Llei 5/2024, de 8 de novembre, bàsica de bombers forestals

PREÀMBUL

I

Espanya lluita contra els incendis forestals de manera explícita des de mitjan segle XIX, cosa que es va materialitzar en l'aprovació de diverses normes, com les Ordenances Generals de Forests de 1833 o la Reial Ordre de 1858. En aquestes normes es configurava una administració forestal que contemplava, entre les seves funcions, la defensa contra els incendis forestals. Més endavant, amb l'aprovació de la Llei de 8 de juny de 1957, de Forests, es va recollir de manera sistemàtica un catàleg de mesures en matèria d'incendis. No obstant això, l'agreujament i l'increment gradual dels incendis va culminar en la necessitat d'actualitzar l'ordenament jurídic fins aleshores vigent, procés que va acabar amb l'aprovació de la Llei 81/1968, de 5 de desembre, sobre Incendis Forestals. Aquesta llei es va centrar principalment en la prevenció, l'extinció i la protecció de béns i persones, a més de contemplar un règim de sancions i infraccions, així com la necessitat de restaurar les masses forestals afectades pels incendis.

Després de l'aprovació de la Constitució Espanyola el 1978, s'atribuí a l'Estat la competència exclusiva en la legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, forests, aprofitaments forestals i vies pecuàries, i les comunitats autònomes assumiren la resta de competències en la matèria.

La cooperació i coordinació necessàries derivades d'aquest repartiment es van dur a terme, entre d'altres òrgans, per la Comissió Nacional de Protecció de la Natura, regulada en la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres. A la Comissió s'hi adscrigué, entre d'altres comitès especialitzats, el Comitè de Lluita contra els Incendis Forestals, encarregat de coordinar a escala nacional la gestió d'incendis forestals, i la feina del qual s'ha desenvolupat de manera continuada fins a l'actualitat.

La promulgació de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests, va suposar la derogació de la Llei 81/1968, de 5 de desembre, i va recollir disposicions específiques dedicades als incendis forestals. A aquest marc bàsic cal afegir-hi tot el que les comunitats autònomes, i en alguns casos les entitats locals, han desenvolupat normativament i organitzativament en exercici de les seves pròpies competències.

A més, en resposta a la necessitat de coordinar accions entre les autoritats competents, hi ha les actuacions relacionades amb la protecció civil d'acord amb el que disposen la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil, el Reial Decret 893/2013, de 15 de novembre, pel qual s'aprova la Directriu bàsica de planificació de protecció civil d'emergència per incendis forestals, i sens perjudici dels plans autonòmics de planificació de protecció civil d'emergència per incendis forestals establerts a tal efecte.

Atesos els esdeveniments recents, l'estiu de 2022 es va reforçar la necessitat de coordinar totes les operacions mitjançant el Reial Decret llei 15/2022, d'1 d'agost, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria d'incendis forestals. Igualment, les «Orientacions estratègiques per a la gestió d'incendis forestals a Espanya» elaborades per la Conferència Sectorial de Medi Ambient de 28 de juliol de 2022 estableixen com a premissa fonamental «enfortir la cooperació intersectorial en matèria d'incendis entre l'Administració General de l'Estat, les comunitats autònomes, el sector privat i la societat, en tractar-se d'un fenomen que no atén separacions administratives, competencials o de propietat».

II

El nombre d'incendis forestals que s'han produït a Espanya en els darrers anys ha generat conseqüències irreparables en termes de masses forestals cremades, víctimes mortals, ferits i conseqüències mediambientals.

A això cal sumar els efectes negatius que el canvi climàtic provoca en el medi natural, com ara les onades de calor, cada cop més freqüents i prolongades, que fan que els incendis siguin més virulents i es propaguin amb més facilitat. En aquest sentit, els incendis han canviat de patró i, en lloc de ser únicament estacionals, llevat de determinades excepcions, acaben produint-se al llarg de tot l'any, especialment en certes zones de risc. A més, les noves tendències, com la urbanització de les societats i el canvi d'usos en la zona rural, fan que els incendis es tornin més transversals i afectin no solament l'àmbit forestal sinó també l'anomenada «interfície urbana-forestal», amb el consegüent augment del risc per a la vida de les persones que viuen a prop de les zones més afectades.

La dimensió que assoleix el fenomen exigeix, per tant, un nou plantejament organitzatiu i estructural per als dispositius d'extinció i prevenció d'incendis a escala nacional, ja que els incendis no entenen de límits territorials ni estacionals i exigeixen cada cop més una major coordinació i cooperació.

