ls donarà el destí establert en l'article 48 del Codi Penal.

Article 52. Segur Obligatori.

1. Tot caçador amb armes haurà de concertar un contracte d'assegurança que cobreixi l'obligació d'indemnitzar els danys a les persones establertes en el número 5 de l'article 33 d'aquesta Llei. L'obligació d'indemnitzar estarà limitada per la quantia que reglamentàriament assenyali el Govern per a les prestacions del Segur Obligatori, sense perjudici de les indemnitzacions que, per sobre d'aquest límit o per als danys a les coses puguin derivar-se de l'aplicació dels Codis Penal i Civil.

2. La determinació de les pòlisses i tarifes de primes que hagin d'utilitzar les societats anònimes o Associacions mútues asseguradores en aquesta modalitat d'assegurança, i la reglamentació general del mateix, correspondran al Ministeri d'Hisenda, escoltat el d'Agricultura.

Article 53. Seguretat a les caceres.

Per via reglamentària s'assenyalaran les mesures que preceptivament hauran de ser aplicades en aquells casos i circumstàncies en els quals la seguretat dels caçadors i dels seus col·laboradors aconselli l'adopció de precaucions especials.