III

Les inversions públiques destinades a la gestió integral dels incendis forestals són elevades, però persisteixen encara desequilibris entre les partides destinades a les diferents facetes de prevenció, preparació, extinció i restauració, la qual cosa limita l'eficàcia dels operatius. A més, tenint en consideració la virulència dels incendis recents, s'arriba a la conclusió que és possible optimitzar la capacitat de treball i de seguretat dels dispositius existents, tant a escala individual com col·lectiva, i millorar també en aspectes com ara la coordinació i la cooperació mútua a escala nacional.

Més concretament, aquesta tasca de gestió integral dels incendis la realitzen diversos professionals de diferents àmbits. En particular, els treballs d'extinció els duen a terme comunament els denominats «bombers forestals», entre els quals hi ha diferents categories professionals que conformen brigades, en alguns casos de prevenció, i en d'altres, només de detecció i extinció d'incendis. Des de l'1 de gener de 2011, data d'entrada en vigor de la Classificació Nacional d'Ocupacions, CNO-2011, la categoria professional de bomber forestal té el codi exclusiu 5932 per a la seva identificació.

Igualment, el personal respon a diverses formes de relació amb l'administració competent, ja sigui a través de subcontractes temporals mitjançant empreses privades, a través d'encàrrecs a empreses públiques o a través de la consideració dels bombers forestals com a personal laboral o funcionari d'algunes comunitats autònomes. En el cas de l'Administració General de l'Estat, els bombers forestals que realitzen extinció d'incendis forestals són contractats per empresa pública, tot i que també hi participa personal militar, principalment el de la Unitat Militar d'Emergències. En tot cas, per afavorir l'estabilitat de l'ocupació i la millor atenció a la prevenció i extinció d'incendis forestals, es considerarà preferent la contractació pública.

Aquesta organització dispar ha acabat generant en nombroses ocasions situacions d'alta temporalitat i estacionalitat en el col·lectiu, amb sous i complements molt variables i amb diferent cometesos, atribucions i requisits de formació (i responent, en tot cas, a les diferents funcions a desenvolupar pels bombers forestals).

Davant tot l'exposat, la necessitat i oportunitat de la norma es fonamenta en el fet que no existeix un marc legislatiu que estableixi de manera explícita quins són els drets i deures dels bombers forestals, els mitjans dels quals han d'estar dotats, així com les mesures de seguretat i de coordinació en les seves actuacions. Per això, l'objecte d'aquesta llei és ordenar un marc de les condicions dels bombers forestals, tenint en consideració que en nombroses ocasions treballen en molts incendis fora de la seva comunitat autònoma d'adscripció.

De fet, en el cas dels mitjans de suport estatals, per la pròpia naturalesa de les seves funcions, es presta suport en els incendis existents a qualsevol ubicació nacional, i la seva feina diària no es troba lligada a cap comunitat autònoma en particular.

Igualment, la pròpia categoria o figura de bomber forestal manca d'un reconeixement legal o reglamentari exprés i individualitzat, llevat del Catàleg Nacional d'Ocupacions aprovat pel Reial Decret 1591/2010, de 26 de novembre.

Per tant, abordar el problema existent en la disparitat de mitjans materials i humans, tipologies de recursos, requisits de formació i qualificació professional dels bombers forestals, donaria resposta bàsica a la manca d'interoperabilitat que es produeix entre el personal adscrit a serveis d'extinció d'incendis diferents però que treballa conjuntament en el mateix incendi.

Per això, l'objectiu d'aquesta llei és que el col·lectiu compti amb el grau suficient de cohesió en la seva naturalesa, operativitat i règim en tot el territori nacional, cosa que no ha de suposar en cap cas un menyscabament de les respectives competències autonòmiques, sinó establir un marc comú que es tradueixi en una major eficiència i eficàcia dels mitjans i recursos que garanteixen la seguretat mediambiental i de la ciutadania, d'acord amb el Reial Decret 1031/2011, de 15 de juliol, pel qual es complementa el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, pel que fa als treballs associats a l'extinció d'incendis forestals.

IV

Aquesta llei s'aprova a l'empara de l'article 149.1.23a de la Constitució Espanyola, que atribueix a l'Estat la competència exclusiva en la legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sens perjudici de les facultats de les comunitats autònomes d'establir normes addicionals de protecció, i en la legislació bàsica sobre forests i aprofitaments forestals. També s'aprova sobre la base de l'article 149.1.18a de la Constitució Espanyola, que recull la competència exclusiva de l'Estat en les bases del règim jurídic de les administracions públiques i del règim estatutari dels seus funcionaris. Igualment, s'aprova sobre la base de l'article 149.1.7a de la Constitució Espanyola, que atribueix a l'Estat competència exclusiva en matèria de legislació laboral, sens perjudici de la seva execució pels òrgans de les comunitats autònomes, i, finalment, en virtut de l'article 149.1.17a de la Constitució Espanyola, que atribueix a l'Estat la competència per a dictar la legislació bàsica i el règim econòmic de la Seguretat Social.

Aquesta norma s'adequa, a més, als principis de bona regulació previstos en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència.

Així, atenent als principis de necessitat i eficàcia, hi ha un interès general clar i evident que es reguli el marc de les funcions dels bombers forestals del sistema comú de prevenció i extinció d'incendis forestals. Es respecta el principi de proporcionalitat, atès que conté la regulació bàsica per a la consecució dels objectius esmentats anteriorment.

Al seu torn, la llei és coherent amb l'ordenament jurídic vigent i s'ajusta, per tant, al principi de seguretat jurídica respecte a la normativa sectorial citada. Pel que fa al principi de transparència, aquesta norma s'ha sotmès en la seva elaboració als tràmits de consulta pública prèvia, així com a la participació de les comunitats autònomes a través de la Conferència Sectorial de Medi Ambient i els seus òrgans respectius i, pels seus continguts, a les organitzacions sindicals representatives. Per aquest motiu, s'ha possibilitat un accés universal, senzill i actualitzat a la normativa en vigor i als documents propis del procés d'elaboració, proporcionant-se una participació activa en el procés d'elaboració normativa als destinataris i afectats per la mateixa. Finalment, en relació amb el principi d'eficiència, en aquesta llei s'ha procurat que la norma generi les menors càrregues administratives per a la ciutadania.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. Empreses contractistes d'operatius d'extinció d'incendis forestals

Sens perjudici del que estableix la normativa de contractació pública, les empreses que es presentin a licitació per a la contractació dels operatius d'extinció d'incendis forestals hauran de tenir entre les seves activitats la realització de serveis d'emergències rurals, obres i/o serveis forestals (prevenció, silvicultura) i mediambientals. Aquestes empreses estaran enquadrades en la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques sota els codis corresponents.

Disposició addicional segona. Enquadrament en la Seguretat Social

Per a l'exercici de la seva pròpia activitat, els bombers forestals adscrits als operatius d'extinció d'incendis forestals hauran d'estar inclosos en el règim del sistema de la Seguretat Social que els pugui correspondre.

Disposició addicional tercera. Segona activitat

1. Les administracions públiques competents, d'acord amb el que contempla la normativa vigent d'aplicació, podran establir que en l'organització dels operatius d'extinció d'incendis forestals es proveeixi, ajustat a les necessitats del mateix, places per a possibilitar una segona activitat als seus empleats públics que tinguin consideració de bombers forestals que, segons dictamen mèdic, tinguin disminuïda la seva capacitat per a prestar el servei ordinari, i no es trobin en situació d'incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa.

2. El personal indicat en l'apartat anterior que es trobi en situació de segona activitat es mantindrà adscrit a l'operatiu d'extinció d'incendis forestals corresponent, realitzant funcions més ajustades a la seva situació, que s'adeqüin al seu nivell de competència tècnica, de conformitat amb l'avaluació realitzada pel tribunal mèdic corresponent.

3. Les retribucions bàsiques i complementàries del personal indicat en l'apartat anterior s'adequaran per cada administració pública al seu lloc i funcions, de conformitat amb la legislació aplicable.

4. Reglamentàriament cada administració pública determinarà, entre d'altres, les condicions per a passar a segona activitat, els requisits per a la reposició en el lloc de procedència o el sistema de normes i organització de la segona activitat quan el nombre de persones en aquesta situació sigui superior als llocs destinats a la segona activitat.

Disposició addicional quarta. Jubilació

El règim de jubilació del personal objecte d'aquesta llei es regeix pel que disposa la normativa en matèria de seguretat social específica aplicable als bombers al servei de les administracions i organismes públics.

En el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta llei s'adoptaran les mesures necessàries per al reconeixement de tot el temps treballat en l'activitat de vigilància i extinció d'incendis forestals per a la concessió dels coeficients reductors.

Disposició addicional cinquena. Mesures per a l'acreditació de competències

Les administracions competents promouran mesures per al foment de l'aplicació al personal bomber forestal del procediment d'avaluació i acreditació de les competències professionals regulat pel Reial Decret 659/2023, de 18 de juliol, pel qual es desplega l'ordenació del Sistema de Formació Professional.

Disposició addicional sisena. Avaluació i reconeixement de malalties professionals

En el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Govern crearà una comissió per a impulsar l'avaluació i el reconeixement com a malalties professionals d'aquelles contretes a conseqüència de les especificitats del treball propi del sector. Aquesta comissió estarà formada pels departaments ministerials competents i les organitzacions sindicals en el si del diàleg social, així com altres òrgans col·legiats de professionals de la salut amb competències en la matèria.

Disposició addicional setena. Aplicació de la llei a la Comunitat Foral de Navarra i a la Comunitat Autònoma del País Basc

1. Aquesta llei regirà a la Comunitat Foral de Navarra en allò que no s'oposi al règim competencial existent en la Llei Orgànica 13/1982, de 10 d'agost, de Reintegració i Millorament del Règim Foral de Navarra.

2. En virtut de la disposició addicional primera de la Constitució Espanyola, els bombers dels serveis d'extinció d'incendis i prevenció que presten serveis de bombers forestals dependents de les Institucions Forals del País Basc continuaran regint-se pel seu règim foral, d'acord amb la Llei Orgànica 3/1979, de 18 de desembre, d'Estatut d'Autonomia per al País Basc.

Disposició addicional vuitena. Bombers voluntaris i Agrupacions de Defensa Forestal

El personal voluntari que participi en la prevenció i extinció d'incendis forestals, com els bombers voluntaris i les Agrupacions de Defensa Forestal, es regeix pel que disposen els Estatuts d'Autonomia, la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil, la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests, la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, i les altres normes autonòmiques de desplegament.

Disposició addicional novena. Modificació de la Llei 39/2007, de 19 de novembre, de la carrera militar

Es modifica el punt 1 de la disposició transitòria setena «Ascens de sotsoficials a l'ocupació de tinent» de la Llei 39/2007, de 19 de novembre, de la carrera militar. Vegeu el text íntegre de la modificació a la font oficial: https://www.boe.es/eli/es/l/2024/11/08/5

Disposicions transitòries

Disposició transitòria única. Contractes adjudicats i expedients iniciats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei

1. Els expedients de contractació i encàrrecs a mig propi per a la prestació de serveis de prevenció i extinció d'incendis forestals iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei es regiran per la normativa anterior, inclosa la referent als aspectes relacionats amb el personal que hi estigui comprès. A aquests efectes s'entendrà que els expedients de contractació han estat iniciats si s'hagués publicat la convocatòria corresponent del procediment d'adjudicació del contracte. En el cas de procediments negociats sense publicitat, per a determinar el moment d'inici es tindrà en compte la data d'aprovació dels plecs.

2. Els encàrrecs a mig propi celebrats, així com els contractes administratius adjudicats, en tots dos supòsits amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei, es regiran per la normativa anterior, quant als seus efectes, compliment i extinció, inclosa la seva modificació, durada i règim de pròrrogues, així com als aspectes relacionats amb el personal que hi estigui comprès i realitzi prestacions en virtut d'aquests encàrrecs i contractes administratius.

Disposicions finals

Disposició final primera. Reglament de Prevenció de Riscos Laborals

1. En el termini màxim d'un any des de la seva entrada en vigor, el Govern, prèvi acord amb les administracions competents i elaborat conjuntament amb elles, haurà d'aprovar un reglament específic de la prevenció de riscos laborals per al personal que presti serveis en els operatius d'extinció d'incendis forestals, d'acord amb la Llei 31/1995, de 9 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals.

2. L'esmentat reglament tindrà en consideració les activitats professionals específiques dels bombers forestals respecte a l'exposició de riscos, accidents laborals i malalties professionals.

Disposició final segona. Adaptació dels temps de treball en les tasques d'extinció d'incendis forestals

En el termini màxim d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Govern modificarà el Reial Decret 1561/1995, de 21 de setembre, sobre jornades especials de treball per a adaptar els temps de treball en les tasques d'extinció d'incendis forestals tenint en compte les conseqüències de la seva exposició a condicions adverses, inclosos els fenòmens meteorològics extrems, d'acord amb el que preveu la Disposició addicional única del Reial Decret 486/1997, de 14 d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.

Disposició final tercera. Adaptació normativa

En el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta norma, les normes estatals, autonòmiques i locals que no resultin concordes amb aquesta hauran d'adequar-se a la mateixa.

Disposició final quarta. Títols competencials

Aquesta llei s'aprova a l'empara de les competències exclusives de l'Estat previstes en l'article 149.1.7a, 17a, 18a i 23a de la Constitució Espanyola, que atribueixen a l'Estat la competència en matèria de legislació laboral, sens perjudici de la seva execució pels òrgans de les comunitats autònomes, legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social, bases del règim jurídic de les administracions públiques i del règim estatutari dels seus funcionaris, legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sens perjudici de les facultats de les comunitats autònomes d'establir normes addicionals de protecció i legislació bàsica sobre forests i aprofitaments forestals.

Disposició final cinquena. Entrada en vigor

Aquesta llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat».